Edici6 2000-2002. Treballs de recerca

4bU n ive rs itatde GironaInstitut del PatrimoniCultural

Dades CIP recomanades per la Biblioteca de la UdG

clP 35 t.852/.853 MAS

Mdster d'especialitzaci6 en gesti6 del patrimoni cultural : edici62000-2002 : treballs de recerca. - Girona : Servei de Publicacions

de la Universitat de Girona, 2004. - p. ;24 cm (Diversitas ; 48)

ISBN: 84-8458- 155- |

I. Universitat de Girona. lnstitut del Patrimoni Culturall. Patrimoni cultural

crP 35 r.852/.853 MAS

Edita: Institut del Patrimoni Cultural. Universitat de GironaCoordinaci6: E. Carbonell, M.A. Roig i G. Alcalde@ Dels textos i les fotografies: els autors corresponents@ D'acuesta edici6: Universitat de GironaMaig 2004

ISBN: 84-8458- 155- |

Dipdsit legal: Gl-538-2004

Universitat de Girona: Servei de PublicacionsEd. Les Aligues - Pl. Sant Dom6nec, 3, 17071 Gironafel 972 41 82 06 - Fax 972 41 80 87/www.udg.eduipublicacions/publi@pas.udg.es

Sota les sancions establertes per les lleis, queden rigorosament prohibides, sense I'autoritzaci6per escrit dels titulars del copyright, la reproducci6 total o parcial d'aquesta obra per qualsevol

mitjdr o procediment -incloent-hi la reprografia i el tractament informitic- i la distribuci6d'exemplars d'aquesta edici6 mitjangant lloguer o pr6stec p0blics.

Gesnrer nB Pneoo Conoex.o

LA RELACIo BXTNB EL TURISME IEL PATRIMONI ARQI]EOLdGIC A LA COSTA BRAVA:

DELS EFECTES DEL TT.]RISME DE MASSES AL TIruSME CI,JLTT]RAL

Gabriel de Prado Cordero

1. Infroducci6

La relaci6 i els efectes del fenomen turistic envers el territori. l'economia iels aspectes socials han estat objecte de nombrosos estudis, no nom6s referentsa aspectes concrets sin6 que tamb6 han abordat la qiiesti6 de forma global. Enaquest sentit, l'obra de referdncia ha estat el treball rcalitzat per la historiadorai gedgrafa francesaYvetteBarbaza Le paysage humain de la costa Brava(1966).Malgrat aquesta profusi6 d'estudis, la relaci6 entre el turisme i el patrimonicultural, i arqueoldgic en particular, no s'ha tractat m6s que d'una manera puntualo nom6s s'ha esbossat a grans trets en alguna publicaci6 referent a aspectes m6sgendrics.

Aquest treball pret6n ser una aproximaci6 i una primera aportaci6 alconeixement de la interrelaci6 entre turisme i patrimoni arqueoldgic en un territoriconcret, la Costa Brava, des de l'arribada del turisme, entds com a fenomen demasses, fins a I'actualitat.

2.L'arribada del turisme de masses i els seus efectes sobre el patimoniarqueoldgic

El desenvolupament del turisme de masses es va iniciar a la ddcada dels anyscinquanta del segle passat. Despr6s d'un dificil periode de postguerra, tanr aEspanya com a Europa, es van tornat a obrir les fronteres i es va iniciar una timidaobertura del pais, que va permetre l'entrada, novament, de visitants estrangers. Enpocs anys es va desencadenar un boom turistic que va desbordar les infraestructureslocals, i va generar una sdrie de profundes transformacions en el territori i en larelaci6 d'aquest amb els seus habitants per donar resposta a les necessitats creadespel turisme. A partir d'aquest moment, la costa Brava es va convertir en unimportant pol d'atracci6 del furisme intemacional i, m6s endavant, del turisme

t)

74 MAsrBn o'EspecI.qlItzecr6 eN GESTIo DEL PATRIMoNI cULTURAL

interior de I'Estat espanyol, grdcies a la millora de les condicions socials iecondmiques dels seus habitants.

L impacte provocat per aquest boom turistic va generar tota una sdrie d'efectes

sobre I'economia, la societat i el territori. Pel que fa al patrimoni cultural, en va

afectar les seves diferents manifestacions de manera directa o indirecta.

Si ens cenkem en el patrimoni arqueoldgic, podriem dir que el principal element

que hi incideix fisicament d'una manera extremadament negativa 6s l'urbanisme

incontrolat generat directament per l'arribada del turisme de masses. Es va produir

una ocupaci6 urbanistica intensa i profundament agressiva del tenitori tant de manera

vertical, amb 1'edificaci6 de grans blocs d'apartaments, com de manera hoitzontal,

amb la construcci6 de grans urbanitzacions. Aquesta desordenada expansi6

urbanistica va ser afavorida pels poders priblics, que practicaven una politica basada

en el princip i del laissez faire o es limitaven a legalilzar a posteriori, a travds dels

plans generals, el que ja era una realitat (Donaire, Fraguell & Mundet, 1997: 82).

Davant aquesta situaci6, en el periode anterior al'arcibada de la democrdcia,

el context legislatiu, l'organrlzaci6 i la gesti6 del patrimoni arqueoldgic es van

trobar en una inferioritat manifesta. Pel que faalmarc legislatiu, en general, aquest

era insuficient i a m6s la major part de la normativa relacionada amb el patrimoni

cultural no es va complir de manera estricta. D'altra banda,l'organitzaci6 i la gesti6

del patrimoni arqueoldgic tamb6 van ser dmpliament desbordades davant l'allau

de troballes arqueoldgiques que s'anaven produint als municipis de la costa, amb

la construcci6 d'edificacions i d'infraestructures a1 servei del turisme. La manca

de recursos econdmics i de personal no va permetre arribar a temps en molts casos,

perd, malgrat tot, es van realitzar un nombre important d'excavacions d'urgdncia

i es va aconseguir salvar importants restes arqueoldgiques. L'dxit m6s important

va ser la salvaci6 de la Ciutadella de Roses per la tenacitat de Miquel Oliva, delegat

provincial del Servicio Nacional de Excavaciones Arqueol6gicas, que va impedir

la construcci6 d'una urbanitzaci6 sobre aquest gran conjunt arqueoldgic.

En aquest context, la societat percebia el patrimoni arqueoldgic com un element

prescindible davant les expectatives de desenvolupament creades amb l'arc1bada

del turisme. El pobre nivell cultural de la societat no permetia que es valor6s el

patrimoni cultural, en un pais on el mateix concepte de pakimoni cultural, la seva

gesti6 i el seu ris social eren principis absolutament desconeguts (Boadas, Llorens

& Rueda, 2000:234-235). D'altra banda, des del punt de vista del turisme que

arribava a la Costa Brava, el patrimoni cultural, i l'arqueoldgic en particular,tampoc

no eren elements gaire valorats. Els principals atractius per al turisme internacional

eren la climatologia, les expectatives d'oci i un cost econdmic inferior al dels paisos

iL----

-3

a

'm;t'

Gaenrpr DE PRADo ConpBno

d'origen. A m6s a mds, tampoc no hi havia cap interds en la promoci6 del patrimoni

arqueoldgic des dels organismes competents en la matdria. Nomds com a exemple

cal fer notar que el conjunt arqueoldgic d'Empfries, principal jaciment arqueoldgic

de la Costa Brava i un dels m6s importants de la mediterrdnia occidental, amb prou

feines apareix esmentat a les guies de la Costa Brava (Donaire, Fraguell & Mundet,

1997:78).

L'arribada de la democrdcia, a finals dels anys setanta del segle passat, vapermetre una millora substancial en el context legislatiu i en la gesti6 del patrimoni

arqueoldgic. Pel que fa a legislaci6, s'han anat succeint diferents lleis i decrets

que han assegurat un marc de protecci6 i de gesti6 del patrimoni arqueoldgic

inimaginable unes ddcades abans. Quant a la seva gesti6 i organitzaci6, tamb6 s'han

produit notables progressos, amb 1a creaci6 de diversos organismes i institucionspribliques destinats a aquesta funci6.

Malgrat els imporiants avengos i millores en la protecci6 i la gesti6 del patrimoni

arqueoldgic, l'urbanisme relacionat amb el turisme desenvolupat entre els anys

seixanta i vuitanta del segle passat encara existeix en l'actualitat. Laproliferaci6 de

camps de golf, com a excusa per construir grans urbanitzacions, n'6s un bon exemple.

Com ja hem dit anteriorment, el context normatiu i legislatiu garanteix, en un pla

tedric, la protecci6 d'aquest patrimoni, perd les pressions especulatives segueixen

existint i les politiques de gesti6 no s6n, globalment, plenament satisfactdries.

Els efectes negatius que comportaunama\a politica turistica, territorial i de

gesti6 del pakimoni 6s un fenomen que, malauradament, no 6s un fet exclusiu de

la Costa Brava, sin6 que el podem trobar en molts d'altres territoris on l'arribada

del turisme s'ha produil de forma massiva. En aquest sentit, el cas de l'illa de Xipre,

malgratque s'escapa de l'drrrbit geogrdfic estudiat en el treball, 6s un exemple moltil'lustratiu del procds i dels efectes que I'arribada d'aquest tipus de turisme pot

exercir sobre el patrimoni cultural i, especificament, sobre l'arqueoldgic.

La particulaitat de Xipre es troba en el fet que f illa estigui dividida en dos

territoris independents entre si arran del conflicte bdl'lic de I'any I974. Aquestany,

aprofitant la inestabilitat politica de l'illa, Turquia va envair la part nord, de manera

que va ocupar un 37 Yo del territori i hi va proclamar una repriblica independent

turcoxipriota. Malgrat que no 6s un estat reconegut per la comunitat internacional,

amb els acords de pau establerts per I'ONU, el territori va quedar definitivament

dividit en dos espais separats, sense cap tipus de connexi6. Aquest fet 6s importantper al desenvolupament de f illa, ja que mentre que a la part sud, grecoxipriota,

durant el periode 197 5-1995 es produeix un boom turfstic amb l'arribada del turisme

de masses; alapart nord, turcoxipriota, es restringeix l'acc6s, es militaritza el

75

t-.--='.-

76 MAsTen D'ESPECIALITZACIO EN GESTIO DEL PATRIMONI CULTURAL

territori i es produeix una important limitaci6 al turisme. Nom6s com a exemple,

les dades m6s recents sobre visitants de f illa revelen que |a part sud rep

aproximadament uns tres milions de turistes l'any, mentre que la part nord no supera

els cinquanta mil.Apartir d'un informe del Consell d'Europa (Stepov6, Stulc, 2002;, s'ha pogut

fer una comparaci6 molt instructiva dels efectes del turisme de masses sobre el

territori. Desprds d'aquest estudi sobre el terreny, s'ha fet evident que, a causa de

les politiques aplicades alapart sud, el turisme de masses ha suposatunaaffrcnaqa

constant sobre el patrimoni cultural i natural, amb la construcci6 incontrolada de

noves edificacions en una illa amb un patrimoni d'una riquesa excepcional; amb

dos jaciments arqueoldgics declarats patrimoni mundial de la humanitat:

Choirokoitia i Paphos. Des de l'anibada d'aquest boom turistic, s'ha produit una

progressiva destrucci6 del patrimoni arqueoldgic, deguda a aquesta expansi6

immobilidria al servei del turisme (Castelli, 200I:23). Ala zona nord, en canvi,

1a limitaci6 al turisme per motius politics ha permds una millor conservaci6 del

territori i del seu patrimoni, malgrat que aquesta zonatambd ha estat afectada per

l'espoliaci6 i la manca d'inversions en conservaci6 i restauraci6 del patrimoni.

3. Turisme cultural i patrimoni arqueoldgic

El turisme 6s un fenomen en constant creixement' tot i els esdeveniments

sociopolitics ocorreguts en els darrers anys (terrorisme, inestabilitat politica en

alguns paisos, etc.). Segons Josep Ballart i Jordi Joan Tresserras (2001: 201), els

canvis produits a la ddcada dels anys luitanta del segle passat en els paisos

desenvolupats han permds una major disponibilitat per a les activitats de lleure ide viatge grdcies a l'increment de les rendes, l'augment de la qualitat de vida, un

major nivell educatiu, etc. Aquests fets, o almenys alguns, tamb6 han permds un

major accds a la cultffa i una major sensibilitzaci6 cap al patrimoni cultural i natural

(Devesa, 2000:162).

Malgrat aquest augment i aquesta predisposici6 al fet de viatjar, apartk de finals

de la ddcada dels anys vuitanta del segle passat, i especialment durant els noranta,

s'ha vist que el model turistic de sol i platja havia arribat a un procds d'esgotament,

que podriem fer extensiu a tota l'drea mediterrdnia. Desprfs de ddcades

d'explotaci6 intensiva del turisme, l'oferta repetitiva i la competdncia de les noves

destinacions (Carib, Pacific...) a preus bastant similars van plovocar un

abaratiment en l'oferta per no perdre visitants. Aixd va plovocar l'arribada d'un

Gannrer oe Pna,oo CoRoeno

turisme de menor qualitat, de baix poder adquisitiu, que generava una continuaespiral de degradaci6.

Per frenar aquesta tenddncia, els estudis realitzats coincideixen a ressaltar elpotencial que suposa el patrimoni cultural per atreure un turisme cultural, cada

vegada m6s important. Actualment, l'Orgxitzaci6 Mundial del Turisme ha calculatque un 35 % dels viatges tenen una motivaci6 cultural. Aquest tipus de turismes'ha convertit en una alternativa al turisme exclusivament de sol i platja i estd

abandonant, cada vegada m6s, la seva connexi6 directa amb les elits culturals per

convertir-se en un fenomen de repercussi6 global (Richards, 2000:71).

Un dels estudis m6s interessants, pel que fa a la Costa Btava, es el Pla de

desenvolupament turistic sostenible de les comarques gironines (AD, 1996). Es

tracta d'un treball en el qual es va analitzar la situaci6 del turisme i, entre d'altresconclusions, es va proposar l'aprofitament i la potenciaci6 dels elements del

patrimoni arqueoldgic, histdric i monumental, aixi com les activitats lligades a lanattJra, per evitar I'estancament en la demanda turistica. Un altre estudi, realitzatpel Patronat de Turisme Costa Brava Girona I'arry 2001, demostra aquest creixentinterds per les visites a elements patrimonials. De les m6s de mil persones enquestades

en aquest estudi, un 27 To aftrmen estar molt interessades en el coneixement

d'elements patrimonials (museus, monuments i restes arqueoldgiques), tn 42 o/o

afirmen estar-hi bastant interessades i nom6s un 3l Yo reconeixen no tenir cap

interds especial per aquest tipus de visites.

El turisme cultural aporta un nou tipus de visitant, amb un major poder adquisitiu

i noves expectatives. A m6s a m6s, aquest tipus de turisme permet la

desestacionalitzaci6, que 6s un dels problemes als quals s'enfronta el sector turistic

de la Costa Brava. Fins ara, a Catabnya i a Espanya no s'havien considerat les

possibilitats que ofereix la col'laboraci6 entre turisme i cultura, mentre que a laresta de paisos europeus amb vocaci6 de rebre turisme fa anys que aquesta via de

co1'laboraci6 estlr donant resultats molt positius (Mdal, 1998: 16).

La valoraci6 del patrimoni arqueoldgic, reduida fins fa relativament poc a uns

determinats estaments culturals i cientifics, ha traspassat aquests dmbits i ha

esdevingut un element d'interds per a uns relativament amplis segments de la

societat (Aquilu6, 2002: 29). En els darrers cinc o sis anys s'han portat a terme

una sdrie d'actuacions als municipis de la Costa Brava en aquesta linia per recuperar

el patrimoni arqueoldgic i poder oferir-lo com un element que en permeti un fssocial i alhora turistic. La majoria s6n iniciatives municipals, amb acfuacions

arqueoldgiques d'excavaci6 i posada en valor. Com a exemples podriem esmentar

els municipis de Tossa de Mar (vil'la dels Ametllers), Lloret de Mar (poblats ibdrics

77

ff

78 MAsTen D'ESPECIALITZACIO EN GESTIO DEL PAIRIMONI CULTURAL

de Puig Castellet i Tur6 Rod6, aixi com el Castell de Sant Joan) i Castell-Platja

d,Aro (vil.la romana de Pla de Palol). Paral.lelament, tamb6 s',han posat en

funcionament importants projectes en els grans conjunts arqueoldgics, com s6n

Empuries i la Ciutadella de Roses.

Aquesta revaloritzaci6 del patrimoni cultural, i arqueoldgic en particular, ha

provocat que se n'hagi intensificat la promoci6 per aprofitar-ne l'fs turistic.

Aquest ha passat a promocionar-se des dels mateixos municipis, a trav6s dels

patronats locals de turisme o de les mateixes regidories de turisme dels

ajuntaments, i alhora per les entitats dedicades a la promoci6 turistica de la Costa

Brava i de Catalunya. En s6n un bon exemple el Patronat de Turisme Costa Brava

Girona i Turisme de Catalunya, organisme que depdn de la Generalitat.

Precisament aquest darrer va crear el que s'anomena actualment Club Turisme

Cultural (anteriorment Club Cultura), un instrument que permet mantenir en

contacte els sectors del turisme i del patrimoni cultural per aprofitar millor els

recursos i el treball conjunt en aspectes comuns. Aquesta iniciativa suposa un

primer exemple per a una actuaci6 conjunta que permeti una gesti6 m6s eficag

des d'ambd6s punts de vista.

4. Conclusions

La relaci6 entre el turisme i el patrimoni arqueoldgic ha estat complicada i de

vegades molt negativa des del punt de vista arqueoldgic, tal com s'ha pogut veule

anteriorment. Des de fa relativament poc, la demanda de nous elements que

serveixin com a nous productes per conquerir el creixent turisme cultural ha permds

l'inici d'un proc6s de recuperaci6 del patrimoni arqueoldgic per integrar-lo en

aquesta dmplia oferta que suposa el patrimoni cultural i natural. Fins fa relativament

poc, nom6s els grans monuments i jaciments arqueologics eren objecte d'interds

turistic, perd 1'ampliaci6 de la demanda ha permds que es comencin a valorar altres

elements patrimonials no per la seva magnitud, sin6 per les seves caracteristiques

prdpies. Malgrat tot, cal dir que la situaci6 no 6s idil'lica i que 1es actuacions que

s'han portat a terme no s6n genenlitzades i no pstan integrades dins d'un projecte

global, sin6 que responen a iniciatives m6s o menys individuals, sense una

estructuraci6 ni una projecci6 conjuntes. Aquest fet provoca una relativa incertesa

envers el que pugui succeir els anys vinents; per aixd, a mitjd termini caldrd analitzar

detalladament si hi ha hagut una evoluci6 i una consolidaci6 d'aquest fenomen icom aixd s'ha desenvolupat en el temps.

t

GeenrBr, oe Pneoo Connnno

La gesti6 d'aquest patrimoni arqueoldgic hauria de comengar apartir dels ens

municipals. Es evident que els ajuntaments s6n les unitats bdsiques d'administraci6i els que tenen, en molts aspectes, el conkol efectiu i real del territori. Per aquest

motiu, 6s molt important la implicaci6 dels municipis en la protecci6, la gesti6 ila difusi6 del seu propi patrimoni arqueoldgic a trav6s de les drees de cultura iturisme. Un bon exemple de treball en aquesta liniaha estat el que ha portat a terme,

almenys frns ara, l'Ajuntament de Torroella de Montgri. En els darrers anys s'hanorientat els seus planejaments cap a un model de desenvolupament que d6naprioritat al territori i al seu pakimoni cultural i natural. Una mostra d'aquesta

voluntat 6s la creaci6 d'una regidoria especifica referent al patrimoni cultural, que

treballa de manera conjunta amb I'drea de turisme en la creaci6 i eldesenvolupament de projectes que permeten combinar el patrimoni arqueoldgic,

arquitectdnic i etnoldgic amb el turisme.

79

Bibliografia

AD (1996). PIa de desenvolupament turistic sostenible de lesgironines, Girona, Patronat de Turisme Costa Brava Girona.

AD (2001). Estudi de la demanda turtstica de Ia Costa Brava.

comarques

Estiu 2001,

Girona, Patronat de Turisme Costa Brava Girona.AQUILUE, X. (2002). "Patrimoni arqueoldgic i turisme cultural a la Costa

Brava", a BURCH, J.& SUREDA, R.M. (ed.), Patrimoni cultural: sostenibilitat idesenvolupament dins l'drnbit municipal a la Costa Brava (seminari realitzat a Tossa

de Mar el 19 d'octubre del 2000):29-32, Girona, Universitat de Girona.

BALLART, J.& ruAN, J. (2001). Gesti6n del patrimonio cultural, Barcelona,

Ariel.BARBAZA, Y. (1966). Le paysage humain de Ia Costa Brava, Paris, Armand Colin.

BOADAS, J.; LLORENS, J. M. & RUEDA, J. M. (2000). "Del conreu de lahistdria a la gesti6 integral" , Revista de Girona, 200: 227 -238.

CASTELLI, C. (2001). "Patrimoine et droit" (rapport de I'atelier I), a RAMZI,S.; RICHON, M. (ed.) Un patrimoine mondial vivant: la responsabifift 1thique etpartagde des universitds; rappott final. (Forum Unesco-Universitd et Patrimoine,Byblos et Beyrouth, Liban,12 au 15 d6cembre 2000), LINESCO.

DEVESA, M. (2000). "La importancia econ6mica del patrimonio cultural", aOLIVEIRA, V. (ed.), Actas 3o. Congresso de Arqueologia Peninsular: 167-166,Porto. ADECAP.

80 MAsren o'espEcrAt,lTz.qcro eN cBstI6 osi, pArRrMoNI cuLTURAL

DONAIRE, J. A.; FRAGUELL, R.M. & MUNDET, L. (1997). "La Costa Bravaante los nuevos retos del turismo", Estudios Turisticos, 133:77-96.

RICHARDS, G. (2000). "Politicas y actuaciones en el campo del turismocultural europeo", Turismo cultwal: el patrimonio hist6rico como fuente de riqueza:70-96, Valladolid, Fundaci6n de Patrimonio Hist6rico de Castilla y Le6n.

STEPOVA, V. & STULC , J. (2002). Cultural heritage of Cyprug Informationreport of Committee on Culture, Science and Education, Council of Europe [enlinial <http://assembly.coe.intldocuments/workingdocs/docO2lEDocg46O.htm>

fConsulta: 8 de desembre de 2002].

VIDAL, D. (1998). "El patrimoni, atractiu bdsic del turisme cultural", Estudisde Turisme de Catalunva. 3: 13-18.

Biografia

Gabriel de Prado Cordero (1973) 6s llicenciat en Filosofia i Lletres (Geografia i Histdria,secci6 d'Histdria de I'Art) per laUniversitat de Girona (7997), ontamb6 ha cursat el mdsterd'especialitzaci6 en Gesti6 del Patrimoni Cultural (2000-2002). En el marc dels estudis engesti6 del patrimoni cultural harealinat prdctiques al Mus6e de l'Arles Antique (Arles,Franga) i a I'Instituto Andaluz del Patrimonio Hist6rico (Sevilla).

Ha assistit a diversos cursos i seminaris de formaci6 relacionats amb la museologia iel patrimoni cultural, com per exemple: seminari Conservar i Gestionar el Patrimoni des

dels Museus (Girona, 1995), seminari Patrimonio e Itinerarios Culturales en las CiudadesHist6rico-Artisticas y ParquesArqueol6gicos (M6rida, 2000) o IV Seminari d'Arqueologiai Ensenyament: La Funci6 social i Educativa dels Museus (Barcelona,2002).

En I'dmbit professional, des de l'any 1998 6s membre de l'equip de direcci6 de lesexcavacions arqueoldgiques del Puig de SantAndreu (Ullastret) i col'laborador del Museud'Arqueologia de Catalunya-Ullastret, onharealitzattasques de revisi6 i de reorganitzaci6dels fons del museu i de la biblioteca. Tamb6 ha codirigit les excavacions arqueoldgiquesde la vil'la romana de Pla de Palol (1999) i ha dirigit les diverses campanyes d'excavaci6al Castell de Benedormiens de Castell d'Aro (1999-2000), aixi com les diversesintervencions arqueoldgiques realitzades a la plaga del Mercat de Sant Feliu de Guixols(2000). Tamb6 ha realitzatlarevisi6il'actuahtzaci6 de l'inventari del patrimoni arqueoldgicde la comarca del Baix Empordd (2001-2002) i de la Selva (2003) per encdrrec del Serveid'Arqueologia de la Generalitat de Catalunya.

Ha publicat diversos articles especialitzats i de divulgaci6, principalment relacionatsamb els jaciments arqueoldgics on ha treballat. Tamb6 ha publicat, conjuntament amb altresautors, un llibret diddctic i de divulgaci6 sobre la vil'la romana de Pla de Palol (2001), aixicom una monografra sobre el mateix jaciment: Pla de Palol. Un establiment romd de primerordre a Platja d'Aro (2002).

Ig{

a