Edició a cura de:

fordi Bolós

VITbrritori i Societat: el paisatge históric

nrsrónre, AReuEoLoGrA, DocuMExrecró

(20 14)+

'uxUniversitat de Lleida

Editat amb l'ajut del projecte de recerca HAR2012-35022,finarryat pel MinisteridT,conomia i Competitivitat

Col.leccióTerritori i Societat el paisatge históric(fins al número IV / up to issue fV: Territori i Societat a I'Edat Mitjana)

Dneccró / ornecror:Jordi Bolds

CoNsell ASSESSoR / aovrsonv nomo:Ignasi Aldomá. Universitat de LleidaNatália Alonso. Universitat de LleidaJesús Burgueño. Universitat de LleidaJoan J. Busqueta. Univeriitat de Lleida§mat Catafau. Universitat de PerpinyáJaume Dantí. Universitat de BarcelonaGraham Fairclough. Historic Landscape CharacterisationAntoni Furió. Universitat de ValénciaEnric Guinot. Universitat de ValénciaElvis MallorquÍ. Universitat de GironaAntonio Malpica Cuello. Universidad de GranadaJosep Moran. Universitat de Barcelona i Institut d'Estudis CatalansImma Ollich. Universitat de BarcelonaJosep M. Palet. ICACFlocel Sabaté. Universitat de LleidaJosep M. Salrach. Universitat Pompeu FabraMarta Sancho. Universitat de BarcelonaPhilippe Sénac. Université de Toulouse II - Le MirailEnric Tello. Universitat de BarcelonaLluís To. Universitat de GironaSam Türner. Newcastle UniversityAlbert Turull. Universitat de LleidaJuan F. Utrilla. Universidad deZaragozaEnric Vicedo. Universitat de Lleida

TRADUccTó oer cATerÁ e r'excrÉs:Mariona Sabaté i Carrové. Universitat de Lleida

@ Edicions de Ia Universitat de Lleida, 2014

Edifici PolivalentCmer de Jaume II, 71. Planta baimwww.publicacions.udl.cat

@ dels textos:.els autors, 2014

@ Fotografia de la coberta: Sant Climent de Tatill (municipi de la Vall de Boí, AIta Ribagorqa).Darere la nau de l'església veiem eI campmr de l'església parroquial de Smta Muia de Taüll(foto: J. Bolós).Primera edició: marg de 2014

DL L 368-2014ISBN: 978-84-8409-639-9Imprés a Arts Gráfiques Bobalá, S L

w.bobala.cat

Índex / Table of contents

Dossier: Poblament i soci-etat ak Pirineus els darrers dosmil anys

I¿s communautés des Pyrénées gasconnes entre la loi desvoisins et la loi du seigneur (nff-xvf siécle), per BenoltCursente... 2l

Paisatge históric, cartografia i societat a l'alta edat mitjana:l'exemple de ln Cerdanya, per Jordi Bolós .................. 37

Evolució de l'organitTació territorinl i senyorial a la Ríbagorga.

I¿s comunitats d'interessos als Pirineus. Sobre les mutacionsde les comunitats rurals, per Jacinto Bonales l7l

I-a Val d'Aran els segbs xwLxyril: una societat de muntanyacomunal i dependent, per M. ,Angels Sanllehy .......... lgl

La Seu d'Urgell medieval. (Jna nova proposta d'evolucióurbana, per Carles Gascón, Lluís Obiols i JaüerEscuder 229

The landscape of a Pyrenean comarca in the early MiddleAges. Settlement, roads, toponyms and churches inCerdanya (Catalonia), per Jordi Bolós 265

Recerques / Research

Aproximació al paisatge históric del Segrid meridional: per-viyéncies i transformacions, per Vfctor Sabaté 293

Resums 3ZlAbstracts .............1:.. 324

Aproxim ació aI paisatge histÓric del Segriá

meridional: pervivéncies i transformacions

VÍcron S¡sArÉ VIoer

Universitat de Lleida

IntroducciórAmb la posada en marxa del projecte, PaHiscat (Paisatge

Histdric de Cátalunya) l'any 2010, s'ha establert una metodologiap". u l,estudi del páisatg" irirtóri" (vggeu- Bolós 2OlOa) i, pel que

ta a h regió al ,róltant de la ciutat de Lleida -el que correspon

a |'actual -Segriá-, s'ha aprofundit molt en el coneixement de la

,rit*t de l'H"orta de Pinyina i, en general, de la meitat nord de

la comarca, l',anomenat 7'Segriá" históric. Quant a la seva meitat

sud, Marta Monjo (2004) prbu"a fa uns anys -un estudi sobre els

.oro",r, de regadiu al Baix segriá durant la baixa edat mitjana,

i Jordi Bolós-(2004a: lg, 28-29,35, 38), entre nombrosos més

aspectes, sobre restes de centuriacions romanes que han qug{atfoisilitzades en diverses vies al triangle comprés entre els pobles

de sudanell, Artesa de Lleida i Alcanó, d'una banda, i al terme

de Torrebesses, de l'altra. Tanmateix, amb relació a la part més

meridional de la comarca, el que es coneix popularment com a

a"g.iá Sud -malgrat que normativament convé denominar-ho

ag;;; meridional-I, és irolt poc alló que s'ha publicat al voltantdel" paisatge histÓric; linic estudi de qué tinc consthncia és un

capíiol deloan Martí (1994:20-31) _que, entre altres elements so-

bre les terTes de Maials, tracta l'evolució de l'espai cultivat en les

áif"."rt. partides del terme al llarg del segle "u'1i la pervivéncia

(o no) d áquestes fins a l'época actual. Aquest treball, doncs, pre-

r:q""'.,"raesorgeixdelarevisióil,ampliaciód,untreball.decrrrssobreelpaisatge histéric de Maials {ue ,aig presentar_el febrer del 2Ol2 pet a ¡assignatura "Alta

"drt áqurrr", impartida pet professoifordi Bolós dins el grau en histbria de la Universitat

de Lleida. Aprofito p". ug.uir-u les orientacions, les correccions i els suggeriments que mtla

anat fent al llarg de la seva gestació i confecció, aií com les llargues converses que hem

mantingut sobre els métodes dé l'arqueologia del paisatge'

294 Vfcron SesArÉ Vroer

tén cobrir parcialment el buit a través d'un estudi arqueológic delpaisatge dels termes municipals d'Almatret, Llardecans, Maials ide la part sud del de Serós -una zona de la qual no es disposade gaires documents que tractin el territori fins a les centúriescentrals de l'época moderna-, tot prenent el marc cronológic dela llarga durada.

Aquest text s'estructura en tres blocs. Després d'una presenta-ció geográfica de \a zona estudiada, en sengles apartats comentaréels principals processos esdeünguts en el paisatge, prime4 durantla dominació romana del territori; segonament, a l'edat mitjana,sobretot a partir de la conquesta cristiana del segle xu, puix queés poc el que se sap sobre el període de preséncia visigoda í, alaCatalunya Nova, sobre l'etapa d'ocupació musulmana, i, a lúltim,en temps postmedievals, fent una especial referéncia als canvisque s'han anat produint d'engá del 1956, any del qual disposemde les fotografies aéries que el vol americá realitzá de tot l'estatespanyol. Finalment, l'article es clourá amb unes conclusions queresumiran els principals aspectes tractats i dibuixaran alguneslínies de futur pel que fa a I'estudi del paisatge históric de lazona que ens ocupa.

Característiques geogrdfiques de la regió

Cal dir ja de bell antuvi, que els termes municipals de Llar-decans, Maials, Almatret i Ia meitat meridional del de Serós noformen part duna mateixa unitat de paisatge, tal com han estatdelimitades per l'Observatori del Paisatge de Catalunya, sinó dedues de diferents: la dels Costers de l'Ebre (la qual inclou unapetita porció a I'extrem sud del terme de Llardecans, la meitatmeridional del de Maials i els terrenys d'Almatret i de Serós ambvalls que desemboquen al riu Ebre) i la de les Garrigues Altes (queabasta la resta del territon analitzat). En aquest article, doncs,he optat més aüat per seguir els límits administratius, perquéconsidero que reflecteixen millor les relacions económiques entreels nuclis de població i el paisatge que els envolta; l'única excep-ció és potser la part del terme de Serós que incloc en l'estudi,precisament atesa la seva explotació agrícola, majoritáriament, perpart de pagesos de Maials.

La nostra regió, que es troba a poc més de vint quilómetresal sud de la ciutat de Lleida, limita pel nord-est amb els municipisde Torrebesses i Sarroca de Lf,eida, pel nord amb Aitona i ambIa meitat no estudiada del term'e de Serós, pel nord-oest amb Ia

Apnoxruecró AL pArsArcE nrsrónrc ocr SBcnrA üBnr»ro¡¡er... 295

Granja d'Escarp, per ponent amb els nuclis aragonesos de Me-quinensa i Faió, pel sud amb els tarragonins de Riba-roja d'Ebrei Flix (Ribera d'Ebre), i per llevant, finalment, amb la comarcade les Gartigues, concretament amb Bovera i la Granadella. Defet, la zona que ens ateny té, en general, unes característiquesmorfológiques molt semblants a les d'aquesta darrera comarca.Entre els tossals entorn de la muntanya de Montmeneu (Serós)i l'extrem centreoriental del terme de Llardecans, passant per larodalia de Maials, s'hi estén una llarga plana corbada de mésde deu quildmetres, amb parcel.les de diferents formes, la qualconstitueix "l'interfluü" entre les valls que davallen cap al Segre(vall dAdac vall de Bigues, vall de Pererola, vall d'Enüure, vallde Móra), d'una banda, i les que ho fan vers l'Ebre (vall Majo4vall de Jaca), de l'altra (Lladonosa 1983l. 177). Pel que fa al mu-nicipi d'Almatret, el nucli habitat es troba en un altiplá ondulatque ocupa el sud-est del terme; a banda d'aquests terrenys i del'ámplia vall de la Vila, al nord, la resta del territori está formatper un seguit de serres boscoses i de barrancs que conflueixena l'Ebre. Els comellars2 que es troben al fons de totes les vallsdel Segriá meridional, en general estretes i allargades, han estatextensament aprofitats per al conreu a causa de la seva fertilitat;i és que, fins fa molt pocs anys, moment en qué s'iniciá la cons-trucció d'un reg de suport, tota l'agricultura era de secá.

Quant als pobles ubicats dins la zona estudiada, a banda delsja manta vegada esmentats de Llardecans, Maials i Almatret (elnucli urbá de Serós en queda fora, ja que se situa més al nord, ala ribera del Segre), convé fer referéncia també al despoblat dAdar,al nord-oest del municipi de Llardecans, que s'abandoná al segle xvtri l'antic terme del qual fou agregat al d'aquesta població. Entre elscursos d aigua que travessen la regió, actualment només s'hi potcomptar regularment el riu Ebre, a l'extrem occidental d'Almatret,malgrat que pels seus barrancs afluents hi pot baixar aigua demanera forga esporádica. D'altra banda, tenim la vall Majol avuien dia eixuta, peró per la qual a mitjan segle xx encara fluia uncorrent prou cabalós, sobretot prenent en consideració l'aridesadel lloc, que durant centúries s'havia utilitzat per cultivar hortsa través de pous i séquies.

2. Alcover i Moll defineixen el mot com un "espai de terra ample i pregon, de sdlinclinat per la depressió del terreny, gue está entre terres més elevades" (Diccionari catald-yalencid-balear [en llnia]F. -

296 VÍcron S¡sArÉ VIoer

Les principals vies de cómunicació que recorren el Segriámeridional són la C-12, que passa per Maials i Llardecans i uneixAmposta amb Lleida, i Ia C-45, que comenga a Maials i connec-ta la carretera suara esmentada amb Fraga i, per tant, l'Aragó.A Llardecans acaba l'antiga via de Lleida a Maials, la C-230a, queen el seu tram final ha estat destruida en sobreposar-s'hi el tragatde la C-12. Finalment, la carretera local LV-704ó enllaga els nuclisde Maials i Almatret. A banda d'aquestes vies, peró, hi ha tambétot un seguit de pistes forestals que uneixen els pobles de la zonaamb els municipis contigus, algunes de les quals estan ádhuc as-

faltades i són forga concorregudes, com per exemple les que vande Llardecans a la Granadella o de Maials a la Granja d'Escarp.

L'época romana: centuriacionsUna de les poques fonts que ens donen informació sobre

com era el paisatge en temps dels romans, a banda de Ia to-ponímia -que veurem més endavant-, és l'estudi del cadastreque es creá per organitzar el territori. En aquest apartaL un coptraslladades al Segriá meridional les centuriacions que s'han de-tectat amb relació a la ciutat de Lleida (o, més ben dit, Ilerda)arran de l'estudi de la unitat de paisatge de l'Horta de Pinyana(Bolós 2010b: 740-142),3 comentaré les diverses restes de tramescenturiades que s'hi aprecien, fent referéncia a les zones on és

més abundant cadascuna, les principals coincidéncies amb ües decomunicació o límits municipals, si es poden posar en relació ambalgun jaciment arqueoldgic d'época romana, entre altres aspectes.Primerament, doncs, les descriuré una per una en diferents blocs,els quals aniran acompanyats d'un mapa -que, de fet, constitueixIa font histórica a partir de la qual hom és capag de constatarles evidéncies de centuriacions-; tot seguit, en un apartat final,detallaré les principals conclusions obtingudes al respecte i elsproblemes sorgits.

3. A banda de l'Horta de Pinyana, la implantació del cadastre romd al'ager llerdensisja havia estat estudiada per a la plana de l'Urgell (entesa lato sensu), on es detectaren de

manera provisional dues trames centuriades: l'una, amb una desviació vers l'est (de 24" o

de 30,50", depenent dels autors) i de 20 actus de costat; l'altra, amb una orientació nord-sud (Br,nÉs, Gunr, M¡x.ouÉs & Tustr 1989: 118-120; Lñ.¡uzA 1991; 1994).'nJr. breu estat de laqüestió sobre les centuriacions d'Ilerda abans del projecte PaHiscat es pot trobar a A¡Ño,Gr.¡nr & Persr 2004: 53-54; Borós 20046:.55; P¡mr 2005: ó0.

Arnor<ru¡,cró lr plrsarcr rnsrón¡c nrr SscRrA MERrDroNAL... 297

\BFrcunl 1

CpNrunracró A

La centuriació Ilerda A té una desüació de 38" vers l'est,sembla que es basa en una retícula de 15 actusa i coincideix aLleida amb el tram del carrer Major que formava part del decu-manus maximus de l'antiga ciutat romana. A la nostra regió, esconstata notablement a la meitat meridional del terme municipal

4. Els darrers estudis sobre centuriacions (vegeu, per exemple, PerBr & On¡Nco2011: 383) situen l'¿cfi¿s entre 35,0 i 35,5 m. Per tant, 15 actus equivalen a 525-532,5 m;2O actus, a 700-710 m.

Camins i límits municipals que coincideixen amb la centuriació Ilerda A(mapa: Víctor Sabaté).

298 Vfcron SnsArE Vroer

Frcunr 2

Cámins i lfmits municipals que coincideixen amb la centuriació Ilerda B(mapa: Vfctor Sabaté).

de Maials, on concorda amb un gran nombre de camins fins a

tal punt que gairebé es pot intuir la retícula, i en un espai alnord-est del d'Almatret (figura 1). Així mateix, la via que travessaIa part septentrional del terme de Maials de nord-est a sud-oesttambé té l'orientació de Ia centuriació A -malgrat

que ha estatcaptada pel nucli de població-, talment com la carretera C-242,que va de la C-12 a la Granadella, i un tram de la pista forestalque duu de Maials a la Granja d'Esca4r (el que pertany al muni-cipi de Serós). Pel qub fa als límits pobletans, només s'observen

Apnoxuecró lr p¡rsercp nrsrónrc npr SrcnrÁ MERrDroNAL... 2gg

coincidéncies en dos sectors forga concrets: entre els termes deLlardecans i rorrebesses i entre els de Maials i serós, zones onel límit segueix, respectivament, la c-242 i un camí perpendiculara l'esmentada pista.

La centuriació A es pot posar en relació amb un bon nombrede jaciments romans. Tant el del corral Nou (Almatret) com el dela Punta (Maials), en el qual s'han trobat fragments de terrasigil'lada (AA.DD. 2001) (un tipus cerámic amb una cronologiamolt ámplia que .rrenca del segle r ac i que no acaba fins alvr dc), estan tibicats en cruilles de camins que presenten la sevaorientació. Támbé els de la Font de la Bernarda (Llardecans), lacabesa vella (Maials-serós), on s'ha localitzat una gran quantitatde materials tant ibérics com romans (destaqu"r-frug-"nts decerámica comuna ibérica pintada, comunes oxidades i reduidesd'época romana i, de nou, terra sigil.lada, entre d,altres) (AA.DD.2001; costa & Portolés 2ol2), i el Mas del coc II (serós) es tro-ben prop de ües del mateix tipus.

CnNrurutcró B

La centuriació Ilerda B, de 12" cap a l,est i composta tam-bé

-presumiblement- d'una retícula ¿e rs a.cttts, es iestimoniaal segriá meridional en importants eixos de camins dels termesde Llardecans i Maials, com els que trobem al sud (entre la vall{'Ada1i la de Bigues) i al sud-est (parrida dels Masos dAdar) deldespoblat d?dar, al nord-est de Llardecans (la carretera c-230ai el camí que creua el paratge de voralous) i ar nucli mateix deMaials, a més de coincidéncies menys rellevants com ra que esprodueix al sud-est d'Almatret (partida ders Escambrons) o en di-versos punts entre els termes de serós i Maials (figura 2). Aquestasegona trama centuriada concorda, principalment, amb algun tramdel límit entre els municipis de Torrebesses i sarroca de Lleida ientre els de Serós i la Granja d'Escarp.

CsNruRrAcró C

La centuriació Ilerda c, amb una orientació de 3g" vers l,oestiformada potser per una retÍcula de 2o Actt,s, podria coincidir ambel cardo maximus de la ciutat romana de Lleid-a, en base al tram devint-i-cinc metres de calgadá que posá al descobert una intervenció

300 Vfcron S$ArÉ Vr¡¡l

Frcuae 3

Camins i llmits municipals que coincideixen amb les centuriacions o parcel.laris C i F(mapa: Vlctor Sabaté).

arqueológica al carrer Democrácia,s peró les restes documentadesa dia d'avui no perrneten conéixer la desüació precisa de l'anticeix üari. La trama no presenta excessives evidéncies a la zorraestudiada, peró aquestes són prou importants com per assegurar

5. Realitzada l'any 2000, es tracta d'una de les tres intervencions (la INI-101; lesaltres dues són la INT-83 i la INI-178) associades a l'excavació del complex termal públicdllerda. Vegeu PavA & PEnBz 2007: 8bs

Apnoxn¡ecró er- palsercp ulsrónrc onr SBcmA MERTDIoNAL... 301

Frcun¡ 4

Camins i límits municipals que coincideixen amb la centuriació o parcel.lari D(mapa: Víctor Sabaté).

que no es tracta simplement de casualitats. Convé destacar elfet que el poble de Llardecans es trobi a Ia cruilla de dos caminsque segueixen la seva orientació, a f igual de diverses vies que surtendel nucli de Maials en direcció nord-oest i d'una, bastant llarga,que ho fa cap al sud-est (figura 3). A més a més, Ia retrobem allímit nord entre els termes de Llardecans i la Granadella i a lapart més llevantina entre els de Serós i Almatret, on també casaamb uns quants camins adjacents.

302 VÍcron SnsATE Vrner

CrNrunmcró o p¡,ncBr.recró D

En el cas de la centuriació o parcel.lació Ilerda D, de 12" versl'oest i probablembnt 15 &ctus, hóm aprecia ól mateix panoramaque amb la trama centuriada C. Tal vegada els testimonis mésdestacats del Segriá meridional estan formats per tres camins ver-ticals que recorren els termes de Serós i Llardecans a l'algada deldespoblat d'Adar, així com per una via transversal que uneix dosdaquests (figura 4). De fet, un dels longitudinals, el que davallaper la vall de Bigues en direcció nord, passa justament pel costat

Frcunc 5

Camins i límits municipals que coincideixen amb les centuriacions o parcel.laris E i G(ñepa: Víctor Sabaté).

Apnoxru¡cró ¡r persercp Hrsrónrc ¡p,r SBcnra MERrDroNAL... 303

d'aquell antic nucli medieval. També cal esmentar la coincidénciade la centuriació D amb diversos camins al nord-est de Maials,al voltant del límit meridional entre aquest municipi i Llardecansi, a l'últim, a la rodalia d'Almatret.

CsNTuRucró o pencBr.LAcró E

De Ia trama centuriada o parcel.lació Ilerda E, amb una des-üació de 25" cap a l'oest i formada per una retícula de 15 Actus,n'hi ha importants eüdéncies al sud-oest del terme municipal deSerós, on concorda amb I'orientació d'un llarg camÍ que travessala partida de la Vall d'Oliva des del nord-est i en direcció al límitamb Mequinensa, aixl com amb la desviació de diverses ües quesón perpendiculars a I'esmentat camí (figura 5). En aquest paratge,Ia centuriació está amb relació al jaciment arqueoldgic del Masdel Llop, compost per les restes d'unes estructures d'habitatge lacronologia de les quals abasta des del ferro ibéric final fins a lesprimeres décades de l'alt Imperi romá (Costa & Portolés 2012) isituat en una cruilla de camins amb la mateixa orientació que latrama centuriada E. També hi coincideix un tram de Ia carreteraLV-7046, aproximadament els seus dos primers quilómetres, i unaltre de Ia C-12 al seu pas per Llardecans, de la mateixa maneraque la totalitat del límit municipal entre Serós i Mequinensa idiversos trossos del de Maials amb Llardecans, Flix i Serós.

CrNrunrecró o pancBr.LAcró F

La centuriació o parcel.lació Ilerda E d'1" vers I'oest i semblaque de 20 actus, al Segriá meridional només s'aprecia clarament allímit entre els termes d'Ada4 Serós i Maials, que presenta la sevamateixa orientació (figura 3). Així mateix, al sud de Llardecans i al'oest d'Almatret hi trobem un parell de camins que també casenamb aquesta trama centuriada, peró el fet que siguin eüdénciesaillades duu a pensar que podria tractar-se de coincidéncies fortuites.

CeNruRrAcró o PARcEL.LAcTó G

La centuriació o parcel.lació Ilerda G, amb una orientacióde 30" cap a l'est i de 20 actus de costat, apareix testimoniadaen diferents vies al sud-oest del despoblat d'Adar, a la rodalia delnucli de Maials i a I'extrem septentrional del terme d'Almatret, ones confon amb la trama centuriada Ilerda A i es pot relacionar

304 VÍcron SenarÉ Vroar

també amb el jaciment romá del Corral Nou (figura 5). Hom latroba així mateix al límit municipal d'Aitona amb Adar (Llarde-cans) i Sarroca de Lleida, i en un petit tram de l'afrontació entreAlmatret i Serds.

CoNsroprucroNs GENERALS

Un cop descrites les principals restes de centuriacions o par-cel.lacions romanes que s'aprecien al Segriá meridional, el primerque convé comentar és que sembla confirmar-se, a grans trets, lacronologia relativá establerta per a les trames centuriades ambrelació a la ciutat d'Ilerda, tenint en compte que estan ordenadesde més antiga a més moderna segons la posició de la lletra queles identifica dins l'abecedari. LA organitza úrra part importantís-sima del territori, és la més present de totes i fa la sensació que"ignora" els actuals pobles de la regió, ádhuc Maials, a despit queun dels camins amb la seva orientació hi passa molt a prop (defet, com he dit adés, aquesta üa ha sofert una captació per partdel nucli i urbá): són dos aspectes que no fan més que posar derelleu la seva antiguitat. Les centuriacions B i C (amb més abastla primera que la segona), en canü, acaben de completar aquellsespais del mapa que no haüen estat ocupats per l? (a sabe4gran part del terme de Llardecans i la meitat septentrional delde Maials) i, a diferéncia d'aquesta, ja apareixen connectades alsllocs de poblament: Maials se situa a Ia vora d'una üa orientadade la mateixa manera que la trama centuriada B, i Llardecans,en una crur'lla de camins que segueixen l'orientació d'Ilerda C.Segons Joan Coromines (1989-1997l. Y 42-43, 138), ambdós topó-nims són efectivament d'origen romá: Mainls deriva de villns (opagos) mediales, amb el primer mot sobreentés i en referéncia ala seva posició entre els vessants de dos rius;6 i Llardecans, de (ad

fines) Ilergetanos '(al límit dels) ilergets', considerant aquí tambéel carácter del poble com a línia diüsória entre el Segre (ilergets)i l'Ebre (ilercavons).7 Les parcel.lacions D, E i G eüdencien la

6. La hipótesi romana defensada per Coromines, des del meu punt de vista la mésplausible, conviu tanmateix amb una altra d'árab. Segons diversos autors (B,lrañA 1990:21ó; Gancla Broscr 1994: 99-101; Boreruu- 2002: IOI), Maink prové del mot al-majalis, qtrchom tradueix per'llocs de reunió" i es podria relacionar també amb la situació geográficade la població en un interfluvi.

7. Com en el cas de Maials, alguns etimólegs han vist un origen árab darrere eltopónim Llard¿cans. Així, Balañá (1990:. 215-216) larralitza com un compost de jdrad'ennot'i (ad-)dukknn'(de la) botiga'

Apnoxruecró er p¿rsarcp utsrónrc »Br SscRrA MERrDroNAL... 305

voluntat del cadastre romá d'estendre la seva influéncia per totel territori, peró totes aquestes van ocupant cada volta un papermés marginal respecte al nucli central que conforma l'abast deles centuriacions A i B, i en menor gran C. En darrer lloc, pelque fa a la trama centuriada o parcel.lació F, les seves evidénciessón massa escadusseres com per incloure-la en aquesta análisi deconjunt.

La cronologia absoluta de qualsevol centuriació és un temamolt més complex. Lúnic element que ens hi pot ajudar

-almenysper a la regió del Segriá meridional, en qué hom no disposa decap font dócumental al seu voltant- és I'estudi arqueológic d'unjaciment d'época romana que s'hagi pogut relacionar amb algunatrama centuriada. El principal problema amb qué topem aquíés que totes les dades de qué es disposa provenen de materialstrobats en prospeccions superficials, ergo estan descontextualit-zats i són difícils de datar. Resulta interessant, tanmateix, centrarl'atenció en el Mas del Llop (Serós), que he posat amb relació ala centuriació o parcel.lació E i l'ocupació final del qual es dataen temps de l'emperador August (27 aC-14 dC). En cas gue esconfirmés aquesta cronologia a través d'un estudi a fons del jaci-ment, suposaria establir, grosso modo, el darrer terg del segle r aCcom el terminus ante quem de la implantació, a la nostra zotta,d'aquesta trama centuriada E, una de les més tardanes. Aixó, pertant, reforEana la idea que la parcel.lació del territori d'Ilerdatingué lloc "en el context de la fundació de la ciutat romana,al final del segle u aC o a l'inici de l'r aC" o, com a molt tard,durant "una intervenció cadastral de Pompeu en el context deles guerres sertorianes" (Palet 2005: 60). Un altre dels problemesque planteja la cronologia dels jaciments té a veure amb el casde la Cabesa Vella i del mateix Mas del Llop, dos assentamentsque arrenquen del ferro ibéric, presenten ocupació romana i sesituen arran de camins amb la mateixa orientació que alguna deles centuriacions o sistemes parcel.laris (A i E, respectivament).¿Es tracta de ües ibériques que s'utilitzaren en época romana al'hora de realitzar els cadastres, aprofitant que coincidien amb ladesviació de la trama centuriada? A despit d'ésser una possibilitat,tot i que bastant remota, més aviat m'inclino a pensar que, uncop dibuixades les retícules de les centuriacions, es tragaren nouscamins que passessin pel costat dels diversos hábitats, tot deixantd'utilitzar-se els senderols d'etapes anteriors.

Fins ara he tractat les restes de parcel.lacions romanes a partirde l'análisi de la xarx'a- viá,ria. ¿Qué cal di4 peró, pel que fa als

306 Vfcron S¡nerÉ Vloer

espais agraris, d'aquells camps els límits dels quals concorden tambéamb trames centuriades? Primerament, són poques les parcel.lesconreades del Segriá meridional que tenen una forma ortogonal,atés que la gran ma-ioria són irregulars; d'altra banda, els únicscamps que semblen coinciür amb centuriacions es concentren alvoltant del nucli urbá de Maials (figura 6). A l'hora de determinar

Frcun¡

La rodalia de Maials. La majoria dels camins i els límits de diversos camps propers alpoble presenten l'orientació d alguna de les centuriacions, la qual cosa ens indica queaquest paisatge es creá fa uns dos mil anys. Els espais agraris han estat lleugeramentmodificats en época actual, aiÍ que els diferents canvis s'han reconstruit mitjanqant

les fotografies aéries del 195ó. Al mapa s'hi ha marcat també el traqat de les carreterescreades denEá de l'any 1920 i l'evolució del nucli urbá a partir del moment en qué s'estén

més enllá de les muralles medievals, a mitjan segle nm (mapa: Víctor Sabaté).

c-45 |

+{"'.i"-a(B)\r,i

-l

-\.r \-

+l

\

II

(a)

límit municipal

lkmtrcI

catnps els límits delsquab tmen l'orientació

d'al4una cenniacióo parcel'lació

,7.. ., la Devesa

Ia

i Maials

I IY:T#r*'r 3#,ffi,"1ff,"Jru

§ ítrT.?iI#ftri,

I

d

,. Ja\-',vl

Frola ra--'¡,'I,"@..d\l yesles

Apnoxn¡ecró er persarce Hrsrónrc ner SBcnrA MERrDroNAL... 307

si un espai agrari fou romput en época romana, s'ha de tenir benpresent la recomanació que fa Josep M. Palet (2005: 53): "unaorientació dominant del paisatge té tendéncia a propagar-se apartir d'un eix preexistent i a difondre's més enllá del moment decreació original. És el cas, per exemple, de parcel.laris ortogonalsmedievals o moderns articulats entorn d'una via més antiga quecondiciona l'orientació dels eixos". Hi ha unes quantes parcel.lesde la rodalia maialenca, peró, que és forga segur que siguin de

Comes o comellars conreats avui en dia al Segriá meridional. Convé destacar Iaimportáncia de la vall Majoq atés que fins fa unes décades era recorreguda encara

-intermitentment- per un curs d'aigua (mapa: Víctor Sabaté).

Frcunl 7

308 VÍcron SasArÉ Vrn,lr

temps romans. Prime6, dos camps de la partida de les Sorts, aponent i a migdia (respectivament) de la de les Eres, que con-corden amb la centuriació Ilerda A i en els quals s'ha trobat unabona quantitat de material cerámic del període que ens interessa;a més, eI mateix topónim de la partida en qüestió té un origenromá, eÍrcara que el mLot sort s'utilitza a bastament durant l'edatmitjana. També la paraula Confesse, indret on es localitzen unscamps orientats segons la possible centuriació G, és molt antiga,en aquest cas preromana, tot i que aixó no permet assegurar quela parcel.lació sigui romana i no posterior. En segon lloc, hi hauns conreus a les partides de l'Argilagar i de la Bassa Roja quecoincideixen amb la desviació de la centuriació o sistema par-cel.lari D i on diverses prospeccions arran de la construcció delsuport d'una línia eléctrica han constatat preséncia romana a lazona. Pel que fa als altres camps que he marcat al mapa adjunt,pot ésser que siguin d'una época més moderna, peró no hi hadubte que el gran nombre de restes del cadastre romá al paisatgepróxim a Maials posa en relleu la seva antiguitat.

Un altre aspecte que cal comentar; amb relació també alsespais agraris, és les dificultats que presenta la datació del grannombre de comellars que hi ha al Segriá meridional (figura 7).Encara que en general es tracta de realitats medievals, resultaforga plausible que uns quants ja fossin explotats en temps ro-mans, car tots es troben al llit de les valls i, per tant, són terrenysfértils; en el cas de diverses valls en concret, com per exemplela vall Major o les que baixen des de les planes de Llardecansi Maials fins a Adar, el fet que antigament fossin recorregudesper petits cursos d'aigua porta fins i tot a la possibilitat que espoguessin regar alguns camps. Així doncs, seria interessant dura terme prospeccions al llarg d'aquestes valls, el que els anglesosanomenen field walking, per saber si hi ha o no eüdéncies d'unaexplotació romana. Les coincidéncies entre els camins que passenvora els comellars i les centuriacions també hi poden ajuda¡ perónomés nhe detectat en una partida: la ValI d'Oliva, al sud-oestdel terme de Serds, que está formada per tot un seguit de vallsperpendiculars a la depressió que davalla des del nord-oest vers elriu Ebre. Malgrat que la zona ha patit importants anivellaments is'hi han creat nombrosos camins nous en época contemporánia,si hom consulta les fotografies aéries de l'any 1956 s'aprecia latotalitat dels comellars -i la resta de realitats, com per exempleeres- que hi havia tradicionalment, els quals són travessats per

Apnoxuecró er pers¿rcr rlrsrónrc nBr Spcnre MERrDroNAL... 309

una üa amb la mateixa orientació que Ia centuriació o sistemaparcel.lari Ilerda E (figura 8). També coincideixen amb aquestaalguns dels camins que segueixen les comes, i fins i tot els límitsdel camp que es troba al centre del mapa adjunt. A més, cal re-cordar l'existéncia en aquesta regió d'un jaciment d'época romana,el Mas del Llop, de manera que esdevé encara més probable unaprimera utilització d'aquests comellars ja a l'edat antiga.

Frcun¿

Partida de terra de la VaIl d'Oliva (Serós). El paratge és travessat per diversos carnins quecoincideixen amb la centuriació o parcel.lació E. Malgrat els impofants anivellaments

que ha patit en els darrers anys, a les fotografies aéries del 1956 s'hi aprecia amb claredatla forma que tenien els camps, sobretot els comellars, aií com una gran quantitat d'eres

que han desaparegut en deixar-se d utilitzar. Lextrem dret del mapa correspon ja a lapartida del Pedrós, i a la part de baix hi ha el límit amb el terme municipal d'Almatret

(mapa: Víctor Sabaté).

via amb l'orientació jaciment delMas ilel Llop

l"de la parcel'lació E

¡

cuní creatdel 1956

eneá

//rItrl

zones rE flrcel.lades límit munkipal

310 VÍcron SeeArÉ Vmer

Temps medie'¡¡ak

Amb aquests precedents romans, l'alta edat mitjana, tantl'época üsigoda com l'andalusina, fou el moment en qué es con-solidaren les estructures, tot un seguit de camins, límits i espaisagraris que haüen estat creats d'acord amb un cadastre ordenat,encara que altres realitats del període romá degueren desaparéi-xer i no ens n'ha quedat cap constáncia. Convé tenir en compte,emperó, que les restes visigodes i andalusines són escasses aI Se-griá meridional, per no dir inexistents. Un dels pocs indicis quel'ocupació del territori perdurá durant els temps altmedievals ésprecisament la pervivéncia fins a l'actualitat d'elements anteriors,entre els quals s'inclou també la toponímia romana i preromana.De fet, si abans he comentat el possible origen romá dels nomsde Maials i Llardecans, els altres dos principals topónims de laregió, Adar i Almatret, deriven de mots árabs: Adar prové de dar,'casa',8 mentre que Almatrel, segons Alcover i Moll,e ve d'al-malradi significa 'lloc de caga'. Un altre element a considerar al voltantd'aquest període és el tram d'una via empedrada que es troba alsud-oest de Maials i que a la carta arqueológica (AA.DD. 2001)apareix amb el nom de Via romana. El jaciment, conegut des desempre pels habitants del poble en qüestió, fou excavat a principide l'any 2003 dins el tercer Pla Arqueológic impulsat pel ConsellComarcal del Segriá. Larqueóloga Montse Gené, encarregada dela direcció dels treballs, constata, duna banda, que l'amplada dela via, de prop de r,'uit metres, supera amb escreix la del para-digma de calgada romana i, de l'altra, que sota l'enllosat hi hados estrats de preparació del terreny, un de terra i un de pedres;aixd la indueix a pensar que la via podria ser d'época romanaperó haver experimentat un eixamplament en temps andalusins,en formar part possiblement del concorregut camí entre Lleida iTortosa (Gené 2003).10

Les fonts de qué hom disposa per a l'estudi del Segriá meri-dional augmenten a partir de la conquesta cristiana, fot i que lagran majoria dels documents escrits que ens han pervingut noes refereixen -ni tan sols de passada- a elements del paisatgeo del territori en general. Un dels pocs que ho fa és la carta de

8. Tanmateix, Joan Coromines (1989-1997: tr 10) el considera preromá, veientJiuna "feso¡nia euskérica o ibero-basca".

9. Diccionari catald-valencid-balear len ltura). Cf. també Cor.orr¡rxes 1972: 117; 7989-1997: ll 15ó; B¡utA l99O:.214; Bor'¿nurr 20O2: 17.

10. He de donar les grácies a la sra. Montse Gené per haver-me facilitat la memóriai els resultats obtinguts en la intervenció arqueológica.

Apnoxruacró AL pATsATGE nrsrónrc ¡Br Secn¡A MERIDIoNAL... 311

poblament atorgada als habitants d'Almatret, que data del 21, defebrer de 1302 i parla a grans trets dels límits del terme pobletá:"totum planum vocatum Almatret situm infra limites seu termi-nos ville de Seros cum omnibus suis pertinenciis, prout aquaeversantur seu labuntur usque ad flumen Iberis, prout afrontaturin termino de Ribarroya et in termino de Beiruz [antic terme deBernis, avui agregat al de Riba-roja d'Ebre] et de Fayo et versusüllam de Seros"1l (Font Rius 1969: 5a3). És probable que la cartad'Adar, del29 de marg de 1314, tractés així mateix sobre els límitsdel poblat, peró l'original s'ha perdut i només se'n conserva unresum del'segle xvIu.

Endemés, la documentació de l'edat moderna també ensaporta informació sobre temps medievals, sobretot pel que fa apartides que pertanyien al senyor de cada lloc i que sens dubtetenien el seu origen en aquest perfode, i més concretament entreel final del segle xn i el segle xrv. El capbreu de Maials del 1735,per exemple, realitzat per l'administrador general de la marquesade Tamarit, declara que aquest posseeix "una devesalz de moltatinguda, la qual confronte a sol ixent ab lo terme de Llardacans,a mitg dia ab Io camí de Llardacans y ab la aygüera de la bassaNovella, a ponent y tremuntana ab lo camí vell de Lleyda finsa trobar lo terme de Adar o lo de Llardacans, y ab altres".l3 Enaltres fonts hi apareixen les deveses de gairebé tots els munici-pis restants del Segriá meridional. El 27 de novembre del 1751,una carta de venda al primer baró de Maials, Procopi Francescde Bassecourt, esmenta la de Llardecans, "[q]uae terminatur aboriente cum terris rectoriae ejusdem loci, a meridiae cum itinereantiquo appellato de Mayals, ab occidente cum devesa de Mayalssuperior designata, et a cirtio cum terra appellata dels Malos".1a

11. "Tot el pla anomenat Almatret situat sota els lÍmits o terme de Ia vila de Serós

amb totes les seves pertinences, tal com les aigües es dirigeixen o davallen flns al riu Ebre,tal com confronta amb el terme de Riba-roja i amb el terme de Bemls i de Faió i vers lavila de Serós". El text de lacarta de poblament es troba recollit també a Mnreu 1949:7-ll.

12, lJrra de.¡esa era un "terreny de pastura o de bosc sobre el qual una comunitat,un senyor o un particular tenia reservat l'ús i que, per tant, era prohibit -4eíbs, en catalámedieval- a la resta de Ia població" (Borós 2000: 99).

13. Arxiu Municipal de Maials, capbreu de 1735. Agraeixo al sr. Joan Martí que

m'hagi facilitat l'accés a tots els documents d'aquest arxiu.14. "La qual confronta a llevant amb terres de la rectoria del mateix lloc, a migdia

amb el camí vell anomenat de Maials, a ponent amb Ia devesa de Maials abans esmentada,

i a tramuntana amb Ia terra anomenada dels Malos." Arxiu Municipal de Lleida, lligall núm.134, document 5. Actualment, la partida dels Malos figura al Cadastre de rústica com a"partida dels Masos", perd els oriünds continuen anomenant-la de la mateixa manera que

al segle xrnrt.

312 Vfcron S¿sArÉ Vro,lr

Frcuru 9

Les principals partides de terra d'origen medieval als termes d?dar, Llardecans iMaials. Ntri ha que es poden delimitar amb relativa facilitat, com les deveses de Maials iLlardecans, mentre que daltres, com lo Diumenge dAdar, només se'n coneix la situació

de manera aproximada (mapa: Vlctor Sabaté).

D'altra banda, el capbreu del terme d'Adar del 1777 ens parla dela devesa d'aquesta població, "que consisteix ab lo número de dos.cents y deu jornals poch més o menos, gue comensa al cap abla Cova dels Certs y acaba [...] aI sól de la Vall dels Christiansitot serra ovall",ts i ofereix així mateix una llista dels onze pagesosque hi afronten. De les tres deveses, l'única que encara s'anomenaatxí a tots els efectes i que té ben definits els seus límits és la

15. Arxiu Histbric Provincial ilé.tleida, Protocols notarials, sig. 534.

Apnoxruecró AL pATsATGE nrsrónrc orr SrcnrA MERrDroNAL... 313

de Maials, per la qual cosa les dues restants són més difícils dedelimitar amb precisió, molt especialment la d'Adar.

A banda d'aquestes, hi ha altres partides el topónim de lesquals posa en relleu el seu origen baixmedieval. En aquest sen-tit, la més significativa són unes terres que apareixen també alcapbreu d'Adar del 1777 amb el nom de lo Diumenge, "ll)a qualpartida de terra consisteix ab lo número de cent sinquanta jornalsde terra, que confronta tota junta a sol ixent ab terras de PereJaume Montagut [...], part y part ab terras vaccants del Comrl deParelle¡s y senyor comanador en sos respectius dominis y drets,a ponent ab lo terme de Carratalá [avui agregat al d'Aitona] party part ab lo dit terme de Adá, a mitg dia y a tremontana abvaccants del Comú dels Parellers".ló Al terme de Maials, hom topaamb les partides del Mas de Nogués i del Comellar de l'Espartell,avui anomenada Racó de l'Espartell, els límits de les quals aparei-xen en un document del 1788. Primerament tenim "lo Comellardel Espartell, de extensión de treinta jornales de tierra poco máso rnenos, que linda a oriente con el termino dicho de San Juanfavui agregat al de Flix], a poniente y mediodía con la Quadrao Masía d'en Nogués, y a cierzo con una dehesa del común deIa ülla de Mayals"; en segon lloc, "la referida Quadra o Masíad'en Nogués, que linda a oriente con el Comellar del Espartell, amediodía con el término de San Juan, a poniente con el términode Ribaroja, y a cierzo con la cadolla de la Vall Empebrada lsic:Empedrada] parte y parte con la carrerada del Sordo de Ribarojay dicho comellar y garrigas del común de Mayals".17

Si se situen en un mapa totes aquestes partides d'origenmedieval, s'obté una representació de la distribució als termesd'Adar, Llardecans i Maials de les principals terres que estavensota domini directe del senyor durant les edats mitjana i moderna(figura 9). La comparació d'aquest mapa amb els de les restesde centuriacions permet copsar el perqué de Ia conservació o nodels antecedents premedievals en determinades zones. IJexemplemés evident I'ofereixen les deveses de Llardecans i Maials: elscamins que en marquen els límits segueixen generalment la ma-teixa orientació que els parcel.laris romans, peró al seu interiorno s'hi observa cap coincidéncia. Plausiblement, Ia preséncia debosc durant gran part de l'existéncia de les deveses com a tals ha

Ibídem.Arxiu de h eqrona d'Aragó, Casa Queralt, llibre 32, document ll.

16.t7.

314 Vfcron SeeArE Vrolr

contribuit a esborrar les ües que amb anterioritat havien creuataquells espais.

L'etapa postmedieval i els canvis contemporantis

Les dades poblacionals de qué disposem per als pobles delSegriá meridional permeten apreciar que la regió no es recuperámínimament de la crisi demográfica del segle xrv fins a la segonameitat del xvm i que no experimentá un creixement destacat finsa mitjan segle xrx (taula 1 i figura l0). Durant la darrera centúriade l'época moderna la superfície conreada ja augmentá, com homostra l'anáüisi de les estimes del terme de Maials que realitzáJoan Martí (1994 20-31): el 1738 es treballaven 1.354 jornals(591,27 ha), mentre que el 1784 aquesta xifra haüa augmentatgairebé un 75o/o i era de 2.360 jornals (1.030,57 ha).18 Hom potsuposar que el creixement de la terra en cultiu a la resta de laregió seguf una tendéncia semblant, car l'evolució demográfica,malgrat les diferéncies, és comparable.le Peró, com bé afirmaCarlos Martínez Shaw (1985: 70), el que es produÍ a tota la Ca-talunya del set-cents fou "la recuperación para la labor de tierrassecularmente abandonadas", una "reconquista del suelo atable",laqual cosa sembla igualment certa per al Segriá meridional si tenimen compte el que he dit a l'inici d'aquest parágraf: les rompudesdegueren afectar sobretot terres que ja haüen estat conreadesabans de la Pesta Negra.

El més probable, per tant, és que els grans canüs en elpaisatge comencessin en temps d'Isabel II. Entre els anys 1842i 1857, la població a la nostra zona passá, segons els censos del'época, d'unes nou-centes persones a poc més de quatre mil,un increment demográfic que, tot i que potser no fou tan grancom aparenten les fonts, implicá l'inici d'una important creació

18. Segueixo l'equivaléncia generalment admesa per a les terres de Lleida d'l ha

= 2,29 iornals. A títol orientatiu, l'any 2009 hi havia a Maials, segons lTdescat, 3.443 hade terres llaurades.

19. Quant al coneüement sobre l'evolució dels camps de conreu en temps modernsal Segriá meridional, conündria realitzar un estudi comparatiu de les dades contingudesals capbreus de Llardecans i Maials dels segles xrry i xr¡m, que es conserven a l'Arxiu de IaCorona d'Aragó, i a l'esmentat dAdar de llany 1777. Aquesta análisi, tanmateix, depassa elslímits daquest article i caldrá deixarJa p'er a una altra ocasió.

Apnoxru¡,cró ,qr p¿rslrcr rnsrónrc oer SrcnrA MERrDroNAL... 315

Tnuu IA¡y Almafret Llardecans [i[eials IbtalI 3ó5 212 35ó 5ó8I 378 376 3761497 52 140 180 3721515 76 128 176 380I 553 84 t44 188 4161718 71 123 96 2901787 337 242 209 7881830 399 450 226 1.O75842 211 422 293 926857 .228 1.176 1.684 4.0888óO 293 1.35ó 1.759 4.408877 .360 1.529 2.041 4.930887 .280 1.328 1.978 4.586900 1.390 1.351 2.271 5.012

1910 .359 .488 2.650 5.4971920 .545 38ó 579 5.5101930 267 .230 366 4.8631940 110 .094 988 4.1921950 .080 .050 983 4.1131960 .o23 919 .647 3.5891970 821 843 .551 3.215198 551 722 .256 2.529t99 511 666 .077 2.254200 463 607 952 2.O22201 378 515 969 1.862

Evolació demogriñca al §egriá meridional

h€Fhú@tsoNFots9rqÉo-ÉñnhÉtsññE6hFF€FO66

É zooo

&t€ l¡ooo¿E

¿ 1000

500

+Almstet+-}-M¿iels

FOeOOOOOOE-<É@oidós69tsódóióoq606666a600-EFNd

Ary

Frcun¡ 10

Evolució demográfica als diferents pobles del Segriá meridional des del segle rcv fins al'acmalitat. A la taula, he marcat en-cursiva aquells anys en qué els recomptes apareixen enfocs i, per tant, els habitants s?ran calculat de manera aproximada multiplicant el nombre

de llars per quatre. Font: LranoNosE 1983: 28-29 i Institut d Estadística de Catalunya.

3r6 VÍcron SeeArÉ Vro¿r

de nous espais de cultiu;2o i és que vint anys després, el 1877,els habitants de l'actual Segriá meridional no només no haviendisminuil, ans arribaven gairebé als cinc mil. Resulta difícil pre-cisar com es concretá aquesta expansió, perd possiblement estiguéamb relació a la rompuda de terrenys més marginals i que noes troben als capbreus de l'edat moderna -com poden ésser elssituats al sud dels termes de Maials i Llardecans, amb I'excepcióde Ia vall Major- i durá fins al voltant de I'any 1920, momenten qué, amb una població de 5.510 persones, la regió assolí eIseu máxim der,nográfic.

Les transformacions més ressenyables en el paisatge del Segriámeridional, deixant de banda les d'época romana, es produeixena partir del darrer quart del segle xx i tenen a veure amb obresde carácter públic. En primer lloc, entre el 1983 i el 1987 esconstruí el tram de I'Eix Occidental de Maials a FIix, i a princi-pi dels anys noranta es creá la carretera C-230, avui part de laC-12, entre Lleida i Llardecans. El problema d'aquestes vies ésque n'aprofiten poques d'existents i en general obren tragat nou,Ia qual cosa provoca la captació de nombrosos camins propers il'abandonament (i posterior desaparició) d'altres que, de vegades,poden ésser bastant antics. El projecte que ha causat més modifi-cacions paisatgístiques a Ia regió, peró, és el reg de suport SegriáSud, el qual abasta una ámplia franja de terres que va des delsud-oest del terme de Serós fins al límit entre els municipis deLlardecans i Torrebesses. La seva construcció, que va comengarl'any 2002 i encara continua actualment, ha suposat la creaciód'extenses rases rectilínies i de diversos pantans de dimensions

20. Convé dir alguns mots sobre aquestes xifres. Malgrat que, sempre segons els

censos que consewem, els habitants dels tres pobles del Segriá meidional augmentenenormement en aquest moment, no deixa d'estranyar que fins al 1857 la població hagi crescuttan poc. Si atenem el cas de Maials, és sorprenent el fet que durant Ia segona meitat delsegle xart comenci I'expansió del nucli urbá més enllá de les muralles medievals, s'edifiquila monumental Església Nova d'estil neoclássic (1766-1781) i es produeixi, a més, un notableincrement dels cultius, quan dacord amb les dades demogrhfiques encara no s'havia assolit,ni de bon tros, el nombre d'habitants que tenia el municipi al segle xrv. Per tant, hom potpensar -i aixd és extensible als altres dos pobles del Segriá meridional- que els censosdel segle xr¿n i de la primera meitat del ;or proporcionen una població sensiblement més

baixa que la que realment possera Maials, per motius que de ben segur tenen relació amb elf¡au en el pagament dimpostos com el cadastre, calq:Iats en base al nombre d'habitants de

cada municipi. Antoni Jové (JovE, Lraooxos¡ & Vrcp»o 2OO4:. 17) sospita que, a la ciutat deLleida, hi ha "una certa ocultació de població" als veinatges de 1829 i 1844 per interessostant económics com polítics. En aquest sentit, és ben il.lustratiu que, a tot el Segriá, Iapoblació passi de 28.557 persones eI 1842 a 58.332 llany 1857 (les dades estan extretes deLreooruos¡ 1983: 28), de nou segons ds censos.

ApRoxluecró et persercs nrsrónrc oBr Sr,cme MERrDroNAL... 317

forga considerables, que tot soünt han acabat destruint bassesde bestiar d'una tradició prou llarga, a voltes ádhuc medieval.Així mateix, cal comentar canvis de menor importáncia produitsen aquests anys, com per exemple l'expansió dels nuclis urbans,especialment en el cas de Maials (figura 6); el desenvorupamentd'aquelles explotacions mineres dels termes d'Almatret i d; serósque s'han utllitzat ininterrompudament des que comengá l'extraccióa la zora, poc després de la Guerra Ciül;l'edificaciá de grangesa- tot el segriá meridional, principalment aprofitant el terrenyabans ocupat. per eres; anivellaments com elJ que s'han rearitzita la partida de la Vall d'Oliva i del pedrós, pei e*emple, que jahe comentat més amunt (figura 8); entre d'altres.

ConclusionsA tall de cloenda, rn'agradaria cridar l'atenció sobre un se-

gt-rit d'aspectes. En primer lloc, convé insistir en l'antiguitat, adiferéncia del que hom podria pensar a causa de la manca dedocuments, del paisatge del Segriá meridional, amb una granquantitat de límits municipals i camins que coincideixen ámbcenturiacions romanes i que s'estenen per prácticament tota lalegió. No hi ha dubte, doncs, que l'esquelet del paisatge estudiatdata de fa uns dos mil anys, peró s'ha de recoráar q,i" uqrr".t".realitats es consolidaren durant els temps altmedievali, unfépocaencara més "fosca" qr" la resta peró durant Ia qual el poblamentpresenta una clara continuitat, malgrat que potser disminuís elnombre d'habitants. D'altra banda, la baixa eáat mitjana torná aésser un moment de creació de realitats, de termes i de partidesde terra que ens han pervingut, en alguns casos, gairebé intactesfins a l'actualitat, i que en d'altres hom pot tractai de reconstruira partir de diversos documents, ádhuc posteriors. És segur queel progrés de l'arqueologia a la zona, tant romana com mldierral,contribuirá en el futur a realitzar nombroses precisions sobre elque s'ha anat dient aquí, de la mateixa manera que ho faran elsdiferents estudis sobre paisatge históric que encara s'han de dur aterme al Baix Segriá, a les Garrigues Altes i al nord de la Riberad'Fbre, els quals permetran agafar una visió general de conjuntsobre aquestes terres al lÍmit entre les províncies de Lleida i Tar-ragona, fortament influides pels rius Segre i Ebre.

Finalment, és necessari precisar que, tot i que he remarcatels canüs produits en época actual, especialment a partir delfinal del segle xx, el pai§átge del Segriá meridional nó ha estat

318 VÍcron SmrrÉ Vm¿r

excessivament modificat ni ha patit les brutals transformacionsque han sofert, per exemple, les tradicionals zones de regadiu.Tanmateix, en un moment de creació d'un reg de suport a laregió, una obra pública que sovint va lligada a concentracionsparcel.lá,ries (en certs casos absolutament innecessáries i contráriesa la voluntat dels pagesos, val a dir-ho) que destrueixen caminsi lÍmits de camps de temps pretérits, cal conscienciar la societatque el paisatge constitueix un element del patrimoni cultural tano més important que un jaciment arqueológic o un edifici histd-ric: es tracta dun llegat que s'ha de saber respectar, conservar igestionar corn un element cabdal per conéixer el passat i revalorarel territori que hem de poder deixar al més intacte possible a lesgeneracions futures.

Rderén c ie s b ib li o grdfi q ue sAA.DD. (2001): "Carta arqueológica: Inventari del parimoni arqueológic de Catalunya.

Maials (Segriá)". Dossier inéüt.Ap¡rto Gu, Enrique, Gurr Esr¡nnlcuru, Josep Maria & P¡r.sr Martlnez, Josep Maria

(2004): El pasado presente: Arqueología de los paisajes en la Hispania romana,Universidad de Salamanca - Universitat de Barcelona, Salamanca - Barcelona.

Blr¿ñA AsADrA, Pere (1990): Els noms de lloc d¿ Catalunya: Aproximació al coneitwmentgeogrdfico-históric dels municipis i comarques del Principat, Generalitat de Ca-

talunya, Barcelona.

Bor,rr.urr Trn"r.eoes, Manuel (2002): Origen dels noms geográfics de Catalunya: Pobles,

rius, muntanyes..., Cossetánia, Valls.

BoLós MAscLANs, Jordi (2OOO): Dicciornri de la Catalurrya medieval (segles vt-xv), Edi-cions ó2, Barcelona.

(2004a): "Canüs i continuitats en el paisatge arqueológic en época medievala la Catalunya occidental", a Enric Vrcroo Rrus (ed.): Medi, territoi i histÓria:I*s transformacions territorials en el món rural catalh occidental, Pagés editors,Lleida, pp. 13-38.

(2004b): Els oñgens medicvak del paisatge cataLd: Ilarqueologia del paisatge

com a font per a conéiter lo história de Catalunya, Publicacions de I'Abadia de

Montserrat, Barcelona.

(2010a): "PaHisCat: un projecte per conéixer el paisatge del passat i per ges-

tionar el país en el futur", a Jordi Borós Mlscr¡Ns (ed.): Ia caracterítzació delpaisatge históric. Territori i Societot: el paisatge históric, vol. V, Universitat de

Lleida, Lleida, pp. 4l-82.

(2010b): "Un paisatge complex d'un país molt vell. Els estudis d'histÓria delpaisatge per comprendre i valorar el territori", a Jordi Borós Mascr¿¡s (ed.): l,¿caracterització del paisatge históric. Teritoi i Soci.etat: el paisatge históric, vol. Y,

Universitat de Lleida, Lleida, pp. 83-147.

Apnoxru¡,cró ¡r persrrcn ulsrónrc pBr SecnrÁ MERIDIoNAL... 319

BunÉs, Lurdes, Gurr, Josep Maria, M¡nouÉs, Anna & Tussr, Francesc (1989): "Cadastres

d'época romana de les ciutats de Thrraco, Ilerda i lesso", Tribuna d'Atqueologia,núm. 1988-1989, Barcelona, pp. 113-120.

CoroM1¡res VrcNElux, Joat(1972): Tópica Hespérica: Estudios sobre los antiguos dinbctos,

el substrato y la toponimia romances, Gredos, Madrid.

(lg}g-1g97): Onomasticon Catabniae: Els noms de lloc i noms dc persona de

totes les terres d¿ llcngua catalana, S vols., Curial - Caixa dEstalvis i Pensions

de Barcelona 'lLa Catxa", Barcelona.

Cosu IsnrN, Anna & Ponr:orÉs M¿mñsz, David (2012): Pla d'Ord¿nació Urbanística Mu-nicipal: s¿rds, vol. Y[ catdleg de béns a protegir en su. catdleg de béns a protegir

en SN{!. Catdleg de masies i cases rurals. Jaciments arqueolbgics. Disponible a

Internet: <https ://www.dropbox. com/str/qcdopzorzprxiwg/ ZzFY 3 lDy dQN OLUMa/o2O

YI-o/o2Ocat9/oC3o/oA1legso/o20iola20jacimentso/o20arqteolo/oC3o/oB2gics.pdf>'

FoNr Rrus, Josep Maria (1969): Cartas de población y franquicia de Cataluña, vol. I,CSIC, Madrid - Barcelona.

G*.cfe Broscr, Joan Eusebi (1994): "Maials en Epoca Andalusina", a Joan MetTf AnssrÉ

& Francesc S¡rps PñBno (eds.)z Maials, história de la uila i del seu terme, vol'I; De l'antiguitat al segle xrzzr, Ajuntament de Maials, Maials, pp. 91-105.

GBNÉ Crcr¡¡t, Montse (2003): Memória de la inten¡enció arqueológica: Via romana (Ma-

ials, el Segrid. Memória inédita'

JovÉ, Antoni, Lr¡ooNosl, Manuel & Vrcepo, Enric (2004): HistÓria dc Lleida, vol. vII:El segb xrx, Pagés editors, Lleida.

L¡Nuzr Gmnrct, A¡na de (1991): L'organització iLel tenitori al Pla d'tlrgell: Intent de

restitució d'un cadastre romd, 2 vols., Universitat de Barcelona, Barcelona. Tesi

de llicenciatura inédita.(1994): "Ilerda (Lérida)", a Enrique Ar.rño Gn, Josep Maria Gunr Esp¡nn'acupu

& Manuel A. MARrñ Bupxo: "Les cadastres romains d'Hispanie: état actuel de

la recherche", a Panagiotis N. Dou«sllrs & Lina G. MeNooNI (eds.): structures

Rurales et sociétés Antiques: Actes du colloque de corfou (14-16 mai 1992),

Annales Littéraires de l'Université de Besangon - Les Belles Lettres, Besanqon

- París, pp. 309-325, p.317.

Lreoouose Puror, Josep (1983): Gran geografia comarcal de Catalunya, vol. X: Segrit'

Garrigues, Noguera, Bait Cinca, Enciclopédia Catalana, Barcelona'

Menrf AnssrÉ, Joan (1994): "Maials, el medi físic i l'home", a Joan M¡nrf ARESTE &Francesc S¡rrs Pñ¡no (eds.): Maials, história ile la vila i del seu terme, vol. I:De l'antiguitat al segle xnz, Ajuntament de Maials, Maials, pp. 17-36'

MARTfNEZ SsEw, Carlos (1985): "La Cataluña del siglo xrm bajo el signo de la expan-

sión", a Roberto FpnNANPpz (ed.): España en el siglo xvrn: Homenaie a Pierre

Vlat Crttica, Barcelona, pp. 55-131.

M¡reu MoNlcur, Francesc (1949): Antecedentes sobre la Histotia dc Almatret y carta

puebla otorgada por el conde de Aytona para fundar dicha vlla, Instituto de

Estudios Ilerdenses, Lleida (= Ilerda, rlúrr,. XII, Lleida, pp' 153-178)'

MoN¡o GlLLpco, Marta (2004): "Estructura parcel.lária i cu]tius a la comunitat islá'rnica

d,Aitona a la baixa edat mitjana", a Enric Vrcroo Rrus (ed.): Medi, territofi ihistórit: Les trandormacions teritorials en el món rural catali occiáental, Pagés

editors, l)eida, pp. 57-72.

320 Vfcron SlsArE Vmar

PALEr MARrñEz, Josep Maria (2005): "Lestn¡cturació dels espais agraris en época romana aCatalunya: aportacions de l'estudi arqueomorfológic del territorf, Cota furo, núm. 20,Vic, pp. 53-66.

Pru.rr, Josep Maria & OnsNco, Héctor A. (2011): "The Roman Centuriated Landscape: Concepti-on, Genesis, and Development as Inferrei from the Ager Tarraconensis Case", AmericanIournal of Archacolog, vol. ll5, núm. 3, Boston, pp. 383-402.

P¿yA MBnct, Xaüer & PÉnez AuvrocuERl, Arturo (2007): "Ilerda, fonts i arqueologia d'una ciutatoculta", a Joana DmÉs, Pau Gn$eRr, Matlas Lópnz, Josep Lr,ufs, Ernest MARcos, EnricRouBno & Begoña Uso¡r,lcl (eds.): Esrzd¿s cfissdcs.' imposició, apobgia o.seducció? Ac-

tes dzl XV Simposi de la Secció Cotala-na de la S.E.E.C. Lbid4 21-23 d'ociubre dz 2005,

SEEC, Lleida, pp. 63-109.