Introducció

Els ecosistemes de ribera mediterranispresenten unes característiques climàtiquesmolt particulars, amb una elevada humitatrelativa i una temperatura ambiental menor enrelació als ecosistemes climàcics propis deles regions mediterrànies, i amb més disponi-bilitat d’aigua freàtica. Aquest fet ha permès lapenetració d’una flora eurosiberiana dins elpaís de l’alzinar (Folch, 1981), que es barrejaamb la mediterrània creant veritables oasis dediversitat. A més, la disponibilitat d’aigua faque aquests ecosistemes siguin molt mésproductius i que l’abundància d’animals hisigui molt més elevada (Sterling, 1996).

Tanmateix, són els ecosistemes d’on l’ho-me n’ha tret més profit al llarg de la seva histò-ria, ja sigui per extracció d’aigua i fusta, perobtenir-ne recursos conreant les terrassesal·luvials adjacents, o tot al contrari, per aabocar-hi residus (González i Garcia, 1995).Aquests aprofitaments han comportat, però,una elevada transformació fisiognòmica tantpel que fa a la seva estructura com per la sevaqualitat i composició de les espècies riparia-nes (Gómez, 1997).

La conca de la riera d’Argentona no n’éspas una excepció, tot i no presentar cursosfluvials continus –a excepció de la part alta deles rieres de Canyamars, el Far i alguns anys,la d’Ameia (Montserrat, 1968)– l’extracciód’aigua hi és ben present (Carreres-Candi iGomis, 1910; Montserrat, 1968; Riera, 1997),així com l’ocupació de la plana al·luvial perconreus, plantacions, carreteres, indústries iabocaments diversos.

Dins del projecte Boscos de Ribera de laconca de la Riera d’Argentona: refugis de bio-diversitat (Marfà et al., 2003), aquest article técom a principal objectiu elaborar una carto-grafia de la vegetació actual d’aquests bos-cos, i extreure’n un índex de qualitat que sin-tetitzi l’estat actual de les rieres; concretamentper a les cinc rieres estudiades, les qualsrepresenten la varietat d’ecosistemes ripa-

rians que es poden trobar a tota la conca de lariera d’Argentona. Per tal d’assolir aquestobjectiu hem tingut en compte la varietat decomunitats vegetals existents, l’envergadura oestructura de la vegetació que colonitza lesribes i les riberes i les alteracions d’origenantropogènic a què estan sotmeses reiterada-ment el conjunt de rieres de la conca.

Àrea d’estudi

La riera d’Argentona, situada a la comarcadel Maresme, té una conca de drenatge de7.289 hectàrees. Al curs alt i mitjà, les sevesaigües discorren entre turons i muntanyes quedeterminen una extensa xarxa de torrents irierols, i que conflueixen aigües avall perdonar una gran plana al·luvial al seu curs infe-rior (Carreres-Candi i Gomis, 1910). En aques-ta conca hi trobem els municipis d’Argentona,Òrrius, Dosrius-Canyamars-el Far. Per altrabanda una part important d’aquesta concaestà ubicada dins dels espais protegits delParc Natural del Montnegre-Corredor i de laConreria-Sant Mateu-Céllecs.

En aquest treball es presenten els resultatsde cinc rieres de la conca de la riera d’Argen-tona: la riera del Far, la de Canyamars, la d’A-meia, la de Clarà i la de l’Espinal. Aquestesrieres van ser escollides per la seva grandària,per la presència de singularitats botàniques,per estar sotmeses a diverses pressionsantropogèniques i per la seva representivitatdins del paisatge de la conca de la riera d’Ar-gentona.

Aquestes cinc rieres es poden agrupar endos grups principals atenent a la vegetaciópotencial que s’hi pot desenvolupar (Tarruellaet al., 2003); la qual s’explica per les sevesdiferències microclimàtiques quant a tempe-ratura, insolació, humitat relativa, etc.; i per lesdiferències de cabal i disponibilitat d’aigüessubàlvies. A partir d’aquests paràmetres, hemdiferenciat aquelles rieres més septentrionalsde les més meridionals. Així, pel que fa a lesprimeres hi trobem representades les rieres de

63

ESTRUCTURA I QUALITAT DELS BOSCOS DE RIBERA DE LA RIERA

D’ARGENTONA

Laura Amador, Moisès Guardiola, Francesc Sabater i Imma VallsSecció de Ciències Naturals, Museu de Mataró

Canyamars i la del Far; ambdues presentenuna mateixa vegetació potencial, sota el con-junt anomenat verneda (Bolòs, et al., 1993), jaque són rieres amb força disponibilitat d’aiguai que discorren per valls extenses de pendentsuau però amb capçaleres encaixonades; fetque determina que la superfície drenada per laconca sigui prou gran, permetent que l’aiguadiscorri gairebé tot l’any per les parts altes imitjanes de la conca. El segon grup, el con-formen les rieres de Clarà, d’Ameia i un afluentd’aquesta darrera, l’Espinal. Aquestes, mésmeridionals, tenen en general recorreguts méscurts i la conca drenada és més petita (excep-te la d’Ameia), fet que fa que es redueixi lapossibilitat de veure-hi aigua corrent nomésen èpoques de pluja, (excepte en el tram mitjàde la riera d’Ameia). Aquestes rieres discorrenen una direcció aproximada de N-S, i per tant,a bona part del seu recorregut estan exposa-des a solell.

Material i mètodes

Les dades s’han obtingut a partir de lainformació procedent de les fitxes de camp(vegeu Marfà et al., 2003). Aquesta informaciócorrespon a la descripció botànica i ecosistè-mica del domini de la ribera, conjuntamentamb mesures ‘in situ’ de descriptors relacio-nats amb la hidromorfologia per a cadascunade les rieres. També es va realitzar un inventa-ri detallat de les pertorbacions més freqüentsque afectaven les lleres i les ribes al llarg detot el curs fluvial prospectat.

El treball de camp es va realitzar fent tot elrecorregut a peu aigües amunt i prospectantgairebé la totalitat de l’eix principal de cadas-cuna de les rieres. La totalitat prospectada pelconjunt de les 5 rieres fou d’uns 29 km lineals.La informació pertinent per a cada una de lestemàtiques analitzades –flora, estructura de lacomunitat, i pertorbacions antropogèniquesdel ecosistema– es va obtenir per trams line-als de 100 m, un a continuació de l’altre, alllarg de tot l’eix principal. En total s’han mos-trejat més de 300 trams fluvials. A més a més,en cada un d’ells es diferenciava la informacióobtinguda del marge dret de l’esquerre (vegeuMarfà et al, 2003)

Descripció de la flora i comunitats vegetals

Prèviament a la prospecció de camp, es vadur a terme una recerca bibliogràfica de lescomunitats de ribera que potencialmentesperàvem trobar. Això va facilitar la feina decamp a l’hora de fer els inventaris florístics, jaque s’havia fet un llistat previ exhaustiu detotes aquelles espècies susceptibles de sertrobades en aquests indrets (Bolós, 1956). A lafitxa de camp de botànica s’anotaven perseparat les presències de cadascuna de les

espècies de ribera, com també algunes espè-cies acompanyants interessants quant a crite-ris culturals, de raresa, de naturalitat i de vul-nerabilitat o fragilitat.

L’objectiu d’aquesta informació fou definirles comunitats vegetals per a cadascuna deles rieres prospectades d’acord amb la floraobservada dominant. A continuació es vacomparar la distribució i abundància decadascuna de les espècies vegetals trobades:

a) Abundància de les espècies de ribera:Aquesta primera anàlisi va permetre estudiarla variabilitat en la densitat trobada encadascuna de les espècies de ribera al llargde tots els trams estudiats, així com analitzarel grau de naturalitat d’aquella vegetació, osigui la potencialitat d’albergar-hi aquellaflora característica de la comunitat. A partirdel conjunt de totes les observacions, es varealitzar una anàlisi exhaustiva de la distribu-ció espacial de cadascuna de les espèciesinventariades (vegeu Tarruella et al., 2003). Apartir d’aquí també es va realitzar una anàliside la distribució d’aquelles espècies vegetalsque presentaven algun interès específic comara la seva raresa o distribució relicta, o bél’expansió d’aquelles espècies al·lòctones oinvasores dins del domini de la ribera.

b) Anàlisi de les comunitats actuals: A par-tir dels inventaris de cadascuna de les espè-cies de ribera, es van definir les comunitats devegetació actual tenint en compte l’abundàn-cia o dominància d’una determinada espèciecaracterística de la comunitat, en general,sobre aquella espècie arbòria o arbustivadominant que determina el caràcter d’una uni-tat fisiognòmica. Espècies com ara l’aloc, elvern, el gatell, l’om o l’avellaner se’ls va donarmés pes específic relatiu a l’hora d’assignarun tipus de comunitat a determinat tram ana-litzat. Altres espècies dominants com l’esbar-zer (Rubus ulmifolius) també se’ls va donar undeterminat pes relatiu a l’hora de la interpreta-ció dels resultats ja que ens indicava el graud’alteració d’acord amb la vegetació potencialesperable per a cada tram.

Anàlisi de l’estructura de la comunitat

Per explicar l’estructura de la comunitatde ribera ens vam basar en l’anàlisi qualitati-va del domini de l’espai dels diferents estratsvegetals que configuraven l’ecosistema ripa-rià. Per una banda, es determinaren percen-tualment els diferents graus de cobertura decadascun dels diferents estrats dominants:l’estrat arbori, l’arbustiu, el lianoide, el canyari l’herbaci. Per altra banda, també es va teniren compte per separat el percentatge d’om-bra que projectava l’estrat arbori sobre lallera o la totalitat de la parcel·la prospectada.De tal manera que es consideraven valorsmàxims d’ombratge quan la vegetació de

64

ribera estava constituïda per un bosc densde galeria. Val a dir que calia disposar d’a-questes mesures perquè ens indicaven elgrau de limitació de llum i de desenvolupa-ment que podia arribar a tenir l’estrat herba-ci i arbustiu.

Una dada addicional de l’estrat arbori eral’analisi de l’envergadura del conjunt d’arbresque configuraven l’espai del tram. Per això, esvan mesurar els diàmetres (DBH, diàmetre al’alçada del pit a 1,2 m) d’uns 20 arbres selec-cionats aleatòriament dins de cada parcel·la,independentment de l’espècie o del diàmetre,per tal de determinar classes diamètriques oclasses d’edat que predominaven a cada trami a cada riera.

Avaluació de les pertorbacions antropogèniques

Per pertorbació antròpica entenem qualse-vol element o acció, directe o indirecte, causa-da per l’home que afecti l’equilibri i la dinàmi-ca natural de l’ecosistema riparià i que suposiun canvi qualitatiu o quantitatiu del tipus devegetació potencial que hi pugui créixer.

Per assolir aquest objectiu, es van inven-tariar tant les alteracions de l’entorn immediatcom les del mateix curs fluvial al llarg de totsels trams prospectats, es van diferenciar elstipus de pertorbacions per a cada un dels dosmarges per separat i finalment, es van agru-par les diverses tipologies analitzades (carre-teres, indústries, plantacions, abocaments,etc.) en dos grans blocs: quant a la intensitati quant a la naturalesa de l’acció. Un grupenglobava aquelles activitats que tot i tenir unefecte directe i immediat sobre l’ecosistemapodien ocasionar canvis de caire reversible; il’altre agrupava aquell tipus de pertorbacionscausades de manera difosa o directe peròque ocasionaven alteracions força severesmolt sovint irreversibles. En el primer grup hifigurava tot tipus d’activitat agrària dins elmateix domini de la ribera, com són les plan-tacions d’arbres i els conreus que ocupavenla primera terrassa al·luvial. Dins dels segongrup vam agrupar una miscel·lània de pertor-bacions antròpiques que anaven des de l’o-cupació de la ribera per vials transitats fins al’abocament de residus.

-Plantacions/conreus: dins d’aquest nomhi vam englobar totes les plantacions d’arbres(majoritàriament pollancres i plàtans) que ocu-paven la primera terrassa al·luvial dins deldomini de la ribera. En aquests casos, vamobservar una substitució de les comunitats deribera per cultius monoespecífics d’interèseconòmic per la seva elevada productivitat, jaque es veien afavorides per les condicionsd’humitat i més disponibilitat hídrica. Sovintaquestes plantacions arbòries quedaven rele-gades estrictament als marges del curs fluvial

on la disponibilitat d’aigua és més gran. Dinsd’aquest grup, també hi consideràvem tottipus de conreus o cultius d’herbàcies queocupaven total o parcialment la primeraterrassa al·luvial. El fet que aquest tipus d’ac-tivitat sigui força recurrent fa que es limiti elcreixement d’espècies de ribera i safavoreixi,en canvi, l’aparició d’espècies ruderals i opor-tunistes que solen acompanyar els cultius i lesplantacions.

-Altres pertorbacions antropogèniques.Aquest grup engloba alteracions de caire méssever i sovint irreversible. Aquestes altera-cions podien ser vies de comunicació (des decamins de sorra fins a vials consolidats),indústries, zones urbanitzades (cases o urba-nitzacions), abocaments de runes o la presèn-cia d’aigües residuals. Dins aquest conjuntd’alteracions també vam inventariar l’existèn-cia de pous d’extracció aigua, fet que fa dis-minuir notablement el nivell freàtic del dominide la ribera.

Formulació d’un índex de qualitat de rieres

Per tal d’assolir un dels nostres objectius,es proposa un índex de qualitat que sintetitzil’estat de les rieres estudiades. Aquest índexparteix d’una anàlisi de qualitat de l’estat de lavegetació de ribera, per la qual cosa es vanelaborar dos índex simultanis, un per a l’estratarbori i un per als estrats arbustiu i herbaci.Aquests índexs es basen en qualificar entre 1(qualitat molt baixa) i 5 (qualitat molt alta)cadascun dels inventaris de les espècies tro-bades dins de cada parcel·la o tram estudiat(vegeu Tarruella et al., 2003). Tot i ser una anà-lisi bastant subjectiva, es van establir determi-nats criteris per assignar aquestes qualitats.Per una banda, la presència d’espècies defini-des com a interessants des del punt vistabotànic; per l’altra es tenia en compte la pro-porció relativa de les espècies autòctones ique donaven nom a la comunitat; i finalment,es considerava el grau de cobertura d’espè-cies al·lòctones, ruderals o de bardissa dins eldomini de la ribera. La presència d’aquestesdarreres feia minvar la qualitat global de lacomunitat. Per tant, aquest índex botànicdonava valors màxims en aquells casos on hihavia més densitat d’espècies autòctones deribera.

Un cop es va tenir coneixement de la qua-litat botànica de cada tram estudiat, es vaponderar la qualitat botànica assignada, teninten compte el nombre d’alteracions o pertor-bacions antròpiques que incidien directamento indirecta sobre el domini de la riba i de laribera. A partir d’aquestes dades es va gene-rar un nou índex de qualitat total que l’hemanomenat índex de qualitat de rieres (IQr):

IQr = Q (1-A)

65

on Q és la qualitat botànica, i A l’alteració glo-bal de la parcel·la, que a la vegada es calcu-len:

i

on QA és la suma de la qualitat arbòria delmarge dret i de l’esquerre de la mateixa par-cel·la, Qha és la suma de la qualitat herbàciai arbustiva del marge dret i de l’esquerre dela mateixa parcel·la, Ui és la suma dels usosi alteracions de la llera i dels dos margespresents en una parcel·la i Ei és el nombred’alteracions i usos de l’entorn o terrassesadjacents a la llera en una parcel·la. Ui esmultiplica per un factor de 2 ja que conside-rem que és més severa l’alteració dins delmateix curs fluvial que no pas l’alteració al’entorn de les terrasses al·luvials. UT és elnombre màxim d’alteracions a la llera i ET ésel nombre màxim d’usos a les terrassesal·luvials observats en aquest estudi. De talmanera que els valors d’aquest índex fluc-tuaven des de 10 (màxima qualitat) fins a 0(mínima qualitat).

Tractament de la informació

Les dades han estat tractades per tal degenerar una cartografia de la vegetació i deles comunitats actuals per a totes aquelles rie-res estudiades. Per tal de dur a terme aques-ta cartografia s’han utilitzat les eines propor-cionades pels Sistemes d’Informació Geogrà-fica (SIG). Aquestes eines ens han permès feruna anàlisi territorial de les dades, i alhoratreure una visió holística de la conca. El pro-cés seguit per confeccionar el SIG ha estat elsegüent:

- Digitalització a escala 1:5.000 de tots elstrams, un a continuació de l’altre, per a cadas-cuna de les rieres estudiades, segmentant-losen polígons de 100 m per 40 m d’amplada.Posteriorment, l’amplada ha estat exageradaexpressament a fi d’obtenir un resultat gràficòptim.

- Elaboració de la base de dades proce-dent de les fitxes de camp agrupades i orde-nades per tal de ser georeferenciades.

- Mitjançant el SIG MiraMon (Pons,1999), es van relacionar les dades alfa-numèriques (base de dades) amb la infor-mació cartogràfica (trams o parcel·les digi-talitzades), de tal manera que es georefe-renciava i se sintetitzava tota la informació.A partir d’aquí s’han generat mapes temà-tics de les comunitats actuals existents imapes sintètics sobre els diferents tipusd’alteració antròpica.

Resultats

Descripció de les unitats vegetals existents

Un cop recollida i analitzada la informaciósobre l’abundància i la distribució de lesespècies de ribera (vegeu Tarruella et al.,2003) es va confeccionar la cartografia decadascuna de les comunitats vegetals exis-tents a les rieres estudiades (Fig. 1). A partirde l’abundància i distribució de les espècies,es van diferenciar dos grans grups de rieresque es corresponien al tipus de comunitatpotencial (vegeu Tarruella et al., 2003). Ungrup correspon a les rieres més meridionals iun altre a les més septentrionals. Del primergrup, en formen part la riera de Clarà, l’Espi-nal i la part baixa d’Ameia, és on vam trobarles bosquines d’alocar, omedes, avellanoses illoredes, tot i que aquestes comunitats esta-ven molt degradades, fet que afavoria lapresència de bardissa, vegetació ruderal icanyar. En aquestes circumstàncies també estrobaven barrejades amb espècies més prò-pies de l’alzinar com el marfull, l’arboç, elllentiscle... (per exemple, individus d’alzinaapareixien a més d’un 90% de tots els tramsestudiats de les rieres de l’Espinal i de Clarà).A les rieres més septentrionals, la de Canya-mars, el Far, i la capçalera d’Ameia, hi predo-minava la verneda, l’avellanosa i també l’o-meda. Per exemple, el vern i l’avellaner hieren presents prop del 60% de les parcel·lesprospectades. Molt sovint, aquestes comuni-tats havien estat substituïdes per plantacionsd’arbres de creixement ràpid adaptats aaquests paratges més humits i frescals. Tantel plàtan (Platanus x hispanica) com el pollan-cre (Populus cultivars) eren les espècies mésutilitzades.

Es van definir un total d’11 unitats fisiognò-miques vegetals atenent a l’estat actual de lavegetació. A la figura 1, s’hi observa la carto-grafia quant a la distribució de les distintes tipo-logies de vegetació observades al llarg decadascuna de les rieres estudiades. A continua-ció es descriuen aquestes unitats de vegetacióordenades segons criteris de naturalitat i d’alte-ració pel conjunt de les 5 rieres estudiades:

Verneda (Lamio flexuos-Alnetum). Lacomunitat de verneda en bon estat de conser-vació era només present en un 13% del totalde trams prospectats per a totes les rieresmostrejades (Taula 1). No obstant això, a lesrieres més septentrionals, aquest percentagearribava fins al 26,8% a la riera de Canyamars,i al 19,8% a la riera del Far. En aquests indrets,la verneda estava constituïda per un estratarbori alt i dens i vinculada a sòls al·luvials iprofunds on el nivell freàtic era força somer isense massa oscil·lacions al llarg de l’any.L’estrat arbori estava dominat pel vern (Alnusglutinosa), i sovint barrejat amb algun gatell

A

U E

Ei=+∑ ∑+

2 i

T TU2

Q

QA Qha=+

2

66

(Salix cinerea ssp oleifolia) i freixe (Fraxinusangustifolia). El seu sotabosc estava benconstituït, i agrupava una gran diversitatd’espècies herbàcies molt vistoses que varia-ven segons la disponibilitat d’aigua, de llum idel grau d’alteració de l’hàbitat. Les espèciesmés singulars i representatives eren principal-ment el marcòlic (Lilium martagon), el dorònic(Doronicum pardalianches), la ficària (Ranun-culus ficaria), la consolda (Symphytum tubero-sum), l’ortiga borda (Lamium flexuosum), elspenjolls (Carex pendula) i l’angèlica borda(Angelica sylvestris). Aquestes espèciesnomés eren freqüents en aquells trams, genso poc alterats. Fins i tot, en alguns indrets onhi havia més humitat i menor temperatura hivam trobar l’el·lèbor verd (Helleborus viridis) iel buixol (Anemone nemorosa), les quals sónindicadores d’ambients molt més frescals ihumits, ja que són espècies de la fageda.

Omeda (Lithospermo-Ulmetum). L’ome-da apareixia en sòls profunds de terrassesal·luvials extenses i de poc pendent, i on lesoscil·lacions del nivell freàtic eren força mésacusades. Freqüentment, aquestes forma-cions es van trobar bastant degradades, jasigui per la tala reiterativa, o per la seva subs-titució per conreus o plantacions. Possible-ment, l’expansió de la bardissa o el canyar, iper la grafiosi de l’om (Ceratocystis ulmi) faque aquesta comunitat es trobi poc represen-tada dins del conjunt dels trams prospectats.A la riera d’Ameia, aquesta bosquina riparianarepresentava poc més del 9% del total mos-trejat. A les altres rieres meridionals, el per-centatge d’ocupació no va arribar el 4% (Taula1). En canvi, a les rieres septentrionals, elsoms (Ulmus minor) es trobaven ocupant lessegones bandes de vegetació –no tant prope-res al curs fluvial–, dins el domini de la verne-da, o bé barrejats amb els verns dins de lamateixa parcel·la o tram.

Avellanosa (Polysticho-Coryletum). Lesbosquines d’avellanosa, en canvi, eren moltmenys freqüents (1,2 % del total de rieresprospectades), i únicament eren abundants ales conques més septentrionals; concreta-

ment en aquelles torrenteres de capçaleraensotada on el nivell freàtic solia ser mésoscil·lant al llarg de l’any (Taula 1). En aqueststrams, el vern era pràcticament inexistent i l’a-vellanosa es barrejava amb l’alzinar que fins itot penetrava fins ben bé el fons d’aquestesvalls abruptes i ombrívoles. L’avellanosatambé va aparèixer a les zones baixes devegetació de la unitat de verneda.

Verneda amb bardissa. Aquesta comuni-tat de verneda, a diferència de l’anterior, estrobava força alterada i amb predominid’espècies oportunistes o invasores adapta-des a sòls nitròfils (segurament influenciatsper les aigües subàlvies riques amb nitrats) i aindrets més assolellats de resultes de desfo-restacions reiterades. Aquesta comunitat deverneda degradada ocupava una extensióaproximada del 16% del total de trams pros-pectats per a les rieres septentrionals (les rie-res de Canyamars i la del Far), on potencial-ment s’hi desenvolupa aquest tipus de comu-nitat (Taula 1). El sotabosc d’aquesta vernedaestava pràcticament colonitzat per espèciesde bardissa, sobretot per l’esbarzer (Rubusulmifolius). Com que la bardissa ocupavapràcticament l’estrat arbustiu, feia que hihagués una menor densitat i diversitat d’espè-cies herbàcies típiques de verneda. En algunsindrets, la densitat de bardissa era tan espes-sa que feia molt difícil transitar-hi.

Lloreda (Rusco-Lauretum nobilis). A lesrieres de l’Espinal i d’Ameia vam trobar bosqui-nes de llorer (Laurus nobilis), acompanyadesmolt sovint d’algunes espècies herbàcies deribera com el Carex pendula, Lithospermunpurpuro-coeruleum, Saponaria officinalis i elTamus comunis. Aquest tipus de formació esdonava en un 8% a la riera de l’Espinal i en un1,4% de la riera d’Ameia del total de tramsprospectats (Taula 1). Val a dir que aqueststipus de comunitats formades per bosquinesde llorer creixien ufanosament en indrets forçahumits, arrecerats i ben atemperats, d’aquellestorrenteres ensotades i orientades de tal mane-ra que rebien assíduament els vents més càlidsi humits de la marinada (Hernandez, 1999).

67

Taula 1. Percentatges de presència de cada unitat de vegetació per a cada una de les rieres estudiades(1998-99).

Canyamars Far Ameia Espinal Clarà TotalKilòmetres prospectats 14,2 16,2 14 5,4 7 56,8

Verneda 26,8 19,8 2,9 0,0 0,0 13,0Verneda + bardissa 16,9 16,7 0,7 0,0 0,0 9,2Omeda 2,1 0,6 9,3 3,7 0,0 3,3Avellanosa 2,8 1,2 0,7 0,0 0,0 1,2Lloreda 0,0 0,0 1,4 7,4 0,0 1,1Plantacions 40,8 32,1 45,0 50,0 15,7 37,1Alzinar 0,0 3,7 5,0 27,8 37,1 9,5Alocar 0 0 2,9 0,0 14,3 2,5Bardisses 4,2 0,6 15,0 0,0 8,6 6,0Canyar 0,0 1,9 4,3 0,0 21,4 4,2Vegetació ruderal 6,3 23,5 12,9 11,1 2,9 12,9

68

446 448 450

4606

4604

4602

4600

Comunitats vegetals

omeda

verneda amb bardissa

verneda

alzinar

plantacions

lloreda

vegetació ruderal

avellanosa alocar

canyar

bardissa

Òrrius

Urb. Can Raimí

Urb. Les Ginesteres

Urb. Can Cabot

Urb. Sant Carles

Argentona

Dosrius

Rier

a d'Ameia

Rierade Clar

à

Rie

rade

l'Esp

inal

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Figura 1. Unitats de vegetació presents a les 5 rieres de la conca de la riera d’Argentona analitzades, representades per segments de 100 m lineals i diferenciant el marge dret i l’esquerre.

69

450 452 454

454 456 458

4606

4608

4606

4608

Dosrius

Urb. Can Massuet i el Far

Canyamars

Urb. Can Figueras

Urb. Can Figueras

Canyamars

Urb. Can Brugueràs

Rie

rade

l Far

Rierade Canyamars

Plantacions d’arbres dins del domini de laribera. Aquestes plantacions sovint monoes-pecífiques estaven formades per plàtans (Pla-tanus x hispanica) i pollancres (Populus culti-vars) i ocupaven una extensió del 37,1 % res-pecte el total de rieres prospectades (Taula 1).Algunes d’aquestes plantacions, un 15,1%del total, mantenien un sotabosc prou ricd’espècies herbàcies exclusives de la ribera.És a dir, eren plantacions, majoritàriamentpollancredes, on l’impacte sobre el seu estratherbaci i arbustiu no esdevenia excessiva-ment intens. No obstant això, en la majoria deplantacions, la comunitat pròpiament ripícolaera pràcticament inexistent, ja que el seusotabosc es trobava molt degradat a conse-qüència de la intervenció reiterada de l’home.Aquestes plantacions, que des del punt devista botànic esdevenien empobrides i degra-dades, ocupaven el 22,9% del total prospec-tat. Eren indrets on el sotabosc estava pràcti-cament ocupat pels esbarzers; tot i que hihavia trams on els propietaris netejavensovint el sotabosc i eliminaven tot tipusd’espècie vegetal, així només hi havia arbresarrenglerats en fileres sense cap altre tipus devegetació.

Finalment, hi havia plantacions que esta-ven ubicades a les terrasses al·luvials mésdistants, on les espècies d’alzinar ocupavenparcialment el sotabosc perquè es veien afa-vorides pel tipus de sòl menys humit. L’exten-sió que ocupaven aquest tipus de plantacionsera només de l’1,4% respecte el total pros-pectat.

Espècies de l’alzinar dins del domini dela ribera. Sovint, en trams situats a les partsaltes de les capçaleres, el bosc climàcic del’alzinar amb marfull (Viburno-Quercetum ili-cis) colonitzava les ribes de les petites torren-teres. Del total prospectat, només un 9,5%estava representat per aquests casos (Taula1). Tanmateix, hi havia un 3,7% dels casos onel sotabosc es trobava francament degradat imolt barrejat amb la bardissa. Sovint aquestsindrets es trobaven ocupats per comunitatsriparianes, però com a conseqüència de lesestassades reiterades i del descens del nivellfreàtic a causa d’extraccions d’aigua, feia queles espècies de l’alzinar acabessin sent lesdominants. En aquests casos la riquesa enespècies de ribera era molt baixa.

Alocar (Vinco-Viticetum agni-casti). Mal-grat que aquest tipus de comunitats es va tro-bar única i exclusivament representada a lesrieres de Clarà i d’Ameia, pràcticament el2,5% del total prospectat estava ocupat perun mosaic de vegetació format per l’alocar il’omeda (Taula 1). En aquests casos l’estat deconservació de l’alocar era relativament bo isovint anava acompanyat de l’om; el qualsolia ocupar la segona banda de vegetació, jaque l’aloc creixia just a la mota de la riera con-

juntament amb algunes espècies característi-ques de la comunitat, la vinca grossa (Vincamajor) era la més freqüent. La proporció mésgran d’alocs (Vitex agnus-castus) es va trobara la riera de Clarà, aquests ocupaven nomésuna extensió màxima d’1 km lineal de riera(Taula 1). Tot i això, una extensió equivalenttambé estava constituïda per comunitats d’a-locars força degradades, on la canya (Arundodonax) era pràcticament l’única espècieacompanyant. A més a més de la canya,aquests indrets també estaven colonitzats perespècies al·lòctones com ara el vernís delJapó (Ailanthus altissima), la robínia (Robiniapseudoacacia), l’altamira borda (Artemisia ver-lotiorum ssp verlotiorum) o el miraguà de jardí(Araujia sericifera). En tots ells, el recobrimenten galeria era força baix.

Bardisses (Pruno-Rubion ulmifolii). Apro-ximadament el 6% de la totalitat de les rieresprospectades estaven colonitzades principal-ment per espècies de bardissa on gairebésempre l’espècie dominant era l’esbarzer(Rubus ulmifolius), acompanyat per l’arç blanc(Crataegus monogyna), l’aranyoner (Prunusspinosa), i el roldor (Coriaria myrtifolia). Lesbardisses es caracteritzen per formar unacomunitat arbustiva heliòfila molt densa iimpenetrable, ja que moltes de les espèciesque la formen presenten espines i tenen uncreixement oportunista molt ràpid, de maneraque l’estrat arbustiu que generen esdevé moltatapeït. És una comunitat que es veu molt afa-vorida quan incrementa la disponibilitat de llumdesprés de qualsevol estassada del bosc deribera. Quan es donen aquestes condicions,l’ambient és poc favorable per l’establimentd’espècies herbàcies i arbòries de ribera i larecolonització per la vegetació ripícola es famolt lenta i difícil. En aquest sentit, les rieresamb més proporció de trams degradats i queestaven gairebé colonitzades única i exclusiva-ment per les bardisses, eren la riera d’Ameiaamb un 15% i la riera de Clarà amb un 8,6%del total mostrejat respectivament (Taula 1).

Canyar (Arundini-Convolvuletum sepi-um). La comunitat arvense ocupava unaextensió del 4,2% del total prospectat (Taula1). La proporció més gran es concentrava a lariera de Clarà en un 21,4% dels trams al llargde tota la seva longitud. Aquesta comunitatestava dominada exclusivament per la canya(Arundo donax), la qual formava una estructu-ra alta i densa per la part aèria i un sistema derizomes molt potents dins del sòl; de maneraque ofeguen literalment la vegetació de riberaque s’hi pugui desenvolupar. Per tant, el nom-bre d’espècies acompanyants era irrisori.Igual que en la bardissa, aquesta comunitat ésforça difícil d’eradicar, ja que per fer-ho,s’hauria de gratar el terreny per extreure’n totsels rizomes ja que si no tornarien a rebrotar. Lacanya és una espècie forana d’origen asiàtic

70

que ja des d’antuvi ha estat afavorida per lapagesia.

Vegetació ruderal (Ruderali-Secalietea).Aquest tipus de vegetació herbàcia pròpiad’ambients sovintejats per l’home ocupava un13% del total de trams prospectats (Taula 1).Aquesta comunitat es caracteritza per la totalabsència d’estrats arboris i arbustius i perl’exclusivitat d’espècies arvenses nitròfil·les ial·lòctones com són ara l’altamira borda (Arte-misia verlotiorum ssp. verlotiorum), l’àsteresquamós (Aster squamatus), coniza bona-rienca (Conyza bonariensis), coniza sumatren-ca (Conyza sumatrensis), etc. Evidentment,aquesta comunitat és característica d’indretsaltament alterats i freqüentats per l’home.

Anàlisi de l’estructura de la comunitat

L’anàlisi qualitativa del domini de l’espaidels diferents estrats de vegetació que confi-guren l’ecosistema riparià ha servit per carac-teritzar estructuralment el bosc de ribera. Uncop calculats els percentatges de coberturadels diferents estrats de vegetació per a cadatram o parcel·la mostrejada, es va calcular elvalor mitjà de cobertura per a cada un delsestrats (l’arbori, l’arbustiu, el lianoide, el can-yar i l’herbaci) i per a cadascuna de les rieresestudiades (Fig. 2). Per a la majoria de les rie-res, els dos estrats dominants eren l’herbaci il’arbori enfront l’arbustiu i el lianoide. No obs-tant això, si consideràvem la bardissa dinsl’estrat arbustiu, llavors aquest estrat podriaben bé equiparar-se amb els valors obtingutsper a l’estrat arbori. Cal recordar que la bar-dissa ha estat considerada com un estrat apart ja que ens indica, per ella sola, el graud’alteració del domini de la ribera. La figura 2mostra que les rieres que tenien més cobertu-ra arbòria eren les rieres septentrionals, Can-yamars i El Far, conjuntament amb la de l’Es-

pinal. En canvi, tant la riera de Clarà com lad’Ameia, l’estrat arbustiu esdevenia dominanta la majoria dels trams o parcel·les mostreja-des. Concretament, a la riera d’Ameia lescobertures de bardissa solien arribar a valorssuperiors al 40%; i per l’altra, a la riera deClarà, els percentatges de cobertura de lacanya solien ser de l’ordre d’un 15%, valorsforça més alts en comparació a les altres rie-res (Fig. 2). Val a dir que, en aquells trams onla vegetació d’alzinar formava part del dominide la ribera, els graus de cobertura de l’estratarbustiu passaven a ser més alts.

Pel que fa al percentatge d’ombra de l’es-trat arbori sobre la llera o la totalitat de la par-cel·la prospectada, aquest valor va esdevenirmàxim quan el conjunt de les capçades delsarbres de ribera formaven un bosc dens engaleria que cobria la totalitat de la llera. Es vafer una mitjana de les mesures obtingudes pera cada tram per a cadascuna de les rieres (Fig.3). En aquesta figura s’observa que les rieresseptentrionals són les que tenen en termemitjà cobertures més grans. Tanmateix, tant lariera de Canyamars com la del Far, valorssuperiors a 50% de cobertura només es vanobtenir en una mica més de la meitat del seurecorregut. Pel que fa a les altres tres rieres,aquests valors de cobertura elevada gairebéno van arribar al 25% del seu recorregut.Exceptuant, però, la riera de l’Espinal on lesplantacions donaven valors de coberturasuperiors al 50% en un 44% dels casos.

Finalment, un dels altres paràmetres utilit-zats per mesurar el grau d’estructuració delbosc de ribera va ser el grau de desenvolu-pament poblacional del conjunt d’arbres deribera. Per calcular-lo, les diferents mesuresde DBH (diàmetre a l’alçada del pit a 1,2 m)obtingudes al llarg de tots els trams prospec-tats es van agrupar en classes diamètriqueso d’edats que predominaven a cada riera(Fig. 4). En aquesta figura, observem que hiha un patró que es repeteix a partir de laclasse diamètrica 3 (de 16 a 30 cm de DBH)a cada una de les rieres estudiades, perquèhi ha una davallada molt important de diàme-tres superiors als 30 cm. Un altre patró ques’hi observa, pel que fa a la distribució perclasses diamètriques, és la separació de lesrieres en dues tipologies poblacionals bendiferents. Un grup correspon a les de Canya-mars i el Far, on la repartició de classes d’e-dat seguien una distribució unimodal, és adir, els valors mitjans (classes diamètriquescompreses entre els 16 i 30 cm) eren forçamés abundants, i en canvi, els valors extrems(diàmetres grans i petits) eren rars. L’altratipologia correspon a les rieres d’Ameia,Clarà i Espinal, on les classes diamètriquesbaixes i mitjanes esdevenien abundants imolt menys freqüents que les classes diamè-triques grans.

71

0

5

20

50

80

arbori

lianoide

canyar

arbustiu

bardissa

herbaci

ClaràEspinalAmeiaFarCanyamars

Figura 2. Percentatges de cobertura dels diferentsestrats de vegetació de cada riera analitzada.

Avaluació de les pertorbacions antropogèniques

Les alteracions i els usos són els factorsque més condicionen la qualitat de les rieres(Guardiola et al., 2003). Els resultats mostrenque les pertorbacions d’origen antròpic mésfreqüents eren aquells usos que ocupaven laprimera terrassa al·luvial i que incidien demanera immediata sobre la riba fluvial. Lamajoria d’aquests usos eren deguts a l’activi-tat agrària. Tot i ocasionar canvis de cairereversible, afectaven molt directament sobreles comunitats riparianes. La major part d’a-quests usos eren les plantacions d’arbres i elsconreus que ocupaven la primera terrassaal·luvial. En aquests casos, observàvem unasubstitució de les comunitats de ribera percultius monoespecífics de pollancres (Populuscultivars) o plàtans (Platanus x hispanica) decreixement ràpid; ja que es veien afavorits perla disponibilitat hídrica més gran. Majoritària-ment, aquest tipus d’activitat es trobava con-

centrada a les planes al·luvials i prop de nuclishabitats, com ara el nucli de Dosrius-Canya-mars-el Far o les urbanitzacions de canCabot, can Raimí i les Ginesteres (Fig. 5). Caldestacar que, tot i la desaparició progressivade la pagesia, encara hi ha més d’un 16% demitjana (arribant al 30% a la riera de Clarà)d’ocupació de les terrasses adjacents al cursfluvial per camps de conreu actius i un 7,7%(arribant gairebé al 10% a la riera del Far) deconreus que ocupen la mateixa llera de la riera(Fig. 5 i Taula 2).

Un altre tipus de pertorbacions freqüentseren aquelles alteracions de caire més sever isovint irreversible que afectaven directamentla ribera i la mateixa llera. La taula 2 mostra elspercentatges de totes les tipologies d’altera-cions i usos més freqüents observats encadascuna de les rieres estudiades. La majo-ria de les alteracions observades responien ala facilitat d’accés per part de l’home dins lamateixa riera. El relleu suau i el substratsorrenc facilita que s’utilitzin les rieres com a

72

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

< 5% 6-20%

21-50% 51-80% > 80%

Percentatge d'ombra

CANYAMARS

FAR

AMEIA

ESPINAL

CLARÀ

18%

32%

7%

21%14%

39%

5%

10%24%

29%

33%

11%30%

24%1%

11%

19%

26%33%

11%

71%

6%

23%

Figura 3. Percentatges globals d’ombra de l’estrat arbori sobre el domini de ribera per a cada riera estudiada.

73

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Classe 1: < 5 cmClasse 2: 6-15 cmClasse 3: 16-30 cmClasse 4: 31-45 cmClasse 5: 46-60 cmClasse 6: > 60 cm

CLASSES DIAMÈTRIQUES

Far (n=1552)

Classe diamètrica

0

100

200

300

400

500

600

1 2 3 4 5 6

Nº

indiv

idus

Classe diamètrica

Canyamars (n=1014)

050

100150200250300350400450500

1 2 3 4 5 6

Nº

indiv

idus

Classe diamètrica1 2 3 4 5 6

Nº

indiv

idus

Ameia (n=979)

0

50

100

150

200

250

300

Classe diamètrica

Nº

indiv

idus

Espinal (n=369)

0

20

40

60

80

100

120

1 2 3 4 5 6

Classe diamètrica

Nº

indiv

idus

Clarà (n=282)

0102030405060708090

100

1 2 3 4 5 6

Figura 4. Valor mitjà de les classes diamètriques o d’edats dels arbres de cada riera.

Taula 2. Percentatges d’alteracions i usos més freqüents de les lleres i les terrasses fluvials de les rieres estudiades.

Ocupació de la llera Canyamars Far Ameia Espinal Clarà Totes les rieres

Conreus 1,4 9,8 2,2 0 1,4 7,7Camins dins la llera 11,3 3,7 27,1 18,5 45,7 17,9Camins travessen la llera 23,9 11 30 22,2 25,7 21,8Línies elèctriques 39,4 1,2 15,7 3,7 57,1 21,4Desguassos residuals 9,9 6,1 5,7 11,1 8,6 7,7Pous (captacions) 5,6 4,9 30 0 22,9 13Escombraries 15,5 22 4,8 21 43,8 18,3Runa 2,8 2,4 20,5 7,4 14,3 8,9Edificacions 9,9 6,7 2,9 0 14,3 6,9Polígons industrials 2,1 0 8,6 0 10 2,8

Ocupació de les terrasses fluvials Canyamars Far Ameia Espinal Clarà Totes les rieres

Sòl urbanitzat 2,8 2 14,3 3,7 7,2 5,8Conreus 19,1 14 8,6 16,7 30 16,2Plantacions forestals* 28,9 6,7 20,7 5,6 2,8 14,9Camins rurals 40,1 17 42,9 24,1 17,2 29,8Carreteres 1,4 18 5,7 13 21,4 10,7

*Aquestes plantacions no inclouen les de la mateixa riba, vegeu comunitats vegetals.

vies de comunicació, tant per la llera (gairebéun 18% del territori estudiat) com per lesterrasses adjacents (més del 40% ambcamins i carreteres) o camins que la travessen(21,8%); i fins i tot s’aprofita el mateix traçatfluvial per a la instal·lació de xarxes elèctri-ques (21,4%). Dins d’aquest conjunt d’obser-vacions, destacaríem la riera de Clarà on elnombre i freqüència d’alteracions superava enescreix les altres rieres estudiades.

Aplicació de l’índex de qualitat de rieres

Recordem que aquest índex integra elsvalors de qualitat botànica amb els de qualitatde la llera i de les terrasses adjacents. S’asso-lien valors elevats de qualitat botànica quan lavegetació de ribera existent coincidia amb lavegetació potencial esperada. Així per exem-ple, en aquells trams on les espècies autòcto-nes abundaven i on l’estructura de la comuni-tat no estava alterada, els índexs de qualitattant pel que fa als estrats de vegetació herbà-cia-arbustiva com pel que fa a l’arbòria pre-sentaven puntuacions màximes (vegeu

Tarruella et al., 2003). No obstant això, analit-zant globalment el conjunt de les rieres estu-diades, deduïm que la vegetació de ribera a laconca de la riera d’Argentona està força mal-mesa (Tarruella et al., 2003). A les rieres meri-dionals, només trobàvem qualitat acceptablea les capçaleres i en alguns trams allunyats denuclis urbanitzats i camins; mentre que laresta de trams tenien una qualitat botànicaforça més baixa. En canvi, a les rieres septen-trionals, la qualitat botànica era sensiblementmés alta, sempre i quan ens allunyéssim delsnuclis urbans, carreteres i conreus (Tarruella etal., 2003). Un cop analitzada la qualitat botà-nica per a cada tram prospectat, es va aplicarl’índex de qualitat de rieres (IQr). La figura 6mostra els valors obtinguts, en tonalitats decolors i agrupats en sis categories, al llarg detots els trams mostrejats per a les cinc rieresestudiades. Hi havia determinats trams on laqualitat botànica era prou elevada però comque l’hàbitat adjacent estava molt malmès, elvalor resultant d’IQr esdevenia més baix. D’a-questa manera aquest índex ens donava unavisió molt més integradora de l’estat global de

74

ÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

446 448 450 452 454 456 458

4608

4606

4604

4602

4600

4598

Plantacions

Escullera

Autopista

Conreus

Indústries

Plantacions, conreus i indústries

Figura 5. Alteracions causades per l’home al curs principal de la riera d’Argentona i a les 5 rieres estudiades.

les rieres. En general, vèiem que els trams bai-xos i més accessibles de les rieres sempreestaven molt més pertorbats i les comunitatsbastant més degradades.

Discussió

Estat actual de les comunitats de ribera a laconca de la riera d’Argentona

Des del punt de vista botànic i paisatgísticla vegetació de ribera a la conca de la rierad’Argentona està bastant malmesa i degrada-da. Aproximadament el 20% del total de tramsmostrejats, les comunitats de ribera estavenformades únicament per les espècies pròpiesi autòctones que calia esperar. Aquest valorarribava a pujar fins al 30% si hi sumàvemtambé la vegetació de ribera autòctona lleuge-rament alterada per espècies oportunistescom l’esbarzer, que per la seva ocupació del’espai, arribaven a ofegar bona part de lesespècies herbàcies. Cal sumar-hi, tambéespècies al·lòctones oportunistes que es veienafavorides per les pertorbacions, molt sovintd’origen antròpic. Bona part dels boscos deribera, aproximadament un 40%, es trobavenbarrejats amb plantacions d’espècies arbòriesintroduïdes d’interès comercial. En aquestscasos el sotabosc es trobava totalment modi-ficat i alterat per les estassades reiterades iper la maquinaria utilitzada en l’explotació.Moltes plantacions de pollancres i de plàtanses trobaven acompanyades per espècies debardissa que ocupaven gairebé tot l’estratarbustiu. Finalment, en un 13% de tots elstrams estudiats, hi mancava l’estrat arbori; i elseu lloc era ocupat per la vegetació ruderal initròfila, com a conseqüència de l’elevat graud’alteració que pateixen aquests ecosistemesdes de fa temps. Existeix, doncs, un augmentdel grau de simplificació de la vegetació deribera en molts indrets, sobretot en aquestsdarrers anys quan l’ocupació del territori haestat molt més intensa (Sabater et al., 1997).Una evidència d’aquest empobriment devegetació ripariana es veu reflectit per l’elevatnombre de trams que estan pràcticament ocu-pats per la canya, o bé per herbassars ambescassa diversitat, més propis d’indrets ons’hi aboquen runes o deixalles diverses. Moltsinvestigadors coincideixen quan afirmen queles riberes fluvials constitueixen un dels hàbi-tats més amenaçats actualment a tot arreu(Naiman i Decamps, 1990). A Espanya més del80% del bosc de ribera ha estat destruït ointensament modificat; i concretament lesregions litorals mediterrànies no en són pasl’excepció (Aguilella i Ríos, 2003). La creixentocupació del territori en comarques tan pobla-des com el Maresme ha estat una de les ame-naces més insistents; i només en aquellstrams on l’accessibilitat és difícil és on les

comunitats de ribera es mantenen en òptimescondicions (Carceller, 1999). Així per exemple,a les capçaleres més inaccessibles de les rie-res septentrionals humides és on hem carto-grafiat trams constituïts per veritables verne-des en bon estat de conservació (vegeu Fig.1). Fins no fa tants anys, però, es teniaconstància que aquestes comunitats es troba-ven en bon estat a cotes molt més baixes queles actuals (Bolòs i Bolòs, 1950; Montserrat,1968). Val a dir que el nivell freàtic es trobavaaleshores molt més somer i que fins i tot per lariera d’Argentona baixava aigua contínuamentfins a la desembocadura, i hi havia dos molinsque es movien amb la força de l’aigua (Carre-ras-Candi i Gomis, 1910; Montserrat, 1968;Riera, 1997). Els usos extractius d’aigua, lademanda d’aigua per a urbanitzacions ubica-des a les capçaleres i l’obra de canalització del’aigua cap a Barcelona (transvasament esti-mat de 100 l/s) que es va fer ara fa més d’unsegle, a l’alçada de Dosrius, han estat la prin-cipal causa de l’actual manca d’aigua contí-nua. La menor disponibilitat d’aigua per aaquestes comunitats de ribera fa que es trobinactualment en retrocés en molts indrets.

Quant a l’alocar, l’altre tipus de vegetaciópotencial propi de les rieres més eixutes imeridionals, és la comunitat que més pateixels canvis d’usos del sòl actuals. Encara no famig segle, es tenia constància que era moltmés abundant a les parts baixes dels torrents,barrancs i rambles de tot el Maresme (Bolòs,1956; Montserrat, 1968). En aquest estudi,només l’hem trobat en un 2.5% del total detrams prospectats. Tot i així, la meitat dels alo-cars que han estat cartografiats es trobavenen condicions pèssimes, i el canyar semblavaque l’estigués desplaçant. Val a dir que l’ex-tensió de les bosquines d’alocar s’ha vistsecularment minvada per l’ocupació per con-reus de les terrasses al·luvials, fins a reduir-lesa una estreta franja per tal d’estabilitzar lesmotes de protecció per a les rierades. Peròaquesta franja d’alocars s’ha anat progressi-vament fragmentant des dels anys 70 fins al’actualitat ja que les rieres són utilitzades,com ja s’ha mencionat en aquest article, coma vials d’accés a urbanitzacions, pas de cano-nades d’aigua o per abocar-hi runa i residus.Darrerament, el factor que està malmetentaquesta comunitat són la construcció d’escu-lleres a banda i banda de les ribes a les partsbaixes i mitjanes de les rieres.

Finalment, caldria parlar de la connectivitat,entenent-la com un índex de vertebració delpaisatge i de la complexitat dels cursos flu-vials; resultat de la continuïtat dels sistemesnaturals, mentre que la fragmentació o des-connexió, contràriament, responen a la frag-mentació dels hàbitats naturals (Mallarach,1999). Cal advertir que la vegetació de riberaper a tota la conca de la riera d’Argentona es

75

76

446 448 450

4606

4604

4602

4600

Índex de Qualitat de les rieres (IQr)

0 1 2 3 4 5

Òrrius

Urb. Can Raimí

Urb. Les Ginesteres

Urb. Can Cabot

Urb. Sant Carles

Argentona

Dosrius

ÒrriusÒrriusArgentona

Dosrius

Mataró

Canyamars

Rier

a d'Ameia

Rierade Clar

à

Rie

rade

l'Esp

inal

Figura 6. Índex de qualitat de rieres (IQr) a les 5 rieres d’aquest estudi calculat cada 100 m.

77

450 452 454

454 456 458

4606

4608

4606

4608

Dosrius

Urb. Can Massuet i el Far

Canyamars

Urb. Can Figueras

Urb. Can Figueras

Canyamars

Urb. Can Brugueràs

Rie

rade

l Far

Rierade Canyamars

trobava molt sovint fragmentada des del puntde vista paisatgístic i estructural, i la coberturaen galeria no sempre era elevada. No obstantaixò, calia distingir les cobertures riparianesgenuïnes de les plantacions d’arbres. Aquestés el cas, per exemple, de la riera de l’Espinal,on hi havia una cobertura en galeria força ele-vada però una qualitat botànica baixa a causade l’elevat nombre de plantacions. Quant alsresultats de l’anàlisi de les classes diamètri-ques, podem concloure que es repeteix per atotes les rieres estudiades un patró de distri-bució dels individus arboris (els quals configu-ren bona part l’estructura espacial ripariana)agrupats per mides o edats, on s’observa unadavallada d’individus de les classes superiorsa partir de la classe diamètrica 3 (és a dir de 16a 30 cm de DBH). Aquesta distribució sesgadaés fruit de l’explotació forestal a què estan sot-mesos reiteradament aquests boscos de ribe-ra (tant els autòctons com les plantacions). Demanera que hem estimat que cada 30 anysaproximadament, els arbres de ribera sóntalats per explotar-ne la fusta. Tanmateix, siféssim una apreciació amb més detall d’aquestpatró de distribució, ens adonaríem que per ales rieres més septentrionals les classesdiamètriques petites eren molt menys repre-sentades que per a les rieres més meridionals.Aquesta disjunció s’explicaria, segurament,pel tipus de vegetació arbòria de ribera que hicreix. Mentre que a les rieres septentrionalssón els verns els arbres potencialment domi-nants, el diàmetre dels quals esdevé més gran;a les rieres meridionals són les bosquines d’a-locar, omeda i avellanosa les espècies poten-cials, les quals assoleixen diàmetres moltmenors.

La qualitat de les rieres

Cal recordar que els índexs de qualitat deriera (IQr) que hem obtingut ponderen el valorqualitatiu de la flora a partir de la freqüència i

intensitat de les alteracions antropogèniquesque afecten el conjunt dels trams fluvials ana-litzats. Observant els resultats obtinguts pelsíndexs de qualitat de rieres al llarg de tots elstrams prospectats per cadascuna de les rieresestudiades (vegeu Fig. 6), ens adonem quereflecteixen un patró d’alteracions sobre eldomini de la ribera bastant aleatori; i que esrepeteix gairebé sempre a cada una de les rie-res per separat. Això ens indica que no tenimgrans extensions de trams seguits que tinguinqualitats bones i acceptables, sinó que s’al-ternen trams petits amb bona qualitat i a con-tinuació d’altres que tenen qualitat molt baixa,i així successivament. Val a dir que aquestpatró de distribució fomenta que els proces-sos de degradació i de pèrdua de diversitatesdevinguin cada cop més freqüents (Carce-ller, 1999).

Agrupant cadascun dels valors obtingutsd’índex de qualitat de rieres pel conjunt de rie-res de tota la conca de la riera d’Argentonaobtenim una distribució unimodal força des-plaçada cap a valors de menor qualitat (Fig.7). Això indica que la qualitat de les rieres dela conca de la riera d’Argentona és bastantdolenta en general, perquè els valors inferiorsa 5 representen el 56,7% del total de tramsestudiats. Per tant, es pot deduir que el nivellde protecció i de gestió d’ús dels espais ripa-rians a la conca de la riera d’Argentona haestat menystinguda. Concretament en totsaquells indrets on la plana al·luvial és extensa,el nombre de plantacions i de conreus ocupa-ven pràcticament tot el domini de la ribera.També baixa la qualitat botànica al voltantdels nuclis habitats ja que s’incrementen lesoportunitats d’accés. El nombre de camins ivials són molt més freqüents, com també l’a-bocament indiscriminat de runes i altres dei-xalles producte de l’activitat urbana i indus-trial. En canvi, les zones altes de la riera quesolien ser més inaccessibles, la qualitat esde-venia molt més elevada (arribant als valorsmàxims de 10), ja que no hi havia alteracionsni usos que degradessin la vegetació de ribe-ra existent. Molts estudiosos coincideixen queaquesta condició de l’accessibilitat o de per-meabilitat a través del domini de la ribera haestat un factor determinant per explicar l’estatactual i de qualitat dels ecosistemes riparians(Sterling, 1996).

Observades les dades d’alteracions i usosdeduïm que hi ha dos factors d’origen antrò-pic que condicionen totalment els trams flu-vials i en extensió el domini de la ribera. Aixíper exemple, en aquells trams de rieres que esdóna un menor pendent i on la respectivaplana al·luvial és suau i extensa, aquesta soliaestar sempre ocupada per conreus i/o planta-cions de caducifolis. Per altra banda, aquellstrams propers a pobles i/o urbanitzacionsfacilitava l’existència de camins, s’incremen-

78

0

2

4

6

8

10

molt bobomigdolentmoltdolent

no recuperable

km

Figura 7. Histograma de freqüències dels valors d’IQrpel conjunt de rieres prospectades.

tava el nombre de pous d’extracció d’aigua iels abocaments no legals de runa i de residus,i tots aquells problemes derivats de l’alta fre-qüentació antròpica. Com a paradigma d’aixòdestaquem la riera de Clarà; aquesta té unamorfologia suau que afavoreix una alta ocupa-ció de les terrasses al·luvials amb conreus(30% dels trams fluvials) i urbanitzacions queocupen bona part del domini de la ribera(14,3%). Aquest desenvolupament urbanísticha induït també l’ús de la llera de la riera coma vial d’accés (45,7%), i a rebre abocamentsde residus d’origen domèstic incontrolats(43,8%), o reiterats desrunaments incontrolats(14,3%), i així com un elevat nombre de pousd’extracció (22,9%). Finalment, cal afegir unexcés d’instal·lacions de línies elèctriques(57,1%) amb la seva corresponent infraestruc-tura que desmilloren abastament la qualitatdel paisatge.

Consideracions finals

L’abundància i distribució de les espèciesherbàcies de ribera responen a factorsambientals i biòtics que condicionen i caracte-ritzen l’hàbitat riparià on viuen (Gómez, 1997).Si bé els factors biòtics vénen determinats pelsdiferents estrats de vegetació que configurenl’estructura espacial del medi, els factorsambientals i climàtics solen estar afectats perles alteracions d’origen antròpic. Per la qualcosa, l’estat actual de la vegetació de riberaestà fortament condicionada per les altera-cions presents, principalment en un entorn tanhumanitzat i “urbà” com és el cas de les rieresde la conca de la riera d’Argentona. D’aquí veque quan s’inventariaven espècies rellevants isensibles a les alteracions antròpiques, o béespècies que són indicadores del tipus decomunitat, feia que la qualitat del tram enqüestió esdevingués particularment elevada.Tot i que hi ha espècies que donen nom a lacomunitat, com és ara l’aloc que són prouresistents a la pressió humana.

Caldria, doncs, definir espais laxes dedomini riparià que actuessin com a reserva deflora i fauna i servissin de trams de referènciaper a qualsevol estudi d’avaluació d’impacteambiental. Segons la Directiva Marc de l’Aigua(DMA-2000/60/CE) a proposta de la Comuni-tat Europea s’aposta per la qualitat de l’es-tructura i del funcionament de tots els ecosis-temes aquàtics en general. El bosc de riberaforma part del domini aquàtic fluvial, i per tantcaldrà establir les condicions de referènciad’acord amb les disposicions que manensobre aquests ecosistemes perquè aquestsgaudeixin d’un bon “estat ecològic” (Sureda,2000). Aquest enfocament suposa, per tant,un canvi qualitatiu en la gestió de l’aigua jaque té en compte el conjunt de la concahidrogràfica com a eina de gestió integrada.

D’aquí ve que molts dels trams prospectats alllarg de les rieres estudiades que presentavenun índex de qualitat excel·lent haurien de serconsiderats indrets de referència per a unatipologia d’ecosistemes riparians de conqueslitorals catalanes (Rigol i Nuet, 2003), com arala conca de la riera d’Argentona. Malaurada-ment, un dels trams considerats en aquestestudi, que ben bé podrien haver-se conside-rat referents de qualitat pel que fa a comuni-tats riparianes meridionals formades per l’alo-car, fou poc després d’haver-se cartografiat,totalment anorreada per la construcció del’escullera de protecció del nou cementirid’Argentona al tram baix de la riera de Clarà.

En la Directiva Hàbitats de la CEE(97/62/CE) es fa especial èmfasi als hàbitatsde ribera en general. Per la qual cosa, aquestsindrets esdevenen prioritaris en la gestióambiental comunitària. Tant és així que la ver-neda ha estat considerada hàbitat de conser-vació prioritari, mentre que l’alocar, l’omeda il’avellanosa hàbitats d’interès comunitari.Aquest interès pren més rellevància a la nos-tra comarca ja que el bosc ripari constitueix amés un veritable refugi de vegetació caducifò-lia. En climes eixuts mediterranis, els ecosis-temes riparians esdevenen hàbitats indispen-sables per a aquelles espècies de distribuciócentreeuropea que extenen la seva àrea dedistribució cap a regions més meridionals(Massalles et al., 1988). Alguns investigadorsassenyalen un cert retrocés d’aquestes espè-cies en la seva àrea de distribució en conqueson hi hagut un augment del dèficit hídric coma resultat de l’activitat humana en els darrersanys. A la conca de la riera d’Argentona, eldomini de la verneda sembla que vagi que-dant relegada a les capçaleres més humides ipoc accessibles.

No obstant això, no n’hi ha prou a conser-var petits trams relativament aïllats, sinó quees fa necessari mantenir l’estructura de con-nectivitat de tota la xarxa ripariana en tota laseva extensió, perquè el bosc riparià és unveritable ecosistema lineal que connecta fun-cionalment amb la resta d’ecosistemes adja-cents. De tal manera que qualsevol planificacióen la gestió sobre la qualitat i la dinàmica flu-vial, o bé amb vista a la recuperació o restau-ració dels hàbitats fluvials, passaria per garan-tir forçosament la integritat del bosc riparià.

Bibliografia

AGUILELLA, A. i RÍOS S. (2003). Boscos, bardis-ses i herbassars: quinta essència de laribera. Mètode, 38: 40-51.

BOLÒS O. DE (1956). De vegetatione notulae, II.Collectanea Botanica, V (I): 195-268.

BOLÒS, A. DE I O. DE BOLÒS (1950). La vegeta-ción de las comarcas barcelonesas. Institu-to Español de Estudios Mediterráneos.

79

BOLÒS, O. DE, MONTSERRAT, J.M. i ROMO, À.(1993). El bosc mesòfil a les MuntanyesCatalanídiques septentrionals. CollectaneaBotanica, 22: 55-71.

CARCELLER, F. (Coord.) (1999). Estudi de la bio-diversitat a la conca del Besòs. Consorciper a la Defensa de la Conca del RiuBesòs.

CARRERAS CANDI, F. i GOMIS, C. (1910). Geogra-fía general de Catalunya. Província de Bar-celona. Ed. Alberto Martín. Barcelona.

FOLCH, R. (1981). La Vegetació dels PaïsosCatalans. Ed. Ketres, Barcelona.

GÓMEZ, F. (Coord.) (1997). Los bosques ibéri-cos, una interpretación geobotànica. Ed.Planeta, Barcelona.

GONZÁLEZ, M. i GARCÍA, D. (1995). Restauraciónde ríos y riberas. Escuela Técnica Superiorde Ingenieros de Montes.

GUARDIOLA, M., COMERMA, M., SABATER, F. iPARERA, J.M. (2003) Factors que expliquenla distribució de la vegetació de ribera a laconca de la riera d’Argentona. L’Atzavara,11: 81-96.

HERNÁNDEZ, M.A. (1999). Les lloredes delMontnegre i el Corredor, fragments de lalaurisilva mediterrània. II trobada d’estudio-sos del Montnegre i el Corredor. Monogra-fies, 28. Diputació de Barcelona.

MALLARACH, JM. (1999). Criteris i mètodes d’a-valuació del patrimoni natural. Documentsdels Quaderns de Medi Ambient, 2. Gene-ralitat de Catalunya.

MARFÀ, V., BOSCH, M., BRIANSÓ, F., DÍAZ, A.,FIGUERES, E., MARTÍNEZ, A., MARTÍNEZ, E.,ORTIZ, P., SABATER, F., VENTURA, M. i VILAR-DELL, O. (2003). Els boscos de ribera de laconca de la riera d’Argentona: objectius

del projecte i metodologia emprada. L’At-zavara, 11: 37-46.

MASSALLES, R.M. et al (1988). Història Naturaldels PPCC. Vol VI, Plantes superiors. Enci-clopèdia Catalana.

MONTSERRAT, P. (1968). Flora de la CordilleraLitoral Catalana (porción comprendidaentre los ríos Besós y Tordera). Ed. CaixaEstalvis Laietana.

NAIMAN, R. i DECAMPS, H. (1990). The ecologyand management of aquatic-terrestrialecotones. Parthenon, Carnforth, England.

PONS, X. (1999). MiraMon, sistema d’informa-ció geogràfica i software de teledetecció, v.3.1. CREAF, Bellaterra.

RIERA, J.M. (1997). Riera d’Argentona: concaamb gent o gent sense conca. L’Atzavara,7: 22-28.

RIGOL, R. i NUET, J. (2003). La vegetació deribera a Catalunya. Muntanya, 846: 58-64.

SABATER, F., BENAIGES, N. i VALLS, I. (1997). Larecent transformació del paisatge a laconca de la riera d’Argentona: Anàlisi del’evolució del paisatge dècada a dècadades de l’any 1967 fins al 1994. L’Atzavara,7: 29-37

STERLING, A. (1996). Los sotos, refugio de vidasilvestre. Ministerio de Agricultura, Pesca yAlimentación.

SUREDA, V. (Coord.) (2000). ECOSTRIMED,protocol per determinar l’estat ecològicdels rius mediterranis. Diputació de Barce-lona.

TARRUELLA, X., GUERRERO, M., BENAIGES, N.,ALENTORN, R.M., VILATERSANA, R. I GUARDIO-LA, M. (2003). Flora dels boscos de riberade la conca de la riera d’Argentona. L’Atza-vara 11: 47-61.

80