Embed Size (px)
Citation preview
ACTES
VOLUM 1
ACTES
Tarragona, 2015
VoLUM 1
Edició a cUra dE
Jordi LópEz ViLar
Tarragona, 26-29 dE noVEMbrE dE 2014
2 congrés inTErnacionaL
d’arqUEoLogia i Món anTic
aUgUsT i LEs proVínciEs occidEnTaLs
2000 aniVErsari dE La MorT d’aUgUsT
on
Comitè científic
Maria Adserias Sans – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de CatalunyaLluís Balart Boïgues – Museu d’Història de TarragonaFrancesc Barriach Molas – Reial Societat Arqueològica TarraconenseJoan Gómez Pallarès – Institut Català d’Arqueologia Clàssica Jordi López Vilar (secretari) – Institut Català d’Arqueologia ClàssicaJoan Josep Marca – Fundació Privada Mútua CatalanaRamón Marrugat Cuyàs – Fundació Privada Mútua CatalanaMaite Miró i Alaix – Serveis Territorials de Cultura – Generalitat de CatalunyaAndreu Muñoz Melgar – Arquebisbat de TarragonaLluis Piñol Masgoret – Museu d’Història de TarragonaAntoni Pujol Niubó – Fundació Privada Mútua CatalanaIsabel Rodà de Llanza – Universitat Autònoma de Barcelona – Institut Català d’Arqueologia ClàssicaFrancesc Roig i Queralt – Fundació Privada Mútua CatalanaJoaquín Ruiz de Arbulo – Universitat Rovira i Virgili. Càtedra d’ArqueologiaFrancesc Tarrats Bou – Museu Nacional Arqueològic de Tarragona
Tots els articles d’aquestes Actes han estat sotmesos a un procés d’avaluació per parells cecs (peer review).
© de l’edició, Fundació Privada Mútua Catalana© del text, els autors© de les fotografies i il·lustracions, els autors, llevat que s’indiqui el contrari
Primera edició: Novembre de 2015Maquetació i impressió: Impremta TorrellDisseny de la coberta: Xavier Braña - EdimarkFotografies de la coberta: Jennifer Stone (Dreamstime) i Jaume BenagesDipòsit Legal: T 1547-2015ISBN: 978-84-608-3859-3ISBN obra completa: 978-84-608-3793-0
ÍNDEX
VOLUM 1
Le trasformazioni urbanistiche nell mondo romano fra la tardarepubblica e l’età augustea. Fabrizio pEsando ................................................................................................................................................................... 15
El programa decorativo de la casa de Octaviano en el Palatino.ricardo Mar, paTrizio pEnsabEnE ................................................................................................................................................................................................... 29
Et te, o puer (...), qui omnia nomini debes ¿Por qué llamar Octavianoal joven César?. Francisco bELTrán LLoris ......................................................................................................................................................................... 45
Il rinnovamento edilizio di Ercolano in età augusteae giulio-claudia. Maria paoLa gUidobaLdi ........................................................................................................................................................................... 51
Il ruolo degli archi onorari augustei nell’architettura celebrativa della primaeta’ imperiale. sandro dE Maria, ManUEL parada LópEz dE corsELas .................................................................................... 57
Anatomía arquitectónica de un proyecto cambiante. El muro oriental del foro de Augustoen Roma, el aula del coloso y la cabecera del pórtico meridional. daVid ViVó, Marc LaMUà ..................... 65
Cicli statuari dinastici giulio-claudii. Da immagini del potere a imago urbis.Roma e l’Occidente. Mario cEsarano ......................................................................................................................................................................................... 71
Imatge i llegat de Lívia Drusil·la en les emissions de moneda augusta i alt imperial.MonTsE gUaLLarTE saLVaT, piLar FErnándEz UriEL ............................................................................................................................................. 77
La policromía del Augusto de la Prima Porta: una propuesta procedimental.EMMa zahonEro MorEno, JEsús MEndioLa pUig ...................................................................................................................................................... 85
Un emperador en el larario. Reformas religiosas en época de Augustoy su repercusión en la ritualidad doméstica. María pérEz rUiz ................................................................................................................ 93
La batalla de Actium: ¿es posible un estudio técnico a partir de la iconografía?.aLEJandro MarTín LópEz, gUiLLErMo MoraLEs sErraT .................................................................................................................................. 99
The concept of skeuomorphism and the spread of glassvessels in the Augustian period. Jan-piETEr Löbbing .............................................................................................................................................. 105
La influencia de la obra arquitectónica de Augusto en el panorama contemporáneo:la galeria de arte de la Universidad de Yale de Louis I. Khan. rUbEn garcía rUbio ................................................. 113
Ars et natura en el paisaje político de la Roma deAugusto: urbs in rure, rus in urbe. ManUEL bEndaLa ........................................................................................................................................... 119
Una perspectiva administrativa de la Hispania de Augusto.JUan ManUEL abascaL ......................................................................................................................................................................................................................................... 129
Octaviano y la adquisición de Hispania (41-40 aC.).LUis aMELa VaLVErdE ............................................................................................................................................................................................................................................ 141
Hispania en la obra geográfica de Agripa.ManUEL aLbaLadEJo ViVEro, José María góMEz FraiLE ................................................................................................................................ 151
Pax et migratio: los beneficios de la pax romana para el fenómeno migratorioen la península Ibérica. José orTiz córdoba ....................................................................................................................................................................... 159
Las influencias del modelo augusteo en la propaganda dinástica julio-claudia.Los ejemplos hispanos. cLaUdia garcía ViLLaLba ................................................................................................................................................... 165
Augusto y su dinastía en Hispania: escultura y epigrafía.José anTonio garrigUET MaTa, diEgo roMEro VEra ...................................................................................................................................... 173
Bimillenario della nascita di Augusto. La rappresentazione delle province augustee dellaHispania romana nella Mostra Augustea della Romanità del 1937-1938. anna Maria LibEraTi ............ 179
August i els Pirineus.orioL oLEsTi ViLa ...................................................................................................................................................................................................................................................... 185
La monumentalització dels espais domèstics en època augustal. El cas de la vil·la del Plade l’Horta i el suburbium de Gerunda. LLUís paLahí, daVid ViVó, JosEp Maria noLLa .................................... 193
El moment fundacional de la vil·la romana de la Gran Via-Can Ferrerons (Premià de Mar,Barcelona). MarTa prEVosTi MoncLús, raMon coLL MonTEagUdo, Jordi bagà pascUaL ......................... 199
Barcino, la topografía de una fundación augustea: trama urbana y edificios públicos.JULia bELTrán dE hErEdia bErcEro ................................................................................................................................................................................................ 207
El Pla Bàrcino: un projecte de ciutat per investigar i donar a conèixer la ColòniaIulia Augusta Faventia Paterna Barcino. carME Miró i aLaix ................................................................................................................. 217
El comercio del vino y los cambios económicos y estructurales en la costa catalanaen época de Augusto. raMon JárrEga doMíngUEz ................................................................................................................................................... 225
Sant Gregori: una interesante uilla a mare localizada en la costa de Burriana (Castellón, España).JosEp bEnEdiTo nUEz, JUan José FErrEr MaEsTro, José ManUEL MELchor MonsErraT ................................ 233
Una nueva necrópolis augústea en Sagunto. Los monumentos funerarios de la plaza de la morería.José ManUEL MELchor MonsErraT, JosEp bEnEdiTo nUEz, JUan José FErrEr MaEsTro ................................ 239
Valentia augustal, ciutat de ficció o ficció de ciutat.aLbErT ribEra i LacoMba, isabEL EscriVà choVEr .................................................................................................................................................. 247
Lucentum: el paisaje urbano augusteo.ManUEL oLcina doMénEch, anTonio gUiLabErT Mas, EVa TEndEro porras ............................................................ 255
La reinterpretación de un depósito augusteo: el cantharus de Ilici.ana Mª ronda FEMEnia, MErcEdEs TEndEro porras ......................................................................................................................................... 263
VOLUM 2
Las termas del Puerto de Carthago Nova: un complejo augusteo de larga perduración.María José Madrid, MarTa paVía, José MigUEL nogUEra cELdrán ............................................................................................ 15
El Puerto de Carthago Nova. Tráfico marítimo a través de los contextos materialesde época augustea. FELipE cErEzo andrEo ............................................................................................................................................................................ 23
La arquitectura doméstica urbana romana en el valle medio del Ebro: de la tardorrepublica a laépoca de Augusto. Lara íñigUEz bErrozpE, paULa UribE agUdo, carMEn gUiraL pELEgrín ............... 33
Avance a los retratos julio-claudios del foro de la ciudad romana de Los Bañales (Uncastillo, Zaragoza).JaViEr andrEU pinTado, LUis roMEro noVELLa, rUbén MonToya gonzáLEz ............................................................. 41
Bilbilis, de ciudad indígena a municipio romano.ManUEL MarTín-bUEno, carLos sáEnz prEciado .................................................................................................................................................... 49
La arqueología augustea en algunas ciudades del Duero.cEsárEo pérEz gonzáLEz, EMiLio iLLarrEgUi góMEz, pabLo arribas Lobo ................................................................... 57
Tongobriga civitas “transduriana” na Tarraconense. Lino TaVarEs dias .................................................................................... 67 Estudio arquitectónico del templo de la calle Moreríaen el forum novum de colonia Patricia. ana porTiLLo góMEz .................................................................................................................. 75
Una escultura de Divus Augustus Pater localitzada en la Bética.carLos MárqUEz .......................................................................................................................................................................................................................................................... 81
El teatro de Itálica y su entorno. Evolución del paisaje urbano entre el s. II aC. yel cambio de Era. áLVaro JiMénEz sancho, Francisco borJa barrEra ..................................................................................... 87
El teatro augusteo de Carteia (San Roque, Cádiz).Nueva documentación arqueológica. LoUrdEs roLdán góMEz .............................................................................................................. 95
Tras las evidencias del teatro augusteo de Augusta Emerita.pEdro MaTEos crUz, oLiVa rodrígUEz gUTiérrEz ................................................................................................................................................. 103
El aula sacra del teatro de Mérida. Nuevas consideraciones sobre su concepción arquitectónicay la cronología de su pavimento marmóreo. pEdro MaTEos crUz, bEgoña soLEr hUErTas ........................ 111
La arquitectura doméstica de Augusta Emerita durante la etapa augustea(25 aC.- 14 dC.). áLVaro corraLEs áLVarEz ....................................................................................................................................................................... 119
El comportamiento del mercado cerámico emeritense en época de Augusto.MacarEna bUsTaManTE áLVarEz .......................................................................................................................................................................................................... 125
El legado de Augusto en Hispania. Descripción de algunos aspectos.ThoMas schaTTnEr .................................................................................................................................................................................................................................................... 133
Tarraco y Augusto entre la República y el Imperio. JoaqUín rUiz dE arbULo .................................................................. 151
Devoción por Pompeyo, César y Augusto. Mitelene y Tarraco en tiemposcesaro-augusteos. isaías arrayás MoraLEs ............................................................................................................................................................................ 167
Tácito y el templo de Tarraco. Nueva propuesta de interpretación.ELEna casTiLLo raMírEz .................................................................................................................................................................................................................................. 171
Más datos sobre el templo del Divus Augustus de Tarraco: a propósito de una nueva inscripción.anTonio pEña, diana gorosTidi, JosEp M. Macias,andrEU MUñoz, isabEL rodà, iMMa TEixELL .................................................................................................................................................................... 181
El templo de Augusto en Tarraco, A. Caecina Severus y la estandarizaciónde la arquitectura gigantesca. JaViEr á. doMingo ......................................................................................................................................................... 191
Aportacions al coneixement del recinte de culte imperial de Tàrraco: clavegueram iaccessos a l’actual Pla de la Seu. LLUís baLarT boïgUEs, Joan MEnchon bEs, crisTòFor saLoM .......... 197
Aproximació a l’amplada de la via Augusta en el tram urbà de Tàrraco,a les seves portes i a l’altura de la façana del circ. JosEp LLop ToUs ...................................................................................................... 205
Textura y color: interpretación del espacio escénico del teatro romano de Tarragona.FErran gris JErEMias, José-aLEJandro bELTrán-cabaLLEro, daVid ViVó codina ............................................... 211
Una sala de jocs als afores de Tàrraco: l’aprofitament d’espais de treballcom a lloc de serveis. JosEp F. roig pérEz, iMMa TEixELL .................................................................................................................................. 221
Nuevos datos sobre la evolución del área portuaria occidental y fluvial de Tarraco.Últimas excavaciones en la UA 15 y en la c/ Vidal i Barraquer (antigua Sofrera Pallarès).Moisés díaz, Marc giMEno, inMacULada MEsas ........................................................................................................................................................ 229
El muelle sobre pilares de Tarraco en época augustea. Historiografíay Fuentes literarias. paTricia TErrado orTUño ............................................................................................................................................................. 237
Los acueductos romanos de Tarraco: cronología y nuevos tramos.inMa MEsas TorronTEras ............................................................................................................................................................................................................................... 245
Aqua Augusta a Tarraco?. Jordi LópEz ViLar, diana gorosTidi ............................................................................................................................................................................................ 251
La officina lapidaria tarraconense en época augustal: actualización del corpusy primeras consideraciones. diana gorosTidi, Jordi LópEz ViLar .................................................................................................... 257
Resums ......................................................................................................................................................................................................................................................................................... 263
LA MONUMENTALITZACIÓ DELS ESPAIS DOMÈSTICSEN ÈPOCA AUGUSTAL. EL CAS DE LA VIL·LA
DEL PLA DE L’HORTA I EL SUBURBIUM DE GERUNDA
Lluís Palahí Grimal, Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona.David Vivó Codina, Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona.
Josep Maria Nolla Brufau, Institut de Recerca Històrica. Universitat de Girona
L’època augustal representa un moment d’im-portants transformacions a nivell social i cultural1. La concessió d’un estatut jurídic privilegiat a mol-tes de les ciutats de la península ibèrica, suposà la integració definitiva dins el model sociopolític de l’imperi que comportà noves manifestacions del poder econòmic i social que tingué el seu reflex no solament a nivell públic sinó també en l’àmbit do-mèstic. Les elits locals s’inserien definitivament en les estructures polítiques romanes, un món on l’as-cens i el reconeixement social resultaven essencials i es potencien a travès de l’evergetisme públic, però també de l’autorepresentació, expressada tot sovint a travès de les propietats privades, especialment la domus o, en el seu cas, les vil·les suburbanes o ru-rals.
Aquests canvis s’expressaven entre d’altres as-pectes amb la utilització de nous llenguatges arqui-tectònics i iconogràfics i tenien el seu reflex a les ciutats, amb l’inici de grans programes urbanístics que conduirien a la monumentalització dels espais, públics.
Però aquestes transformacions també tenien el seu efecte en els espais privats, no només en les do-mus urbanes sinó també en els espais suburbials i, els assentaments rurals.
L’objectiu del present escrit és mostrar un d’aquests casos en que la nova situació política i socioeconòmica tingué una plasmació física en l’ar-quitectura domèstica, però també posar de manifest com la nostra visió d’aquestes transformacions pot estar en part condicionada per la generalització en l’àmbit domèstic de l’ús de determinats materials constructius –sobretot el morter–, fet que pot haver influit en la visió que els arqueòlegs tenim sobre el “boom” arquitectònic d’època augustal.
La vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter), si-tuada a quatre quilòmetres al nord del nucli urbà de Gerunda, constitueix un excel·lent exemple d’aquest procés de transformació de l’espai (paLa-hí 2013, 130-189).
193
LA FASE REPUBLICANA
Els orígens de la vil·la del Pla de l’Horta cal relacionar-los directament amb la fundació, poc abans (entre el 80 i el 70 aC.), de la ciutat de Gerunda. Arquitectònicament la vil·la republica-na es caracteritza per l’ús de sòcols de pedres ir-regulars, lleugerament treballades exteriorment, amb tendència a formar filades i tot sovint arre-bossats amb un estuc blanquinós. i paviments de terra piconada. En canvi, la concepció de l’edifi-ci és completamnet itàlica, ja que es tracta d’una casa d’atri.
A l’edifici s’hi accedia des de llevant, a través d’un ampli passadís que finalitzava en un atri, que actuava com element estructurador de tot l’edifici. A la banda nord del passadís i de l’atri, es disposaven tres grans àmbits, un dels quals, el més oriental, va ser subdividit pocs anys després, mentre que el central, per les seves dimensions i ubicació correspondria probablement al tabli-num de la casa.
Molt probablement la façana est estava presi-dida per un porticat, del qual en resten pocs in-dicis, destruït per un de nou, d’època altimperial, que ocuparia el mateix espai.
Coneixem molt pitjor la resta de l’edificació situada sota espais que en fases posteriors es va-ren dotar de pavimentacions que de moment no han estat aixecades. Tot i això, allà on ha estat possible determinar-ho, sembla que l’estructura de les cambres situades al sud de l’atri era similar, en aquesta fase, a la que podem apreciar pel perí-ode augustal. De fet, molts dels murs d’aquells moments s’assenten al damunt de fonamentaci-ons de pedra lligada amb fang característics de la fase republicana, dibuixant una filada d’estances obertes cap a un pati o hortus.
A l’oest de l’edifici se situaria una zona de tre-ball amb un magatzem de dòlies i algunes sitges, que coneixem de forma molt parcial.
1 Aquest estudi forma part del projecte ministerial d’I+D “Del oppidum a la ciuitas (III) (HAR 2013-40778-P)”.
194
LA MONUMENTALITZACIÓ DELS ESPAIS DOMÈSTICS EN ÈPOCA AUGUSTAL. EL CAS DE LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTA
EL NOU EDIFICI AUGUSTAL
A principis del s. I dC., la vil·la va patir una transformació radical, arribant a configurar pràc-ticament un nou edifici. Aquesta nova construcció es va realitzar aprofitant les línies mestres marca-des per l’edificació precedent. No solament ocupa el mateix espai i conserva els mateixos eixos cons-tructius i orientació general, sinó que són molts els murs de l’edifici republicà que es varen aprofitar com a fonament de les noves estructures. De fet, la vil·la seguí conservant l’organització original amb l’atri com element distribuidor.
La principal novetat del nou edifici ve marcada per la utilització de forma massiva del morter, amb paraments d’opus incertum i d’opus caementicium. Les reformes semblen encaminades a dotar l’edifici d’una major solidesa, una major prestància i, sobre-tot, un major nivell de comoditats i luxe. L’ús de materials de gran solidesa en els murs, com l’opus caementicium, permetia la creació de grans obertu-res i una major varietat de formes arquitectòniques, d’un pis superior en alguns espais, així com millors sistemes de cobertura. Als canvis en els paraments cal afegir-hi el de les pavimentacions. Prenent com a material bàsic l’opus signinum es combinaren ma-terials nobles per crear sòls luxosos (tessellatum, sectile) dels quals fins al moment se n’han recuperat una desena, pavimentant no solament les sales prin-cipals sinó també porticats i passadissos.
Com ja hem comentat, la zona residencial semblaria mantenir bona part del disseny origi-
nal, amb el gran atri situat al passadís d’accès oert cap a llevant. Al nord de l’atri es disposaven qua-tre grans sales de les quals la central sembla man-tenir la seva funció com a tablinum, ampliant les seves dimensions en prolongar-se en direcció nord més enllà dels límits de la fase anterior. El paviment de la sala era un opus signinum decorat amb tessel·les blanques i negres configurant una catifa de petites flors de quatre pètals.. Una sego-na porta comunicava aquest espai amb una altra sala situada a ponent, pavimentada amb un sòl d’opus signinum barrejat amb petits esquerdissos de marbre. Poc sabem de les altres sales situades al nord de l’atri, molt afectades per les reformes posteriors, però que semblen mantenir la seva es-tructuració d’època republicana, si bé amb nous paviments d’opus signinum, tal i com succeeix també amb les fauces.
A migdia del passadís d’entrada i de l’atri se si-tuava un conjunt de tres estances i un passadís que comunicava el sector que acabem de descriure amb el pati de migdia. L’estança situada a ponent sembla la cambra principal del sector, probablement un tri-clinium, com ho denotaria la seva pavimentació, on es combina un opus signinum –que ocupa la meitat nord– amb un opus sectile policrom –a la meitat de migdia–, que tot emprant diferents marbres d’im-portació, dibuixa una decoració geomètrica com-posada per un gran camp de quadres de decoració i coloració variada creada amb la combinació de pla-ques triangulars i quadrades.
Al sud d’aquesta estança s’hi desenvolupa un passadís pavimentat amb un opus signinum decorat amb una xarxa de tessel·les. Desconeixem si aquest passadís es configurava com un porticat obert a un petit pati (hortus) o bé mantenia el límit de la fase republicana.
El que si queda clar és que l’espai era tancat per l’est per una cambra de forma quadrangular, el pa-viment de la qual solament es conserva a l’extrem septentrional format per un opus signinum deco-rat amb tessel·les i amb un emblema central d’opus sectile constituït per plaques blanques i negres, em-marcat per una faixa de plaques rectangulars, i amb una catifa central composada per una retícula de quadrats amb diferents decoracions geomètriques configurades tot emprant combinacions de plaques quadrades i triangulars.
CANVIS NOMÉS CONCEPTUALS O NOVES PLASMACIONS MATERIALS?
La vil·la del pla de l’Horta resulta certament un exemple peculiar de l’evolució de les vil·les en època augustal, ja que es tracta d’un edifici que mantenint
Figura 1. Ubicació de la vil·la del Pla de l’Horta (Sarrià de Ter).
195
l’estructuració origi-nal, al mateix temps va patir una transforma-ció radical. Els espais eren pràcticament els mateixos quant a dis-tribució i dimensions, però pel visitant devia ser com entrar a dues cases completament di-ferents.
L’edificació va ser dissenyada des del seu origen com una casa d’atri, una autèn-tica domus fora de la ciutat. Inicialment es varen emprar per la seva construcció els materials disponibles a l’abast i les tècni-ques constructives que probablement eren més adients per la ma d’obra existent i el seu nivell d’especialització. La construcció es va fer amb murs de pedra lligada amb fang i els paviments eren de terra piconada, però la concepció de l’edifici, estructural-ment i ideològicament, era plenament itálica.
Aparentment, el període augustal va represen-tar un canvi radical en l’edifici, que, de fet, es va reconstruir quasi completament, i es va dotar d’un nivell de comoditats i luxe del que no gaudia ante-riorment. Però aquesta transformació és menor si considerem que la nova construcció seguia el ma-teix esquema constructiu de l’edifici precedent i excepte en espais concrets, com en l’ampliació del tablinum, fins i tot aprofitava els vells murs com a fonamentacions dels nous paraments.
L’ÚS DEL MORTER EN LA VIL·LA AUGUSTAL
L’evolució vil·la del Pla de l’Horta ens permet destacar un element que considerem prou impor-tant i que potser no ha estat considerat prou aten-tament pels investigadors, el canvi en les tècniques
constructives i l’efecte que aquest fet pot haver tin-gut en algunes interpretacions relatives al moment de l’aparició i expansió de la vil·la romana al nord-est hispà.
Tot i que conegut de feia segles, l’opus caemen-ticium2 era un material escassament emprat en les estructures domèstiques o privades al nord-est pe-ninsular. De fet, el seu ús en època republicana es limita, de forma general, a les grans infraestructures o obres públiques executades tot sovint per les legi-ons (MELchor 1993, 131).
Per tant, a nivell arqueològic, un dels grans canvis que es detecta en època augustal és el d’una major solidesa i luxe dels edificis, molt relacionat amb els materials constructius utilitzats. Aquest és un fet que es pot fer extensible en general a les edificacions domèstiques del nord-est peninsular, ja sigui en entorn urbà com rural. El canvi dels para-ments de pedra lligada amb fang i dels paviments de terra piconada per les construccions en morter3
2 A Itàlia l’ús del caementicium es generalitzà al segle ii aC. (d’aLEssio 2008, 17. Per Venditti la introducció del caementicium és juntament amb l’asiatica luxuria i l’adopció d’un formulari arquitectònic típicament urbà, la característica definidora de les vil·les del segle ii aC. a Itàlia, que les distingeixen de les granges anteriors (VEndiTTi 2011, 28-29).3 Tampoc l’ús de peces de terra cuita es generalitza a la Citerior fins l’alt imperi sobretot per la manca d’instal·lacions adequades que permetin una producció industrial (bELarTE, oLMos i principaL 2008, 100).
Figura 2. Planta general de la vil·la del Pla de l’Horta.
196
LA MONUMENTALITZACIÓ DELS ESPAIS DOMÈSTICS EN ÈPOCA AUGUSTAL. EL CAS DE LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTA
i els sòls construïts, ja sigui en opus signinum, com en mosaic o amb tractaments mixtos, marca la gran diferència entre les edificacions republicanes i les d’època augustal4.
La generalització en la utilització d’aquests ma-terials i la seva expansió, molt ràpida, va compor-tar una evolució molt important en la configuració de l’arquitectura domèstica. El morter permetia construccions més sòlides, facilitava l’edificació de plantes elevades i proporcionava una ductilitat que té el seu reflex en la incorporació de formes arqui-tectòniques que si bé ja feia temps que eren en ús
a la península itàlica, representaven una novetat a Hispània.
La utilització del morter, i d’elements sumptu-aris, com mosaics o sectilia en les obres domèsti-ques pot derivar en bona mesura dels programes urbanístics de monumentalització5 dels propis es-pais urbans. Aquests varen comportar l’arribada d’equips d’artesans que veien en el territori un ne-goci en expansió i que s’hi assentarien de forma més o menys definitiva, mentre que en fases anteriors la seva presència devia ser molt esporàdica i per a encàrrecs concrets6. A més, no cal oblidar que la majoria d’obres públiques del període anterior de-vien ser executades per enginyers militars. La pre-sència d’aquests artesans destinats a les grans obres de monumentalització dels espais públics devia ser utilitzada pels magistrats i les elits locals que, al cap i a la fí, eren els que finançaven la majoria de projec-tes per “desviar” part dels materials i artesans cap a les seves propietats privades. L’existència d’un ma-jor volum de feina i de clients devia propiciar l’exis-tència de tallers i negocis en el territori.
Per tant, els canvis en els edificis domèstics fo-ren causats per motius ideològics però també per la importació i generalització en l’ús d’unes tècni-ques constructives que si bé ja conegudes no eren emprades de forma generalitzada en fases anteriors.
ELS MATERIALS I EL DEBAT SOBRE ELS RITMES D’IMPLANTACIÓ DE LA VIL·LA
Aquest fet ens introdueix en un darrer punt: el de l’origen de la vil·la i la influència que els mate-rials constructius han pogut jugar en les diferents interpretacions o apreciacions dels arqueòlegs7.
Ja hem comentat que els edificis d’època repu-blicana es carcteritzaven per la utilització de tècni-ques constructives que unien la tradició local (murs de pedra i fang i sòls de terra piconada) amb ele-ments itàlics com la tegula i una estructuració rela-tivament simple. El resultat eren edificis d’aparença modesta i on les estructures residencials tenien es-cassa relevància arquitectònicament parlant8.
4 És cert que a Empúries o a Tarraco es troben mosaics de signinum i altres elements luxosos en cases del segle I aC. o, fins i tot anteriors en algun cas, però es tracta de realitats diferents. Són dos nuclis urbans existents de feia temps, on es concentraven no solament rics mercaders sinó també els alts magistrats de l’autoritat romana i, gràcies a la seva ubicació costanera, molt millor comunicades per l’arribada d’equips d’artesans itàlics especialitzats, encara que fos solament de forma temporal.5 Altres materials com els marbres importats són rars a tota la Península fins la segona meitat del segle I aC., emprant-se abans sobretot pedres locals (raMaLLo 2003, 132).6 zaccaria (2005, 8) aprecia l’existència a la península itàlica d’equips i mestres d’obres itinerants.7 Sobre aquest debat oLEsTi 2010, arrayàs 2007, rEViLLa 2004 o paLahí 2010. Per l’actual província de Girona noLLa, paLahí i ViVó 2010, 82-93.8 Un dels pocs edificis que fins fa poc era considerat com una vil·la republicana amb murs de morter, el de Mas Gusó (Bellcaire d’Empordà) ha estat darrerament reinterpretat com un edifici públic amb un origen militar (casas et al., en premsa).
Figura 3. Fases de la vil·la. Època republicana (A)i augustal (B).
197
El Pla de l’Horta representa un cas que ens pot aportar nova llum sobre aquesta problemàtica, atès l’excel·lent estat de conservació de les estructu-res republicanes de l’edifici. Es tracta d’una vil·la, suburbana, –amb les peculiaritats que això implica com espai íntimament lligat al nucli urbà (paLahí 2013, 31-48)–, que ja originalment presentava una estructuració com a casa d’atri, però utilitzant ma-terials similars als que podríem trobar a qualsevol de les anomenades granges indígenes. El fet que sigui una vil·la suburbana referma la visió d’una si-tuació en la qual els propietaris havien de construir els seus habitatges amb el que hi havia a l’abast. Una vil·la suburbana era tot sovint la primera residèn-cia dels seus propietaris, i més en una ciutat com Gerunda amb un nucli urbà de reduides dimen-sions i complicada orografia, no apte per la cons-trucció de grans domus intramurs. I tot i això, en el moment inicial els materials i el seu aspecte eren modestos9. Va ser en època augustal quan l’edifici canvià radicalement el seu aspecte pel que fa a soli-desa i luxe, però mantingué exactament la mateixa concepció arquitectònica com a casa d’atri.
El que cal preguntar-se és fins a quin punt aquest canvi radical en l’arquitectura es produí per motius ideològics o conceptuals i fins a quin punt ho féu per la generalització de l’ús dels nous materials. El programa de reformes que va emprendre August, la modernització viària i, sobretot, la creació de noves ciutats i la concessió d’estatuts municipals a d’al-tres ja existents, com en el cas de Gerunda, havia de convertir-se en un pol de desenvolupament ur-banístic tant a nivell públic com privat que devia afavorir l’arribada d’artesans itàlics i la creació de noves empreses i tallers de construcció.
Al mateix temps es varen anar estenent els mo-dels constructius domèstics que estaven de moda a Itàlia. Aquests podien ser introduïts pels contin-gents d’itàlics, més o menys nombrosos, que s’ana-ven assentant a la península, o pels propis equips de treballadors i arquitectes que començaven a treba-llar a l’entorn de les ciutats, per una nova clientela que volia enriquir arquitectònicament els seus habi-tatges, i volia fer-ho seguint uns canons i models ja clarament itàlics.
Però aquest és un procés probablement iniciat ja unes dècades abans. La reorganització empresa després de la guerra de Numància, o les reorganit-zacions territorials realitzades primer per Pompeu i després per Cèsar, ja havien posat les bases eco-nòmiques i socials per establir el sistema de vida “a la romana” i la vil·la com a sistema econòmic. Si això no es traslladava a l’arquitectura, sobretot a partir de mitjans del segle i aC., era probablement més degut a la manca de materials que a una manca de disposició mental o ideològica. Sense artesans i treballadors acostumats a emprar el morter, els pro-pietaris de vil·les i domus republicanes havien d’em-prar allò que el territori els proporcionava.
En aquest sentit, cal valorar que són moltes les vil·les amb estructures conservades d’època augus-tal, però on hi són abundants els nivells d’època republicana, sense que tot sovint anessin acompa-nyats de restes estructurals (Vilablareix, Montfullà, Els Ametllers, Tolegassos, Viauba). Caldria revi-sar atentament fins a quin punt el canvi de tècnica constructiva va influir en la destrucció de les es-tructures anteriors i la total reconstrucció d’alguns edificis sense que això impliquès un canvi en la seva concepció funcional.
Figura 5. Sector del tablinum on s’apreciala superposició del mur augustal d’opus caementicium
sobre el parament d’època republicana.
9 Un altra element que els arqueòlegs solem passar per alt és el del mobiliari i els elements peribles que podien dotar de cert luxe a edificis en aparença modestos.
Figura 4. Sector sud de la vil·la, on sota el mur d’opus caementicium d’època augustal es conserva el parament republicà amb un arrebossat de calç i una porta tapiada.
198
LA MONUMENTALITZACIÓ DELS ESPAIS DOMÈSTICS EN ÈPOCA AUGUSTAL. EL CAS DE LA VIL·LA DEL PLA DE L’HORTA
Al nostre parer, el que implica el període augus-tal és la implantació definitiva i generalitzada de l’arquitectura de la vil·la però no de la vil·la com a sistema d’explotació que tindria un origen anterior (paLahí, 2010, 73-75 i 80-83), paral·lel al procés de substitució dels oppida per les noves ciutats de con-cepció romana10.
Tots aquests canvis, òbviament, no van venir solament ni principalment motivats per un canvi en els materials constructius i responen a transfor-macions més profundes, però aquests ajuden de forma cabdal a la seva visualització. Entre altres re-sultats, les reformes d’August i la concessió d’esta-tuts municipals provocaren l’inici d’una cursa entre les principals famílies locals per obtenir els càrrecs municipals. Aquesta cursa es reflexa a través d’una intensa activitat evergètica però també tingué la seva transcendència als habitatges de les elits urba-nes, que utilitzaren aquest espai com un element es-sencial de la seva imatge i com un element més que impulsà la seva cursa política i el desig de destacar entre els seus conciutadans.
BIBLIOGRAFIA
arrayàs, i. (2007). “Al voltant de la «romanitza-ció» del nord-est de la península Ibèrica. Refle-xions sobre l’organització territorial i els fluxos comercials”, Pyrenae 38.2, p. 47-72.
bELarTE, M. n; oLMos, p.; principaL, J. (2008). “¿Los romanos iberizados? Aportaciones roma-nas y tradiciones indígenas en la Hispania cite-rior Mediterranea”, Bollettino di Archeologia in line, International Congress of classical archae-ology. Meetings between cultures in the ancient Mediterranean, p. 96-111.
casas, J.; noLLa, J. M. ; paLahí, LL.; soLEr, V.; ViVó, d. (en premsa). “Mas Gusó: Una statio romana al suburbium d’Emporiae (Prouincia Hispania citerior)”, Revista d’Arqueologia de Ponent 24.
d’aLEssio, a. (2008). “Santuari terrazzati e sostrui-ti italici di età tardo-republicana: spazi, funzio-ni, paesaggi”, Bollettino di Archeologia on line, I 2010/ Volume speciale F / F11 / 3, p. 17-33.
MELchor, E. (1993). “La construcción pública en Hispania romana: iniciativa imperial, munici-pal y privada”, Memorias de Historia Antigua, XIII-XI, p. 129-170.
noLLa, J. M.; paLahí, LL.; ViVó, J. (cur.) (2010). De l’opidum a la ciuitas. La romanització inicial de la Indigècia, Girona.
oLEsTi, o. (2010). “Urbanització, integració i ges-tió del territori al nord-est de la península ibèri-ca en època republicana (segles II-I aC.)”, Time of changes. In the beginning of the Romaniza-tion. Studies on the rural world in the Roman period 5, p. 11-59.
paLahí, L. (2010). “La romanització al nord-est peninsular i els origens de la vil·la”, Time of changes. In the beginning of the Romanization. Studies on the rural world in the roman period 5, p. 61-87.
paLahí, L. (2013). El suburbium de Gerunda. Evolució històrica del Pla de Girona en època romana, Tesi doctoral, Universitat de Girona. <http://hdl.handle.net/10803/126304>
raMaLLo, s. F. (2003). “Las ciudades de Hispania en época republicana: una aproximación a su proceso de “monumentalización”, a abad, L., De Iberia in Hispaniam. La adaptación de las sociedades ibéricas a los modelos romanos, Múr-cia, p. 101-149.
rEViLLa, V. (2004). “El poblamiento rural en el no-reste de Hispania entre los siglos II aC. y I dC.: organización y dinámicas culturales y socioeco-nómicas”, a MorET, p; chapa, T. (ed.) Torres, atalayas y casas fortificadas. Explotación y con-trol del territorio en Hispania (s.III a. de C.-s.I d. de C.), Jaén, p. 175-202.
VEndiTTi, c. p. (2011). Le villae del Latium Adi-ectum. Aspetti residenziali delle proprietà rurali, Ricerche, series maior 2, Bolònia.
zaccaria, M. (2005). “La villa romana d’età re-pubblicana nell’ager Tiburtinus e Sabinus: tra fonti letterarie e documentazione archeologi-ca”, Roman villa around the urbs. Interaction with landscape and environement, Roma <http/www.isvroma.it/public/villa/screen/mari.pdf>
10 La discrepància ve d’un problema de definició del que és la vil·la; de si l’entenem com un edifici residencial amb certes comoditats, a més d’una explotació, o com una unitat econòmica en la qual la presència dels elements luxosos poden ser complementaris –més relacionats amb activitats com l’otium o l’autorepresentació– que poden tenir la vil·la com a espai d’expressió.
