1. 1. LBUM DE POEMESLBUM DE POEMES Arantxa Garca Medina 3B Matria: Llenga catalana Professora: Vanessa Ferre 12-05-2015
2. 2. EL TACTEEL TACTE
3. 3. GABRIEL FERRATER- DUES AMIGUES Tant de sol als turmells, de mar llisa i daurada. Agafades de mans, no es diuen res. Carrers d'homes rancuniosos perqu no hi ha cap home com ells, que elles coneguin. Ara no van enlloc. Tornen del sol. Travessen tardes llargues, carrers de mots incomprensibles. No s'enduen records. Volen noms saber que s'agafen de mans i van juntes, per un carrer de l'estranger.
4. 4. Molta cara (Marc Parrot) Cara de son, cara de fred cara de mort, cara de porc de relliscada, de bufetada de voler fotre la cullerada. Cara de por, de pocs amics cara de dnam un respir cara de pa i de subms perqu hi estampis un pasts. Pinta de no saber ben b pinta que no pinta b cara de pquer, cara o creu danar de cara i perdre el peu. Cara deixut, cara de pena s que tens ms cara que esquena. Quan assajant cara al mirall no et veus la cara de cavall. Tens molta cara. Cara dofs o de sorprs cara de cul, cara de llest cara de llu, cara de rus cara dhaver menjat cuscs. Pinta de no saber ben b pinta que no pinta b cara de pquer, cara o creu danar de cara i perdre el peu. Tens molta cara. Quina cara creus que sem queda quan s tot el que dius, veig tot el que fas pel darrere?
5. 5. Quina cara creus que sem queda quan veig tot el que dius, s tot el que fas pel darrere? Cara de son, cara de fred cara de mort, cara de porc cara de pansa, cara desquerp cara de boig, cara de serp. Cara de ruc, davui no puc de no hi ha res que em faci el pes. Tinc molta cara. Aquesta lletra de can, de Marc Parrot, est inclosa al seu darrer disc Comenar pel final. La illustraci s d'Interesni Kazki.
6. 6. Corrandes dexili Una nit de lluna plena tramuntrem la carena, lentament, sense dir re... Si la lluna feia el ple tamb el fu la nostra pena. Lestimada macompanya de pell bruna i aire greu (com una Mare de Du que han trobat a la muntanya). Perqu ens perdoni la guerra, que lensagna, que lesguerra, abans de passar la ratlla, majec i beso la terra i lacarono amb lespatlla. A Catalunya deix el dia de ma partida mitja vida condormida; laltra meitat vingu amb mi per no deixar-me sense vida.
7. 7. Avui en terres de Frana i dem ms lluny potser, no em morir denyorana ans denyorana viur. En ma terra del Valls tres turons fan una serra, quatre pins un bosc esps, cinc quarteres massa terra. Com el Valls no hi ha res. Que els pins cenyeixin la cala, lermita dalt del pujol; i a la platja un tenderol que bategui com una ala. Una esperana desfeta, una recana infinita. I una ptria tan petita que la somio completa. Quart, Pere. Obra potica. Obres completes de Joan Oliver. Edicions Proa. Barcelona
8. 8. El cap (Poema per a dues veus) (Carles Cano) -Tinc un cap -Com un cabs. -A s el nas -Xe, quin nyap! -Tinc dos ulls -Sota les celles. -I als costats? -Bones orelles. -On tinc la llengua? -Dins la boca. -Com s la cara? -Com una coca. -Dalt del terrat -Quin desgavell! -Em creixen cabells -Cadascun va a la d'ell!
9. 9. LALA VISTAVISTA
10. 10. LA POESIA DELS TEUS ULLS Molt sovint, quan ve la nit, se memporta una fada: la bellesa dels teus ulls negre intens sobre mar blanca sempre incerts a la mirada. I aix, gels, vaig desfent canons que macostin a ella. Per... La poesia dels teus ulls s que no la podr escriure, cada vers que jo trobs en el paper sem moriria del dolor de no ser prou fidel. Per s que no mhe de cansar de buscar aquell llenguatge amic que macosti a la poesia dels teus ulls, malgrat que no la pugui escriure, per aix lluitar amb mi, esperant sempre una albada, vid de sorprendre la teva mirada. Llus Llach (1978)
11. 11. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res Salveu-me la mirada, que no es perdi. Tota altra cosa em doldr menys, potser perqu dels ulls me'n ve la poca vida que encara em resta i s pels ulls que visc adossat a un gran mur que s'enderroca. Pels ulls conec, i estimo, i crec, i s, i puc sentir i tocar i escriure i crixer fins a l'altura mgica del gest, ara que el gest se'm menja mitja vida i en cada mot vull que s'hi senti el pes d'aquest cos feixugussim que no em serva. Pels ulls em reconec i em palpo tot i vaig i vinc per dins l'arquitectura de mi mateix, en un esfor tena de percaar la vida i exhaurir-la. Pels ulls puc sortir enfora i beure llum i engolir mn i estimar les donzelles, desfermar el vent i aquietar la mar, colrar-me amb sol i amarar-me de pluja. Salveu-me els ulls quan ja no em quedi res. Viur, bo i mort, noms en la mirada. Autor:Mart i Pol, Miquel Obra:Obra potica /2 1970-1980 (p. 184)
12. 12. Mrius Torres : " Presncia " PRESNCIA Com si les teves mans sobre els meus ulls, encara poguessin, com antany, aturar-se amb amor, em plau, quan penso en tu, de tancar els ulls. Sonor, el teu record es mou en la penombra clara... Torno a sentir els teus passos all lluny, en la llum. En mesuro, amb el to i el ritme, la distncia. Ara t'atures, prop. Aspiro, rosa rncia, una rfega ardent del teu antic perfum! Els records, els sentits, tota la meva vida, callen, davant l'angoixa vigilant de l'oda que et persegueix en el silenci on et reculls. Si ara estengus els braos en el fosca, podria agombolar-te encara, somni de cada dia. Per ja no hi sers quan tornar a obrir els ulls.
13. 13. JOAN OLIVER [PERE QUART] - VACA SUSSA Quan jo m'esmero en una causa justa com mon Tell sc adusta i arrogant: prou, s'ha acabat! Aneu al botavant vs i galleda i tamboret de fusta. La meva sang no peix la noia flaca ni s'amistana amb el caf pudent. Vs no sou qui per grapejar una vaca, ni un ngel que baixs expressament. Encara us resta la indefensa cabra, que sempre ha tingut l'nima d'esclau. A mi no em muny ni qui s'acosti amb sabre! Tinc banyes i escometo com un brau. Doncs, ja ho sabeu! He pres el determini, l'he bramulat per comes i fondals, i no espereu que me'n desencamini la llepolia d'un manat d'alfals. Que jo mateixa, si no fos tan llega, en lletra clara contaria el fet. Temps era temps hi hagu la vaca cega: jo s la vaca de la mala llet.
14. 14. ELEL GUSTGUST
15. 15. No s meravella si el meu cant val ms que el de cap cantador, car al meu cor el guanya amor, i al seu poder, fidel roman. Cor, cos, saber i enteniment, coratge i fora, jo hi he mes. Fora lamor no matreu res, cap envit no ms escaient. Ben mort deu ser qui amor no entn o al cor no nha cap dol sabor. Car, qu val viure sens valor sin per entristar la gent? Que Du no em deixi viure, quan del desamor sents el pes, o a midons no fos ben sotms el meu amor sempre anhelant. De la ms bella, sedejant i amb fe lleial, cerco el favor. Ploro i sospiro. Quin temor mesquina destimar-la tant! Qu ms puc fer si amor mencn i daquest crcer on sc pres, no en puc eixir, si no mercs a pietat que ella no sent? Daquesta amor sc molt sofrent, per s tan dol el seu sabor que cent cops moro de dolor i jois revisc altres cent. El meu mal t molt bell semblant i val talment un b pals, car si em fereix, em deixa ills per a saber-lo anar servant.
16. 16. Ulls de blat (Narcs AM) He vist en els teus ulls daurats de blat el vent que enfilava una can he deixat que els teus llavis de cot mencomanin el seu regust rosat He sentit papallones als meus dits i llumetes al blau fosc del teu pet resseguint amb les parpelles lemoci que eriava laurola del teus pits He frisat per beure del teu al ambrosia del desig mai esgotat enllaant el teu cos tan somniat a lombra tmida del meu plaer He soterrat les mirades de lahir sota un sol que llueix amb la teva imatge fent del teu cos el bell paratge on si puc, vull fer viure el meu morir.
17. 17. Tinc tantes coses que dir-te, idees de tots els sabors: amargues, cides, dolces, agres, picants.... de tots els colors i textures: lluminoses, esperanadores, genials, fosques, banals... plenes de sentiments i sensacions, buides de judicis o rancor. tot que en aparixer s'esvaeix. tant que dir-te, tant que mirar-te, tant que respirar-te, tocar-te... que em sembla que em vaig esvaint amb cada paraula i cada desig que s'esvaeix. per aix t'escric, per que quede alguna cosa de mi... encara que no ho llisques. perqu sent que muic si muic pera tu, si ja no necessites dir-me, mirar-me, respirar-me, Tocar-me. Annim
18. 18. El cos (poema popular) Els ulls sn per mirar, les mans per agafar. El cap s per pensar i el cor per estimar. Els dit sn per tocar i els peus per caminar. El nas, per olorar; la boca, per parlar. La llengua, per tastar; les dents, per mastegar. Orelles per sentir... Tho torno a repetir!
19. 19. L'OLFACTEL'OLFACTE
20. 20. LA DIADA DE SANT JORDI La diada de Sant Jordi s diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires, i les veus que van pel vent: "Sant Jordi mata l'aranya". L'aranya que ell va matar tenia molt mala bava, terenyinava les flors i se'n xuclava la flaire, i el mes d'abril era trist i els nens i nenes ploraven. ................................. Quan el Sant hagu passat tot jard se retornava: perx cada any per Sant Jordi s diada assenyalada per les flors que hi ha al mercat i l'olor que en fan els aires. Joan Maragall (1860-1911)
21. 21. LA PAPALLONA Si ve una papallona jo no lagafar que voli, que voli al cel shi est ms b. Les flors com cada dia voldran fer-li un pet. Que hi vagi, que hi vagi que lompliran dolor. Joana Raspall
22. 22. ROSES Al llit tinc llenols estampats de roses; roses mentideres que no fan olor. Madormo evocant belles primaveres i els somnis se momplen de llum i color. Joana Raspall
23. 23. LA ROSA La rosa t un batec de cosa viva que forma part del nostre propi al, i quan labril encara no ens arriba ens enyorem, i no sabem per qu. Joana Raspall
24. 24. L'ODA
25. 25. Silenci (Llus Llach) Si m'heu de fer callar que sigui ara, ara que puc dir no, i res teniu per a comprar-me. Que no vull esperar. Que sigui ara! Ara que puc sentir el pes de tanta basarda. Que no em sap cap greu dur la boca tancada, sou vosaltres qui heu fet del silenci paraules. Que no vull esperar que el temps rovelli l'arma, que no vull que la por tingui ms temps per a guanyar-me. Si m'heu de fet callar que sigui ara, ara que tinc les mans per a canviar de guitarra.
26. 26. Soroll que trenca la nit La pluja repiqueteja, srdidament, a la teulada. Discorre per lempedrat. Noms la lluna lha mirada. En la foscor del carrer i la humitat de la pluja Alg travessa una porta, amb un sabre a la m puja Les escales que grinyolen sota el seu pes i el dels anys. Un soroll trenca la nit amb un crit: li ha causat danys. El mateix alg dabans baixa corrent, malferit. Rere seu se li acosten dos. Veient-lo atemorit Mostren les dents groguenques com fruit dels seus somriures. Un sadelanta i satansa al ferit, que no diu res. - Al cor o al coll? Li pregunta. Laltre respon amb gest rpid i lapunyala al genoll. El primer cau amb gran estrpit. Pesat diluvi els colpeja. Qu ms dna el resultat si en tot cas, sigui el que sigui, laigua la sang sha emportat?
27. 27. Dia sense soroll A l'escola Rosella tenim una orella. Som escola verda! A l'escola s'ha de callar no podem cridar ni tampoc xisclar. Com ms soroll els nens fan ms mal de cap tindran mamb mmica ens podrem entendre perqu no cal parlar sempre.
28. 28. Passa el vent (ARDERIU, CLEMENTINA) Passa, vent, cosa sinistra, qui et pogus mai deturar! Tota la casa em fa trista el teu malastruc xiular. M'enfolleixes les colomes all dalt del colomar; de l'arbre arrenques les pomes molt abans de madurar; i colltorces la florida novella del roserar; i esfulles la margarida -si vindr, si no vindr-. A l'hort el planter m'aplanes i em malmets el fonollar; del llibre em gires les planes com si em volguessis reptar. I els papers treus de la taula i me'ls llences a volar. Si el jard tingus un saule, com el faries plorar! Ni finestra ni portella res no hi val, tot s en va: sempre et resta una clivella per poder-te enforinyar. Jo a ciutat no et coneixia, i ara m'ets tot casol! Vns a casa cada dia i hi entres sense trucar.
29. 29. He escollit el poema de Joana Raspall, la papallona. Parla sobre una persona que no sabem qui es,que deixa anar la papallona perqu pensa que estar millor al cel. L'he agafat perqu es sencill i divertit. La seva rima s consonant i femenina. Versificaci; N de sllabes: 52 Art menor (abba)