1. L'ESPORT PER ATENDRE LA DIVERSITAT: ESPORT ADAPTAT I ESPORT INCLOSIU Evoluci de l'esport adaptat Contextualitzaci Els Jocs Paralmpics constitueixen el mxim de exponent mundial d'alta competici practicat per persones amb disminucions fisiques, sensorials i am limitaci intellectual. Desprs dels JJOO representen l'esdeveniment internacional ms important. Hi ha dues versions etimolgiques de la paraula Paralimpiada. La del Dr. Guttman o l'altre la que s'atribueix a la intencionalitat de fer una olimpiada parallela als JJOO. Aix com l'esport olmpic est coordinat per el COI, el paralmbic est cordinat per la ICC. Desde la seva creacio 11-3-82 fins els JJOO de Barcelona era la IPC.. Tots els esportistes que participen estn inscrits a les Federacions Internacionals segons la seva disminucions que tenen. Hi ha diferents Federacions Internacionals que participen. Alguns autors interpreten com a antecedents histrics de l'esport adaptat l'inici de la prctica d'exercicis teraputics. L'esport adaptat es va comenar a porta a prctica al 1918. 1932 a Glasgow es va originar la primera associaci de golfistes d'un sol bra. 1944 es funda el Centre de Lesions Medullars. Al principi noms anavan persones amb lesions medullars. Amb la disciplina i confiana del Dr. Guttman els disminuts se sotmetien a prctiques esportives regulars. El 28 de juliol de 1948, representa l'inici de la institucionalitzaci de l'esport adaptat, en aquesta etapa es van inaugura els Jocs d'Stoke Mandeville, com a antecendent dels Jocs Paralimpics.Les Paralmpiades Des de el 1960 es van alternar els JJOO ambs els Jocs Paralmpics. En principi aquesta era la idea per no la realitat, ens els JJOO de Mxic, els Paralmpics van ser a Tel-Aviv. En els JJOO de Munich, els Paralmpics van ser a la ciutat de Heidelberg. En els JJOO de Montreal es va desenvolupar a Toronto, que all es van practicar per primera vegada esports amb persones amputades i amb disminuci sensorial. JJOO de Moscu tampoc els van fer all i van ser traslladants a Arhen, en aquesta Paralmpiada se sumen les Federacions Internacionals esportives de persones Invidents i la Federaci Internacional amb parlisi cerebral. El 1982 es va crea la ICC. Els jocs ms importants fins ara son el de Nova York-Stoke Mendeville i el de Sel. Si no hi ha cap canvi d'ultima hora la propera ciutat en celebra uns Jocs Paralmpic ser Sidney.

2. Referncies generals sobre les diferents modalitats esportives adaptades i inclusives Les diferents modalitats esportvies es fan amb la intencionalitat de descriure en primer lloc la poblaci implicada en aquesta practica esportiva. Les variacions mes importants es donen en els esports per a persones amb disminuci fsica i psquica i amb un grau elevat d'afectaci. No nmes es aquesta es la ra per la qual l'esport adaptat t una ms gran rellevncia sin perqu tamb est organitzat en Federacions, Clubs i Associacions. Els esports adaptats es poden classificar en: esports per a persones amb disminucions associades a factors fsics, esports per a persones amb dismunicions associades a factors psquics, esports per a persones amb disminucions associades socioeconmics de risc, esports per a persones amb disminucions associades a factors tnico-culturals i geogrfics deprimits, esports per a persones amb disminucions associades a persones amb baix rendiment motriu.Introducci esport adaptat i esport inclusiu L'esport adaptat presenta caracteristiques especfiques diferents a altres tipus d'esports i aquest apartat descriu una seri de parmetres d'aquest esport (concepte, context, funcions). En aquest sentit destaquem la importncia, no solament de l'esport adaptat, sino tamb de l'esport inclosiu i de l'esport per atendre diversitat. Quan les persones que practiquen l'esport presenten una determinada disminuci, pren el nom d'esport adaptat, quan aquesta disminuci els impossibilita per fer l'activitat esportiva amb plenitud, per d'alguna forma el practiquen, duen a terme l'esport inclusiu.Concepte d'esport adaptat L'esport adaptat preente una srie de caracterstiques, entre les quals destaquem: reles adaptades, subjectes que presenten dimotricitat, adaptaci a determinades edats evolutives... Tamb es denomina esport adaptat el que practiquen els nens o b les persones en edat avanada, per les adaptacions que es fan el reglament. 3. Concepte d'esport per atendre la diversitat La diversitat en l'esport, s en general un concepte que s'aplica com a assimilaci, atendre a un determinat fet d'una persona disminuda o am necessitats especials dintre d'una activitat fsica o esportiva.Esport adaptat Contex Quan l'esport es cintextualitza en un entorn determinat estem descrivint una forma d'esport. La importanca de p'esport adaptat va determinada per les seves finalitats i aquestes poden resumir-se en una expresi: l'esport adaptat s un fenomen que millora la qualitat de vida de les persones en situaci de desanventge fsic, psiquic, sensorial... Els aspectes que caracteritzen aquest fenomen sn la transcedncia de l'esport en aquestes persones disminudes.Esport adaptat Funcions L'esport adaptat desenvolupa una srie de funcions que cal citar: sensibilitzar la societat sobre els problemes dels minusvlids en general i sobre la prctica esportiva en particular, fer servir l'esport adaptat com un procs per arribar a l'esport per atendre la diversitat i utilitzar aquest ltim procs per la normalitzaci de les persones disminudes, suprimir les barreres arquitectniques, afavorir programes especfics per a grups determinats de persones disminudes i oferir ms posibilitats de prctica, i finalment, desenvolupar les activitats fsiques adaptades i presentar unes perpectives ms grans no solament teriques, son tamb d'aplicaci.Models d'esport per a la inclusi Hi ha diversos models, model humanista, model mdico-assistencial i model comportament. 4. Model Humanista Les caracteristiques del model humanista es poden resumir en: individualitzaci de l'ensenyana esportiva, el subjecte protagonista absolut de l'ensenyana motriu... En la mesura de les nostres posibilitats he mde potenciar mitjanant l'esport les habilitats socials des de criteris d'acceptaci, responsabilitat, cooperaci... Model Mdico-Assistencial T com a caracteristica fonamental que qualsevol malatia es pot curar si es tracta adequdament. Anticipant-se les influncies nocives del medi es poden evitar molts transtorn. Model del Comportament Aquest model representa els sistemes d'organitzaci individualitzats, els sistemes t'introducci individualitzats i els mitjans materials i recursos tcnics. Aquest enfocament sistemtic i del comportament dels sistemes d'organitzaci individualitzats en l'ensenyana esportiva.L'esport inclusiu a l'esport normalitzat L'omptimitzaci dels procs dels programes esportius t com a finalitat la normalitzaci. Aquest procs s possible i necessari quan la disminuci o la necessitat especial s lleu i dificilment realitzable quan la necessitat especial s una greu afectaci. s imprecindible identificar els factors de situaci per determinar quines poden ser les possibles millores i aquesta obersvaci i millora facilitar un marc de referncia ms objectiu.Cap un model inclusiu a travs de l'esport El seu desenvolupament es va consolidant a travs d'estructures federatives, competitives d'alt nivell, oci... L'esport inclusiu es troba en una evoluci inicial i confusa, per aixo es important iniciar aquest procs per desenvolupar l'esport per atendre la diversitat. Entenen aqued model com un procs per incloure al subjecte mitjanant l'esport, superant uns determinants patrons esportius-motrius i centrant l'etenci en el subjecte com a mxim protagonista. Direm que aquesta inclusi mitjanant l'esport no pot, h'hi ha ser, assimilaci: elimina la identitat d'aquell a ms real descriure i definir el procs com a inclusi. 5. INSTITUT GUTTMAN -Objectius principals: El seu objectiu s proporcionar la millor assistncia medicorehabilitadora especialitzada de manera integral, continuada, personalitzada i amb el ms alt nivell hum, cientfic i tcnic. Les seves modernes instal lacions, un equip format per prop de 400 professionals i l'experincia d'haver ats 17.000 pacients, fan de l'Institut Guttmann un dels hospitals ms avanats del mn en la seva especialitat. T per missi el desenvolupament dels aspectes acadmics, cientfics i d'investigaci en matria de neurocincies en general i de la neurorehabilitaci i les tecnologies aplicades al'autonomia personal en particular. T la missi de proporcionar atenci personal, sociosanitria i social, de gran qualitat tcnica i humana, a les persones amb discapacitat d'origen neurolgic, ia les seves famlies, per oferir el suport i els serveis especialitzats ms adequats que contribueixin a millorar la seva qualitat de vida , d'acord amb els paradigmes de l'autonomia personal, la vida independent, l'autogesti i la inclusi social.-Activitats i esports practicats o promocionats: Desenvolupa les seves activitats, preferentment, en els mbits de la prevenci, la divulgaci i la sensibilitzaci social.-Seus ms properes: Barcelona, inaugurat l'any 1965.-Observacions / aspectes a destacar: 6. FEDMF -Objectius principals:-Activitats i esports practicats o promocionats: Atletisme, automobilisme, badminton, bsquet, boccia, ciclisme, esgrima, esqu, futbol, halteroflia, hpica, nataci, activitats subaqutiques, ping pong, tennis, tir a l'arc, tir olmpic, hoquei, volei i vela.-Seus ms properes: Barcelona, Girona, Lleida i Tarragona-Observacions / aspectes a destacar: 7. GRUP MIFAS -Objectius principals: MIFAS s una entitat sense nim de lucre i declarada dutilitat pblica que representa les persones amb discapacitat fsica de les comarques gironines i busca solucions a les demandes que planteja el collectiu, amb la missi daconseguir la plena integraci a la societat de les persones afectades per una discapacitat fsica. Des del 1979, MIFAS vetlla per realitzar tot all que faciliti un millor coneixement i estudi de la problemtica social, laboral, econmica i humana daquest collectiu per tal de posar fi a les necessitats que dificulten la integraci de les persones amb discapacitat.-Activitats i esports practicats o promocionats: Bsquet, tir olmpic, vela adaptada i handbike-Seus ms properes: 8. Cerdanya, Ripolls, La Selva, Garrotxa, Baix empord, Girons, Pla de l'Estany, Alt Empord-Observacions / aspectes a destacar:FCEDF -Objectius principals: La FCEDF s una entitat privada dutilitat pblica i dinters cvic i social que gaudeix de personalitat jurdica i capacitat dobrar plenes per al compliment de les seves finalitats, les quals no sn de carcter lucratiu. Lobjectiu prioritari de la Federaci s desenvolupar projectes i estratgies per treballar la normalitzaci de les persones amb discapacitats fsiques mitjanant lesport.-Activitats i esports practicats o promocionats: Hospi esport, bsquet, escola multiesports, nataci, atletisme, ball esportiu, boccia, ciclisme, esgrima, esqu, halteroflia, hpica , hoquei, petanca, tennis, ping pong, tir amb arc, tir olimpic, triatl i vela. 9. -Seus ms properes: Barcelona, Lleida, Girona i Tarragona-Observacions / aspectes a destacar:ACELL -Objectius principals:-Activitats i esports practicats o promocionats: 10. Atletisme, nataci, bsquet, futbol sala, ping pong, gimnstica esportiva, volei, esqu, gimnstica rtmica, handbol i tennis. Musculaci, aerbic, streching, G.A.B.C i steps.-Seus ms properes: Barcelona.-Observacions / aspectes a destacarAFAMMCA -Objectius principals: 11. T com a objectiu donar supor als familiars dels malalts mentals: Millorar la qualitat de vida de les famlies i dels malalts mentals, palliar els problemes del dia a dia de les famlies i dels malalts mentals i sensibilizar la societat i les autoritats pbliques i privades sobre la problemtica que envolta la malaltia mental.-Activitats i esports practicats o promocionats: Grups dajuda mtua. Activitats culturals i de lleure per a famlies i malalts. Cursets de formaci per a les famlies, impartits per professionals de la psiquiatria. Participaci en jornades i conferncies sobre salut mental. Collaboraci amb les administracions i els professionls. Grups de seguiment dels malalts que tutela la Fundaci Privada Tutelar FAMMCA.-Seus ms properes: Barcelona-Observacions / aspectes a destacar: 12. FEDDI -Objectius principals: Feddi neix amb la idea d'oferir a les Persones amb Discapacitat intel lectual la possibilitat de practicar esport i activitat fsica adaptada a les necessitats de cada esportista. Treballa en el camp de l'esport per a Discapacitats Intel lectuals i t per finalitat la de promoure i desenvolupar l'Esport per a Persones amb Discapacitat Intel lectual, oferint opcions i oportunitats perqu cada persona pugui incorporar-se a la societat de forma activa. La Filosofia dels Programes esportius de FEDDI no s diferent de qualsevol Programa Esportiu. Ha de respondre al principi que les persones tenen unes necessitats fsiques, psquiques i socials. Per tant, el nostre propsit s millorar la qualitat de vida de les Persones Discapacitades Intel lectuals i la dels seus Famlies a travs de l'Esport.-Activitats i esports practicats o promocionats: Atletisme, nataci, ping pong, esports d'hivern, bquet, futbol sala, rtmica-Seus ms properes: Barcelona-Observacions / aspectes a destacar: 13. FECPC -Objectius principals: -Activitats i esports practicats o promocionats: Atletisme, bsquet, boccia, futbol, esqu, hoquei, nataci i slalom-Seus ms properes: -Observacions / aspectes a destacar: 14. FCECS -Objectius principals: Des de la seva creaci el seu fi ha estat lluitar sempre per la promoci i tractament igualitari dels seus esportistes per part de totes les entitats pbliques o privades amb les quals sha relacionat i amb aquest motiu ha vingut realitzant activitats esportives amb periodicitat fixa i continuada i campionats emblemtics com han estat els de Catalunya de cadascuna de les disciplines que la integren.-Activitats i esports practicats o promocionals: Atletisme, ciclisme, escacs, esqu, futbol sala, goalball, hpica, judo, muntanya, nataci i vela.-Seus ms properes: Barcelona-Observacions / aspectes ms importants: 15. ONCE -Objectius principals: La instituci, al llarg d'aquests anys, ha creat un sistema de serveis socials especialitzats per a persones cegues que avui s una base per a les associacions de cecs de tot el mn i una referncia obligada per a professionals de l'mbit social. Es tracta d'un sistema de serveis que insisteix en larehabilitaci perqu les persones cegues puguin remuntar les dificultats d'aquesta discapacitat i desenvolupar-se, tant en el pla social i laboral com en el personal.-Activitats i esports practicats o promocionals: Nataci, atletisme, ciclisme en tndem, judo, esqu, futbol-sala, muntanyisme, escacs, o goalball.-Seus ms properes: 16. -Observacions / aspectes ms importants: