L’empresa gironina a l’economia del coneixement. Noves fonts de productivitat i competitivitat?

L’empresa gironina a l’economia del coneixement. Noves fonts de productivitat i competitivitat?

diversitas76.indb 1 05/02/2013 11:14:40

diversitas76.indb 2 05/02/2013 11:14:40

.diversitas 76

L’empresa gironina a l’economia del coneixement

Noves fonts de productivitat i competitivitat?

Joan Torrent-Sellens(director)

Ángel Díaz-ChaoPilar Ficapal-Cusí

Ana Isabel Jiménez-ZarcoPilar Curós-Vilà

Ivan Soler-RamosClara Viñas-Bardolet

diversitas76.indb 3 05/02/2013 11:14:40

Dades CIP recomanades per la Biblioteca de la UdG

Direcció de la investigació: Dr. Joan Torrent-Sellens ([email protected])Equip d’investigació: Dr. Joan Torrent-Sellens, professor dels Estudis d’Economia i Empresa (àrea d’economia) de la Universitat Oberta de Catalunya (UOC) i director del grup d’investigació interdisciplinària sobre les TIC, i2TIC (i2TIC.net), de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3); Dr. Ángel Díaz-Chao ([email protected]), professor del Departament d’Economia Aplicada I (àrea d’estadística) de la Universitat Rey Juan Carlos i investigador d’i2TIC/IN3; Dra. Pilar Ficapal-Cusí ([email protected]), professora dels Estudis d’Economia i Empresa (àrea d’organització d’empresa i recursos humans) de la UOC i investigadora d’i2TIC/IN3; Dra. Ana Isabel Jiménez-Zarco ([email protected]), professora dels Estudis d’Economia i Empresa (àrea d’innovació i màrqueting) de la UOC i investigadora d’i2TIC/IN3; Dra. Pilar Curós-Vilà ([email protected]), professora del Departament d’Empresa (àrea de comptabilitat i finances) de la Universitat de Girona (UdG) i investigadora d’i2TIC/IN3; Ivan Soler-Ramos ([email protected]), director associat de Tactica i investigador d’i2TIC/IN3; Clara Viñas-Bardolet ([email protected]), Ajudant d’investigació d’i2TIC/IN3Amb el suport de: Oficina de les TIC de Girona (www.otic.cat)

© Dels textos: els autors corresponents© D’aquesta edició: Universitat de GironaDesembre 2011ISBN: 978-84-8458-393-6Dipòsit legal: Gi. 821 - 2012Universitat de Girona: Servei de PublicacionsEd. Les Àligues - Pl. Sant Domènec, 3, 17071 GironaTel. 972 41 82 06 - Fax 972 41 80 31www.udg.edu/publicacions/[email protected]

Sota les sancions establertes per la Llei, estan rigorosament prohibides, sense l’autorització escrita dels titulars del copyright, la reproducció total o parcial d’aquesta obra en cap mitjà o procediment –inclosa la reprografia i el tractament informàtic– ni la distribució d’exemplars d’aquesta edició mitjançant lloguer o préstec públic.

CIP 339.13(467.13) EMPL’Empresa gironina a l’economia del coneixement : noves fonts de productivitat i competitivitat? / Joan Torrent-Sellens (director) ; Ángel Díaz-Chao ... [et al.]. – Girona : Universitat de Girona, 2011. – p. ; cm. – (Diversitas ; 75) ISBN 978-84-8458-393-6

I. Torrent Sellens, Joan, dir. II. Díaz Chao, ÁngelIII. Universitat de Girona 1. Empreses -- Catalunya – Girona2. Economia del coneixement -- Catalunya – Girona3. Productivitat industrial -- Catalunya – Girona 4. Competència econòmica -- Catalunya -- Girona

CIP 339.13(467.13) EMP

diversitas76.indb 4 05/02/2013 11:14:41

ÍNDEX

Pròlegs................................................................................................ 9Raons de l’estudi ................................................................................15Presentació ........................................................................................ 19Introducció: objectius i metodologia de la recerca ........................... 251. Cap a l’empresa xarxa .................................................................. 35

1.1. La macroeconomia del coneixement ......................................38 1.2. La microeconomia del coneixement .......................................49 1.3. De la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa ............................ 58

2. L’empresa gironina al 2010 .......................................................... 772.1. L’estructura econòmica de l’empresa gironina:una visió panoràmica .....................................................................78 2.2. L’estructura econòmica de l’empresa gironina:una visió sectorial ......................................................................... 912.3. L’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió des de la dimensió ........................................................106 2.4. L’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió des del territori ............................................................. 118

3. La innovació a l’empresa gironina ............................................. 1373.1. Les característiques de l’empresa gironina innovadora ........1383.2. Els factors explicatius de la innovació a l’empresa de Girona .....................................................................................146

4. El problema de la productivitat a l’empresa de Girona .............. 1614.1. Les noves fonts coinnovadores de l’eficiènciaempresarial ...................................................................................1634.2. Els fets i les fonts de la productivitat al teixit empresarial de Girona ..................................................................172

5. El problema de la competitivitat a l’empresa de Girona ............ 1955.1. Les noves aproximacions a la competitivitat .......................1955.2. Els fets i les fonts de la competitivitat empresarial a Girona ...................................................................199

diversitas76.indb 5 05/02/2013 11:14:41

6. Conclusió. L’empresa xarxa a l’empresa de Girona: cap a noves fonts de productivitat i competitivitat ....... 219Bibliografia ..................................................................................... 273Annexos .......................................................................................... 293

Annex 1. Qüestionari de la investigació ..................................... 295Annex 2. Treball de camp de la investigació .............................. 311

diversitas76.indb 6 05/02/2013 11:14:41

A la memòria del professor Carlos F. Cabañero-Pisa

diversitas76.indb 7 05/02/2013 11:14:41

diversitas76.indb 8 05/02/2013 11:14:41

PròlEg DEl PrEsiDEnt DE lA CAmbrA DE ComErç DE gironA

L’estudi prospectiu «girona 2010: les comarques gironines da-vant del repte de la nova economia global», publicat l’any 2003, alertava sobre l’existència d’un cert recel tecnològic, agreujat per la penetració insuficient de les tecnologies de la informació i les comuni-cacions (TIC) en el teixit empresarial, indici d’una resistència cultural a la innovació i d’una manca de planificació estratègica a mitjà termini. L’estudi apostava per un suport clar a la utilització intensiva d’aquestes tecnologies en la societat i en l’activitat econòmica gironines com un dels eixos conductors del canvi cultural.

Ara, un cop finalitzat el període de prospectiva que plantejava aquell treball, detectem una incorporació creixent de les TIC a les empreses: organitzacions com la mateixa Cambra de Comerç i l’AENTEG hi hem intentat contribuir amb l’impuls a programes d’assessorament i suport a la implantació tecnològica duts a terme a les comarques gironines. Tot i això, observem que cal recórrer encara un llarg camí pel que fa a l’ús efectiu que les empreses fan d’aquestes eines, i com les integren en els seus processos bàsics per millorar la seva productivitat. És pre-

diversitas76.indb 9 05/02/2013 11:14:41

cisament aquest repte, la millora de la productivitat –aspecte analitzat a bastament en aquesta publicació–, la gran assignatura pendent de les comarques gironines i del país en general.

L’enfocament del llibre que aquí presento, per tant, pretén anar més enllà d’una simple fotografia de situació amb l’aportació de dades es-tadístiques sobre la incorporació de les TIC a les empreses; pretén fer una diagnosi sobre les fonts de l’eficiència i l’avantatge competitiu del teixit empresarial de les comarques gironines i determinar de quina manera aspectes com la integració d’aquestes tecnologies, la incorpo-ració de processos formals d’innovació, l’ampliació de la formació dels treballadors o l’estructura de les relacions laborals a l’empresa acaben afectant la seva productivitat.

Per a la Cambra de Comerç de Girona i per a moltes altres orga-nitzacions del territori que treballem per incrementar la competitivitat del nostre teixit empresarial, aquest treball constitueix una eina molt valuosa per orientar els nostres serveis i programes de suport.

Desitjo que la seva lectura els resulti d’interès.

Domènec Espadalé

diversitas76.indb 10 05/02/2013 11:14:41

PròlEg DEl PrEsiDEnt DE l’AssoCiACió D’EmPrEsEs

DE novEs tECnologiEs DE gironA (AEntEg)

El nivell de competitivitat de l’empresa gironina és objecte d’interès i preocupació des de fa temps per als diferents agents socioeconòmics de la nostra societat, perquè és una qüestió d’interès cabdal per garantir el benestar i el progrés en el futur.

Des d’AENTEG es fa un esforç continu per ser presents i treballar de manera conjunta amb les principals institucions i organitzacions de l’àmbit econòmic, polític i social del nostre territori.

La iniciativa de crear l’Observatori de Noves Tecnologies de Gi-rona (OTIC) neix de la necessitat de tenir un instrument d’anàlisi de la realitat de la societat de la informació a les comarques gironines.

El projecte, promogut per l’Associació d’Empreses de Noves Tec-nologies de Girona (AENTEG), va prendre forma involucrant els agents amb qui l’associació ja col·laborava en altres àmbits: la Se-cretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Ge-neralitat de Catalunya (pla PIMESTIC, pla TIC.cat), la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona (projecte Porta Oberta TIC), l’Ajuntament de Girona (Comissió de Noves Tecnologies del Consell Econòmic i Social) i la Universitat de Girona (Parc Tecnològic).

Els primers resultats d’aquest llibre els va presentar el professor Joan Torrent, director de la investigació de l’estudi, en el V Fòrum de Noves Tecnologies de les Comarques de Girona, i les dades són real-ment significatives:

• Només un 5 % de les empreses enquestades consideren un repte clau per sortir de la crisi apostar per la R+D+I. I que només un 4 % consideren clau l’aspecte de la manca de formació.

• Només el 30,7 % de les empreses gironines tenen una pro-ductivitat superior a la mitjana, i aquestes estan clarament per

diversitas76.indb 11 05/02/2013 11:14:41

sobre de la resta en aspectes com ara la formació universitària, l’ampliació de la formació, els equips de treball, la R+D+I, la innovació, l’ús de la web i el comerç electrònic.

Aquestes i altres dades permeten extreure la conclusió que la ma-joria de les empreses gironines tenen un model de creixement inade-quat. Hi ha molta feina a fer en lideratge, tecnologia, implicació de tots els agents en el foment del coneixement, i en el foment de la connexió entre les empreses i la Universitat, tasques el desenvolupament de les quals forma part de l’essència dels objectius de l’AENTEG.

L’estudi que teniu a les mans és una eina imprescindible per conèixer de primera mà la penetració de les TIC en el teixit empresarial de les comarques gironines i com fer-ne un bon ús acaba tenint impacte en la productivitat i la competitivitat.

Desitjo que la seva difusió sigui d’utilitat per a tots els agents del territori, que potenciï les sinergies existents i entre tots impulsem els canvis necessaris per liderar la transformació de l’activitat empresarial en el seu camí cap a la sortida de la crisi (o el repte competitiu de la nostra economia).

Joan Ribas de Pouplana

diversitas76.indb 12 05/02/2013 11:14:41

PròlEg DE lA rECtorA DE lA UnivErsitAt DE gironA

La Universitat té el deure de formar professionals i d’aprofundir en una recerca que sigui beneficiosa per a la societat i que reverteixi en el bé comú a través de la transferència del coneixement. Però també té l’obligació de procurar mantenir, amb un fil constant, les relacions entre les empreses i els estudiants per tal que aquests, en el seu des-envolupament futur, puguin accedir al lloc de treball per al qual seran requerits en funció dels ensenyaments rebuts.

En temps de crisi com els que vivim aquest interès per “acom-panyar” els estudiants cap a la seva implicació laboral s’incrementa de manera notable en la llista d’objectius de la Universitat de Girona i es concreta en mesures d’integració en l’entorn productiu, tant amb ac-cions puntuals com en pràctiques continuades que faciliten l’intercanvi en paral·lel.

Aquest llibre, editat per la UdG i en el qual la Universitat ha col·laborat de manera efectiva, és un estudi amb detall de la impor-tancia de les noves tecnologies per al desenvolupament empresarial i industrial. Justament amb la introducció d’eines noves, que reque-reixen d’un aprenentatge constant, es posa en valor la importancia de l’ensenyament i de l’entrada de noves fornades en el teixit productiu. La Universitat representa uns valors de progrés i dinamització que, avui més que mai, es fan imprescindibles per incrementar els actius de la nostra economia.

Anna M Geli

diversitas76.indb 13 05/02/2013 11:14:41

diversitas76.indb 14 05/02/2013 11:14:42

lEs rAons DE l’EstUDi L’empresa gironinaen L’economia deL coneixement: noves fonts

de productivitat i competitivitat

Les primeres converses que vaig tenir amb els responsables de l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG) daten del 2006. Sabia que eren els representats al territori de les em-preses TIC i que cada any organitzaven el Fòrum E-Tech, el qual tenia la voluntat de crear un espai comú d’interacció i coneixement sobre l’estat de les tecnologies de la informació i la comunicació a les em-preses gironines.

Em van fer partícip de les seves inquietuds i de la necessitat de dis-posar d’un conjunt d’indicadors estadístics que permetessin mesurar l’evolució de la situació de la societat de la informació i del coneixe-ment a les comarques gironines en els diversos àmbits d’interès: so-cietat, llars, empreses, administració pública, sanitat, educació, infraes-tructures de comunicacions, etc.

Així va néixer l’observatori OTIC, impulsat per l’AENTEG ma-teixa però que també va comptar amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona. Totes aquestes ins-titucions van confiar en l’OTIC, i no cal dir que sense el seu suport aquest projecte no hauria arribat a bon port.

Vam decidir començar per estudiar els fonaments de la generació de valor a l’empresa de Girona, especialment pel que fa a la consoli-dació dels seus processos de canvi. Aquests processos anaven vincu-lats, d’una banda, als usos de les TIC i dels fluxos d’informació, comu-nicació i coneixement, i, d’una altra, a la consolidació del nou model d’empresa xarxa.

La informació secundària d’altres estudis previs no permetia de-mostrar com la nova configuració de l’empresa xarxa transforma el

diversitas76.indb 15 05/02/2013 11:14:42

conjunt de l’estratègia, l’organització, la generació de valor i els resul-tats de l’empresa.

És per això que es va signar un conveni de recerca entre l’OTIC i l’i2TIC, el grup de recerca interdisciplinària sobre les TIC que diri-geix el professor Joan Torrent, reconegut especialista en productivitat i creixement econòmic, competitivitat i desenvolupament, i innovació i empresa xarxa.

Per poder fer una radiografia al més fidel possible, calia treballar amb microdades, i les vam obtenir ben aviat gràcies a la participació eficaç en el projecte de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya i de l’IDESCAT.

Es va dissenyar un qüestionari que van respondre 464 empresaris de la província. Era la primera vegada que es feia un estudi d’aquestes característiques a Girona i que s’obtenien dades representatives per co-marca i per sector.

El llibre que teniu a les mans és el resultat d’aquest projecte de re-cerca. Pretén demostrar fins a quin punt l’empresa gironina presenta la nova forma estratègica i organitzativa en xarxa que la recerca in-ternacional ha confirmat com a model imprescindible perquè el teixit productiu sigui competitiu en l’economia del segle XXI.

Tenim la diagnosi sobre les bases de l’eficiència i del nivell de com-petitivitat del teixit empresarial de les comarques gironines. Aquesta diagnosi ens mostra el gran impacte que tenen en la productivitat de l’empresa factors clau com la integració de les TIC, la incorporació de processos formals d’innovació, l’ampliació de la formació dels treba-lladors o l’estructura de les relacions laborals.

Tant de bo les conclusions d’aquest estudi serveixin perquè tots els agents implicats –tant públics com privats– dissenyin les pautes i el full de ruta que permetin liderar el canvi cap a la productivitat a les comarques gironines.

L’estudi és el resultat de la suma de moltes voluntats: sorgeix de la iniciativa privada, compta amb el suport de les diferents adminis-tracions públiques i la col·laboració de la universitat. I no hauria estat possible sense l’ajuda inestimable, la generositat i l’interès personal del professor Joan Torrent, que, amb seva lucidesa habitual, marca ben clarament les línies a seguir perquè la societat gironina (i la catalana en general) pugui avançar.

diversitas76.indb 16 05/02/2013 11:14:42

I no hauria estat possible, és clar, sense la col·laboració dels repre-sentants d’aquestes 464 empreses: gràcies pel temps que van dedicar a respondre el qüestionari i també per creure en el projecte.

Voldria, per acabar, expressar també el meu agraïment, pel suport que n’he rebut, a Joan Ribas de Pouplana, Jaume Fàbrega, Martí Bat-llori, Josep Lara, Ada Badia, Ramon Prior, Miquel Àngel Lleixà, Núria Amores, Anna Ventura, Pere Condom, Miquel Duran, Ernest Benach, Eduard Batlle, Jordi Bosch, Josué Sallent, Àlex Rostoll, Juanfran Mar-tínez, Cristina Alsina, Joan Pluma, Mònica Cabruja, Susana Ferrer, Marta Faixedas, Francesc Ten, Ivan Soler i, molt especialment, a tot l’equip interdisciplinari d’investigadors i becaris de l’iTIC2.

Marta Morera i SadurníDirectora de l’Observatori de Tecnologies de la Informació i la Comu-nicació de Girona (OTIC)

diversitas76.indb 17 05/02/2013 11:14:42

diversitas76.indb 18 05/02/2013 11:14:42

PrEsEntACió

Durant els darrers anys la recerca en ciències socials s’ha trans-format profundament. No podria ser d’una altra manera. El procés de canvi disruptiu, de transformació radical, de l’activitat econòmica i l’articulació social que vivim, també ha modificat substancialment els objectius i la manera com s’investiga. És possible sintetitzar aquest procés de canvi en els objectius i el mètode a les ciències socials a partir de dos elements, de dos processos de canvi.

El primer és el canvi en l’objecte material de la investigació, el canvi en allò que estudiem. Com veurem detalladament més endavant, la transformació radical de l’activitat econòmica i l’esfera social cap a noves fonts d’eficiència, competitivitat i benestar fonamentades en la interrelació en xarxa, l’ús intensiu de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i la preponderància dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement, ha modificat els objectius de la investi-gació científica social. Durant els darrers anys s’han consolidat mul-titud de nous programes d’investigació que pretenen interpretar el nou funcionament dels agents, el comportament i els resultats de l’activitat econòmica i l’articulació social. De fet, s’observa una dilució impor-tant dels objectius de recerca tradicionals de cadascuna de les ciències socials i, cada cop més, davant del plantejament d’un problema s’hi aporten aproximacions i metodologies de recerca multidisciplinàries. Aquest nou esperit a l’hora de definir què s’investiga té tres caracte-rístiques bàsiques. És un esperit específic, dinàmic i relacional. Espe-cífic, perquè no és possible comprendre les complexitats del procés de canvi econòmic i social actual sense familiaritzar-se amb la tecnologia,

diversitas76.indb 19 05/02/2013 11:14:42

les xarxes i els fluxos d’informació, comunicació i coneixement, tot passant d’una concepció general a una de més específica, de canvi a canvis. Dinàmic, perquè l’evolució del canvi no sols és temporal, sinó que en un mateix moment coexisteixen molts canvis a l’hora. I relaci-onal, perquè no és possible analitzar els efectes del canvi tecnològic, econòmic i social amb independència del context particular en el qual neix i es desenvolupa.

El segon és el canvi en l’objecte formal, el canvi en com estudiem, en el mètode científic. Arribats a aquest punt, s’han de fer dues consi-deracions. Primera, avui el mètode científic social evoluciona inexora-blement cap a la multidisciplinarietat. Això és així perquè no és pos-sible entendre totes les dimensions del canvi tecnològic, econòmic i so-cial que s’està produint a través dels límits de les disciplines d’anàlisi tradicionals. Davant del plantejament d’un problema, d’una pregunta de recerca, avui el mètode científic social comporta les aportacions de diverses disciplines, de diversos punts de vista i metodologies d’anà-lisi. Només així és possible entendre la complexitat i la profunditat del canvi. En aquest sentit, la recerca en ciències socials és cada cop menys individual. Depèn d’un nombre important de persones, insti-tucions, contribucions i aportacions. Això, que és cert en general per a tota la investigació social, encara ho és més en el terreny que ens ocupa, la investigació sobre el canvi econòmic i empresarial al terri-tori. En especial, per la necessitat d’obtenir noves dades, utilitzar noves metodologies d’anàlisi i enfocar la recerca des d’una perspectiva mul-tidisciplinària. Com que aquesta investigació no és pas una excepció, a continuació volem fer esment de tot el conjunt de persones i institu-cions sense les quals, simplement, aquesta recerca no hauria estat pos-sible.

Primer de tot, hem d’assenyalar el paper capital de l’Observatori de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació (OTIC) de Gi-rona. Aquesta és una iniciativa singular a Catalunya, i també a Es-panya, perquè sota el guiatge de les principals institucions públiques i privades del territori de Girona s’aposta per la recerca, la difusió i les accions de promoció del canvi econòmic i social. La signatura d’un conveni estable d’investigació entre l’OTIC i el grup de recerca inter-disciplinària sobre les TIC, i2TIC, és un gran exemple de com la triple

diversitas76.indb 20 05/02/2013 11:14:42

hèlix, la col·laboració entre la universitat, l’empresa privada, la societat civil i l’Administració pública, pot desenvolupar, ha de desenvolupar projectes comuns per fer avançar el teixit econòmic i social del territori cap al nou marc competitiu del segle XXI. Volem expressar el nostre agraïment més sincer a Marta Morera, directora de l’OTIC de Girona, per la seva aposta per la investigació, el seu entusiasme i les seves ac-cions decidides, no sempre fàcils, per tirar endavant aquesta investi-gació. En la mateixa línia, volem agrair el paper i els recursos aportats per les institucions que donen suport a l’OTIC: la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l’Ajuntament de Girona, la Univer-sitat de Girona (UdG), la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) de la Generalitat de Catalunya, i l’Associació d’Empreses de Noves Tecnologies de Girona (AENTEG).

En aquest sentit, Joan Ribas de Pouplana, president de l’AENTEG, ha tingut un paper fonamental en aquesta investigació, sempre disposat i sense el suport i la iniciativa del qual aquesta s’hauria fet molt di-fícil. El fòrum E-tech, que organitza l’AENTEG al final de cada any, un clàssic per copsar la temperatura de les TIC a les comarques de Gi-rona, també ha estat una font d’inspiració molt important d’aquesta re-cerca. Volem agrair als seus organitzadors, conferenciants i, sobretot, a les persones i empresaris que hi assisteixen i hi participen activament, sempre amb una actitud crítica però constructiva, la generació d’idees que han inspirat aquesta investigació. Que el fòrum creixi, no s’aturi i duri molts anys. Girona el necessita. També volem agrair a Josep Lara, gerent de l’AENTEG, les seves atencions i les gestions per a l’evolució de la recerca.

També hem d’esmentar el president de la Cambra de Comerç de Girona, Domènec Espadalé. Ja des del 2003, amb el projecte Girona 2010, una de les fonts d’inspiració d’aquesta recerca, el president Es-padalé ha demostrat amb fets, i no sols amb paraules, la seva preo-cupació pel canvi en el model productiu de l’economia de Girona. I no solament això, la Cambra té, i ha de tenir, un paper proactiu en el foment de la recerca sobre el canvi de l’economia de Girona, com a instrument imprescindible per al desenvolupament de polítiques i inici-atives per a dur-lo a terme. Jaume Fàbrega, vicepresident de la Cambra de Comerç de Girona, també ha donat suport en tot moment a aquesta

diversitas76.indb 21 05/02/2013 11:14:42

investigació i al seu director, especialment en l’objectiu de trobar siner-gies entre la formació, la tecnologia i les noves formes d’organització i gestió en xarxa de l’activitat empresarial com a instrument per al canvi de model de creixement a les empreses del territori.

Per mitjà de Jordi Bosch, Josuè Sallent, Juanfran Martínez i Àlex Rostoll, la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Informació (STSI) i la Fundació Observatori per a la Societat de la Informació a Catalunya (FOBSIC) de la Generalitat de Catalunya han donat cober-tura i suport a la investigació. Anna Ventura i Josep Maria Martínez de l’IDESCAT han fet una feina encomiable, molt sovint desagraïda, a l’hora de facilitar-nos la sèrie de microdades dels usos de les TIC al teixit empresarial i social de Catalunya. Aquestes dades, que ens per-metran la construcció d’indicadors comarcals d’empresa i societat di-gital a Catalunya, donen continuïtat al programa d’investigació entre OTIC i i2TIC i en garanteixen el futur. A tots ells, moltes gràcies.

Tot i que la responsabilitat final de la investigació, sobretot pel que fa als seus errors, és del seu director, voldria assenyalar la feina feta per l’equip d’investigadors. Aquesta és una recerca interuniversitària que aglutina investigadors de tres universitats. El professor Ángel Díaz de la Universitat Rey Juan Carlos (URJC) de Madrid, amb el qual m’uneix una ja llarga trajectòria d’investigació conjunta, ha fet una anàlisi eco-nomètrica impecable. La professora Pilar Ficapal, de la UOC, experta en organització del treball, ha aportat els seus coneixements sobre l’empresa xarxa i sobre els nous processos d’organització del treball. Les professores Pilar Ficapal i Pilar Curós, de la UdG, expertes en recursos humans, analitzen amb excel·lència aquest element de valor imprescindible per entendre les noves fonts d’avantatge competitiu. La professora Ana Isabel Jiménez, de la UOC, experta en innovació i màrqueting, ha fet una feina encomiable en l’anàlisi dels determinants i el comportament innovador de l’empresa gironina. Per acabar, nova-ment la feina dels professors Ángel Díaz i Pilar Ficapal ha estat cabdal en l’anàlisi dels determinants de la productivitat i la competitivitat de l’empresa de Girona. Tampoc vull deixar de destacar la feina d’Ivan Soler, de l’empresa Tactica, que ha dirigit amb excel·lència tot el procés de treball de camp, de construcció de la base de dades i d’anàlisi estadística. Finalment, voldria agrair a Clara Viñas, ajudant d’inves-

diversitas76.indb 22 05/02/2013 11:14:42

tigació d’i2TIC, el seu suport en la part final de la recerca. Tots ells són investigadors vinculats a i2TIC, amb els quals m’uneix una pro-funda i llarga relació professional i d’amistat que, sens dubte, emergeix ara quan publiquem el resultat final de la investigació. Simplement, ha estat un plaer investigar al vostre costat.

També vull aprofitar l’avinentesa per agrair a la professora Imma Tubella, rectora de la UOC, i al professor Manuel Castells, director de l’Institut Interdisciplinari d’Internet (IN3), la inspiració i el suport que en tot moment han donat als investigadors d’i2TIC. Cal agrair també la tasca de gestió dels excel·lents professionals de l’IN3 i de l’Oficina de Suport a la Recerca i la Transferència (OSRT) de la UOC.

Una menció molt especial mereixen els 464 empresaris i directius d’empreses gironines que van destinar una porció del seu temps a con-testar un qüestionari llarg i que demanava informacions molt sensibles per a l’empresa. Esperem, sincerament, que no hagin perdut el temps i que la investigació aporti evidències concloents i sigui d’utilitat per ajudar-los a competir amb èxit en el nou món que s’albira.

Així doncs, i sota el paraigües analític del nou escenari econòmic i social, a continuació començarem a abordar el nostre objecte d’estudi: l’anàlisi dels determinants dels resultats principals de l’activitat empre-sarial a Girona, en especial la productivitat i la competitivitat, com a resultat de la interconnexió en xarxa, la irrupció dels usos de les TIC i la preeminència dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement. Ho farem amb un enfocament metodològic basat en l’anàlisi econò-mica i empresarial, però amb una clara sensibilitat multidisciplinària.

A grans trets, el guió del llibre que presentem a continuació és el següent. Després d’aquesta breu presentació, abordarem els objectius principals i la descripció de la metodologia de la recerca efectuada. Després es presentarà el marc conceptual que defineix la investigació, l’anàlisi sobre l’empresa xarxa, la nova forma d’activitat empresarial que s’adapta millor al repte competitiu que albira el segle XXI. Un cop feta aquesta anàlisi, ens endinsarem ja en l’anàlisi de l’estructura i l’en-torn empresarial de Girona, i també del procés de canvi dels elements de valor de l’activitat empresarial, fent una èmfasi especial en els com-ponents estratègics, organitzatius, de producció i treball, i d’innovació. A continuació, serà el moment d’analitzar fins a quin punt l’empresa

diversitas76.indb 23 05/02/2013 11:14:42

gironina disposa de les noves fonts de productivitat i competitivitat que defineix el context econòmic i social a principi del segle xxi. Tancaran el llibre les conclusions principals de la investigació, la bibliografia uti-litzada i alguns annexos amb informació estadística rellevant.

No voldria tancar aquesta presentació sense fer una reflexió de ca-ràcter personal. Com a gironí, nascut i crescut a Cervià de Ter, empre-sari, i fill, nét, nebot, cosí, cunyat i amic d’empresaris, voldria dedicar aquesta investigació tant a la meva família com al conjunt de famílies d’empresaris i de treballadors de Girona que han fet gran aquest ter-ritori amb una combinació de valors que no ens podem permetre el luxe de perdre. Iniciativa, risc, talent, creativitat, esforç, compromís, modèstia, responsabilitat amb el territori, i treball i més treball, són els valors que ara i sempre sustentaran el creixement i l’avantatge compe-titiu de l’economia gironina. Només cal adaptar aquests valors als nous temps. És, precisament, sobre aquests valors que hem de fomentar el canvi. Instaurar la modernitat sobre els valors de la tradició. A tots els empresaris i treballadors que han assentat les bases del futur, gràcies per haver-nos ensenyat el camí.

Permeteu-me, per acabar, dedicar aquesta investigació al professor i company dels Estudis d’Economia i Empresa de la UOC Carlos F. Cabañero. El Carlos ens va deixar, injustament i de manera sobtada, a principi d’estiu. Que aquest llibre serveixi de testimoni i de record d’un professor excel·lent i molt bon amic. Carlos, allà on siguis, sàpigues que el teu coneixement i els teus records ens continuen inspirant.

Joan Torrent-SellensCervià de Ter, GironaGener del 2011

diversitas76.indb 24 05/02/2013 11:14:43

introDUCCió:objECtiUs i mEtoDologiA DE lA rECErCA

El llibre que presentem a continuació és el resultat d’un projecte de recerca que analitza l’entorn, l’estructura, l’estratègia, l’organització i els elements de valor de l’empresa de Girona en l’actualitat, com també els determinants de dos dels seus resultats principals, la productivitat i la competitivitat. La idea bàsica de la investigació és contrastar fins a quin punt l’empresa gironina presenta la nova forma estratègica i orga-nitzativa en xarxa que la investigació internacional ha confirmat com a model empresarial bàsic, fonamental, per a la competència als mer-cats globals del coneixement. En altres paraules, ens preguntarem per la presència de les noves fonts de productivitat i competitivitat, com a mecanisme imprescindible per sortir de la crisi econòmica actual i per endinsar amb èxit el teixit productiu de la demarcació a l’economia del segle xxi.

Avui l’activitat econòmica està immersa en un profund procés de transformació. Bàsicament, és possible observar aquesta dinàmica de canvi disruptiu a través de dos fenòmens relacionats, dependents un de l’altre. El primer és el procés de transició de l’economia industrial a l’economia del coneixement. El segon, i com a resultat de la inadap-tació a aquest profund procés de canvi econòmic, és la crisi estructural, de model de creixement, que afronten moltes economies, territoris, sectors d’activitat i empreses d’arreu del món, entre elles el teixit pro-ductiu de l’economia catalana1 i, per descomptat, de l’economia giro-nina.2

1. Torrent i Vilaseca (2008); Torrent i Ficapal (2010a).2. Torrent (2009).

diversitas76.indb 25 05/02/2013 11:14:43

26 L’empresa gironina a L’economia deL coneixement

En aquest context de canvi, l’anàlisi de les fonts d’avantatge com-petitiu, de les noves fonts de productivitat i competitivitat, és essen-cial perquè ens acostem al potencial de creixement econòmic, i per tant de benestar social, a llarg termini. Els economistes han arribat a un cert consens amb relació a les causes, els fonaments, del creixement econòmic. Principalment són dues. La inversió en factors productius (bàsicament, capital físic, humà, tecnològic i organitzatiu) i la inno-vació, o eficiència amb què es combinen aquests factors. A més, també sabem quin d’aquests dos components és el rellevant per explicar si el model de creixement, la font de la prosperitat, evoluciona de manera correcta.3 No és res més que una qüestió de sentit comú.

La simple acumulació de factors, el que en llenguatge econòmic anomenem intensificació o dependència del capital, acaba per debilitar les fonts de l’expansió econòmica a llarg termini. Aquest model ex-tensiu de creixement, que es fonamenta en la simple acumulació de factors productius, sense millores clares d’eficiència, de productivitat, és el que ha presentat l’economia gironina durant l’última fase expan-siva del cicle econòmic i que abasta el període 1994-2007. En efecte, durant aquest llarg període d’expansió, l’economia gironina ha estat capaç de generar uns 150 mil nous llocs de treball, més de la meitat de baixa qualificació, sense que això anés acompanyat de millores clares d’eficiència. De fet, en termes reals, descomptant l’efecte dels preus, durant l’últim cicle expansiu de creixement econòmic l’avenç de la productivitat aparent del treball de l’economia gironina ha evolu-cionat molt feblement. La debilitat d’aquest model de creixement s’ha posat clarament de manifest quan ha arribat, a partir del 2008, la con-tracció de l’activitat econòmica. En només dos anys, el 2008 i el 2009, l’economia gironina ha perdut més de 25 mil llocs de treball, i ha situat el seu nivell en poc més de 326 mil ocupats de mitjana el 2009. El 2010 l’economia gironina va tancar amb un volum d’ocupació a l’entorn de 320 mil persones. Aquest nivell d’ocupació és el que presentava el 2004.

Només quan l’acumulació de factors productius es complementa amb millores de productivitat de tot l’esquema econòmic, és a dir, amb

3. Torrent (2004); Torrent et al. (2008).

diversitas76.indb 26 05/02/2013 11:14:43

Objectius i metOdOlOgia de la recerca 27

combinacions més eficients dels elements necessaris per a la producció (el que en terminologia econòmica anomenem productivitat total dels factors, o PTF), el model de creixement es converteix en intensiu i, per tant, en sostenible a llarg termini. D’aquesta manera, una economia eficient i competitiva disposarà d’unes fonts sòlides, intensives, inno-vadores de creixement, mentre que una economia ineficient i poc com-petitiva tindrà, al final, problemes de creixement a llarg termini i, per tant, de benestar material a la societat que representa.4

Així doncs, la investigació sobre les fonts de la productivitat i la competitivitat és essencial per determinar el futur del creixement econòmic i l’avantatge competitiu de qualsevol economia i, per des-comptat també, de l’economia gironina. De fet, esbrinar què hi ha al darrere del creixement o de la crisi a l’economia de Girona és es-pecialment útil, almenys per dues raons. La primera perquè ens serà possible identificar fins a quin punt la demarcació està immersa en el procés de transició cap al substrat econòmic que defineix el nou marc de l’economia global del coneixement. I, vinculada a l’anterior, la se-gona perquè ens permetrà analitzar quin paper ha tingut la generació de valor a l’activitat empresarial del territori en la determinació del seu model de creixement. I, encara més, podrem inferir quin paper hauria de tenir realment si volem avançar cap a un model de creixement in-tensiu i sostenible a llarg termini. Abans, però, d’endinsar-nos en aquesta anàlisi, són necessàries algunes breus explicacions de cap on caminen les noves fonts del creixement econòmic en l’actualitat.

Ja hem esmentat breument que, actualment, ens endinsem en un nou esquema econòmic i social, l’economia i la societat del coneixement. A l’economia i la societat del coneixement, les tecnologies de la infor-mació i la comunicació (TIC), la interconnexió en xarxa, i els fluxos d’informació, comunicació i coneixement, substitueixen les tecnolo-gies manufactureres i el treball manual com a fonts d’avantatge com-petitiu, com a motors del creixement econòmic i la prosperitat mate-rial. Per bé que analitzarem amb força detall aquesta qüestió al capítol següent, és important assenyalar ara que en l’economia i la societat del coneixement, el model d’empresa, la forma estratègica, organitza-

4. Torrent (2010).

diversitas76.indb 27 05/02/2013 11:14:43


tiva i de producció de l’activitat empresarial, també s’ha transformat radicalment. Convenim d’anomenar aquesta nova forma d’empresa empresa xarxa. També ho veurem detalladament més endavant, però per ara quedem-nos amb la idea que l’empresa xarxa és una nova ma-nera de liderar, organitzar i gestionar la producció i el treball a partir de l’establiment de xarxes de negoci. L’empresa xarxa es fonamenta en el canvi cultural, la integració estratègica, la descentralització organitza-tiva, l’autonomia en la presa de decisions i la interconnexió en xarxa de tots els agents econòmics interns i externs de l’empresa, a través de l’ús intensiu de les TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement. Precisament, en aquesta investigació ens proposem con-trastar fins a quin punt el nou model de negocis en xarxa és present a l’empresa gironina i com aquest model determina noves fonts de pro-ductivitat i competitivitat.

Així doncs, l’objectiu general de la investigació que ara iniciem és obtenir, estructurar, analitzar i interpretar la informació fiable i su-ficient per conèixer i comprendre: i) les característiques de l’entorn, l’estructura i els elements de valor de l’empresa gironina; ii) la seva vinculació al procés de transició cap a l’empresa xarxa, i iii) la inte-racció entre l’empresa xarxa i els resultats empresarials, en especial la productivitat i la competitivitat. Amb aquest objectiu d’anàlisi, la hipòtesi fonamental a contrastar és que la generalització progressiva de l’economia del coneixement transforma l’activitat empresarial i de-fineix un nou model de generació de valor basat en l’establiment de xarxes de negoci. De fet, la consolidació de l’empresa xarxa es confi-gura com un determinant fonamental de la productivitat i la competiti-vitat a l’economia i la societat del coneixement.

El camí metodològic de la investigació és doble. En primer lloc, es proposa descriure i caracteritzar els fonaments de la generació de valor a l’empresa gironina, sobretot pel que fa a la consolidació dels seus processos de canvi vinculats a: i) els usos de les TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement, i ii) la consolidació del nou model de xarxa de negocis. A més, i amb la intenció de respondre a les preguntes obertes en la investigació internacional, s’aportarà una evidència concloent amb relació a la presència dels nous determinants

diversitas76.indb 28 05/02/2013 11:14:43


coinnovadors de la productivitat i la competitivitat a les empreses de Girona.

Amb tot, malgrat els esforços fets per les diferents institucions pú-bliques i privades, la informació secundària disponible no és del tot suficient per descriure i analitzar amb detall els canvis en l’activitat i els resultats empresarials, arran de la consolidació de l’empresa xarxa. Tot i que ja disposem d’informació microeconòmica rellevant sobre els usos de les TIC, les pràctiques d’innovació i l’estoc de formació, entre altres elements, avui encara no disposem d’estadístiques fiables i repre-sentatives de com la nova configuració en xarxa transforma el conjunt de l’estratègia, l’organització, la generació de valor i els resultats de l’empresa. Aquesta manca d’informació, generalitzada per al conjunt d’Espanya i Catalunya, encara és més acusada en el cas dels territoris de dimensió més petita, com l’economia de Girona.

Per superar aquestes limitacions, hem plantejat una investigació empírica microeconòmica ad hoc per al cas de les empreses giro-nines. L’instrument, el qüestionari, capta l’esquema extern (entorn) i intern (estructura, estratègia, organització, recursos humans i treball, innovació, tecnologia, producció, i resultats) del teixit empresarial de la demarcació. La recollida d’informació es va dur a terme mitjançant una entrevista telefònica personal, a partir d’un qüestionari estructurat d’una mitja hora de durada. L’enquesta, força complexa, inclou 47 pre-guntes, que van ser sotmeses a una fase inicial de seguiment (15 entre-vistes).

Amb tot, les dades obtingudes de l’enquesta es van contrastar amb la informació econòmica i financera de les empreses de la mostra, dis-ponible per al públic en general al Registre Mercantil, i que es van obtenir a través del programa SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos). L’objectiu d’aquest contrast fou corroborar amb dades pú-bliques i rellevants les informacions econòmiques i financeres obtin-gudes en el procés de recollida de dades. Amb aquest contrast, final-ment, es va poder disposar d’informació qualitativa i quantitativa sobre l’estructura, la generació de valor i els resultats de l’empresa gironina.

El qüestionari va ser contestat per empresaris o directius amb una visió global del conjunt de la seva activitat. Generalment va ser ben

diversitas76.indb 29 05/02/2013 11:14:43


rebut i va comptar amb la col·laboració de les persones entrevistades. A més, la investigació es va presentar com una recerca de la Universitat Oberta de Catalunya i l’Oficina de les TIC de Girona sense finalitats comercials, amb la garantia de compliment de la confidencialitat es-tadística i la completa independència d’anàlisi i lliure publicitat dels resultats assegurada. A l’annex 1 hi ha reproduït el qüestionari utilitzat a la investigació.

Pel que fa al disseny mostral, s’ha construït una mostra represen-tativa de 464 empreses gironines, és a dir, que desenvolupen la seva activitat a la demarcació amb independència de la seu central i de l’origen del capital, estratificades per sector d’activitat i dimensió. La rellevància global d’aquesta mostra se situa en el +4,64% per al cas de màxima indeterminació (p = q = 50) i per a un nivell de confiança del 95,5%. La rellevància parcial de les submostres per sectors i dimen-sions se situa en valors entre el +7% i el +10%. El treball de camp es va dur a terme entre els mesos de juny i octubre del 2009. La taula 1 recull la fitxa tècnica de la investigació. A l’annex 2 hi ha explicat amb detall el procés de disseny mostral i de treball de camp.

Un cop codificades les respostes del qüestionari i analitzada la seva consistència, hem construït una base de dades que conté els valors dels ítems resultants del qüestionari. A partir d’aquí, hem construït noves variables, algunes derivades de les inicials o algunes altres combinant-ne diverses i construint indicadors. Arribats a aquest punt, hem de mencionar que per aconseguir la representativitat de l’economia giro-nina, i atesa la sobreponderació mostral d’alguns sectors productius, hem reponderat la base de dades en funció d’uns factors d’elevació per tal de representar fidelment l’univers objecte d’estudi, és a dir, el conjunt d’empreses gironines. En aquest sentit, l’estudi de les poc més de 200 variables obtingudes, que ens conforma una matriu de 100.000 dades sobre l’empresa gironina, s’ha fet seguint la metodologia habi-tual de la recerca en ciències socials. Això és l’anàlisi descriptiva i de freqüències; les taules de contingència, que analitzen l’associació entre diverses variables o indicadors; algunes tècniques de reducció de dades i d’establiment de conglomerats, com l’anàlisi dels components princi-pals, l’establiment de discriminants o els clústers; i, finalment, algunes anàlisis de regressió, com el model de mínims quadrats ordinaris o al-

diversitas76.indb 30 05/02/2013 11:14:43


tres models d’elecció discreta, que tenen per objectiu l’establiment dels factors determinants de les variables independents especificades.

taula 1. Fitxa tècnica de la investigació

Elements Descripció

Univers Empreses que desenvolupen la seva activitat de la demarcació de Girona (66.682)

Dimensió de la mostra 464 entrevistes telefòniques a empresaris i directius

Marge d’error Del +4,64%, per a dades globals en el cas de màxima indeter-minació (p = q = 50) i per a un nivell de confiança del 95,5%

Quotes Per grandària en termes de nombre de treballadors, sector d’activitat empresarial i comarca

Ponderació En funció de les quotes mostrals

Dates del treball de camp Del juny a l’octubre del 2009

Selecció de la mostra La selecció d’empreses ha estat feta mitjançant l’ús d’un procediment totalment aleatori.

Font: elaboració pròpia

A fi de simplificar la redacció i augmentar la comprensió de la lectura d’aquesta investigació, hem fet algunes associacions que val la pena esmentar. Pel que fa a les branques d’activitat, hem agrupat el teixit empresarial gironí en quatre grans sectors que, a més, aglu-tinen participacions similars d’empreses i reprodueixen, en essència, l’estructura de la generació de valor a la demarcació. Aquestes quatre grans branques de producció són: i) la indústria i la construcció, que inclou l’activitat primària, molt reduïda; ii) l’activitat comercial; iii) l’hoteleria, la restauració i el turisme, i iv) els altres serveis privats, essencialment serveis a l’empresa, transports, comunicacions i serveis personals. Pel que fa a la mida de l’empresa (nombre de treballadors), s’ha fet la correlació següent, també tenint en compte l’objectiu de re-produir fidelment l’estructura empresarial de la demarcació. Es consi-dera una microempresa la que té 10 treballadors o menys. Es considera una empresa petita o mitjana la que té entre 11 i 50 treballadors. Es considera una empresa gran la que contracta 50 treballadors o més. La taula 2 recull el nombre d’empreses, el percentatge respecte al total, la mostra d’empreses entrevistades i el marge d’error per a cadascuna de les estratificacions presentades de la investigació.

diversitas76.indb 31 05/02/2013 11:14:43


taula 2. Estratificació per sectors i dimensió del teixit empresarial de Girona

Nombre d’empreses en milers, participacions en percentatges i entrevistes en unitats

Sectors i dimensiónsNombre

d’empreses

%

d’empreses

Nombre

d’entrevistes

Marge

d’errorSectorsIndústria i construcció 17.495 26,2 177 +7,48Comerç 13.580 20,4 90 +10,51Hoteleria, restauració i turisme 14.380 21,6 98 +10,07

Altres serveis 21.227 31,8 99 +10,01Total 66.682 100,0 464 +4,64DimensionsMenys de 10 treballa-dors 63.615 95,4 193 +7,20

D’11 a 49 treballadors 2.692 4,0 218 +6,6350 o més treballadors 375 0,6 53 +12,75Total 66.682 100,0 464 +4,64


Arribats a aquest punt, és important assenyalar que l’objectiu d’aquesta investigació és analític, però que no hem volgut negligir el valor descriptiu de la informació que s’ha obtingut, entre altres coses, perquè també és rellevant amb vista a l’aprofundiment d’un fenomen, que no per ser relativament nou deixa de ser important. Així doncs, ens plantegem contrastar empíricament el procés de construcció de l’empresa xarxa al teixit productiu de Girona i com aquest nou model de negoci estableix nous patrons d’eficiència i competitivitat. Amb tot, també ens interessa fer públics els resultats descriptius d’aquesta investigació sobre l’empresa xarxa a Girona. L’originalitat i represen-tativitat de les dades obtingudes, el seu valor comparatiu, la riquesa d’informacions sobre l’empresa gironina i les transformacions dels seus elements de valor i resultats, fan del tot aconsellable la publi-cació i l’anàlisi d’aquests primers resultats descriptius. Però també l’establiment de models explicatius dels resultats empresarials que in-corporin la configuració en xarxa de l’activitat empresarial com a va-riable dependent.

diversitas76.indb 32 05/02/2013 11:14:43


El fet de disposar d’una base de dades original i recent per a una mostra representativa de 464 empreses de Girona és especialment útil per als nostres propòsits d’investigació. En primer lloc, perquè ens per-metrà analitzar el nou model de negoci i les fonts d’eficiència i com-petitivitat per al conjunt d’un teixit productiu privat al territori, amb empreses i activitats de producció molt heterogènies. I, en segon lloc, perquè els resultats obtinguts seran, en gran manera, extrapolables. El teixit productiu de Girona, igual com el del conjunt de Catalunya, pre-senta unes característiques intrínseques clarament definidores, amb la presència majoritària d’empreses de dimensió reduïda, poc intensives en l’ús de la tecnologia i el coneixement, dèbilment innovadores, amb un nivell baix de formació del treball, una presència feble de les noves maneres d’organització del treball, uns usos de les TIC millorables, i problemes d’eficiència i competitivitat importants.5 Sens dubte, aquesta és també la situació en altres territoris i demarcacions, cosa que fa que la metodologia d’anàlisi i els resultats obtinguts puguin ser útils per a la investigació i l’anàlisi de l’empresa xarxa i les fonts d’eficiència i creixement empresarial en altres territoris, sectors d’activitat i grups d’empreses d’arreu.

Finalment, és important assenyalar que la investigació que ara pre-sentem té dues fonts d’inspiració principals. La primera és el Projecte Internet Catalunya, PIC_Empreses: L’empresa xarxa a Catalunya. TIC, productivitat, competitivitat, salaris i rendiment a les empreses.6 Aquesta investigació, elaborada sobre la base d’una enquesta a una mostra representativa de 2.038 empreses catalanes durant el 2003, tenia com a objectiu general l’anàlisi de les transformacions de les pràctiques estratègiques, organitzatives i productives de l’empresa ca-talana i l’estudi del paper que aquestes modificacions i els usos de les TIC tenen en l’explicació dels seus resultats. Els resultats principals de la investigació ens van confirmar la dèbil presència de les noves fonts coinnovadores en l’explicació de la productivitat i la competiti-vitat de l’empresa catalana. De fet, vam arribar a una conclusió molt

5. Vilaseca i Torrent (2004); Torrent (2009).6. Torrent i Vilaseca (2007); Torrent et al. (2008). Vegeu també l’informe d’investi-

gació a l’adreça electrònica següent: <http://www.uoc.edu/in3/pic/cat/empresa_xarxa.html>.

diversitas76.indb 33 05/02/2013 11:14:44


preocupant: més de dues terceres parts del teixit productiu català no disposaven el 2003 dels elements necessaris per a la competència efec-tiva als mercats globals del coneixement. En concret, el baix estoc i ampliació de formació, uns usos de les TIC deficients, la presència feble de la nova forma estratègica, organitzativa i de generació de valor en xarxa, una actitud innovadora insuficient, i la manca d’inversió en intangibles restringien clarament aleshores el potencial de creixement del teixit productiu català. De fet, aquestes limitacions, que s’han con-firmat amb la irrupció de la crisi, són precisament les que ara pretenem contrastar per al cas de l’empresa gironina.

La segona investigació de referència per a la nostra anàlisi és el Projecte Girona 2010.7 Aquesta recerca, efectuada també el 2003, tenia com a objectiu la recollida d’informació quantitativa i qualita-tiva per a l’anàlisi dels reptes que havia d’afrontar l’economia gironina en l’horitzó del 2010. A partir de la recollida d’opinió a 171 agents econòmics i socials de la demarcació, es va fer una diagnosi que avui, quan tot just arribem a l’horitzó definit, encara és totalment vigent. De fet, set anys després, els deu reptes estratègics que es van detectar, el decàleg de Girona 2010, encara són vigents, encara són reptes, no s’ha avançat gaire. L’estratègia cap a la globalització, el creixement econòmic de qualitat, la innovació al teixit productiu, la xarxa inter-modal de transport i comunicacions, l’aprenentatge com a recurs estra-tègic, el sistema gironí d’innovació, l’intangible Girona, els efectes de xarxa al territori, la coparticipació en la definició estratègica i l’impuls d’una societat emprenedora, encara són avui uns objectius clars per aconseguir a Girona. Sens dubte, la investigació que ara iniciem també ens ha de proporcionar evidències, resultats, concrecions i ampliacions en aquesta línia.

7. Lladós et al. (2003).

diversitas76.indb 34 05/02/2013 11:14:44

CAP A l’EmPrEsA xArxA

Actualment, l’activitat econòmica (producció, distribució, inter-canvi i consum) es troba davant d’un procés de transformació molt pro-fund que podríem resumir a partir de la transició des de l’eco nomia in-dustrial fins a un nou esquema caracteritzat per la impor tància decisiva de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC); els fluxos d’informació, comunicació i coneixe ment i la interconnexió en xarxa.1 Encara que els fonaments d’aquesta evolució són múltiples, hi ha un cert consens acadèmic que atribueix la responsabilitat d’aquest canvi a una triple interacció retroalimentada.2 En primer lloc, per un procés de revolució tecnològica, liderat per la inver sió i la utilització massiva de les TIC. En segon lloc, per una dinàmica d’ampliació temporal i espacial dels mercats de factors i productes, o procés de globalització, que significa la capacitat de situar l’esfera eco nòmica a escala plane-tària i en temps real. I, en tercer lloc, per un nou patró de les pautes de demanda dels agents econòmics, que es poden caracteritzar a través de la importància creixent dels intan gibles en l’estructura de despesa i inversió de famílies i empreses.

Des del punt de vista de la interacció entre la tecnologia, l’economia i la societat, és possible afirmar que les TIC (tecnologies digitals), que com prenen, a grans trets, el conjunt convergent d’equips i aplicacions digitals de microelectrònica, informàtica, telecomunicacions, op-toelectrònica i els avenços recents de la nanotecnologia i la biotecno-logia, s’han convertit en un dels fonaments principals del procés actual de canvi radical de l’activitat econòmica i l’estructura social. Podem

1. Torrent (2008).2. Castells (1996; 2004); Foray (2004); Torrent (2004); Rooney et al. (2005); Vila-

seca i Torrent (2005); Dolfsma i Soete (2006); Mansell et al. (2007); Brosseau i Curien (2007); Banegas i Myro (2008).

diversitas76.indb 35 05/02/2013 11:14:44


caracteritzar aquest procés de canvi disruptiu induït per les TIC mit-jançant tres afirmacions bàsi ques. Primera: les TIC es consoliden com a tecnologies d’utilitat general3 (general purpose technologies), és a dir, com a tecno logies d’ús massiu i d’aplicació sistemàtica per part dels agents econòmics i socials. La manifestació empírica i econòmica de la utilitat general de les tecnologies digitals s’esdevé a través de la seva consolidació com a font d’eficiència, competitivitat i creixement econòmic a llarg termini.4 Això és així tant per la seva contribució di-recta en els avenços de productivitat i el creixement econòmic5 com per la seva contribució indirecta a través de la generació d’innovacions complementàries, que milloren l’eficiència, la productivitat total dels factors, de l’activitat econòmica.6 Segona: les TIC es converteixen en la base material d’un nou paradigma tecnoeconòmic,7 és a dir, són la base d’un nou substrat innovador, que transforma radicalment l’estructura d’inputs bàsics i costos relatius per a la producció. I tercera: les TIC són la infraestructura bàsica d’un nou procés de revolució industrial,8 és a dir, comporten un conjunt de canvis disruptius en la tècnica i la producció, que s’interconnecten amb canvis socials, institucionals i culturals de primera magnitud.

Efectivament, aquest procés de canvi disruptiu es caracteritza per: i) la interconnexió en xarxa; ii) la inversió, caiguda de preus i ús per-sistent i innovador de les TIC, i iii) la presència creixent dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement en l’esfera econòmica, en un context dominat per la globalització de les re lacions econòmiques. S’ha convingut a identificar aquest procés com el de transició des de l’economia industrial fins a l’economia del coneixement.9

L’economia del coneixement es consolida per mitjà d’una nova pro-pietat tècnica: la relació simbiòtica entre les TIC i els fluxos d’infor-

3. Bresnahan i Trajtenberg (1995); Jovanovic (2005); Albers (2006).4. OCDE (2003); Van Ark et al. (2003); Jorgenson i Vu (2007).5. Jorgenson et al. (2005; 2008); Mas i Quesada (2005); Vilaseca i Torrent (2006).6. Vilaseca et al. (2007); Torrent i Ficapal (2008); Torrent i Ficapal (2010a; 2010b).7. Dosi et al. (1988); Torrent (2004).8. De Long (2001); Atkeson i Kehoe (2001); Baily i Lawrence (2001); Baily

(2002); Gordon (2004).9. Pérez (2002); Rodrigues (2002); Foray (2004); Vilaseca i Torrent (2005); Ro-

oney et al. (2005); Dolfsma i Soete (2006).

diversitas76.indb 36 05/02/2013 11:14:44

cap a l’empresa xarxa 37

mació, comunicació i coneixement. O, en altres paraules: l’aplicació de nous coneixements i informacions sobre aparells de generació del co neixement i del procés de la informació i la comunicació. Ac-tualment, l’aplicació econòmica del coneixement s’utilitza, més que mai, en la generació i l’aplicació del mateix coneixement. Un exemple il·lustratiu. Durant la segona revolució industrial, el coneixement ci-entífic va acabar per desenvolupar el motor de combustió interna, que, progressivament, es va consolidar com una tecnologia clau, d’utilitat general, de l’esquema productiu. En aquest cas, el coneixement va de-senvolupar una tecnologia que, aplicada tèc nicament als processos de producció, va generar un canvi radical en l’activitat econòmica. En el cas de les TIC, disposem d’unes tecnologies que, com sempre, es fo-namenten en l’aplicació econòmica del coneixement per desenvolupar factors i productes d’una manera reproduïble. Ara bé, i aquí sorgeix la novetat, la incidència d’aquest coneixement no es limita a la tecnologia de la producció, ja que les TIC també s’impli quen en la generació del mateix coneixement. Les TIC són unes tecnologies que, com a tals, són coneixement i, a més, ampli fiquen i prolonguen la ment humana en el procés de generació del coneixement. Dit d’una altra manera, ens trobem davant d’un estoc social de saber que utilitza el coneixement com a input i que contribueix directament a la generació del coneixe-ment com a output.

En síntesi, i utilitzant una visió àmplia dels processos tecno lògics, entesos com el domini de l’home sobre la naturalesa i el seu entorn social,10 les TIC no solament incideixen en la capaci tat de reproducció i control de l’entorn, sinó que, més que mai, disposem d’un aparell tec-nològic que actua directament en el domini de l’home sobre ell mateix o, més correctament, sobre la generació del seu propi coneixement. En contraposició amb les tecnologies de base manufacturera, que incidien sobre el treball manual, l’aplicació de les TIC a l’aparell productiu am-plifica i substitueix el treball mental.11 Així, doncs, quina és la con-clusió més rellevant de l’anàlisi d’aquesta característica intrínseca de l’economia del coneixement? Sembla evident que l’aplicació produc-

10. McClellan i Dorn (1999). 11. Autor et al. (2003); Vilaseca i Torrent (2003).

diversitas76.indb 37 05/02/2013 11:14:44


tiva de les TIC presenta un grau elevat d’associació amb l’estoc i la dinàmica de coneixement existent en una economia.

En aquest sentit, si volem investigar algunes de les característiques principals del procés de transició cap a l’economia del co neixement i els nous models de negoci en xarxa, no podem oblidar la important associació existent entre la seva base material i el factor productiu i la mercaderia, el coneixement, preponderant en l’explicació del canvi econòmic. Precisament, i tenint en compte la relació simbiòtica entre les TIC i el coneixement, al llarg d’aquest capítol passarem revista a alguns dels principals canvis econòmics i empresarials observats du-rant els darrers anys. Seguirem un procés ana lític del més general al més concret. Primer, i amb l’objectiu de contextualitzar el canvi dis-ruptiu que significa la transició cap a l’economia del coneixement, ens endinsarem en les aproxima cions més agregades que les ciències so-cials han postulat sobre aquest fenomen. Segon, i una vegada explicat el marc general de l’economia del coneixement, abordarem els seus fonaments microeconòmics, és a dir, l’anàlisi de les transformacions parti culars que comporta la utilització del coneixement com a input i com a mercaderia subjecta a transacció en els mercats. Tercer, després d’abordar la microeconomia del coneixement, ja esta rem en disposició d’estudiar el procés de transformació d’un dels seus agents bàsics: l’activitat empresarial.

1.1. la macroeconomia del coneixement

L’impacte de la tecnologia i el coneixement sobre l’activitat eco-nòmica i la societat ja fa molt temps que preocupa els investi gadors de l’àmbit social. Des de l’anàlisi econòmica, el progrés tecnològic ha estat un dels conceptes utilitzats més sovint per analitzar la incorporació del coneixement a l’activitat econòmica.12 Una aproximació al pensament clàssic de l’economia política, que més endavant reproduiria l’escola neoclàssica, certifica que únicament Marx,13 amb el seu estudi sobre

12. Torrent (2004; 2008; 2009).13. Marx (1867/1883).

diversitas76.indb 38 05/02/2013 11:14:44


les lleis del progrés del capitalisme (teoria de l’explotació i teoria de l’acumu lació), i Schumpeter,14 amb la seva investigació sobre les ones d’innovació i l’empresari innovador, van situar el progrés tecnològic al centre de l’escenari del desenvolupament capitalista. Uns altres au tors molt rellevants de l’escola clàssica, com ara Malthus, Smith, Ricardo, Stuart Mill i Marshall, van interpretar el canvi tecnològic com un mer instrument per arribar a economies d’escala, i, per tant, per aconseguir desplaçaments de la funció de producció o millores de productivitat. De fet, el pensament econòmic modern només ha aportat dues idees noves, tot i que són molt importants, al llegat del pensament clàssic en aquesta matèria. La primera és la noció del progrés tècnic incorporat a la dotació de capital.15 La segona és la im portància de l’educació com a forma de capital humà incorporat a la força de treball.16

A partir de les significatives aportacions de Marx i Schumpe ter, i trencant amb la interpretació neoclàssica, l’anàlisi econò mica mo-derna ha vinculat estretament el creixement econòmic a llarg termini amb la innovació tecnològica. El punt de parti da d’aquesta associació l’estableixen els treballs de Solow i Swan.17 La teoria del creixement econòmic exogen, que postula el canvi tècnic com un element exogen a l’activitat econòmica (un mannà caigut del cel), de manera que els factors explicatius del creixement es redueixen a la dotació de factors existents en una economia (funció de pro ducció), arriba a la conclusió paradoxal que la taxa de creixement de la renda per capita d’una eco-nomia en equilibri a llarg termini s’explica únicament pel progrés tec-nològic. Sense la incorporació de coneixement i tecnologia a l’activitat productiva (innovació), l’acumulació de capital s’enfronta amb rendi-ments decreixents, i la productivitat, és a dir, el potencial de creixe-ment a llarg termini d’una economia, es redueix. Els exercicis empí-rics que contrasten les fonts del creixement econòmic, o exercicis de comptabilitat del creixement, confirmen la importància d’aquest ele-ment resi dual, en detriment de l’acumulació de factors, en l’explicació del potencial de creixement a llarg termini d’una economia. Aquest

14. Schumpeter (1934). 15. Salter (1960). 16. Schultz (1961).17. Solow (1956; 1957); Swan (1956).

diversitas76.indb 39 05/02/2013 11:14:44


fenomen, freqüentment anomenat paradoxa de la productivitat, com-porta uns resultats difícils d’assumir tenint en compte la teoria econò-mica convencional, ja que evidencia una ruptura clara entre les con-nexions del procés d’estalvi i inversió en factors productius i el creixe-ment econòmic a llarg termini.

Tot i això, la relaxació del postulat sobre l’exogeneïtat del canvi tècnic va donar lloc a la consolidació d’una nova aproximació a les fonts del creixement econòmic, les teories endògenes del creixement econòmic. En aquesta aproximació, el coneixement i la tecnologia deixen de ser quelcom econòmicament extern i la seva utilització pro-ductiva es vincula directament als factors de producció. A grans trets, podem afirmar que hi ha dues grans famílies de models de creixement econòmic endogen: els models de l’aprenentatge basat en la pràctica (learning by doing) i les teories del capital humà. En la primera fa-mília de models, els augments de productivitat són un subproducte de l’activitat econòmica.18 En altres paraules, l’ad quisició de saber és el resultat de les activitats normals d’inversió i producció, que acaben per generar una experiència acumulada. En aquest sentit, la font principal del creixement econòmic la determinen els rendiments creixents asso-ciats a les caracterís tiques de bé públic del coneixement.19 Contrària-ment, la segona família de models considera que els augments de pro-ductivitat són el resultat de la inversió intencionada per part dels agents econòmics en educació i investigació, de manera que el progrés tecno-lògic és un procés costós.20 A partir d’aquestes aproximacions diferents a les fonts del creixement econòmic, al comença ment del segle XXI s’ha arribat a un cert consens que postula que el creixement econòmic és el resultat combinat de la dotació de factors productius i de la in-novació en l’activitat econòmica. Les fonts d’aquest fet són dues. La inversió i la seva rendibilitat són els fonaments de l’acumulació de fac-tors, i la inversió i la difusió del coneixement són els fonaments del progrés tecnològic.

Malgrat aquest consens, que combina l’aproximació clàssica amb l’aproximació residual en l’explicació del creixement eco nòmic a

18. Arrow (1962). 19. Romer (1986).20. Lucas (1988); Romer (1990).

diversitas76.indb 40 05/02/2013 11:14:44


llarg termini, són destacables un conjunt d’aportacions crítiques sig-nificatives, que assenyalen la importància d’altres formes d’innovació no tecnològica i d’altres metodologies d’ob servació en l’explicació d’aquest fenomen.21 El fet que el canvi tecnològic sigui un procés so-cial extremament complicat i difícil d’assimilar en un model econòmic, i que, a més, es tracti d’un fenomen amb dimensions que no entren d’una manera convincent dins dels límits d’una disciplina acadèmica particular, conferei xen a la seva investigació una forma d’observació que supera els límits disciplinaris convencionals. La interpretació econòmica del coneixement i la tecnologia s’ha d’abordar des d’una aproximació multidisciplinària, que con sideri tot tipus d’innovacions, i no sols les relacionades amb les seves formes més pures, en un context en què la seva producció és endògena i, per tant, vinculable al context econòmic i social en el qual neixen i es desenvolupen.

L’anàlisi de les transformacions econòmiques vinculades a les tecno logies de la informació i la comunicació (TIC) i els fluxos d’informació, comunicació i coneixement no constitueix una excepció dins del marc conceptual d’anàlisi que defineix les relacions tradicio-nals entre coneixement, tecnologia i activitat econòmica. Més aviat al contrari. La relació, clarament retroali mentada, entre TIC i coneixe-ment, tots dos inputs i outputs clau de l’esquema econòmic actual, confereix al seu estudi una forma d’observació encara més multidis-ciplinària. Per fer-ho, a continuació introduirem dos conceptes que ens seran molt útils en el nostre recorregut analític. El primer, el concepte més genèric de revolució industrial, ens permetrà definir el procés de transició cap a l’economia i la societat del coneixement. El segon, el con cepte més específic de paradigma tecnoeconòmic, ens permetrà aproximar-nos a la mesura de l’estructura i l’evolució de la incipient economia del coneixement.

Ja hem assenyalat que actualment un dels principals trets distintius de l’activitat econòmica és l’aparició i la consolidació d’un nou tipus de tecnologies que es basen en el procés de digi talització (representació codificada d’un senyal per mitjà de flu xos de llum que s’identifiquen amb dígits binaris), que agrupem sota l’epígraf de tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) i que han impregnat el conjunt de

21. Rosenberg (1976); Torrent (2004).

diversitas76.indb 41 05/02/2013 11:14:44


l’activitat econòmica i una bona part dels usos i pràctiques socials. En aquest sentit, són destacables dues idees bàsiques. Primera, la idea que les TIC són el nucli de la transformació econòmica i social, i segona, la idea que les TIC impregnen o, en terminologia econòmica, exer ceixen els seus efectes sinèrgics sobre el conjunt de l’activitat econòmica i so-cial. En altres paraules, les TIC es configuren com la base material d’un procés de revolució industrial, el procés de transició cap a l’economia i la societat del coneixement.

Encara que no és la intenció d’aquest apartat aprofundir en els fo-naments i les particularitats del concepte de revolució industrial, val la pena aturar-s’hi breument per certificar si actualment assistim o no a un procés d’aquestes característiques. La investigació dels his toriadors de la tecnologia ens suggereix que un procés de revo lució industrial es recolzaria en dos elements bàsics: 1) un conjunt de canvis tècnics fonamentals per a la producció i la distribució de béns i serveis acom-panyats per –en alguns casos causats per, i en altres casos reflectint, però, passi el que passi, interconnectats amb–, 2) un conjunt de canvis socials, institucionals i culturals de primera magnitud.22 En aquest con-text, s’ha arribat a un cert consens sobre el fet que, almenys, la dinà-mica capitalista es caracteritza per la presència de dues revolucions industrials, totes dues fonamentades en el desenvolupament productiu de noves onades tecnològiques. La primera revolució industrial hauria començat durant la segona part del segle XVIII i es fonamentava en la màquina de vapor i, en general, en el procés de substitució dels instru-ments per màquines. La segona revolució industrial, l’inici de la qual se situaria a la fi del segle XIX, es fonamentaria en l’electricitat, el motor de combustió interna i el desenvolupament de les tecnologies de la comu nicació (telègraf i telèfon, especialment). No obstant això, cal destacar una diferència important entre aquests dos processos: la im-portància distintiva que hi té el coneixement científic com a instrument d’impuls del desenvolupament tecnològic. Encara que en la primera revolució industrial un determinat tipus de conei xement va permetre la substitució d’instruments per màquines, no és fins a la segona meitat del segle XIX que el coneixement científic es vincula directament a l’activitat econòmica.

22. Kranzberg (1985).

diversitas76.indb 42 05/02/2013 11:14:44


Utilitzant el marc analític de la revolució industrial, és possible afirmar que les dues últimes dècades del segle XX es van caracteritzar per la presència d’un fenomen de revolució, ja que s’estarien trans-formant les condicions de vida i la societat. I aquesta revolució seria una revolució industrial perquè el desenvolupament de la tecnologia productiva assentaria les bases d’un canvi econòmic i sociocultural interre lacionat. En les primeres aproximacions analítiques, aquest procés de consolidació de la tercera revolució industrial va rebre la denominació d’era de la informació.23 Ara bé, la novetat del procés de canvi dis ruptiu actual no s’ha de buscar en les seves bases infor-macionals i de coneixement, també característiques de la primera i la segona revolució industrial. La veritable novetat sobre la qual es recolza la tercera revolució industrial deriva de l’aplicació i l’ús del nou co neixement generat. El conei xement que s’utilitza en l’aplicació productiva de les tecnologies digitals serveix, al seu torn, per generar, aplicar i difondre nou coneixement en l’activitat econòmica. D’aquesta manera, i mitjançant les infraestructures digitals, el coneixement és al-hora input i output clau de l’esquema econòmic i social en un procés de retroalimentació constant entre la seva generació i el seu ús. Preci-sament, aquest fenomen és el que ens permet anomenar la dinàmica de revolució industrial actual com el procés de tran sició cap a l’economia i la societat del coneixement.24

Després de constatar el procés de revolució industrial que sig nifica l’adveniment de l’economia i la societat del coneixement, a continu-ació abordarem l’aproximació al canvi de paradigma tecnoeconòmic, més centrada en l’estudi de la seva dimensió tècnica, productiva i eco-nòmica. La investigació sobre els paradigmes va ser introduïda a l’anà-lisi econòmica pels historiadors de la ciència, en el context d’estudi de les revolucions científiques. Entenem per paradigmes el conjunt de realitzacions científiques universal ment reconegudes que, durant un període de temps determinat, proporcionen els models de problemes i solucions a una comu nitat científica.25 Aquesta concepció en termes de pensament científic té la seva translació en termes d’un progrés tecno-

23. Mokyr (1990; 2008).24. Torrent (2008). 25. Khun (1971).

diversitas76.indb 43 05/02/2013 11:14:45


lògic generalitzat. Un conjunt d’investigadors, vinculats a la Univer-sitat de Sussex al Regne Unit, i descontents amb la concepció tradici-onal que vincula el canvi tecnològic amb l’activitat eco nòmica, van uti-litzar per primera vegada el concepte de paradigma tecnoeconòmic per explicar integralment els fonaments de la innovació i la seva translació a l’activitat econòmica.26 Segons aquesta aproximació, un paradigma tecno econòmic és un conjunt d’innovacions tècniques, organitzatives i de gestió interrelacionades, amb uns avantatges que sobre passen la producció d’una nova gamma de productes i sistemes d’innovació, ja que també inclouen la dinàmica del cost relatiu de tots els inputs de producció. En cada nou paradigma, un input parti cular (o un conjunt d’inputs) es pot descriure com el factor clau d’aquest paradigma, ca-racteritzat per la caiguda de costos rela tius i la seva disponibilitat uni-versal. Els canvis de paradigma tecnoeconòmic són processos de trans-formació en el sistema tecnològic de gran magnitud i que tenen una importància vital per al comportament del conjunt de l’economia. Un canvi d’aquest tipus es refereix a una combinació d’interrelacions d’in-novació entre productes, processos, tècniques, organització i esquemes directius, que impliquen un salt quantitatiu en el potencial de producti-vitat i competitivitat del conjunt de l’economia i que obren noves opor-tunitats d’inversió i beneficis. En altres paraules, la consolidació d’un nou paradigma tecnoeconòmic significa molt més que la implantació d’innovacions incrementals o radicals; fins i tot, és més que l’aparició d’un nou sistema tecnològic que consolida l’aparició d’un nou sector productiu. El canvi para digmàtic en l’àmbit tècnic i econòmic signi-fica una capacitat important de penetració en el conjunt de les activitats econòmiques, de manera que es transformen radicalment les fonts de productivitat i competitivitat.

Des d’aquesta concepció, el canvi contemporani de paradig ma tec-noeconòmic (o el cinquè cicle econòmic de llarga durada) es pot con-siderar com el pas d’una base tecnològica basada, fonamentalment, en inputs barats d’energia a una altra de basada en inputs barats d’infor-mació, comunicació i coneixement, que afloren a través de la utilització massiva de les TIC. La taula 3 recull algunes de les característiques principals d’aquests cinc cicles econòmics de llarga durada, o cicles Kondratiev, que l’activitat econòmica ha presentat fins al moment.

26. Dosi et al. (1988); Pérez (2002).

diversitas76.indb 44 05/02/2013 11:14:45


taul

a 3.

Els

cinc c

icles

econ

òmics

(par

adig

mes

tecn

oeco

nòm

ics) d

e lla

rga

dura

daC

icle

s1

23

45

Perío

de17

70-1

780

a 18

30-1

840

Revo

luci

ó in

dus-

tria

l

1830

-184

0 a

1880

-189

0

Pros

peri

tat

vict

oria

na

1880

-189

0 a

1930

-194

0

Belle

Époq

ue

1930

-194

0 a

1980

-199

0

Edat

d’o

r del

cre

ixem

ent

Des

de

1990

Para

digm

a de

les T

IC E

cono

mia

de

l con

eixe

men

t

Des

crip

ció

Prim

era

mec

anitz

ació

Ener

gia

del

vapo

rFe

rroc

arril

Elec

trici

tat

Engi

nyer

ia p

esan

tPr

oduc

ció

ford

ista

en

mas

saIn

form

ació

, com

unic

ació

i co

nei-

xem

ent

Mèt

odes

de

trans

port

i cre

ixem

ent s

ecto

rial

indu

ït

Can

als m

aríti

ms

Car

rete

res

Tèxt

ilQ

uím

ica

tèxt

ilM

aqui

nària

tèxt

ilFe

rro

Ener

gia

hidr

àulic

aC

eràm

ica

Ferr

ocar

ril

Tran

spor

t mun

-di

al p

er v

aixe

ll

Ofe

rta i

dist

ribuc

ió

d’el

ectri

cita

tEn

giny

eria

el

èctri

caM

aqui

nària

el

èctri

caC

able

i fil

sEn

giny

eria

pes

ant

Arm

amen

t pes

ant

Ace

r per

a

trans

port

Quí

mic

a pe

sant

Fibr

es si

ntèt

ique

s

Aut

opis

tes

Aer

opor

tsLí

nies

aèr

ies

Mat

eria

l de

trans

port

Arm

amen

t per

a la

gue

rra

Avia

ció

Bén

s de

cons

um d

urab

lePl

ante

s de

proc

és in

dust

rial

Mat

eria

ls si

ntèt

ics

Petro

quím

ica

Com

unic

acio

ns d

igita

ls i

tele

com

u-ni

caci

óX

arxe

sSa

tèl·l

its i

aero

nàut

ica

Ord

inad

ors,

prog

ram

ari

Bén

s de

capi

tal e

lect

ròni

csEn

ergi

es re

nova

bles

Fibr

a òp

tica

Rob

òtic

aC

eràm

ica

avan

çada

Bas

es d

e da

des

Serv

eis d

’info

rmac

ióC

ontin

guts

dig

itals

Bio

tecn

olog

iaN

anot

ecno

logi

a

diversitas76.indb 45 05/02/2013 11:14:45


Fact

or p

rodu

ctiu

d’

ofer

ta a

bund

ant

Cot

ó

Ferr

o

Car

bó

Tran

spor

t

Ace

rEn

ergi

es fò

ssils

(pet

roli)

TIC

Con

eixe

men

tO

rgan

itzac

ió d

’em

-pr

eses

i fo

rmes

de

coop

erac

ió i

com

pe-

tènc

ia

Empr

eses

indi

vi-

dual

s i c

ompe

tèn-

cia

de le

s pet

ites

empr

eses

Estru

ctur

a de

co

oper

ació

en

la in

nova

ció

i el

finan

çam

ent

Cap

itals

loca

ls i

rique

sa in

divi

dual

Aug

men

ts

d’oc

upac

ió a

les

gran

s em

pres

es.

El c

reix

emen

t de

ls m

erca

ts, l

a re

spon

sabi

litat

lim

itada

i l’a

ccés

al

s mer

cats

fin

ance

rs p

erm

e-te

n no

us p

atro

ns

d’in

vers

ió,

l’ass

umpc

ió d

e ris

cos i

la p

ropi

-et

at p

rivad

a.

Emer

gènc

ia d

e le

s gr

ans e

mpr

eses

, cà

rtels

, tru

sts i

fu

sion

s.

Els m

onop

olis

i el

s olig

opol

is só

n típ

ics.

Apa

reix

la

regu

laci

ó i l

a pr

opie

tat e

stat

al

dels

mon

opol

is

natu

rals

i de

les

utili

tats

púb

lique

s.

Con

cent

raci

ó ba

n-cà

ria i

finan

cera

.

Emer

gènc

ia d

e l’e

spec

ialit

zaci

ó en

la d

irecc

ió

de le

s gra

ns

empr

eses

.

Com

petè

ncia

olig

opol

ís-

tica.

Cor

pora

cion

s mul

tinac

io-

nals

, bas

ades

en

la in

vers

ió

dire

cta

estra

nger

a i l

es

loca

litza

cion

s mul

tipla

nta.

Subc

ontra

ctac

ió c

ompe

-tit

iva,

que

es b

asa

en la

in

tegr

ació

ver

tical

.

Con

cent

raci

ó, d

ivis

iona

-lit

zaci

ó i c

ontro

l jer

àrqu

ic.

Apa

reix

la te

cnoe

stru

ctur

a a

les g

rans

cor

pora

cion

s.

Xar

xes d

e ne

goci

s, pe

tites

i gr

ans

empr

eses

bas

ades

en

l’ús i

nten

siu

de la

tecn

olog

ia d

igita

l i e

ls fl

uxos

d’

info

rmac

ió, c

omun

icac

ió i

cone

i-xe

men

t.

Es c

onso

liden

les e

cono

mie

s de

xarx

a i l

a in

vers

ió e

n in

tang

ible

s.

Forc

es c

ompe

titiv

es b

asad

es e

n la

in

nova

ció

per a

ls m

erca

ts g

loba

ls.

Font

: rep

rodu

ït de

Tor

rent

(200

9).

diversitas76.indb 46 05/02/2013 11:14:45


La consolidació del paradigma tecnoeconòmic de l’economia del coneixement té com a condició necessària tres components bàsics. En primer lloc, un nou esquema productiu. És a dir, la incorpo ració d’un nou recurs productiu (o de diversos nous recursos) que deter-mina: a) una variació dels costos relatius; b) un augment de l’eficiència productiva i la competitivitat econòmica; c) un canvi en l’estratègia i l’organització empresarial; d) l’aparició i la consolidació de noves activitats econòmiques, i e) l’ús d’aquests nous béns i serveis per part de la resta de les activitats i dels agents econòmics. En el cas que ens ocupa, la condició per a la consolidació del canvi de paradigma tec-noeconòmic seria la incorporació massiva del coneixement a l’activitat productiva. En aquest sentit, es requereixen l’aparició d’un nou sector productiu (sector TIC) i la revisió dels esquemes de producció de l’antic paradigma industrial, amb noves fonts de creixement a llarg ter-mini de la productivitat i la competitivitat del conjunt de l’economia.

En segon lloc, un nou esquema en la producció de coneixement. En el nostre cas, un conjunt de noves tendències en el fons social de saber de tot tipus aplicat a l’ac tivitat econòmica, amb l’objectiu de ge-nerar innovacions incre mentals i radicals que aprofitin millor el nou factor productiu de baix cost relatiu. A més, i per optimitzar l’avantatge competitiu del nou input, cal destacar el canvi en la direcció de la in-versió en coneixement. Aquest canvi significa, entre altres coses, una onada d’inversió en béns i serveis TIC, però també l’aprofitament de les xarxes de coneixement (inversió i innovació en intangibles) i de la difusió internacional de la tecnologia.

I, en tercer lloc, nous patrons de despesa i d’inversió. En el cas que ens ocupa, l’impuls des de la demanda (consum, inversió i relacions exteriors) de les activitats productives basades en l’input coneixement.

Així, doncs, l’aproximació metodològica efectuada mitjançant l’anàlisi dels canvis en els paradigmes tecnoeconòmics ens ha de-mostrat que la condició principal per a la constatació d’un canvi en el substrat econòmic és la incorporació massiva del nou recurs i mer-caderia, determinant de la productivitat i la competitivitat, en el con-junt de l’esfera econòmica. En aquest context, és possible afirmar que per economia del coneixement entenem l’anàlisi del comportament i

diversitas76.indb 47 05/02/2013 11:14:45


dels fets relacionats amb l’aplicació econòmica del saber.27 Arribats a aquest punt, cal fer algunes consideracions.

Primera, malgrat que és molt evident, l’economia del co neixement forma part de l’anàlisi econòmica i, per tant, utilitza l’aproximació metodològica de l’economia com a ciència. Això no significa, en cap cas, que l’economia del coneixement no es valgui d’altres aproxima-cions disciplinàries. Al contrari, per les mateixes característiques del coneixement, no es pot fer una aproximació global al comportament i als fets econòmics que se’n deriven sense visitar aspectes metodolò-gics, tecnològics, sociològics, psicològics i filosòfics, per esmentar-ne uns quants dels més utilitzats en l’anàlisi, intrínsecament multidisci-plinària, sobre l’economia del coneixement.

Segona, i com analitzarem detalladament a continuació, en tenem per aplicació econòmica del saber la incorporació a les ac tivitats econòmiques d’un ampli ventall de coneixements, ja sia observables ja sia difícilment mesurables. Per tant, l’economia del coneixement no solament es circumscriu a l’anàlisi de l’apli cació econòmica dels des-envolupaments científics i tecnològics, ni es pot assimilar, per exemple, a l’economia de l’educació, ja que aquests són alguns dels desenvolu-paments del saber, no tots, que s’incorporen a l’activitat econòmica.

Tercera, encara que s’inscriu dins de l’anàlisi econòmica, l’eco-nomia del coneixement no tracta de l’anàlisi d’un sector o d’un re-curs econòmic concret; és molt més que això. Es podria pensar que l’economia del coneixement equival, per exemple, a l’econo mia de la informació, però hem d’insistir en la transversalitat i la profunditat del concepte. Mitjançant l’economia del coneixe ment podem analitzar com l’aplicació econòmica d’aquest recurs i mercaderia transforma tant les activitats de producció, amb nous béns i serveis i canvis en els que ja existeixen, com les activitats de demanda, ja sia de consum, d’inversió o de sector exterior. De fet, la manifestació massiva del saber en l’activitat econòmica a partir de la dècada dels noranta del segle passat, incentivada fonamentalment per l’eclosió de les TIC, ha canviat el comportament dels agents eco nòmics, ha generat noves activitats i ha variat substancialment algunes de les que ja existien. Precisament, és en aquest sentit més ampli en què hem d’interpretar l’economia del

27. Torrent (2002; 2004).

diversitas76.indb 48 05/02/2013 11:14:45


coneixement, ja que el coneixement s’ha convertit en un dels elements clau dels avenços de la productivitat i la competitivitat i, en conse-qüència, del creixement econòmic i del benestar material de la societat.

1.2. la microeconomia del coneixement

Després del recorregut analític que acabem de fer, que ens ha permès establir les bases conceptuals del procés de transició cap a un nou paradigma tecnoeconòmic caracteritzat per la importància dels fluxos de coneixement, tot seguit ens endinsarem en l’anàlisi econò-mica més detallada d’aquest recurs d’importàn cia vital per al futur competitiu i el benestar material. Amb aquest objectiu, ens hem de fer les preguntes següents: és pos sible identificar algunes caracterís-tiques relatives sobre la incorpo ració del coneixement a l’activitat econòmica? Si és possible, quines són? I, finalment, com transformen l’estructura econò mica i dels mercats? O, en altres paraules, quin paper té el coneixement en la construcció d’un nou substrat econòmic dife-rent del de l’eco nomia industrial? Les respostes a aquestes preguntes ens con dueixen, inevitablement, cap a la caracterització econòmica, com a recurs i com a mercaderia, del coneixement, i cap a la distinció de l’estructura econòmica i dels mercats entre l’economia industrial i l’economia del coneixement.

Entenem per coneixement el que ens planteja l’epistemologia, la teoria del coneixement: el procés humà i dinàmic que consis teix a jus-tificar una creença personal cap a la certesa.28 Aquesta aproximació al coneixement com a creença adequadament justificada situa el problema central de la seva teoria en la qües tió de com justifiquem les creences, és a dir, en l’explicació de la diferència entre el coneixement i la simple creença veritable. Deixant de banda aquests aspectes, en la mateixa de-finició epis temològica del coneixement hi ha dos elements molt im-portants que cal destacar des del punt de vista econòmic. Primer, el fet que el coneixement està relacionat amb l’acció humana i, segon, el fet que la generació de coneixements és dinàmica, ja que es crea en interaccions entre individus, grups, organitzacions i societats. Aquestes

28. Terricabras (2001).

diversitas76.indb 49 05/02/2013 11:14:45


dues característiques ens permeten situar el coneixe ment en el nostre terreny. És a dir, l’acció humana i dinàmica de creació de coneixement es pot interpretar, entre altres coses, com una activitat econòmica.

Més concretament, és possible aproximar-nos a la producció de co-neixement? Per contestar aquesta pregunta hem de definir, encara més, quina és la interpretació que fem del coneixement des de la perspectiva de l’anàlisi econòmica. En aquest context, el primer que hem d’aclarir és la distinció entre el coneixement i la informació, o el flux de mis-satges a partir del qual es gene ra el coneixement.29 Encara que tots dos conceptes estan molt relacionats, l’aproximació econòmica se centra en el fet que la informació és un input, no l’únic, en el procés de gene-ració de coneixement. La informació proporciona un nou punt de vista per interpretar esdeveniments o objectes; per tant, és un mitjà o un ma-terial necessari per obtenir i construir el coneixement. La informació influeix en el coneixement i hi afegeix alguna cosa o el reestructura. De fet, podríem afirmar que en l’acte de conèixer s’estableix un flux acu-mulatiu entre tres elements: les dades, la informació i el coneixement. Aquest flux de genera ció de saber consolida el coneixement com un re-curs utilitzat diàriament pels agents econòmics en la presa de decisions en l’esfera econòmica. I no sols això, el coneixement generat és econò-micament representable per mitjà de la seva funció de producció. Es pot afirmar, doncs, que el coneixement, com a es tri per a la producció, la distribució, l’intercanvi i el consum, té una rellevància econòmica.30

Actualment, l’activitat econòmica incorpora, bàsicament, quatre tipus de coneixement:31 el saber què (know-what), el saber per què (know-why), el saber com (saber fer) i el saber qui (know-who). Amb relació al saber què, és fàcil observar que aquesta tipologia de coneixe-ment s’identifica amb la informació, ja que pot ser segmentada i repre-sentada fàcilment per mitjà de fluxos de bits. El saber què es refereix, doncs, al coneixement sobre fets. El saber per què és un tipus de co-neixement extre mament important per al desenvolupament tecnològic d’algunes àrees productives. La producció i reproducció d’aquest tipus

29. Neef (1998). 30. Neef et al. (1998); Thurow (2000); Stehr (2002); Mokyr (2002); Torrent

(2004); Vilaseca i Torrent (2005). 31. Lundvall i Johnson (1994); Foray i Lundvall (1996).

diversitas76.indb 50 05/02/2013 11:14:45


de coneixement es fa en el marc d’organitzacions especialitzades, com, per exemple, la universitat. En suma, el saber per què es re fereix al co-neixement científic sobre les lleis de desenvolupament de la naturalesa, la ment humana i la societat. El saber com està relacionat amb el des-envolupament de les aptituds i les actituds de les persones. Es refereix a les capacitats dels individus que interactuen en l’activitat econòmica per fer coses (skills). Això inclou un conjunt ampli de característiques que tenen les persones, i que poden anar des de les habilitats i les capa-citats fins a la destresa i el talent. Finalment, el saber qui fa referència a un tipus de coneixement que va adquirint una importància progres-siva i que es basa en una combinació d’habilitats, en especial la pos-sibilitat d’actuació social. Actualment, aquest tipus de coneixement és molt important, ja que, en l’economia del coneixement, es planteja la necessitat d’accedir a un conjunt molt heterogeni de coneixements (qui sap què i qui sap fer què) que, a més, són molt dispersos. En resum, el saber qui es refereix al concepte de xarxa de coneixement i al seu ús, de manera que relaciona i fa interactuar els tres anteriors.

Aquests quatre tipus de coneixement es poden adquirir per dife-rents canals. Mentre que el saber què i el saber per què són accessi-bles a partir dels llibres i l’accés a les dades, les altres dues categories s’obtenen principalment a partir de l’experiència pràc tica. El saber com s’obté, bàsicament, en les relacions d’aprenen tatge educatives i també en el desenvolupament professional. El saber qui s’adquireix amb la pràctica social de la professió i, de vegades, mitjançant entorns edu-catius especialitzats o la participació en xarxes socials i professionals.

Una característica addicional d’aquestes quatre tipologies de co-neixement és que mentre que el saber què i el saber per què són fàcil-ment reproduïbles, el saber com i el saber qui presen ten més dificultats a l’hora de ser transformats en informació. Aquesta característica, la facilitat de reproducció, ens porta a una agrupació de la producció de coneixement molt interessant per al nostre objectiu.32 Es tracta de la distinció entre la producció de coneixement explícit, observable o co-dificable, i la de conei xement tàcit o implícit. La producció de coneixe-

32. Polanyi (1978); Nonaka (1991); Nonaka i Takeuchi (1995).

diversitas76.indb 51 05/02/2013 11:14:45


ment explícit, observable o codificable és la que es pot expressar en un llen guatge formal i sistemàtic, de manera que és possible processar-la, transmetre-la i emmagatzemar-la amb facilitat. La producció de co-neixement tàcit o implícit està associada al factor treball i inclou ele-ments tècnics i cognoscitius, com l’experiència pràctica, les habilitats i les qualificacions difícils de detallar.

Una vegada definides les característiques principals de la pro-ducció de coneixement, és a dir, les diferents maneres rellevants del saber com a recurs econòmic i la seva agrupació a partir de la facilitat de reproducció, ja estem en disposició d’abordar la seva incorporació al conjunt de l’activitat econòmica. Arribats a aquest punt, farem un parell de consideracions prèvies. En primer lloc, el coneixement serà econòmicament rellevant sempre que es manifesti en l’activitat econò-mica. Per exemple, el coneixe ment que incorporen les persones econò-micament inactives, el coneixement científic no aplicat a la producció o el coneixe ment observable no utilitzat per l’activitat econòmica no ens interessen des del punt de vista de la incorporació del saber a l’economia. No obstant això, des del punt de vista de la produc ció del mateix coneixement sí que ens interessen, i molt, tots els vessants del saber no manifestats econòmicament. En segon lloc, l’activitat econò-mica sempre ha incorporat el coneixement com a recurs: l’empresari innovador i el capital humà en són dos dels exemples més il·lustratius. En efecte, la visió de l’empresa ri innovador, que acumula coneixement sobre la producció i el mercat del seu nou producte, o els esforços de capitalització del treball, vinculats a l’educació i la formació de les per-sones, són dos exemples significatius de la incorporació del coneixe-ment als esquemes de producció.

Ara bé, és important assenyalar que, durant les últimes dè cades, la consolidació econòmica de les TIC ha permès fomentar, ampliar i modificar notablement la dotació econòmica del coneixement. Aquest augment substantiu de la presència del coneixement en l’activitat eco-nòmica es manifesta bàsicament per dues vies. La primera via ha estat un augment notable del coneixement obser vable utilitzat. És molt evi-dent que la millora es pectacular de l’accés i la gestió dels fluxos d’in-formació, comunicació i coneixement ha permès una relaxació notable

diversitas76.indb 52 05/02/2013 11:14:45


de les barreres en la difusió i l’ús productiu del coneixement obser-vable. La sego na via és la transformació del coneixement tàcit en ob-servable i el canvi en els requeriments i les habilitats formatives i d’ex-periència que l’economia del coneixement demana a la força de treball. En resum, podem tancar aquesta visió del coneixement com a recurs de l’activitat econòmica afirmant que l’ús intensiu de les TIC ha confluït en: a) un augment de la dotació de conei xement observable; b) la trans-formació de coneixement tàcit en observable, i c) el desenvolupament de noves capacitats i competències de la força de treball, la qual cosa ha acabat per generar un cercle virtuós entre la producció de coneixe-ment i els seus usos eco nòmics i socials.33

Acabem de constatar com el coneixement, per mitjà de la seva inte-racció amb les TIC, es consolida com un recurs d’importància capital per a l’activitat econòmica. Ara bé, si limitéssim la nostra descripció a aquest aspecte, n’extrauríem unes conclusions par cials, ja que actu-alment el coneixement no és només un recurs implícit per a la pro-ducció del conjunt de béns i serveis, sinó que també s’ha convertit en una mercaderia objecte de transacció econòmica, un bé o un servei que s’intercanvia als mercats. En aquest sentit, és important assenyalar que els béns i serveis o mercaderies coneixement tenen unes característi-ques especials que hauríem de ser capaços d’analitzar. Per fer-ho, igual com amb el coneixement com a recurs, distingirem entre: a) les pro-pietats econòmiques de les mercaderies coneixement fàcilment repro-duïble o observable, derivades de l’aplicació econòmica del saber què i del saber per què, i b) les propietats de les merca deries coneixement difícilment reproduïble o tàcit, derivades de l’aplicació econòmica del saber com i del saber qui.

Una primera aproximació a les característiques de les mer caderies coneixement fàcilment reproduïble és la que, basant-se en el procés de digitalització, arriba a detallar les propietats econòmiques del que s’anomena béns d’informació.34 Per béns d’informació o mercaderies coneixement observable (és a dir, la manifestació com a output del coneixement observable) en tenem qualsevol bé o servei que es pugui

33. Antonelli et al. (2000).34. Shapiro i Varian (1999); Shy (2001).

diversitas76.indb 53 05/02/2013 11:14:46


digitalitzar, és a dir, codificar com un conjunt de bits. Per al nostre pro-pòsit, els re sultats de futbol, els llibres, les bases de dades, les revistes, les pel·lícules, la música, els índexs borsaris i les pàgines web, entre molts altres. La seva primera característica fonamental està relacionada amb la seva estructura de costos i deriva del fet que els béns i serveis coneixement observable són molt cars de produir i molt barats de re-produir. En terminologia econòmica, tenen uns cos tos fixos elevats i uns costos marginals molt baixos (tendents a zero). Ens trobem, doncs, en el món dels rendiments creixents a escala. És a dir, amb augments de l’output superiors als incre ments de la dotació dels inputs. Aquesta estructura de costos té conseqüències importants a l’hora de fixar el preu, ja que aquest no es pot basar únicament en el cost (molt baix en la reproducció), sinó que ha d’incorporar, inevitablement, la valoració que en fa el consumidor del bé o servei. La pre sència de rendiments creixents ens condueix, indefectiblement, a les estratègies de diferenci-ació del producte com a oportunitat per augmentar la valoració que el consumidor final fa de les mercaderies coneixement observable.

Una segona característica del coneixement observable com a mer-caderia és la consideració de bé d’experiència. Un bé o servei és d’ex-periència si els consumidors l’han de provar per poder-ne determinar la utilitat. Malgrat que qualsevol bé o servei nou és d’experiència, es pot destacar que les mercaderies coneixement observable són d’expe-riència, perquè l’usuari final no en pot determinar la utilitat fins que les consumeix. I, a més, això passa cada vegada que es planteja la ne-cessitat de con sum. Els béns i serveis de la indústria de creació, edició i difusió de continguts són un exemple clar d’això. El lector d’un llibre, l’usuari d’un servei d’educació o l’espectador d’una pel·lícula no poden determinar la utilitat que els representa la mercaderia que han adquirit fins que no l’han consumit. Des del vessant de l’empresa, aquesta situació es produeix quan, a mesura que augmenta l’experi-ència en l’activitat productiva, es redueix el cost per unitat produïda. Les economies d’experiència corresponen a la situació en què el cost mitjà de producció és decreixent amb l’experiència de l’empresa. De fet, les empreses productores de mercaderies coneixement observable redueixen el cost unitari de producció a mesura que augmenta l’experi-

diversitas76.indb 54 05/02/2013 11:14:46


ència sobre la percepció final que té el consumidor de les se ves mer-caderies. D’aquesta manera, es genera un flux circular de percepcions entre empresaris i consumidors de mercaderies coneixement obser-vable a mesura que augmenta l’experiència dels dos agents econòmics.

Una tercera característica de les mercaderies coneixement obser-vable és la utilitat marginal decreixent que genera el seu accés. Aquesta idea de saturació genera una sensació de sobrecàrrega de coneixement observable accessible. Així doncs, el problema que tenim actualment no és d’accés a la informació, sinó de sobrecàrrega de la informació. Per tant, aquesta tipologia de mercaderies coneixement es caracteritza per un grau de satis facció del consumidor que va disminuint a mesura que augmenta la sensació de saturació resultant de la sobrecàrrega d’outputs als quals pot accedir. De fet, aquesta és una de les motiva-cions, juntament amb l’estructura de costos, de l’aplicació de les es-tratègies de diferenciació i de fidelització dutes a terme per moltes em-preses d’aquest tipus de mercaderies. Una quarta característica relacio-nada amb l’evolució conver gent de les tecnologies digitals, però també amb les estratègies diferenciadores del producte de les empreses, són les importants barreres de sortida de les mercaderies coneixement ob-servable. Dit d’una altra manera, la dependència tecnològica dels usu-aris d’aquest tipus de coneixement provoca que els costos de canvi (lock-in) siguin molt elevats. Aquests poden ser molt amplis, i poden anar des de la despesa associada a un canvi de tecnolo gia fins a les d’aprenentatge per assolir els nous coneixements necessaris per fer-ne ús (cervell humà o wetware). L’exemple típic d’aquesta situació són els problemes derivats d’un canvi de programari in formàtic, i que poden anar des de les incompatibilitats amb altres programes fins a la neces-sitat d’un nou ensinistrament. Finalment, les mercaderies coneixement fàcilment reprodu ïble tenen una cinquena atribució que es deriva de la utilitat progressi va per als consumidors d’un nombre creixent d’usu-aris. Aquesta característica, que en termes econòmics es relaciona amb les externalitats de xarxa derivades de la seva utilització, té el seu fo-nament en el fet que la utilitat per als consumidors creix en progressió exponencial a mesura que n’augmenta el nombre (o llei de Metcalfe).

diversitas76.indb 55 05/02/2013 11:14:46


D’altra banda, i com destacàvem anteriorment, les merca deries coneixement també incorporen un tipus de saber que és més difícil-ment reproduïble. De fet, es tracta, bàsicament, de la comercialització del saber com i del saber qui. Alguns exem ples de mercaderies conei-xement difícilment reproduïble són les capacitats, habilitats, talent o destresa que incorpora la força de treball en l’activitat econòmica; el coneixement dels agents econòmics sobre la producció, el mercat o un sector determinat, i les capacitats d’interacció social per conèixer en profunditat les característiques d’una activitat econòmica. Malgrat que hi ha alguns mercats d’aquest tipus de coneixement –el de caçatalents / cercatalents (headhunters) en seria un dels més paradigmàtics–, molts d’aquests in tercanvis de coneixement es produeixen a l’interior de l’empresa (mercats interns de treball). Tanmateix, quines són les propi-etats econòmiques d’aquest tipus de mercaderies?

En primer lloc, cal destacar, com s’ha comentat, la dificultat de processar, emmagatzemar i transmetre les mercaderies co neixement tàcit. Això ens porta a una consideració econòmica rellevant: la difi-cultat de reproducció. Per exemple, és més fàcil reproduir digitalment un llibre, un CD o una pel·lícula, que les habilitats dels treballadors per dur a terme la seva ocupació. Els costos marginals d’aquest tipus de mercaderia coneixement són superiors als de les mercaderies co-neixement observable i, per tant, la condició de rendiments creixents s’hi produeix amb menys intensitat. Ara bé, això no significa, en cap cas, que els béns i serveis coneixement tàcit trenquin amb la concepció de no rivalitat, pròpia de les mercaderies coneixement, més ben dit, pròpia dels béns públics. La idea de bé no rival ens posa en relleu el fet que una vegada un bé és produït, aquest pot ser consumit per més d’una persona alhora. La diferència entre un plàtan (bé rival) i una fór-mula matemàtica (bé no rival) és, precisament, que el primer només es pot consumir una ve gada, mentre que el segon, un cop s’ha generat, és aplicable a l’activitat econòmica tantes vegades com es vulgui. En efecte, actualment, amb l’ús de les TIC, és possible no tan sols accedir a grans quantitats d’informació i formació que incideixen so bre el co-neixement tàcit, sinó que també s’han desenvolupat nous mercats de

diversitas76.indb 56 05/02/2013 11:14:46


mercaderies coneixement tàcit: per exemple, les empreses a Internet que fan de mitjanceres entre l’oferta i la demanda de treball.

La segona característica que s’ha d’analitzar dels béns i serveis coneixement tàcit és la seva consideració de béns d’experiència. En aquest punt es produeix una coincidència amb les mercade ries conei-xement observable, ja que la utilitat per al consumidor es determina a partir del seu consum. Tanmateix, igual com en el cas anterior, les TIC incideixen sobre la utilitat del productor i el consumidor, en el sentit que faciliten i milloren l’intercanvi d’informació o les mostres del contingut. Respecte a la utilitat marginal decreixent en l’accés de les mercaderies coneixement tàcit, tot sembla indicar que la sa turació del consum és inferior respecte al cas del coneixement observable. Bà-sicament per dues raons. Primera, pel fet, ja co mentat, que la dificultat de reproducció provoca que aquestes mercaderies no siguin tan pre-sents als mercats digitals com les mercaderies fàcilment transformables en informació. I, segona, pel fet que les mercaderies coneixement tàcit es tornen priori tàries per al desenvolupament de l’activitat econòmica, la qual cosa en fomenta la demanda. En aquest sentit, podríem arribar a afirmar que, mentre que en el cas d’algunes mercaderies co neixement observable els consumidors poden tenir la sensació d’excés d’oferta, en el cas de les mercaderies coneixement tàcit més aviat es produeix la sensació d’un excés de demanda. De la mateixa manera, les barreres de sortida o de canvi també són mínimes en aquest tipus de mercaderies.

Finalment, es pot des tacar una característica addicional molt re-llevant. Es tracta de les importants externalitats de xarxa i d’ús dels béns i serveis coneixement tàcit. Aquestes procedeixen de dos àmbits. Primer, igual com en el coneixement observable, per l’augment de la utilitat que genera un increment del nombre d’usuaris (ex ternalitats-xarxa d’ús). Segon, per les mateixes característiques del saber, amb una representativitat important del coneixement relacional (el saber qui) que incorporen aquest tipus de merca deries (externalitats-xarxa intrínseques). La taula 4 reprodueix les principals característiques eco-nòmiques de les mercaderies i els mercats coneixement observable i coneixement tàcit.

diversitas76.indb 57 05/02/2013 11:14:46


taula 4. Mercaderies i mercats coneixement observable i tàcit

Tipus de coneixement

Facilitat de reproducció Tipus de béns Propietats

econòmiques Exemples

Saber què - Coneixement observable

- No rival- Bé d’experiència - Capacitat d’exclusió

- Rendiments creixents alts - Utilitat marginal decreixent - Fortes barreres sortida - Externalitats xarxa d’ús

- Continguts digitals- Mitjans de comunicació- Maquinari i telecomunicacions - Programari i serveis

Saber per què- Coneixement observable

- No rival- Bé d’experiència - Exclusió mitjana

- Rendiments creixents alts - Utilitat marginal decreixent- Fortes barreres sortida- Externalitats xarxa d’ús

- Coneixement científic - Investigació i desenvolupament - Patents- Sistemes d’innovació

Saber com - Coneixement tàcit

- No rival- Bé d’experiència - Baixa exclusió

- Rendiments creixents mitjans- Utilitat marginal decreixent - Poques barreres de sortida- Externalitats xarxa d’ús

- Mercats interns de treball- Borses treball a Internet- Cervell humà (wetware) - Competències digitals

Saber qui - Coneixement tàcit

- No rival- Bé d’experiència - Baixa exclusió - Externalitats de xarxa intrínseques

- Rendiments creixents mitjans - Utilitat marginal creixent- Poques barreres de sortida- Externalitats xarxa d’ús

- Capital i xarxes socials- Cervell humà (wetware) relacional- Xarxes professionals

Font: reproduït de Torrent (2009).

1.3. De la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa

Acabem de constatar que la consolidació de l’economia del co-neixement determina noves fonts de productivitat i competitivitat, i nous comportaments i propietats dels mercats i les mercaderies. Com ha evolucionat en aquest context l’activitat empresarial? Es conso-

diversitas76.indb 58 05/02/2013 11:14:46


liden noves formes d’empresa i de negoci? Es transforma la generació de valor? A continuació ens proposem de revisar el canvi que l’agent econòmic empresa ha experimentat amb la irrupció de l’economia del coneixement.

És possible començar aquesta anàlisi afirmant que el profund procés de transformació econòmica i social, impulsat per la globalització de l’activitat econòmica, pels efectes sinèrgics de les tecnologies de la in-formació i la comunicació (TIC) i per la progressiva importància com-petitiva dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement, cons-tata dues realitats fonamentals en l’àmbit empresarial.35 La primera, una complexitat creixent de l’entorn i de la tecnologia. El motor de la transformació de l’organització i l’estructura empresarial ha estat el fet d’enfrontar-se a un entorn caracteritzat per l’increment de la incertesa tecnològica, per la fragmentació dels mercats i la demanda, i per la reducció del cicle de vida dels productes i la tecnologia. La segona és que no hi ha una estructura organitzativa única de la producció i del treball. Diferents formes i principis organitzatius s’han adaptat i han aconseguit avantatges competitius al llarg i ample de diferents sectors i territoris de l’economia mundial. No hi ha una única teoria o model or-ganitzatiu, un única forma d’empresa o de negoci, que capturi totes les variants possibles de tecnologies, mercats i empreses. De la mateixa manera, no hi ha una única política industrial possible.

Amb tot, i a l’empar dels processos d’organització i de treball fle-xibles, més correctament d’especialització flexible, és possible afirmar que a final del segle xx la reprogramació constant del procés productiu i l’adaptació a la demanda es van constituir en els eixos vertebradors de tota organització empresarial. En aquest context, la diversitat de formes empresarials i la convivència de grans empreses amb xarxes d’empreses més petites, més flexibles i menys jeràrquiques va generar un intens debat acadèmic sobre el paper de la forma organitzativa de l’empresa, del qual es pot concloure que el procés de concentració sense centralització, liderat per les grans empreses, organitzades ara a través d’una xarxa flexible de productors, però també amb la partici-pació d’un teixit de xarxes d’empreses de dimensió menor, va ser una

35. Valdaliso i López (2000); Torrent et al. (2008).

diversitas76.indb 59 05/02/2013 11:14:46


de les tendències dominants de l’activitat empresarial durant les dar-reres dues dècades del segle xx.36

La reorganització de les grans empreses i de les xarxes d’empreses s’orienta, així, cap a la resposta a qualsevol tipus de demanda, de ma-nera que la descentralització, l’ajust de la producció a la demanda es-perada, la política de zero estocs, la rectificació contínua de les deci-sions de producció per no incórrer en malbarataments i l’explotació del mercat mundial per aconseguir capital, treball i tot tipus de recursos i subministraments més barats, es constitueixen durant aquest període en un dels models d’actuació bàsica de l’activitat empresarial.

L’èxit competitiu dels districtes industrials (xarxes d’empreses), establert sobre la base de les relacions interorganitzatives en un terri-tori, s’explica, parcialment, per les seves noves maneres d’organització de la producció i del treball. En aquest context, i tot i les dificultats d’apreciació, es distingeixen tres grans agrupacions d’organització i d’estructura empresarial, en funció del grau d’integració de la propietat i de la coordinació d’activitats. Així, en el context de l’especialització flexible distingim: 1) la gran empresa organitzada en una xarxa jeràr-quica de proveïdors i productors; 2) les xarxes d’empreses que formen un districte industrial nuclear i jeràrquic (xarxa d’innovació), en el qual la integració de la coordinació i la propietat és baixa i, habitualment, al centre, s’hi situa una organització de producció de coneixement, i 3) les xarxes d’empreses que formen un districte industrial cooperatiu, amb una paritat més gran entre empreses respecte al poder de decisió sobre les activitats.

Cronològicament, la reestructuració econòmica, consolidada durant la dècada dels vuitanta del segle passat, va induir a diverses estratè-gies de reorganització de les empreses i una diversitat de plantejaments explicatius d’aquest procés de transformació. Entre aquesta diversitat hi ha alguns punts de coincidència, que podem resumir a partir de la idea segons la qual els fonaments de l’emergència de l’economia del coneixement s’esdevenen a partir de la interacció entre canvi tecno-lògic i canvi organitzatiu, per bé que el darrer, que presenta diverses

36. Piore i Sabel (1984); Mintzberg (1988); Porter (1985; 1990); Milgrom i Roberts (1990; 1992); Lazonick (1991); Robertson i Alston (1992); Chandler (1994); Langlois i Robertson (1995); Coriat (1993; 1995); Sabel i Zeitlin (1997); Harrison (1997).

diversitas76.indb 60 05/02/2013 11:14:46


formes i especificacions, no té una relació directa amb el primer. L’as-cens de l’economia global del coneixement es caracteritza pel desen-volupament d’una nova lògica organitzativa que està relacionada amb el procés actual de canvi tecnològic, però que no en depèn. La con-vergència i la interacció entre un nou paradigma tecnològic i la nova lògica organitzativa és la que constitueix el ciment històric de l’eco-nomia del coneixement. Tot i això, aquesta lògica organitzativa es ma-nifesta a través de formes diferents en diversos contextos sectorials, culturals i institucionals.

Ja des del principi de la dècada dels vuitanta, l’objectiu fonamental dels canvis organitzatius de l’empresa era fer front a la incertesa cau-sada pel ràpid ritme de canvi en l’entorn econòmic, en l’institucional i en el tecnològic. En aquest procés d’adaptació es van desenvolupar di-verses estratègies d’augment de la flexibilitat en la producció, la gestió i la comercialització. Molts d’aquests canvis organitzatius volien in-tentar redefinir els processos de treball i les pràctiques de contractació amb l’objectiu d’estalviar mà d’obra, mitjançant l’automatització de llocs de treball, l’eliminació de tasques i la supressió de capes direc-tives. En aquest context, la gestió del coneixement i el processament de la informació es van considerar essencials per a la millora del ren-diment de les organitzacions, que evolucionaven cap a una economia basada en el coneixement. Així doncs, podem assenyalar que coexis-teixen diferents tendències organitzatives que caracteritzen el procés de reestructuració capitalista i la transició industrial. Se’n poden enu-merar fins a set.37

La primera tendència identificada de l’evolució organitzativa cap a la configuració en xarxa és la transició de la producció en sèrie (tay-lorisme i fordisme) a la producció flexible. El model de producció en sèrie se sustentava en els increments de productivitat obtinguts per les economies d’escala d’un procés de producció mecanitzat i basat en una cadena de muntatge d’un producte estandarditzat. En aquest context, les condicions de control d’un gran mercat estaven associades a una forma organitzativa específica: la gran empresa industrial, estructurada segons els principis d’integració vertical i de divisió social, tècnica i institucionalitzada del treball. Però, en el nou context econòmic definit

37. Castells (2000); Ficapal (2008a; 2008b).

diversitas76.indb 61 05/02/2013 11:14:46


per les necessitats de flexibilitat d’adaptació a la demanda i de dife-renciació del producte, la rigidesa de la producció en sèrie va generar una resposta organitzativa, el sistema de producció flexible. Aquesta nova orientació organitzativa va ser teoritzada i practicada des de dues posicions diferents: 1) com a especialització flexible, quan la producció s’acomoda al canvi constant sense pretendre controlar-lo, i 2) com a flexibilitat dinàmica o producció flexible d’alt volum, quan, en una situació de demanda creixent d’un producte determinat, les empreses combinen la producció d’alt volum (economies d’escala) amb els sis-temes de producció personalitzada i reprogramable (economies de di-versificació). En ambdues situacions, les TIC hi tenen un paper essen-cial, ja que permeten la transformació de les cadenes de muntatge en unitats de producció fàcils de programar, que poden ser sensibles tant a les variacions del mercat (flexibilitat del producte) com a canvis dels recursos per a la producció (flexibilitat del procés).

Una segona tendència ressaltada és la crisi del model d’organit-zació de les grans empreses i la idoneïtat de les empreses petites i mit-janes com a agents d’innovació i fonts de creació de llocs de treball. Per bé que la qüestió de la dimensió i les seves implicacions sobre la capacitat competitiva de les empreses, sobretot pel que fa a les vin-culacions de poder entre grans i petites i mitjanes organitzacions, ha estat molt debatuda, la literatura ens indica que, en el procés de vincu-lació en xarxa entre empreses de diferents dimensions, la gran empresa ha hagut de reconfigurar les seves estructures organitzatives. Alguns d’aquests canvis impliquen la pràctica cada cop més freqüent de sub-contractar empreses petites i mitjanes, la flexibilitat de les quals permet l’augment de la productivitat i l’eficiència de les grans empreses i, en conseqüència, de l’economia en el seu conjunt. En aquest sentit, el que estaria en crisi seria el model d’organització tradicional de la gran em-presa, basat en la integració vertical i la gestió funcional jeràrquica, que hauria de deixar pas a noves fórmules organitzatives basades en la interconnexió en xarxa amb empreses de diferents dimensions.

La tercera tendència fa referència als nous mètodes de gestió, ori-ginats majoritàriament en les empreses japoneses. En aquests models, l’estabilitat i la complementarietat de les relacions entre el nucli de l’empresa i la xarxa de proveïdors és d’una gran importància. Però, per

diversitas76.indb 62 05/02/2013 11:14:46


al nostre propòsit, la qüestió important és aclarir en quina mesura l’or-ganització del treball que se’n deriva és diferent de l’estructura de divi-sions i departaments d’una companyia amb integració vertical. De fet, gairebé tots els proveïdors clau estan controlats o influïts per empreses financeres, comercials o tecnològiques que pertanyen a la firma matriu o keiretsu. Però, el que resulta important en aquest model és la desin-tegració vertical de la producció en una xarxa d’empreses, procés que substitueix la integració vertical dels departaments dins de la mateixa estructura empresarial. La xarxa de proveïdors permet, doncs, una dife-renciació més gran en la utilització dels recursos per a la producció en un context d’incentius millors i responsabilitats escalonades, sense que això, necessàriament, alteri el model de concentració de la propietat ni els processos d’innovació tecnològica. La novetat d’aquest sistema de gestió consisteix en una organització de la producció que té en compte la iniciativa dels treballadors i les capacitats de reconfiguració per mi-nimitzar la pèrdua i el malbaratament. En síntesi, es pot afirmar que el toyotisme és un sistema de gestió ideat per reduir la incertesa i no per fomentar l’adaptabilitat de les empreses a l’entorn, de manera que la flexibilitat no està en el procés, sinó en el producte.

En quart i cinquè lloc, cal destacar la tendència d’interconnexió entre empreses. En aquest sentit, hem de remarcar dues visions con-ceptuals més de la flexibilitat organitzativa: el model de xarxes mul-tidireccionals aplicat per empreses petites i mitjanes i el model de producció basat en la franquícia i la subcontractació sota la cober-tura d’una gran empresa. Freqüentment, les empreses petites i mitjanes prenen la iniciativa per establir relacions d’interconnexió amb altres empreses amb independència de la seva dimensió i buscant vetes de mercat i operacions de col·laboració. D’aquesta manera, les xarxes de producció i distribució es formen, desapareixen i tornen a formar atenent a les variacions del mercat mundial. I, en uns contextos deter-minats, s’estableixen models horitzontals de producció en xarxa entre empreses petites i mitjanes dedicades a un mateix sector en diversos països o indústries. Per un altre costat, també es desenvolupa un altre tipus de xarxa de producció: les xarxes horitzontals integrades verti-calment. Són una forma de concert intermèdia entre la desintegració vertical, mitjançant acords de subcontractació d’una gran companyia,

diversitas76.indb 63 05/02/2013 11:14:47


i les xarxes horitzontals típiques de les petites empreses. Per exemple, les xarxes de franquícies comercials, que una empresa multinacional estableix per a la distribució exclusiva dels seus productes sota el con-trol de la matriu més estricte.

Un sisè patró d’organització fa referència a la interconnexió de les grans empreses en les denominades aliances estratègiques. Les xarxes estratègiques es poden convertir en una font d’avantatge competitiu quan l’empresa és capaç d’optimitzar tota la seva xarxa de relacions. Aquests tipus de relacions són particularment importants en les in-dústries d’alta tecnologia. L’accés als mercats i als recursos de capital s’intercanvia amb freqüència per tecnologia o capacitat industrial, o en altres casos dues o més empreses uneixen esforços per desenvolupar un producte o una tecnologia. Les aliances estratègiques, sovint, es converteixen en instruments decisius de la competència entre empreses vinculades entre elles. En aquest sentit, l’estructura de les indústries d’alta tecnologia al món és una trama cada cop més complexa d’ali-ances, acords i agrupacions temporals en què les empreses més grans es vinculen entre elles en algunes línies de negoci, cosa que no impe-deix que en altres segments de mercat s’incrementi la competència. En aquest context, la gran corporació no és independent ni autosuficient. Les seves operacions es duen a terme conjuntament amb altres organit-zacions empresarials: empreses subcontractades o empreses auxiliars i socis o partners relativament iguals amb els quals col·laboren i compe-teixen al mateix temps.

Per últim i en setè lloc, cal assenyalar la implantació progressiva de l’empresa horitzontal i les xarxes empresarials globals. Ja hem asse-nyalat que la gran empresa ha canviat el seu model d’organització per adaptar-se a les condicions impredictibles que marquen el ràpid canvi econòmic i tecnològic esdevingut a partir de la dècada dels vuitanta del segle passat. Sintèticament, aquest canvi principal pot definir-se com el pas de les burocràcies verticals a la gran empresa horitzontal, que sembla caracteritzar-se per set tendències fonamentals: 1) organització al voltant del procés, no al voltant de la tasca; 2) jerarquia plana; 3) gestió en equip; 4) mesura dels resultats per la satisfacció del client; 5) recompenses basades en els resultats de l’equip; 6) maximització dels

diversitas76.indb 64 05/02/2013 11:14:47


contactes amb els proveïdors i clients, i 7) informació, formació i reci-clatge dels empleats a tots els nivells.

Tot i això, les noves condicions de globalitat i d’innovació dels mercats mundials van obligar les grans empreses a fer-se més efec-tives en lloc de més econòmiques. Així, les estratègies d’interconnexió van afegir flexibilitat al sistema, però no van resoldre els problemes d’adaptabilitat a l’entorn de la gran empresa. És precisament amb aquesta intenció, per poder assimilar els beneficis de la flexibilitat de la xarxa, que l’empresa va haver de convertir-se ella mateixa en una xarxa i dinamitzar cada element de la seva estructura interna. Aquest és, en essència, el significat i el propòsit del model d’empresa horit-zontal, que sol ampliar-se amb la descentralització de les seves unitats de negoci i amb la creixent autonomia atorgada a cadascuna d’elles, permetent, fins i tot, que competeixin entre elles, ara bé dins d’una estratègia general comuna. En aquesta línia, és possible definir l’em-presa horitzontal com una xarxa dinàmica i estratègicament concebuda d’unitats autoprogramades i autodirigides, basada en la descentralit-zació, la participació i la coordinació.

En síntesi, les diferents tendències abordades sobre la transfor-mació organitzativa cap a una configuració en xarxa de l’activitat em-presarial (per exemple, xarxes de subcontractació, xarxes horitzontals d’empreses petites i mitjanes, aliances estratègiques entre grans em-preses, el model japonès basat en el kanban i el control de qualitat) presenten entre elles una independència relativa. Aquestes diverses tendències interactuen entre elles, s’influeixen mútuament, però totes són dimensions diferents d’un procés fonamental: el procés de desin-tegració del model organitzatiu de les burocràcies racionals i verticals, característic de les grans empreses amb unes condicions de producció estandarditzada en sèrie i de mercats oligopolístics. En aquest sentit, de l’observació dels principals canvis organitzatius de les dues darreres dècades del segle XX no se’n desprèn l’emergència d’una forma or-ganitzativa de la producció i del treball clarament millor, sinó que es constata la crisi d’un model antic, de tall fordista. Com a conseqüència d’aquesta crisi sorgeixen nous models i mecanismes d’organització, que prosperen o fracassen en funció del seu nivell d’adaptació als con-textos institucionals i a les estructures organitzatives existents. Així,

diversitas76.indb 65 05/02/2013 11:14:47


tot i la seva diversitat de formes, estructures i expressions culturals, els models moderns d’organització del treball i de la producció a l’empresa tenen un element en comú: tots es fonamenten en la configu-ració en xarxa de negocis, es basen en el poder de la informació i el co-neixement i s’assenten sobre el paradigma tecnològic que determinen les TIC. A la taula 5 es reprodueixen els principals trets distintius de la xarxa d’empreses i l’empresa xarxa.

taula 5. De la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa

Forces competitives i elements de valor Xarxa d’empreses Empresa xarxa

Estratègia1. Mercats Nacionals i internacionals Globals: món les 24 hores

2. Avantatge competitiu Economies d’escala i costos Diferenciació/adaptació/qualitat

3. Relació entre les parts interessades (stakeholders) Aïllada Aliances i col·laboracions

Organització

4. Divisió del treball Atomització i execució Equips variables per competències

5. Coordinació del treball Centralització i jerarquia Descentralització i autonomia

6. Estructura Organització científica i toyotisme

Organització horitzontal en xarxa

Operacions

7. Tecnologia Tecnologies manufactureres (capacitats manuals o skills)

TIC. Ampliació/substitució (capacitats mentals o skills)

8. Inputs bàsicsCapital físic

i treball manual

Fluxos intangibles: informa-ció, comunicació i coneixe-ment

9. Esquema de producció Producció flexible (xarxa d’empreses)

Negocis en xarxa (cadena desintegrada de valor)

Valors i cultura

10. Treball Seguretat via especialització Flexiseguretat via creativitat i polivalència

11. Empresa Creixement via acumulació Creixement via coinnovació

12. Contracte social Productivitat per salaris fixos Competitivitat per gestió col·laborativa

Font: elaboració pròpia.

diversitas76.indb 66 05/02/2013 11:14:47


A continuació veurem com d’aquesta crisi del model industrial d’empresa n’emergeix una nova forma de negoci: l’empresa xarxa. Ja hem assenyalat que les trajectòries estratègiques i organitzatives des-crites més amunt van precedir el desenvolupament efectiu de les TIC a l’activitat empresarial. També hem vist que l’obstacle més important per adaptar l’organització vertical als requeriments de flexibilitat de l’economia global del coneixement és la rigidesa de les cultures i de les organitzacions empresarials tradicionals. En aquest sentit, la intro-ducció de les TIC per reformar i canviar la gran empresa industrial, sense la introducció d’un canvi organitzatiu fonamental, agreuja els problemes de burocratització i rigidesa. Així, i en un primer moment, l’ús de les TIC es considera com un mecanisme per estalviar i controlar la força de treball, més que un instrument de canvi organitzatiu.38 Ara bé, un cop produït aquest canvi, la seva factibilitat augmenta ostensi-blement si s’utilitzen les TIC. Quan l’horitzó de les xarxes va esdevenir global, la capacitat de les petites i mitjanes empreses per vincular-se entre elles i amb les grans corporacions a través de la configuració en xarxa va començar a dependre de la disponibilitat i l’ús eficient de les TIC. A més a més, la complexitat de la trama d’aliances estratègiques, dels acords de subcontractació i de la presa de decisions descentralit-zada de les grans firmes hauria estat impossible de dur a terme sense el desenvolupament de les xarxes informàtiques i de telecomunicacions.

En aquest context, el canvi organitzatiu va induir, fins a cert punt, a la trajectòria tecnològica, gràcies a les necessitats d’interconnexió de les noves organitzacions; i d’altra banda, a causa de la disponibilitat d’aquestes tecnologies la interconnexió es va convertir en la clau de la flexibilitat organitzativa i de l’activitat empresarial. S’inicia, així, un procés de retroalimentació positiva entre el canvi tecnològic i el canvi organitzatiu que, a través de la seva configuració en xarxa, s’ha con-vertit en un dels elements explicatius de la força competitiva de les empreses en l’actualitat.

A l’inici del segle XXI, aquest model empresarial reticular global sembla convertir-se en la forma organitzativa predominant per als com-petidors que tenen més èxit en la majoria dels sectors d’activitat a tot

38. Shaiken (1985).

diversitas76.indb 67 05/02/2013 11:14:47


el món.39 Les xarxes organitzatives en projectes empresarials conjunts adopten la forma de fonts compartides d’informació i d’interacció en línia amb totes les parts interessades (stakeholders) de l’organització. Així, quan s’estableix, tant internament com externament, una con-nexió en xarxa el sistema d’operacions reforça el cercle virtuós de la revolució de les TIC i la configuració organitzativa del treball en xarxa. En aquest sentit, és possible afirmar que l’empresa xarxa és la fórmula estratègica, organitzativa i productiva de l’activitat econòmica, que és característica de l’economia i la societat del coneixement. Hem de fer diverses consideracions sobre això.

En primer lloc, i atenent a la consideració de les empreses com les organitzacions que modifiquen la seva estructura en funció de les seves finalitats i dels seus canvis, una empresa xarxa és la forma específica d’empresa el sistema de mitjans de la qual està constituït per la inter-secció de segments de sistemes autònoms de finalitats. D’aquesta ma-nera, els components de la xarxa poden ser autònoms o dependre’n, o, en altres paraules, poden formar part o no d’altres xarxes i d’altres sistemes de recursos orientats als mateixos o altres objectius. Així, l’actuació d’una xarxa sempre dependrà de dos elements fonamentals: la seva capacitat de connexió, és a dir, la seva capacitat estructural per determinar la comunicació dels seus components, i la seva consis-tència, és a dir, el grau amb el qual es comparteixen els interessos de la xarxa i dels seus components.

En segon lloc, ens hem de preguntar per la idoneïtat de l’empresa xarxa com a fórmula organitzativa característica de l’economia del co-neixement. A banda del fet que l’organització basada en xarxes reticu-lars i globals sembla estar al darrere de l’èxit competitiu a l’economia global del coneixement, tot sembla indicar que la xarxa és el model que s’adequa millor als requeriments d’innovació i de flexibilitat que requereix la competència als mercats globals. En altres paraules: les organitzacions d’èxit són aquelles capaces de generar coneixement i de processar informació amb eficàcia; d’adaptar-se a la geometria variable de l’economia global; de ser prou flexibles per canviar els seus mi-tjans amb tanta rapidesa com canvien les seves finalitats, sota l’impacte del ràpid canvi cultural, tecnològic i institucional, i d’innovar, quan la

39. Tuomi (1999); Castells (2000).

diversitas76.indb 68 05/02/2013 11:14:47


innovació es converteix en l’arma clau de la competència. Aquestes característiques són, sens dubte, trets característics del nou sistema econòmic. En aquest sentit, l’empresa xarxa materialitza la cultura de l’economia global del coneixement: transforma senyals en béns, mi-tjançant el processament del coneixement.

En tercer lloc, ens hem de preguntar per les diferències entre el model organitzatiu en xarxa de l’economia del coneixement i els mo-dels de xarxes d’empreses característics de l’especialització flexible. Una aproximació més funcional, i no tan sistemàtica, a l’empresa xarxa ens en donarà la clau. Ja hem assenyalat que l’empresa xarxa és el resultat estratègic, organitzatiu i productiu que respon millor als requeriments d’innovació i flexibilitat de l’economia del coneixement. De fet, ens podem aproximar a l’empresa xarxa com la forma organit-zativa construïda al voltant d’un projecte de negoci que resulta de la cooperació entre els diferents components de diverses empreses, que opera en xarxa durant el període de duració d’un projecte de negoci i reconfigura les seves xarxes per dur a terme cada projecte. Aquest model d’estratègia i d’organització empresarial basat en la descentra-lització en xarxa de les línies de negoci (xarxa de negocis) s’orienta cap a un sistema de configuració variant de cooperació i competència, sorgeix del procés de descentralització de l’activitat empresarial, es basa en la interconnexió en xarxa a dins i a fora de l’empresa, i es fonamenta en un potent instrument tecnològic, les TIC. En aquest sentit, hem d’assenyalar que aquesta concepció va molt més lluny de l’aproximació tradicional de la xarxa d’empreses, tan característica del procés d’especialització flexible i en la qual cada empresa actua com a integradora de les funcions que ha descentralitzat. En efecte, la irrupció i l’ús de les TIC dilueixen la línia divisòria tradicional de la descentra-lització d’activitats i permeten un disseny organitzatiu basat en la inter-connexió en xarxa de tots els elements de la cadena de valor.40

L’ús intensiu de les TIC comporta un salt qualitatiu en aquest procés de descentralització tecnològica, ja que la millora de l’obtenció, el procés i la gestió de la informació i del coneixement en tots els ele-ments de la cadena de valor ens permet plantejar-nos una estructura organitzativa basada en les interconnexions en xarxa dels elements de

40. Brynjolfsson, Renshaw i Van Alstyne (1997); Porter (2001).

diversitas76.indb 69 05/02/2013 11:14:47


valor. En altres paraules, la transformació més important de l’activitat empresarial a l’economia del coneixement és el fet que les tecnologies digitals permeten la descentralització en xarxa del conjunt de línies de negoci en un sistema de geometria variable de tots els elements de valor de l’organització. És a dir, les TIC permeten el pas de la xarxa d’empreses a l’empresa xarxa, tot superant la concepció de la tecno-logia com un recurs i integrant-la com un element central de la cultura empresarial, que es trasllada a l’estratègia i, per tant, a l’organització.

Per últim, i en quart lloc, abordarem les característiques princi-pals d’aquest nou model organitzatiu de l’activitat empresarial. Es pot afirmar que l’empresa xarxa és el resultat d’una estratègia, d’una or-ganització i d’una activitat de producció en xarxa basada en el canvi cultural, en la integració estratègica, en la presa de decisions descentra-litzada, en la gestió i la comunicació de la informació i el coneixement en xarxa, en l’organització sobre la base d’equips de treball de configu-ració variant i en la identificació amb els objectius de la xarxa.

En síntesi, a l’economia del coneixement, la xarxa es constitueix en el model estratègic, organitzatiu i productiu de les empreses en què la combinació entre el canvi tecnològic digital i el canvi organitzatiu hi està més avançada. En efecte, mentre que l’empresa o la corpo-ració és la unitat d’acumulació de capital, drets de propietat i gestió estratègica, l’activitat empresarial es desenvolupa en xarxa, de manera que les capacitats de resposta a una economia global, unes necessitats d’innovació constants i uns canvis continus en la demanda són ara as-sumibles. L’aparició i aplicació productiva de les TIC agilitza, fomenta i permet un desenvolupament ràpid d’aquests esquemes productius, no sols en les relacions exteriors, sinó també a l’interior de l’empresa. De fet, mentre que a la dècada dels vuitanta l’organització de l’activitat empresarial es va basar en la descentralització externa, amb l’aparició de l’externalització / subcontractació (outsourcing) i altres models de subcontractació en xarxa, a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta aquest model coexisteix amb un de nou, l’empresa xarxa, basat en la descentralització interna, que comporta el treball en xarxa a l’interior de les organitzacions empresarials.41

41. Torrent i Ficapal (2009); Torrent (2009).

diversitas76.indb 70 05/02/2013 11:14:47


Acabem de constatar que, en el procés de construcció de l’economia i la societat del coneixement, l’organització de l’activitat empresarial ha presentat un procés de canvi substancial a la cerca d’estructures i de dissenys que s’adaptessin millor a les necessitats de la competència global. Per complir aquest objectiu moltes empreses han evolucionat cap a una configuració en xarxa de la seva activitat productiva, carac-teritzada per la flexibilitat i per l’existència d’unes organitzacions que aprenen i que són capaces de canviar i de resoldre problemes a través de l’autoorganització, l’autocoordinació i els processos interconnec-tats.42 Però, què és una xarxa organitzativa? En què es distingeix de les altres fórmules d’organització? I, finalment, sobre la base de quins nivells d’anàlisi s’ha interpretat l’evolució cap a la reconfiguració en xarxa de la producció i el treball?

Des de l’aproximació organitzativa, el terme xarxa (network) ens ofereix dues concepcions: una d’intraorganitzativa, quan es refereix a una manera específica d’organització, i una altra d’interorganitzativa, quan es refereix a un grup particular d’empreses que cooperen. La reflexió teòrica sobre la xarxa com a manera d’organització (anàlisi intraorganitzativa) és recent i va començar a emergir a partir del sor-giment de l’organització empresarial orientada des d’una perspectiva transversal, amb enllaços horitzontals i amb menys jerarquia.43 Les in-vestigacions sobre l’organització en xarxa destaquen dues idees cen-trals que, molt sovint, tenen una relació recurrent, retroalimentada:44 a) la necessitat de confiança entre els actors que accedeixen a normes i valors comuns, i b) l’existència d’una interdependència entre els seus membres, o almenys, un intercanvi de recursos. Així doncs, a la xarxa, compartir recursos, complementar rols i treballar cooperativament vol dir, en un context de confiança mútua, generar relacions recurrents d’interdependència. D’aquesta manera, la coordinació i cohesió de l’empresa s’assoleix a partir d’una aproximació cooperativa i no jeràr-quica.

Seguint aquesta concepció, la renovació de les capacitats organit-zatives de l’empresa, que estableix un procés de transició cap a una

42. Josserand (2004).43. Ouchi (1980); Jarrillo (1988).44. Child i McGrath (2001).

diversitas76.indb 71 05/02/2013 11:14:47


nova configuració en xarxa i que trenca amb la concepció jeràrquica de l’organització, ha estat objecte d’una atenció creixent per part del pensament organitzatiu.45 Tot i que han aparegut una àmplia gamma de configuracions explicatives, s’identifiquen dos elements essencials que destaquen per sobre dels altres en l’explicació de l’evolució cap a l’organització en xarxa: a) les activitats transversals relacionades amb la capacitat de recombinació d’estructures, i b) la minimització de la in-fluència del centre (o autonomia de la perifèria). La cohesió d’aquestes noves configuracions evoluciona a mesura que les estructures en xarxa es revelen més eficients per als objectius competitius de l’empresa mo-derna. De l’orientació vertical es passa a la configuració horitzontal, en la qual els actors actuen de manera autònoma, fan convergir l’acció del col·lectiu en uns objectius estratègics canviants i no sempre planifica-bles, i duen a terme els ajustos que consideren necessaris. El corol·lari d’aquesta evolució és la dissolució de la jerarquia.

En aquest sentit, la consolidació d’un nou marc de referència basat en l’aproximació complexa ens ajuda a interpretar la reconfiguració or-ganitzativa de les empreses quan s’enfronten a l’entorn global i basat en el coneixement. Així, interpretar les organitzacions empresarials com a sistemes complexos significa acceptar els principis de la com-plexitat a partir dels quals es passa de la gestió orientada cap al control a la gestió del tot i de les parts de manera harmònica i fragmentada; es funciona a partir d’uns principis pensats en termes de creació de valor més que no pas en regles; i l’empresa s’orienta, necessàriament i simultàniament, cap als individus i cap a l’organització en el seu con-junt, sense menystenir cap dels dos extrems, el col·lectiu i el personal. Alguns aspectes que, necessàriament, estan associats a aquest plante-jament són:46 1) la reconsideració del posicionament estratègic; 2) la creació de valor a través de l’aprenentatge; 3) la manera d’afrontar les demandes paradoxals, com l’adaptació contínua a les necessitats del consumidor i l’economicitat dels productes de qualitat, i 4) el concepte de cultura organitzativa, que es converteix en un element fonamental per entendre integralment les organitzacions i per incorporar els re-cursos humans a l’anàlisi de les estructures. Sota aquestes condicions,

45. Saloner et al. (2001); Galán (2006).46. Bueno-Campos (1997; 2002).

diversitas76.indb 72 05/02/2013 11:14:47


el coneixement es revela com el component que atorga a les empreses un avantatge organitzatiu millor.

Així doncs, interpretem l’organització en xarxa com una nova ma-nera d’estructurar i de coordinar la producció i el treball basada en l’autonomia funcional, en la descentralització organitzativa i en la in-terconnexió en xarxa entre els agents econòmics interns i externs de l’empresa, mitjançant l’ús avançat de les TIC.47 Entre les característi-ques de l’organització en xarxa, que combina l’establiment de xarxes socials i de negocis amb l’ús productiu, comunicatiu i de coordinació de les TIC i amb la qualitat dels recursos humans, s’han d’esmentar, principalment: a) l’establiment de fronteres, de límits interns i externs, permeables; b) l’aplanament d’estructures; c) l’orientació a projectes; d) la comunicació directa, i e) el compromís i la confiança. La imbri-cació d’aquests cinc components reforça el gran actiu de la xarxa or-ganitzativa, la flexibilitat d’adaptació a l’entorn canviant, a l’hora que en minimitza el problema principal, l’articulació i la coordinació dels diferents nodes de la xarxa.

En l’escenari d’aquests processos de reconfiguració en xarxa de l’activitat empresarial, un dels aspectes que ha requerit més atenció en la literatura ha estat l’anàlisi del canvi organitzatiu, que s’ha aplicat reiteradament en l’explicació de les noves formes d’organització de la producció i el treball a l’empresa.48 Des del vessant empíric, definim el canvi organitzatiu com una mesura estratègica basada en un con-junt de modificacions en l’estructura organitzativa, en les interaccions de producció i treball i en les pràctiques de gestió de l’empresa, que afecten els processos interns del negoci i les relacions externes amb clients i amb altres empreses.49 La reestructuració empresarial pot tenir un caràcter intern, bàsicament caracteritzat per l’establiment de noves formes en la producció i en el treball; o un caràcter extern, bàsicament caracteritzat per l’establiment de xarxes amb altres empreses amb l’objectiu de reduir costos, incrementar l’especialització, permetre eco-nomies d’escala i diluir els riscos.50

47. Ficapal (2008b). 48. Osterman (1994; 1995; 2000); Totterdill (2002).49. Murphy (2002); Neumark i Reed (2004).50. Vickrey i Wurzburg (1998).

diversitas76.indb 73 05/02/2013 11:14:48


Sovint, aquestes dues dimensions del canvi es retroalimenten, de manera que les noves fórmules d’organització de la producció i el tre-ball es fonamenten en un conjunt de sis elements: 1) l’especialització sobre la base de les unitats de negoci, o focalització en els elements de valor nuclears per a l’organització; 2) l’augment dels enllaços laterals entre empreses i a l’interior de les empreses, bé a través de l’adquisició de components o de serveis que són part del producte final, bé a través de l’externalització / subcontractació (outsourcing), bé a través de la interconnexió en xarxa entre tots els agents i parts interessades (stake-holders) de l’organització; 3) la utilització de les tecnologies, especial-ment les digitals, com a complement essencial de l’activitat; 4) una rellevància creixent de la comunicació, dels enllaços horitzontals i de les jerarquies planes, en detriment de les jerarquies verticals; 5) una de-pendència menor dels models jeràrquics d’autoritat i una importància creixent dels equips autònoms de treball, i 6) uns treballadors més for-mats i que assumeixen més responsabilitats. Precisament, aquests ele-ments són els que defineixen la xarxa de negoci, la nova font coinnova-dora d’avantatge competitiu de l’activitat empresarial en l’actualitat.51

Figura 1. Una representació de l’empresa xarxa (xarxa de negocis)


51. Foss (2002; 2005); Qian et al. (2006).

diversitas76.indb 74 05/02/2013 11:14:48


Sens dubte, tots aquests nous elements de direcció, gestió i pro-ducció en xarxa de l’activitat empresarial (dibuixats a la figura 1) s’han revelat com a imprescindibles per a l’establiment de noves condicions d’eficiència i competitivitat a l’economia del coneixement. Aquest és, precisament, l’objectiu central d’aquesta investigació: analitzar fins a quin punt està instaurat el nou model d’empresa basat amb la xarxa de negocis a l’economia de Girona, i estudiar-ne la vinculació als resultats empresarials. Però, com que el procés de transició cap a la xarxa de negocis no és independent de l’estructura econòmica i l’entorn empre-sarial existent, primer hem de ser capaços de caracteritzar-lo. Això és el que ens proposarem de fer al proper capítol.

diversitas76.indb 75 05/02/2013 11:14:48

diversitas76.indb 76 05/02/2013 11:14:48

l’EmPrEsA gironinA Al 2010

Ja hem esmentat més amunt que la investigació sobre les transfor-macions que l’empresa xarxa està generant en l’estratègia, l’organit-zació, l’activitat i els resultats empresarial no es pot dissociar de l’es-tudi de l’estructura econòmica i l’entorn de les mateixes empreses. Per diverses raons. Primera, perquè la irrupció de les tecnologies digitals i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement s’emmarca en un context transformador d’un abast més ampli, la globalització, que, òbviament, i a través de la consolidació dels mercats digitals, altera el desenvolupament empresarial. I, segona, perquè el nou esquema de generació de valor en l’activitat estratègica, organitzativa i productiva de les empreses no és pas independent de la seva estructura econòmica. Ens interessa saber, prèviament a l’anàlisi de les noves fonts de pro-ductivitat i competitivitat empresarial, com és i quines són les carac-terístiques de l’empresa en la qual s’introdueixen. Així doncs, aquesta investigació presentarà també una anàlisi sobre l’estructura de l’em-presa de Girona i el seu procés de transformació.

Per analitzar la realitat econòmica de l’empresa gironina al final de la primera dècada del segle XXI ens hem fixat, primerament, en la seva estructura econòmica, en especial en el seu vessant sectorial i de di-mensió. En segon lloc, hem abordat l’anàlisi de l’entorn de l’empresa, bàsicament l’impacte que hi exerceix la crisi econòmica. En tercer lloc, ens centrarem en la dinàmica del recurs humà, la formació, el treball i les relacions laborals. Finalment, analitzarem la dinàmica de transfor-mació que comporten la innovació i l’ús de les TIC a les empreses de Girona. Un cop feta aquesta visió panoràmica, revisitarem la generació de valor de l’empresa gironina, però ara des de la perspectiva sectorial, de dimensió i territorial.

diversitas76.indb 77 05/02/2013 11:14:48


2.1. l’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió panoràmica

L’estudi de l’empresa de Girona s’ha de contextualitzar en el marc de les diferències relatives que hi ha amb les empreses de la resta de Catalunya. Des d’aquest punt de vista, al llarg d’aquest apartat presen-tarem els trets més representatius de l’empresa de Girona que, no hi ha cap dubte, són un punt de referència en l’estudi del seu camí cap a l’economia i la societat del coneixement.

Una primera característica que cal considerar té a veure amb l’es-tructura sectorial i de dimensió de l’empresa de la demarcació de Gi-rona. Si comparem aquestes dues característiques estructurals de l’ac-tivitat empresarial (figures 2 i 3) ens adonarem de diverses qüestions rellevants i clarament identificatives de l’empresa gironina. En primer lloc, cal assenyalar que el teixit empresarial de la demarcació presenta una estructura sectorial més equilibrada, menys especialitzada que el teixit empresarial de Catalunya o d’Espanya. Cap dels quatre grans sectors d’activitat identificats, és a dir, la indústria i la construcció; el comerç; l’hoteleria, la restauració i el turisme, i els altres serveis, representen més d’una tercera part del total del teixit productiu de la demarcació. De fet, i en comparació amb el teixit empresarial de Ca-talunya i d’Espanya, el teixit empresarial de Girona es caracteritza per una presència relativa més gran d’empreses de la indústria i la cons-trucció (26,2% del total, davant dels registres inferiors al 23% a Cata-lunya i Espanya) i d’empreses de l’activitat hotelera, de restauració i turisme (21,6% del total, davant dels percentatges inferiors al 18% de Catalunya i d’Espanya). Per contra, l’activitat comercial (20,4% d’em-preses gironines) i els altres serveis (31,8%) tenen una presència rela-tiva menor al teixit empresarial de la demarcació.

diversitas76.indb 78 05/02/2013 11:14:48

l’empresa girOnina al 2010 79

Figura 2. L’estructura sectorial de l’empresa gironina, catalana i espanyola (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses

26,2 22,9 22,5

20,4 22,3 24,2

21,615,0

17,6

31,839,7 35,7

0

20

40

60

80

100

Girona Catalunya Espanya

Indústria i construcció Comerç Hoteleria, restauració i turisme Altres serveis


En segon lloc, també és destacable que l’empresa gironina presenta una dimensió inferior a la catalana. Tot i que la gran majoria d’em-preses d’ambdós territoris ocupen menys de 10 treballadors (més de 9 de cada 10), a Girona el 95,4% d’empreses donen feina a 10 o menys treballadors (davant del 91,3% de Catalunya). Per contra, la presència d’empreses més grans és inferior. Només el 4% d’empreses de la de-marcació ocupa entre 11 i 49 treballadors (davant del 5,2% del conjunt de Catalunya). I, encara més, a Girona només hi desenvolupen la seva activitat 350 empreses amb més de 50 treballadors, el 0,6% del total (davant de l’1,5% del total català). De fet, d’aquesta estructura empre-sarial molt esbiaixada cap a la petita dimensió, és possible extreure’n un altre corol·lari molt rellevant. Dues terceres parts del valor afegit brut (VAB) de l’economia privada (empreses) de Girona es genera

diversitas76.indb 79 05/02/2013 11:14:48


dins del seu teixit de microempreses. El 14% addicional es genera a les empreses mitjanes, d’11 a 49 treballadors. I el 20% final s’origina a les grans empreses, de més de 50 treballadors. Així doncs, és possible començar a caracteritzar el procés de transició cap a l’empresa xarxa de l’empresa gironina afirmant que aquest s’emmarca dins d’una es-tructura sectorial poc especialitzada i amb una presència majoritària d’empreses de dimensió reduïda.

Figura 3. La dimensió (nombre de treballadors) de l’empresa gironina i la seva aportació al valor afegit brut (VAB) privat (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses i del VAB


L’empresa de Girona també es caracteritza per una solidesa impor-tant de la seva estructura. Una anàlisi de l’edat (experiència) i de l’es-tructura de propietat del teixit empresarial així ho manifesta (figura 4). Gairebé la meitat de les empreses gironines (el 44,9%) van ser creades abans de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (el 1986); el 20% van néixer entre el 1987 i el 1994; el 15,7% es van crear durant la forta etapa expansiva, és a dir, entre el 1995 i el 2000, i el 19,4% restant van iniciar l’activitat entre el 2001 i el 2009. Aquests registres no fan res més que assenyalar la solidesa i, probablement, una certa manca de capacitat emprenedora del teixit empresarial de la demarcació. De fet, només el 6,3% de les empreses gironines han estat creades i continuen l’activitat després del 2006.

14,0

20,0

66,0

Menys de 10 D'11 a 49 50 o més

95,4 91,3

4,05,2

0,61,5

0

20

40

60

80

100

Girona Catalunya


diversitas76.indb 80 05/02/2013 11:14:49


Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, cal assenyalar la presència gairebé majoritària d’empreses familiars: 9 de cada 10 em-preses gironines són familiars. En canvi, el 10,3% d’empreses de la demarcació formen part d’un grup empresarial.

Figura 4. L’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina (2009)



Tot i que ho analitzarem amb detall més endavant quan abordem el problema de la competitivitat de l’empresa gironina, una visió pa-noràmica del teixit empresarial de la demarcació també ha de dis-posar d’una certa descripció de l’entorn i dels resultats empresarials. Les dades obtingudes posen de manifest la forta severitat de la crisi econòmica i com aquesta ha colpejat els resultats de l’empresa giro-nina (taula 6). En el període 2007-2009, el volum mitjà de facturació (xifra de negoci) de les empreses de la demarcació s’ha reduït ostensi-blement, i ha passat de xifres properes a 840 mil euros el 2007 a 650 mil euros el 2009. Aquesta important caiguda, situada en termes mit-jans del període en taxes properes al 15%, també es veu reflectida en l’anàlisi de les percepcions dels empresaris. El 44,4% dels empresaris gironins consideren que la crisi ha exercit un efecte força desfavorable sobre l’activitat de la seva empresa. El 23,9% va més enllà i considera

89,7

10,3

0

20

40

60

80

100

Estructura propietat

Empresa familiar Grup empresarial

44,9

20,0

15,7

19,4

0

20

40

60

80

100

Any creació

Abans 1986 1987 a 1994 1995 a 2000 2001 a 2009

diversitas76.indb 81 05/02/2013 11:14:49


que l’impacte ha estat molt desfavorable. Només el 3,2% d’empreses gironines percep com a favorable la situació actual de crisi econòmica.

Una explicació possible de la dinàmica negativa de resultats i per-cepcions de l’empresa gironina al voltant de la crisi econòmica és el seu baixíssim grau d’obertura internacional. Quan s’analitza la distri-bució geogràfica de les vendes s’observa que més de 9 de cada 10 em-preses gironines (concretament, el 90,3%) destinen la seva producció als mercats locals de la pròpia demarcació. El 4,4% i el 2,5% de la producció addicional es col·loca al mercat català i espanyol, respec-tivament. I només el 2,8% de la producció es ven als mercats interna-cionals. El 2,5%, a la Unió Europea i el 0,3% del total, a la resta del món. Sens dubte, aquest és un dels reptes principals que ha d’afrontar l’empresa gironina si vol competir amb èxit a l’economia global. Re-prendrem l’anàlisi sobre la competitivitat de l’empresa gironina més endavant.

taula 6. Volum i estructura del negoci al teixit empresarial de Girona (2007-2009). Facturacions mitjanes en milers d’euros, variacions del negoci en percentatges i distribució geogràfica de les vendes en percentatges de facturació

Empresa de la demarcacióde Girona

Xifra de negoci2007 8402008 8032009 6502008/2007 -4,42009/2008 -22,6Distribució territorial del negociDemarcació de Girona 90,3Resta de Catalunya 4,4Espanya 2,5Unió Europea 2,5Resta del món 0,3


Quan s’analitzen els reptes que l’empresa de Girona ha d’afrontar per sortir de la profunda crisi econòmica en la qual està immersa, s’ob-tenen alguns resultats interessants. En primer lloc, hem copsat les opi-

diversitas76.indb 82 05/02/2013 11:14:49


nions valoratives dels empresaris amb relació a la generació interna de valor (figura 5). El principal repte de millora manifestat pels empre-saris gironins és la solució al greu problema del finançament de l’ac-tivitat (assenyalat gairebé per una tercera part del teixit de la demar-cació). El segueixen, ja a una certa distància, la necessitat d’augmentar la quota de mercat, en especial la dels internacionals (repte identificat pel 14,4% d’empresaris), i millorar el producte/servei ofert (10,3% dels empresaris). Tot i això, i com a resultat força sorprenent, cal mencionar que l’opció estratègica de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) apareix com a repte esmentat per sortir de la crisi només pel 5,4% dels empresaris gironins.

Figura 5. Els reptes interns i externs per sortir de la crisi a l’empresa de Girona (2009)


5,4

10,3

14,4

29,2

0 5 10 15 20 25 30 35

Finançament

Nous mercats

Millora producte

R+D+I

Reptes interns

2,4

4,3

21,8

59,0

0 10 20 30 40 50 60 70

Millora tràmits AP

Xarxa infraestructures

Millora teixit social

Millora formació

Reptes externs


diversitas76.indb 83 05/02/2013 11:14:49


En segon lloc, i quan abordem els reptes externs que l’empresa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris gironins coincideixen majoritàriament (en el 59% dels casos) en el fet que la millora dels tràmits amb l’Administració els ajudaria. De la mateixa manera, la inversió i la millora de la xarxa d’infraestructures també és molt mencionada (pel 21,8% dels empresaris) com un bon instrument per sortir de la crisi. Igual com en el context intern, sobta que només el 2,4% d’empresaris assenyalin com a repte per sortir de la crisi un estoc formatiu millor dels agents econòmics. Una vegada analitzades les ca-racterístiques estructurals i de l’entorn del teixit empresarial de Girona, a continuació ens centrarem en els elements principals que defineixen la seva generació de valor. Començarem per l’anàlisi del seu recurs principal, el capital humà. Des de la perspectiva del seu estoc formatiu, algunes conclusions són molt importants (taula 7). En primer lloc, cal assenyalar que el teixit productiu privat de la demarcació de Girona té un repte pendent: la formació dels treballadors. El 32,8% dels treba-lladors de l’empresa gironina disposen d’un nivell formatiu màxim de sense estudis o d’educació primària, i el 47,3%, d’un estoc educatiu màxim de formació secundària. Només el 19,9% dels treballadors de les empreses gironines tenen formació universitària. Aquesta xifra, que està vinculada a l’estructura sectorial del teixit productiu de la demar-cació, més esbiaixada cap a activitats privades amb demandes de for-mació menors, com la indústria i el turisme, no s’està corregint gaire. Les dades d’ampliació de formació així ens ho manifesten. Només el 8,1% dels treballadors de l’empresa gironina seguien el 2009 pro-grames d’ampliació de formació, xifra que contrasta, àmpliament, amb la mitjana catalana, situada al voltant del 20%.

En segon lloc, i com es podia esperar, l’estoc formatiu dels direc-tius de les empreses de Girona és millor que el dels treballadors. Més del 40% dels directius de les empreses gironines disposen de formació universitària. Tot i això, la comparació amb el conjunt català és clara-ment favorable a aquest darrer. Mentre que l’estoc formatiu mitjà dels directius de l’empresa gironina és la formació secundària (el 44,6% del total), al conjunt de Catalunya és l’universitari (amb registres superiors al 50%).

diversitas76.indb 84 05/02/2013 11:14:49


Com a resultat d’aquests estocs formatius de base menors, de la baixa participació en activitats d’ampliació de formació i d’una inten-sitat sectorial menor en la generació de valor, el salari brut mitjà de les empreses de Girona se situa lleugerament per sobre dels 1.100 euros mensuals. Aquesta remuneració és clarament inferior a la del conjunt de Catalunya, situada al voltant dels 1.300 euros bruts mensuals.

Taula 7. L’estructura formativa i els salaris al teixit empresarial de Girona (2009). Percentatges de treballadors i salari mitjà en milers d’euros bruts mensuals

Empresa de la demarcació de Girona Nivell màxim de formació dels directius Sense estudis / estudis primaris 14,7 Estudis secundaris 44,6 Estudis universitaris 40,7 Nivell màxim de formació dels treballadors Sense estudis / estudis primaris 32,8 Estudis secundaris 47,3 Estudis universitaris 19,9 Ampliació de formació % treballadors en formació a càrrec de l’empresa 8,1 Nivell retributiu Salari mitjà 1.173


Des de la perspectiva de la immigració i el gènere, cal assenyalar la importància creixent d’aquestes dues dimensions en l’explicació de la generació de valor a l’empresa gironina (figura 6). L’11,5% dels treballadors de l’empresa gironina són d’origen immigrant. Tot i això, només el 2,6% dels directius són d’origen immigrant. Els registres del treball femení, de la seva banda, sí que ens denoten la importància de les dones en l’explicació de l’activitat econòmica privada a la demar-cació. El 46,5% dels treballadors de l’empresa gironina són dones, re-gistre que cau fins al 35% en el cas dels directius.

diversitas76.indb 85 05/02/2013 11:14:49


Figura 6. El treball femení i d’origen immigrant a l’empresa gironina (2009). Percentatges sobre el total de treballadors

35,046,5

65,053,5

0

20

40

60

80

100

Directius Treballadors

Dones Homes

2,611,5

97,488,5

0

20

40

60

80

100

Directius Treballadors

Immigrants Nacionals


L’organització del treball és un element cabdal per avançar cap a la configuració en xarxa de l’activitat empresarial. En aquest sentit, les noves formes d’organització en xarxa de l’empresa es fonamenten en una autonomia més elevada en la presa de decisions dels equips de tre-ball i en les dilucions de les jerarquies clàssiques de tall fordista i tay-lorista. La recopilació d’informació en aquesta dimensió ens assenyala una certa presència de les noves formes d’organització del treball a les empreses de la demarcació de Girona (figura 7). La supervisió del tre-ball per objectius, la proposta d’objectius que han de desenvolupar els treballadors operatius, el treball en equip i els intercanvis d’informació són presents, i amb una intensitat relativa, a l’empresa gironina.

En el mateix context, també ens hem interessat per l’anàlisi de les relacions laborals. La informació obtinguda ens assenyala la presència d’un marc de relacions laborals duals a l’empresa gironina. Per bé que la gran majoria d’agents econòmics, directius i treballadors, desenvo-lupen la seva activitat en un marc de contractació indefinida, jornada completa i retribució fixa, es consolida també un context laboral més flexible i innovador caracteritzat per la contractació temporal, la jor-nada parcial i la retribució variable. En el cas dels directius, hem d’as-senyalar la presència de contractes temporals (16,4% del total) i d’es-quemes de retribució variable (23,7%). En el cas dels treballadors, hem

diversitas76.indb 86 05/02/2013 11:14:49


de destacar la jornada parcial i la contractació temporal, present en el 16,8% i el 13,3% dels casos, respectivament.

Figura 7. Les noves formes d’organització del treball i les relacions laborals a l’empresa de Girona (2009). Mitjanes d’escales valoratives (1, gens d’acord; 10, totalment d’acord) i percentatges de treballadors

5,9

7,2

6,3

6,2

0 1 2 3 4 5 6 7 8

Supervisió per objectius

Proposta objectius deltreballador

Treball en equip

Intercanvi informació

Noves formes d'organització del treball

92,2

7,8

83,8

13,3

79,0

16,88,5

88,6

16,8

83,3

23,7

76,3

0

20

40

60

80

100

Retribució fixa Retribucióvariable

Contracteindefinit

Contractetemporal

Jornadacompleta

Jornada parcial

Relacions laborals directius Relacions laborals treballadors


Una vegada analitzats els trets diferencials del recurs humà i del treball a les empreses de Girona, a continuació ens centrarem en l’altre component explicatiu del nou esquema en xarxa de l’activitat empresa-rial: la innovació, i en especial, l’ús de les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC). Com ja s’ha assenyalat anteriorment, l’evi-dència empírica internacional ens posa en relleu una vinculació impor-tant entre les pràctiques d’innovació i els usos intensius de les TIC a

diversitas76.indb 87 05/02/2013 11:14:49


l’hora d’explicar la capacitat de competència empresarial a l’economia global del coneixement. Així doncs, l’obtenció d’informació sobre la capacitat innovadora i la intensitat dels usos de les TIC per part de l’empresa gironina ens donarà senyals de la seva capacitat per generar valor en el context global i basat en el coneixement. D’entrada (taula 8), el primer que cal destacar és que la presència d’estructures d’inno-vació formal a l’empresa de Girona és baixa. Només el 8,8% d’em-preses gironines disposen de departament propi d’R+D+I.

taula 8. La innovació al teixit empresarial de Girona (2009)Percentatges d’empreses i escales valoratives per a

la cooperació (1, gens; 10, totalment)

Empresa de la demarcació de Girona

Fonts i origen de la innovacióDepartament d’R+D+I a l’empresa 8,8Origen innovació: departament d’R+D+I 9,1Origen innovació: personal propi 86,0

Origen innovació: subcontractació 5,0

Tipologia d’innovació

Innovació els darrers dos anys 26,5

Innovació de producte 50,4

Innovació de procés 25,2

Innovació organitzativa 24,4

Cooperació en innovació

Centres innovació / universitats 2,2

Empreses competidores 2,3

Proveïdors/distribuïdors 3,0

Clients 4,0


Tot i la baixa presència d’estructures formals d’innovació, poc més d’una quarta part (26,5%) d’empreses gironines innoven. Malgrat que els resultats de la innovació són superiors a la presència d’estructures formals d’R+D+I, cosa que certifica la importància decisiva de la inno-vació informal (el 86% de les innovacions són atribuïbles al personal

diversitas76.indb 88 05/02/2013 11:14:50


propi de l’empresa no destinat específicament a innovar), no cal perdre de vista que prop de tres quartes parts del teixit empresarial de Girona no innoven.

Per tipologies d’innovació, destaca la preponderància de la inno-vació en producte, amb el 50,4% dels casos quan s’innova, clarament per sobre dels registres de la innovació en procés i en organització, que ocupen cadascuna al voltant d’una quarta part de les pràctiques innova-dores addicionals.

Finalment, cal remarcar que l’empresa de Girona presenta molt poca cooperació amb altres organismes i empreses. En una escala de 0 a 10, la valoració més alta dels empresaris gironins pel que fa a la cooperació en innovació la rep la cooperació amb clients, amb un valor baix, per sota de la mitjana, de 4 punts. Destaca, en aquest sentit, una col·laboració molt baixa amb els centres d’innovació especialitzats i la universitat.

L’èxit competitiu de qualsevol teixit productiu a l’economia del co-neixement s’ha de fonamentar en el desenvolupament constant d’in-novacions i en l’ús intensiu de les TIC. Acabem de constatar que les empreses de la demarcació de Girona tenen el repte d’innovar molt més continuadament si volen reforçar la seva generació de valor i sortir de la crisi econòmica. A continuació, ens centrarem en l’altra peça del puzle innovador: l’ús de les TIC.

En sintonia amb els resultats obtinguts per a la dinàmica innova-dora, la informació copsada ens assenyala que els usos de les TIC a l’empresa de Girona són molt millorables i poc intensius (taula 9). Si comencem per l’anàlisi dels usos digitals per part del personal de les empreses, hem de destacar que només 4 de cada 10 treballadors usen amb freqüència ordinadors connectats a Internet i el correu electrònic. Les participacions de freqüència d’ús de la xarxa local i de la pàgina web de l’empresa són lleugerament inferiors, i se situen per sota del 30% dels treballadors. Finalment, les aplicacions Web 2.0 només són usades freqüentment pel 13,1% dels treballadors de l’empresa de Gi-rona.

El mateix succeeix si definim un indicador d’usos d’Internet i n’analitzem els resultats. Una gran part del teixit productiu privat a Girona disposa de connexió a Internet, però sense pàgina web pròpia (37,1%). Tot i això, la majoria de les empreses de Girona tenen web

diversitas76.indb 89 05/02/2013 11:14:50


pròpia (42,1%), però no en fan un ús intensiu. Només el 12,1% d’em-preses de la demarcació fan pràctiques de comerç electrònic a través de la seva pàgina web.

taula 9. Usos de les TIC a l’empresa de Girona (2009)Percentatges

Empresa de la demarcació de GironaUsos digitals per part del personal% ordinadors amb connexió a Internet 40,0% correu electrònic de l’empresa 37,5% xarxa local 28,2% web de l’empresa 28,0% aplicacions Web 2.0 13,1Usos d’Internet a l’empresaSense connexió 8,6Connexió sense pàgina web pròpia 37,1Connexió amb pàgina web pròpia 42,1Connexió, pàgina web i comerç electrònic 12,1Usos de les TIC en elements de valorNo usos de les TIC 21,1Usos de les TIC baixos 33,1Usos de les TIC mitjans 26,7Usos de les TIC avançats 19,1


Finalment, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis ele-ments de valor de l’activitat empresarial, els resultats també són força decebedors. L’avaluació s’ha fet de la manera següent. Primer, definim els sis elements de valor; això és: 1) l’activitat de comptabilitat, fi-nances i fiscalitat; 2) l’activitat d’administració i recursos humans; 3) la gestió d’aprovisionaments; 4) la gestió de la producció; 5) la gestió de la distribució i les vendes, i 6) la gestió directiva. I, segon, definim un indicador compost d’usos de les TIC, que recull la informació a través d’un gradient de la manera següent: no ús de les TIC quan aquestes tecnologies no s’usen en cap dels sis elements de valor definits; usos de les TIC baixos quan només s’usen en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; usos de les TIC mitjans quan s’usen en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i usos de les TIC avançats quan s’usen en 5 o 6 dels sis elements de valor definits. L’anàlisi dels resultats posa en relleu que

diversitas76.indb 90 05/02/2013 11:14:50


més de la meitat de les empreses gironines (en concret, el 54,2%) no usen o fan uns usos molt baixos de les TIC. El 26,7% d’empreses usa les TIC en 3 o 4 dels seus elements de valor. I, per últim, només el 19,1% d’empreses gironines, poc menys d’una cinquena part del teixit productiu de la demarcació, usa intensivament les TIC (en tots o gai-rebé tots els seus elements de valor).

Així doncs, tant des de la perspectiva dels usos professionals com dels usos d’Internet o de les TIC en els elements de valor de l’empresa, els resultats obtinguts són força primaris i clarament millorables.

2.2. l’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió sectorial

Acabem de constatar que cap al final de la primera dècada del segle XXI l’empresa gironina no ha avançat gaire en el seu camí cap a l’eco-nomia del coneixement. El canvi de model de creixement al teixit em-presarial de la demarcació topa amb importants debilitats estructurals, com el baix nivell formatiu i d’ampliació de formació, uns registres innovadors molt millorables i uns usos de les TIC que disten molt de ser intensius. A més, altres trets distintius de l’empresa gironina, com l’especialització sectorial, la baixa dimensió, l’experiència o la famili-aritat de la propietat, concedeixen a aquest procés de canvi estructural una dinàmica pròpia, allunyada del que succeeix en altres territoris amb una presència majoritària de grans grups empresarials. En aquest context, el que ens proposem a continuació és analitzar algunes dimen-sions rellevants d’aquest procés de transformació estructural. N’hem escollit tres: la dimensió sectorial, la mida de l’empresa i l’aspecte ter-ritorial. Buscarem comportaments diferenciats dins d’aquestes tres di-mensions. Això ens ha de permetre fer una radiografia més completa, més real, més encertada de l’empresa gironina. Començarem amb el sector d’activitat.

Ja hem assenyalat quan fèiem la visió panoràmica que, sectorial-ment, l’empresa de Girona es caracteritza per una estructura més equi-librada, menys especialitzada, que el teixit empresarial del conjunt de Catalunya o d’Espanya. Cap de les quatre grans branques de producció identificades (la indústria i la construcció; el comerç; l’hoteleria, la res-

diversitas76.indb 91 05/02/2013 11:14:50


tauració i el turisme, i els altres serveis de mercat) supera un terç de la producció privada total de la demarcació. Aquesta distribució secto-rial conviu amb algunes particularitats en el terreny de l’experiència i l’estructura de la propietat (figura 8). Majoritàriament, les empreses gironines de la indústria i la construcció (54% del total) i del comerç (56,1%) són anteriors a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (1986). Per contra, només 1 de cada 5 empreses d’aquests dos sectors d’acti-vitat ha estat creada durant el primer decenni del segle XXI. Les em-preses del sector del turisme, l’hoteleria i la restauració són més joves que les dels dos sectors anteriors, per bé que gairebé el 80% del total van néixer abans del 2001. Finalment, l’activitat dels altres serveis, que inclou majoritàriament els serveis personals i els serveis a les em-preses, es configura com la branca d’activitat més emprenedora a la demarcació. El 26,4% d’empreses dels altres serveis han estat creades després de l’any 2000.

Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, cal assenyalar la presència gairebé majoritària d’empreses familiars. Més de 9 de cada 10 empreses gironines de la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració són familiars. Fent un cert con-trast, cal assenyalar que gairebé 1 de cada 5 empreses dels altres ser-veis forma part d’un grup empresarial.

Figura 8. L’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina per sectors d’activitat (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses Font: elaboració pròpia.

90,8 93,9 94,7

77,6

9,2 6,1 5,3

22,4

0

20

40

60

80

100

Indústria iconstrucció

Comerç Turisme, hoteleriai restauració

Altres serveis


54,0 56,142,6

33,0

10,319,5

22,9

22,6

24,1 4,915,4

17,9

19,419,5 19,1

26,4

0

20

40

60

80

100



Altres serveis

Abans 1986 1987 a 1994 1995 a 2000 2001 a 2009

diversitas76.indb 92 05/02/2013 11:14:50


Des de la perspectiva dels resultats, cal mencionar que la crisi eco-nòmica ha colpejat amb duresa els quatre grans sectors d’activitat pri-vada de l’economia gironina, per bé que amb alguns matisos (taula 10). Primer de tot, hem d’assenyalar que per al teixit productiu de Girona el 2009 va ser un exercici molt dolent, i van empitjorar els registres ja negatius del 2008. Segon, en el període 2007-2009 el sector d’activitat més perjudicat per la crisi econòmica, tant nacional com internacional, fou l’activitat turística, hotelera i de restauració, amb una caiguda mit-jana de la facturació del –18,3%. El segueixen, ja a una certa distància, però també amb caigudes molt importants, el comerç (–13%) i la in-dústria i la construcció (–12%). Amb un comportament no tan desfavo-rable, però també clarament negatiu, trobem els altres serveis, amb una caiguda de la facturació mitjana en el període 2007-2009 del –6,8%.

Taula 10. Volum i estructura del negoci al teixit empresarial de Girona per sectors d’activitat (2007-2009). Facturacions mitjanes en milers d’euros, variacions del negoci en percentatges i distribució geogràfica de les vendes en percentatges de facturació

Indústria i construcció Comerç Turisme, hoteleria

i restauracióAltres

serveisXifra de negoci2007 1.698 1.081 260 6832008 1.642 1.012 232 6792009 1.302 813 172 5912008/2007 –3,3 –6,4 –10,8 –0,62009/2008 –20,7 –19,7 –25,9 –13,0Mitjana 2009/2007 –12,0 –13,0 –18,3 –6,8 Distribució territorial del negociDemarcació de Girona 62,2 92,3 99,3 96,1Resta de Catalunya 16,9 3,1 0,3 2,2Espanya 9,1 2,6 0,1 1,1Unió Europea 10,8 1,4 0,3 0,6

Resta del món 1,0 0,6 0,1 0,1


De fet, la forta duresa de la crisi als sectors d’activitat de l’eco-nomia gironina es posa de manifest quan s’observa que gairebé la

diversitas76.indb 93 05/02/2013 11:14:50


meitat de les empreses de la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració assenyalen que la crisi ha exercit un efecte força desfavorable sobre la seva activitat. I, encara més, el 32,2% de les empreses industrials i de la construcció, el 24,4% de les empreses del comerç i el 23,9% de les empreses del turisme, l’hote-leria i la restauració consideren que la crisi ha afectat molt desfavora-blement la seva activitat. A l’altre costat de la balança, i començant a evidenciar un perfil diferenciat, trobem els altres serveis. El 46,2% de les empreses gironines dels altres serveis assenyalen que la crisi no ha afectat el seu negoci. Tot un èxit si prenem en consideració els resultats dels altres sectors d’activitat.

Una explicació de la dinàmica negativa de resultats i percepcions de l’empresa gironina al voltant de la crisi econòmica és el seu baixíssim grau d’obertura internacional. Quan s’analitza la distribució geogràfica de les vendes s’observa, novament, un comportament diferenciat entre els sectors d’activitat. Mentre que més de 9 de cada 10 empreses giro-nines de l’activitat comercial, del turisme, l’hoteleria i la restauració, i dels altres serveis destinen la seva producció als mercats locals de la pròpia demarcació, aquesta participació cau fins al 62,2% en el cas del sector industrial i de la construcció. Tot i això, el fet que gairebé el 12% de la producció del sector industrial i de la construcció a Girona s’adreci als mercats internacionals no ha evitat les importants caigudes de la facturació esmentades més amunt. Tampoc l’elevadíssima especi-alització en els mercats locals de proximitat dels altres tres sectors pro-ductius ha evitat la caiguda de les vendes. L’estructura nacional o in-ternacional dels mercats dels diferents sectors d’activitat de l’empresa gironina no ha condicionat l’evolució negativa de la facturació durant el període recent de crisi econòmica.

L’anàlisi de les valoracions subjectives dels empresaris gironins re-latives als reptes per sortir de la crisi ens ofereix algunes conclusions rellevants. Amb relació a la generació interna de valor (figura 9), els empresaris dels sectors productius de Girona assenyalen el problema del finançament com el principal escull per sortir de la crisi econòmica. Malgrat això, l’obertura de nous mercats en la indústria i la construcció, i als altres serveis (esmentada pel 22,7% i el 16,8% dels empresaris d’ambdós sectors, respectivament) i la millora del producte/servei en el

diversitas76.indb 94 05/02/2013 11:14:50


turisme, l’hoteleria i la restauració (14,4%) també es configuren com a reptes interns per sortir de la crisi.

Figura 9. Els reptes interns per sortir de la crisi a l’empresa de Girona per sectors d’activitat (2009). Percentatges sobre el total d’empreses

30,9

6,14,1

2,4

0

20

40

Finançament Nous mercats Milloraproducte/servei

R+D+I

Comerç

37,5

22,7

9,1

1,1

0

20

40


R+D+I

Indústria i construcció


Finalment, i com a tret poc favorable, cal destacar la baixa relle-vància que els empresaris dels sectors gironins atorguen a l’R+D+I com a eina per sortir de la crisi. Només el 7% dels empresaris del tu-risme, l’hoteleria i la restauració, i el 7,5% dels empresaris dels altres serveis esmenten aquesta opció com a estratègica per sortir de la crisi.

D’una altra banda, i quan s’aborden els reptes externs que l’em-presa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris dels

40,6

16,8

12,3

7,5

0

20

40

60


R+D+I

Altres serveis

17,6

12,814,4

7,0

0

20

40


R+D+I

Turisme, hoteleria i restauració

diversitas76.indb 95 05/02/2013 11:14:50


sectors d’activitat de Girona coincideixen majoritàriament a assenyalar que la millora dels tràmits amb l’Administració els ajudaria. La meitat dels empresaris de la indústria i la construcció, dues terceres parts dels empresaris del comerç i del turisme, l’hoteleria i la restauració, i el 45,8% dels empresaris dels altres serveis esmenten aquest repte extern com a imprescindible per sortir de la crisi econòmica.

A part d’aquesta opció majoritària, també s’observen comporta-ments sectorials diferenciats. Mentre que per a la indústria i la cons-trucció (30,7% dels empresaris), i per al turisme, l’hoteleria i la res-tauració (27,1%) el segon repte extern és la xarxa d’infraestructures, per als altres serveis l’articulació del teixit social (14,5%) i la formació (6,6%) també esdevenen reptes externs rellevants per sortir de la crisi.

L’anàlisi del recurs humà dels diferents sectors d’activitat de l’eco-nomia gironina ens ofereix uns resultats interessants i diferenciats a la vegada (taula 11). Novament, hem de començar per assenyalar que la majoria del teixit productiu sectorial de la demarcació de Girona té un repte pendent: la formació dels treballadors. El 37,5% dels treballa-dors de l’empresa industrial i de construcció, el 34,6% dels treballa-dors de l’empresa comercial, i el 42,6% dels treballadors de l’empresa del turisme, l’hoteleria i la restauració disposen d’un nivell màxim de formació de sense estudis o d’educació primària. A més a més, l’estoc formatiu mitjà dels treballadors d’aquests tres grans sectors d’activitat se situa en la formació secundària. Al voltant de la meitat dels treballa-dors gironins de la indústria i la construcció, del comerç, i del turisme, l’hoteleria i la restauració disposen d’un nivell màxim de formació equivalent a la formació secundària. Només el 19,8% dels treballadors del comerç, el 12,5% dels treballadors de la indústria i la construcció, i el 4,3% molt modest dels treballadors del turisme, l’hoteleria i la res-tauració tenen un nivell formatiu equivalent a la formació universitària. En contrast, és destacable que l’activitat dels altres serveis presenta una trajectòria inversa. Es caracteritza per la presència majoritària de treballadors amb formació universitària (53,3%).

L’anàlisi de les dades d’ampliació de formació a càrrec de l’em-presa no ens suggereix que aquesta debilitat competitiva s’estigui cor-regint. Més aviat el contrari. Per bé que els registres del comerç (16,8% dels treballadors en programes de formació) i de la indústria i la cons-

diversitas76.indb 96 05/02/2013 11:14:51


trucció (15,2%) són favorables, la dinàmica del turisme, l’hoteleria i la restauració (2,1%) deixa molt a desitjar.

taula 11. L’estructura formativa i els salaris al teixit empresarial de Girona per sectors d’activitat (2009). Percentatges de treballadors i salari mitjà en milers d’euros bruts mensuals

Indústria i construcció Comerç


Altres serveis

Nivell màxim de formació dels directiusSense estudis / estudis primaris 12,5 9,8 22,3 7,5Estudis secundaris 47,7 46,3 49,5 32,1Estudis universitaris 39,8 43,9 28,2 60,4Nivell màxim de formació dels treballa-dorsSense estudis / estudis primaris 37,5 34,6 42,6 11,2Estudis secundaris 50,0 45,7 53,2 35,5Estudis universitaris 12,5 19,8 4,3 53,3Ampliació de formació% treballadors en formació a càrrec de l’empresa 15,2 16,8 2,1 6,2

Nivell retributiuSalari mitjà 1.407 1.086 1.017 1.241


D’una altra banda, i com es podia esperar, l’estoc formatiu dels directius de les empreses dels sectors de Girona és clarament millor que el dels treballadors. A la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració els percentatges d’empresaris amb formació universitària superen clarament la quarta part del total, quan aquests mateixos registres se situen, en el cas dels treballadors, clara-ment per sota de la cinquena part. Novament, i com a tret positiu i di-ferencial, cal assenyalar la capacitat formativa dels empresaris dels al-tres serveis. Gairebé dues terceres parts dels empresaris d’aquest sector disposen de formació universitària, un registre molt menys llunyà del dels treballadors (53,2%) que en els altres tres grans sectors d’activitat.

Finalment, i parcialment relacionat amb l’estoc i l’ampliació de formació dels treballadors als diferents sectors d’activitat, l’anàlisi de l’estructura salarial a la demarcació de Girona ens suggereix retribu-

diversitas76.indb 97 05/02/2013 11:14:51


cions millors a la combinació entre estoc i ampliació de formació. En efecte, s’observa una retribució bruta mensual més elevada a la indús-tria i la construcció (1.407 euros) i als altres serveis (1.241 euros) que al comerç (1.086 euros) i al turisme, l’hoteleria i la restauració (1.017 euros bruts mensuals).

Des de la perspectiva de la immigració i el gènere, cal assenyalar la importància creixent d’aquestes dues dimensions en l’explicació de la generació de valor als sectors de l’empresa gironina (figura 10). El 16,8% dels treballadors del turisme, l’hoteleria i la restauració, i el 12,8% dels treballadors de la indústria i la construcció són d’origen im-migrant. En canvi, la participació del treball immigrant al comerç i als altres serveis no arriba al 5% i al 7%, respectivament.

D’altra banda, els registres del treball femení sí que denoten la im-portància de les dones en l’explicació de l’activitat econòmica sectorial de la demarcació de Girona. Per exemple, més de la meitat (concreta-ment el 61,5% i el 52,1%) dels treballadors del comerç, i del turisme, l’hoteleria i la restauració són dones. En canvi, només el 23,6% dels treballadors de la indústria i la construcció són dones. Pel que fa al tre-ball femení directiu, el turisme, l’hoteleria i la restauració (42,9%) i els altres serveis (36,6%) lideren l’activitat sectorial, per sobre del comerç (28,8%) i la indústria i la construcció (22,1%).

Figura 10. El treball femení i d’origen immigrant a l’empresa gironina per sectors d’activitat (2009). Percentatges sobre el total de treballadors

12,8

4,4

16,8

6,6

2,3

0,51,1

7,2

0

5

10

15

20



Altres serveis

Treballadors immigrants Directius immigrants

22,1

28,8

42,9

36,6

61,5

44,2

52,1

23,6

0

20

40

60

80



Altres serveis

Dones directives Dones treballadores


diversitas76.indb 98 05/02/2013 11:14:51


L’anàlisi de les formes d’organització del treball als sectors de l’empresa gironina ens confirma la presència d’alguns elements en forma de xarxa (figura 11). La supervisió del treball per objectius, la gestió dels temps de treball, la proposta d’objectius de treball per part dels treballadors, els intercanvis d’informació i la rotació del treball són força presents en els esquemes d’organització del treball als quatre grans sectors d’activitat definits. Tot i això, i novament, destaca una presència més gran de les noves formes d’organització en xarxa del treball als altres serveis. En 7 de cada 10 empreses d’aquest sector la supervisió del treball es fa per objectius, i els treballadors hi poden gestionar el seu temps de treball i proposar objectius. En 8 de cada 10 empreses dels altres serveis també és possible que els treballadors in-tercanviïn lliurement la informació.

Figura 11. Les noves formes d’organització del treball a l’empresa de Girona per sectors d’activitat (2009). Mitjanes d’escales valoratives (1, gens d’acord; 10, totalment d’acord)

5,9

5,2

6,1

3,4

7,0

6,9

3,8

3,6

6,5

6,2

6,2

7,1

6,0

5,3

6,1

5,3

4,9

4,9

7,0

7,9

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Superv isió per objectius

Gestió temps treball


Intercanv i inf ormació

Rotació treballadors

Indústria i construcció Comerç Turisme, hoteleria i restauració Altres serv eis


En el mateix context organitzatiu, també ens hem preguntat per les relacions laborals als sectors de l’empresa de Girona. Com es podia es-perar, la informació obtinguda ens assenyala la presència d’un marc de

diversitas76.indb 99 05/02/2013 11:14:51


relacions laborals duals als sectors productius de l’economia gironina (figura 12). Per bé que la gran majoria d’agents econòmics, directius i treballadors, desenvolupen la seva activitat en un marc de contractació indefinida, jornada completa i retribució fixa, es consolida també un context laboral més flexible i innovador caracteritzat per la contrac-tació temporal, la jornada parcial i la retribució variable.

Figura 12. Les relacions laborals a l’empresa de Girona per sectors d’activitat (2009). Percentatges de directius i de treballadors

88,1

11,9

75,6

69,0

31,0

91,3

8,5

86,2

13,8

18,3

81,7

91,0

1,7

98,3

9,0

10,5

96,2

3,8

87,9

12,1

89,6

24,4

89,1

10,9

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Retribució fixatreballadors

Retribució variabletreballadors

Contracte indefinittreballadors

Contracte temporaltreballadors

Jornada completatreballadors

Jornada parcialtreballadors

Indústria i construcció Comerç Turisme, hoteleria i restauració Altres serveis

65,7

34,3

81,3

88,7

11,2

75,8

24,4

86,2

13,8

17,4

82,5

88,2

6,7

93,3

12,0

2,6

83,5

16,5

72,5

27,5

97,8

18,6

90,9

9,1

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Retribució fixa directius

Retribució variabledirectius

Contracte indefinitdirectius

Contracte temporaldirectius

Jornada completadirectius

Jornada parcial directius

Indústria i construcció Comerç Turisme, hoteleria i restauració Altres serveis


diversitas76.indb 100 05/02/2013 11:14:51


De fet, l’anàlisi sectorial ens posa en relleu que l’activitat del tu-risme, l’hoteleria i la restauració és la que presenta més relacions la-borals de caràcter flexible. 1 de cada 4 treballadors del turisme, l’ho-teleria i la restauració s’ocupa amb un contracte temporal. 1 de cada 3 treballadors del turisme, l’hoteleria i la restauració treballa a jornada parcial. De la mateixa manera, 1 de cada 3 directius d’aquesta gran branca d’activitat rep la remuneració de forma variable. Els altres tres grans sectors d’activitat presenten una estructura de relacions laborals similar.

taula 12. La innovació al teixit empresarial de Girona per sectors d’activitat (2009)

Percentatges d’empreses i escales valoratives per a la cooperació, el paper de les TIC i el rendiment de la innovació (1, gens; 10, totalment)



Altres

serveis

Fonts i origen de la innovacióDepartament d’R+D+I a l’empresa 15,9 2,5 4,3 15,9Origen innovació: departament d’R+D+I 21,4 25,0 0,0 6,4Origen innovació: personal propi 71,4 50,0 97,3 91,5Origen innovació: subcontractació 7,1 25,0 2,7 2,1Tipologia d’innovacióInnovació els darrers dos anys 33,0 8,6 20,2 44,9Innovació de producte 48,3 42,9 39,5 61,7Innovació de procés 37,9 42,9 18,4 21,3Innovació organitzativa 13,8 14,3 42,1 17,0Cooperació en innovacióCentres innovació / universitats 2,6 2,6 1,4 3,1Empreses competidores 2,4 2,7 1,9 2,6Proveïdors/distribuïdors 3,2 3,2 2,2 4,1Clients 4,2 3,9 3,7 4,8TICPaper de les TIC en la innovació 6,1 5,2 7,2 5,1Resultats de la innovacióÈxit de la innovació 7,6 6,8 8,2 6,9Rapidesa del rendiment 5,8 6,5 7,7 6,5Novetat al mercat 5,5 5,7 4,1 5,5


diversitas76.indb 101 05/02/2013 11:14:51


Després d’analitzar el component organitzatiu i les relacions labo-rals de l’empresa gironina, a continuació ens centrarem en la innovació, i en especial en les pràctiques d’ús de les TIC. Per començar (taula 12), el primer que cal assenyalar és la baixa presència d’estructures formals d’innovació al conjunt dels sectors productius de l’empresa gironina. Només la indústria i la construcció, i els altres serveis disposen de rà-tios de penetració normals del departament propi d’R+D+I (amb taxes properes al 16%). Els percentatges del comerç (2,5%) i del turisme, l’hoteleria i la restauració (4,3%) són molt baixos i clarament inferiors a la mitjana de la demarcació.

La presència de més estructures formals d’innovació a la indústria i la construcció, i als altres serveis es tradueix en una dinàmica innova-dora clarament més positiva que la que presenta el comerç i el turisme, l’hoteleria i la restauració. El 44,9% d’empreses dels altres serveis i el 33% d’empreses de la indústria i la construcció han innovat els dar-rers dos anys. Aquests registres contrasten amb la dinàmica, clarament menys innovadora, del comerç (8,6% d’empreses innovadores) i del turisme, l’hoteleria i la restauració (20,2%).

Per tipus d’innovació i amb independència de la seva intensitat, la innovació en producte es manifesta amb més freqüència que la inno-vació en procés o en organització. El 61,7% de les empreses dels altres serveis que innoven ho fan en producte. I al voltant del 40% de les em-preses de la indústria i la construcció, del comerç, i del turisme, l’hote-leria i la restauració que innoven ho fan en producte.

L’origen de la innovació generada s’ha d’atribuir majoritàriament al personal propi no destinat específicament a R+D+I. Tot i això, es de-tecten comportaments sectorials diferenciats. Mentre que a la indústria i la construcció l’origen innovador es reparteix entre el departament d’innovació formal (21,4%) i el personal propi (71,4%), als altres ser-veis la gran majoria de les innovacions procedeixen del personal propi no dedicat a tasques innovadores (91,5%). Els altres dos sectors d’ac-tivitat menys innovadors, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restau-ració, destaquen per l’origen no formal o subcontractat de la innovació generada.

Un punt clar de millora per als registres innovadors i per als re-sultats de l’empresa gironina és la poca cooperació amb altres entitats o organitzacions en el desenvolupament de processos d’innovació. En

diversitas76.indb 102 05/02/2013 11:14:51


una escala de 0 a 10, la valoració més alta dels empresaris dels sectors gironins pel que fa a la cooperació en innovació la rep la cooperació amb clients al sector dels altres serveis, amb un valor baix, per sota de la mitjana, de 4,8 punts. Destaca, en aquest sentit, una col·laboració molt baixa de tots els sectors d’activitat amb els centres d’innovació especialitzats i la universitat.

Finalment, i com a contrapunt positiu, s’ha d’assenyalar que, tot i la baixa presència d’estructures formals i de dinàmiques de cooperació, els resultats de la innovació, quan aquesta es produeix, són molt po-sitius. Primer de tot, cal afirmar que l’ús de les TIC es revela com un instrument molt bo per al desenvolupament d’innovacions. Segon, si anem ara als resultats de la innovació, són destacables dues tendèn-cies. La primera és que als dos sectors més innovadors, la indústria i la construcció, i els altres serveis, la innovació generada té èxit (amb valoracions mitjanes al voltant de 7 punts sobre 10). Malgrat això, els nivells d’èxit són superiors als sectors menys innovadors, és a dir, al comerç, i al turisme, l’hoteleria i la restauració. Aquest èxit superior es fonamenta en la rapidesa de resultats que dóna una pràctica innovadora en un context dominat per la manca d’innovació.

En sintonia amb els resultats obtinguts per a la dinàmica innova-dora, la informació copsada ens assenyala que els usos de les TIC a les empreses de la majoria de sectors de Girona són clarament millorables i poc intensius (taula 13). Si comencem per l’anàlisi dels usos digitals per part del personal de les empreses dels sectors d’activitat, hem d’es-mentar l’existència de comportaments diferenciats. Al voltant d’una tercera part dels treballadors de la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració usen amb freqüència ordina-dors connectats a Internet i el correu electrònic. Les participacions de freqüència d’ús de la xarxa local i de la pàgina web de l’empresa són lleugerament inferiors, i se situen al voltant del 20% dels treballadors. Finalment, les aplicacions Web 2.0 només són usades freqüentment per uns percentatges molt baixos de treballadors de les empreses de la indústria i la construcció, i el comerç, i en una mesura més gran als del turisme, l’hoteleria i la restauració (12%). Tot i això, el sector d’activitat dels altres serveis presenta uns usos de les TIC molt més intensius: participacions properes a dues terceres parts del total dels

diversitas76.indb 103 05/02/2013 11:14:52


treballadors respecte als ordinadors connectats a Internet i el correu electrònic d’empresa; participacions properes a la meitat del total de treballadors en el cas de la xarxa local i la pàgina web de l’empresa, i, finalment, un no negligible 27,8% dels treballadors dels altres serveis que usen freqüentment les aplicacions Web 2.0.

taula 13. Usos de les TIC a l’empresa de Girona per sectors d’activitat (2009)

Percentatges



Altres serveis

Usos digitals per part del personal

% ordinadors amb connexió a Internet 32,6 47,5 25,7 64,6

% correu electrònic de l’empresa 29,5 39,4 25,1 63,9

% xarxa local 19,9 26,6 20,6 49,0

% web de l’empresa 18,6 25,1 22,3 47,5

% aplicacions Web 2.0 5,7 4,3 12,0 27,8

Usos d’Internet a l’empresa

Sense connexió 2,3 1,2 19,1 1,9

Connexió sense pàgina web pròpia 53,4 54,9 21,8 36,1

Connexió amb pàgina web pròpia 33,0 37,8 45,7 46,3

Connexió, pàgina web i comerç electrònic 11,4 6,1 13,3 15,7

Usos de les TIC en elements de valor

No usos de les TIC 2,2 1,2 47,3 6,6

Usos de les TIC baixos 30,3 34,9 29,3 40,6

Usos de les TIC mitjans 31,5 45,8 21,8 16,0

Usos de les TIC avançats 36,0 18,1 1,6 36,8

Comerç electrònicB2B (% compres amb comerç electrò-nic) 5,2 4,1 6,4 18,5

B2C (% vendes amb comerç electrònic) 3,9 1,2 8,8 12,3


La definició d’un indicador d’usos d’Internet i l’anàlisi dels seus resultats també ens ofereix resultats sectorials diferenciats. Novament, els altres serveis presenten la participació més elevada en l’ús més

diversitas76.indb 104 05/02/2013 11:14:52


intensiu d’Internet. El 15,7% d’empreses dels altres serveis disposen de connexió i pàgina web i fan pràctiques de comerç electrònic. De la mateixa manera, gairebé la meitat de les empreses dels altres serveis i també del turisme, l’hoteleria i la restauració disposen de connexió a Internet i pàgina web pròpia. En canvi, més de la meitat de les em-preses de la indústria i la construcció, i del comerç disposen de con-nexió a Internet, però sense pàgina web pròpia.

D’altra banda, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis ele-ments de valor de l’activitat empresarial, els resultats obtinguts també manifesten diferències sectorials. L’avaluació s’ha fet de la manera se-güent. Primer, definim els sis elements de valor; això és: 1) l’activitat de comptabilitat, finances i fiscalitat; 2) l’activitat d’administració i recursos humans; 3) la gestió d’aprovisionaments; 4) la gestió de la producció; 5) la gestió de la distribució i les vendes, i 6) la gestió direc-tiva. I, segon, definim un indicador compost d’usos de les TIC, que ens recull la informació a través d’un gradient de la manera següent: no ús de les TIC quan aquestes tecnologies no s’usen en cap dels sis elements de valor definits; usos de les TIC baixos quan només s’usen en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; usos de les TIC mitjans quan s’usen en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i usos de les TIC avançats quan s’usen en 5 o 6 dels sis elements de valor definits. L’anàlisi dels resultats posa en relleu que més d’una tercera part de les empreses dels altres serveis (36,8%) fan un ús intensiu (5 o 6 elements de valor) de les TIC, per bé que en el mateix col·lectiu el 40,6% d’empreses en fan uns usos baixos (1 o 2 elements de valor). De la resta de sectors, des-taca la capacitat elevada per fer uns usos intensius de les TIC (36%) de les empreses de la indústria i la construcció.

Finalment, els registres del comerç electrònic no fan res més que confirmar el que ja hem destacat a les darreres pàgines, és a dir, la major intensitat innovadora i dels usos digitals a les empreses dels altres serveis. En efecte, a les empreses d’aquest sector d’activitat, el 18,5% del total de compres es fa a través del comerç electrònic (B2B) i el 12,3% del total de vendes també s’hi fa (B2C). Aquests registres contrasten amb les participacions, en cap cas superiors al 9%, de la resta de grans sectors d’activitat.

diversitas76.indb 105 05/02/2013 11:14:52


2.3. l’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió des de la dimensió

Acabem de constatar diferències rellevants en la generació sectorial de valor a l’empresa gironina. A grans trets, és possible afirmar que l’activitat dels altres serveis, bàsicament integrada pels serveis perso-nals i a les empreses, es consolida com la branca d’activitat amb més potencialitats de l’economia gironina. En comparació de la resta de branques d’activitat, els altres serveis presenten uns estocs formatius millors, unes formes d’organització més adients pel treball en xarxa, més processos innovadors i uns usos de les TIC i del comerç electrònic més intensius. Com a resultat d’aquest procés de generació intern de valor més intensiu, més profund i més innovador, durant els darrers tres anys els altres serveis són la branca d’activitat que ha resistit més bé la severitat de la crisi econòmica a la demarcació de Girona.

Igual com hem fet amb les grans branques d’activitat, a continuació ens preguntarem per la generació de valor a les diferents dimensions de l’empresa gironina. En un exercici similar al que acabem de fer, és a dir, a través de la cerca de diferències significatives entre la dimensió i els diferents elements de generació de valor de l’activitat empresarial, buscarem comportaments diferenciats entre la micro, la petita i la mit-jana empresa, i la gran empresa de la demarcació de Girona.

L’anàlisi de les diferències en la generació de valor entre les dimen-sions de l’empresa de Girona estarà molt marcat per la preponderància, gairebé exclusiva, de la micro i la petita empresa. Ja hem vist quan re-visàvem panoràmicament l’empresa gironina que el 95,4% d’empreses de la demarcació ocupen 10 o menys treballadors. El 4% d’empreses ocupen entre 11 i 49 treballadors (empresa mitjana) i només el 0,6% d’empreses, és a dir, 350 organitzacions, ocupen 50 o més treballadors (gran empresa).

Com era de preveure, la dimensió empresarial es correlaciona amb l’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina (figura 13). A mesura que les empreses gironines augmenten de dimensió, la seva experiència i pertinença a un grup empresarial creixen significa-tivament. En efecte, mentre que el 21,4% de les micro i petites em-preses (d’1 a 10 treballadors) s’han creat durant la dècada actual, des del 2001, no hi ha cap empresa gironina de més de 50 treballadors que

diversitas76.indb 106 05/02/2013 11:14:52


s’hagi creat després del 1995. En altres paraules, el 42,9% de les micro i petites empreses gironines van ser creades abans de l’entrada d’Es-panya a la Unió Europea (el 1986), mentre que el 83,3% de les grans empreses, gairebé el doble, van néixer durant el mateix període.

De la mateixa manera, menys del 10% de les micro i petites em-preses gironines (8,6%) formen part d’un grup empresarial. Aquests registres contrasten amb els de la gran empresa, en el sentit que una tercera part de les empreses de més de 50 treballadors formen part d’un grup empresarial. En altres paraules, més de 9 de cada 10 de les micro i petites empreses gironines són familiars, mentre que només dues ter-ceres parts de les grans empreses són familiars.

Figura 13. L’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina per dimensió d’activitat (2009)


91,478,4

66,7

8,621,6

33,3

0

20

40

60

80

100

D'1 a 10 treballadors D'11 a 49 treballadors 50 o més treballadors


42,9

56,9

83,3

20,0

21,6

16,7

15,8

15,721,4

5,9

0

20

40

60

80

100

D'1 a 10 treballadors D'11 a 49 treballadors 50 o més treballadors

Abans 1986 1987 a 1994 1995 a 2000 2001 a 2009


Des de la perspectiva dels resultats, cal mencionar novament que la crisi econòmica ha colpejat amb duresa les tres dimensions d’activitat privada de l’economia gironina, per bé que amb alguns matisos dife-renciadors (taula 14). El primer que cal assenyalar és que en el període 2007-2009 cap de les tres dimensions especificades s’escapa de cai-gudes en la facturació. Tot i això, sí que es pot afirmar que les empreses gironines més grans han suportat millor la crisi econòmica. Després de presentar augments de facturació el 2008 (4,3%), la forta caiguda del 2009 (–13,4%) situa la pèrdua mitjana de vendes de l’empresa giro-

diversitas76.indb 107 05/02/2013 11:14:52


nina gran en el –4,6% en el període 2007-2009. Aquests registres, tot i ser desfavorables, ho són molt menys que els assolits per la micro i la petita empresa (–15,5% de pèrdua de facturació mitjana entre el 2007 i el 2009) i per la mitjana empresa (–11,7%). Així doncs, és possible afirmar que la crisi econòmica ha colpejat amb una duresa especial el teixit de les micro, petites i mitjanes empreses de Girona.

taula 14. Volum i estructura del negoci al teixit empresarial de Girona per dimensions d’activitat (2007-2009)Facturacions mitjanes en milers d’euros, variacions del negoci en percentatges

i distribució geogràfica de les vendes en percentatges de facturacióMicro i petita

empresa(1 a 10

treballadors)

Mitjana empresa(11 a 49

treballadors)

Gran empresa(50 o més

treballadors)

Xifra de negoci2007 274 2.952 7.0862008 254 2.817 7.3922009 194 2.284 6.4002008/2007 –7,3 –4,6 4,32009/2008 –23,6 –18,9 –13,4Mitjana 2009/2007 –15,5 –11,7 –4,6Distribució territorial del negociDemarcació de Girona 93,8 65,7 66,9Resta de Catalunya 2,8 16,2 13,1Espanya 1,3 9,9 14,2Unió Europea 2,0 6,4 5,3Resta del món 0,1 1,9 0,6


L’anàlisi de l’estructura de les vendes ens pot donar informació útil sobre els orígens de la pèrdua de facturació. Pel que fa a la micro i pe-tita empresa, gairebé el 94% de les vendes van destinades als mercats de proximitat de la mateixa demarcació de Girona. De fet, les micro i petites empreses gironines venen més als mercats internacionals (2,1% del total de vendes) que als mercats espanyols (1,3%). Així doncs, la contracció de la despesa privada de consum i d’inversió a la demar-cació sembla estar al darrere de la forta caiguda de la facturació del teixit de micro i petites empreses gironines. Pel que fa a les empreses

diversitas76.indb 108 05/02/2013 11:14:52


mitjanes, tot i que gairebé dues terceres parts de les vendes (65,7%) es continuen destinant a la pròpia demarcació, la quota de participació dels mercats catalans (16,2%) i internacionals (8,3%) també explicaria la caiguda de resultats d’aquesta dimensió. Finalment, la tendència menys desfavorable dels resultats de la gran empresa gironina podria estar vinculada a una presència relativa més elevada als mercats es-panyols (14,2%). Tot i això, la presència majoritària dels mercats lo-cals, tant els de proximitat (66,9%) com els de la resta de Catalunya (13,1%), hauria afeblit els resultats d’aquesta dimensió d’activitat.

Figura 14. Els reptes interns per sortir de la crisi a l’empresa de Girona per dimensions d’activitat (2009)


42,9

33,3

14,3

0,00

20

40

60

Finançament Nous mercats R+D+I Milloraproducte/servei

Gran empresa (50 o més treballadors)

26,5

12,1 11,5

5,4

0

20

40


R+D+I

Micro i petita empresa (1 a 10 treballadors)

49,0

27,5

3,92,0

0

20

40

60

Finançament Nous mercats R+D+I Milloraproducte/servei

Mitjana empresa (11 a 49 treballadors)


diversitas76.indb 109 05/02/2013 11:14:52


L’anàlisi de les valoracions subjectives dels empresaris gironins re-latives als reptes per sortir de la crisi ens ofereix algunes conclusions rellevants. Amb relació a la generació interna de valor (figura 14), els empresaris de la demarcació de Girona assenyalen el problema del fi-nançament com el principal escull per sortir de la crisi econòmica (el 26,5% de les micro i petites empreses, el 49,0% de les mitjanes em-preses i el 42,9% de les grans empreses).

A part d’aquesta preocupació majoritària, apreciem certes diferèn-cies en funció de la dimensió. Les micro i petites empreses gironines assenyalen també l’obertura de nous mercats (12,1%) i la millora del producte/servei (11,5%) com elements imprescindibles per sortir de la crisi. Per a les mitjanes empreses, l’obertura de nous mercats (27,5%) és l’altre fonament per sortir de la crisi. Finalment, per a la gran em-presa, l’obertura de nous mercats (33,3%) i la inversió en R+D+I (14,3% del total) complementen la millora del finançament com a ins-trument essencial per sortir de la crisi. Cal assenyalar, en aquest sentit, la importància que la gran empresa comença a atribuir a la inversió en R+D+I, fet excepcional a la resta de dimensions i sectors d’activitat.

D’una altra banda, i quan s’aborden els reptes externs que l’em-presa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris de les dimensions d’activitat de Girona coincideixen majoritàriament en el fet que la millora de la xarxa d’infraestructures els ajudaria notable-ment. El 20% de les micro i petites empreses i una tercera part de les mitjanes i grans empreses gironines, així ho consideren. Un altre repte extern, aquesta vegada molt més mencionat a les empreses grans, és la formació (esmentada com a repte estratègic pel 14,3% de les empreses de 50 o més treballadors).

L’anàlisi del recurs humà de les diferents dimensions d’activitat de l’economia gironina ens ofereix, novament, uns resultats interessants i diferenciats a la vegada (taula 15). Igual com hem assenyalat en la panoràmica general i en l’anàlisi sectorial, l’estudi de les dimensions certifica el greu problema de formació dels treballadors de l’empresa gironina. Més del 80% dels treballadors de les micro i petites empreses (d’1 a 10 treballadors), de les mitjanes empreses (d’11 a 50 treballa-dors) i de les grans empreses (50 o més treballadors) disposen d’un nivell màxim de formació equivalent a la formació secundària. En al-tres paraules, només el 20,9% dels treballadors de les micro i petites

diversitas76.indb 110 05/02/2013 11:14:52


empreses, el 13% dels de les mitjanes i el 14,3% dels de les grans dis-posen de formació universitària. I, encara més, aquesta manca d’estoc formatiu no millora quan revisem les dades d’ampliació de formació, un instrument útil per solucionar aquest problema. Menys del 5% dels treballadors de les micro i petites empreses gironines (el gros, per nombre i per generació de valor, del teixit productiu) seguien pro-grames d’ampliació de formació pagats per l’empresa el 2009. Aquests registres milloren, però, significativament amb l’avanç de la dimensió empresarial. El 29,7% dels treballadors de les mitjanes empreses i més d’una tercera part de les grans seguien programes d’ampliació de for-mació pagats per l’empresa. De fet, la combinació d’aquests dos in-dicadors de capital humà no fa res més que confirmar la dualitat for-mativa dels treballadors a l’empresa gironina. En termes generals, a la micro i petita empresa els treballadors ni estan formats ni es formen. A la mitjana i gran empresa els treballadors no estan formats, però es formen en un grau més elevat.

taula 15. L’estructura formativa i els salaris al teixit empresarial de Girona per dimensions d’activitat (2009)Percentatges de treballadors i salari mitjà en milers d’euros bruts mensuals

Micro i petita empresa (1 a 10

treballadors)

Mitjana empresa (11 a 49

treballadors)

Gran empresa (50 o més

treballadors)Nivell màxim de formació dels directiusSense estudis / estudis primaris 16,2 5,8 0,0

Estudis secundaris 45,9 36,5 28,6

Estudis universitaris 37,8 57,7 71,4Nivell màxim de formació dels treballadorsSense estudis / estudis primaris 31,7 42,3 28,6

Estudis secundaris 47,4 44,2 57,1

Estudis universitaris 20,9 13,5 14,3

Ampliació de formació% treballadors en formació a càrrec de l’empresa 4,9 29,7 36,1

Nivell retributiu

Salari mitjà 1.141 1.395 1.256


diversitas76.indb 111 05/02/2013 11:14:53


D’una altra banda, i com es podia esperar, l’estoc formatiu dels di-rectius de les empreses de Girona és clarament millor que el dels tre-balladors. Més d’una tercera part dels directius de les micro i petites empreses, més de la meitat dels directius de les empreses mitjanes i gairebé tres quartes parts dels directius de la gran empresa disposen d’un estoc formatiu mitjà de formació universitària. Tot i això, dues terceres parts dels directius de la micro i petita empresa, poc menys de la meitat de la mitjana empresa i poc menys d’una tercera part de la gran empresa encara disposen d’estocs formatius màxims d’estudis secundaris.

Figura 15. El treball femení a l’empresa gironina per dimensions d’activitat (2009)

Percentatges sobre el total de treballadors

36,7

24,0

19,0

25,9

32,4

49,3

0

20

40

60

Micro i petita (1 a 10treballadors)

Mitjana (11 a 49treballadors)

Gran (50 o méstreballadors)

Dones directives Dones treballadores


Finalment, i força relacionat amb l’estoc i l’ampliació de formació dels treballadors a les diferents dimensions d’activitat, l’anàlisi de l’es-tructura salarial a la demarcació de Girona ens suggereix retribucions més altes allà on l’estoc formatiu és més elevat, és a dir, a la mitjana i gran empresa. Mentre que el salari brut mensual és lleugerament supe-rior a 1.100 euros a la micro i la petita empresa gironina, en el cas de la mitjana (1.395 euros) i la gran empresa (1.256 euros) aquest augmenta ostensiblement, al voltant del 20%.

diversitas76.indb 112 05/02/2013 11:14:53


Des de la perspectiva del gènere, els registres del treball femení ens certifiquen una certa importància de les dones en l’explicació de l’acti-vitat econòmica en algunes dimensions (figura 15). Més d’una tercera part (36,7%) dels directius de les micro i petites empreses gironines són dones, i gairebé la meitat (49,3%) dels treballadors de les micro i petites empreses de la demarcació són dones. Tot i això, la partici-pació del treball femení en el teixit de mitjanes i grans empreses de la demarcació encara és força minso. Només 1 de cada 4 directius de les empreses mitjanes són dones i només 1 de cada 5 directius de les em-preses grans. En el cas de les treballadores, aquestes participacions es mantenen en el cas de l’empresa mitjana, i augmenten fins al 32,4% en el cas de la gran empresa.

Figura 16. Les noves formes d’organització del treball a l’empresa de Girona per dimensions d’activitat (2009)

Mitjanes d’escales valoratives (1, gens d’acord; 10, totalment d’acord)

4,2

4,9

7,8

6,5

5,9

5,2

5,6

7,0

6,8

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9

Gestió temps treball


Treball en equip

Micro i petita empresa Mitjana empresa Gran empresa


A diferència de l’estoc formatiu, l’anàlisi de les noves formes d’or-ganització del treball en xarxa a les diferents dimensions de l’empresa de Girona certifica una predisposició més gran de les empreses més petites (figura 16). En gairebé 8 de cada 10 micro i petites empreses

diversitas76.indb 113 05/02/2013 11:14:53


gironines es treballa en equip, en gairebé 7 de cada 10 els treballadors hi poden proposar objectius, i en gairebé 6 de cada 10 els treballadors es poden gestionar part o la totalitat del seu temps de treball. Aquests registres són clarament més modestos a les empreses mitjanes i grans.

En el mateix context organitzatiu, també ens hem preguntat per les relacions laborals a les dimensions de l’empresa de Girona (figura 17). Novament, ens apareix que les formes més flexibles d’organitzar les relacions laborals són molt més freqüents a les empreses de menys dimensió, en concret a les micro i petites empreses (d’1 a 10 treba-lladors). El 26,2% dels seus directius reben una retribució variable, el 13,8% dels seus directius disposen de contractes flexibles no temporals i el 18,1% dels seus treballadors estan ocupats en règim de jornada parcial. A més, la presència de les formes de treball, contracte i retri-bució majoritàries, és a dir, el treball a jornada completa (82,5% dels treballadors), el contracte indefinit (82% dels directius) i la retribució fixa (73,8% dels directius), hi són menys presents que a la resta de di-mensions.

Figura 17. Les relacions laborals a l’empresa de Girona per dimensions d’activitat (2009)

Percentatges de directius i de treballadors

89,2

10,8

90,0

5,5

18,1

82,5

82,0

26,2

73,8

13,8

7,7

95,1

5,4

92,3

2,4

92,1

88,8

3,3

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100




Altres contractestemporals directius





diversitas76.indb 114 05/02/2013 11:14:53


Un component molt important per copsar les fonts de l’avantatge competitiu de l’empresa gironina són les seves pràctiques d’innovació i, en especial, la intensitat d’ús de les TIC. A grans trets, és possible afirmar que a l’empresa gironina la intensitat innovadora s’associa a la seva dimensió, en el sentit que a mesura que l’empresa creix en nombre de treballadors també hi creixen les pràctiques i els resultats de la innovació. De fet, un comportament millor de la innovació a les empreses més grans té el seu origen en una presència relativa d’estruc-tures formals més elevada. Una de cada tres grans empreses de Girona té un departament propi d’R+D+I. I, encara més, de les poc més de la meitat (57,1%) de grans empreses gironines que han innovat els dar-rers dos anys, a dues terceres parts l’origen de la innovació ha estat el departament propi d’innovació formal. A més, la gran empresa també coopera més amb l’entorn, especialment amb proveïdors i clients, amb l’objectiu de desenvolupar innovacions. El resultat final de més estruc-tures d’innovació formal, més cooperació i més pràctiques innovadores és un rendiment de la innovació millor. Més de 7 de cada 10 grans empreses gironines que innoven obtenen un rendiment de la innovació a través de la novetat al mercat que comporta la creació o la millora de nous béns, serveis, processos o organització.

No obstant això, és molt important no perdre de vista que el gros del teixit productiu de la demarcació, és a dir, el conjunt de micro i petites empreses, presenta uns registres innovadors clarament decebe-dors. Només 1 de cada 4 micro i petites empreses gironines innova. Aquesta innovació té un caràcter informal perquè sorgeix del personal no especialitzat (en gairebé el 95% dels casos). A més, la innovació generada és interna, no es fonamenta en relacions de cooperació (cap valoració de cooperació arriba a la meitat de l’escala). I, finalment, els resultats, la novetat aportada al mercat, són més aviat escassos (menys de la meitat de l’escala). Així doncs, la majoria del teixit productiu gi-roní, tres quartes parts del seu conjunt de micro i petites empreses, no innova, i quan ho fa, la innovació és informal, aïllada i de baix rendi-ment. Tot un repte per al futur immediat.

diversitas76.indb 115 05/02/2013 11:14:53


taula 16. La innovació al teixit empresarial de Girona per dimensions d’activitat (2009)

Percentatges d’empreses i escales valoratives per a la cooperació, el paper de les TIC i el rendiment de la innovació (1, gens; 10, totalment)


treballadors)

Mitjana empresa (11 a

49 treballadors)


treballadors)

Fonts i origen de la innovacióDepartament d’R+D+I a l’empresa 7,4 17,6 33,3Origen innovació: departament d’R+D+I 2,0 35,0 66,7Origen innovació: personal propi no R+D+I 94,9 50,0 3,3

Origen innovació: subcontractació 3,1 15,0 0,0Tipologia d’innovacióInnovació els darrers dos anys 24,3 37,3 57,1Cooperació en innovacióCentres innovació / universitats 2,0 3,4 4,6Empreses competidores 2,1 3,6 4,3Proveïdors/distribuïdors 2,7 4,8 5,5Clients 3,9 5,6 5,9Resultats de la innovacióNovetat al mercat 4,8 6,0 7,4


En sintonia amb els resultats obtinguts per a la dinàmica innova-dora, la informació obtinguda per a les dimensions de l’empresa giro-nina ens confirma una baixa intensitat dels usos de les TIC a la gran majoria del teixit empresarial de la demarcació. La definició d’un indi-cador d’usos d’Internet i l’anàlisi dels seus resultats ens indica inten-sitat només al teixit de grans empreses. Més de la meitat de les grans empreses de Girona disposen de connexió a Internet i pàgina web pròpia i fan pràctiques de comerç electrònic. Aquestes participacions baixen fins al 21,6% en el cas de les empreses mitjanes i fins al mo-destíssim 10,3% en el cas de les micro i petites empreses. En efecte, només 2 de cada 10 empreses mitjanes i només 1 de cada 10 micro i petites empreses gironines fan un ús avançat d’Internet. Tot i això, i com a contrapunt positiu, també cal assenyalar que la freqüència d’in-tensitat d’ús mitjana a les micro, petites i mitjanes empreses se situa en

diversitas76.indb 116 05/02/2013 11:14:53


el tram immediatament inferior. El 41,5% de micro i petites empreses i el 47,1% de les mitjanes empreses gironines disposen de connexió a Internet i de pàgina web pròpia. Finalment, hem d’assenyalar que al voltant d’una tercera part de les micro, petites i mitjanes empreses en-cara no disposen de pàgina web pròpia.

taula 17. Usos de les TIC a l’empresa de Girona per dimensions d’activitat (2009)

Percentatges i escales valoratives per als usos de la pàgina web de l’empresa (1, gens; 10, totalment)


treballadors)

Mitjana empresa (11 a 49

treballadors)


treballadors)

Usos d’Internet a l’empresaSense connexió 9,3 3,9 0,0Connexió sense pàgina web pròpia 38,8 27,5 16,7Connexió amb pàgina web pròpia 41,5 47,1 33,3Connexió, pàgina web i comerç elec-trònic 10,3 21,6 50,5

Usos de la pàgina webServeis bancaris i financers 4,6 6,6 7,4Formació i aprenentatge 3,7 4,7 6,0Observació del comportament del mercat 5,2 6,0 7,2

Productes i serveis digitals 3,9 5,7 6,4Serveis postvenda 4,1 5,6 6,4Aplicacions digitals per al negoci 4,8 6,0 6,9Usos de les TIC en elements de valorNo usos de les TIC 23,9 2,0 0,0Usos de les TIC baixos (1 o 2 elements de valor) 36,5 9,8 0,0

Usos de les TIC mitjans (3 o 4 elements de valor) 24,4 43,1 33,3

Usos de les TIC avançats (5 o 6 ele-ments de valor) 15,3 45,1 66,7


En sintonia amb l’indicador d’equipaments i usos d’Internet, l’anàlisi dels usos específics de la pàgina web de l’empresa de Girona certifica una intensitat més alta a les empreses de més dimensió. Tots els usos

diversitas76.indb 117 05/02/2013 11:14:53


específics de la web definits, en especial els usos bancaris i financers, l’observació del comportament del mercat i les aplicacions digitals per al negoci, presenten més intensitat a la gran empresa.

D’una altra banda, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis elements de valor de l’activitat empresarial, els resultats obtinguts també ens manifesten diferències importants per dimensions. La cons-trucció d’aquest indicador s’ha fet de la manera següent. Primer, s’han definit els sis elements de valor de l’activitat empresarial a Girona; això és: 1) l’activitat de comptabilitat, finances i fiscalitat; 2) l’activitat d’administració i recursos humans; 3) la gestió d’aprovisionaments; 4) la gestió de la producció; 5) la gestió de la distribució i les vendes, i 6) la gestió directiva. I, segon, s’ha definit un indicador compost d’usos de les TIC, que recull la informació a través d’un gradient de la manera següent: no ús de les TIC quan aquestes tecnologies no s’usen en cap dels sis elements de valor definits; usos de les TIC baixos quan només s’usen en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; usos de les TIC mitjans quan s’usen en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i usos de les TIC avançats quan s’usen en 5 o 6 dels sis elements de valor de-finits. Novament, l’anàlisi dels resultats certifica intensitat només a la gran empresa. Dues terceres parts de les grans empreses gironines fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. Aquesta partici-pació cau fins al 45,1% de les empreses mitjanes, i fins al 15,3% de les micro i petites empreses. Des d’una altra òptica, 6 de cada 10 micro i petites empreses gironines usen les TIC com a màxim en 2 dels seus 6 elements de valor.

2.4. l’estructura econòmica de l’empresa gironina: una visió des del territori

Acabem de constatar que la dimensió també té un paper important en la generació de valor a l’empresa gironina. A diferència de les micro i petites empreses, a Girona les organitzacions més grans disposen d’estocs formatius millors, més pràctiques d’innovació i uns usos de les TIC més intensius. Com a resultat d’aquest model de creixement més complex i profund, la gran empresa de Girona ha resistit molt mi-llor l’atac de la crisi econòmica que la resta del teixit productiu.

diversitas76.indb 118 05/02/2013 11:14:53


Per acabar de tancar aquesta visió panoràmica de l’empresa de Girona, i més enllà de l’aproximació sectorial i de dimensió, a conti-nuació ens fixarem en l’efecte del territori. Volem esbrinar si sobre el teixit empresarial de la demarcació de Girona es consoliden economies dinàmiques d’aglomeració, i com aquestes han incidit en la generació de valor i en la resistència a la crisi. Per fer-ho, hem aconseguit quatre estratificacions territorials, és a dir, hem dividit la localització de les empreses de Girona en quatre categories territorials. En primer lloc, i seguint les investigacions que han evidenciat àmpliament l’existència d’una àrea urbana a l’entorn de la ciutat de Girona (AUG),1 aquesta s’ha definit integrant les empreses localitzades als municipis següents: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Canet d’Adri, Celrà, Cervià de Ter, Colo-mers, Flaçà, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Juià, Llambilles, Madremanya, Palol de Revardit, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Vilablareix. En segon lloc, hem considerat la localització empresarial a les capitals de comarca, és a dir: Figueres, la Bisbal d’Empordà, Puigcerdà, Olot, Banyoles, Ripoll i Santa Coloma de Farners. En tercer lloc, també hem considerat els municipis grans de la demarcació (més de 20.000 habi-tants), incloent-hi l’estacionalitat, amb l’objectiu de copsar les fonts competitives de les ciutats de la costa. Aquests municipis són: Blanes, Castell - Platja d’Aro, l’Escala, Lloret de Mar, Palamós, Palafrugell, Roses, Sant Feliu de Guíxols i Torroella de Montgrí. Finalment, i en quart lloc, hem considerat la localització empresarial a la resta de mu-nicipis de la demarcació.

Així doncs, hem estratificat la dimensió territorial de l’empresa de Girona en quatre ítems: 1) l’AUG, és a dir, les empreses localitzades als municipis de l’àrea urbana de Girona; 2) les capitals de comarca, és a dir, les empreses ubicades a les capitals de comarca, amb l’excepció de Girona, capital del Gironès, però inclosa a l’AUG; 3) els municipis grans, és a dir, les empreses localitzades en municipis grans, de més de 20.000 habitants, incloent-hi l’estacionalitat, i 4) la resta, que inclou les empreses situades a la resta de municipis de la demarcació.

Si comencem per l’estructura sectorial al territori apreciem una dis-paritat important (figura 18). L’AUG es caracteritza per una estructura sectorial força equilibrada. Cap dels quatre grans sectors d’activitat

1 . Oliver et al. (2000); Torrent et al. (2010).

diversitas76.indb 119 05/02/2013 11:14:53


identificats hi representa més d’una tercera part del total del nombre d’empreses de l’àrea. En canvi, a les capitals de comarca, els altres ser-veis, principalment els serveis personals i a les empreses, hi tenen un paper decisiu. Gairebé la meitat (46,8%) de les empreses localitzades a les capitals de comarca formen part del sector de les altres empreses. Per últim, i com es podia esperar, als municipis grans (la majoria cos-taners) i a la resta de municipis de la demarcació, la localització em-presarial se centra en el binomi d’activitat comercial i turística. Als municipis de més de 20.000 habitants, l’activitat comercial i turística acumula gairebé dues terceres parts (62,3%) del total d’empreses. Aquest registre puja fins a tres quartes parts del total (amb el 57,5% d’empreses a l’hoteleria, la restauració i el turisme) en el cas de la resta de municipis de la demarcació.

Figura 18. L’estructura sectorial de l’empresa gironina per territori (2009)


24,0 21,610,8

17,6

24,0

11,1 29,9 19,7

32,0

20,5

32,4

57,5

20,0

46,8

27,0

5,2

0

20

40

60

80

100

AUG Capitals comarca Municipis grans Resta

Indústria i construcció Comerç Hoteleria, restauració i turisme Altres serveis


Des de la perspectiva de la dimensió, novament apreciem diferèn-cies territorials rellevants (figura 19). Mentre que a la conurbació de Girona la dimensió és gran (la meitat de les empreses tenen més de 10

diversitas76.indb 120 05/02/2013 11:14:54


treballadors), a la resta de la demarcació prevalen les micro i petites empreses. El 91,3% de tot el teixit empresarial a les capitals de co-marca, el 75,5% als municipis grans i el 90,5% a la resta de municipis de la demarcació.

Figura 19. La dimensió (nombre de treballadors) de l’empresa gironina per territori (2009)


50,0

91,3

75,7

90,5

8,1

18,9

8,2

45,8

1,34,2

0,65,4

0

20

40

60

80

100




Com ja hem apuntat en la visió panoràmica general, l’empresa de Girona es caracteritza per una solidesa important de la seva estructura econòmica al llarg i ample del territori. Una anàlisi de l’edat (experi-ència) i de l’estructura de propietat del teixit empresarial així ho ma-nifesta (figura 20). En termes relatius, la majoria de les empreses van ser creades abans de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (el 1986): el 44% de les empreses de l’àrea urbana de Girona (AUG), el 38% de les empreses de les capitals de comarca, el 59% de les empreses dels municipis més grans de 20.000 habitants i el 48% de les empreses de la resta del territori gironí. A més d’aquesta solidesa, hem de destacar

diversitas76.indb 121 05/02/2013 11:14:54


més capacitat d’emprenedoria a les capitals de comarca i a la resta de la demarcació. Poc menys d’una quarta part de les empreses localit-zades a les capitals de comarca (Girona, capital del Gironès, es compta a l’AUG) i poc menys d’una cinquena part de les empreses ubicades als municipis de la resta de la demarcació han estat creades a la dècada actual. Aquests registres són molt superiors a l’11,4% de l’AUG i al modestíssim 2,7% dels municipis grans.

Figura 20. L’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina per territori (2009)


44,038,2

59,547,6

8,0 19,4

27,0

20,6

40,018,2

12,0

24,1 19,710,811,4

2,7

0

20

40

60

80

100


Abans 1986 1987 a 1994 1995 a 2000 2001 a 2009

84,0 85,475,0

95,7

25,014,616,0

4,3

0

20

40

60

80

100




Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, hem d’asse-nyalar, novament, una presència molt majoritària d’empreses familiars. Al voltant de 8 de cada 10 empreses de la majoria de territoris gironins són familiars. No obstant això, 1 de cada 4 empreses localitzades als municipis grans i costaners de la demarcació forma part d’un grup em-presarial. Per contra, només el 4,3% d’empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació formen part d’un grup empresarial. Ja hem assenyalat que en el període 2007-2009 el volum mitjà de facturació (xifra de negoci) de les empreses de la demarcació de Girona s’ha re-duït ostensiblement a causa de la crisi econòmica, sobretot del 2008 al 2009. El primer que cal assenyalar sobre els resultats territorials de la facturació a la demarcació és la dispersió en les xifres de facturació, molt més acusada a l’AUG i als municipis costaners grans que a les capitals

diversitas76.indb 122 05/02/2013 11:14:54


de comarca i a la resta de municipis (taula 18). En efecte, les xifres mi-tjanes de negoci de les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona (poc més de 2 milions d’euros el 2008) i de les empreses dels municipis grans (al voltant d’1,7 milions d’euros el 2008) són sensiblement superiors a les assolides per les empreses de les capitals de comarca i de la resta de la demarcació (lleugerament per sota dels 700 mil euros el 2008).

taula 18. Volum i estructura del negoci al teixit empresarial de Girona per territori (2007-2009)Facturacions mitjanes en milers d’euros, variacions del negoci en percentatges

i distribució geogràfica de les vendes en percentatges de facturació

Àrea urbana de Girona

Capitals de comarca (menys Girona)

Municipis grans (més de 20.000 habitants)

Resta

Xifra de negoci2007 2.183 695 1.929 6382008 2.014 667 1.700 6332009 1.526 541 1.362 5252008/2007 –7,7 –4,0 –11,9 –0,82009/2008 –24,2 –18,9 –19,9 –17,1Mitjana 2009/2007 –16,0 –11,5 –15,9 –8,9Destinació de les vendesDemarcació de Girona 75,7 88,2 92,7 93,0Resta de Catalunya 9,9 5,8 4,3 2,8Espanya 7,0 1,2 0,9 3,1Unió Europea 5,4 4,4 1,6 1,0Resta del món 2,0 0,3 0,4 0,2


Un segon element important és que aquest efecte d’escala en la xifra de vendes no ha impedit de notar amb severitat la crisi econòmica. Tot el contrari, els territoris amb xifres mitjanes de facturació més elevades són els que han sentit amb més intensitat la contracció de les vendes; l’AUG i els municipis grans (costaners i de més de 20.000 habitants), amb una caiguda mitjana del –16% i el –15,9% entre el 2009 i el 2007, respec-tivament. En canvi, els territoris amb volums de facturació més baixos han aguantat millor la severitat de la crisi, tot i que també amb caigudes d’activitat importants; les empreses de les capitals de comarca, amb una

diversitas76.indb 123 05/02/2013 11:14:54


caiguda mitjana del –11,5%, i les de la resta de municipis de la demar-cació, amb una caiguda del –8,9%, ambdues entre el 2009 i el 2007.

Quan s’analitza la distribució geogràfica de les vendes, s’observa que, en tots els territoris gironins, més de tres quartes parts de la desti-nació del negoci és la pròpia demarcació, és a dir, els mercats locals, de proximitat. Tot i això, s’aprecien algunes diferències. Les empreses de l’AUG són, de llarg, les que venen més fora de la demarcació de Girona. El 10% del total, a la resta de Catalunya, el 7% als mercats espanyols i el 7,4% del total als mercats d’exportació. Aquests registres, però, són molt més inferiors en el cas dels altres tres territoris. Per posar-ne un exemple, la participació molt baixa dels mercats d’exportació. El 4,7% de tota la xifra de negoci en el cas de les empreses ubicades a les capitals de comarca, el 2% a les dels municipis grans i l’1,2% a les empreses de la resta de municipis.

taula 19. La percepció dels empresaris gironins sobre l’efecte de la crisi econòmica per territori (2009)

Percentatges d’empreses


Capitals de comarca (menys

Girona)

Municipis grans (més de 20.000

habitants)Resta

Molt desfavorable 33,3 24,6 16,2 23,7Força desfavorable 62,5 49,7 24,3 41,8No té efecte sobre la nostra activitat 4,2 25,1 59,5 28,4

Força favorable 0,0 0,6 0,0 6,0Molt favorable 0,0 0,0 0,0 0,0


Analitzant les percepcions sobre la crisi econòmica dels empresaris dels territoris gironins (taula 19), cal destacar que els empresaris de l’àrea urbana de Girona són els que manifesten que la crisi ha exercit un efecte més desfavorable sobre l’activitat de l’empresa (el 62,5% con-sideren un efecte força desfavorable i el 33,3% molt desfavorable). En canvi, en les empreses dels municipis de més de 20.000 habitants és on menys negativament es percep la situació actual de crisi econòmica. Gai-rebé dues terceres parts d’aquests empresaris consideren que la crisi no ha afectat l’activitat de l’empresa.

diversitas76.indb 124 05/02/2013 11:14:54


taula 20. Els reptes interns i externs per sortir de la crisi econòmica a l’empresa de Girona per territori (2009)



Capitals de comarca (excepte Girona)


Resta

Reptes internsFinançament 48,0 36,3 40,5 20,3R+D+I 4,0 1,2 18,9 6,5No depèn de nosaltres 0,0 4,1 18,9 19,8Millorar/adaptar el producte o servei 28,0 11,8 0,0 9,1

Augmentar les vendes 0,0 11,7 0,0 0,4Cap / No ens ho hem plantejat 0,0 7,6 0,0 3,0Altres 4,2 4,1 2,7 12,1No ho sé 0,0 0,0 0,0 5,6

Articulació del teixit social 4,2 4,7 21,6 1,3Suport dels bancs (canvis de la política de finançament...) 4,0 11,7 0,0 6,0

No depèn de nosaltres 0,0 7,6 0,0 3,0Facilitats Administració (abaixar impostos, política de contractes...) 0,0 12,3 0,0 9,0

Altres 50,0 14,6 0,0 31,3


Quan s’analitzen els reptes interns que han d’afrontar les empreses dels territoris de Girona per sortir de la profunda crisi econòmica en la qual estan immerses s’obtenen alguns resultats interessants (taula 20). El principal repte de millora manifestat pels empresaris gironins de tots els territoris és la solució al greu problema del finançament de l’activitat. En aquest sentit, hem d’afirmar que gairebé la meitat dels empresaris de l’àrea urbana de Girona (48%) i dels municipis costaners i amb més de 20.000 habitants (40,5%) assenyalen el finançament com el repte principal que cal abordar per sortir de la crisi. A l’AUG i a les capitals de comarca, el segueix, ja a una certa distància, la millora del producte/servei ofert (28% i 12%, respectivament). Pel que fa als

diversitas76.indb 125 05/02/2013 11:14:54


municipis de més de 20.000 habitants, el segueixen el finançament, la recerca, el desenvolupament i la innovació (19%), juntament amb la valoració, sorprenent, que la sortida de la crisi no depèn d’ells (19%). Aquesta també és la segona percepció mencionada pels empresaris de la resta de la població (19%).

Quan abordem els reptes externs que l’empresa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris gironins no coincideixen en els reptes interns. Mentre que per al 21,6% dels empresaris dels mu-nicipis grans el repte és la millora de l’articulació del teixit social, per al 50% dels empresaris de l’àrea urbana de Girona i per al 15% dels empresaris de les capitals de comarca els reptes són uns altres no plan-tejats en l’enquesta. Sorprèn que només el 12% dels empresaris de les capitals de comarca i el 9% de la resta del territori consideren que la millora dels tràmits amb l’Administració els ajudaria. Sobta també que l’estoc formatiu dels agents econòmics no aparegui com a repte extern mencionat pels empresaris per sortir de la crisi.

Una vegada analitzades les característiques estructurals i de l’en-torn del teixit empresarial als territoris de Girona, a continuació ens centrarem en els elements principals que defineixen la seva generació de valor. Començarem per l’anàlisi del seu recurs principal, el capital humà (taula 21). Novament, i com ja hem vist en la panoràmica secto-rial i de dimensió, se’ns planteja el repte de la formació als territoris de l’economia gironina. Més del 70% dels treballadors dels territoris giro-nins disposen d’un nivell màxim de formació equivalent a la formació primària o secundària. Tot i això, el 29,4% dels treballadors de les em-preses localitzades a les capitals de comarca i el 21,6% dels treballa-dors de les empreses ubicades als municipis costaners grans presenten un estoc formatiu de caràcter universitari. En canvi, i paradoxalment, només el 8,3% dels treballadors de les empreses de l’AUG disposen de formació universitària, registre que creix fins al 13,8% en el cas de les empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació.

En contraposició amb els treballadors, la formació dels directius de les empreses dels territoris de Girona és molt més elevada. El 70,8% i el 57,6% dels empresaris de l’AUG i de les capitals de comarca disposen

diversitas76.indb 126 05/02/2013 11:14:54


d’un nivell de formació equivalent a la formació universitària. No obs-tant això, els empresaris dels municipis costaners grans i de la resta de municipis presenten un estoc formatiu inferior. Poc menys del 40% dels empresaris d’aquests dos territoris disposen de formació universitària.

taula 21. L’estructura formativa i els salaris al teixit empresarial de Girona per territori (2009)

Percentatges de treballadors i salari mitjà en milers d’euros bruts mensuals


Capitals de comarca (menys Girona))


Resta

Nivell màxim de formació dels directiusEstudis primaris 4,2 13,5 2,7 18,5

Estudis secundaris 25,0 28,8 59,5 55,8

Estudis universitaris 70,8 57,6 37,8 25,8Nivell màxim de formació dels treballadorsEstudis primaris 29,2 25,3 37,8 37,9

Estudis secundaris 62,5 45,3 40,5 48,3

Estudis universitaris 8,3 29,4 21,6 13,8

Ampliació de formació% treballadors en formació a càrrec de l’empresa 22,4 8,0 8,9 6,5

Nivell retributiu

Salari mitjà 1.286 1.219 1.306 1.095


D’una altra banda, cal assenyalar que la resposta al baix nivell de formació dels treballadors gironins també és diferent. Apreciem dues tendències clarament diferenciades. Mentre que a l’AUG l’ampliació de formació a càrrec de l’empresa es dóna gairebé en 1 de cada 5 treballa-dors, aquests registres es redueixen molt significativament, fins a ràtios inferiors a 1 de cada 10 treballadors, a la resta de territoris de l’eco-nomia gironina.

diversitas76.indb 127 05/02/2013 11:14:54


Per últim, cal destacar que, tot i les diferències formatives, la dis-persió territorial dels salaris no és gaire elevada. A l’AUG, les capitals de comarca i els municipis costaners i grans la retribució bruta mitjana se situa en un interval entre 1.200 i 1.300 euros bruts mensuals. Només a la resta de municipis de la demarcació aquest nivell retributiu cau fins a nivells lleugerament inferiors als 1.100 euros bruts mensuals.

Figura 21. El treball femení i d’origen immigrant a l’empresa de Girona per territori (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses i del VAB

25,838,5

14,2

36,8

74,2

61,5

85,8

63,2

0

20

40

60

80

100


Dones directives Homes directius


Des de la perspectiva del gènere i la immigració, hem d’assenyalar la importància creixent d’aquestes dimensions en l’explicació de la generació de valor a l’empresa dels territoris de Girona (figura 21). Més de 4 de cada 10 treballadors de les empreses de les capitals de comarca i dels municipis grans de Girona són dones. Més de la meitat dels treballadors de les empreses de la resta de municipis de la demar-cació són dones. Els percentatges de dones directives, tot i ser clara-ment inferiors, no són negligibles. Gairebé 4 de cada 10 directius de

diversitas76.indb 128 05/02/2013 11:14:55


les empreses de les capitals de comarca i de la resta de la demarcació són dones. En el mateix sentit heterogeni, la participació del treball d’origen immigrant arriba a xifres properes al 10% a l’AUG i és del 15% a la resta de municipis de la demarcació.

Figura 22. Les noves formes d’organització del treball a l’empresa de Girona per territori (2009)


90,4 92,4 91,3 85

9,6 7,6 8,7 15

0

20

40

60

80

100

AUG Capitalscomarca

Municipisgrans

Resta

Treballadors immigrants Treballadors nacionals

33,344,5 40,6

50,3

66,755,5 59,4

49,7

0

20

40

60

80

100

AUG Capitalscomarca

Municipisgrans

Resta

Dones treballadores Homes treballadors


Pel que fa a les noves formes d’organització en xarxa del treball, cal assenyalar que algunes de les seves pràctiques, com el treball en equip, la proposta d’objectius per part dels treballadors operatius, la supervisió del treball per objectius i els intercanvis d’informació, són presents, i amb força intensitat, a tots els territoris de l’empresa gi-ronina (figura 22). A més, no s’aprecien diferències gaire rellevants entre els quatre territoris especificats.

Com ja hem assenyalat a les visions panoràmiques anteriors, terri-torialment la informació obtinguda també ens assenyala la presència d’un marc de relacions laborals duals a l’empresa gironina (figura 23).

diversitas76.indb 129 05/02/2013 11:14:55


Figura 23. Les relacions laborals a l’empresa de Girona per territori (2009)

Percentatges de directius i de treballadors

7,1

6,9

7,2

8,1

4,8

5,2

5,7

6,4

5,5

5,8

5,8

7,6

7,9

6,6

7,2

6,6

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Intercanvi informació

Supervisió per objectius

Proposta objectius

Treball en equip


98,0

2,0

78,3

97,1

2,3

76,7

23,3

89,9

4,3

0,9

84,3

15,7

97,0

82,5

0,3

83,3

1,9

81,3

29,3

70,7

16,6

21,04,0

84,0

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100




Contracte temporaldirectius

Jornada completadirectius

Jornada parcial directius

AUG Capitals comarca Municipìs grans Resta

97,9

2,1

72,3

97,6

2,4

93,6

6,4

77,5

16,8

9,8

82,5

85,8

6,5

93,5

14,2

20,8

89,0

11,0

82,7

9,2

75,3

27,1

86,2

13,7

0 10 20 30 40 50 60 70 80 90 100

Retribució fixatreballadors

Retribució variabletreballadors

Contracte indefinittreballadors

Contracte temporaltreballadors



AUG Capitals comarca Municipìs grans Resta


diversitas76.indb 130 05/02/2013 11:14:55


Per bé que la gran majoria d’agents econòmics, directius i treballa-dors, desenvolupen la seva activitat en un marc de contractació indefi-nida, jornada completa i retribució fixa, es consolida també un context laboral més flexible i innovador caracteritzat per la contractació tem-poral, la jornada parcial i la retribució variable.

Aquestes formes més flexibles d’estructurar les relacions laborals són molt més presents a les empreses ubicades als municipis grans i costaners, amb una forta especialització de l’activitat productiva esta-cional. Per posar-ne un exemple, gairebé una tercera part dels treballa-dors dels municipis grans s’ocupen a través d’un contracte temporal. A l’altra banda dels municipis costaners hi trobem l’àrea urbana de Girona, especialment caracteritzada per la presència d’un marc de re-lacions laborals estable. A l’entorn del 85% dels treballadors de les em-preses d’aquesta conurbació s’ocupen amb contracte indefinit, jornada completa i formes de retribució fixa.

Com en les relacions laborals, la dinàmica innovadora de l’empresa als territoris gironins és dual (taula 22), en el sentit que les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona innoven molt més que les de la resta de la demarcació. Gairebé dues terceres parts (62,5%) de les empreses de l’AUG han innovat els darrers dos anys, registres que pràcticament són el doble dels assolits a les capitals de comarca (31,8%) i als muni-cipis grans (29,7%), i el triple dels de les empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació (18,1%).

Aquesta intensitat innovadora més gran a les empreses de la conur-bació de Girona té la seva arrel en una presència més elevada d’es-tructures formals d’innovació (el 37,5% disposen de departament propi d’R+D+I) i es tradueix en una propensió alta a la innovació en pro-ducte (el 73,3% de les empreses innovadores de l’AUG innoven en producte). Tot i això, i com a punt feble, cal destacar la baixa presència de relacions estables de cooperació en innovació més enllà de la inno-vació amb clients. Especialment greu és la baixa cooperació en inno-vació amb la universitat i els centres de recerca.

En canvi, a la resta de territoris de la demarcació la dinàmica in-novadora és feble, no s’orienta al producte, i es fa informalment i aï-lladament. A les capitals de comarca i a la resta de municipis de la demarcació, la presència d’estructures formals d’R+D+I és testimonial

diversitas76.indb 131 05/02/2013 11:14:55


(menys d’1 de cada 10 empreses). En canvi, als municipis grans i cos-taners, la innovació té un origen més formal (1 de cada 5 empreses amb departament d’R+D+I), s’orienta al procés i s’estableix sobre la base d’una col·laboració relativa amb agents externs, en especial amb la universitat.

Pel que fa als equipaments i als usos de les TIC (taula 23), desta-quen els bons registres de les empreses ubicades a les capitals de co-marca i als municipis costaners grans. Més de la meitat de les empreses localitzades a les capitals de comarca usen ordinadors connectats a In-ternet i el correu electrònic de l’empresa. Al voltant d’una tercera part de les empreses de les capitals de comarca, dels municipis grans i de l’AUG usen la xarxa local i la pàgina web de l’empresa. I prop del 20% de les empreses d’ambdós territoris usen les xarxes socials per al negoci. En contraposició, a l’àrea urbana de Girona i a la resta de la demarcació els usos més intensius de les TIC, com la pàgina web de l’empresa i les xarxes socials, hi són molt menys presents.

taula 22. La innovació al teixit empresarial de Girona per territori (2009)

Percentatges d’empreses i escales valoratives per a la cooperació (1, gens; 10, totalment)




Resta

Fonts de la innovacióDepartament d’R+D+I a l’empresa 37,5 9,4 24,3 3,0Tipologia de la innovacióInnovació els darrers dos anys 62,5 31,8 29,7 18,1Innovació de producte 73,3 78,2 9,1 16,7Innovació de procés 13,3 18,2 72,7 26,2Innovació organitzativa 13,3 3,6 18,2 57,1Cooperació en innovacióCentres innovació / universitats 2,4 2,4 4,1 1,7Empreses competidores 3,9 2,2 3,7 2,0Proveïdors/distribuïdors 3,7 3,3 4,0 2,5Clients 6,1 4,5 4,6 3,5


diversitas76.indb 132 05/02/2013 11:14:55


En sintonia amb els usos personals, la definició d’un indicador d’usos d’Internet i l’anàlisi dels seus resultats ens indica intensitat al teixit d’empreses ubicades a la conurbació de Girona i als municipis costaners grans, per bé que amb alguns matisos importants. Tot i que una cinquena part de les empreses de l’AUG usen Internet amb inten-sitat (connexió, pàgina web i comerç electrònic), la majoria d’empreses del territori (50%) no tenen ni pàgina web pròpia. Aquesta dualitat no es dóna als municipis costaners, que, en general, fan un ús empresa-rial d’Internet molt més intensiu. El 56,8% d’empreses tenen connexió a Internet amb pàgina web pròpia, i el 27% d’empreses se situen a l’estadi superior: a més, fan comerç electrònic. Aquests registres con-trasten amb els assolits a les capitals de comarca (només el 6,5% i el 12,9% d’empreses fan uns usos intensius de les TIC).

taula 23. Usos de les TIC a l’empresa de Girona per territori (2009)

Percentatges d’empreses




Resta

Usos digitals per part del personal% ordinadors amb connexió a Internet 35,5 55,2 37,4 30,0% correu electrònic de l’empresa 33,1 51,0 36,3 28,6% xarxa local 31,7 32,7 33,6 23,7% web de l’empresa 26,0 35,6 33,5 21,9% aplicacions Web 2.0 7,2 19,8 23,0 7,3Usos d’Internet a l’empresaSense connexió 4,2 8,8 5,4 9,5Connexió sense pàgina web pròpia 50,0 42,4 10,8 36,2Connexió amb pàgina web pròpia 25,0 42,4 56,8 41,4Connexió, pàgina web i comerç electrònic 20,8 6,5 27,0 12,9Usos de les TIC en elements de valorNo usos de les TIC 4,0 16,4 18,9 26,7Usos de les TIC baixos 8,0 40,9 8,1 34,1Usos de les TIC mitjans 60,0 18,7 37,8 27,2Usos de les TIC avançats 28,0 24,0 35,1 12,1


diversitas76.indb 133 05/02/2013 11:14:55

D’una altra banda, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis elements de valor de l’activitat empresarial, els resultats obtinguts també manifesten diferències importants per territoris. La construcció d’aquest indicador s’ha fet de la manera següent. Primer, s’han definit els sis elements de valor de l’activitat empresarial a Girona; això és: 1) l’activitat de comptabilitat, finances i fiscalitat; 2) l’activitat d’ad-ministració i recursos humans; 3) la gestió d’aprovisionaments; 4) la gestió de la producció; 5) la gestió de la distribució i les vendes, i 6) la gestió directiva. I, segon, s’ha definit un indicador compost d’usos de les TIC, que ens recull la informació a través d’un gradient de la manera següent: no ús de les TIC quan aquestes tecnologies no s’usen en cap dels sis elements de valor definits; usos de les TIC baixos quan només s’usen en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; usos de les TIC mitjans quan s’usen en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i usos de les TIC avançats quan s’usen en 5 o 6 dels sis elements de valor definits. Novament, l’anàlisi dels resultats certifica molta més in-tensitat als municipis costaners grans. Més d’una tercera part de les empreses ubicades als municipis costaners i grans de Girona fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. Aquesta participació cau fins a xifres properes a una quarta part en el cas de les empreses de la conurbació de Girona i de les capitals de comarca.

Finalment, l’anàlisi dels usos específics de les TIC a les empreses dels territoris de Girona (figura 24), assenyala més intensitat en els usos més primaris, com la cerca d’informació, els serveis bancaris i financers, la formació i l’observació del mercat. Tot i això, els usos més complexos, com els serveis postvenda o l’ús d’aplicacions digitals per al negoci, són força emprats a les empreses de la conurbació de Girona.

diversitas76.indb 134 05/02/2013 11:14:55


Figura 24. Usos d’Internet als elements de valor de l’empresa de Girona per territori (2009)


5,1

4

5,7

4,6

6,5

5,7

4,9

5,1

5,3

5,3

4,4

3,3

4,9

3,6

3,4

4,3

5,2

5,5

6,9

6,4

5,5

7,1

7,7

5,1

7,4

5,6

5,4

6,5

0 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10

Buscar informació

Serveis bancaris i f inancers

Formació i aprenentatge

Observar el comportament del mercat

Rebre productes/ serveis digitals

Rebre serveis postvenda

Accedir a aplicacions definides per al negociproveïdors/ clients



diversitas76.indb 135 05/02/2013 11:14:56

diversitas76.indb 136 05/02/2013 11:14:56

lA innovACió A l’EmPrEsA gironinA

Acabem de constatar que el sector d’activitat, la dimensió i el te-rritori tenen un paper important a l’hora d’explicar els resultats de l’empresa gironina. Gràcies a un procés de generació interna de valor més innovador, més intensiu en l’ús de les TIC, amb uns professionals més formats i amb la utilització de formes més noves d’organització del treball i la producció, els altres serveis, les empreses grans i les organitzacions ubicades a l’AUG presenten un patró competitiu més complex i adient per a la competència als mercats globals del coneixe-ment.

Però, més enllà d’aquesta visió panoràmica, també és important que ens preocupem per alguns dels mecanismes concrets de la generació interna de valor. Per la seva importància estratègica, a continuació ana-litzarem el procés d’innovació de l’empresa gironina. Com ja hem as-senyalat en aquestes mateixes pàgines, no hi ha procés de construcció d’una economia global del coneixement, no hi ha procés de transició cap a l’empresa xarxa, sense una cultura i unes pràctiques d’innovació constants. Davant la necessitat de formar infraestructures de coneixe-ment, de millorar la competitivitat, de generar un creixement econòmic sostenible o d’incrementar l’ocupació, la qualitat del treball i la co-hesió social, la innovació ha d’impregnar totes les relacions econòmi-ques i s’ha d’instaurar a la societat. En aquest context, els diferents agents econòmics han de posar en marxa iniciatives i accions desti-nades a promoure-la.

Durant els darrers anys, la investigació sobre l’activitat innovadora de les empreses s’ha constituït en un dels principals focus d’interès de la literatura econòmica. Però, tot i els esforços dels acadèmics i els professionals, la complexitat del concepte i del procés innovador, o l’elevat nombre de factors que incideixen en el resultat dels nous

diversitas76.indb 137 05/02/2013 11:14:56


productes, processos o estructures organitzatives, fa que encara restin obertes al debat moltes qüestions i preguntes d’investigació. Entre al-tres, una de molt rellevant per al nostre propòsit: establir els determi-nants, les característiques i els resultats de la petita i la mitjana empresa innovadora.1 I, en concret, del teixit d’empreses de la demarcació de Girona.

En efecte, l’anàlisi de l’activitat innovadora desenvolupada per les empreses gironines constitueix un bon punt de partida per com-prendre la realitat econòmica d’aquest territori. Establir el perfil de l’empresa gironina innovadora, o determinar el pes que tenen en l’èxit d’aquests processos alguns elements, com ara l’ús de les TC, ens per-metrà conèixer la realitat de la dinàmica innovadora i establir les bases per consolidar el camí de la recuperació econòmica, el camí cap a l’economia del coneixement.

3.1. les característiques de l’empresa gironina innovadora

L’anàlisi de les dades obtingudes ens suggereix un comportament molt feble de l’activitat innovadora a l’empresa gironina (taula 24). Més de dues terceres parts de les empreses gironines no havien des-envolupat cap activitat innovadora durant els dos anys anteriors al pe-ríode de l’enquesta. Concretament, el 2009, el 73,5% de les empreses gironines no havien desenvolupat cap procés innovador durant els da-rrers dos anys. Per contra, poc més d’una quarta part del teixit pro-ductiu gironí, concretament el 26,5% d’empreses, sí que havien dut a terme algun tipus d’innovació. Respecte al total del teixit empresarial, aquesta dinàmica innovadora se centra bàsicament en la innovació en producte (el 13,3% d’empreses gironines innoven en producte), que pràcticament dobla la participació de la innovació en procés (6,7% del total d’empreses) i en organització (6,5% del total d’empreses). Res-pecte al conjunt d’empreses innovadores, més de la meitat (50,2%) innoven en producte, mentre que al voltant d’una quarta part de les empreses gironines innoven en procés o en organització.

Si analitzem el grau de novetat que presenta la innovació desenvo-lupada, s’observa que la majoria d’empreses gironines que han innovat ho han fet de manera incremental, afegint petites millores o novetats

1. Vilaseca, Torrent i Jiménez (2007); Jiménez i Torrent (2009); Torrent (2010).

diversitas76.indb 138 05/02/2013 11:14:56

la innOvació a l’empresa girOnina 139

als productes, processos, estructures i sistemes organitzatius. D’aquesta manera, prop de dues terceres parts (65,6%) de les innovacions des-envolupades són de tipus incremental, mentre que la tercera part res-tant presenta un caire radical. Tot i això, si presentem aquestes dades en funció del total del teixit empresarial, novament la dinàmica inno-vadora incremental o radical queda molt matisada. Només el 17,4% d’empreses gironines han innovat incrementalment, i només el 9,9% d’empreses gironines han desenvolupat processos d’innovació radical.

taula 24. La innovació a l’empresa de Girona (2009)Percentatges d’empreses

No innovaInnovació

en producte

Innovació en procés

Innovació organitza-

tivaTotal

No innova 73,5 0,0 0,0 0,0 73,5Innovació incremental 0,0 67,7 41,9 86,7 17,4Innovació radical 0,0 32,3 58,1 13,3 9,9Total 73,5 13,3 6,7 6,5 100,0


Les xifres anteriors ens ofereixen una primera aproximació al tipus de processos innovadors que desenvolupen les empreses gironines. Ara bé, per conèixer amb profunditat el caràcter més o menys innovador, la intensitat innovadora, de l’empresa gironina, cal ampliar l’anàlisi considerant també l’àmbit on es produeix la innovació. Si comencem per les empreses que han desenvolupat innovació de producte, els percentatges d’innovacions incrementals i radicals es mantenen molt semblants als que presenta la mostra total d’empreses innovadores. D’aquesta manera, el 67,7% d’empreses innovadores en producte duen a terme una innovació de caràcter incremental, mentre que el 32,3% d’empreses innovadores en producte innoven radicalment. Pel que fa a la resta de tipologies d’innovació, els percentatges obtinguts són prou diferents als que presenta la totalitat de la mostra d’empreses innova-dores. Les empreses innovadores en procés presenten una rellevància notable de la innovació radical (el 58,1% dels casos). Per contra, les empreses innovadores en organització segueixen la pauta de la inno-vació en producte, i es fonamenten, bàsicament, en innovacions de tipus incremental (86,7%).

diversitas76.indb 139 05/02/2013 11:14:56


Acabem de constatar que, bàsicament, l’empresa gironina no in-nova. Tot i això, l’anàlisi de les tipologies i el caràcter de la innovació generada ens permet afirmar que, fonamentalment, la innovació, quan es produeix, és de producte i té un caràcter incremental. Aquest patró majoritari de baixa intensitat innovadora també conviu amb una realitat menys pronunciada que es basa en la innovació de procés de caràcter radical i la innovació organitzativa de caràcter incremental. Un cop feta aquesta constatació, a continuació ens proposem de caracteritzar el perfil de l’empresa innovadora. Com en els apartats anteriors, estu-diarem l’associació estadística entre el fet innovador i alguns elements d’estructura, de generació de valor i de resultats de l’empresa gironina.

Ja hem vist quan revisàvem panoràmicament la qüestió de la di-mensió de l’empresa gironina que hi ha una relació directa entre la grandària de l’empresa i la dinàmica innovadora. En aquest sentit, és important recordar ara que més de la meitat de les empreses giro-nines grans (57,1%) innoven. Aquests registres es redueixen a mesura que disminueix la dimensió: el 37,3% d’empreses mitjanes innoven i només el 24,3% de micro i petites empreses innoven.

Una anàlisi més detallada del comportament innovador a dins de les diferents dimensions de l’empresa gironina (figura 25) certifica di-ferències significatives. Les grans empreses (50 o més treballadors) es caracteritzen per la presència majoritària de la innovació en procés (la meitat de les grans empreses que innoven ho fan en procés) i de la innovació radical (75%). Aquest comportament contrasta amb el de les micro i petites empreses (1 a 10 treballadors) innovadores gi-ronines. Més de la meitat de les micro i petites empreses innovadores innoven en producte (53,5%) i 7 de cada 10 desenvolupen pràctiques d’innovació incremental. Entre la innovació en procés i radical de les grans empreses, i la innovació en producte i incremental de les micro i petites empreses, hi trobem el comportament molt menys diferenciat de les mitjanes empreses (11 a 49 treballadors). Aquesta dimensió em-presarial no es caracteritza per la presència gaire majoritària de cap tipologia d’innovació.

En correlació amb les dades obtingudes per a la dimensió, l’anàlisi del nombre d’establiments arriba a conclusions similars: a mesura que creix el nombre d’establiments, augmenten les pràctiques d’innovació.

diversitas76.indb 140 05/02/2013 11:14:56


Entre les empreses que disposen d’un establiment (el 96,5% del total), el percentatge d’innovadores se situa en el 25,3%. Quan el nombre d’establiments augmenta fins a dos, el percentatge d’empreses innova-dores arriba al 27,7%. Finalment, quan el nombre d’establiments arriba a tres o els supera, el percentatge d’empreses innovadores puja fins al 54,5%. L’àmbit de la innovació també és condicionat pel nombre d’establiments de què disposa l’empresa. Les empreses que disposen només d’un establiment innoven, majoritàriament, en l’àmbit del pro-ducte (el 54,9% del total d’empreses innovadores d’un establiment). En canvi, la innovació en procés és molt més present a les empreses de dos establiments (el 69,2% del total d’empreses innovadores amb dos establiments). D’altra banda, les empreses que tenen tres o més establiments no mostren cap tendència a innovar de manera majoritària en un àmbit determinat. En efecte, en aquesta categoria de dimensió els percentatges d’innovació de producte, de procés i organitzativa se situen en el 33,3%. Finalment, i pel que fa al grau d’intensitat mostrat per la innovació, no es pot establir una relació directa entre el nombre d’establiments i el fet que la innovació desenvolupada sigui incre-mental o radical. El mateix succeeix quan s’analitza la vinculació entre la innovació i les seves tipologies, i l’experiència de l’empresa giro-nina.

Figura 25. La innovació a l’empresa gironina per tipus d’innovació i dimensió d’activitat (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses innovadores

53,5

36,825,0

24,2

26,3 50,0

22,2

36,825,0

0

20

40

60

80

100


Innovació producte Innovació procés Innovació organitzativa

70,7

47,4

25,0

75,0

52,6

29,3

0

20

40

60

80

100


Innovació incremental Innovació radical


diversitas76.indb 141 05/02/2013 11:14:56


L’anàlisi de l’associació estadística entre les pràctiques d’innovació i l’estructura de propietat de l’empresa gironina posa de manifest que la dinàmica innovadora és molt més intensa als grups d’empreses que a l’empresa familiar. Poc menys de la meitat d’empreses que formen part d’un grup empresarial (43,8% del total) innoven, mentre que només el 24,3% d’empreses familiars desenvolupen processos d’innovació.

No obstant això, les diferències detectades en l’àmbit del conjunt de la innovació no es manifesten quan ens endinsem en l’anàlisi de les ti-pologies d’innovació (figura 26). Tant l’empresa d’origen familiar com la que pertany a un grup empresarial tendeixen a innovar principalment en producte (al voltant de la meitat d’empreses innovadores d’ambdós grups innoven en producte). Pel que fa als altres dos àmbits d’inno-vació, s’observa que l’empresa familiar presenta participacions força equilibrades d’innovació en procés i organització (al voltant d’una quarta part del total d’empreses familiars innovadores). En canvi, les empreses que formen part d’un grup empresarial tendeixen a innovar molt més en procés (el 36,4% del total d’empreses innovadores i d’un grup empresarial).

Figura 26. La innovació a l’empresa gironina per tipus d’innovació i estructura de propietat (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses innovadores

74,3

23,8

76,2

25,7

0

20

40

60

80

100

Empresa familiar Grup d'empreses


50,5 50,0

22,836,4

26,713,6

0

20

40

60

80

100

Empresa familiar Grup d'empreses



Finalment, i pel que fa a la intensitat de la innovació (radical o in-cremental), les dades obtingudes posen en relleu com l’empresa fami-liar, caracteritzada normalment per un estil de direcció més tradicional,

diversitas76.indb 142 05/02/2013 11:14:56


aposta de manera important per innovacions més incrementals (74,3% respecte del 27,7% que innova radicalment). A la banda contrària, hi trobem les empreses que formen part d’un grup empresarial, que ten-deixen clarament cap a la innovació radical (76,2% respecte del 23,8% que innova incrementalment).

Després de constatar algunes vinculacions rellevants, i algunes de preocupants, entre les tipologies d’innovació i algunes característiques de l’empresa gironina, a continuació ens proposem de revisar com l’activitat innovadora es tradueix en alguns resultats empresarials. Tot i la baixa freqüència i intensitat de la innovació generada a l’empresa gironina, hom podria esperar que les poques empreses que innoven tinguessin un procés de generació interna de valor més intensiu que acabaria repercutint en uns resultats empresarials millors. O, viceversa, que la generació d’uns bons resultats acabaria incidint en una dinàmica innovadora més intensa.

En un principi, es podria esperar una certa vinculació entre la in-ternacionalització de l’empresa i la seva dinàmica innovadora. Per analitzar aquesta vinculació hem dividit el teixit productiu gironí en dos eixos. El primer secciona les empreses que innoven de les que no innoven. El segon secciona l’empresa gironina en funció de la seva intensitat competitiva, o millor dit, del grau de penetració de les seves vendes als mercats internacionals. Amb aquest objectiu hem dividit les empreses en dos grups: 1) les que no estan internacionalitzades o ho estan poc (entre el 0% i el 15% d’exportacions) i 2) les que estan altament internacionalitzades (més del 15% de la seva producció es col·loca als mercats internacionals). Els resultats d’aquesta doble dis-secció del teixit productiu gironí ens confirmen l’associació entre la innovació i la intensitat competitiva (figura 27). El 45,8% d’empreses gironines amb capacitat per col·locar als mercats internacionals més del 15% de la seva producció innoven. En canvi, només el 25,1% de les empreses gironines que no estan internacionalitzades o ho estan poc innoven.

L’àmbit en el qual es produeix la innovació no sembla incidir de manera important en el grau d’internacionalització de l’empresa giro-nina. La innovació en producte és l’opció innovadora majoritària (al voltant del 50% de les empreses que innoven ho fan en producte) tant en les empreses poc internacionalitzades com en les que ho estan molt.

diversitas76.indb 143 05/02/2013 11:14:56


De la mateixa manera, la innovació en procés i la innovació organit-zativa presenten percentatges similars (al voltant d’una quarta part del total d’empreses innovadores, cadascuna).

Finalment, tampoc no s’aprecien diferències gaire significatives entre la capacitat de penetració als mercats internacionals i la inten-sitat de la innovació (incremental o radical). En efecte, la innovació incremental és l’opció innovadora majoritària tant a les empreses que no exporten o exporten poc com a les empreses que exporten molt (fi-gura 27). En ambdós casos, se situa al voltant de dues terceres parts del total. En canvi, la innovació radical és minoritària, i en ambdós casos significa al voltant d’una tercera part del total. Sembla, doncs, que la capacitat d’exportació de l’empresa gironina s’associa més al fet genèric d’innovar que a alguna de les seves característiques.

De la mateixa manera, la intensitat de la innovació tampoc no ens ofereix els resultats esperats per a les expectatives dels treballadors. L’estratificació del teixit empresarial en funció de la intensitat salarial no ens ofereix diferències significatives. Al voltant de dues terceres parts d’ambdós grups d’empreses innoven incrementalment.

Figura 27. La innovació i la internacionalització de l’empresa gironina (2009)


64,5 68,8

35,5 31,2

0

20

40

60

80

100

Gens o baixa internacionalització(entre el 0% i el 15% de les vendes)

Alta internacionalització (més del15% de les vendes)


25,1

45,8

74,9

54,2

0

20

40

60

80

100

Gens o baixa internacionalització(entre el 0% i el 15% de les vendes)

Alta internacionalització (més del15% de les vendes)

Innovació No innovació


D’una altra banda, també ens hem preocupat d’analitzar la vincu-lació entre la dinàmica innovadora i algun indicador de resultat empre-sarial des de la perspectiva del treballador. Acabem de constatar que la innovació s’associa a la internacionalització, i que això és positiu per als resultats de l’empresa. Ara analitzarem si hi ha una vinculació esta-

diversitas76.indb 144 05/02/2013 11:14:57


dística entre la innovació i el salari, com a indicador de resultat per al treballador. Si en trobem, també haurem constatat que la innovació és una bona estratègia empresarial per als treballadors. Ja hem assenyalat que la retribució mitjana dels treballadors de les empreses gironines se situa al voltant dels 1.100 euros bruts mensuals. Doncs bé, hem sec-cionat el teixit d’empreses en funció d’aquest salari mitjà, de manera que disposem d’un grup majoritari d’empreses gironines que retri-bueixen els treballadors amb un salari inferior o igual a la mitjana de la demarcació, i d’un altre grup d’empreses que retribueixen els treballa-dors per sobre de la mitjana. El creuament amb la dinàmica innovadora no ens ofereix els resultats positius que hem obtingut en el cas de la competitivitat (figura 28). És a dir, no s’observen diferències salarials significatives quan comparem les empreses innovadores amb les que no ho són. El 27,4% d’empreses que retribueixen els treballadors amb salaris inferiors o iguals a la mitjana són innovadores. Aquest percen-tatge és molt similar al de les empreses innovadores i que retribueixen els treballadors amb un salari per sobre de la mitjana de la demarcació (24,3%). Per tant, no s’aprecia una vinculació entre unes retribucions més altes i la dinàmica innovadora. La innovació no es tradueix en uns salaris més elevats o, alternativament, les empreses que paguen més bé els treballadors no són les més innovadores.

Figura 28. La innovació i els salaris de l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses

65,5 62,5

34,5 37,5

0

20

40

60

80

100

Per sota o igual al salari mitjà Per sobre del salari mitjà


27,4 24,3

72,6 75,7

0

20

40

60

80

100

Per sota o igual al salari mitjà Per sobre del salari mitjà



diversitas76.indb 145 05/02/2013 11:14:57


3.2. Els factors explicatius de la innovació a l’empresa de girona

Acabem de constatar que la innovació no és una pràctica gaire es-tesa entre el teixit empresarial de Girona. A més, hem identificat al-gunes característiques i resultats de l’empresa, com la dimensió (em-preses grans), l’estructura de la propietat (grups empresarials) i la competitivitat (intensitat d’internacionalització), que s’associen posi-tivament a la dinàmica innovadora. També hem constatat que la dinà-mica innovadora no es vincula positivament als salaris dels treballa-dors. Tot i això, encara no hem plantejat relacions de causalitat. Per exemple, l’associació estadística identificada no ens permet distingir entre les dues afirmacions següents: primera, l’empresa gironina està internacionalitzada perquè és més innovadora; o segona, l’empresa gironina és innovadora perquè està més internacionalitzada. Amb l’objectiu d’esbrinar els factors explicatius que la literatura econòmica ha identificat com a factors clau en el desenvolupament d’innovacions reeixides, a les properes pàgines ens endinsarem en l’anàlisi dels de-terminants de la innovació a l’empresa de Girona. Especialment, ens fixarem en tres elements. Primer, el grau d’orientació cap al mercat i cap a la innovació. Segon, el grau de cooperació amb diferents agents de l’entorn. I, tercer, el grau d’intensitat en l’ús de les TIC.

En principi, quan una empresa està molt orientada cap al mercat i cap a la innovació: 1) comprèn a la perfecció els mercats i les persones que decideixin la compra dels seus productes; 2) totes les funcions i les divisions de l’empresa participen en les decisions estratègiques i tàcti-ques del màrqueting; 3) hi ha el compromís de compliment de tots els objectius de màrqueting, i 4) es treballa coordinadament amb l’objectiu d’aprofitar al màxim les oportunitats del mercat i amb la intenció d’optimitzar l’ús dels recursos de l’empresa. Aquestes característiques fan que tant l’orientació cap al mercat com cap a la innovació siguin considerades com dos dels elements determinants de l’èxit del procés d’innovació, com també del seu resultat.

El caràcter multidimensional que presenten l’orientació cap al mercat i cap a la innovació ens ha suggerit d’establir una mesura adequada i vàlida per a cadascun d’aquests dos constructes.2 Atès el

2. Amb aquest objectiu, al qüestionari de la investigació es va incloure una ba-

diversitas76.indb 146 05/02/2013 11:14:57


caràcter mètric de les variables d’entrada i la necessitat de reduir el seu nombre de dimensions, hem tractat la informació disponible a través d’una anàlisi factorial per components principals. A la taula 25 s’indiquen els estadístics de contrast habitual, que denoten la idoneïtat de la tècnica estadística efectuada. A més, l’anàlisi de la matriu factorial ortogonal, obtinguda mitjançant la tècnica de rotació varimax, ens ha permès de reduir les sis variables d’entrada en dos factors que són ca-paços d’explicar el 70,3% de la variància acumulada. Com esperàvem, és possible identificar aquests dos factors com el grau d’orientació cap al mercat i el grau d’orientació cap a la innovació. La taula 26 ens mostra la distribució de les càrregues factorials de cada factor, com també l’autovalor i el percentatge de variància explicada per cadascun d’ells. Finalment, la taula ens indica també el valor de l’estadístic Alfa de Cronbach en cadascuna de les escales, que en corrobora la fiabilitat.

taula 25. Estadístics de l’anàlisi factorial per components principals sobre l’orientació cap al mercat i cap a la innovació de l’empresa de Girona (2009)

Matriu de correlacions Variables correlacionadesDeterminant matriu de correlacions 0,021Índex de Kaiser-Meyer-Olkin 0,572Test d’esfericitat de Barlett 1.520,7 (p = 0,000)Mesura d’adequació de la mostra Coeficients entre 0,6 i 0,8


Un cop obtinguts els dos indicadors de mesura del grau d’orientació cap al mercat i cap a la innovació, el pas següent de l’anàlisi consisteix a modificar-ne les escales. La categorització de les variables ha fet possible d’establir una classificació de les empreses en funció del grau més o menys elevat d’aquestes orientacions. En concret, s’han generat cinc nivells d’orientació cap al mercat i cinc nivells d’orientació cap a la innovació: 1) sense orientació, 2) orientació baixa, 3) orientació mitjana, 4) orientació elevada i 5) orientació avançada.

teria de preguntes basades en les escales de mesura proposades per Deshpande i Farley (1998) i per Narver, Slater i Mclachlan (2004).

diversitas76.indb 147 05/02/2013 11:14:57


taula 26. L’orientació cap al mercat i cap a la innovació de l’empresa de Girona (2009)

Factors i estadístics de l’anàlisi factorial per components principals

Variables i estadístics Orientació cap al mercat

Orientació cap a la innovació

VariablesLa nostra estratègia per aconseguir un avantatge com-petitiu es basa en la comprensió de les necessitats dels clients.

0,909

Mesurem la satisfacció del client de manera sistemàtica i freqüent. 0,905

Tenim mesures estandarditzades de seguiment del servei als nostres clients. 0,671

Estem més orientats al client que els nostres competi-dors. 0,900

En el nostre sector habitualment som els primers a llan-çar nous productes i/o serveis. 0,954

En el nostre sector estem entre els més innovadors en tecnologia. 0,569

EstadísticsAutovalor 2,131 2,093Variància explicada 35,5% 34,1%Alfa de Cronbach 0,738 0,767


L’anàlisi d’associació estadística ens confirma que, a mesura que s’incrementa el grau d’orientació cap al mercat, l’empresa no presenta una dinàmica innovadora més intensa. De fet, els percentatges més ele-vats d’innovació s’aconsegueixen en els graus més baixos d’orientació cap al mercat. El 31,6% d’empreses gironines amb una orientació cap al mercat baixa innoven. El 28,8% d’empreses gironines amb una orientació cap al mercat mitjana innoven. En canvi, només el 18,8% i el 27% d’empreses amb una orientació cap al mercat alta i avançada innoven. Com a contrapunt positiu, sí que cal esmentar que no hi ha cap empresa que no s’orienti cap al mercat que innovi. Sembla, doncs, que en aquesta associació l’empresa gironina es troba en un estadi molt inicial. L’orientació cap al mercat és una condició necessària per in-novar, però no és una condició suficient, no hi ha una relació entre més orientació cap al mercat i la dinàmica innovadora.

diversitas76.indb 148 05/02/2013 11:14:57


Malgrat que el grau d’orientació cap al mercat no incideix de ma-nera directa en la decisió d’innovar, sí que es vincula a l’àmbit, a les tipologies d’innovació (figura 29). Les dades obtingudes ens sugge-reixen que les empreses amb graus d’orientació cap al mercat més elevats tendeixen a innovar, de manera significativa, en producte. La meitat de les empreses amb una orientació cap al mercat elevada que innoven ho fan en producte. Més de 9 de cada 10 empreses amb una orientació cap al mercat avançada que innoven ho fan en producte. En canvi, la innovació en procés i la innovació organitzativa són molt més presents als estadis baixos i mitjans de l’orientació cap al mercat. El 56,6% d’empreses gironines amb una orientació cap al mercat baixa que innoven ho fan en procés. El 63,6% d’empreses amb una orien-tació mitjana cap al mercat que innoven ho fan en organització.

Figura 29. La innovació i l’orientació cap al mercat de l’empresa gironina (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses i d’empreses innovadores

0,0

33,3 30,6

50,0

90,6

55,6

6,1

36,4

3,111,1

63,6

13,66,3

0

20

40

60

80

100

No orientada Orientacióbaixa

Orientaciómitjana

Orientació alta Orientacióavançada


0,0

31,6 28,818,8

27,0

100,0

68,4 71,281,2

73,0

0

20

40

60

80

100


Orientaciómitjana




D’altra banda, també s’ha corroborat la vinculació entre el grau d’orientació cap a la innovació i el desenvolupament d’activitat inno-vadora (figura 30). A mesura que creix el gradient d’orientació cap a la innovació creix el percentatge d’empreses gironines que innoven. El 44,3% d’empreses gironines amb una orientació cap a la innovació avançada innoven. Una tercera part d’empreses amb una orientació cap a la innovació elevada innoven. En canvi, només el 7,1% d’empreses amb una orientació cap a la innovació baixa innoven. Novament, i com

diversitas76.indb 149 05/02/2013 11:14:57


ja hem constatat amb l’orientació cap al mercat, no hi ha cap empresa no orientada cap a la innovació que innovi. Així doncs, l’orientació cap a la innovació és una condició necessària i suficient per desenvolupar processos innovadors a l’empresa de Girona.

L’àmbit en el qual l’empresa desenvolupa la seva activitat innova-dora també s’associa al grau d’orientació cap a la innovació que mostra l’empresa. Als nivells alts i avançats d’orientació cap a la innovació les empreses gironines tendeixen a innovar, de manera significativa, en procés i en organització. En canvi, els percentatges més elevats d’innovació en producte es generen en les empreses que presenten uns nivells mitjans d’orientació cap a la innovació. El 74,4% d’empreses gironines amb una orientació mitjana cap a la innovació que innoven ho fan en producte.

Figura 30. La innovació i l’orientació cap a la innovació de l’empresa gironina (2009)


100,0

68,879,5

48,0

65,5

0,0

32,020,5

52,0

34,4

0

20

40

60

80

100


Orientaciómitjana



0,07,1

20,933,9

44,3

100,092,9

79,166,1

55,7

0

20

40

60

80

100


Orientaciómitjana




Finalment, l’orientació cap a la innovació també es vincula a la in-tensitat innovadora (figura 30). A mesura que creix l’orientació cap a la innovació augmenten els percentatges d’innovació radical. En canvi, les participacions més elevades d’innovació incremental es troben en els nivells mitjans i baixos d’orientació cap a la innovació. Més de la meitat de les empreses gironines amb una orientació cap a la in-

diversitas76.indb 150 05/02/2013 11:14:57


novació elevada que innoven ho fan radicalment. En canvi, el 58,8% d’empreses amb una orientació cap a la innovació baixa que innoven ho fan incrementalment.

Un altre element que la literatura econòmica ha identificat com a de-terminant del procés d’innovació és la cooperació amb altres agents del seu entorn. En aquest sentit, i com ja hem vist anteriorment, cal tenir present que la majoria de les innovacions de les empreses gironines tenen un origen informal, és a dir, neixen i es desenvolupen fora del departament d’R+D+I. Només el 8,8% d’empreses gironines disposen d’un departament propi de recerca, desenvolupament i innovació. I, en-cara més, l’anàlisi de l’origen de la innovació ens confirma que només el 9,1% de les innovacions desenvolupades tenen un origen formal.

En aquest context, i atès que el 86% de l’activitat innovadora de l’empresa gironina té un origen informal, és a dir, la duu a terme per-sonal no especialitzat en recerca i innovació, és lògic que l’empresa tracti de trobar suports a l’exterior de la seva organització. La coope-ració en innovació amb agents externs, a la cerca dels recursos i co-neixements necessaris per desenvolupar innovacions, és un instrument força utilitzat en absència d’estructures formals.

A la visió panoràmica sobre l’empresa gironina ja hem vist que, en termes generals, la cooperació en innovació és una pràctica molt poc freqüent al teixit productiu de la demarcació. Tot i això, aquests resul-tats decebedors estan condicionats per l’absència d’una dinàmica inno-vadora a gairebé tres quartes parts de les empreses. Ara bé, si centrem l’anàlisi només en el conjunt d’empreses innovadores, és a dir, a la quarta part restant del teixit empresarial, els resultats de la cooperació en innovació es transformen radicalment. El 97,5% de les empreses de la demarcació que han innovat reconeixen haver cooperat en algun mo-ment, i amb més o menys intensitat, amb agents externs del seu entorn. En funció de l’àmbit de la innovació, s’observa que el 50,4% de les empreses han cooperat per crear nous productes, mentre que el 25,2% i el 24,4% de les empreses han cooperat per innovar en els àmbits dels processos i l’organització, respectivament.

Si ens endinsem en l’anàlisi específica del grau de cooperació en innovació amb els diferents agents externs de l’empresa gironina, s’obtenen algunes conclusions interessants (taula 27). Primer de tot, cal

diversitas76.indb 151 05/02/2013 11:14:57


afirmar que la disposició d’una variable categòrica de cooperació en innovació amb agents externs ens ha permès d’establir cinc categories de cooperació: 1) no cooperació, 2) cooperació baixa, 3) cooperació mitjana, 4) cooperació elevada i 5) cooperació avançada. Pel que fa a la cooperació amb universitats i centres d’innovació, hem d’assenyalar que aquesta es dóna sobretot en els àmbits de la innovació en producte i procés. El 69,2% d’empreses gironines innovadores han establert un grau de cooperació mitjà amb la universitat i els centres d’innovació per desenvolupar innovacions de producte. El 61,3% d’empreses gi-ronines innovadores han establert un grau de cooperació elevat amb la universitat i els centres d’innovació per desenvolupar innovacions de procés.

Aquesta tendència també s’observa en la cooperació amb empreses competidores. El 47,6% i el 41,9% d’empreses gironines innovadores han establert relacions mitjanes i elevades de cooperació amb empreses competidores amb l’objectiu de desenvolupar innovacions de procés. Tot i això, el grau de cooperació més freqüent amb empreses compe-tidores amb l’objectiu de tirar endavant innovacions de producte és el grau baix (61,2%).

Per acabar, la cooperació dins de la cadena de valor constitueix una de les pràctiques més rellevants de les empreses gironines que innoven en l’àmbit dels productes. Al voltant de la meitat de les empreses inno-vadores manifesten graus de cooperació entre baixos i elevats amb els proveïdors i distribuïdors a l’hora d’establir innovacions de producte. Totes les empreses innovadores amb un grau de cooperació avançat amb proveïdors i distribuïdors innoven en producte. De la mateixa ma-nera, més de la meitat d’empreses gironines innovadores amb un grau de cooperació elevat o avançat amb els clients innoven en producte. D’una altra banda, també cal afirmar que les participacions d’innovació en procés i organització se situen al voltant de la quarta part del total d’empreses gironines innovadores i que cooperen amb un grau igual o superior a la mitjana dins de la cadena de valor (proveïdors/distribuï-dors i clients).

diversitas76.indb 152 05/02/2013 11:14:57


taula 27. La cooperació en innovació a l’empresa de Girona per agents i grau de cooperació i per tipus d’innovació (2009)

Percentatges d’empreses innovadores

Agents i grau de cooperació Innovació en producte

Innovació en procés

Innovació

organitzativaUniversitats i centres d’innovacióNo coopera 0,0 0,0 0,0Cooperació baixa 56,0 13,3 30,7Cooperació mitjana 69,2 7,7 23,1Cooperació elevada 29,0 61,3 9,7Cooperació avançada 0,0 0,0 0,0Empreses competidoresNo coopera 0,0 0,0 0,0Cooperació baixa 61,2 13,4 25,4Cooperació mitjana 47,6 38,1 14,3Cooperació elevada 29,0 41,9 29,0Cooperació avançada 0,0 0,0 0,0Proveïdors/distribuïdorsNo coopera 0,0 0,0 0,0Cooperació baixa 51,5 24,2 24,2Cooperació mitjana 42,9 28,6 28,6Cooperació elevada 53,7 24,1 22,2Cooperació avançada 100,0 0,0 0,0ClientsNo coopera 0,0 0,0 0,0Cooperació baixa 18,2 9,1 72,7Cooperació mitjana 33,3 33,3 33,3Cooperació elevada 58,3 26,2 15,5Cooperació avançada 50,0 25,0 25,0


D’altra banda, ara però amb relació a la intensitat de la innovació, s’observa que bàsicament les empreses gironines cooperen en el des-envolupament d’innovacions incrementals (al voltant de dues terceres parts del total d’empreses innovadores). Si ens endinsem en l’anàlisi detallada de la vinculació entre la intensitat innovadora i el grau de coo-peració establert amb cadascun dels diferents agents externs (taula 28), s’observa el següent. Primer, que no es pot establir una pauta clara de

diversitas76.indb 153 05/02/2013 11:14:58


vinculació entre la cooperació amb universitats i centres d’innovació i la intensitat d’innovació. Segon, que la cooperació amb empreses com-petidores té una naturalesa clarament incremental. Tot i això, a mesura que creix el grau de cooperació avança la participació de la innovació radical. El 43,8% d’empreses gironines que innoven i cooperen ele-vadament amb empreses competidores innoven radicalment. I, tercer, pel que fa a la cooperació dins de la cadena de valor (proveïdors/dis-tribuïdors i clients), els nivells baixos de cooperació es vinculen a la innovació incremental, mentre que als graus més elevats de cooperació la innovació radical hi és més present.

taula 28. La cooperació en innovació a l’empresa de Girona per agents i graus de cooperació i per intensitat d’innovació (2009)

Percentatges d’empreses innovadores

Agents i grau de cooperació Innovació incremental

Innovació radical

Universitats i centres d’innovacióNo coopera 0,0 0,0Cooperació baixa 76,3 23,7Cooperació mitjana 28,6 71,4Cooperació elevada 58,1 41,9Cooperació avançada 0,0 0,0Empreses competidoresNo coopera 0,0 0,0Cooperació baixa 73,5 26,5Cooperació mitjana 57,1 42,9Cooperació elevada 56,3 43,8Cooperació avançada 0,0 0,0Proveïdors/distribuïdorsNo coopera 0,0 0,0Cooperació baixa 54,5 45,5Cooperació mitjana 71,4 28,6Cooperació elevada 68,5 31,5Cooperació avançada 0,0 0,0ClientsNo coopera 0,0 0,0Cooperació baixa 90,9 9,1Cooperació mitjana 41,7 58,3Cooperació elevada 69,9 30,1Cooperació avançada 66,7 33,3


diversitas76.indb 154 05/02/2013 11:14:58


La figura 31 ens posa en relleu l’associació clara entre la innovació i els usos de les TIC a l’empresa de Girona. A mesura que creix la intensitat dels usos de les tecnologies digitals avancen les pràctiques innovadores de les empreses. Més d’una tercera part de les empreses gironines amb usos de les TIC mitjans i alts innoven. Per contra, només el 24% i el 7,1% de les empreses gironines amb uns usos de les TIC baixos o sense ús innoven.

Les tipologies d’innovació també es vinculen als usos de les TIC de l’empresa de Girona. Amb uns usos de les TIC mitjans, les empreses incrementen els percentatges d’innovació en processos i organització. Amb uns usos de les TIC baixos i alts, les empreses innoven més en producte.

Figura 31. La innovació i els usos de les TIC a l’empresa gironina (2009)


0,0

21,6

40,848,3

100,0

78,4

59,251,7

0

20

40

60

80

100

No usos TIC Usos TIC baixos Usos TIC mitjans Usos TIC alts

Innovació radical Innovació incremental

7,1

24,0

39,932,6

92,9

76,0

60,267,4

0

20

40

60

80

100

No usos TIC Usos TIC baixos Usos TIC mitjans Usos TIC alts



Finalment, i pel que fa a la intensitat de la innovació (incremental o radical), les dades obtingudes ens confirmen la presència majoritària de la innovació incremental. No obstant això, s’observa que a mesura que avança el nivell d’ús de les TIC també millora la participació de la innovació radical. El 48,3% de les empreses gironines que usen les TIC avançadament i innoven ho fan de manera radical. El 40,8% de les empreses gironines que usen les TIC mitjanament i innoven ho fan de manera radical. En canvi, en els usos de les TIC baixos, la freqüència de la innovació radical és molt menor (21,6%). Tota la innovació de les empreses que no usen les TIC és incremental.

diversitas76.indb 155 05/02/2013 11:14:58


Ja hem assenyalat abans que l’ús de les TIC es consolida com un factor estratègic per a les empreses. A més de convertir-se en una eina utilitzada per a la creació o la millora de nous productes, processos o estructures organitzatives, la pràctica empresarial posa de mani-fest que aquestes tecnologies exerceixen un doble efecte sobre l’èxit de la innovació: 1) un efecte directe perquè afavoreixen la generació, l’emmagatzemament i l’ús del coneixement i 2) un efecte indirecte, moderador, sobre l’impacte que els altres factors clau tenen sobre el resultat de la innovació.

Amb l’objectiu de copsar quins són els elements determinants de la innovació a l’empresa de Girona, a continuació es plantejarà un model de relació causal, de dependència. La variable per explicar serà el grau d’èxit assolit per la innovació, mentre que les variables indepen-dents seran els factors d’èxit identificats prèviament (orientació cap al mercat, orientació cap a la innovació, cooperació en innovació i ús de les TIC), i també els efectes que l’ús de les TIC genera sobre els factors explicatius tradicionals. La taula 29 recull la descripció de les variables utilitzades en aquest model explicatiu de l’èxit innovador a l’empresa de Girona.

El caràcter dicotòmic de la variable dependent ens porta a utilitzar com a tècnica d’anàlisi de relació causal un model de regressió logís-tica, tipus lògit. Els resultats obtinguts es presenten a la taula 30. El model presenta una capacitat d’ajustament molt bona (R2 de Nage-lkerke = 0,772). L’anàlisi dels resultats obtinguts per a tota la mostra d’empreses posa de manifest la significativitat dels paràmetres (signi-ficació global, p = 0,000). A més, els valors obtinguts són significatius per a un nivell de confiança del 95%, cosa que ens suggereix no rebu-tjar l’existència de relacions significatives entre les variables indepen-dents i la variable dependent.

Concretament, el model obtingut ens posa en relleu la importància, tant directa com indirecta, de l’ús de les TIC en l’explicació de l’èxit de la innovació a l’empresa de Girona. De manera directa s’obté que l’ús de les TIC explica positivament i significativa el grau d’èxit de la innovació, de manera que més intensitat d’ús de les TIC genera un grau d’èxit superior de la innovació. D’altra banda, també s’observa l’efecte

diversitas76.indb 156 05/02/2013 11:14:58


moderador dels usos de les TIC sobre l’efecte que exerceixen uns de-terminats tipus de cooperació sobre l’èxit de la innovació. S’observa que, a mesura que creix l’ús de les TIC, l’efecte de la cooperació amb clients i amb competidors és més elevat sobre el resultat assolit per la innovació. Pel que fa a l’efecte de l’ús de les TIC sobre la cooperació científica, el paràmetre obtingut mostra un signe negatiu, cosa que ens suggereix que l’ús de les TIC incideix negativament en l’efecte que té la cooperació amb centres de recerca sobre el nivell d’èxit de la inno-vació.

Així doncs, la construcció d’un model de relació causal que deter-mina els factors explicatius de l’èxit de la innovació a l’empresa de Girona ens ha permès d’obtenir les conclusions següents. Primera, l’ús intensiu de les TIC i la cooperació científica (amb universitats i cen-tres d’innovació) exerceixen un paper determinant en l’explicació de l’èxit innovador de l’empresa de Girona. Segona, la cooperació en in-novació amb empreses competidores i amb clients té un efecte negatiu sobre l’èxit de la innovació. Tercera, tot i això, quan la cooperació en innovació amb empreses competidores i clients es fa a través de l’ús intensiu de les TIC l’efecte directe negatiu es converteix en un efecte indirecte positiu. Per tant, la cooperació en innovació amb empreses competidores i clients mitjançant l’ús de les TIC exerceix un efecte positiu a l’hora d’explicar l’èxit innovador de l’empresa gironina. Quarta, en contraposició amb l’anterior, l’efecte directe positiu de la cooperació científica a l’hora d’explicar l’èxit innovador de l’empresa gironina es converteix en un efecte indirecte negatiu quan aquesta co-operació es duu a terme a través de l’ús de les TIC. I, cinquena, l’ori-entació cap al mercat i cap a la innovació, com també els efectes in-directes d’aquestes orientacions a través dels usos de les TIC, no són significatives en l’explicació de l’èxit innovador de l’empresa gironina.

diversitas76.indb 157 05/02/2013 11:14:58


taul

a 29

. Var

iabl

es u

tilitz

ades

en

el m

odel

exp

licat

iu d

e l’è

xit i

nnov

ador

de

l’em

pres

a de

Giro

na (2

009)

Indi

cado

rsD

escr

ipci

óG

rau

d’èx

it de

la in

nova

ció

Varia

ble

dico

tòm

ica

que

pres

enta

el v

alor

1 q

uan

el g

rau

d’èx

it és

bai

x i 2

qua

n el

gra

u d’

èxit

és a

lt.

Ús d

e le

s TIC

Varia

ble

cate

gòric

a qu

e pr

esen

ta 4

niv

ells

: 0 q

uan

les e

mpr

eses

no

fan

ús d

e le

s TIC

; 1 a

mb

uns u

sos d

e le

s TIC

ba

ixos

; 2 a

mb

uns u

sos d

e le

s TIC

mitj

ans,

i 3 a

mb

uns u

sos d

e le

s TIC

alts

.O

rient

ació

cap

al m

erca

tVa

riabl

e ca

tegò

rica

que

pres

enta

5 n

ivel

ls: 0

qua

n l’e

mpr

esa

no e

stà

orie

ntad

a ca

p al

mer

cat;

1 am

b un

a or

ient

ació

ba

ixa;

2 a

mb

una

orie

ntac

ió m

itjan

a; 3

am

b un

a or

ient

ació

alta

, i 4

am

b un

a or

ient

ació

ava

nçad

a.O

rient

ació

cap

a la

inno

vaci

óVa

riabl

e ca

tegò

rica

que

pres

enta

5 n

ivel

ls: 0

qua

n l’e

mpr

esa

no e

stà

orie

ntad

a ca

p a

la in

nova

ció;

1 a

mb

una

orie

ntac

ió b

aixa

; 2 a

mb

una

orie

ntac

ió m

itjan

a; 3

am

b un

a or

ient

ació

alta

, i 4

am

b un

a or

ient

ació

ava

nçad

a.C

oope

raci

ó ci

entífi

ca (u

nive

rsi-

tats

i ce

ntre

s d’in

nova

ció)

Varia

ble

cate

gòric

a qu

e pr

esen

ta 5

niv

ells

: 0 q

uan

l’em

pres

a no

coo

pera

am

b ce

ntre

s cie

ntífi

cs; 1

am

b un

a co

ope-

raci

ó ba

ixa;

2 a

mb

una

coop

erac

ió m

itjan

a; 3

am

b un

a co

oper

ació

alta

, i 4

am

b un

a co

oper

ació

ava

nçad

a.C

oope

raci

ó am

b co

mpe

tidor

sVa

riabl

e ca

tegò

rica

que

pres

enta

5 n

ivel

ls: 0

qua

n l’e

mpr

esa

no c

oope

ra a

mb

com

petid

ors;

1 a

mb

una

coop

erac

ió

baix

a; 2

am

b un

a co

oper

ació

mitj

ana;

3 a

mb

una

coop

erac

ió a

lta, i

4 a

mb

una

coop

erac

ió a

vanç

ada.

Coo

pera

ció

amb

prov

eïdo

rs i

dist

ribuï

dors

Varia

ble

cate

gòric

a qu

e pr

esen

ta 5

niv

ells

: 0 q

uan

l’em

pres

a no

coo

pera

am

b pr

oveï

dors

i di

strib

uïdo

rs; 1

am

b un

a co

oper

ació

bai

xa; 2

am

b un

a co

oper

ació

mitj

ana;

3 a

mb

una

coop

erac

ió a

lta, i

4 a

mb

una

coop

erac

ió a

vanç

ada.

Coo

pera

ció

amb

clie

nts

Varia

ble

cate

gòric

a qu

e pr

esen

ta 5

niv

ells

: 0 q

uan

l’em

pres

a no

coo

pera

am

b cl

ient

s; 1

am

b un

a co

oper

ació

bai

xa;

2 am

b un

a co

oper

ació

mitj

ana;

3 a

mb

una

coop

erac

ió a

lta, i

4 a

mb

una

coop

erac

ió a

vanç

ada.

TIC

* or

ient

ació

cap

al m

erca

tVa

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e l’o

rient

ació

cap

al m

erca

t.TI

C*

orie

ntac

ió c

ap a

la in

no-

vaci

óVa

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e l’o

rient

ació

cap

a la

inno

vaci

ó.

TIC

* co

oper

ació

cie

ntífi

ca

(uni

vers

itats

i ce

ntre

s d’

inno

vaci

ó)Va

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e la

coo

pera

ció

cien

tífica

.

TIC

* co

oper

ació

am

b co

mpe

tidor

sVa

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e la

coo

pera

ció

amb

com

petid

ors.

TIC

* co

oper

ació

am

b pr

oveï

dors

i di

strib

uïdo

rsVa

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e la

coo

pera

ció

amb

prov

eïdo

rs i

dist

ribuï

dors

.

TIC

* co

oper

ació

am

b cl

ient

sVa

riabl

e m

ultip

licat

iva

que

mes

ura

l’efe

cte

de l’

ús d

e le

s TIC

sobr

e la

coo

pera

ció

amb

clie

nts.

Font

: ela

bora

ció

pròp

ia.

diversitas76.indb 158 05/02/2013 11:14:58


De fet, els resultats d’aquest model explicatiu de l’èxit innovador posen de manifest un patró primari i poc intensiu de la innovació a l’empresa de Girona. Sens dubte, la incorporació de nous elements en l’explicació de l’èxit innovador, com l’orientació cap al mercat, l’orientació cap a la innovació i els efectes indirectes dels usos de les TIC sobre l’orientació cap al mercat i l’orientació cap a la innovació, i la cooperació científica, marquen el camí a seguir per a una compe-tència reeixida de l’empresa gironina als mercats globals del coneixe-ment i la innovació.

taula 30. Els factors explicatius de l’èxit de la innovació a l’empresa de Girona (2009)

Coeficients estimats del model probabilístic de relació causal

Variables Coeficients Test de diferències1

Constant 22,510Ús de les TIC 6,906** ***Cooperació científica 6,491** ***Cooperació amb competidors –9,921** ***Cooperació amb clients –6,187** ***TIC* cooperació científica –2,785** ***TIC* cooperació amb competidors 3,579** ***TIC* cooperació amb clients 2,430** ***Bondat d’ajustamentR2 Nagelkerke 0,772

1. Test de Wald comparant el model amb la restricció d’igualtat dels paràmetres.

* p < 0,10; ** p < 0,05; *** p < 0,01


diversitas76.indb 159 05/02/2013 11:14:58

diversitas76.indb 160 05/02/2013 11:14:58

El ProblEmA DE lA ProDUCtivitAt A l’EmPrEsA DE gironA

En l’actualitat les economies de tot el món afronten una situació difícil, de crisi econòmica. A les tensions globals del sistema financer, moltes economies, entre elles la gironina, sumen una crisi productiva pròpia, estructural, la del seu model de creixement. La diagnosi és clara: en termes generals, el seu model de creixement, les seves fonts de productivitat i competitivitat, no són les més adequades per a la competència als mercats globals basats en el coneixement, la seva es-tructura productiva no s’adequa a les noves condicions de competència del segle xxi.1

És possible caracteritzar aquest procés de canvi disruptiu a través de tres afirmacions bàsiques. Primera, les tecnologies de la informació i la comunicació (TIC) es consoliden com a tecnologies d’utilitat ge-neral (general purpose technologies), és a dir, com a tecnologies d’ús massiu i d’aplicació sistemàtica per part dels agents econòmics i so-cials.2 Segona, les TIC es converteixen en la base material d’un nou paradigma tecnoeconòmic. És a dir, són la base d’un nou substrat in-novador que transforma radicalment l’estructura dels inputs bàsics i els costos relatius per a la producció. En altres paraules, les TIC modifi-quen radicalment les fonts de productivitat i competitivitat, que passen d’un model de creixement basat en inputs barats d’energia a un altre model de creixement basat en inputs barats d’informació, comunicació i coneixement.3 I tercera, les TIC són la infraestructura bàsica d’un nou procés de revolució industrial. És a dir, comporten un conjunt de

1. Castells (2004); Torrent i Ficapal (2009).2. Jovanovic i Rosseau (2005); Albers (2006).3. Dosi et al. (1988); Torrent (2004).

diversitas76.indb 161 05/02/2013 11:14:58


canvis disruptius en la tècnica i la producció que s’interconnecten amb canvis socials i culturals de primera magnitud.4

Aquest procés de canvi radical caracteritzat per: a) la interconnexió en xarxa; b) la inversió, caiguda de preus i ús persistent i innovador de les TIC, i c) la presència creixent dels fluxos d’informació, comuni-cació i coneixement a l’esfera econòmica, en un context dominat per la globalització (món les 24 hores) de les relacions econòmiques, s’ha convingut a identificar-lo com el procés de transició cap a l’economia global del coneixement.5

Davant el context de canvi que significa la irrupció de l’economia del coneixement, l’estudi de la productivitat i la competitivitat és fo-namental perquè són els indicadors representatius, bàsics, que ens expliquen el potencial de creixement a llarg termini d’una economia. Com han demostrat sovint la teoria econòmica i l’evidència empírica disponible,6 el creixement econòmic disposa de dues fonts bàsiques: la inversió en factors productius (capital físic, humà, tecnològic, social i organitzatiu, principalment) i la innovació, o eficiència amb què es combinen aquests factors.

A causa de la presència de rendiments decreixents, la simple acu-mulació de factors (models extensius de creixement) acaba per debi-litar les fonts de l’expansió econòmica a llarg termini. Només quan l’acumulació de factors es complementa amb millores de la producti-vitat (combinacions més eficients dels factors productius), el model de creixement es converteix en intensiu i, en conseqüència, en sostenible a llarg termini. D’aquesta manera, una economia eficient i competitiva disposarà d’unes fonts sòlides, intensives, innovadores, de creixement; mentre que una economia ineficient i poc competitiva tindrà, al final, problemes de creixement a llarg termini i, per tant, dificultats per a l’assoliment de benestar material a la societat que representa.

En aquest sentit, a continuació ens proposem d’investigar quin és el model de creixement de l’empresa de Girona i si aquest se sustenta sobre bases sòlides, intensives i eficients. L’indicador que ens permetrà

4. Baily (2002); Gordon (2004).5. Pérez (2002); Torrent (2009).6. Jorgenson et al. (2005); Jorgenson i Vu (2007); Capello et al. (2008).

diversitas76.indb 162 05/02/2013 11:14:58

el prOblema de la prOductivitat a l’empresa de girOna 163

esbrinar com evoluciona la sostenibilitat d’aquest model de creixement és la productivitat. Deixem, doncs, per a un capítol posterior l’anàlisi específica de l’altre gran problema d’aquest teixit empresarial: la com-petitivitat. El capítol consta de dos apartats. En el primer revisarem l’evidència empírica internacional i nacional que corrobora l’existència de noves fonts coinnovadores en l’explicació de la productivitat em-presarial. Un cop feta aquesta constatació, seguidament revisarem els fets i les fonts de la productivitat de l’empresa gironina. Primer, ana-litzarem quin és el perfil d’eficiència de l’empresa de Girona. I segon, ja estarem en disposició de plantejar un model de relació causal, una anàlisi de fonts de productivitat, de l’empresa de Girona.

4.1. Les noves fonts coinnovadores de l’eficiència empresarial

Ja hem assenyalat en algun altre moment que la consolidació de l’economia del coneixement determina noves formes d’empresa i de negoci, i nous mecanismes de generació de valor, que convenim a ano-menar empresa xarxa. A més, el procés de construcció de l’empresa xarxa es caracteritza per l’assoliment de noves fonts coinnovadores, és a dir, l’establiment de relacions de complementarietat entre els usos intensius de les TIC, el canvi organitzatiu i la formació constant de la força de treball (empresaris i treballadors) en l’explicació de l’eficiència i el creixement empresarial a llarg termini. Però, consolida l’empresa gironina aquestes noves fonts coinnovadores d’eficiència que l’evidència internacional ha constatat com les més adients per a la competència als mercats globals del coneixement? Precisament, a continuació ens proposem d’analitzar què ens diu l’evidència científica sobre aquesta problemàtica.

La literatura econòmica ha copsat dos impactes principals de les TIC sobre l’activitat i els resultats empresarials. Primer de tot, s’ha constatat una contribució directa de les TIC sobre els avenços de productivitat i el creixement empresarial.7 I, en segon lloc, també s’ha constatat una

7. Núñez (2001); Mas i Quesada (2005); Jorgenson et al. (2008); Banegas i Myro (2008).

diversitas76.indb 163 05/02/2013 11:14:58


contribució indirecta a través de la generació d’innovacions comple-mentàries que milloren l’eficiència del conjunt del sistema empresarial (o productivitat total dels factors, PTF).8

Més detalladament, l’anàlisi de l’efecte de les TIC sobre l’eficiència empresarial posa de manifest que: 1) les taxes de retorn de la inversió digital són relativament més elevades que les efectuades en altres com-ponents físics i 2) això és així perquè, moltes vegades, la inversió i els usos digitals s’acompanyen d’altres esforços, generalment la millora del capital humà i el canvi en les estructures organitzatives.9 És, preci-sament, a través d’aquest procés de coinnovació que l’efecte transfor-mador de la inversió i l’ús digital sobre els resultats empresarials es fa més evident.10

En una investigació de referència per a la indústria manufacturera dels EUA11 se certifica la importància decisiva de les TIC i dels sis-temes d’innovació en el lloc de treball en l’explicació de l’eficiència empresarial, en particular quan es duu a terme en establiments amb una presència de sindicats que protegeixen la seguretat en el treball. També als EUA12 s’ha trobat evidència que les empreses intensives en l’ús de les TIC i amb una implantació elevada de processos d’innovació al lloc de treball (formació, ensinistrament, descentralització i autonomia en la presa de decisions) presenten un nivell de productivitat del treball superior al de les empreses que no innoven en aquests aspectes. A més, l’efecte sobre la productivitat del treball és pràcticament nul quan la innovació digital o l’organitzativa són poc presents en l’activitat em-presarial.

Una altra investigació en el mateix context empresarial13 identifica un conjunt de noves pràctiques organitzatives de l’empresa (llibertat d’informació i comunicació, drets en la presa de decisions, incentius vinculats al rendiment, i inversió en formació i ensinistrament) que, juntament amb la innovació digital, són determinants en l’explicació

8. Vilaseca et al. (2007); Torrent i Ficapal (2010).9. Bresnahan et al. (2002); Arvanitis (2005); Draca et al. (2007).10. Greenan et al. (2002); Brynjolfsson i Hitt (2003); Pilat (2006).11. Black i Lynch (2001; 2004).12. Bresnahan et al. (2002).13. Brynjolfsson i Hitt (2003).

diversitas76.indb 164 05/02/2013 11:14:59


del creixement de la productivitat del treball a les empreses manufactu-reres dels EUA. Finalment, un darrer estudi14 troba un impacte positiu sobre la productivitat del treball en les empreses que usen intensiva-ment les xarxes informàtiques i de telecomunicacions.

A partir de les investigacions fetes per al teixit empresarial dels EUA, un altre conjunt de treballs també ha intentat contrastar les re-lacions de causalitat entre les pràctiques de coinnovació i l’eficiència empresarial en altres territoris i grups d’empreses de tot el món. A Aus-tràlia15 s’ha evidenciat un impacte positiu dels usos empresarials de les TIC, les noves formes d’organització i la qualificació del treball sobre la productivitat d’una mostra d’empreses.

En una investigació per a un conjunt d’empreses del Regne Unit i França16 es mostra que la vinculació entre la innovació al lloc de treball i la productivitat empresarial es fa més evident a mesura que el sis-tema de relacions laborals evoluciona cap a l’establiment de pràctiques conjuntes entre empresaris i treballadors en la presa de decisions i la resolució de problemes.

Un altre conjunt d’investigacions, ara per als establiments i em-preses del Regne Unit,17 troben un impacte significatiu de la inversió i l’ús de les TIC sobre la productivitat empresarial, tot i que amb di-verses intensitats. Els impactes més rellevants es produeixen a les em-preses multinacionals i a la indústria intensiva en l’ús de la tecnologia. En aquest mateix sentit, i per a una mostra d’empreses d’Alemanya, Itàlia i el Regne Unit, una investigació18 corrobora un fort impacte de la inversió en TIC sobre la productivitat industrial, mentre que als ser-veis les millores d’eficiència es generen, bàsicament, a través de l’ús de l’ordinador per part dels treballadors.

A Itàlia,19 s’ha evidenciat que la inversió i l’ús de les TIC a les em-preses afavoriria l’adopció de canvis en els processos de producció, l’estratègia, les estructures organitzatives i les seves relacions externes;

14. Atrostic i Nguyen (2005).15. Gretton et al. (2004).16. Caroli i Van Reenen (2001).17. Bloom et al. (2005); Clayton et al. (2007).18. Matteucci et al. (2005).19. Leoni (2008).

diversitas76.indb 165 05/02/2013 11:14:59


però, recíprocament, la inversió i l’ús digital requeririen canvis en l’organització de l’empresa per a una implantació efectiva. En aquest sentit, es conclou que:20 1) les TIC i el canvi organitzatiu no deter-minen increments de valor afegit si s’adopten independentment; 2) les TIC determinen un increment significatiu de la productivitat del tre-ball a l’empresa si i només si es combinen amb l’adopció de pràctiques que afavoreixen la delegació de responsabilitats i més autonomia dels treballadors, i, més generalment, pràctiques que transformin les tècni-ques de treball, i 3) s’aprecia un efecte complementari molt significatiu sobre la productivitat empresarial del treball a les empreses on inte-ractuen l’extensió de la formació i l’ensinistrament, i l’ús de les TIC. També a Itàlia, una investigació per al teixit de les petites i mitjanes empreses d’Itàlia21 que analitza l’efecte de la inversió dels diferents components TIC (maquinari, programari i telecomunicacions) sobre la productivitat conclou que: 1) la inversió en programari incideix direc-tament sobre la productivitat i 2) la inversió en maquinari i telecomu-nicacions tindria un efecte indirecte sobre la productivitat a través de la generació d’innovacions de producte i procés.

A Suïssa22 es corrobora l’establiment d’efectes positius entre al-gunes de les noves pràctiques d’organització del treball (equips de treball, delegació de competències i contacte amb el client) i la pro-ductivitat empresarial del treball. A més, la construcció d’un indicador conjunt de pràctiques d’innovació al lloc de treball determina un efecte positiu sobre la productivitat, però clarament inferior al que s’assoleix quan es combinen els usos de les TIC i el capital humà (efecte coin-novador). Tot i això, no s’identifica una relació de complementarietat entre aquests dos components i l’organització del treball. En la mateixa línia, i en un treball comparatiu per a empreses suïsses i gregues,23 se certifica la importància de la inversió en capital físic, humà, tecnològic digital i organitzatiu en l’explicació de la productivitat, per bé que es constata un impacte més gran sobre l’eficiència de les noves fonts co-innovadores a les empreses suïsses.

20. Cristini et al. (2003).21. Becchetti et al. (2003).22. Arvanitis (2005).23. Arvanitis i Loukis (2009).

diversitas76.indb 166 05/02/2013 11:14:59


A Alemanya, un conjunt d’investigacions,24 basades en diverses mostres temporals a les empreses de la seva indústria, també han con-firmat l’existència de relacions de dependència entre la productivitat del treball i els processos d’innovació tecnològica digital i organitza-tiva. No obstant això, novament només es troba evidència de relacions de complementarietat en l’explicació de l’eficiència laboral en el te-rreny de la coinnovació entre les TIC i el capital humà.

A Espanya, les primeres investigacions demostren que: 1) la in-versió en inputs TIC ha contribuït positivament i significativa en l’explicació del creixement de l’output i la productivitat empresarial (propera a una tercera part del total) i 2) aquesta contribució s’ha ac-celerat a partir de la segona meitat de la dècada dels noranta. Però, uns treballs més recents25 també ens suggereixen una influència positiva i creixent de les TIC sobre el creixement de la productivitat empresarial a mesura que se n’incrementa l’adopció, en especial l’ús d’Internet, en les pràctiques de treball. En aquest sentit, la baixa intensitat de l’ús d’Internet en els processos laborals ens suggereix un llarg camí per re-córrer en les millores d’eficiència de l’empresa espanyola.

En aquest context, també s’ha trobat evidència,26 per bé que mo-destament creixent, de l’efecte de l’ús de les TIC sobre l’eficiència tècnica de les empreses espanyoles. De fet, la debilitat d’aquest efecte es mostra clarament quan s’introdueix en l’anàlisi l’efecte específic de l’empresa i del temps. Una investigació per a una mostra de petites i mitjanes empreses espanyoles27 no troba una relació causal entre la inversió en TIC i les millores de productivitat empresarial, com a re-sultat del biaix temporal que hi ha entre el procés de capacitació digital i el seu retorn en termes d’eficiència. De fet, la baixa intensitat en l’ús de les TIC per part de les empreses espanyoles sembla que es conso-lida com una de les causes principals del menor impacte relatiu de les TIC sobre el creixement econòmic agregat, de regions, sectors i grups d’empreses.28

24. Bauer i Bender (2003); Hempell (2005); Hempell i Zwick (2008).25. López-Sánchez (2004); López-Sánchez et al. (2006).26. Fernández-Menéndez et al. (2008).27. Badescu i Garcés-Ayerbe (2009).28. Torrent i Ficapal (2008; 2009).

diversitas76.indb 167 05/02/2013 11:14:59


A Catalunya, una investigació29 sobre una mostra representativa de tot el seu teixit empresarial per a l’any 2003 posa de manifest que la productivitat del treball de les empreses catalanes s’explica, princi-palment, per la inversió en capital físic, complementada per algunes pràctiques organitzatives i de qualificació del treball (com l’intercanvi d’informació, l’organització per processos, el nivell educatiu dels tre-balladors i les competències tecnològiques), per unes relacions labo-rals estables però amb flexibilitat de la jornada i per una certa cultura innovadora. Tot i això, els components tecnològics (les xarxes digitals d’operacions, el comerç electrònic i els equipaments d’Internet) i altres components organitzatius (la innovació organitzativa i en processos, i l’autonomia en la presa de decisions) no són rellevants, i si ho són és amb signe negatiu, en l’explicació de la productivitat del treball de les empreses catalanes.

La parametrització d’un model explicatiu del nivell de productivitat del treball a les empreses catalanes, que copsa l’efecte de les relacions de complementarietat (coinnovació) entre el canvi tecnològic digital i l’organitzatiu i la qualificació del treball, posa de manifest algunes conclusions rellevants. Primera, la inversió en capital físic és el com-ponent més rellevant en l’explicació del potencial de creixement a llarg termini (productivitat del treball) de les empreses catalanes. Segona, la incorporació d’indicadors sintètics que copsen un conjunt de pràcti-ques en els usos de les tecnològiques digitals (xarxes d’operacions, co-merç electrònic i equipaments d’Internet), el canvi organitzatiu (inno-vació en procés i organització, intercanvi d’informació, autonomia en la presa de decisions i organització per processos) i la qualificació del treball (formació reglada, formació tècnica i capacitació tecnològica) es revela com a oportuna, ja que tots tres són rellevants en l’explicació de la productivitat del treball. Malgrat això, cal assenyalar una doble direcció en aquestes contribucions: a) la interacció entre els indicadors de la tecnologia i l’organització, i l’organització i el capital humà in-cideix positivament en la productivitat del treball b) la interacció entre la tecnologia i la qualificació incideix negativament en l’eficiència em-presarial. I tercera, les contribucions anteriors es combinen amb una

29. Torrent et al. (2008); Torrent i Ficapal (2010).

diversitas76.indb 168 05/02/2013 11:14:59


aportació positiva sobre el nivell de productivitat de les empreses ca-talanes de la seguretat en el treball, la flexibilitat horària i la presència d’una cultura organitzativa innovadora.

Figura 32. Les fonts coinnovadores de la productivitat del treball a l’empresa catalana (2003)

Coeficients estandarditzats i significatius en l’explicació de la productivitat

0,423

0,290

-0,210

0,269

-0,099

-0,097

0,154

0,109

0,075

0,270

0,033

-0,058

-0,041

-0,043

-0,033

-0,300 -0,200 -0,100 0,000 0,100 0,200 0,300 0,400 0,500

Capital físic

Organització

Qualificació

TIC

ORGTIC

TICCUALIF

ORGQUALIF

Seguretat

Flexibilitat

Cultura

ENOITC: Empreses No Intensives en Tecnologia i Coneixement

EITC: Empreses Intensives en Tecnologia i Coneixement

Font: Torrent i Ficapal (2010).

D’una altra banda, i amb la intenció de constatar si la intensitat en l’ús de la tecnologia i el coneixement determinen fonts d’eficiència em-presarial distintives, hem repetit el model explicatiu de la productivitat empresarial en funció d’una segmentació d’empreses de la mostra. Pel que fa a les empreses ubicades als sectors intensius en tecnologia i co-neixement (figura 32), que representen poc més d’una cinquena part del total d’empreses catalanes, són destacables els resultats següents. Primer, el capital físic productiu presenta l’aportació més rellevant en l’explicació de la productivitat del treball a l’empresa catalana. Segon, els sistemes de noves pràctiques organitzatives i el conjunt d’usos di-gitals determinen el potencial de creixement de les empreses que usen intensivament la tecnologia i el coneixement, tot i que en sentit invers,

diversitas76.indb 169 05/02/2013 11:14:59


l’organització en positiu i les TIC en negatiu. Tercer, els coeficients de les interaccions entre els sistemes de pràctiques organitzatives, tecnolò-giques digitals i de qualificació del treball són significatius, per bé que la interacció entre el component organitzatiu i el tecnològic determinen en positiu la productivitat del treball. Contràriament, la interacció entre les TIC i la qualificació, i entre l’organització i la qualificació, és negativa. I quart, igual com en el model conjunt, aquesta tipologia d’empreses es caracteritza per un impacte positiu sobre la productivitat d’unes relacions laborals basades en la seguretat en el treball, la flexi-bilitat en la jornada i la cultura organitzativa innovadora.

taula 31. Comparació internacional de l’efecte de les noves fonts coinnovadores sobre la productivitat empresarial

Coeficients estandarditzats de les anàlisis de relació causal de la productivitat del treball

País TICNoves formes organitzatives (ORG)

Qualificació del treball (QUALIF)

Complementari-etats (coinnovació)

EUABlack i Lynch (2001; 2004) Positiu Positiu No significatiu No significatiu

Bresnahan et al. (2002) Positiu Positiu Positiu ORG/TIC; QUALIF/TIC

Brynjolfsson i Hitt (2003) Positiu No significatiu No considerat ORG/TIC

Austràlia

Gretton et al. (2004) Positiu Positiu Positiu ORG/TIC; QUA-LIF/TIC

Alemanya

Hempell (2005) Positiu No considerat No significatiu QUALIF/TIC

Hempell i Zwick (2008) Positiu Positiu Positiu QUALIF/TIC

Regne Unit

Bloom et al. (2005) Positiu No considerat No considerat No considerat

Clayton et al. (2007) Positiu No considerat Positiu QUALIF/TIC

Itàlia

Cristini et al. (2003) No signifi-catiu No significatiu No significatiu QUALIF/TIC

Suïssa

Arvanitis (2005) Positiu Positiu Positiu QUALIF/TIC

diversitas76.indb 170 05/02/2013 11:14:59


País TICNoves formes organitzatives (ORG)

Qualificació del treball (QUALIF)

Complementari-etats (coinnovació)

França i Regne Unit

Caroli i Van Reenen (2001)

No signifi-catiu Positiu No significatiu ORG/QUALIF

Alemanya, França i Regne Unit

Matteucci et al. (2005) Positiu No considerat No considerat No considerat

Espanya

Hernando i Núñez (2004) Positiu No considerat No considerat No considerat

López-Sánchez et al. (2006) Positiu No considerat Positiu No considerat

Badescu i Garcés (2009) No signifi-catiu No considerat No considerat No considerat

Catalunya

Total mostra Negatiu Positiu No significatiuORG/TIC (+)ORG/QUALIF (+)QUALIF/TIC (–)

Empreses intensives en tecnologia i coneixement Negatiu Positiu No significatiu

ORG/TIC (+)ORG/QUALIF (–)QUALIF/TIC (–)

Empreses no intensives en tecnologia i coneixement Negatiu No significatiu Positiu ORG/TIC (–)

Font: Torrent i Ficapal (2010).

En canvi, a la gran majoria d’empreses catalanes (el 80% del total), les que no usen intensivament la tecnologia i el coneixement, el seu model de creixement és radicalment diferent. Aquest model de creixe-ment es basa en el capital físic, la qualificació del treball i unes rela-cions laborals basades en el treball temporal. En aquest model de crei-xement, bàsicament extensiu, les noves fonts coinnovadores (comple-mentarietats entre TIC, organització i qualificació) no expliquen (i si ho fan és en negatiu) el potencial de creixement a llarg termini d’aquest grup majoritari d’empreses.

En aquest context, i amb la intenció de copsar les diferències entre les fonts coinnovadores explicatives de la productivitat a diferents països, hem fet un exercici comparatiu de resultats (taula 31). És pos-sible resumir aquesta comparació a partir de tres conclusions bàsiques.

diversitas76.indb 171 05/02/2013 11:14:59


Primera, la incidència dels processos de coinnovació sobre la produc-tivitat empresarial està més desenvolupada a les empreses de l’àmbit dels EUA i Austràlia que en el context europeu.

Segona, la comparació entre les investigacions fetes en l’àmbit d’Espanya i les de l’entorn internacional, ens confirma la inexistència d’un impacte rellevant de la inversió en TIC sobre la productivitat de les empreses espanyoles. Tot i això, les investigacions específiques que aborden la problemàtica dels usos de les TIC i l’establiment de relacions de complementarietat entre la intensitat d’ús digital, el canvi organitzatiu i el capital humà presenten uns resultats molt més dece-bedors. De fet, es confirma la pràctica inexistència de les noves fonts coinnovadores en l’explicació de la productivitat a la majoria del teixit empresarial. I tercera, la comparació dels resultats obtinguts a Cata-lunya amb l’evidència empírica internacional ens confirma un endarre-riment important en la implantació de les noves fonts coinnovadores d’eficiència al teixit productiu privat de Catalunya.

En aquest context general, a continuació ens preguntarem per la presència d’aquestes noves fonts coinnovadores en l’explicació de la productivitat a l’empresa de Girona. Pretenem esbrinar fins a quin punt la naturalesa de la generació de valor al teixit empresarial de la demar-cació, amb punts forts i punts febles, incideix en la seva capacitat per créixer a llarg termini. Abans, però, d’endinsar-nos en l’anàlisi de la relació causal ens aturarem en la descripció dels perfils d’eficiència de l’empresa de Girona.

4.2. Els fets i les fonts de la productivitat al teixit empresarial de girona

Una de les manifestacions més crítiques de la crisi econòmica a l’empresa de Girona ha estat la forta caiguda de la productivitat. Com a resultat de les caigudes de les vendes, molt superiors a la dinàmica de l’ocupació, la productivitat del treball (vendes per treballador) a l’em-presa gironina ha caigut el –10,1% en el període 2008-2009 (figura 33). En efecte, d’una facturació mitjana de poc més de 183.000 euros per treballador el 2008, l’empresa gironina tanca el 2009 amb una fac-turació mitjana per treballador de 165.000 euros.

diversitas76.indb 172 05/02/2013 11:14:59


I no sols això. L’anàlisi de l’estructura del nivell de productivitat del treball posa de manifest que la crisi econòmica també ha reduït l’efici-ència del teixit empresarial de la demarcació. Si dividim el teixit pro-ductiu de Girona en funció del seu nivell d’eficiència, és a dir, les em-preses amb una productivitat del treball per sota o igual (no eficiència) o per sobre (eficiència) de la mitjana de la demarcació, ens adonem que el nombre d’empreses eficients s’ha reduït significativament entre aquests dos exercicis, o el que és el mateix, el nombre d’empreses amb un patró d’eficiència inferior ha crescut notablement. A grans trets, si el 2008 3 de cada 10 empreses gironines eren eficients (productivitat del treball superior a la mitjana de la demarcació), el 2009 aquesta ràtio su-perava molt lleugerament la xifra de 2 de cada 10 empreses. En canvi, el nombre d’empreses menys eficients ha crescut. Des de poc menys de 7 de cada 10 empreses el 2008 a poc menys de 8 de cada 10 el 2009. Així doncs, la crisi econòmica no sols ha comportat una pèrdua del ni-vell de productivitat, sinó que també ha reduït significativament el col-lectiu d’empreses eficients, el nucli del teixit productiu sobre el qual s’hauria d’assentar la recuperació i el canvi de model de creixement.

Figura 33. La productivitat del treball (vendes per treballador) a l’empresa de Girona (2008-2009)

Milers d’euros, taxes de variació interanual i percentatges sobre el total d’empreses

69,3

78,0

30,7

22,0

0

20

40

60

80

100

Estructura 2008 Estructura 2009

Inferior mitjana Superior mitjana

183,5165,0

-10,1

-50

0

50

100

150

200

2008 2009 Taxa de variació2009/2008


diversitas76.indb 173 05/02/2013 11:15:00


La productivitat del treball a l’empresa de Girona s’associa estadís-ticament al sector d’activitat i la dimensió en la qual s’inscriu l’empresa (figura 34). Les empreses gironines de més dimensió i les ubicades als sectors de la indústria i la construcció, i a l’activitat comercial, pre-senten uns perfils d’eficiència més bons (productivitat del treball supe-rior a la mitjana de la demarcació) que la resta de dimensions i bran-ques d’activitat. El 43,4% de les empreses d’11 a 49 treballadors, el 41,5% de les del comerç i el 39,6% de les industrials presentaven el 2009 un nivell de productivitat del treball superior a la mitjana, i signi-ficativament diferent dels nivells de productivitat del treball inferiors o iguals a la mitjana. En canvi, les empreses de 10 o menys treballadors, i les ubicades als sectors del turisme, l’hoteleria i la restauració, i als altres serveis, destaquen per una presència significativa d’un nivell de productivitat inferior o igual a la mitjana de la demarcació.

Figura 34. La productivitat, el sector i la dimensió de l’empresa gironina (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat de productivitat

54,7

43,4

1,9

92,9

5,51,6

0

20

40

60

80

100

10 o menys treballadors D'11 a 49 treballadors 50 o més treballadors

Productivitat superior mitjana Productivitat inferior o igual mitjana

39,641,5

5,7

13,214,211,8

45,7

28,3

0

20

40

60



Altres serveis



Territorialment (figura 35), i com es podia esperar, les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona destaquen per una presència sig-nificativa de la productivitat superior a la mitjana de la demarcació. El 15,1% d’empreses de l’AUG presenten un nivell de productivitat supe-rior a la mitjana, molt per sobre del 5,5% d’empreses amb productivi-tats inferiors o iguals a la mitjana. En canvi, a la resta de territoris no

diversitas76.indb 174 05/02/2013 11:15:00


s’observen diferències significatives entre els percentatges d’empreses amb productivitats superiors o inferiors/iguals a la mitjana de la de-marcació.

Figura 35. La productivitat i el territori a l’empresa de Girona (2009)


15,1

26,4

7,5

50,9

5,5

34,6

3,1

56,7

0

20

40

60

Àrea Urbana deGirona

Capitals decomarca

Municipis grans(més de 20.000

habitants)

Resta demunicipis



Des del punt de vista de la generació interna de valor, i començant per la vinculació entre la productivitat i la formació, les dades obtin-gudes ens suggereixen algunes conclusions rellevants (figura 36). En primer lloc, cal assenyalar que s’observa una associació estadística entre l’estoc formatiu mitjà dels directius de l’empresa gironina i la productivitat del treball. A més, aquesta associació manifesta els resul-tats esperats en el sentit que es compleix la premissa que vincula uns nivells formatius dels directius més alts a més eficiència (productivitat superior a la mitjana de la demarcació). El 60,4% de les empreses gi-ronines eficients disposen d’un nivell mitjà de formació dels directius de caràcter universitari. Tot i això, també ens apareix el problema de la formació directiva al teixit empresarial gironí. En més de la meitat de les empreses gironines amb una productivitat igual o inferior a la mitjana de la demarcació el nivell formatiu mitjà dels directius és l’educació secundària.

diversitas76.indb 175 05/02/2013 11:15:00


Figura 36. La productivitat i formació de l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat de

productivitat i el nivell (directius i treballadors) i l’ampliació de formació

17,022,6

60,4

0,8

50,848,4

0

20

40

60

80

Sense estudis/estudisprimaris directius

Estudis secundarisdirectius

Estudis universitarisdirectius


24,5

43,4

32,1

21,1

61,7

17,2

0

20

40

60

80

Sense estudis/estudisprimaris treballadors

Estudis secundaristreballadors

Estudis universitaristreballadors


17,3

3,4

0

5

10

15

20

% treballadors formació càrrec empresa



diversitas76.indb 176 05/02/2013 11:15:00


En segon lloc, i pel que fa a la formació dels treballadors, novament es compleix la premissa que vincula més formació i eficiència empre-sarial. Gairebé la tercera part de les empreses gironines eficients (pro-ductivitat superior a la mitjana) presenten un nivell mitjà de formació dels treballadors equivalent a l’educació universitària. Aquest registre contrasta amb el 17,2% d’empreses gironines no eficients i amb tre-balladors amb formació universitària. En canvi, les empreses menys eficients es caracteritzen per la presència massiva de treballadors amb educació secundària (61,7%). Finalment, també cal assenyalar el pro-blema de la formació dels treballadors gironins. Prop d’una quarta part de les empreses eficients i d’una cinquena part de les no eficients en-cara presenten nivells de formació primària o sense estudis dels treba-lladors.

I en tercer lloc, també s’observa una vinculació estadística entre l’eficiència i l’ampliació de formació. A les empreses gironines efici-ents, el 17,3% dels treballadors ampliaven formació el 2009 (registre que contrasta amb el modestíssim 3,4% de les empreses no eficients).

Figura 37. La productivitat del treball i les relacions laborals a l’empresa gironina (2009)


11,1

91,4

8,5

83,1

89,3

68,2

75,479,9

19,320,2

0

20

40

60

80

100

Ret. f ixadirectius

Ret. variabledirectius

Cont. indefinittreballadors

Cont. temporaltreballadors

Jorn. completatreballadors



diversitas76.indb 177 05/02/2013 11:15:00


Pel que fa a l’associació entre la productivitat i les relacions laborals a l’empresa gironina (figura 37), les dades obtingudes ens assenyalen que el patró d’eficiència es vincula a importants marges d’estabilitat en les relacions laborals. Les empreses més eficients es diferencien per la presència de formes de relació laboral més estables. En el 89,3% d’em-preses eficients els directius reben formes fixes de compensació, en el 91,4% d’empreses eficients els treballadors s’ocupen amb contractes indefinits, i en el 83,1% d’empreses eficients els treballadors s’ocupen amb un règim de jornada completa. En canvi, la presència de formes menys estables de relacions laborals s’identifica diferencialment a les empreses menys eficients. El 20,2% d’empreses menys eficients (pro-ductivitat igual o inferior a la mitjana) retribueixen amb formes vari-ables els directius, i el 19,3% d’empreses menys eficients contracten temporalment els treballadors.

Figura 38. La productivitat i la innovació a l’empresa gironina (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses i mitjanes d’escales valoratives en funció de la intensitat de productivitat

6,8

3,63,2

4,6

5,44,9

1,7 1,62,2

4,0

0

2

4

6

8

10

Paper TICinnovació

Coop. centrescientíf ics

Coop.competidors

Coop.Compres

Cooperacióclients


20,8 23,5

58,8

23,5

64,7

7,1

63,0

17,4

4,3

93,6

0

20

40

60

80

100

Departamentd'R+D+i

Innovació enproducte

Innovació enprocés

Origeninnovació:

R+D+i

Origeninnovació:

personal propi



Com es podia esperar, l’eficiència del teixit productiu gironí s’as-socia clarament a les pràctiques d’innovació formal (figura 38): 1 de cada 5 empreses eficients (productivitats superiors a la mitjana) dis-posa d’un departament propi d’R+D+I; gairebé 6 de cada 10 empreses que innoven ho fan en procés; en el 23,5% la innovació té l’origen en el departament formal i propi de recerca i desenvolupament; en gairebé 7 de cada 10 empreses el paper de les TIC és fonamental per explicar

diversitas76.indb 178 05/02/2013 11:15:00


l’èxit de la innovació, i, finalment, la cooperació en innovació cientí-fica, amb competidors i a la cadena de valor té un paper molt més pree-minent que a les empreses no eficients.

En canvi, les empreses menys eficients es caracteritzen més per la presència de pràctiques d’innovació no formal i menys col·laborativa. Gairebé dues terceres parts de les empreses no eficients que innoven ho fan en producte i, majoritàriament, aquesta innovació té el seu origen en el personal propi no destinat a tasques d’innovació formal. A més, les participacions de la col·laboració en innovació són molt baixes, atès que en cap dels seus components arriba a la meitat d’empreses no efi-cients.

Figura 39. La productivitat i els usos de les TIC a l’empresa gironina (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses en funció dels usos de les TIC i la intensitat de productivitat

3,77,4

55,6

33,3

11,1

54,8

22,2

7,9

0

10

20

30

40

50

60

No usos TIC Usos TIC baixos Usos TIC mitjans Usos TICavançats



Un resultat molt rellevant és l’associació obtinguda entre l’eficiència de l’empresa gironina i els usos de les TIC. Com ja hem explicat ante-riorment, l’indicador d’usos de les TIC és una variable categòrica que presenta 4 nivells: 1) no ús de les TIC quan l’empresa no utilitza les TIC en cap dels sis elements de valor definits (l’activitat de comptabi-litat, finances i fiscalitat; l’activitat d’administració i recursos humans; la gestió d’aprovisionaments; la gestió de la producció; la gestió de la distribució i les vendes, i la gestió directiva); 2) usos de les TIC baixos quan l’empresa usa les TIC en 1 o 2 dels sis elements de valor definits;

diversitas76.indb 179 05/02/2013 11:15:00


3) usos de les TIC mitjans quan l’empresa usa les TIC en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i 4) usos de les TIC alts quan l’empresa usa les TIC en 5 o 6 dels sis elements de valor definits.

En aquest context, la figura 39 ens confirma que els usos de les TIC més intensius s’associen clarament al perfil d’eficiència de l’empresa de Girona. Més de la meitat de les empreses eficients presenten uns usos de les TIC mitjans, i una tercera part de les empreses eficients usen les TIC avançadament. En canvi, més de la meitat de les empreses no eficients fan uns usos de les TIC baixos. I, encara més, més del 10% d’empreses no eficients encara no usa les TIC. Aquest resultat és, fins i tot, superior al 7,9% d’empreses gironines no eficients que usa avança-dament les TIC.

Acabem de constatar que el perfil d’eficiència de l’empresa giro-nina s’associa a característiques estructurals i de generació de valor de l’activitat productiva. En efecte, l’empresa de Girona eficient és dife-rencialment una empresa de la indústria o el comerç, és gran i s’ubica a l’àrea urbana de Girona. A més, té uns mecanismes distintius de gene-ració interna de valor que es caracteritzen per la formació universitària de directius i treballadors, l’ampliació de formació, les relacions labo-rals estables, la innovació formal i col·laborativa i els usos intensius de les TIC. Però, és l’eficiència una estratègia per obtenir bons resultats? A continuació, estudiarem com es vincula aquest perfil d’eficiència a quatre resultats bàsics per a tota empresa: la competitivitat i la factu-ració (empresa) i la creació d’ocupació i els salaris (treballadors).

La figura 40 ens respon afirmativament la pregunta anterior. Al teixit empresarial de Girona l’eficiència i la competitivitat, entesa com la capacitat per penetrar als mercats exteriors, s’associen positivament. Per bé que els mercats principals de l’empresa gironina són els mercats de proximitat, la mateixa demarcació de Girona (el 71% de les vendes de les empreses eficients i el 94,5% de les vendes de les empreses no eficients), la sortida als mercats de no proximitat és molt més freqüent entre les empreses eficients. El 17,6% de les vendes de les empreses eficients es dirigeixen a la resta de Catalunya, el 5,6% a la resta d’Es-panya i el 5,8% als mercats d’exportació. Aquests registres contrasten clarament amb els obtinguts per l’empresa no eficient (productivitat igual o inferior a la mitjana): 3,3% de les vendes a la resta de Cata-lunya, 0,8% a la resta d’Espanya i 1,4% als mercats d’exportació.

diversitas76.indb 180 05/02/2013 11:15:00


Figura 40. La productivitat i la competitivitat a l’empresa de Girona (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat de productivitat i la destinació de les vendes

71,0

17,6

5,6 4,41,4

94,5

3,30,8 1,3 0,1

0

20

40

60

80

100

% vendes a Girona % vendes restaCatalunya

% vendes restaEspanya

% vendes UE % vendes resta delmón



De la mateixa manera, l’empresa gironina eficient també presenta uns volums de facturació molt més elevats que la menys eficient (figura 41). Tot i les notables caigudes de la facturació, resultat de l’efecte ne-gatiu de la crisi econòmica, les empreses gironines més eficients pre-senten un volum de vendes que, pràcticament, duplica la mitjana de la demarcació. Prenent com a base 100 per al volum mitjà de vendes de l’empresa de Girona, les empreses més eficients (amb productivitats superiors a la mitjana) han mantingut la facturació en valors lleugera-ment per sobre del 160% de la mitjana durant el període 2007-2010. En canvi, les empreses menys eficients han situat el seu volum de fac-turació durant els darrers quatre anys al voltant del 70% per sota de la mitjana de vendes de la demarcació.

Finalment, i per tancar aquest bloc de fets de productivitat, cal des-tacar que el perfil d’eficiència a l’empresa gironina, a més de vincu-lar-se a la competitivitat i les vendes, també s’associa a resultats po-sitius per als treballadors, en concret a la creació d’ocupació i les mi-llores salarials (figura 42). Per al 2010 les empreses gironines eficients preveuen un augment de l’ocupació del 13,3%, gairebé el doble del 6,8% esperat per a les empreses menys eficients. De la mateixa ma-

diversitas76.indb 181 05/02/2013 11:15:00


nera, la retribució mitjana a les empreses eficients se situa a l’entorn dels 1.400 euros bruts mensuals, el 23,7% per sobre de la mitjana del teixit productiu. En canvi, la retribució mitjana a les empreses menys eficients se situa lleugerament per sota dels 1.050 euros bruts men-suals, el –8,4% per sota de la mitjana del teixit empresarial. Així doncs, les empreses gironines més eficients creen més ocupació i retribueixen millor els treballadors.

Figura 41. La productivitat i la facturació a l’empresa de Girona (2007-2010)

Diferencials dels nombres índex de facturació (Girona = base 100) respecte de la mitjana de la demarcació, en

funció de la intensitat de la productivitat del treball

-70,2 -70,7 -69,4 -69,4

168,4 169,6 166,4 165,1

-100

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010

Productivitat inferior mitjana Productivitat superior mitjana


Acabem de constatar que el perfil de l’empresa gironina eficient, amb productivitats del treball superiors a la mitjana de la demarcació, convergeix en algunes de les fonts coinnovadores que la literatura empresarial ha identificat com a més idònies per a la competència als mercats globals del coneixement. Tot i això, el fet que les empreses més eficients disposin d’estocs formatius millors, més pràctiques d’in-novació formal i col·laborativa, uns usos de les TIC més intensius, i uns bons resultats per a l’empresa (competitivitat i facturació) i per als treballadors (ocupació i salaris), no ens garanteix que aquests elements

diversitas76.indb 182 05/02/2013 11:15:01


determinin la productivitat, en siguin les fonts. Fins ara ens hem mogut en el terreny de l’associació estadística, que ens ha permès identificar un perfil d’eficiència, però ara volem anar un pas més enllà, pretenem establir relacions de causalitat, explicar quins són els determinants de la productivitat i veure si encaixen, o no, en el que ens suggereix la literatura econòmica internacional.

Figura 42. La productivitat, la creació d’ocupació i els salaris a l’empresa de Girona (2009-2010)

Increments d’ocupació previstos per al 2010 i diferències salarials respecte de la mitjana de la demarcació en funció

de la intensitat de la productivitat del treball

13,3

23,7

6,8

-8,4

-15

-10

-5

0

5

10

15

20

25

Creació ocupació prevista 2010 Diferència salarial respecte mitjana



Amb l’objectiu de contrastar empíricament l’efecte de les noves fonts coinnovadores sobre la productivitat de l’empresa gironina, so-vint la literatura ha utilitzat una ampliació dels models tradicionals de comptabilitat del creixement que, a partir d’una funció de producció, relacionen l’acumulació de factors productius (capital per treballador o intensificació del capital) i l’eficiència amb què es combinen (produc-tivitat total dels factors, o PTF) amb la productivitat empresarial del treball. L’ampliació d’aquests models consisteix a incorporar les fonts de coinnovació al component d’eficiència de la funció plantejada.

diversitas76.indb 183 05/02/2013 11:15:01


Aquesta és una aportació rellevant, perquè en l’anàlisi dels deter-minants de productivitat s’empren indicadors compostos d’usos de les TIC, de noves formes d’organització, i de qualificació del treball, com també les seves relacions de complementarietat. Aquest fet ens permet considerar alguns elements que van més enllà de la pura inversió en capital, i que tenen en compte la gestió i la transformació efectiva de l’activitat empresarial. Per exemple, i en el cas de les TIC, la inversió en aquestes tecnologies no és un senyal inequívoc de millores d’efici-ència. Perquè aquesta es produeixi, els béns i serveis TIC han de ser utilitzats efectivament per part de tots els elements de valor de l’em-presa, cosa que només es captura a partir d’indicadors d’ús.

Per al contrast de les fonts coinnovadores de l’eficiència empresa-rial a Girona hem utilitzat un model explicatiu que recull l’efecte sobre la productivitat empresarial del treball de: a) el capital físic productiu; b) les noves formes d’organització del treball; c) la qualificació dels treballadors; d) els equipaments i els usos de les TIC; e) les relacions de coinnovació entre les TIC, la nova arquitectura organitzativa i la qualificació del treball, i f) les relacions laborals. Per arribar a l’especi-ficació d’aquest model, s’ha partit d’una funció de producció empresa-rial, que compleix els supòsits clàssics de concavitat (productes margi-nals creixents, productivitat marginal decreixent, rendiments constants a escala i sense factors no hi ha producció) i que és del tipus Cobb-Douglas. És a dir:

Yi = Ai KPiα Li

γ Iiμ (1)

On Yi és el nivell de facturació de l’empresa i, Ai és l’indicador d’efi-ciència (productivitat total dels factors) de l’activitat a l’empresa i, KPi és la dotació de capital físic productiu de l’empresa i, Li és la dotació de treball a l’empresa i, Ii és la dotació de despeses de producció (des-peses intermèdies) de l’empresa i. D’altra banda, α, γ, i μ representen les elasticitats del capital físic productiu, el treball i les despeses in-termèdies sobre el nivell de facturació de l’empresa i. Precisament, i seguint la literatura,30 és en aquest indicador d’eficiència on s’incor-poren les variables dels determinants de coinnovació. En aquest terme

30. Clayton et al. (2007); Arvanitis i Loukis (2009); Torrent i Ficapal (2008; 2010); Timmer et al. (2010); Mas i Robledo (2010).

diversitas76.indb 184 05/02/2013 11:15:01


es recullen els efectes, conjunts i complementaris, de la innovació em-presarial no associats directament als factors de producció. D’aquesta manera, l’indicador d’eficiència Ai pren la forma funcional següent:

Ai = exp (δ0 + δ1 ORGi + δ2 FORMi + δ3 TICi + δ4 RLABi +

+ δ5 ORGTICi + δ6 ORGFORMi + δ7 TICFORMi) (2)

On ORGi, FORMi i TICi representen els indicadors de noves pràc-tiques organitzatives, de formació i d’usos de les TIC de l’empresa i, RLABi representa les variables individuals relatives a les relacions la-borals de l’empresa i, ORGTICi, ORGFORMi i TICFORMi representen la combinació dels indicadors organitzatiu i d’ús de les TIC, organit-zatiu i de formació, i d’ús de les TIC i formació de l’empresa i. Final-ment, δi, per a i = 0…8, representen les elasticitats (coeficients) dels diversos components explicatius de l’indicador d’eficiència.

Prenent logaritmes, expressant l’equació (1) en termes de produc-tivitat del treball, incorporant les especificacions plantejades per a l’indicador d’eficiència i reanomenant els coeficients per calcular, ja estem en disposició de plantejar l’equació bàsica per contrastar. Així, el model de determinants de la productivitat del treball a l’empresa de Girona pren la forma funcional següent:

Ln Yi – Ln Li = β0 + β1 (Ln KPi – Ln Li) + β2 ORGi + β3 FORMi + β4 TICi +

+ β5 RLABi + β6 ORGTICi + β7 ORGFORMi + β8 TICFORMi (3)

On β0 (constant) incorpora la diferència logarítmica de les despeses intermèdies per treballador i βi, per a i = 0…8, representen les elasti-citats (coeficients) dels components explicatius de la productivitat em-presarial.

Pel que fa als indicadors i les variables concretes utilitzats per a l’estimació, la taula 32 en presenta un recull. La variable dependent, la productivitat del treball (PTL) a l’empresa de Girona, s’ha aproximat a través del logaritme de la xifra de vendes de l’empresa dividit pel nombre de treballadors equivalents a temps complet. El numerador d’aquesta ràtio s’ha obtingut a través de la pregunta directa sobre la xifra de vendes de l’empresa. El denominador s’ha construït conside-

diversitas76.indb 185 05/02/2013 11:15:01


rant la participació del treball a temps complet i a temps parcial a l’em-presa, i expressant el nombre de treballadors en termes equivalents a temps complet.

taula 32. Variables i indicadors utilitzats en els models explicatius de la productivitat del treball a l’empresa de Girona (2009)

Indicadors Descripció

Productivitat del treball (PTL)PTL Variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre la xifra de ven-

des (milers d’euros) i el nombre de treballadors equivalents a temps complet de l’empresa.

Capital físic productiu (KP)SAL Variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre el salari mitjà i

el nombre de treballadors equivalents a temps complet de l’empresa.

SAL2 Variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre el salari mitjà al quadrat i el nombre de treballadors equivalents a temps complet de l’em-presa.

Noves formes d’organització (ORG)ORG Variable categòrica que recull la presència de les noves formes d’organitza-

ció del treball a l’empresa. A partir de les cinc variables següents: 1) super-visió del treball (1 jeràrquica, 10 per objectius), 2) gestió del temps (1 gens, 10 totalment), 3) proposta d’objectius (1 gens, 10 totalment), 4) treball en equip (1 gens, 10 totalment) i 5) compartir informació (1 gens, 10 totalment), es genera un indicador compost que pren dos valors: valor 0 quan els cinc indicadors presenten valors d’1 a 5 i valor 1 quan els cinc indicadors presen-ten valors de 6 a 10.

Capital humà i formació (FORM)FORM Variable categòrica que expressa el nivell formatiu dels treballadors de l’em-

presa. Presenta tres nivells: 1 quan l’estoc formatiu mitjà és sense estudis / estudis primaris; 2 quan l’estoc formatiu mitjà són els estudis secundaris, i 3 quan l’estoc formatiu mitjà són els estudis universitaris.

Tecnologies digitals i innovació (TIC)INNOV Variable categòrica que expressa la presència de pràctiques d’innovació a

l’empresa. Presenta dos nivells: 0 quan l’empresa no ha dut a terme cap in-novació durant els darrers dos anys i 1 quan l’empresa ha innovat durant els darrers dos anys.

TIC Variable categòrica que recull la intensitat dels usos de les TIC a l’empresa. Un cop definits sis elements de valor: 1) comptabilitat, finances i fiscalitat, 2) administració i recursos humans, 3) aprovisionaments, 4) producció, 5) distribució i vendes i 6) gestió directiva, l’indicador pren quatre valors: 1 no usos de les TIC quan l’empresa no usa les TIC en cap element de valor; 2 usos de les TIC baixos quan l’empresa usa les TIC en 1 o 2 dels sis elements de valor; 3 usos de les TIC mitjans quan l’empresa usa les TIC en 3 o 4 dels sis elements de valor, i 4 usos de les TIC alts quan l’empresa usa les TIC en 5 o 6 dels sis elements de valor.

diversitas76.indb 186 05/02/2013 11:15:01


Indicadors Descripció

Relacions laborals (RLAB)RVARTREB Variable categòrica que expressa la presència de formes variables de retri-

bució als treballadors de l’empresa. Pren dos valors: 0 quan no hi ha formes variables de retribució i 1 quan hi ha formes variables.

JCOMTREB Variable categòrica que expressa la presència de jornada completa dels treba-lladors de l’empresa. Pren dos valors: 0 quan els treballadors no s’ocupen a temps complet i 1 quan els treballadors s’ocupen a temps complet.

Relacions de complementarietat (coinnovació)ORGTIC Variable multiplicativa (ORG * TIC) que mesura la complementarietat entre

les noves formes d’organització del treball i l’ús de les TIC.ORGFORM Variable multiplicativa (ORG * FORM) que mesura la complementarietat

entre les noves formes d’organització i la qualificació dels treballadors.TICFORM Variable multiplicativa (TIC * FORM) que mesura la complementarietat en-

tre l’ús de les TIC i la formació dels treballadors.


Pel que fa als indicadors i les variables independents, s’ha procedit com s’explica a continuació. En primer lloc, cal assenyalar que la di-ferència logarítmica entre les despeses intermèdies i els treballadors equivalents a temps complet, necessària per a la conversió en valor afegit de l’indicador de vendes utilitzat, s’ha incorporat a la constant del model per estimar. En segon lloc, s’ha captat l’efecte del capital físic productiu sobre la productivitat del treball a través de dues varia-bles. La primera és la diferència logarítmica entre el nivell retributiu mitjà de l’empresa i el seu nombre de treballadors equivalent. La se-gona és l’expressió d’aquesta mateixa variable al quadrat. Aquesta se-gona variable copsa l’existència d’un màxim salarial (funció còncava) a partir del qual es redueix l’efecte del salari sobre la productivitat del treball. Les dues variables són contínues i s’han anomenat SAL i SAL2.

En tercer lloc, s’han emprat un conjunt de variables relatives al disseny organitzatiu (ORG), el capital humà (FORM) i la innovació i els usos de les tecnologies digitals (TIC). Pel que fa a la presència de les noves formes d’organització del treball, i a partir de les cinc va-riables següents: 1) supervisió del treball (1 jeràrquica, 10 per objec-tius); 2) gestió del temps de treball (1 gens, 10 totalment); 3) proposta d’objectius (1 gens, 10 totalment); 4) foment del treball en equip (1 gens, 10 totalment); 5) compartir informació rellevant (1 gens, 10 to-

diversitas76.indb 187 05/02/2013 11:15:01


talment), s’ha generat un indicador (ORG) que pren dos valors: 0 quan els cinc indicadors presenten valors d’1 a 5, i valor 1 quan els cinc indicadors presenten valors de 6 a 10. El capital humà de l’empresa s’ha copsat a través d’un indicador que considera l’estoc formatiu mitjà dels treballadors. La variable categòrica FORM presenta tres estadis: 1) quan l’estoc formatiu mitjà és sense estudis / estudis pri-maris; 2) quan l’estoc formatiu mitjà són els estudis secundaris, i 3) quan l’estoc formatiu mitjà són els estudis universitaris. Per copsar la dimensió innovadora i d’usos de les tecnologies digitals s’han emprat dues variables categòriques. INNOV és una variable que expressa la presència de pràctiques d’innovació a l’empresa. Presenta dos nivells: 0 quan l’empresa no ha dut a terme cap innovació durant els darrers dos anys i 1 quan l’empresa ha innovat durant els darrers dos anys. TIC també és una variable categòrica que recull la intensitat dels usos de les TIC a l’empresa. Un cop definits els sis elements de valor següents: 1) comptabilitat, finances i fiscalitat, 2) administració i recursos humans, 3) aprovisionaments, 4) producció, 5) distribució i vendes i 6) gestió directiva, l’indicador d’usos de les TIC pren quatre valors: 1) no usos de les TIC quan l’empresa no usa les TIC en cap element de valor; 2) usos de les TIC baixos quan l’empresa usa les TIC en 1 o 2 dels sis elements de valor; 3) usos de les TIC mitjans quan l’empresa usa les TIC en 3 o 4 dels sis elements de valor, i 4) usos de les TIC alts quan l’empresa usa les TIC en 5 o 6 dels sis elements de valor.

En quart lloc, la dimensió de les relacions laborals a l’empresa (RLAB) s’ha copsat a través de dues variables. RVARTREB i JCOM-TREB recullen la presència de formes de retribució variable i d’ocupació a jornada completa (0 no presència i 1 presència) per part dels treballadors de l’empresa. Finalment, en cinquè lloc, i amb l’objectiu de recollir les relacions de complementarietat (coinnovació) entre les dimensions organitzativa, de formació i d’usos de les TIC, s’han generat les tres variables següents. ORGTIC és una variable re-sultat de multiplicar ORG i TIC, i recull la complementarietat entre les noves formes d’organització del treball i l’ús de les TIC. ORGFORM és una variable resultat de multiplicar ORG i FORM, i recull la com-plementarietat entre les noves formes d’organització i la formació dels treballadors. I TICFORM és una variable resultat de multiplicar TIC i FORM, i recull la complementarietat entre l’ús de les TIC i la formació dels treballadors.

diversitas76.indb 188 05/02/2013 11:15:01


A continuació, i seguint les anàlisis empíriques en ús, hem estimat, per al conjunt d’empreses de les quals es disposa d’informació i per mí-nims quadrats ordinaris (MQO), una funció de productivitat del treball a l’empresa de Girona (PTL). Aquesta funció pren una forma funcional com la representada a l’equació 4, que té el seu origen a l’expressió 3 i on εi representa el terme d’error de l’estimació. Els coeficients βi, per a i = 0…11, representen les elasticitats (coeficients) dels diferents com-ponents explicatius de la productivitat empresarial.

PTL = β0 + β1 SALi + β2 SAL2i + β3 ORGi + β4 FORMi + β5 INNOVi +

+ β6 TICi + β7 RVARTREBi + β8 JCOMTREB + β9 ORGTICi + + β10 ORGFORMi + β11 TICFORMi + εi (4)

Abans d’abordar la descripció detallada dels resultats de l’estimació és important assenyalar algunes qüestions prèvies. Primer de tot, ba-sant-se en l’equació 4, s’han elaborat quatre models explicatius de la productivitat del treball a l’empresa de Girona. El model 1 és el model de determinants de la productivitat del treball per al conjunt d’empreses gironines sense incloure-hi les relacions de complementarietat (coinno-vació) entre les noves formes d’organització, la formació i els usos de les TIC. El model 2 és el model de determinants de la productivitat del treball per al conjunt d’empreses gironines incloent-hi les relacions de complementarietat (coinnovació). En previsió de resultats poc satisfac-toris, en vista de l’evidència internacional, hem segmentat la mostra d’empreses disponibles basant-nos en la variable de control de la inno-vació. Així, el model 3 representa els determinants de la productivitat del treball (incloent-hi la coinnovació) de les empreses gironines que no innoven. I el model 4 representa els determinants de la productivitat del treball (incloent-hi la coinnovació) de les empreses gironines inno-vadores.

En segon lloc, també cal destacar que l’anàlisi de la ma-triu de correlacions entre les variables dependents i independents (multicol·linealitat) ens suggereix descartar l’indicador de noves formes organitzatives (ORG), molt correlacionat amb altres variables dependents. I en tercer lloc, hem d’assenyalar que el poder explicatiu dels quatre models plantejats és molt elevat (p = 0,000) i que el nivell d’ajustament (R2 corregida) no és, en cap dels models, inferior al 70%.

diversitas76.indb 189 05/02/2013 11:15:01


Així doncs, els quatre models plantejats són robustos i explicatius de la productivitat del treball a l’empresa de Girona (taula 33).

Pel que fa als determinants de la productivitat del treball a l’empresa gironina, a continuació es detallaran els principals resultats obtinguts. Primer de tot, hem de destacar que la inclusió de les despeses inter-mèdies de producció a la constant dels models es revela com opor-tuna, atesa la significativitat d’aquest coeficient en els quatre models. El model explicatiu bàsic (model 1) de la productivitat del treball a l’empresa de Girona és primari, manifesta clarament els problemes del model de creixement del teixit empresarial de la demarcació. De més a menys rellevància i significació del coeficient estandarditzat obtingut, la productivitat del treball a l’empresa de Girona s’explica pel salari, la jornada completa i la formació dels treballadors. Per bé que el capital humà, el nivell retributiu i les formes més estables de jornada de treball són significatius, ni la innovació ni els usos de les TIC ni les formes variables de retribució del treball expliquen la productivitat del treball a l’empresa de Girona.

La inclusió de les relacions de complementarietat (coinnovació) al model bàsic, és a dir, la generació del model compacte (model 2), tampoc no ens aporta notícies gaire positives. Novament, de més a menys rellevància i significació dels coeficients estandarditzats obtin-guts, els resultats generats ens indiquen que la productivitat del treball a l’empresa de Girona s’explica en positiu pel salari, i per la formació i la retribució variable dels treballadors. A més, el salari al quadrat i les relacions de complementarietat entre les noves formes d’organització i la formació del treball expliquen negativament la productivitat de l’empresa de Girona. Pel que fa al coeficient negatiu del salari al qua-drat, cal assenyalar que és un resultat esperat. Aquest resultat mani-festa que el creixement dels salaris, l’experiència salarial, assoleix un màxim en l’explicació de la productivitat. No es compleix, doncs, que increments salarials indefinits signifiquin sempre millores de producti-vitat. Una qüestió molt més preocupant és la incidència significativa i negativa de les relacions de complementarietat entre l’organització i la formació del treball en l’explicació de la productivitat.

En resum, tot i que el salari i el seu increment limitat, i també la formació i la retribució variable dels treballadors, expliquen la produc-

diversitas76.indb 190 05/02/2013 11:15:01


tivitat del treball a l’empresa de Girona, la introducció dels indicadors de coinnovació ens aporta uns resultats decebedors. En primer lloc, perquè ni la innovació ni la jornada completa són significatius. I en segon lloc, perquè els altres indicadors de coinnovació (l’organització i els usos de les TIC, i els usos de les TIC i la formació) tampoc no expli-quen l’eficiència de l’empresa de Girona. Així doncs, el teixit empre-sarial de la demarcació presenta un patró de creixement molt primari, molt bàsic, en el qual ni la innovació ni les relacions de complementa-rietat entre el canvi organitzatiu, el capital humà i els usos de les TIC expliquen significativament i positivament la productivitat del treball.

Els resultats obtinguts per al model explicatiu i compacte (amb co-innovació), decebedors tenint en compte allò que l’evidència empírica ens assenyala com a patró de creixement, com a fonts de producti-vitat més adequades per a la competència als mercats globals del co-neixement, ens suggereixen una segmentació addicional de la mostra d’empreses gironines. Partint de les pràctiques d’innovació, hem di-vidit el teixit empresarial de la demarcació en funció de si les empreses no innoven (model 3) o innoven (model 4). Amb aquesta divisió cer-quem un conjunt d’empreses gironines en les quals la coinnovació tingui un paper rellevant en l’explicació de la productivitat. Busquem un col·lectiu d’empreses gironines amb un patró de creixement més adequat per a la competència als mercats globals del coneixement, més en sintonia amb altres patrons de creixement identificats en alguns col·lectius d’empreses capdavanteres d’arreu.

Com es podia esperar, els resultats del model 3, el de les empreses gironines no innovadores, certifica un patró de creixement primari, molt poc intensiu, sense presència ni dels nous determinants ni de les noves fonts coinnovadores explicatives de la productivitat del treball. En efecte, al col·lectiu majoritari d’empreses gironines no innova-dores (prop de tres quartes parts del total), les fonts de productivitat del treball són el salari i el límit del seu increment. Ni el capital humà ni les formes estables de la jornada de treball ni la retribució variable dels treballadors ni les tres fonts coinnovadores expliquen el patró de creixement del gros del teixit productiu de la demarcació.

diversitas76.indb 191 05/02/2013 11:15:01


taula 33. Les fonts de la productivitat del treball a l’empresa gironina (2009)

Coeficients estandarditzats i explicatius de la productivitat del treball (logaritme de les vendes per treballador equivalent a temps complet).

Anàlisi de regressió lineal múltiple per mínims quadrats ordinaris (MQO)

Coeficients estandarditzats(valor t)

Model (1) Model (2) Model (3) Model (4)

Indicadors individuals

Constant (13,550)*** (14,840)*** (18,301)*** (11,917)***

Capital físic productiu (KP)Salari per treballador equivalent a temps complet (SAL)

0,871*** 1,200*** 1,289*** 1,006***

Salari per treballador equi-valent a temps complet al quadrat (SAL2)

- –0,298*** –0,413*** –0,022

Organització (ORG)Noves formes d’organitza-ció (ORG) - - - -

Capital humà (FORM)Formació dels treballadors (FORM) 0,061** 0,382*** 0,203 0,503***

Usos de les TIC i innovació (TIC)

Innovació (INNOV) 0,016 0,006 - -

Usos de les TIC (TIC) –0,055 - - -

Relacions laborals (RLAB)Retribució variable dels treballadors (RVARTREB) 0,023 0,038* –0,011 0,104***

Jornada completa dels treba-lladors (JCOMTREB) 0,148*** 0,012 0,004 0,076*

CoinnovacióORGTIC (ORG * TIC) - 0,021 –0,014 0,041ORGFORM (ORG * FORM) - –0,336*** –0,111 0,482***

TICFORM (TIC * FORM) - –0,073 –0,048 0,150**EstadísticsN (observacions) 169 124 77 55R2 corregida 0,797 O,756 0,842 0,792F 245,658 303,557 149,407 343,677Significació 0,000 0,000 0,000 0,000

diversitas76.indb 192 05/02/2013 11:15:01


Model (1): model sense complementarietats (coinnovació) per al conjunt d’empreses de Girona. Model (2): model amb complementarietats (coinnovació) per al conjunt d’empreses de Girona Model (3): model amb complementarietats (coinnovació) per al teixit d’empreses no innovadores de Girona. Model (4): model amb complementarietats (coinnovació) per al teixit d’empreses innovadores de Girona

*** Significatiu al 99% de confiança; ** significatiu al 95% de confiança; * significatiu al 90% de confiança


En canvi, al col·lectiu d’empreses gironines innovadores (prop d’una quarta part de tot el teixit empresarial, concretament el 26,5% del total), els resultats obtinguts ens confirmen l’existència d’un col·lectiu d’empreses minoritari, però més preparat per a la competència als mercats globals del coneixement. En efecte, les empreses gironines in-novadores (model 4) presenten un patró de creixement, unes fonts de productivitat més completes i intensives, amb la presència d’algunes fonts coinnovadores. Com en altres models, els salaris, el capital humà, la jornada completa i la retribució variable expliquen la productivitat del treball. Però, com a element diferenciador, destaca la presència de coeficients significatius i positius de dos indicadors de coinnovació: les noves formes d’organització i la formació dels treballadors, i els usos de les TIC i la formació dels treballadors. Tot i això, l’indicador de coinnovació que relaciona el canvi organitzatiu i els usos de les TIC no és significatiu.

Així doncs, tanquem aquesta aproximació a les fonts de la produc-tivitat de l’empresa de Girona afirmant que el teixit productiu de la demarcació presenta un model de creixement primari, extensiu, basat en la retribució del treball i en la formació dels treballadors, però sense la presència de fonts coinnovadores. Davant d’aquest mal resultat, hem obtingut una mostra del teixit productiu gironí, el de les empreses inno-vadores, que sí que presenta un patró de creixement, unes fonts de pro-ductivitat, més intensius. Aquest model es caracteritza per la presència de fonts coinnovadores vinculades al capital humà (en concret, els usos de les TIC i el canvi organitzatiu), a més de les tradicionals formes de retribució, la jornada completa i el capital humà, en l’explicació de la

diversitas76.indb 193 05/02/2013 11:15:02


productivitat del treball. Malgrat això, aquest resultat posa en relleu el gran repte que l’economia gironina ha d’afrontar per als propers anys: la introducció de les pràctiques d’innovació i les noves fonts coinnova-dores d’eficiència al gros del teixit empresarial de la demarcació.

diversitas76.indb 194 05/02/2013 11:15:02

El ProblEmA DE lA ComPEtitivitAtA l’EmPrEsA DE gironA

Acabem de constatar la manca de noves fonts coinnovadores en l’explicació de la productivitat, en el patró de creixement, del gros d’empreses gironines. Un altre indicador que copsa el potencial de desenvolupament futur d’un teixit empresarial és la competitivitat, en-tesa aquí com la capacitat que tenen les empreses per anar ampliant la seva quota de mercat, en especial als mercats exteriors. El capítol que ara encetem consta de dos apartats. En el primer revisarem les noves aproximacions analítiques al problema de la competitivitat, que mar-caran l’aproximació empírica que farem posteriorment. Com en el cas de la productivitat, a la segona part del capítol revisarem els fets i les fonts de la competitivitat a l’empresa gironina. És a dir, primer analit-zarem el perfil de competitivitat del teixit de la demarcació i en segon lloc plantejarem models de relació causal, models explicatius de la ca-pacitat que té l’empresa de Girona per fer avançar la seva quota de mercat.

5.1. les noves aproximacions a la competitivitat

En el context de canvi definit per les noves fonts del creixement econòmic a l’economia del coneixement, durant els darrers anys la preocupació acadèmica per la competitivitat ha crescut notablement.1 Tradicionalment, la literatura econòmica ha abordat la problemàtica de la competitivitat i les seves divergències des de quatre línies d’anàlisi principals.2 A continuació, les expliquem breument. Les dues primeres tenen una naturalesa agregada i les dues segones, desagregada.

1. Pérez et al. (2006); Capello et al. (2008).2. Fagerberg (2002); Caselli i Tenreyro (2004).

diversitas76.indb 195 05/02/2013 11:15:02


La primera aproximació és la representada pels models de comp-tabilitat del creixement.3 Segons aquesta aproximació, les millores de productivitat s’expliquen per la intensificació del capital (la ràtio ca-pital per treballador) i pel component d’eficiència en la combinació de factors, o productivitat total dels factors (PTF). En aquest context, les diferències competitives entre economies riques i pobres es po-drien retallar quan els nivells de capital menors elevessin la producti-vitat marginal del capital i, en aquest procés, s’estimulés l’acumulació. D’aquesta manera, el creixement s’acceleraria a les economies menys desenvolupades i s’afavoriria el repte de la convergència amb les eco-nomies més riques.4

A la segona família de models, fonamentada en les teories del crei-xement econòmic endogen, la competitivitat i la seva convergència poden estar condicionades per les diferències tecnològiques entre eco-nomies.5 L’existència de factors endògens que promouen el progrés tècnic a les economies més avançades podria perpetuar el manteniment de diferències en competitivitat entre països. Aquest creixement de re-cuperació (catch-up) tecnològic explicaria el manteniment de les dife-rències d’eficiència i competitivitat entre economies.

La tercera família de models, basada en l’aproximació del canvi estructural, subratlla que el procés de creixement econòmic i la con-vergència en productivitat estan estretament vinculats a les transforma-cions estructurals de l’activitat econòmica.6 En els períodes en què les economies fan amplis desplaçament de recursos entre sectors, el seu potencial de creixement millora ostensiblement, i s’assoleix una con-vergència important entre economies. En aquest sentit, cal destacar que etapes d’innovació generalitzada com l’actual s’associen a canvis im-portants en l’estructura de les empreses i sectors, cosa que fa possible moviments tant a dins com entre economies.

Finalment, la quarta família de models, desenvolupada des de la nova teoria del comerç internacional, argumenta la importància de l’obertura internacional en l’explicació del creixement i la competiti-

3. Solow (1957).4. Barro et al. (1995).5. Romer (1990); Grossman i Helpman (1991); Aghion i Howitt (1998).6. Passinetti (1989); Caselli i Coleman (2001).

diversitas76.indb 196 05/02/2013 11:15:02

el prOblema de la cOmpetitivitat a l’empresa de girOna 197

vitat econòmica.7 L’aprofitament d’avantatges competitius i els estí-muls a l’eficiència, derivats de la competència exterior, són dos factors que poden contribuir a explicar tant el nivell de benestar material per capita com la convergència en competitivitat d’una economia.

En aquest context analític, és important assenyalar que les concep-cions més recents s’aproximen al concepte de competitivitat des d’una perspectiva àmplia, que va més lluny de la tradicional capacitat que les economies tenen per penetrar als mercats exteriors.8 D’acord amb aquesta aproximació, la millora sostinguda del benestar material d’una economia és condicionada pels seus nivells de productivitat, ja que aquests es consoliden com els veritables determinants de la generació de llocs de treball i dels incentius a l’acumulació de capital. Aquesta aproximació a la competitivitat, entesa com la capacitat que té una eco-nomia per créixer a llarg termini, ens condueix, inevitablement, a preo-cupar-nos per les fonts del creixement econòmic i la productivitat. És a dir, per la capacitat que té una economia per intensificar la seva dotació de capital per treballador i per millorar els seus nivells d’innovació.

Des de l’aproximació de l’economia regional, tradicionalment aquesta ha desenvolupat un àmbit d’investigació dedicat a la com-prensió de les raons i les fonts del creixement econòmic regional. És possible resumir aquestes aportacions a través de dues famílies de mo-dels: les teories del creixement regional i les teories del desenvolupa-ment regional.9 Les primeres, amb un fonament macroeconòmic, ana-litzen l’efecte de la localització (decisions d’implantació d’empreses) sobre el creixement econòmic del territori. Les segones, en canvi, adopten un enfocament més microeconòmic i d’anàlisi de comporta-ment. És a dir, es focalitzen en la investigació sobre les fonts tangibles i intangibles, en general factors endògens, del procés de creixement econòmic regional.10

En aquesta aproximació el territori té un paper primordial, atès que les fonts de creixement es vinculen directament a elements d’espai, com la capacitat emprenedora i innovadora, els factors de producció

7. Krugman (1995); Ventura (1997); Venables (2005).8. Reig et al. (2007).9. Capello (2006).10. Vázquez-Barquero (2007).

diversitas76.indb 197 05/02/2013 11:15:02


locals, el coneixement dels agents locals, i les polítiques i institucions del territori, entre altres. De fet, aquesta anàlisi de les externalitats ge-nerades al territori ha situat la investigació de les economies dinàmi-ques d’aglomeració, enteses com el conjunt d’avantatges territorials que actuen sobre la capacitat de les empreses i regions per innovar, a l’epicentre de la investigació sobre el desenvolupament regional. Tot i això, la investigació recent sobre la competitivitat regional a l’eco-nomia global del coneixement ha reinterpretat el concepte d’espai. Les economies dinàmiques d’aglomeració es fonamenten ara en l’espai cognitiu. Un espai en el qual les fonts de productivitat depenen de les noves interaccions locals, dels nous fluxos cognitius territorials, en especial els fluxos locals d’aprenentatge, la proximitat, les relacions en xarxa, i la interacció, creativitat i habilitats de recombinació dels agents locals.11

Finalment, i ara des de la perspectiva empresarial, la competiti-vitat, entesa com la capacitat que té una empresa per ampliar la seva quota de mercat, també s’ha vist modificada per la naturalesa canviant de les fonts del creixement econòmic i l’estructura dels mercats. En aquest sentit, la literatura ha constatat que els actius immaterials, in-tangibles, es configuren com un determinant essencial de la capacitat empresarial per guanyar quotes de mercat.12 En aquest context, algunes investigacions han proposat la catalogació de quatre actius immaterials que, juntament amb el capital físic, determinarien l’avantatge compe-titiu de les empreses en l’actualitat.13 En primer lloc, el capital humà. Aquest integra el conjunt de capacitats, habilitats i coneixements dels treballadors i directius de les empreses, a més de totes les inversions destinades a garantir que les aptituds de les persones s’adaptin a les ne-cessitats de l’activitat empresarial. En segon lloc, el capital estructural. Aquest element comprèn totes les inversions fetes per millorar l’expe-riència i la qualitat de l’organització, ja sia a través dels processos ja sia a través de la gestió. En tercer lloc, el capital relacional. Aquest in-clou els esforços fets per millorar l’eficiència de les relacions entre tots els agents implicats en l’activitat empresarial. I, en quart lloc, el capital

11. Camagni i Capello (2006).12. Hand i Lev (2003).13. Bueno-Campos (2002).

diversitas76.indb 198 05/02/2013 11:15:02


tecnològic. Aquest recull les inversions dirigides cap a l’optimització dels processos d’innovació i la infraestructura tecnològica digital.

En síntesi, aquest breu recorregut pels fonaments de la competiti-vitat en el context del procés de construcció de l’economia global del coneixement ens ha permès constatar l’evolució del concepte per a tres dels seus nivells de discussió que impliquen l’empresa de Girona.14 Des de la perspectiva agregada, s’assenyala la competitivitat com la capacitat que té una economia per créixer a llarg termini (producti-vitat). Des de la perspectiva regional, es destaca la importància d’una nova interpretació de l’espai, l’espai cognitiu, caracteritzat pels fluxos d’informació, comunicació, coneixement i innovació entre els agents locals, com a element fonamental per assolir economies dinàmiques d’aglomeració. I, finalment, des de la perspectiva empresarial, s’as-senyala la importància dels actius intangibles, en especial del capital tecnològic, humà i organitzatiu, com a motors de l’eficiència i el crei-xement sostenible de les empreses.

En aquest sentit, i a través d’aquestes tres noves aproximacions, a continuació ens proposem analitzar els fets i les fonts de la competiti-vitat del teixit empresarial de la demarcació de Girona.

5.2. Els fets i les fonts de la competitivitat empresarial a girona

Ja hem assenyalat diverses vegades al llarg d’aquesta investigació que el teixit empresarial de Girona és poc competitiu, en el sentit que presenta una capacitat limitada de penetració als mercats exteriors. De fet, es pot afirmar que, majoritàriament, l’empresa gironina produeix per als mercats locals, de proximitat. El gros de les vendes del teixit empresarial es destina a la mateixa demarcació de Girona.

Com s’aprecia a la figura 43, la presència dels mercats locals de-termina l’estructura competitiva de l’empresa de Girona. Pràcticament la totalitat d’empreses ven a la mateixa demarcació. Les vendes a la demarcació representen el 90,3% del total, i el 86,5% d’empreses giro-nines té establiments a la demarcació. A més, també cal destacar que la feble presència física als altres mercats (el 13,5% d’empreses gironines

14. Torrent (2010).

diversitas76.indb 199 05/02/2013 11:15:02


té establiments fora de la demarcació) i el fet de col·locar-hi productes no es reflecteix en la mateixa mesura sobre l’estructura de vendes. Tot i que el 12,6% d’empreses gironines ven a la resta de Catalunya, aquest territori només representa el 4,4% del total de vendes. Per bé que el 7,7% d’empreses gironines ven a Espanya, aquest territori només re-presenta el 2,5% del total de vendes. I, finalment, encara que el 8,8% de les empreses de Girona col·loquen productes i serveis als mercats d’exportació (Unió Europea i resta del món), aquests només repre-senten el 2,8% del total de vendes.

Així doncs, la manca de presència física als mercats de no proxi-mitat i la feble intensitat exportadora afebleixen significativament el potencial competitiu de l’empresa gironina. Atesa aquesta limitació, a continuació abordarem l’anàlisi del perfil de competitivitat de l’em-presa de Girona. I ho farem prenent en consideració dos grups d’em-preses: les que venen principalment als mercats locals (el 84% del total) en relació amb les que venen sobretot als mercats no locals (el 16% restant).

Figura 43. Indicadors de competitivitat de l’empresa gironina (2009)


86,5

13,5

0

20

40

60

80

100

Girona Resta

Establiments

90,3

4,4 2,5 2,8

99,0

12,67,7 8,8

0

20

40

60

80

100

Mercats locals Catalunya Espanya Mercatsexportació

Estructura vendes Destinació vendes


La competitivitat a l’empresa de Girona, entesa com la capacitat que té aquesta de captar quotes de mercat no locals (intensitat competitiva), de fora de la demarcació, s’associa estadísticament al sector d’activitat

diversitas76.indb 200 05/02/2013 11:15:02


i la dimensió en què s’inscriu l’empresa (figura 44). Les empreses gi-ronines de més dimensió i les ubicades als sectors de la indústria i la construcció tenen més presència als mercats no locals. El 71,6% de les empreses que venen principalment als mercats no locals se situen a la indústria i la construcció, el 36,8% ocupen entre 11 i 49 treballadors i en el 2,6% hi treballen més de 50 treballadors.

Aquests registres, clarament superiors a les aportacions assolides per als mercats locals, contrasten amb la presència majoritària de les vendes als mercats locals (demarcació de Girona) de la resta de sectors d’activitat (comerç; turisme, hoteleria i restauració, i altres serveis) i de les empreses de menys dimensió (d’1 a 10 treballadors).

Figura 44. La competitivitat, el sector i la dimensió de l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat competitiva

57,9

36,8

2,6

93,3

5,90,5

0

20

40

60

80

100

10 o menys treballadors D'11 a 49 treballadors 50 o més treballadors

Mercats no locals Mercat local (Girona)

71,6

14,9

2,7

10,88,7

18,3

47,8

25,2

0

20

40

60

80



Altres serveis



Territorialment (figura 45), i com es podia esperar, les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona i a les capitals de comarca desta-quen per una presència significativa dels mercats no locals. El 12% i el 41,3% de les empreses gironines que venen significativament als mercats no locals s’ubiquen a l’AUG i a les capitals de comarca, res-pectivament. En canvi, les empreses localitzades als municipis costa-ners grans i, sobretot, les de la resta de municipis de la demarcació

diversitas76.indb 201 05/02/2013 11:15:02


de Girona es caracteritzen per l’aportació diferencial de les vendes als mercats locals. Més de la meitat d’empreses gironines que venen prin-cipalment als mercats locals es localitzen al conjunt de municipis de fora de l’àrea urbana de Girona i que no són ni capitals de comarca ni municipis costaners grans.

Des del punt de vista de l’estructura econòmica, la intensitat com-petitiva de l’empresa gironina s’associa a la seva edat, però no a l’es-tructura de la propietat. El 45,4% de les empreses gironines que venen principalment als mercats no locals van ser creades després del 1995. En canvi, les empreses que venen sobretot als mercats locals es carac-teritzen perquè van ser creades abans del 1995 (al voltant de dues ter-ceres parts). Així doncs, les empreses gironines més noves tenen més propensió a vendre fora dels mercats de proximitat. D’altra banda, el fet que l’empresa pertanyi a un grup empresarial o sigui una empresa familiar no s’associa a la seva intensitat competitiva.

Figura 45. La competitivitat i el territori a l’empresa de Girona (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat competitiva

12,0

41,3

8,0

38,7

4,17,9

52,1

35,9

0

20

40

60

Àrea urbana deGirona

Capitals decomarca

Municipis grans(més de 20.000

habitants)

Resta demunicipis



Des del punt de vista de la generació interna de valor, i començant per la vinculació entre la competitivitat i la formació, les dades obtin-

diversitas76.indb 202 05/02/2013 11:15:02


gudes no assenyalen cap associació estadística entre l’estoc formatiu i la intensitat competitiva de l’empresa de Girona. Sorprenentment, ni l’estoc educatiu dels empresaris ni l’estoc educatiu dels treballadors es vinculen a la capacitat que té l’empresa gironina per vendre als mercats no locals. Tot i això, i com a element positiu, cal destacar que l’ampli-ació de formació sí que s’associa a l’indicador de competitivitat (fi-gura 46). En el 17,2% d’empreses gironines que venen principalment als mercats no locals, els treballadors amplien formació. Aquesta xifra contrasta amb el 6,4% d’empreses amb treballadors que es formen de les organitzacions que venen bàsicament als mercats de proximitat.

Figura 46. La competitivitat i l’ampliació de formació a l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat competitiva

17,2

6,4

0

5

10

15

20

% treballadors formació càrrec empresa



Pel que fa a l’associació entre la intensitat competitiva i les rela-cions laborals a l’empresa gironina (figura 47), les dades obtingudes ens assenyalen que el perfil competitiu es vincula a uns certs marges de flexibilitat horària dels directius, però en un context retributiu es-table de la força de treball. Tot i que la majoria d’empresaris gironins treballen a temps complet, en el 20,4% de les empreses que venen als mercats no locals els directius s’hi ocupen a jornada parcial.

diversitas76.indb 203 05/02/2013 11:15:03


Aquesta flexibilitat de la funció directiva, que sembla suggerir efectes d’arrossegament amb altres activitats en l’explicació de la in-tensitat competitiva de l’empresa gironina, contrasta amb la forta es-tabilitat de les formes de retribució. En el 97,5% de les empreses gi-ronines que venen principalment fora dels mercats de proximitat, els directius reben formes de retribució fixa. En el 96,8% de les empreses gironines que venen bàsicament als mercats no locals, els treballadors reben formes de retribució fixa. En canvi, les formes de retribució va-riable, tot i que molt més minoritàries, són més presents a les empreses que venen als mercats de proximitat. Al voltant d’1 de cada 4 empreses que venen als mercats locals retribueix els directius de forma variable. Al voltant d’1 de cada 10 empreses que venen sobretot als mercats de proximitat retribueix els treballadors de forma variable.

Figura 47. La competitivitat i les relacions laborals a l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat competitiva

2,8

96,8

2,9

20,4

90,4

78,8

97,5

91,3

72,2

6,28,7

27,8

0

20

40

60

80

100

Retr. f ixadirectius

Retr.variabledirectius

Retr. f ixatreballadors

Retr.variable

treballadors

Jorn.completadirectius

Jorn. parcialdirectius



Com succeeix també amb l’eficiència, la intensitat competitiva del teixit productiu gironí s’associa, novament, a les pràctiques d’inno-vació formal (figura 48). Al voltant d’1 de cada 5 empreses que venen principalment als mercats no locals disposa d’un departament propi d’R+D+I; més del 40% han innovat durant els darrers dos anys; 4 de cada 10 d’aquestes empreses que han innovat ho han fet en procés;

diversitas76.indb 204 05/02/2013 11:15:03


el 23,3% de les innovacions introduïdes s’han originat al departament propi de recerca i desenvolupament, i, finalment, tots els àmbits de co-operació en innovació, sia la científica, amb empreses competidores, sia a la cadena de valor, tenen un paper molt més rellevant que a les empreses que venen als mercats de proximitat.

En canvi, les empreses que venen als mercats de proximitat són molt menys innovadores, i quan innoven es caracteritzen per la presència de pràctiques d’innovació en producte, no formal i menys col·laborativa. Només el 23,4% de les empreses gironines que venen als mercats lo-cals innoven. A més, aquesta innovació és en producte (el 53,3% del total), s’origina fora de les estructures formals de recerca i desenvolu-pament (el 91,2% de les innovacions són generades pel personal propi no dedicat a investigar o a innovar) i té un caràcter molt menys coope-ratiu (totes les formes de cooperació en innovació es queden molt lluny de les assolides per les empreses amb més capacitat competitiva).

Figura 48. La competitivitat i la innovació a l’empresa gironina (2009)

Percentatges sobre el total d’empreses i mitjanes d’escales valoratives en funció de la intensitat competitiva


Un altre resultat obtingut molt important és l’associació estadística observada entre l’indicador de competitivitat de l’empresa gironina i els usos de les TIC. Com a recordatori, assenyalem que l’indicador d’usos

3,12,9

4,0

5,2

2,1 2,2

2,8

3,9

0

2

4

6

Coop. centrescientíf ics

Coop. competidors Coop. compres Cooperació clients


21,6

40,5 41,9

53,3

4,4

41,9

23,319,6

23,4

6,4

0

20

40

60

Departamentd'R+D+i

Innovació Innovació enproducte

Innovació enprocés

Origeninnovació:

R+D+i

Mercats no locals Mercats locals (Girona)

diversitas76.indb 205 05/02/2013 11:15:03


de les TIC és una variable categòrica que presenta 4 nivells: 1) no ús de les TIC quan l’empresa no utilitza les TIC en cap dels sis elements de valor (l’activitat de comptabilitat, finances i fiscalitat; l’activitat d’administració i recursos humans; la gestió d’aprovisionaments; la gestió de la producció; la gestió de la distribució i les vendes, i la gestió directiva); 2) usos de les TIC baixos quan l’empresa usa les TIC en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; 3) usos de les TIC mitjans quan l’empresa usa les TIC en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i 4) usos de les TIC alts quan l’empresa usa les TIC en 5 o 6 dels sis ele-ments de valor definits.

En aquest context, la figura 49 ens confirma que els usos de les TIC més intensius s’associen clarament al perfil de competitivitat de l’empresa de Girona. El 43% de les empreses que venen principalment lluny dels mercats de proximitat fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. El 41,9% de les empreses gironines que venen als mercats no locals fan un ús mitjà de les TIC. A més, no hi ha cap em-presa que vengui bàsicament als mercats de fora de la demarcació que no usi les TIC.

Figura 49. La competitivitat i els usos de les TIC a l’empresa gironina (2009)Percentatges sobre el total d’empreses en funció de la intensitat competitiva


0,0

14,9

41,9 43,2

25,1 23,6

14,6

36,7

0

10

20

30

40

50

No usos TIC Usos TIC baixos Usos TIC mitjans Usos TICavançats


diversitas76.indb 206 05/02/2013 11:15:03


D’una altra banda, les empreses que venen als mercats de proximitat es caracteritzen per la manca d’intensitat digital. El 36,7% d’empreses de Girona que venen principalment als mercats de la demarcació fan uns usos baixos de les TIC (en 1 o 2 elements de valor). I, encara més, 1 de cada 4 empreses que venen als mercats locals no usa les TIC. Només el 14,6% d’empreses orientades als mercats de proximitat fa un ús intensiu de les TIC.

Acabem de constatar que el teixit empresarial de Girona té fortes mancances de competitivitat. El fet que només el 8,8% d’empreses vengui als mercats d’exportació i que això representi el modestíssim 2,8% del total de la facturació, limita significativament les possibilitats de l’anàlisi, atesa la manca d’informació. En altres paraules, el fet que a Girona la competitivitat signifiqui vendre fora dels mercats locals, de proximitat, ens ha conduït a generar un indicador d’intensitat com-petitiva que agrupa el teixit productiu de la demarcació en dos grups d’empreses: les que venen principalment (més del 80% de la factu-ració) al mercat de Girona (el 84% del total d’empreses de Girona) i les que venen bàsicament (més del 80% de la facturació) als mercats no locals (el 16% del total d’empreses de Girona).

Basant-nos en aquesta divisió, és important assenyalar que el perfil d’intensitat competitiva a l’empresa de Girona s’associa a algunes ca-racterístiques estructurals i de generació de valor de l’activitat produc-tiva. L’empresa competitiva, que ven lluny dels mercats locals, de Gi-rona és diferencialment una empresa industrial, gran, relativament jove i que es localitza a l’àrea urbana de Girona o a les capitals de comarca. A més, presenta uns elements distintius en el seu procés de generació de valor que es poden caracteritzar pels trets següents: l’ampliació de formació de la seva força de treball; unes relacions laborals basades en la flexibilitat de jornada dels directius i les formes fixes de retri-bució de directius i treballadors; més pràctiques d’innovació formal, en procés i col·laborativa, i uns usos de les TIC força intensius.

En canvi, el gros d’empreses que venen als mercats locals pre-senten un model competitiu radicalment diferent, molt menys pre-parat per a la competència als mercats globals. L’activitat terciària, la baixa dimensió, la localització no urbana, l’edat, la feble presència de l’ampliació de formació, les formes menys fixes de retribució, la manca d’innovació o la innovació no formal ni col·laborativa, i uns

diversitas76.indb 207 05/02/2013 11:15:03


usos baixos de les TIC caracteritzen aquest grup majoritari d’empreses. Però, és la intensitat competitiva una estratègia adequada per ob-

tenir bons resultats? A continuació, i com ja hem fet amb el problema de la productivitat, estudiarem com es vincula aquest perfil de compe-titivitat a quatre resultats bàsics per a tota organització: la productivitat i la facturació (empresa) i la creació d’ocupació i els salaris (treballa-dors).

Ja hem vist, quan analitzàvem el problema de la productivitat, que l’eficiència i la competitivitat s’associen positivament (figura 40). De la mateixa manera, l’empresa gironina més competitiva, la que princi-palment ven lluny dels mercats de proximitat, també presenta uns vo-lums de facturació clarament més elevats (figura 50). Tot i les notables caigudes de la facturació, resultat de l’efecte negatiu de la crisi econò-mica, les empreses gironines amb més intensitat competitiva presenten un volum de vendes que multiplica per 1,5 la mitjana de la demarcació. Expressant sobre la base 100 el volum mitjà de vendes de l’empresa de Girona, les empreses més competitives (les que venen principalment fora dels mercats de proximitat) han mantingut la facturació en valors lleugerament per sobre del 150% de la mitjana durant el període 2007-2010. De fet, i com a element encara més positiu, cal assenyalar que, tot i l’exposició més gran als mercats no locals, les empreses més com-petitives han mantingut el seu diferencial de facturació en un període de crisi econòmica molt severa.

En canvi, les empreses menys competitives, les que principalment venen als mercats de proximitat, han situat el seu volum de facturació durant els darrers quatre anys al voltant del 40% per sota de la mitjana de vendes de la demarcació.

Finalment, i per tancar aquest bloc de fets de competitivitat, cal des-tacar que el perfil d’intensitat competitiva a l’empresa gironina, a més de vincular-se a la productivitat i les vendes, també s’associa a resul-tats positius per als treballadors, en concret la creació d’ocupació i les millores salarials (figura 51). Per al 2010, les empreses gironines més competitives preveuen un augment notable de l’ocupació del 18,1%, gairebé el triple del 6,2% esperat per a les empreses menys competi-tives. De la mateixa manera, la retribució mitjana a les empreses amb més intensitat competitiva se situa a l’entorn dels 1.450 euros bruts

diversitas76.indb 208 05/02/2013 11:15:03


mensuals, el 23,1% per sobre de la mitjana del teixit productiu de la demarcació.

En canvi, la retribució mitjana a les empreses menys competitives se situa lleugerament per sobre dels 1.100 euros bruts mensuals, –5,6% per sota de la mitjana del teixit empresarial de la demarcació. Així doncs, les empreses gironines més competitives creen més ocupació i retribueixen millor els treballadors.

Figura 50. La competitivitat i la facturació a l’empresa de Girona (2007-2010)Diferencials dels nombres índex de facturació (Girona = base 100) respecte

de la mitjana de la demarcació, en funció de la intensitat competitiva


Acabem de constatar que el perfil de l’empresa gironina amb més intensitat competitiva convergeix en alguns dels elements de coinno-vació que la literatura empresarial ha identificat com a més idonis per copsar quotes creixents de mercat a l’economia global del coneixe-ment. Tot i això, el fet que les empreses gironines amb més capacitat competitiva presentin registres millors d’ampliació del capital humà, més pràctiques d’innovació formal, en procés i col·laborativa, uns usos

150,0 153,8 151,4 154,5

-37,2 -38,2 -37,6-41,1

-50

0

50

100

150

200

2007 2008 2009 2010

Mercat local (Girona) Mercats no locals

diversitas76.indb 209 05/02/2013 11:15:03


de les TIC més intensius, i uns bons resultats per a l’empresa (produc-tivitat i facturació) i per als treballadors (ocupació i salaris), no cer-tifica que aquests elements determinin la competitivitat, en siguin les fonts. Fins al moment hem copsat associacions estadístiques que ens suggereixen un perfil de competitivitat, però no relacions de causalitat, quines són les fonts de competitivitat de l’empresa de Girona.

Figura 51. La competitivitat, la creació d’ocupació i els salaris a l’empresa de Girona (2009-2010)Increments d’ocupació previstos per al 2010 i diferències salarials respecte

de la mitjana de la demarcació en funció de la intensitat competitiva

18,1

23,1

6,2

-5,6

-10

-5

0

5

10

15

20

25

Creació ocupació prevista 2010 Diferència salarial respecte mitjana



Amb l’objectiu de contrastar empíricament l’efecte de les noves fonts coinnovadores sobre la competitivitat de l’empresa gironina, hem plantejat dos models de relació causal. El primer model (model 1) és una funció explicativa de la capacitat que té l’empresa de Girona per copsar quota de mercat lluny dels mercats de proximitat. És a dir, esta-bleix les relacions de causalitat entre la quota de vendes a Catalunya, Espanya i els mercats d’exportació i un conjunt de variables indepen-dents. El segon model (model 2) és una funció explicativa de la capa-citat que té l’empresa de Girona per copsar quota de mercat als mercats

diversitas76.indb 210 05/02/2013 11:15:03


de proximitat, a la mateixa demarcació. Les expressions 5 i 6 descriuen la forma funcional de les dues equacions per calcular.

QMNP = β0 + β1 SALi + β2 INNOVi + β3 TICi + β4 ORGTICi + εi (5)

QMP = β0 + β1 SALi + β2 EXPERi + β3 QMEUERMi + β4 JCOMTREBi + β5 RFIXDIRi + εi (6)

Pel que fa als indicadors i les variables concretes utilitzats per a l’estimació, la taula 34 en presenta un recull. Al model explicatiu de la intensitat competitiva a l’empresa gironina (model 1), la variable de-pendent QMNP, és a dir, la quota als mercats de no proximitat, s’ha copsat a través del percentatge de vendes als mercats de Catalunya, Espanya i d’exportació sobre el total de la facturació de l’empresa.

Pel que fa a les variables independents, i seguint el mateix esquema plantejat en el problema de la productivitat, s’han introduït alguns in-dicadors relatius a la dimensió del capital físic productiu i al capital humà, a la dimensió dels usos de les TIC i la innovació, i a la dimensió de les relacions de complementarietat (coinnovació). Concretament, la variable independent SAL és una variable contínua que expressa la di-ferència logarítmica entre el salari mitjà i el nombre de treballadors equivalents a temps complet de l’empresa. A través de la seva con-sideració com una despesa necessària per a la producció i de la seva vinculació a la qualificació dels treballadors, aquesta variable recull la dimensió del capital físic productiu i del capital humà. Pel que fa a la dimensió de la innovació i la capacitació digital, s’han emprat dues va-riables independents. INNOV és una variable categòrica que expressa la presència de pràctiques d’innovació a l’empresa. Presenta dos nivells: 0 quan l’empresa no ha dut a terme cap innovació durant els darrers dos anys i 1 quan l’empresa ha innovat durant els darrers dos anys. TIC és una variable categòrica que recull la intensitat dels usos de les TIC a l’empresa. Un cop definits sis elements de valor: 1) comptabi-litat, finances i fiscalitat, 2) administració i recursos humans, 3) aprovi-sionaments, 4) producció, 5) distribució i vendes i 6) gestió directiva, l’indicador pren quatre valors: 1) no usos de les TIC quan l’empresa no usa les TIC en cap element de valor; 2) usos de les TIC baixos quan s’usen les TIC en 1 o 2 elements de valor; 3) usos de les TIC mitjans quan s’usen les TIC en 3 o 4 elements de valor, i 4) usos de les TIC alts quan s’usen les TIC en 5 o 6 elements de valor. D’altra banda,

diversitas76.indb 211 05/02/2013 11:15:03


i per copsar l’efecte de la coinnovació sobre la intensitat competitiva de l’empresa gironina, hem construït l’indicador ORGTIC. Es tracta d’una variable multiplicativa (ORG * TIC) que mesura la complemen-tarietat entre les noves formes d’organització del treball i l’ús de les TIC. L’indicador de noves formes d’organització del treball (ORG) és una variable categòrica que a partir de les cinc variables següents: 1) supervisió del treball, 2) gestió del temps, 3) proposta d’objectius, 4) treball en equip i 5) compartir informació, genera un indicador com-post que pren dos valors: 0 quan els cinc indicadors presenten valors d’1 a 5 i valor 1 quan els cinc indicadors presenten valors de 6 a 10. L’indicador d’usos de les TIC s’ha copsat a través de la variable TIC. Finalment, εi representa el terme d’error de l’estimació, i els coeficients βi, per a i = 0…4, representen les elasticitats (coeficients) dels diferents components explicatius de la intensitat competitiva de l’empresa i.

Al model explicatiu de la quota de vendes als mercats de proxi-mitat de l’empresa gironina (model 2), la variable dependent QMP s’ha copsat a través del percentatge de vendes al mercat local (demarcació de Girona) sobre el total de facturació de l’empresa.

Pel que fa a les variables independents, s’han introduït un conjunt d’indicadors relatius al capital físic productiu i humà, l’estructura de l’empresa i les relacions laborals. Com ja hem vist en l’anàlisi dels fets de competitivitat, aquest ha de ser, necessàriament, un model molt diferent del dels mercats de no proximitat. Com en el model ante-rior, la variable independent SAL aproxima el capital físic i humà, i és una variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre el salari mitjà i el nombre de treballadors equivalents a temps complet de l’empresa. També es preveu que l’estructura empresarial incideixi sobre les vendes als mercats de proximitat. En concret, l’experiència de l’empresa i la capacitat de l’empresa per copsar quota de mercat als mercats més llunyans incideixen d’alguna manera en l’explicació de la quota als mercats locals. Així, EXPER és una variable contínua que mesura l’experiència de l’empresa i que és el resultat de restar l’any de realització de l’enquesta (2009) de l’any de creació de l’empresa. De la seva banda, QMEUERM és una variable contínua que mesura la quota de mercat (percentatge de vendes) a Espanya, la Unió Europea i la resta del món. La dimensió de les relacions laborals també s’ha tingut en compte. JCOMTREB és una variable categòrica que expressa la presència de jornada completa dels treballadors de l’empresa. Pren dos

diversitas76.indb 212 05/02/2013 11:15:03


valors: 0 quan els treballadors no s’ocupen a temps complet i 1 quan els treballadors s’ocupen a temps complet. RFIXDIR és una variable categòrica que expressa la presència de formes fixes de retribució als directius de l’empresa. Pren dos valors: 0 quan no hi ha retribució fixa i 1 quan hi ha retribució fixa. Finalment, εi representa el terme d’error de l’estimació, i els coeficients βi, per a i = 0…5, representen les elastici-tats (coeficients) dels diferents components explicatius de la intensitat competitiva de l’empresa i.

taula 34. Variables i indicadors utilitzats en els models explicatius de la competitivitat a l’empresa de Girona (2009)Indicadors Descripció

Model 1. Determinants de la quota de mercat als mercats de no proximitat (Catalunya, Espanya i exportació)Intensitat competitivaQMNP Variable contínua que expressa el percentatge de vendes a Catalunya, a Es-

panya i als mercats d’exportació sobre el total de la facturació de l’empresa. Capital físic productiu i capital humàSAL Variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre el salari mitjà i


Tecnologies digitals i innovacióINNOV Variable categòrica que expressa la presència de pràctiques d’innovació a

l’empresa. Presenta dos nivells: 0 quan l’empresa no ha dut a terme cap in-novació durant els darrers dos anys i 1 quan l’empresa ha innovat durant els darrers dos anys.

TIC Variable categòrica que recull la intensitat dels usos de les TIC a l’empresa. Un cop definits sis elements de valor: 1) comptabilitat, finances i fiscalitat, 2) administració i recursos humans, 3) aprovisionaments, 4) producció, 5) distribució i vendes i 6) gestió directiva, l’indicador pren quatre valors: 1 no usos de les TIC quan l’empresa no usa les TIC en cap element de valor; 2 usos de les TIC baixos quan s’usen les TIC en 1 o 2 elements de valor; 3 usos de les TIC mitjans quan s’usen les TIC en 3 o 4 elements de valor, i 4 usos de les TIC alts quan s’usen les TIC en 5 o 6 elements de valor.

Relacions de complementarietat (coinnovació)ORGTIC Variable multiplicativa (ORG * TIC) que mesura la complementarietat entre

les noves formes d’organització del treball i l’ús de les TIC. L’indicador de noves formes d’organització del treball (ORG) és una variable categòrica que, a partir de les cinc variables següents: 1) supervisió del treball, 2) gestió del temps, 3) proposta d’objectius, 4) treball en equip i 5) compartir infor-mació, genera un indicador compost que pren dos valors: valor 0 quan els cinc indicadors presenten valors d’1 a 5 i valor 1 quan els cinc indicadors presenten valors de 6 a 10.

diversitas76.indb 213 05/02/2013 11:15:03


Model 2. Determinants de la quota de mercat als mercats de proximitat (demarcació de Girona)Quota de mercatQMP Variable contínua que expressa el percentatge de vendes a la demarcació de

Girona sobre el total de la facturació de l’empresa. Capital físic productiu i capital humàSAL Variable contínua que expressa la diferència logarítmica entre el salari mitjà i


Estructura empresarialEXPER Variable contínua que mesura l’experiència de l’empresa. És el resultat de

restar l’any de l’enquesta (2009) de l’any de creació de l’empresa.QMEUERM Variable contínua que mesura la quota de mercat (percentatge de vendes) a

Espanya, la Unió Europea i la resta del món.Relacions laboralsJCOMTREB Variable categòrica que expressa la presència de jornada completa dels treba-

lladors de l’empresa. Pren dos valors: 0 quan els treballadors no s’ocupen a temps complet i 1 quan els treballadors s’ocupen a temps complet.

RFIXDIR Variable categòrica que expressa la presència de formes fixes de retribució als directius de l’empresa. Pren dos valors: 0 quan no hi ha retribució fixa i 1 quan hi ha retribució fixa.


Abans d’abordar la descripció detallada dels resultats de l’estimació dels dos models explicatius de la quota de mercat a l’empresa de Gi-rona, és important assenyalar algunes qüestions prèvies. En primer lloc, cal destacar que l’anàlisi de la matriu de correlacions entre les va-riables dependents i independents (multicol·linealitat) dels dos models ens suggereix l’estimació de les relacions de causalitat tal com estan plantejades. I en segon lloc, hem d’afirmar que el poder explicatiu dels dos models plantejats és elevat (p = 0,000) i que el seu nivell d’ajus-tament (R2 corregida) és acceptable, i en cap dels models és inferior al 40%. Així doncs, els dos models plantejats són robustos i explicatius de la intensitat competitiva i de la quota de vendes als mercats de pro-ximitat de l’empresa gironina (taula 35).

Pel que fa al model de determinants de la intensitat competitiva de l’empresa de Girona (model 1), els resultats obtinguts assenyalen la presència d’elements de coinnovació en l’explicació de la quota de vendes als mercats de no proximitat. De més a menys significati-vitat i rellevància dels coeficients estandarditzats obtinguts, la quota de vendes de l’empresa gironina als mercats de fora de la demarcació s’explica pel salari, la innovació, els usos de les TIC i la seva relació

diversitas76.indb 214 05/02/2013 11:15:04


de complementarietat amb les noves formes d’organització del treball. Així doncs, ha estat possible identificar un conjunt minoritari del teixit productiu de la demarcació de Girona, el 15,2% d’empreses que venen fora de la demarcació, que presenta fonts coinnovadores d’avantatge competitiu. En efecte, la intensitat competitiva de l’empresa gironina s’explica per la seva capacitat de retribució al capital humà, el desen-volupament de pràctiques d’innovació, els usos intensius de les tecno-logies digitals i l’establiment de relacions de complementarietat entre els usos de les TIC i les noves formes d’organització del treball.

En canvi, la majoria del teixit productiu de Girona, el 84,8% d’em-preses que venen a la mateixa demarcació, presenta un model compe-titiu poc adient per a la competència als mercats globals. Aquest patró competitiu, molt diferent del que assoleix l’empresa gironina que ven als mercats de no proximitat, es basa en alguns elements de l’estructura de l’empresa i en el seu marc de relacions laborals. De més a menys significació i rellevància dels coeficients obtinguts, la quota de vendes als mercats locals de l’empresa de Girona (model 2) s’explica per la jornada completa dels treballadors; el negatiu del salari; el negatiu de la quota de vendes a Espanya, la Unió Europea i la resta del món; l’ex-periència de l’empresa, i el negatiu de la retribució fixa dels directius. En altres paraules, és possible explicar la quota de vendes als mercats locals de l’empresa de Girona a través de les quatre afirmacions se-güents. Primera, la venda als mercats locals es fonamenta en la diferen-ciació per costos laborals. A menys salari, més capacitat de penetració als mercats locals. Segona, la quota de vendes als mercats de proxi-mitat s’explica per l’experiència de l’empresa. A més edat, més vendes al mercat local. El gros de l’empresa gironina no aprofita la seva expe-riència per col·locar béns i serveis als mercats més llunyans. Tercera, i relacionada amb l’anterior, la capacitat per vendre als mercats de no proximitat incideix negativament en l’explicació de les vendes de pro-ximitat. Es genera un efecte de substitució entre les vendes al mercat local i les vendes als mercats llunyans. El teixit productiu de Girona se segmenta entre mercats locals i de no proximitat. I, quarta, les vendes als mercats de proximitat s’expliquen per un marc de relacions laborals basat en la jornada completa dels treballadors i la retribució variable dels directius. La capacitat de penetració als mercats locals es basa en un marc de relacions laborals extensiu i que competeix en costos labo-

diversitas76.indb 215 05/02/2013 11:15:04


rals (hores de treball i baixes retribucions) i en la presència de formes flexibles de remuneració directiva.

taula 35. Les fonts de la intensitat competitiva i de la quota de vendes al mercat local de l’empresa gironina (2009)

Coeficients estandarditzats i explicatius de les quotes de vendes als mercats de no proximitat (Catalunya, Espanya i

exportació) i locals (demarcació de Girona). Anàlisi de regressió lineal múltiple per mínims quadrats ordinaris (MQO)

Model (1)Intensitat competitiva

Model (2)Mercat local (Girona)

Coeficients estandarditzats (valor t)Constant (14,480)*** (20,120)***Salari per treballador equivalent a temps complet (SAL) 0,493*** –0,304***Innovació (INNOV) 0,264*** -Usos de les TIC (TIC) 0,616* -Coinnovació entre les noves formes d’organització i els usos de les TIC (ORGTIC) 0,636* -

Experiència (EXPER) - 0,103*Quota de vendes a Espanya, la Unió Europea i la resta del món (QMEUERM) - –0,652***

Jornada completa dels treballadors (JCOMTREB) - 0,243***Retribució fixa dels directius (RFIXDIR) - –0,125*EstadísticsN (observacions) 127 169R2 corregida 0,436 0,693F 25,603 76,679Significació 0,000 0,000

Model (1): model de determinants de la intensitat competitiva de l’empresa gironina. Variable dependent: quota de vendes als mercats de no proximitat (QMNP), és a dir, a Catalunya, Espa-nya i mercats d’exportació (Unió Europea i resta del món). Model (2): model de determinants de la quota de vendes als mercats locals. Variable dependent: quota de vendes als mercats de proximitat (QMP), és a dir, a la demarcació de Girona.

*** Significatiu al 99% de confiança; ** Significatiu al 95% de confiança; * Significatiu al 90% de confiança


Així doncs, tanquem aquesta aproximació a les fonts de la compe-titivitat de l’empresa de Girona afirmant que la gran majoria del teixit productiu de la demarcació presenta un model d’avantatge competitiu

diversitas76.indb 216 05/02/2013 11:15:04


primari i extensiu. La capacitat per vendre als mercats locals no s’apro-fita per desenvolupar fonts d’avantatge competitiu més complexes, adients i intensives. Tot el contrari, les fonts de la quota de vendes al mercat local ens suggereixen un segon gran repte per a l’economia gi-ronina: la transformació de les seves fonts de generació de valor. En el context de l’economia global del coneixement, el gros de l’empresa de Girona necessita transformar els seus mecanismes interns de generació d’avantatge competitiu. Aquest nou model competitiu intensiu s’ha de basar en el treball qualificat, el nivell i les formes de retribució ade-quats i la generació d’efectes sinèrgics entre l’experiència de l’empresa i la seva capacitat de copsar quotes de vendes als diversos mercats. Sens dubte, aquest ha de ser el primer pas per evolucionar cap al camí marcat pel conjunt d’empreses que ja venen als mercats llunyans, ba-sant-se en els elements de coinnovació necessaris per a la competència al segle xxi.

diversitas76.indb 217 05/02/2013 11:15:04

diversitas76.indb 218 05/02/2013 11:15:04

l’EmPrEsA xArxA A l’EmPrEsA DE gironA. CAP A novEs Fonts DE ProDUCtivitAt

i ComPEtitivitAt

El procés de construcció de l’economia global del coneixement està transformant radicalment l’activitat empresarial. L’empresa xarxa és la forma estratègica, organitzativa i productiva característica, típica, de l’economia del coneixement. És la forma empresarial que s’adapta més bé als nous requeriments d’innovació i de generació de valor, a través dels usos intensius de les TIC i dels fluxos d’informació, comunicació i coneixement. L’empresa xarxa és la forma bàsica de competència em-presarial a l’inici del segle xxi.

Operativament, és possible definir l’empresa xarxa com la forma organitzativa construïda al voltant d’un projecte de negoci que resulta de la cooperació entre els diferents components de l’interior o de di-verses empreses, que opera en xarxa durant el període de duració d’un projecte de negoci i que reconfigura les seves xarxes per dur a terme cada projecte. Aquest model d’estratègia i d’organització empresarial basat en la descentralització en xarxa de les línies de negoci (xarxa de negocis): i) s’orienta cap a un sistema de configuració variant de cooperació i competència; ii) sorgeix del procés de descentralització de l’activitat empresarial (xarxa d’empreses); iii) es basa en la inter-connexió en xarxa a dins i a fora de l’empresa, i iv) es fonamenta en un potent instrument tecnològic, les TIC.

En el context de l’empresa xarxa, l’èxit competitiu depèn de quatre factors bàsics. Primer, de la generació de coneixement i del proces-sament de la informació i la comunicació amb eficàcia. Segon, de l’adaptació a la geometria variable de l’economia global. Tercer, de ser prou flexible per canviar els seus mitjans (combinacions de fac-tors de producció) amb tanta rapidesa com canvien les seves finalitats (productes i mercats), sota l’efecte del ràpid canvi cultural, tecnològic i institucional. I, quart, d’innovar, quan la innovació es converteix en l’instrument clau de la competència.

diversitas76.indb 219 05/02/2013 11:15:04


Precisament, l’objectiu central de la investigació que ara tanquem ha estat l’anàlisi de l’efecte que la nova forma empresarial en xarxa exerceix sobre la generació de valor i els resultats, principalment l’eficiència i l’avantatge competitiu, de l’empresa gironina. Analitzar l’entorn, l’estructura, la generació de valor i els resultats de l’activitat empresarial a Girona des de la perspectiva microeconòmica, és a dir, des de l’interior de l’empresa, ens ha proporcionat dos clars avantatges. En primer lloc, la investigació aporta valor perquè l’anàlisi a l’interior de l’empresa gironina ens dóna una informació molt valuosa sobre el seu procés de generació de valor. A més, l’estudi de l’estructura empre-sarial i dels elements de valor de l’empresa de Girona és primordial per copsar els punts forts i febles del seu model, les seves fonts, de produc-tivitat i competitivitat. I, en segon lloc, la investigació té importància perquè fins al moment la informació obtinguda no estava disponible. L’obtenció de dades fiables sobre l’entorn, l’estructura econòmica, la generació de valor i els resultats de l’empresa gironina és molt valuosa per la seva originalitat i perquè ens dóna la possibilitat d’endinsar-nos en aspectes no analitzats fins ara. De la mateixa manera, l’anàlisi del procés de transició cap a l’empresa xarxa en un territori concret ens proporciona també algunes conclusions que poden ser extrapolables a altres teixits d’empreses i territoris d’arreu.

Així doncs, s’ha dissenyat una investigació ad hoc, una font pri-mària d’informació, amb l’objectiu de recollir dades fiables i sufi-cients, estadísticament representatives, sobre l’estructura, els elements de valor i els resultats de l’empresa gironina. L’univers d’investigació es defineix per les gairebé 66.700 empreses que el 2009 duien a terme una activitat econòmica a la demarcació de Girona. L’anàlisi per sec-tors i dimensions certifica que a Girona l’activitat empresarial presenta una estructura força diversificada, però amb la presència molt majori-tària de microempreses, d’empreses d’una dimensió molt petita.

Sobre la base d’aquest univers d’investigació, s’ha aconseguit una mosta representativa (marge d’error conjunt del +4,64% en el cas de màxima indeterminació, p = q = 50, i per a un nivell de confiança del 95,5%) de 464 empreses que, amb independència de la localització de la seu central i l’origen del capital, duen a terme una activitat econò-mica a la demarcació de Girona. Els quatre sectors d’activitat consi-

diversitas76.indb 220 05/02/2013 11:15:04

l’empresa xarxa a l’empresa de girOna. 221

derats són: indústria i construcció; comerç; hoteleria, restauració i tu-risme, i altres serveis, essencialment serveis a les empreses i personals. Les dimensions considerades són: microempreses (fins a 10 treballa-dors assalariats), empreses petites i mitjanes (d’11 a 49 treballadors assalariats) i empreses grans (50 o més treballadors assalariats). Addi-cionalment, i en la mesura que s’ha pogut, la mostra d’empreses també s’ha adequat a la distribució territorial del teixit productiu de la demar-cació.

L’instrument de mesura seleccionat per dur a terme la investigació ha estat un qüestionari estructurat, presentat en forma d’entrevista tele-fònica. El qüestionari tenia com a objectiu principal recollir informació valorativa i econòmica sobre els elements de valor i els resultats de l’activitat empresarial a Girona. Aquest instrument, amb 47 preguntes de caràcter valoratiu, es va sotmetre a una fase inicial de seguiment i va ser contestat, amb una valoració positiva, pels empresaris i directius amb una visió global del conjunt de l’activitat de l’empresa. El treball de camp es va fer entre els mesos de juny i octubre del 2009. El procés de selecció i concertació d’empreses ha estat aleatori i s’ha elaborat partint de les informacions de concertació extretes de la base de dades SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos), procedent del Re-gistre Mercantil.

Així doncs, la investigació que ara acabem ens aporta una matriu per a la investigació d’unes 32.500 dades sobre l’empresa gironina (464 files o empreses per unes 70 variables o columnes). En altres pa-raules, la informació obtinguda significa la construcció d’una base de dades molt valuosa per a l’anàlisi de l’estructura, la generació de valor i els resultats (productivitat i competitivitat) de l’empresa gironina.

A través d’aquesta anàlisi la investigació ha arribat a un conjunt d’onze conclusions:

diversitas76.indb 221 05/02/2013 11:15:04


Primera. El teixit empresarial de Girona al començament de la se-gona dècada del segle xxi: equilibri sectorial; dimensió molt petita; experiència i manca de capacitat emprenedora; empresa familiar; fort impacte de la crisi econòmica; baixos estocs educatius i d’ampliació de formació; certa presència de les noves formes d’organització del treball; marc de relacions laborals duals; manca d’estructures i de pràctiques d’innovació formals i col·laboratives, i usos de les TIC poc intensius.

El teixit empresarial de la demarcació de Girona presenta una es-tructura sectorial més equilibrada, menys especialitzada que la base productiva de Catalunya o d’Espanya. Cap dels quatre grans sectors d’activitat identificats, és a dir, la indústria i la construcció; el comerç; l’hoteleria, la restauració i el turisme, i els altres serveis, representen més d’una tercera part del total del teixit productiu de la demarcació. En comparació amb la base productiva de Catalunya i d’Espanya, el teixit empresarial de Girona es caracteritza per una presència relativa més elevada d’empreses a la indústria i la construcció (el 26,2% del total, davant dels registres inferiors al 23% a Catalunya i Espanya) i d’empreses de l’activitat hotelera, de la restauració i el turisme (el 21,6% del total, davant dels percentatges inferiors al 18% de Catalunya i d’Espanya). Per contra, l’activitat comercial (el 20,4% d’empreses gi-ronines) i els altres serveis (31,8%) tenen una presència relativa menor al teixit empresarial de la demarcació.

També és destacable que l’empresa gironina presenti una dimensió inferior a la catalana. Tot i que la gran majoria d’empreses d’ambdós territoris ocupen menys de 10 treballadors (més de 9 de cada 10), a Gi-rona el 95,4% d’empreses donen feina a 10 o menys treballadors (da-vant del 91,3% de Catalunya). Per contra, la presència d’empreses més grans és inferior. Només el 4% d’empreses de la demarcació ocupa entre 11 i 49 treballadors (davant del 5,2% del conjunt de Catalunya). I, encara més, a Girona només hi desenvolupen la seva activitat 375 em-preses amb més de 50 treballadors, el 0,6% del total (davant de l’1,5% del total català). D’aquesta estructura empresarial molt esbiaixada cap a la petita dimensió, és possible extreure’n un altre corol·lari molt relle-vant. Dues terceres parts del valor afegit brut (VAB) de l’economia pri-vada (empreses) de Girona es generen dins del seu teixit de microem-

diversitas76.indb 222 05/02/2013 11:15:04


preses. El 14% addicional es genera a les empreses mitjanes, d’11 a 49 treballadors. I el 20% final s’origina a les grans empreses, de més de 50 treballadors.

L’empresa de Girona també es caracteritza per la important so-lidesa de la seva estructura. Una anàlisi de l’edat (experiència) i de l’estructura de propietat del teixit empresarial així ho manifesta. Gai-rebé la meitat de les empreses gironines (44,9%) es van crear abans de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (el 1986); el 20% van néixer entre el 1987 i el 1994; el 15,7% es van crear durant la forta etapa expansiva, és a dir, entre el 1995 i el 2000, i el 19,4% restant va ini-ciar la seva activitat entre el 2001 i el 2009. Aquests registres no fan res més que assenyalar la solidesa i, probablement, una certa manca de capacitat emprenedora del teixit empresarial de la demarcació. De fet, només el 6,3% de les empreses gironines han estat creades i continuen la seva activitat després del 2006. Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, cal assenyalar la presència gairebé majo-ritària d’empreses familiars. 9 de cada 10 empreses gironines són fa-miliars. En canvi, el 10,3% d’empreses de la demarcació formen part d’un grup empresarial.

La visió panoràmica del teixit empresarial de la demarcació també ha abordat la descripció de l’entorn i dels resultats empresarials. Les dades obtingudes posen de manifest la forta severitat de la crisi econò-mica i com aquesta ha colpejat els resultats de l’empresa gironina. En el període 2007-2009 el volum mitjà de facturació (xifra de negoci) de les empreses de la demarcació s’ha reduït ostensiblement, i ha passat de xifres properes a 840 mil euros el 2007 a 650 mil euros el 2009. Aquesta important caiguda, situada en termes mitjans del període en taxes properes al 15%, també es manifesta quan analitzem les percep-cions dels empresaris. El 44,4% dels empresaris gironins consideren que la crisi ha exercit un efecte força desfavorable sobre l’activitat de la seva empresa. El 23,9% va més enllà i considera que l’efecte ha estat molt desfavorable.

Quan s’analitzen els reptes que l’empresa de Girona ha d’afrontar per sortir de la profunda crisi econòmica en la qual està immersa, s’obtenen alguns resultats interessants. En primer lloc, hem copsat les opinions valoratives dels empresaris amb relació a la generació interna

diversitas76.indb 223 05/02/2013 11:15:04


de valor. El principal repte de millora manifestat pels empresaris giro-nins és la solució al greu problema del finançament de l’activitat (as-senyalat gairebé per una tercera part del teixit de la demarcació). El se-gueixen, ja a una certa distància, la necessitat d’augmentar la quota de mercat, en especial la dels mercats internacionals (repte identificat pel 14,4% d’empresaris) i de millorar el producte/servei ofert (10,3% dels empresaris). Tot i això, i com a resultat força sorprenent, cal mencionar que l’opció estratègica de la recerca, el desenvolupament i la innovació (R+D+I) apareix com a repte per sortir de la crisi esmentat només pel 5,4% dels empresaris gironins. En segon lloc, i quan abordem els reptes externs que l’empresa ha d’afrontar per sortir de la crisi econò-mica, els empresaris gironins coincideixen majoritàriament (en el 59% dels casos) en el fet que la millora dels tràmits amb l’Administració els ajudaria. De la mateixa manera, la inversió i la millora de la xarxa d’infraestructures també és molt esmentada (pel 21,8% dels empre-saris) com un bon instrument per sortir de la crisi. Igual com en el con-text intern, sobta que només el 2,4% d’empresaris assenyalin com a repte per sortir de la crisi un millor estoc formatiu dels agents econò-mics.

Des de la perspectiva del capital humà, cal destacar que el teixit productiu privat de la demarcació de Girona té un repte pendent: la formació dels treballadors. El 32,8% dels treballadors de l’empresa gironina disposen d’un nivell formatiu màxim de sense estudis o d’educació primària, i el 47,3%, d’un estoc educatiu màxim de for-mació secundària. Només el 19,9% dels treballadors de les empreses gironines tenen formació universitària. A més, les dades d’ampliació de formació manifesten que aquesta debilitat no s’està corregint. Només el 8,1% dels treballadors de l’empresa gironina seguien el 2009 programes d’ampliació de formació, xifra que contrasta àmpliament amb la mitjana catalana, situada al voltant del 20%. D’altra banda, i com es podia esperar, l’estoc formatiu dels directius de les empreses de Girona és millor que el dels treballadors. Més del 40% dels direc-tius de les empreses gironines disposen de formació universitària. No obstant això, la comparació amb el conjunt català és clarament favo-rable a aquest darrer. Mentre que l’estoc formatiu mitjà dels directius de l’empresa gironina és la formació secundària (el 44,6% del total), al

diversitas76.indb 224 05/02/2013 11:15:04


conjunt de Catalunya és l’universitari (amb registres superiors al 50%). Com a resultat d’aquests menors estocs formatius de base, de la baixa participació en activitats d’ampliació de formació i d’una menor in-tensitat sectorial en la generació de valor, el salari brut mitjà de les empreses de Girona se situa lleugerament per sobre dels 1.100 euros mensuals. Aquesta remuneració és clarament inferior a la del conjunt de Catalunya, situada a l’entorn dels 1.300 euros bruts mensuals.

Des de la perspectiva de la immigració i el gènere, cal assenyalar la importància creixent d’aquestes dues dimensions en l’explicació de la generació de valor a l’empresa gironina. L’11,5% dels treballadors de l’empresa gironina són d’origen immigrant. Tot i això, només el 2,6% dels directius són d’origen immigrant. Els registres del treball femení, de la seva banda, sí que denoten la importància de les dones en l’explicació de l’activitat econòmica privada a la demarcació. El 46,5% dels treballadors de l’empresa gironina són dones, registre que cau fins al 35% en el cas dels directius.

La recopilació d’informació sobre l’arquitectura organitzativa de l’empresa gironina ens assenyala una certa presència de les noves formes d’organització del treball. La supervisió del treball per objec-tius, la proposta d’objectius a desenvolupar per part dels treballadors operatius, el treball en equip i els intercanvis d’informació són pre-sents, i amb una intensitat relativa, a l’empresa gironina. En el mateix context, també ens hem interessat per l’anàlisi de les relacions laborals. Els resultats obtinguts ens assenyalen la presència d’un marc de rela-cions laborals duals. Per bé que la gran majoria d’agents econòmics, directius i treballadors, desenvolupen la seva activitat en un marc de contractació indefinida, jornada completa i retribució fixa, es consolida també un context laboral més flexible i innovador caracteritzat per la contractació temporal, la jornada parcial i la retribució variable. En el cas dels directius, hem de destacar la presència de contractes tempo-rals (16,4% del total) i d’esquemes de retribució variable (23,7%). En el cas dels treballadors, tenim la jornada parcial i la contractació tem-poral, present en el 16,8% i el 13,3% dels casos, respectivament.

Pel que fa a la innovació, el primer que cal dir és que la presència d’estructures d’innovació formal a l’empresa de Girona és baixa. Només el 8,8% d’empreses gironines disposen de departament propi

diversitas76.indb 225 05/02/2013 11:15:04


d’R+D+I. En aquest context, només una quarta part (26,5%) d’empreses gironines innoven. I encara més, l’origen principal d’aquesta innovació l’hem de buscar en les pràctiques d’innovació informal. El 86% de les innovacions generades per l’empresa de Girona són atribuïbles al personal propi de l’empresa no destinat específicament a innovar. Per tipologies d’innovació, destaca la preponderància de la innovació en producte, amb el 50,4% dels casos quan s’innova, clarament per sobre dels registres de la innovació en procés i en organització, que ocupen cadascuna al voltant d’una quarta part de les pràctiques innovadores addicionals. Finalment, cal destacar que l’empresa de Girona quan innova ho fa aïlladament, sense gaire cooperació amb empreses com-petidores o al llarg de la cadena de valor (proveïdors/distribuïdors o clients). Especialment preocupant és una col·laboració molt baixa amb els centres d’innovació especialitzats i la universitat.

En sintonia amb els resultats obtinguts per a la dinàmica innova-dora, la informació ens assenyala que els usos de les TIC a l’empresa de Girona són molt millorables i poc intensius. En el cas dels usos di-gitals per part del personal de les empreses, només 4 de cada 10 tre-balladors usen amb freqüència ordinadors connectats a Internet i el correu electrònic. Les participacions de freqüència d’ús de la xarxa local i de la pàgina web de l’empresa són lleugerament inferiors, i se situen per sota del 30% dels treballadors. Finalment, les aplicacions Web 2.0 només són usades freqüentment pel 13,1% dels treballadors de l’empresa de Girona. El mateix succeeix si definim un indicador d’usos d’Internet i n’analitzem els resultats. Una gran part del teixit productiu privat a Girona disposa de connexió a Internet, però sense pàgina web pròpia (37,1%). Tot i això, la majoria de les empreses de Girona disposen de web pròpia (42,1%), però no en fan un ús intensiu. Només el 12,1% d’empreses de la demarcació fan pràctiques de co-merç electrònic a través de la seva pàgina web. Finalment, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis elements de valor de l’activitat empresarial, els resultats també són força decebedors. L’avaluació s’ha fet de la manera següent. Primer, s’han definit els sis elements de valor; això és: 1) l’activitat de comptabilitat, finances i fiscalitat; 2) l’activitat d’administració i recursos humans; 3) la gestió d’aprovisionaments; 4) la gestió de la producció; 5) la gestió de la distribució i les vendes, i 6)

diversitas76.indb 226 05/02/2013 11:15:04


la gestió directiva. I segon, s’ha definit un indicador compost d’usos de les TIC, que ens recull la informació a través d’un gradient de la manera següent: no ús de les TIC quan aquestes tecnologies no s’usen en cap dels sis elements de valor definits; usos de les TIC baixos quan només s’usen en 1 o 2 dels sis elements de valor definits; usos de les TIC mitjans quan s’usen en 3 o 4 dels sis elements de valor definits, i usos de les TIC avançats quan s’usen en 5 o 6 dels sis elements de valor definits. L’anàlisi dels resultats posa en relleu que més de la meitat de les empreses gironines (en concret, el 54,2%) no usen o fan uns usos molt baixos de les TIC. El 26,7% d’empreses usa les TIC en 3 o 4 dels seus elements de valor. I, per últim, només el 19,1% d’empreses gironines, poc menys d’una cinquena part del teixit productiu de la de-marcació, usa intensivament les TIC (en tots o gairebé tots els seus elements de valor).

Acabem de constatar que cap al final de la primera dècada del segle xxi l’empresa gironina no ha avançat gaire en el seu camí cap a l’economia del coneixement. El canvi de model de creixement al teixit empresarial de la demarcació topa amb importants debilitats es-tructurals, com el baix nivell formatiu i d’ampliació de formació, uns registres innovadors molt millorables i uns usos de les TIC que disten molt de ser intensius. A més, uns altres trets distintius de l’empresa gironina, com l’equilibri sectorial, la baixa dimensió, l’experiència o la familiaritat de la propietat, atorguen a aquest procés de canvi estruc-tural una dinàmica pròpia, allunyada de la dels altres territoris amb una presència majoritària de grans grups empresarials. En aquest context, el que ens hem proposat a continuació és analitzar algunes dimensions rellevants d’aquest procés de transformació estructural. N’hem escollit tres: la dimensió sectorial, la mida de l’empresa i l’aspecte territorial. Buscarem comportaments diferenciats dins d’aquestes tres dimensions. Això ens ha de permetre fer una radiografia més completa, més real, més encertada, de l’empresa gironina.

diversitas76.indb 227 05/02/2013 11:15:05


Segona. En comparació de la resta de branques d’activitat, els altres serveis es consoliden com el sector amb més potenciali-tats de l’economia gironina. Millors estocs formatius, noves formes d’organització del treball en xarxa, més innovació i uns usos més in-tensius de les TIC i del comerç electrònic caracteritzen aquest model més intensiu de generació de valor.

La distribució sectorial de l’empresa gironina, força equilibrada, conviu amb algunes particularitats en el terreny de l’experiència i l’estructura de la propietat. Majoritàriament, les empreses gironines de la indústria i la construcció (el 54% del total) i del comerç (56,1%) són anteriors a l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (1986). Per contra, només 1 de cada 5 empreses d’aquests dos sectors d’activitat es va crear durant el primer decenni del segle xxi. Les empreses del sector del turisme, l’hoteleria i la restauració són més joves que les dels dos sectors anteriors, per bé que gairebé el 80% del total van néixer abans del 2001. Finalment, l’activitat dels altres serveis es configura com la branca d’activitat més emprenedora a la demarcació. El 26,4% d’empreses dels altres serveis es van crear després de l’any 2000. Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, cal assenyalar la presència gairebé majoritària d’empreses familiars. Més de 9 de cada 10 empreses gironines de la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració són familiars. En contrast, gairebé 1 de cada 5 empreses dels altres serveis forma part d’un grup empre-sarial.

Des de l’òptica dels resultats, cal concloure que la crisi econòmica ha colpejat amb duresa els quatre grans sectors d’activitat privada de l’economia gironina, per bé que amb alguns matisos. En el període 2007-2009 el sector d’activitat més perjudicat per la crisi econòmica fou l’activitat turística, hotelera i de restauració, amb una caiguda mit-jana de la facturació del –18,3%. El segueixen, ja a una certa distància, però també amb caigudes molt importants, el comerç (–13%) i la in-dústria i la construcció (–12%). Amb un comportament no tan desfavo-rable, però també clarament negatiu, trobem els altres serveis, amb una caiguda de la facturació mitjana en el període 2007-2009 del –6,8%. De fet, la forta duresa de la crisi als sectors d’activitat de l’economia gironina es posa de manifest quan s’observa que gairebé la meitat de

diversitas76.indb 228 05/02/2013 11:15:05


les empreses de la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració assenyalen que la crisi ha exercit un efecte força desfavorable sobre l’activitat de la seva empresa. I encara més, el 32,2% de les empreses industrials i de la construcció, el 24,4% de les empreses del comerç i el 23,9% de les empreses del turisme, l’hoteleria i la restauració consideren que la crisi ha afectat molt desfavorable-ment la seva activitat. A l’altre costat de la balança, i començant a evi-denciar un perfil diferenciat, hi trobem els altres serveis. El 46,2% de les empreses gironines dels altres serveis assenyalen que la crisi no ha afectat el seu negoci.

L’anàlisi de les valoracions subjectives dels empresaris gironins re-latives als reptes per sortir de la crisi ens ofereix algunes conclusions rellevants. Amb relació a la generació interna de valor, els empresaris dels sectors productius de Girona assenyalen el problema del finança-ment com l’escull principal per sortir de la crisi econòmica. Tot i això, l’obertura de nous mercats a la indústria i la construcció, i als altres serveis (esmentada pel 22,7% i el 16,8% dels empresaris d’ambdós sectors, respectivament) i la millora del producte/servei al turisme, l’hoteleria i la restauració (14,4%) també es configuren com a reptes interns per sortir de la crisi. Per acabar, i com a tret poc favorable, cal destacar la baixa rellevància que els empresaris dels sectors giro-nins atorguen a l’R+D+I com a eina per sortir de la crisi. D’una altra banda, i quan s’aborden els reptes externs que l’empresa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris dels sectors d’activitat de Girona coincideixen majoritàriament en el fet que la millora dels tràmits amb l’Administració els ajudaria. La meitat dels empresaris de la indústria i la construcció, dues terceres parts dels empresaris del comerç, i del turisme, l’hoteleria i la restauració, i el 45,8% dels em-presaris dels altres serveis esmenten aquest repte extern com a impres-cindible per sortir de la crisi econòmica. Més enllà d’aquesta opció majoritària, també s’observen comportaments sectorials diferenciats. Mentre que per a la indústria i la construcció (30,7% dels empresaris) i per al turisme, l’hoteleria i la restauració (27,1%) el segon repte ex-tern és la xarxa d’infraestructures, per als altres serveis l’articulació del teixit social (14,5%) i la formació (6,6%) també esdevenen reptes externs rellevants per sortir de la crisi.

diversitas76.indb 229 05/02/2013 11:15:05


L’anàlisi del recurs humà dels diferents sectors d’activitat de l’economia gironina ens ofereix uns resultats interessants i diferenciats a la vegada. Novament, hem de començar per assenyalar que la majoria del teixit productiu sectorial de la demarcació de Girona té el repte pen-dent de la formació. El 37,5% dels treballadors de l’empresa industrial i de la construcció, el 34,6% dels treballadors de l’empresa comercial i el 42,6% dels treballadors de l’empresa del turisme, l’hoteleria i la restauració disposen d’un nivell màxim de formació de sense estudis o d’educació primària. A més a més, l’estoc formatiu mitjà dels treba-lladors d’aquests tres grans sectors d’activitat se situa en la formació secundària. Al voltant de la meitat dels treballadors gironins de la in-dústria i la construcció, del comerç, i del turisme, l’hoteleria i la restau-ració disposen d’un nivell màxim de formació equivalent a la formació secundària. Només el 19,8% dels treballadors del comerç, el 12,5% dels treballadors de la indústria i la construcció i el 4,3% molt modest dels treballadors del turisme, l’hoteleria i la restauració tenen un nivell formatiu equivalent a la formació universitària. Com a contrapunt, és destacable que l’activitat dels altres serveis presenta una trajectòria in-versa. Es caracteritza per la presència majoritària de treballadors amb formació universitària (53,3%). L’anàlisi de les dades d’ampliació de formació a càrrec de l’empresa no ens suggereix que aquesta debilitat competitiva s’estigui corregint. Més aviat el contrari. Per bé que els re-gistres del comerç (16,8% dels treballadors en programes de formació) i de la indústria i la construcció (15,2%) són favorables, la dinàmica del turisme, l’hoteleria i la restauració (2,1%) deixa molt a desitjar. D’una altra banda, i com es podia esperar, l’estoc formatiu dels direc-tius de les empreses dels sectors de Girona és clarament millor que el dels treballadors. A la indústria i la construcció, el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la restauració, els percentatges d’empresaris amb formació universitària superen clarament la quarta part del total. Novament, i com a tret positiu i diferencial, cal assenyalar la capacitat formativa dels empresaris dels altres serveis. Gairebé dues terceres parts dels empresaris d’aquest sector disposen de formació universitària. Final-ment, l’anàlisi de l’estructura salarial a la demarcació de Girona ens suggereix retribucions més elevades a la combinació entre estoc i am-pliació de formació. En efecte, s’observa una retribució bruta mensual

diversitas76.indb 230 05/02/2013 11:15:05


més alta a la indústria i la construcció (1.407 euros) i als altres serveis (1.241 euros) que al comerç (1.086 euros) i al turisme, l’hoteleria i la restauració (1.017 euros bruts mensuals).

L’anàlisi de les formes d’organització del treball als sectors de l’empresa gironina ens confirma la presència d’alguns elements en forma de xarxa. La supervisió del treball per objectius, la gestió del temps de treball, la proposta d’objectius de treball per part dels treba-lladors, els intercanvis d’informació i la rotació del treball són força presents en els esquemes d’organització del treball als quatre grans sec-tors d’activitat definits. Tot i això, i un altre cop, destaca una presència més gran de les noves formes d’organització en xarxa del treball als al-tres serveis. En 7 de cada 10 empreses d’aquest sector la supervisió del treball es fa per objectius, i els treballadors hi poden gestionar el seu temps de treball i proposar objectius. En 8 de cada 10 empreses dels altres serveis també és possible que els treballadors intercanviïn lliure-ment la informació. En el mateix context organitzatiu, també ens hem preguntat per les relacions laborals als sectors de l’empresa de Girona. Com es podia esperar, i per bé que la gran majoria d’agents econòmics desenvolupen la seva activitat en un marc de contractació indefinida, jornada completa i retribució fixa, es consolida també un context la-boral més flexible i innovador caracteritzat per la contractació tem-poral, la jornada parcial i la retribució variable. De fet, l’anàlisi secto-rial posa en relleu que l’activitat del turisme, l’hoteleria i la restauració és la que presenta més relacions laborals de caràcter flexible. 1 de cada 4 treballadors d’aquest sector s’ocupa amb un contracte temporal. 1 de cada 3 treballadors del turisme, l’hoteleria i la restauració treballa a jornada parcial. De la mateixa manera, 1 de cada 3 directius d’aquesta gran branca d’activitat rep la seva remuneració de forma variable.

Pel que fa a la innovació, es manifesta la baixa presència d’estructures formals d’innovació al conjunt dels sectors productius de l’empresa gironina. Només la indústria i la construcció, i els altres ser-veis, disposen de ràtios de penetració normals del departament propi d’R+D+I (amb taxes properes al 16%). Els percentatges del comerç (2,5%) i del turisme, l’hoteleria i la restauració (4,3%) són molt baixos i clarament inferiors a la mitjana de la demarcació. La presència de més estructures formals d’innovació a la indústria i la construcció, i als

diversitas76.indb 231 05/02/2013 11:15:05


altres serveis, es tradueix en una dinàmica innovadora clarament més positiva que la que presenta el comerç, i el turisme, l’hoteleria i la res-tauració. El 44,9% d’empreses dels altres serveis i el 33% d’empreses de la indústria i la construcció han innovat els darrers dos anys. Aquests registres contrasten amb la dinàmica, clarament menys innovadora, del comerç (8,6% d’empreses innovadores) i del turisme, l’hoteleria i la restauració (20,2%). Per tipus d’innovació i amb independència de la seva intensitat, la innovació en producte es manifesta amb més freqüència que la innovació en procés o en organització. El 61,7% de les empreses dels altres serveis que innoven ho fan en producte. I al voltant del 40% de les empreses de la indústria i la construcció, del comerç, i del turisme, l’hoteleria i la restauració que innoven ho fan en producte. L’origen de la innovació generada s’ha d’atribuir majori-tàriament al personal propi no destinat específicament a l’R+D+I. Tot i això, es detecten comportaments sectorials diferenciats. Mentre que a la indústria i la construcció l’origen innovador es reparteix entre el departament d’innovació formal (21,4%) i el personal propi (71,4%), als altres serveis la gran majoria de les innovacions procedeixen del personal propi no dedicat a tasques innovadores (91,5%).

Un punt clar de millora per als registres innovadors i per als resul-tats de l’empresa gironina és la poca cooperació amb altres entitats o organitzacions en el desenvolupament de processos d’innovació en tots els sectors d’activitat de la demarcació. Per acabar, i com a contrapunt positiu, s’ha d’assenyalar que, tot i la baixa presència d’estructures for-mals i de dinàmiques de cooperació, els resultats de la innovació, quan aquesta es produeix, són molt positius. Als dos sectors més innovadors, la indústria i la construcció, i els altres serveis, la innovació generada té èxit (amb valoracions mitjanes al voltant de 7 punts sobre 10). No obs-tant això, els nivells d’èxit són superiors als sectors menys innovadors, és a dir, al comerç i al turisme, l’hoteleria i la restauració. Aquest èxit superior es fonamenta en la rapidesa de resultats que dóna una pràctica innovadora en un context dominat per la manca d’innovació.

La informació sobre els usos de les TIC a les empreses dels sec-tors de Girona ens suggereix que, amb l’excepció dels altres serveis, aquests són clarament millorables i poc intensius. De fet, aquesta branca d’activitat destaca per uns usos de les TIC molt superiors a la

diversitas76.indb 232 05/02/2013 11:15:05


resta de sectors productius. Per exemple, amb participacions properes a dues terceres parts del total dels treballadors amb els ordinadors con-nectats a Internet i amb el correu electrònic de l’empresa. També amb participacions properes a la meitat del total de treballadors en el cas de la xarxa local i la pàgina web de l’empresa. I finalment, un no ne-gligible 27,8% dels treballadors dels altres serveis que usen freqüen-tment les aplicacions Web 2.0. De la mateixa manera, els altres serveis presenten la participació més elevada en l’ús més intensiu d’Internet. El 15,7% d’empreses dels altres serveis disposen de connexió i pàgina web i fan pràctiques de comerç electrònic. En el mateix context digital, més d’una tercera part de les empreses dels altres serveis (36,8%) fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. Finalment, el 18,5% del total de compres de les empreses dels altres serveis es fa a través del comerç electrònic (B2B) i el 12,3% del total de vendes es fa a través del comerç electrònic (B2C).

diversitas76.indb 233 05/02/2013 11:15:05


Tercera. La gran empresa gironina resisteix millor els efectes con-tractors de la crisi econòmica perquè té un model de generació de valor més intensiu, basat en el capital humà, la innovació i uns usos més intensius de les TIC.

L’anàlisi de les diferències en la generació de valor de les dimen-sions de l’empresa de Girona està molt condicionada per la prepon-derància, gairebé exclusiva, de la micro i la petita empresa. Com era de preveure, la dimensió empresarial es correlaciona amb l’experiència i l’estructura de propietat de l’empresa gironina. A mesura que les em-preses gironines augmenten de dimensió, la seva experiència i la per-tinença a un grup empresarial creixen significativament. Mentre que el 21,4% de les micro i petites empreses (d’1 a 10 treballadors) es van crear durant la dècada actual, no hi ha cap gran empresa gironina (de més de 50 treballadors) que es vagi crear després del 1995. De la ma-teixa manera, més de 9 de cada 10 de les micro i petites empreses giro-nines són familiars, mentre que només dues terceres parts de les grans empreses són familiars.

Des de la perspectiva dels resultats, cal mencionar novament que la crisi econòmica ha colpejat amb duresa les tres dimensions d’activitat privada de l’economia gironina, per bé que amb alguns matisos dife-renciadors. El primer que cal dir és que en el període 2007-2009 cap de les tres dimensions especificades s’escapa de caigudes en la facturació. Tot i això, sí que es pot afirmar que les empreses gironines més grans han suportat millor la crisi econòmica (caiguda de la facturació del –4,6% en el període 2007-2009). Aquests registres, tot i ser desfavora-bles, ho són molt menys que els assolits per la micro i la petita empresa (–15,5%) i per la mitjana empresa (–11,7%).

L’anàlisi de les valoracions subjectives dels empresaris gironins re-latives als reptes per sortir de la crisi ens ofereix algunes conclusions rellevants. Amb relació a la generació interna de valor, els empresaris de les dimensions de Girona assenyalen el problema del finançament com l’escull principal per sortir de la crisi econòmica (el 26,5% de les micro i petites empreses, el 49% de les mitjanes empreses i el 42,9% de les grans empreses). Més enllà d’aquesta preocupació majoritària, apreciem certes diferències en funció de la dimensió. Les micro i pe-tites empreses gironines assenyalen també l’obertura de nous mer-

diversitas76.indb 234 05/02/2013 11:15:05


cats (12,1%) i la millora del producte/servei (11,5%) com a elements imprescindibles per sortir de la crisi. Per a les mitjanes empreses, l’obertura de nous mercats (27,5%) és l’altre fonament per sortir de la crisi. Finalment, per a la gran empresa, l’obertura de nous mercats (33,3%) i la inversió en R+D+I (14,3% del total) també són importants per sortir de la crisi. Cal assenyalar, en aquest sentit, la importància que la gran empresa comença a atribuir a la inversió en R+D+I, fet excep-cional a la resta de dimensions i sectors d’activitat. D’una altra banda, i quan s’aborden els reptes externs que l’empresa ha d’afrontar per sortir de la crisi econòmica, els empresaris de les dimensions d’activitat de Girona coincideixen majoritàriament en el fet que la millora de la xarxa d’infraestructures els ajudaria notablement. El 20% de les micro i pe-tites empreses, i una tercera part de les mitjanes i grans empreses gi-ronines així ho consideren. Un altre repte extern, aquesta vegada molt més mencionat a les empreses grans, és la formació (esmentada com a repte estratègic pel 14,3% de les empreses de 50 o més treballadors).

L’anàlisi del recurs humà a les dimensions d’activitat de l’economia gironina manifesta novament el repte de la formació, això sí, amb al-guns resultats diferenciats. Més del 80% dels treballadors de les micro i petites empreses, de les mitjanes empreses i de les grans empreses disposen d’un nivell màxim de formació equivalent a la formació se-cundària. En altres paraules, només el 20,9% dels treballadors de les micro i petites empreses, el 13% dels de les mitjanes i el 14,3% dels de les grans disposen de formació universitària. I encara més, aquesta manca d’estoc formatiu no millora quan revisem les dades d’ampliació de formació. Menys del 5% dels treballadors de les micro i petites em-preses gironines (el gros, per nombre i per generació de valor, del teixit productiu) seguien programes d’ampliació de formació pagats per l’empresa el 2009. Aquests registres milloren, però, significativament amb l’avanç de la dimensió empresarial. El 29,7% dels treballadors de les mitjanes empreses i més d’una tercera part de les grans seguien pro-grames d’ampliació de formació pagats per l’empresa. La combinació d’aquests dos indicadors de capital humà no fa res més que confirmar la dualitat formativa dels treballadors a l’empresa gironina. En termes generals, a la micro i petita empresa els treballadors ni estan formats ni es formen. A la mitjana i la gran empresa els treballadors no estan

diversitas76.indb 235 05/02/2013 11:15:05


formats, però es formen en un grau més elevat. D’altra banda, l’estoc formatiu dels directius de les empreses de les dimensions de Girona és clarament millor que el dels treballadors. Més d’una tercera part dels directius de les micro i petites empreses, més de la meitat dels directius de les empreses mitjanes i gairebé tres quartes parts dels directius de la gran empresa disposen d’un estoc formatiu mitjà de formació univer-sitària. Tot i això, dues terceres parts dels directius de la micro i petita empresa, poc menys de la meitat de la mitjana empresa i poc menys d’una tercera part de la gran empresa encara disposen d’estocs forma-tius màxims d’estudis secundaris. Finalment, l’anàlisi de l’estructura salarial ens suggereix retribucions més elevades allà on l’estoc for-matiu és més elevat, és a dir, a la mitjana i la gran empresa. Mentre que el salari brut mensual és lleugerament superior als 1.100 euros a la micro i la petita empresa gironina, en el cas de la mitjana (1.395 euros) i la gran (1.256 euros) augmenta ostensiblement.

A diferència de l’estoc formatiu, l’anàlisi de les noves formes d’organització del treball en xarxa a les diferents dimensions de l’empresa de Girona certifica una predisposició més bona de les em-preses més petites. En gairebé 8 de cada 10 micro i petites empreses gironines es treballa en equip, en gairebé 7 de cada 10 els treballa-dors hi poden proposar objectius, i en gairebé 6 de cada 10 els treba-lladors es poden gestionar part o la totalitat del seu temps de treball. Aquests registres són clarament més modestos a les empreses mitjanes i grans. En el mateix context organitzatiu, ens apareix que les formes més flexibles d’organitzar les relacions laborals són molt més freqüents a les empreses de menys dimensió, en concret a les micro i petites em-preses. El 26,2% dels directius reben una retribució variable, el 13,8% dels directius disposen de contractes flexibles no temporals i el 18,1% dels treballadors estan ocupats en règim de jornada parcial. A més, les formes de treball, contracte i retribució majoritàries, és a dir, el treball a jornada completa (el 82,5% dels treballadors), el contracte indefinit (el 82% dels directius) i la retribució fixa (el 73,8% dels directius), hi són menys presents que a la resta de dimensions.

A grans trets, és possible afirmar que a l’empresa gironina la in-tensitat innovadora s’associa a la seva dimensió. El comportament mi-llor de la innovació a les empreses més grans té el seu origen en una

diversitas76.indb 236 05/02/2013 11:15:05


presència relativa més elevada d’estructures formals. Una de cada tres grans empreses de Girona té un departament propi d’R+D+I. I encara més, de les poc més de la meitat (57,1%) de grans empreses gironines que han innovat, a dues terceres parts l’origen de la innovació ha estat el departament propi d’innovació formal. A més, la gran empresa també coopera més amb l’entorn, especialment amb proveïdors i clients, amb l’objectiu de desenvolupar innovacions. El resultat final de més estruc-tures d’innovació formal, més cooperació i més pràctiques innovadores és un rendiment millor de la innovació. Més de 7 de cada 10 grans empreses gironines que innoven obtenen un rendiment de la innovació a través de la novetat al mercat que comporta la creació o la millora de nous béns, serveis, processos o organització. No obstant això, és molt important no perdre de vista que el gros del teixit productiu de la de-marcació, és a dir, el conjunt de micro i petites empreses, presenta uns registres innovadors clarament decebedors. Només 1 de cada 4 micro i petites empreses gironines innova. Aquesta innovació té un caràcter informal perquè sorgeix del personal no especialitzat (en gairebé el 95% dels casos). A més, la innovació generada és interna, no es fona-menta en relacions de cooperació (cap valoració de cooperació arriba a la meitat de l’escala). I, finalment, els resultats, la novetat aportada al mercat, són més aviat escassos. Així doncs, la majoria del teixit pro-ductiu gironí, tres quartes parts del seu conjunt de micro i petites em-preses, no innova, i quan ho fa, la innovació és informal, aïllada i de baix rendiment.

En sintonia amb els resultats obtinguts per a la dinàmica innova-dora, la informació obtinguda per a les dimensions de l’empresa giro-nina ens confirma una baixa intensitat dels usos de les TIC a la gran majoria del teixit empresarial de la demarcació. Tot i això, més de la meitat de les grans empreses de Girona disposa de connexió a Internet i pàgina web pròpia i fa pràctiques de comerç electrònic. Aquestes parti-cipacions baixen fins al 21,6% en el cas de les empreses mitjanes i fins al modestíssim 10,3% en el cas de les micro i petites empreses. Només 2 de cada 10 empreses mitjanes i només 1 de cada 10 micro i petites empreses gironines fan un ús avançat d’Internet. L’anàlisi dels usos es-pecífics de la pàgina web de l’empresa de Girona certifica novament una intensitat més gran a les empreses de més dimensió. Els usos ban-

diversitas76.indb 237 05/02/2013 11:15:05


caris i financers, l’observació del comportament del mercat i les apli-cacions digitals per al negoci presenten una intensitat més elevada a la gran empresa. Finalment, l’estudi del grau d’ús de les TIC demostra in-tensitat només a la gran empresa. Dues terceres parts de les grans em-preses gironines fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. Aquesta participació cau fins al 45,1% de les empreses mitjanes, i fins al 15,3% de les micro i petites empreses. En altres paraules, 6 de cada 10 micro i petites empreses gironines usen les TIC com a màxim en 2 dels seus 6 elements de valor.

diversitas76.indb 238 05/02/2013 11:15:05


Quarta. La generació de valor empresarial als territoris de l’economia gironina: millors resultats a les empreses de l’àrea urbana de Girona (AUG).

La dimensió territorial de l’empresa de Girona s’ha obtingut a través d’una estratificació en quatre ítems: 1) l’AUG, és a dir, les empreses localitzades als municipis de l’àrea urbana de Girona; 2) les capitals de comarca, és a dir, les empreses ubicades a les capitals de comarca, amb l’excepció de Girona, capital del Gironès, però inclosa a l’AUG; 3) els municipis grans, és a dir, les empreses localitzades en municipis costa-ners grans, de més de 20.000 habitants, incloent-hi l’estacionalitat, i 4) la resta, que inclou les empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació.

L’estructura sectorial de les empreses al territori gironí presenta una disparitat important. L’AUG es caracteritza per una estructura secto-rial força equilibrada. Cap dels quatre grans sectors d’activitat hi repre-senta més d’una tercera part del total del nombre d’empreses de l’àrea. En canvi, a les capitals de comarca els altres serveis, principalment els serveis personals i a les empreses, hi tenen un paper decisiu. Gairebé la meitat (46,8%) de les empreses localitzades a les capitals de comarca formen part del sector de les altres empreses. Finalment, i com es podia esperar, als municipis costaners grans i a la resta de municipis de la de-marcació, la localització empresarial se centra en el binomi d’activitat comercial i turística (amb més de la meitat d’empreses).

Des de la perspectiva de la dimensió, novament apreciem diferèn-cies territorials rellevants. Mentre que a la conurbació de Girona la dimensió és gran (la meitat de les empreses tenen més de 10 treballa-dors), a la resta de la demarcació predominen les micro i petites em-preses. El 91,3% de tot el teixit empresarial a les capitals de comarca, el 75,5% als municipis grans i el 90,5% a la resta de municipis de la demarcació.

Des de la perspectiva de l’experiència i l’estructura de la propietat, les empreses dels territoris de Girona presenten una solidesa notable i són majoritàriament empreses familiars. La majoria de les empreses es van crear abans de l’entrada d’Espanya a la Unió Europea (el 1986): el 44% de les empreses de l’àrea urbana de Girona (AUG), el 38% de les empreses de les capitals de comarca, el 59% de les empreses dels

diversitas76.indb 239 05/02/2013 11:15:05


municipis més grans de 20.000 habitants i el 48% de les empreses de la resta del territori gironí. Més enllà d’aquesta solidesa, hem d’indicar més capacitat d’emprenedoria a les capitals de comarca i a la resta de la demarcació. Poc menys d’una quarta part de les empreses localitzades a les capitals de comarca i poc menys d’una cinquena part de les em-preses ubicades als municipis de la resta de la demarcació es van crear a la dècada actual. Des de la perspectiva de l’estructura de la propietat, cal assenyalar novament la presència molt majoritària d’empreses fa-miliars. Al voltant de 8 de cada 10 empreses de la majoria de territoris gironins són familiars. No obstant això, 1 de cada 4 empreses localit-zades als municipis grans i costaners de la demarcació forma part d’un grup empresarial.

El primer que hem d’assenyalar dels resultats territorials de la fac-turació a la demarcació és la dispersió en les xifres de facturació, molt més elevades a l’AUG i als municipis costaners grans que a les capitals de comarca i a la resta de municipis. Un segon element important és que aquest efecte d’escala en la xifra de vendes no ha impedit d’acusar amb severitat la crisi econòmica. Tot el contrari, els territoris amb xi-fres mitjanes de facturació més elevades són els que han sentit amb més intensitat la contracció de les vendes. L’AUG i els municipis grans presenten una caiguda mitjana de les vendes del –16% i el –15,9% entre el 2007 i el 2009, respectivament. En canvi, els territoris amb uns volums de facturació més baixos han aguantat millor la severitat de la crisi: una caiguda mitjana del –11,5% a les capitals de comarca i del –8,9% a la resta de municipis de la demarcació.

Analitzant les percepcions sobre la crisi econòmica dels empresaris dels territoris gironins, cal destacar que els empresaris de l’àrea urbana de Girona són els que manifesten que la crisi ha exercit un efecte més desfavorable sobre l’activitat de l’empresa (el 62,5% consideren un efecte força desfavorable i el 33,3%, molt desfavorable). En canvi, a les empreses dels municipis de més de 20.000 habitants és on menys negativament es percep la situació actual de crisi econòmica. Gairebé dues terceres parts d’aquests empresaris consideren que la crisi no ha afectat l’activitat de l’empresa. Quan s’analitzen els reptes interns que han d’afrontar les empreses dels territoris de Girona per sortir de la profunda crisi econòmica en la qual estan immerses, s’obté com a prin-cipal repte de millora la qüestió del finançament.

diversitas76.indb 240 05/02/2013 11:15:05


L’anàlisi del capital humà ens suggereix que més del 70% dels tre-balladors dels territoris gironins disposen d’un nivell màxim de for-mació equivalent a la formació primària o secundària. Tot i això, el 29,4% dels treballadors de les empreses localitzades a les capitals de comarca i el 21,6% dels treballadors de les empreses ubicades als mu-nicipis costaners grans presenten un estoc formatiu de caràcter univer-sitari. En canvi, i paradoxalment, només el 8,3% dels treballadors de les empreses de l’AUG disposen de formació universitària, registre que creix fins al 13,8% en el cas de les empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació. En contraposició amb la dels treballadors, la formació dels directius de les empreses dels territoris de Girona és molt més elevada. El 70,8% i el 57,6% dels empresaris de l’AUG i de les capitals de comarca disposen d’un nivell de formació equivalent a la formació universitària. No obstant això, els empresaris dels mu-nicipis costaners grans i de la resta de municipis presenten un estoc formatiu inferior. Poc menys del 40% dels empresaris d’aquests dos territoris disposen de formació universitària. D’una altra banda, la res-posta al baix nivell de formació dels treballadors gironins també és di-ferent. Apreciem dues tendències clarament diferenciades. Mentre que a l’AUG l’ampliació de formació a càrrec de l’empresa es dóna gairebé en 1 de cada 5 treballadors, aquests registres es redueixen molt signifi-cativament, fins a ràtios inferiors a 1 de cada 10 treballadors, a la resta de territoris de l’economia gironina. Finalment, la dispersió territorial dels salaris no és gaire elevada. A l’AUG, les capitals de comarca i els municipis costaners i grans la retribució bruta mitjana se situa en un in-terval entre els 1.200 i els 1.300 euros bruts mensuals. Només a la resta de municipis de la demarcació aquest nivell retributiu cau fins a nivells lleugerament inferiors als 1.100 euros bruts mensuals.

Les noves formes d’organització en xarxa del treball, en especial el treball en equip, la proposta d’objectius a desenvolupar per part dels treballadors operatius, la supervisió del treball per objectius i els inter-canvis d’informació, són presents, i amb força intensitat, a tots els te-rritoris de l’empresa gironina. A més, no s’aprecien diferències gaire rellevants entre els quatre territoris especificats. De la seva banda, les relacions laborals també són duals i, en aquest context, diferents entre territoris. Les formes més flexibles d’estructurar les relacions laborals

diversitas76.indb 241 05/02/2013 11:15:05


són molt més presents a les empreses ubicades als municipis grans i costaners, amb una forta especialització d’activitat productiva esta-cional. Gairebé una tercera part dels treballadors dels municipis grans s’ocupen a través d’un contracte temporal. A l’altre costat hi trobem l’àrea urbana de Girona, especialment caracteritzada per la presència d’un marc de relacions laborals estable. A l’entorn del 85% dels tre-balladors de les empreses d’aquesta conurbació s’ocupen amb un con-tracte indefinit, jornada completa i formes de retribució fixa.

La dinàmica innovadora de l’empresa als territoris gironins és dual, en el sentit que les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona in-noven molt més que les de la resta de la demarcació. Gairebé dues terceres parts (62,5%) de les empreses de l’AUG han innovat els da-rrers dos anys, registres que pràcticament són el doble dels assolits a les capitals de comarca i als municipis grans, i el triple dels de les empreses ubicades a la resta de municipis de la demarcació. Aquesta intensitat innovadora més elevada a les empreses de la conurbació de Girona té la seva arrel en una presència més gran d’estructures formals d’innovació (el 37,5% disposa de departament propi d’R+D+I) i es tra-dueix en una propensió elevada a la innovació en producte (el 73,3% de les empreses innovadores de l’AUG innoven en producte). Tot i això, i com a punt feble, cal destacar la baixa presència de relacions estables de cooperació en innovació més enllà de la innovació amb clients. Especialment greu és la baixa cooperació en innovació amb la universitat i els centres de recerca. En canvi, a la resta de territoris de la demarcació la dinàmica innovadora és feble, no s’orienta cap al producte, i es fa informalment i aïlladament. A les capitals de comarca i a la resta de municipis de la demarcació, la presència d’estructures formals d’R+D+I és testimonial (menys d’1 de cada 10 empreses). En canvi, als municipis grans i costaners, la innovació té un origen més formal (1 de cada 5 empreses amb departament d’R+D+I), s’orienta cap al procés i s’estableix sobre la base d’una col·laboració relativa amb agents externs, en especial amb la universitat.

Finalment, i pel que fa als equipaments i als usos de les TIC, des-taquen els bons registres de les empreses ubicades a les capitals de co-marca i als municipis costaners grans. Més de la meitat de les empreses localitzades a les capitals de comarca usen ordinadors connectats a

diversitas76.indb 242 05/02/2013 11:15:05


Internet i el correu electrònic de l’empresa. Al voltant d’una tercera part de les empreses de les capitals de comarca, dels municipis grans i de l’AUG usen la xarxa local i la pàgina web de l’empresa. I prop del 20% d’empreses d’ambdós territoris usen les xarxes socials per al negoci. En contraposició, a l’àrea urbana de Girona i a la resta de la demarcació els usos més intensius de les TIC, com la pàgina web de l’empresa i les xarxes socials, hi són molt menys presents.

En sintonia amb els usos personals, la definició d’un indicador d’usos d’Internet i l’anàlisi dels seus resultats ens indica intensitat al teixit d’empreses ubicades a la conurbació de Girona i als municipis costaners grans, per bé que amb alguns matisos importants. Tot i que una cinquena part de les empreses de l’AUG usen Internet amb inten-sitat (connexió, pàgina web i comerç electrònic), la majoria d’empreses del territori (50%) no tenen ni pàgina web pròpia. Aquesta dualitat no es dóna als municipis costaners, que, en general, fan un ús empresarial d’Internet molt més intensiu. El 56,8% d’empreses tenen connexió a Internet amb pàgina web pròpia i el 27% d’empreses se situen a l’estadi superior i, a més, fan comerç electrònic. Aquests registres contrasten amb els assolits a les capitals de comarca (només el 6,5% i el 12,9% d’empreses fan uns usos intensius de les TIC). D’una altra banda, si mesurem el grau d’utilització de les TIC en sis elements de valor de l’activitat empresarial, els resultats obtinguts també manifesten impor-tants diferències per territoris. L’anàlisi dels resultats certifica molta més intensitat als municipis costaners grans. Més d’una tercera part de les empreses ubicades als municipis costaners i grans de Girona fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. Aquesta parti-cipació cau fins a xifres properes a una quarta part en el cas de les em-preses de la conurbació de Girona i a les capitals de comarca.

Acabem de constatar que el sector d’activitat, la dimensió i el te-rritori tenen un paper important a l’hora d’explicar els resultats de l’empresa gironina. Gràcies a un procés de generació interna de valor més innovador, més intensiu en l’ús de les TIC, amb uns professionals més formats, i amb la utilització de formes d’organització del treball i la producció més noves, els altres serveis, les empreses grans i les orga-nitzacions ubicades a l’AUG presenten un patró competitiu més com-plex i adient per a la competència als mercats globals del coneixement.

diversitas76.indb 243 05/02/2013 11:15:05


Però, més enllà d’aquesta visió panoràmica, també és important que ens preocupem per alguns dels mecanismes concrets de la generació interna de valor. Per la seva importància estratègica, a continuació hem analitzat el procés d’innovació de l’empresa gironina. Establir el perfil de l’empresa innovadora, detectar els elements clau en el procés d’innovació seguit o conèixer els efectes directes i moderadors de l’ús de les TIC en el grau d’èxit de la innovació, és important per copsar les fonts d’avantatge competitiu a l’empresa de Girona.

diversitas76.indb 244 05/02/2013 11:15:05


Cinquena. Feble presència de les pràctiques d’innovació al teixit empresarial de la demarcació. Quan innova, l’empresa gironina bà-sicament innova en producte i de manera incremental. El perfil de l’empresa gironina amb més intensitat innovadora: empresa gran, que forma part d’un grup empresarial, que innova en procés de manera ra-dical, que està internacionalitzada i que no retribueix diferencialment els treballadors.

L’anàlisi de les dades obtingudes ens suggereix un comportament molt feble de l’activitat innovadora a l’empresa gironina. Més de dues terceres parts de les empreses gironines (73,5%) no havien desenvo-lupat cap activitat innovadora durant els dos anys anteriors al període de l’enquesta. Per contra, poc més d’una quarta part del teixit productiu gironí, concretament el 26,5% d’empreses, sí que havia dut a terme algun tipus d’innovació. Més de la meitat de les empreses gironines que innoven (50,2%) ho fan en producte, mentre que al voltant d’una quarta part de les empreses gironines innovadores innoven en procés o en organització. Si analitzem el grau de novetat que presenta la inno-vació desenvolupada, s’observa que la majoria d’empreses gironines que han innovat ho han fet de manera incremental, afegint petites mi-llores o novetats als productes, processos, estructures i sistemes orga-nitzatius. D’aquesta manera, prop de dues terceres parts (65,6%) de les innovacions desenvolupades són de tipus incremental, mentre que la tercera part restant presenta un caire radical.

Amb l’objectiu de conèixer amb profunditat el caràcter més o menys innovador, la intensitat innovadora, de l’empresa gironina, hem am-pliat l’anàlisi considerant també l’àmbit en el qual es produeix la inno-vació. El 67,7% d’empreses innovadores en producte duen a terme una innovació de caràcter incremental, mentre que el 32,3% d’empreses in-novadores en producte innoven radicalment. En canvi, les empreses in-novadores en procés presenten una rellevància notable de la innovació radical (el 58,1% dels casos). Per contra, les empreses innovadores en organització es fonamenten, bàsicament, en innovacions de tipus in-cremental (86,7%). Acabem de constatar que, bàsicament, l’empresa gironina no innova. Tot i això, l’anàlisi de les tipologies i el caràcter de la innovació generada ens permet afirmar que fonamentalment la in-novació, quan es produeix, és de producte i té un caràcter incremental.

diversitas76.indb 245 05/02/2013 11:15:06


Aquest patró majoritari de baixa intensitat innovadora també conviu amb una realitat, menys acusada, que es basa en la innovació de procés de caràcter radical i la innovació organitzativa de caràcter incremental.

Un cop feta aquesta constatació, a continuació ens proposem de caracteritzar el perfil de l’empresa innovadora. Per fer-ho, hem estu-diat l’associació estadística entre el fet innovador i alguns elements d’estructura, de generació de valor i de resultats de l’empresa giro-nina. Primer de tot, cal destacar que hi ha una relació entre la dimensió empresarial i el fet innovador. Més de la meitat de les empreses giro-nines grans (57,1%) innoven. Aquests registres es redueixen a mesura que disminueix la dimensió: el 37,3% d’empreses mitjanes innoven i només el 24,3% de micro i petites empreses innoven. A més, una anàlisi més detallada del comportament innovador a dins de les dife-rents dimensions de l’empresa gironina certifica diferències significa-tives. Les grans empreses es caracteritzen per la presència majoritària de la innovació en procés (la meitat de les grans empreses que innoven ho fan en procés) i de la innovació radical (75%). Aquest comporta-ment contrasta amb el de les micro i petites empreses innovadores gi-ronines. Més de la meitat de les micro i petites empreses innovadores innoven en producte (53,5%) i 7 de cada 10 desenvolupen pràctiques d’innovació incremental. Entre la innovació en procés i radical de les grans empreses i la innovació en producte i incremental de les micro i petites empreses, hi trobem el comportament molt menys diferenciat de les mitjanes empreses.

L’anàlisi de l’associació estadística entre les pràctiques d’innovació i l’estructura de propietat de l’empresa gironina posa de manifest que la dinàmica innovadora és molt més intensa als grups d’empreses que a l’empresa familiar. Poc menys de la meitat d’empreses que formen part d’un grup empresarial (el 43,8% del total) innoven, mentre que només el 24,3% d’empreses familiars desenvolupen processos d’innovació. Per tipologies d’innovació, tant l’empresa d’origen familiar com la que pertany a un grup empresarial tendeixen a innovar principalment en producte (al voltant de la meitat d’empreses innovadores d’ambdós grups innoven en producte). Finalment, i pel que fa a la intensitat de la innovació, les dades obtingudes posen en relleu com l’empresa fa-miliar, caracteritzada normalment per un estil de direcció més tradi-

diversitas76.indb 246 05/02/2013 11:15:06


cional, aposta de manera important per innovacions més incrementals (74,3%). A la banda contrària hi trobem les empreses que formen part d’un grup empresarial, que tendeixen clarament cap a la innovació ra-dical (76,2%).

Després de constatar algunes vinculacions entre les tipologies d’innovació i algunes característiques de l’empresa gironina, a conti-nuació hem revisat com l’activitat innovadora es tradueix en alguns resultats empresarials. Tot i la baixa freqüència i intensitat de la inno-vació generada a l’empresa gironina, seria esperable que les poques empreses que innoven tinguessin un procés de generació interna de valor més intensiu, cosa que acabaria repercutint en uns resultats em-presarials millors. D’entrada, s’ha constatat una certa vinculació entre la internacionalització de l’empresa i la seva dinàmica innovadora. El 45,8% d’empreses gironines amb capacitat per col·locar als mercats internacionals més del 15% de la seva producció innoven. En canvi, només el 25,1% de les empreses gironines que no estan internacionalit-zades o ho estan poc innoven.

D’una altra banda, també ens hem preocupat d’analitzar la vincu-lació entre la dinàmica innovadora i algun indicador de resultat em-presarial des de la perspectiva del treballador. El creuament del salari mitjà i la dinàmica innovadora de l’empresa no ens ofereix els resultats positius que hem obtingut en el cas de la competitivitat. És a dir, no s’observen diferències salarials significatives quan comparem les em-preses innovadores amb les que no ho són. El 27,4% d’empreses que retribueixen els treballadors amb salaris inferiors o iguals a la mitjana són innovadores. Aquest percentatge és molt similar al de les empreses innovadores i que retribueixen els treballadors amb un salari per sobre de la mitjana de la demarcació (24,3%). Per tant, no s’aprecia una vin-culació entre unes retribucions més elevades i la dinàmica innovadora. La innovació no es tradueix en salaris més alts o, alternativament, les empreses que paguen millor els treballadors no són les més innova-dores. De la mateixa manera, la intensitat de la innovació tampoc no ens ofereix els resultats esperats per a les expectatives dels treballadors. L’estratificació del teixit empresarial en funció de la intensitat salarial no ens ofereix diferències significatives. Al voltant de dues terceres parts d’ambdós grups d’empreses innoven de manera incremental.

diversitas76.indb 247 05/02/2013 11:15:06


Sisena. Les fonts d’innovació a l’empresa gironina són millorables. La cooperació científica, els usos de les TIC i la seva complementa-rietat amb la cooperació amb competidors i clients expliquen en po-sitiu l’èxit innovador de l’empresa gironina. Tot i això, la cooperació amb competidors i clients, i la complementarietat entre les TIC i la cooperació científica afebleixen l’èxit innovador. L’orientació cap al mercat i cap a la innovació no expliquen l’èxit innovador.

Per tal d’esbrinar els factors explicatius que la literatura econòmica ha identificat com a factors clau en el desenvolupament d’innovacions reeixides, hem analitzat els determinants de la innovació a l’empresa de Girona. Especialment, ens hem fixat en tres elements. Primer, el grau d’orientació cap al mercat i cap a la innovació. Segon, el grau de co-operació amb diferents agents de l’entorn. I tercer, el grau d’intensitat en l’ús de les TIC.

L’anàlisi de l’associació estadística ens confirma que, a mesura que s’incrementa el grau d’orientació cap al mercat, l’empresa no presenta una dinàmica innovadora més intensa. Els percentatges més elevats d’innovació s’aconsegueixen en els graus més baixos d’orientació cap al mercat. El 31,6% d’empreses gironines amb una orientació cap al mercat baixa innoven. El 28,8% d’empreses gironines amb una orien-tació cap al mercat mitjana innoven. En canvi, només el 18,8% i el 27% d’empreses amb una orientació cap al mercat alta i avançada innoven. L’orientació cap al mercat és una condició necessària per innovar, però no és una condició suficient, no hi ha una relació entre més orientació cap al mercat i la dinàmica innovadora.

D’una altra banda, s’ha confirmat la vinculació entre el grau d’orientació cap a la innovació i el desenvolupament d’una activitat innovadora. A mesura que creix el gradient d’orientació cap a la inno-vació creix el percentatge d’empreses gironines que innoven. El 44,3% d’empreses gironines amb una orientació cap a la innovació avançada innoven. Una tercera part d’empreses amb una orientació cap a la inno-vació elevada innoven. En canvi, només el 7,1% d’empreses amb una orientació cap a la innovació baixa innoven. Així doncs, l’orientació cap a la innovació és una condició necessària i suficient per desenvo-lupar processos innovadors a l’empresa de Girona.

diversitas76.indb 248 05/02/2013 11:15:06


Un altre element que la literatura econòmica ha identificat com a determinant del procés d’innovació és la cooperació amb altres agents de l’entorn. Com que la majoria de les innovacions de les empreses gironines tenen un origen informal (86%), és a dir, neixen i es desenvo-lupen fora dels esforços formals, és lògic que l’empresa tracti de trobar suports a l’exterior de la seva organització. La cooperació en innovació amb agents externs, a la cerca dels recursos i coneixements necessaris per desenvolupar innovacions, és un instrument força utilitzat per les empreses innovadores. El 97,5% de les empreses de la demarcació que han innovat reconeixen haver cooperat en algun moment, i amb més o menys intensitat, amb agents externs del seu entorn. En funció de l’àmbit de la innovació, s’observa que el 50,4% de les empreses han cooperat per crear nous productes, mentre que el 25,2% i el 24,4% de les empreses han cooperat per innovar en els àmbits dels processos i l’organització, respectivament.

Si ens endinsem en l’anàlisi específica del grau de cooperació en innovació amb els diferents agents externs de l’empresa gironina, s’obtenen algunes conclusions interessants. Pel que fa a la cooperació amb universitats i centres d’innovació, cal assenyalar que aquesta es dóna sobretot en els àmbits de la innovació en producte i procés. El 69,2% d’empreses gironines innovadores han establert un grau de co-operació mitjà amb la universitat i els centres d’innovació per desen-volupar innovacions de producte. El 61,3% d’empreses gironines in-novadores han establert un grau de cooperació elevat amb la univer-sitat i els centres d’innovació per desenvolupar innovacions de procés. Aquesta tendència també s’observa en la cooperació amb empreses competidores. El 47,6% i el 41,9% d’empreses gironines innovadores han establert relacions mitjanes i elevades de cooperació amb empreses competidores amb l’objectiu de desenvolupar innovacions de procés. Per acabar, la cooperació dins de la cadena de valor constitueix una de les pràctiques més rellevants de les empreses gironines que innoven en l’àmbit dels productes. Totes les empreses innovadores amb un grau de cooperació avançada amb proveïdors i distribuïdors innoven en pro-ducte. De la mateixa manera, més de la meitat d’empreses gironines innovadores amb un grau de cooperació elevat o avançat amb clients innoven en producte.

diversitas76.indb 249 05/02/2013 11:15:06


Un darrer element assenyalat per la literatura científica com a de-terminant de l’activitat innovadora de l’empresa és el grau d’ús de les TIC. Els resultats obtinguts certifiquen que a mesura que creix la intensitat dels usos de les tecnologies digitals avancen les pràctiques innovadores de les empreses. Més d’una tercera part de les empreses gironines amb uns usos de les TIC mitjans i alts innoven. Les tipo-logies d’innovació també es vinculen als usos de les TIC per part de l’empresa de Girona. Amb uns usos de les TIC mitjans, les empreses incrementen els percentatges d’innovació en processos i organització. Amb uns usos de les TIC baixos i alts, les empreses innoven més en producte. Finalment, i pel que fa a la intensitat de la innovació (incre-mental o radical), les dades obtingudes ens confirmen la presència ma-joritària de la innovació incremental. No obstant això, s’observa que a mesura que avança el nivell d’ús de les TIC també millora la par-ticipació de la innovació radical. El 48,3% de les empreses gironines que usen les TIC avançadament i innoven ho fan de manera radical. El 40,8% de les empreses gironines que usen les TIC mitjanament i innoven ho fan de manera radical.

Així doncs, l’ús de les TIC es consolida com un factor estratègic per a la innovació de les empreses. Més enllà de convertir-se en una eina utilitzada per a la creació o la millora de nous productes, processos o estructures organitzatives, la pràctica empresarial també posa de ma-nifest que aquestes tecnologies exerceixen un efecte doble sobre l’èxit de la innovació: 1) un efecte directe perquè afavoreix la generació, l’emmagatzemament i l’ús del coneixement i 2) un efecte indirecte, moderador, sobre l’efecte que els altres factors clau tenen sobre el re-sultat de la innovació. Amb l’objectiu de copsar quins són els factors determinants de la innovació a l’empresa de Girona s’ha plantejat un model de relació causal. La variable per explicar del model plantejat és el grau d’èxit assolit per la innovació, mentre que les variables inde-pendents són els factors d’èxit identificats prèviament: l’orientació cap al mercat, l’orientació cap a la innovació, la cooperació en innovació i l’ús de les TIC, com també els efectes que l’ús de les TIC genera sobre els factors explicatius tradicionals. El caràcter dicotòmic de la variable dependent ens ha portat a utilitzar com a tècnica d’anàlisi un model de regressió causal logístic, tipus lògit. Els estadístics obtinguts (capacitat

diversitas76.indb 250 05/02/2013 11:15:06


d’ajustament i significativitat global i parcial dels paràmetres) validen el model plantejat.

Així doncs, la construcció d’un model de relació causal que deter-mina els factors explicatius de l’èxit de la innovació a l’empresa de Girona ens ha permès d’obtenir les conclusions següents. Primera, l’ús intensiu de les TIC i la cooperació científica (amb universitats i cen-tres d’innovació) exerceixen un paper determinant en l’explicació de l’èxit innovador de l’empresa de Girona. Segona, la cooperació en in-novació amb empreses competidores i amb clients té un efecte negatiu sobre l’èxit de la innovació. Tercera, tot i això, quan la cooperació en innovació amb empreses competidores i clients es fa a través de l’ús intensiu de les TIC, l’efecte directe negatiu es converteix en un efecte indirecte positiu. Per tant, la cooperació en innovació amb empreses competidores i clients mitjançant l’ús de les TIC exerceix un efecte po-sitiu a l’hora d’explicar l’èxit innovador de l’empresa gironina. Quarta, en contraposició amb l’anterior, l’efecte directe positiu de la cooperació científica a l’hora d’explicar l’èxit innovador de l’empresa gironina es converteix en un efecte indirecte negatiu quan aquesta cooperació es fa a través de l’ús de les TIC. I cinquena, l’orientació cap al mercat i cap a la innovació, com també els efectes indirectes d’aquestes orientacions a través dels usos de les TIC, no són significatives en l’explicació de l’èxit innovador de l’empresa gironina.

De fet, els resultats d’aquest model explicatiu de l’èxit innovador posen de manifest un patró primari i poc intensiu de la innovació a l’empresa de Girona. La incorporació de nous elements en l’explicació de l’èxit innovador, com l’orientació cap al mercat, l’orientació cap a la innovació, i els efectes indirectes dels usos de les TIC sobre l’orientació cap al mercat i l’orientació cap a la innovació i la cooperació científica, marquen el camí que cal seguir per a una competència més reeixida de l’empresa gironina als mercats globals del coneixement a través de la innovació.

diversitas76.indb 251 05/02/2013 11:15:06


Setena. Fets de productivitat: l’empresa gironina eficient (amb pro-ductivitats del treball superiors a la mitjana de la demarcació) és una empresa industrial o del comerç, gran, s’ubica a l’AUG, presenta uns estocs educatius i d’ampliació de formació elevats, unes relacions la-borals estables, unes pràctiques d’innovació formal i col·laborativa i uns usos intensius de les TIC. A més, l’eficiència es vincula a uns resul-tats millors per a l’empresa (facturació i competitivitat) i per al treba-llador (creació d’ocupació i salaris).

En el procés de canvi disruptiu generat per la irrupció de l’economia del coneixement i l’empresa xarxa, la investigació sobre la producti-vitat és fonamental perquè és l’indicador representatiu, bàsic, que ens explica el potencial, el model de creixement a llarg termini d’una em-presa, d’un sector d’activitat o d’un territori. Les empreses eficients i competitives disposen d’unes fonts sòlides, intensives, innovadores, de creixement; mentre que les empreses ineficients i poc competitives tenen al final problemes de creixement a llarg termini i, en conse-qüència, dificultats per transformar la seva activitat de producció en benestar social.

En aquest context, la investigació internacional ha constatat la presència de noves fonts coinnovadores (relacions de comple-mentarietat entre els usos intensius de les TIC, les noves formes d’organització i el capital humà) en l’explicació de l’eficiència empre-sarial. La coinnovació s’ha revelat com un instrument fonamental per a la competència amb èxit als mercats globals del coneixement. Basant-nos en aquesta evidència, hem analitzat els fets de productivitat, és a dir, el perfil de l’empresa gironina eficient, com a pas previ al plante-jament d’un model explicatiu (fonts) dels determinants de la producti-vitat.

Una de les manifestacions més crítiques de la crisi econòmica a l’empresa de Girona ha estat la forta caiguda de la productivitat. Com a resultat de la caiguda de les vendes, molt superior a la dinà-mica de l’ocupació, la productivitat del treball (vendes per treballador) a l’empresa gironina ha caigut el –10,1% en el període 2008-2009. D’una facturació mitjana de poc més de 183.000 euros per treballador el 2008, l’empresa gironina va tancar el 2009 amb una facturació mit-jana per treballador de 165.000 euros.

diversitas76.indb 252 05/02/2013 11:15:06


I no sols això. L’anàlisi de l’estructura del nivell de productivitat del treball posa de manifest que la crisi econòmica també ha reduït l’eficiència del teixit empresarial de la demarcació. Si dividim el teixit productiu de Girona en funció del seu nivell d’eficiència, és a dir, les empreses amb una productivitat del treball per sota o igual (no efi-ciència) o per sobre (eficiència) de la mitjana de la demarcació, ens adonem que el nombre d’empreses eficients s’ha reduït significativa-ment entre aquests dos exercicis. A grans trets, si el 2008, 3 de cada 10 empreses gironines eren eficients (productivitat del treball superior a la mitjana de la demarcació), el 2009 aquesta ràtio superava molt lleugerament la xifra de 2 de cada 10 empreses. En canvi, el nombre d’empreses menys eficients ha crescut. Des de poc menys de 7 de cada 10 el 2008 a poc menys de 8 de cada 10 el 2009. Així doncs, la crisi econòmica no sols ha comportat una pèrdua del nivell de productivitat, sinó que també ha reduït significativament el col·lectiu d’empreses efi-cients, el nucli del teixit productiu sobre el qual s’hauria d’assentar la recuperació i el canvi de model de creixement.

La primera conclusió de l’anàlisi sobre el perfil de l’empresa giro-nina eficient és que la productivitat del treball s’associa estadísticament al sector d’activitat, la dimensió i el territori en què s’inscriu l’empresa. Les empreses gironines de més dimensió i les ubicades als sectors de la indústria i la construcció, i a l’activitat comercial, presenten uns perfils d’eficiència millors que la resta de dimensions i branques d’activitat. El 43,4% de les empreses d’11 a 49 treballadors, el 41,5% de les del comerç i el 39,6% de les industrials presentaven el 2009 un nivell de productivitat del treball superior a la mitjana, i significativament dife-rent dels nivells inferiors o iguals a la mitjana. Territorialment, i com es podia esperar, les empreses ubicades a l’àrea urbana de Girona des-taquen per una presència significativa de la productivitat superior a la mitjana. El 15,1% d’empreses de l’AUG són eficients, molt per sobre del 5,5% d’empreses amb productivitats inferiors o iguals a la mitjana. En canvi, a la resta de territoris no s’observen diferències significatives entre els percentatges d’empreses amb productivitats superiors o infe-riors/iguals a la mitjana de la demarcació.

Des del punt de vista de la generació interna de valor, s’han identi-ficat un conjunt d’associacions estadístiques entre la productivitat del

diversitas76.indb 253 05/02/2013 11:15:06


treball i diferents indicadors del capital humà de l’empresa gironina. En primer lloc, cal assenyalar que s’observa una associació estadís-tica entre l’estoc formatiu mitjà dels directius de l’empresa gironina i la productivitat del treball. El 60,4% de les empreses gironines efi-cients disposen d’un nivell mitjà de formació dels directius de caràcter universitari. Tot i això, també ens apareix el problema de la formació directiva al teixit empresarial gironí. En més de la meitat de les em-preses gironines amb una productivitat igual o inferior a la mitjana de la demarcació, el nivell formatiu mitjà dels directius és l’educació se-cundària. En segon lloc, i pel que fa a la formació dels treballadors, no-vament es compleix la premissa que vincula més formació i eficiència empresarial. Gairebé la tercera part de les empreses gironines amb una productivitat del treball superior a la mitjana presenten un nivell mitjà de formació dels treballadors equivalent a l’educació universi-tària. En canvi, les empreses menys eficients es caracteritzen per la presència massiva de treballadors amb educació secundària (61,7%). Tanmateix, també cal assenyalar el problema de la formació en els tre-balladors gironins. Prop d’una quarta part de les empreses eficients i d’una cinquena part de les no eficients encara presenten nivells de for-mació primària o sense estudis dels treballadors. I en tercer lloc, també s’observa una vinculació estadística entre l’eficiència i l’ampliació de formació. A les empreses gironines eficients, el 17,3% dels treballadors ampliaven formació el 2009 (registre que contrasta amb el modestíssim 3,4% de les empreses no eficients).

Pel que fa a l’associació entre la productivitat i les relacions la-borals a l’empresa gironina, les dades obtingudes ens assenyalen que el patró d’eficiència es vincula a marges d’estabilitat importants en les relacions laborals. Les empreses més eficients es diferencien per la presència de formes de relació laboral més estables. En el 89,3% d’empreses eficients els directius reben formes fixes de compensació, en el 91,4% d’empreses eficients els treballadors s’ocupen amb con-tractes indefinits i en el 83,1% d’empreses eficients els treballadors s’ocupen amb un règim de jornada completa. En canvi, la presència de formes menys estables de relacions laborals s’identifica diferen-cialment a les empreses menys eficients. El 20,2% d’empreses menys eficients (productivitat igual o inferior a la mitjana) retribueixen amb

diversitas76.indb 254 05/02/2013 11:15:06


formes variables els directius, i el 19,3% d’empreses menys eficients contracten temporalment els treballadors.

Com es podia esperar, l’eficiència del teixit productiu gironí s’associa clarament a les pràctiques d’innovació formal. 1 de cada 5 empreses eficients disposa d’un departament propi d’R+D+I. Gairebé 6 de cada 10 empreses eficients que innoven ho fan en procés. En el 23,5% d’empreses eficients la innovació té l’origen en el departament formal i propi de recerca i desenvolupament. En gairebé 7 de cada 10 empreses eficients el paper de les TIC és fonamental per explicar l’èxit de la innovació. I, finalment, la cooperació en innovació científica, amb competidors i a la cadena de valor té un paper molt més preeminent a les empreses gironines eficients que a les no eficients. En canvi, les empreses menys eficients es caracteritzen més per la presència de pràc-tiques d’innovació no formal i menys col·laborativa. Gairebé dues ter-ceres parts de les empreses no eficients que innoven ho fan en producte i, majoritàriament, aquesta innovació té el seu origen en el personal propi no destinat a tasques d’innovació formal. A més, les participa-cions de la col·laboració en innovació són molt baixes.

Un altre resultat molt rellevant és l’associació obtinguda entre l’eficiència de l’empresa gironina i els usos més intensius de les TIC. Més de la meitat de les empreses gironines eficients presenten uns usos de les TIC mitjans, i una tercera part de les empreses eficients usen les TIC avançadament. En canvi, més de la meitat de les empreses no eficients fan uns usos de les TIC baixos. I encara més, més del 10% d’empreses no eficients encara no usa les TIC. Aquest resultat és fins i tot superior al 7,9% d’empreses gironines no eficients que usa avança-dament les TIC.

Acabem de concloure que el perfil d’eficiència de l’empresa giro-nina s’associa a característiques estructurals i de generació de valor de l’activitat productiva. L’empresa de Girona eficient és diferencial-ment una empresa de la indústria o el comerç, és gran i s’ubica a l’àrea urbana de Girona. A més, té uns mecanismes distintius de generació interna de valor que es caracteritzen per la formació universitària de directius i treballadors, l’ampliació de formació, les relacions laborals estables, la innovació formal i col·laborativa, i els usos intensius de les TIC. Però, és l’eficiència una estratègia per obtenir bons resultats? A

diversitas76.indb 255 05/02/2013 11:15:06


continuació, hem estudiat com es vincula aquest perfil d’eficiència a quatre resultats bàsics per a tota empresa: la competitivitat i la factu-ració (empresa) i la creació d’ocupació i els salaris (treballadors).

Al teixit empresarial de Girona l’eficiència i la competitivitat, en-tesa com la capacitat per penetrar als mercats exteriors, s’associen po-sitivament. Per bé que els mercats principals de l’empresa gironina són els mercats de proximitat, la mateixa demarcació de Girona (el 71% de les vendes de les empreses eficients i el 94,5% de les vendes de les empreses no eficients), la sortida als mercats de no proximitat és molt més freqüent entre les empreses eficients. El 17,6% de les vendes de les empreses eficients es dirigeixen a la resta de Catalunya, el 5,6% a la resta d’Espanya i el 5,8% als mercats d’exportació.

De la mateixa manera, l’empresa gironina eficient també presenta uns volums de facturació molt més elevats que la menys eficient. Tot i les caigudes notables de la facturació, les empreses gironines més eficients presenten un volum de vendes que, pràcticament, duplica la mitjana de la demarcació. Expressant sobre la base 100 el volum mitjà de vendes de l’empresa de Girona, les empreses amb productivitats su-periors a la mitjana han mantingut la seva facturació en valors lleuge-rament per sobre del 160% de la mitjana durant el període 2007-2010. En canvi, les empreses menys eficients han situat el seu volum de fac-turació durant els darrers quatre anys al voltant del 70% per sota de la mitjana de vendes de la demarcació.

Finalment, cal destacar que el perfil d’eficiència a l’empresa gi-ronina, a més de vincular-se a la competitivitat i les vendes, també s’associa a resultats positius per als treballadors. Per al 2010 les em-preses gironines eficients preveuen un augment de l’ocupació del 13,3%, gairebé el doble del 6,8% esperat per a les empreses menys eficients. De la mateixa manera, la retribució mitjana a les empreses eficients se situava el 2009 a l’entorn dels 1.400 euros bruts mensuals, el 23,7% per sobre de la mitjana del teixit productiu. En canvi, la retri-bució mitjana a les empreses menys eficients se situava lleugerament per sota dels 1.050 euros bruts mensuals, el –8,4% per sota de la mit-jana del teixit empresarial.

diversitas76.indb 256 05/02/2013 11:15:06


Vuitena. Fonts de productivitat: manca de fonts coinnovadores de productivitat al gros d’empreses gironines (73,5%). Tot i això, s’ha identificat un col·lectiu minoritari d’empreses gironines, les empreses innovadores (26,5%), amb un patró de productivitat intensiu, basat en el capital humà, la jornada completa, la retribució variable i les rela-cions de complementarietat entre la nova organització i la formació, i les TIC i la formació.

El patró de l’empresa gironina eficient, amb productivitats del tre-ball superiors a la mitjana de la demarcació, convergeix en algunes de les fonts coinnovadores que la literatura empresarial ha identificat com a més idònies per a la competència als mercats globals del coneixe-ment. Tot i això, el fet que les empreses més eficients disposin d’estocs formatius millors, més pràctiques d’innovació formal i col·laborativa, uns usos de les TIC més intensius i uns bons resultats per a l’empresa (competitivitat i facturació) i per als treballadors (ocupació i salaris), no ens garanteix que aquests elements determinin la productivitat, en siguin les fonts. Fins ara ens hem mogut en el terreny de l’associació estadística, que ens ha permès identificar un perfil d’eficiència, però ara volem anar un pas més enllà, pretenem establir relacions de causa-litat, explicar quins són els determinants de la productivitat i veure si encaixen en el que ens suggereix la literatura econòmica internacional.

Amb l’objectiu de contrastar empíricament l’efecte de les noves fonts coinnovadores sobre l’eficiència de l’empresa gironina, s’ha uti-litzat un model explicatiu (estimació per mínims quadrats ordinaris) que, partint d’una funció de producció empresarial, recull l’efecte sobre la productivitat del treball d’indicadors del capital físic productiu; les noves formes d’organització del treball; la qualificació dels treballa-dors; els equipaments i els usos de les TIC; les relacions de coinno-vació entre les TIC, la nova arquitectura organitzativa i la qualificació del treball, i les relacions laborals. Sobre la base d’aquesta funció ex-plicativa s’han considerat quatre models. El model bàsic (model 1) és la funció de determinants de la productivitat del treball per al conjunt d’empreses gironines sense incloure-hi les relacions de complementa-rietat (coinnovació) entre les noves formes d’organització, la formació i els usos de les TIC. El model compost (model 2) és la funció de de-terminants de la productivitat del treball per al conjunt d’empreses gi-

diversitas76.indb 257 05/02/2013 11:15:06


ronines incloent-hi les relacions de complementarietat (coinnovació). En previsió de resultats poc satisfactoris, en vista de l’evidència inter-nacional, hem segmentat la mostra d’empreses disponibles basant-nos en la variable de control de la innovació. Així, el model compost de no innovació (model 3) representa els determinants de la productivitat del treball (incloent-hi la coinnovació) de les empreses gironines que no innoven. I el model compost d’innovació (model 4) representa els determinants de la productivitat del treball (incloent-hi la coinnovació) de les empreses gironines innovadores.

L’anàlisi de la matriu de correlacions entre les variables depen-dent i independent (multicol·linealitat) ens ha suggerit de descartar l’indicador de noves formes organitzatives, molt correlacionat amb altres variables dependents. No obstant això, el poder explicatiu dels quatre models plantejats és molt elevat (p = 0,000) i el seu nivell d’ajustament (R2 corregida) és, en cap dels models, inferior al 70%. Així doncs, els quatre models plantejats són robustos i explicatius de la productivitat del treball a l’empresa de Girona.

Els resultats del model explicatiu bàsic (model 1) de la productivitat del treball a l’empresa de Girona són primaris. Manifesten clarament els problemes del model de creixement del teixit empresarial de la de-marcació. De més a menys rellevància i significació del coeficient es-tandarditzat obtingut, la productivitat del treball a l’empresa de Girona s’explica pel salari, la jornada completa i la formació dels treballadors. Per bé que el capital humà, el nivell retributiu i les formes més estables de jornada de treball són significatius, ni la innovació ni els usos de les TIC ni les formes variables de retribució del treball expliquen la productivitat del treball a l’empresa de Girona, segons aquest primer model.

La inclusió de les relacions de complementarietat (coinnovació) al model bàsic, és a dir, la generació del model compacte (model 2), tampoc no ens aporta notícies gaire positives. Novament, de més a menys rellevància i significació dels coeficients estandarditzats obtin-guts, els resultats generats ens indiquen que la productivitat del treball a l’empresa de Girona s’explica en positiu pel salari i per la formació i la retribució variable dels treballadors. A més, el salari al quadrat i les relacions de complementarietat entre les noves formes d’organització i la formació del treball expliquen negativament la productivitat de

diversitas76.indb 258 05/02/2013 11:15:06


l’empresa de Girona. Pel que fa al coeficient negatiu del salari al qua-drat, cal assenyalar que és un resultat esperat. Aquest resultat mani-festa que el creixement dels salaris, l’experiència salarial, assoleix un màxim en l’explicació de la productivitat. No es compleix, doncs, que increments salarials indefinits sempre signifiquin millores de producti-vitat. Una qüestió molt més preocupant és la incidència significativa i negativa de les relacions de complementarietat entre l’organització i la formació del treball en l’explicació de la productivitat.

En resum, tot i que el salari i el seu increment limitat, i també la for-mació i la retribució variable dels treballadors, expliquen la producti-vitat del treball a l’empresa de Girona, la introducció dels indicadors de coinnovació ens aporta uns resultats decebedors. En primer lloc, perquè ni la innovació ni la jornada completa són significatius. I en segon lloc, perquè els altres dos indicadors de coinnovació (l’organització i els usos de les TIC, i els usos de les TIC i la formació) tampoc no expli-quen l’eficiència de l’empresa de Girona. Així doncs, el teixit empre-sarial de la demarcació presenta un patró de creixement molt primari, molt bàsic, en el qual ni la innovació ni les relacions de complementa-rietat entre el canvi organitzatiu, el capital humà i els usos de les TIC expliquen significativament i positiva la productivitat del treball.

Els resultats obtinguts en el model compacte són clarament dece-bedors en vista d’allò que l’evidència empírica ens assenyala com a patró de creixement, com a fonts de productivitat més adequades per a la competència als mercats globals del coneixement. Per solucionar aquesta limitació s’ha fet una segmentació addicional de la mostra d’empreses gironines. Partint de les pràctiques d’innovació, hem di-vidit el teixit empresarial de la demarcació segons si les empreses no innoven (model 3) o innoven (model 4). Amb aquesta divisió cerquem un conjunt d’empreses gironines en les quals la coinnovació tingui un paper rellevant en l’explicació de la productivitat. Busquem un col·lectiu d’empreses gironines amb un patró de creixement més ade-quat per a la competència als mercats globals del coneixement, més en sintonia amb altres patrons de creixement identificats en alguns col·lectius d’empreses capdavanteres d’arreu.

Com es podia esperar, els resultats del model de no innovació, el de les empreses gironines no innovadores, certifica un patró de creixe-ment primari, molt poc intensiu, sense presència ni dels nous determi-

diversitas76.indb 259 05/02/2013 11:15:06


nants ni de les noves fonts coinnovadores explicatives de la producti-vitat del treball. Al col·lectiu majoritari d’empreses gironines no inno-vadores (prop de tres quartes parts del total), les fonts de productivitat del treball són el salari i el límit del seu increment. Ni el capital humà ni les formes estables de la jornada de treball ni la retribució variable dels treballadors ni les tres fonts coinnovadores expliquen el patró de creixement del gros del teixit productiu de la demarcació.

En canvi, al col·lectiu d’empreses gironines innovadores (prop d’una quarta part de tot el teixit empresarial, concretament el 26,5% del total), els resultats obtinguts ens confirmen l’existència d’un con-junt d’empreses minoritari, però més preparat per a la competència als mercats globals del coneixement. Les empreses gironines innova-dores (model compacte d’innovació) presenten un patró de creixement, unes fonts de productivitat, més complet i intensiu, amb la presència d’algunes fonts coinnovadores. Com en altres models, els salaris, el capital humà, la jornada completa i la retribució variable expliquen la productivitat del treball. Però, com a element diferenciador, destaca la presència de coeficients significatius i positius de dos indicadors de coinnovació: les noves formes d’organització i la formació dels tre-balladors; i els usos de les TIC i la formació dels treballadors. Tot i això, l’indicador de coinnovació que relaciona el canvi organitzatiu i els usos de les TIC no és significatiu.

Així doncs, podem acabar aquesta aproximació a les fonts de la pro-ductivitat de l’empresa de Girona afirmant que el teixit productiu de la demarcació presenta un model de creixement primari, extensiu, basat en la retribució del treball i en la formació dels treballadors, però sense la presència de fonts coinnovadores. Davant d’aquest mal resultat, hem obtingut una mostra del teixit productiu gironí, el de les empreses inno-vadores, que sí que presenta un patró de creixement, unes fonts de pro-ductivitat, més intensiu. Aquest model es caracteritza per la presència de fonts coinnovadores vinculades al capital humà (en concret, els usos de les TIC i el canvi organitzatiu), a més de les formes de retribució tradicionals, la jornada completa i el capital humà, en l’explicació de la productivitat del treball. En resum, aquest resultat posa en relleu el gran repte que l’economia gironina ha d’afrontar per als propers anys: la introducció de les pràctiques d’innovació i de les noves fonts coinno-vadores d’eficiència en el gros del teixit empresarial de la demarcació.

diversitas76.indb 260 05/02/2013 11:15:07


Novena. Fets de competitivitat: A Girona tenir competitivitat em-presarial significa vendre fora dels mercats locals. L’empresa gironina amb intensitat competitiva (el 16% que venen fora de la demarcació) és una empresa industrial, gran, relativament jove, que es localitza a l’AUG o a les capitals de comarca, que amplia la formació dels treba-lladors, amb unes relacions laborals de jornada flexible per als direc-tius i de retribucions fixes, amb més pràctiques d’innovació formal, en procés i col·laborativa, i uns usos intensius de les TIC.

Durant els darrers anys, l’interès per la competitivitat ha crescut notablement. La construcció de l’economia global del coneixement ha fet replantejar l’aproximació al concepte des de diverses dimen-sions. Des de la perspectiva agregada, s’assenyala la competitivitat com la capacitat que té una economia per créixer a llarg termini (pro-ductivitat). Des de la perspectiva regional, es destaca la importància d’una nova interpretació de l’espai, l’espai cognitiu, caracteritzat pels fluxos d’informació, comunicació, coneixement i innovació entre els agents locals, com a element fonamental per assolir economies dinà-miques d’aglomeració. I, finalment, des de la perspectiva empresarial, s’assenyala la importància dels actius intangibles, en especial del ca-pital tecnològic, humà i organitzatiu, com a motors de l’eficiència i el creixement sostenible de les empreses. Basant-se en aquestes noves aproximacions, la investigació ha analitzat els fets i les fonts de la competitivitat empresarial a Girona.

El teixit empresarial de Girona és poc competitiu, en el sentit que presenta una capacitat limitada de penetració als mercats exteriors. De fet, es pot concloure que majoritàriament l’empresa gironina produeix per als mercats locals, de proximitat. Les vendes de l’empresa giro-nina a la seva demarcació representen el 90,3% del total, i el 86,5% d’empreses gironines té establiments a la demarcació. A més, també cal assenyalar que la feble presència física als altres mercats (el 13,5% d’empreses gironines té establiments fora de la demarcació) i el fet de col·locar-hi productes no es reflecteix en la mateixa mesura. Tot i que el 12,6% d’empreses gironines ven a la resta de Catalunya, aquest territori només representa el 4,4% del total de vendes. Per bé que el 7,7% d’empreses gironines ven a Espanya, aquest territori només re-presenta el 2,5% del total de vendes. I, finalment, encara que el 8,8%

diversitas76.indb 261 05/02/2013 11:15:07


de les empreses de Girona col·loquen productes i serveis als mercats d’exportació (Unió Europea i resta del món), aquests només repre-senten el 2,8% del total de vendes. Així doncs, la manca de presència física als mercats de no proximitat i la feble intensitat exportadora afe-bleixen significativament el potencial competitiu de l’empresa giro-nina. Atesa aquesta limitació, a continuació hem abordat l’anàlisi del perfil de competitivitat de l’empresa de Girona. I ho hem fet prenent en consideració dos grups d’empreses: les que venen principalment als mercats locals (el 84% del total) en relació amb les que venen sobretot als mercats no locals (16% restant).

La competitivitat a l’empresa de Girona, entesa com la capacitat que té aquesta per copsar quotes de mercat no locals (intensitat com-petitiva), s’associa estadísticament al sector d’activitat, la dimensió i el territori on s’inscriu l’empresa. Les empreses gironines de més di-mensió, i les ubicades als sectors de la indústria i la construcció, tenen més presència als mercats no locals. El 71,6% de les empreses que venen principalment als mercats no locals s’ubiquen a la indústria i la construcció, el 36,8% ocupen entre 11 i 49 treballadors i en el 2,6% hi treballen més de 50 treballadors. Territorialment, les empreses ubi-cades a l’àrea urbana de Girona i a les capitals de comarca destaquen per una presència significativa als mercats no locals. El 12% i el 41,3% de les empreses gironines que venen significativament als mercats no locals s’ubiquen a l’AUG i a les capitals de comarca, respectivament.

Des del punt de vista de l’estructura econòmica, la intensitat com-petitiva de l’empresa gironina s’associa a la seva edat, però no a l’estructura de la propietat. El 45,4% de les empreses gironines que venen principalment als mercats no locals es van crear després del 1995. En canvi, les empreses que venen sobretot als mercats locals es caracteritzen perquè es van crear abans del 1995 (al voltant de dues ter-ceres parts). Així doncs, les empreses gironines més noves tenen més propensió a vendre fora dels mercats de proximitat. D’altra banda, el fet que l’empresa pertanyi a un grup empresarial o sigui una empresa familiar no s’associa a la seva intensitat competitiva.

Des del punt de vista de la generació interna de valor, sorprenen-tment ni l’estoc educatiu dels empresaris ni l’estoc educatiu dels treba-lladors es vinculen a la capacitat que té l’empresa gironina per vendre

diversitas76.indb 262 05/02/2013 11:15:07


als mercats no locals. Tot i això, i com a element positiu, cal concloure que l’ampliació de formació sí que s’associa a l’indicador d’intensitat competitiva. En el 17,2% d’empreses gironines que venen principal-ment als mercats no locals, els treballadors amplien formació. Aquesta xifra contrasta amb el 6,4% d’empreses amb treballadors que es formen de les organitzacions que venen bàsicament als mercats de proximitat.

L’associació entre la intensitat competitiva i les relacions laborals a l’empresa gironina mostra que el seu perfil competitiu es vincula a uns certs marges de flexibilitat horària dels directius, però en un context re-tributiu estable de la força de treball. Tot i que la majoria d’empresaris gironins treballen a temps complet, en el 20,4% de les empreses que venen als mercats no locals els directius s’hi ocupen a jornada parcial. Aquesta flexibilitat de la funció directiva, que sembla suggerir efectes d’arrossegament amb altres activitats en l’explicació de la intensitat competitiva de l’empresa gironina, contrasta amb la forta estabilitat de les formes de retribució. En el 97,5% de les empreses gironines que venen principalment fora dels mercats de proximitat, els directius tenen formes de retribució fixa. En el 96,8% de les empreses gironines que venen bàsicament als mercats no locals, els treballadors tenen formes de retribució fixa.

La intensitat competitiva del teixit productiu gironí s’associa a les pràctiques d’innovació formal. Al voltant d’1 de cada 5 empreses que venen principalment als mercats no locals disposa d’un departament propi d’R+D+I. Més del 40% de les empreses que venen fora de Gi-rona han innovat durant els darrers dos anys. 4 de cada 10 d’aquestes empreses que han innovat ho han fet en procés. El 23,3% de les in-novacions introduïdes s’han originat al departament propi de recerca i desenvolupament. I, finalment, tots els àmbits de cooperació en in-novació, ja sia la científica, amb empreses competidores, ja sia a la cadena de valor, tenen un paper rellevant a les empreses que venen als mercats de no proximitat. En canvi, les empreses que venen als mer-cats de la demarcació són molt menys innovadores, i quan innoven es caracteritzen per la presència de pràctiques d’innovació en producte, no formal i menys col·laborativa. Només el 23,4% de les empreses gi-ronines que venen als mercats locals innoven. A més, aquesta inno-vació és en producte (el 53,3% del total), s’origina fora de les estruc-

diversitas76.indb 263 05/02/2013 11:15:07


tures formals de recerca i desenvolupament (el 91,2% són generades pel personal propi no dedicat a investigar o a innovar) i té un caràcter molt menys cooperatiu.

Un altre resultat obtingut molt important és l’associació estadística observada entre l’indicador de competitivitat de l’empresa gironina i els usos intensius de les TIC. El 43,3% de les empreses que venen prin-cipalment lluny dels mercats de proximitat fan un ús intensiu (en 5 o 6 elements de valor) de les TIC. El 41,9% de les empreses gironines que venen als mercats no locals fan un ús mitjà de les TIC. No hi ha cap empresa que vengui bàsicament als mercats de fora de la demarcació que no usi les TIC. D’una altra banda, les empreses que venen als mer-cats de la demarcació es caracteritzen per la seva manca d’intensitat digital. El 36,7% d’empreses de Girona que venen principalment als mercats de la demarcació fan uns usos baixos de les TIC (en 1 o 2 elements de valor). I encara més, 1 de cada 4 empreses que venen als mercats locals no usa les TIC.

Acabem de concloure que el teixit empresarial de Girona té fortes mancances de competitivitat. El fet que només el 8,8% d’empreses vengui als mercats d’exportació i que això representi el modestíssim 2,8% del total de la facturació, limita significativament les possibilitats de l’anàlisi, atesa la manca d’informació. En altres paraules, el fet que a Girona tenir competitivitat signifiqui vendre fora dels mercats locals, de proximitat, ens ha conduït a generar un indicador d’intensitat com-petitiva que agrupa el teixit productiu de la demarcació en dos grups d’empreses: les que venen principalment (més del 80% de la factu-ració) al mercat de Girona (el 84% del total) i les que venen bàsicament (més del 80% de la facturació) als mercats no locals (el 16% del total).

Basant-nos en aquesta divisió, és important assenyalar que el perfil d’intensitat competitiva a l’empresa de Girona s’associa a algunes ca-racterístiques estructurals i de generació de valor de l’activitat produc-tiva. L’empresa competitiva, que ven lluny dels mercats locals, de Gi-rona és diferencialment una empresa industrial, gran, relativament jove i que es localitza a l’àrea urbana de Girona o a les capitals de comarca. A més, presenta uns elements distintius en el seu procés de generació de valor que es poden caracteritzar per l’ampliació de formació de la seva força de treball; unes relacions laborals basades en la flexibilitat

diversitas76.indb 264 05/02/2013 11:15:07


de jornada dels directius i les formes fixes de retribució dels direc-tius i els treballadors; més pràctiques d’innovació formal, en procés i col·laborativa, i uns usos de les TIC força intensius.

En canvi, el gros d’empreses que venen als mercats locals presenta un model competitiu radicalment diferent, molt menys preparat per a la competència als mercats globals. L’activitat terciària, la baixa dimensió, la localització no urbana, l’edat, la feble presència de l’ampliació de formació, les formes menys fixes de retribució, la manca d’innovació o la innovació no formal ni col·laborativa, i uns usos baixos de les TIC caracteritzen aquest grup majoritari d’empreses.

Però, és la intensitat competitiva una estratègia adequada per obtenir bons resultats? Ja hem vist quan analitzàvem el problema de la produc-tivitat que l’eficiència i la competitivitat s’associen positivament. De la mateixa manera, l’empresa gironina més competitiva, la que prin-cipalment ven lluny dels mercats locals, també presenta uns volums de facturació clarament més elevats. Les empreses gironines amb més intensitat competitiva presenten un volum de vendes que multiplica per 1,5 la mitjana de la demarcació. Expressant sobre la base 100 el volum mitjà de vendes de l’empresa de Girona, les empreses més competi-tives han mantingut la seva facturació en valors lleugerament per sobre del 150% de la mitjana durant el període 2007-2010. De fet, i com a element encara més positiu, cal assenyalar que, tot i l’exposició més gran als mercats no locals, les empreses més competitives han man-tingut el seu diferencial de facturació en un període de crisi econòmica molt severa. En canvi, les empreses menys competitives, les que prin-cipalment venen als mercats de proximitat, han situat el seu volum de facturació durant els darrers quatre anys al voltant del 40% per sota de la mitjana de vendes de la demarcació.

Finalment, i per tancar aquest bloc de fets de competitivitat, cal concloure que el perfil d’intensitat competitiva a l’empresa gironina, a més de vincular-se a la productivitat i les vendes, també s’associa a re-sultats positius per als treballadors, en concret a la creació d’ocupació i les millores salarials. Per al 2010 les empreses gironines més compe-titives preveuen un augment notable de l’ocupació del 18,1%, gairebé el triple del 6,2% esperat per a les empreses menys competitives. De la mateixa manera, la retribució mitjana a les empreses amb més inten-

diversitas76.indb 265 05/02/2013 11:15:07


sitat competitiva se situa a l’entorn dels 1.450 euros bruts mensuals, el 23,1% per sobre de la mitjana del teixit productiu de la demarcació. En canvi, la retribució mitjana a les empreses menys competitives se situa lleugerament per sobre dels 1.100 euros bruts mensuals, el –5,6% per sota de la mitjana del teixit empresarial de la demarcació.

diversitas76.indb 266 05/02/2013 11:15:07


Desena. Fonts de competitivitat: la intensitat competitiva (quota de vendes als mercats no locals, 15,2% del total) s’explica pel capital humà, la innovació, els usos de les TIC i la seva complementarietat amb les noves formes d’organització del treball. En canvi, el patró ma-joritari d’avantatge competitiu de l’empresa gironina (les que venen al mercat local) és poc intensiu i es basa en la competència en costos (hores de treball i salaris baixos), l’experiència, la substitució amb els mercats no locals i les formes flexibles de remuneració als directius.

Acabem de constatar que el perfil de l’empresa gironina amb més intensitat competitiva convergeix en alguns dels elements de coinno-vació que la literatura empresarial ha identificat com a més idonis per captar quotes creixents de mercat a l’economia global del coneixement. No obstant això, el fet que les empreses gironines amb més capacitat competitiva presentin uns registres millors d’ampliació del seu capital humà; més pràctiques d’innovació formal, en procés i col·laborativa; uns usos de les TIC més intensius, i uns bons resultats per a l’empresa (productivitat i facturació) i per als treballadors (ocupació i salaris) no certifica que aquests elements determinin la competitivitat, en siguin les fonts.

Amb l’objectiu de contrastar empíricament l’efecte de les noves fonts coinnovadores sobre la competitivitat de l’empresa gironina, hem plantejat dos models de relació causal. El primer model (intensitat competitiva) és una funció explicativa de la capacitat que té l’empresa de Girona per copsar quota de mercat lluny dels mercats de proximitat. És a dir, estableix les relacions de causalitat entre la quota de vendes a Catalunya, a Espanya i als mercats d’exportació i un conjunt de varia-bles independents: el salari, la innovació, els usos de les TIC i la seva complementarietat amb les noves formes d’organització del treball. El segon model (vendes al mercat local) és una funció explicativa de la capacitat que té l’empresa de Girona per copsar quota de mercat als mercats de proximitat, a la mateixa demarcació. Les variables inde-pendents del model són el salari, l’experiència de l’empresa, la quota dels mercats d’Espanya i d’exportació (Unió Europea i resta del món), la jornada completa dels treballadors i la retribució fixa dels directius.

L’anàlisi de la matriu de correlacions entre les variables depen-

diversitas76.indb 267 05/02/2013 11:15:07


dents i independents (multicol·linealitat) dels dos models ens suggereix l’estimació de les relacions de causalitat tal com estan plantejades. A més, el poder explicatiu dels dos models plantejats és elevat (p = 0,000) i el seu nivell d’ajustament (R2 corregida) és acceptable, ja que en cap dels models és inferior al 40%. Així doncs, els dos models plantejats són robustos i explicatius de la intensitat competitiva i de la quota de vendes als mercats de proximitat de l’empresa gironina.

Pel que fa al model de determinants de la intensitat competitiva de l’empresa de Girona, els resultats obtinguts ens assenyalen la presència d’elements de coinnovació en l’explicació de la quota de vendes als mercats de no proximitat. De més a menys significativitat i relle-vància dels coeficients estandarditzats obtinguts, la quota de vendes de l’empresa gironina als mercats de fora de la demarcació s’explica pel salari, la innovació, els usos de les TIC i la seva relació de complemen-tarietat amb les noves formes d’organització del treball. Així doncs, ha estat possible identificar un conjunt minoritari del teixit productiu de Girona, el 15,2% d’empreses que venen fora de la demarcació, que pre-senta fonts coinnovadores d’avantatge competitiu. La intensitat com-petitiva de l’empresa gironina s’explica per la seva capacitat de retri-bució del capital humà, el desenvolupament de pràctiques d’innovació, els usos intensius de les tecnologies digitals i l’establiment de relacions de complementarietat entre els usos de les TIC i les noves formes d’organització del treball.

En canvi, la majoria del teixit productiu de Girona, és a dir, el 84,8% d’empreses que venen a la mateixa demarcació, presenta un model competitiu poc adient per a la competència als mercats globals. Aquest patró competitiu, molt diferent del que assoleix l’empresa giro-nina que ven als mercats de no proximitat, es basa en alguns elements de l’estructura de l’empresa i en el seu marc de relacions laborals. De més a menys significació i rellevància dels coeficients obtinguts, la quota de vendes als mercats locals de l’empresa de Girona s’explica per la jornada completa dels treballadors, el negatiu del salari, el ne-gatiu de la quota de vendes a Espanya, la Unió Europea i la resta del món, l’experiència de l’empresa i el negatiu de la retribució fixa dels directius. En altres paraules, és possible explicar la quota de vendes als mercats locals de l’empresa de Girona a través de les quatre afir-

diversitas76.indb 268 05/02/2013 11:15:07


macions següents. Primera, la venda als mercats locals es fonamenta en la diferenciació per costos laborals. A menys salari, més capacitat de penetració als mercats locals. Segona, la quota de vendes als mer-cats de proximitat s’explica per l’experiència de l’empresa. A més edat, més vendes al mercat local. El gros de l’empresa gironina no aprofita la seva experiència per col·locar béns i serveis als mercats més llunyans. Tercera, i relacionada amb l’anterior, la capacitat de vendre als mercats de no proximitat incideix negativament en l’explicació de les vendes de proximitat. Es genera un efecte de substitució entre les vendes al mercat local i les vendes als mercats llunyans. El teixit productiu de Girona se segmenta entre mercats locals i de no proximitat. I quarta, les vendes als mercats de proximitat s’expliquen per un marc de relacions laborals basat en la jornada completa dels treballadors i la retribució variable dels directius. La capacitat de penetració als mercats locals es basa en un marc de relacions laborals extensiu i que competeix en costos laborals (hores de treball i baixes retribucions) i en la presència de formes flexibles de remuneració directiva.

Així doncs, podem tancar aquesta aproximació a les fonts de la competitivitat de l’empresa de Girona afirmant que la gran majoria del teixit productiu de la demarcació presenta un model d’avantatge competitiu primari i extensiu. La capacitat per vendre als mercats lo-cals no s’aprofita per desenvolupar fonts d’avantatge competitiu més complexes, adients i intensives. Tot el contrari, les fonts de la quota de vendes al mercat local ens suggereixen un segon gran repte per a l’economia gironina: la transformació de les seves fonts de gene-ració de valor. En el context de l’economia global del coneixement, el gros de l’empresa de Girona necessita transformar els seus meca-nismes interns de generació d’avantatge competitiu. Aquest nou model competitiu i intensiu s’ha de basar en el treball qualificat, el nivell i les formes de retribució adequats i la generació d’efectes sinèrgics entre l’experiència de l’empresa i la seva capacitat de copsar quotes de vendes als diversos mercats. Sens dubte, aquest ha de ser el primer pas per evolucionar cap al camí marcat pel conjunt d’empreses que ja venen als mercats llunyans, basant-se en elements de coinnovació ne-cessaris per a la competència al segle xxi.

diversitas76.indb 269 05/02/2013 11:15:07


I onzena. Del Girona rai al Girona en xarxa i al món. El patró de creixement i d’avantatge competitiu extensiu de l’empresa gironina està esgotat. El canvi estructural a l’empresa de Girona passa per la creació d’un nou model de creixement intensiu i coinnovador. La quali-ficació de treballadors i empresaris, les pràctiques d’innovació formal i col·laborativa, les noves formes organitzatives i de relació laboral, els usos intensius de les TIC i les seves relacions de complementarietat marquen el camí a seguir per a la competència amb èxit als mercats globals del coneixement.

En síntesi, i a tall de resum, l’anàlisi no manifesta una relació causal entre els processos de coinnovació, la productivitat i la competitivitat al gros de les empreses gironines. De fet, per trobar aquesta relació hem hagut d’identificar col·lectius d’empreses minoritaris. Algunes de les noves fonts coinnovadores d’eficiència són presents a la quarta part d’empreses gironines que innoven. Algunes de les noves fonts coinnovadores d’avantatge competitiu són presents a la sisena part d’empreses gironines amb intensitat competitiva, és a dir, que venen fora de la demarcació.

Això és així perquè avui l’economia gironina presenta una estructura productiva dual. D’una banda, tenim el gros del seu teixit productiu, que presenta estocs educatius i d’ampliació de formació de treballadors i directius clarament millorables, en el qual les pràctiques d’innovació són molt poc presents i els usos de les TIC són poc intensius. Aquest conjunt majoritari d’empreses, generalment dels serveis, petites i lo-calitzades fora de la conurbació de Girona, mostra un patró de creixe-ment extensiu, és a dir, fonamenta la seva dinàmica d’expansió a llarg termini en un increment de la seva dotació de factors, i en especial del factor treball amb baixa capacitació. És, precisament, per aquest model extensiu que la productivitat del treball a l’empresa gironina evoluciona molt negativament i que, en un context competitiu dominat per la globalització, els problemes de competitivitat són rellevants. De l’altra, un altre conjunt d’empreses, molt més reduït, basa el seu po-tencial de creixement en les relacions de complementarietat entre el capital humà, les noves formes organitzatives, la innovació i els usos intensius de les TIC. És, precisament, en aquest conjunt minoritari d’empreses gironines on es manifesta el nou model de creixement, les

diversitas76.indb 270 05/02/2013 11:15:07


noves fonts d’eficiència i d’avantatge competitiu. En altres paraules, el canvi estructural al teixit empresarial de Girona passa per continuar el camí marcat pel model de creixement de les empreses eficients i amb avantatge competitiu. La llavor del canvi està sembrada, però és dèbil i minoritària. Només falta que treballadors, empresaris, societat civil, universitats, i molt especialment la política pública, no escatimin esfo-rços, tinguin coratge i encertin en el nou camí de l’empresa gironina. Del Girona rai al Girona en xarxa i al món.

Esperem, molt sincerament, que aquesta investigació aporti evidèn-cies per a l’anàlisi i, sobretot, per a la formació d’accions privades i polítiques públiques per al canvi estructural del teixit empresarial de la demarcació. Girona no es mereix una altra cosa. Hi van el seu futur econòmic i la seva articulació social.

diversitas76.indb 271 05/02/2013 11:15:07

diversitas76.indb 272 05/02/2013 11:15:07

bibliogrAFiA

AETIC (2008). Las tecnologías de la información en España. Madrid: Ministerio de Industria, Comercio y Turismo.

AGHION, P.; HOWITT, P. (1998). Endogenous Growth Theory. Cam-bridge (MA): MIT Press.

ALBERS, R. M. (2006). “From James Watt to Wired Networks: Technology and Productivity in the Long Run”, a MAS, M.; SCHREYER, P. (editors), Growth, Capital and New Technologies. Bilbao: Fundación BBVA, pp. 93-112.

ANTONELLI, C.; GEUNA, A.; STEINMUELLER, S. (2000) “Infor-mation and Communication Technologies and the Production, Dis-tribution and Use of Knowledge”, International Journal of Techno-logy Management, 20 (1-2): 72-94.

ARBUSSÀ, A.; BILKFAVI, A.; VALLS, J. (2004). “La I+D en las PYMES: Intensidad y Estrategia”, Universia Business Review, primer trimestre: 41-49.

ARGEMÍ, Ll., VILASECA, J.; TORRENT, J. (2000). Historia del pen-samiento económico. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

ARROW, K.J. (1962). “The Economic Implication of Learning by Doing”, Review of Economic Studies, 29: 155-173.

diversitas76.indb 273 05/02/2013 11:15:07


ARVANITIS, S. (2005). “Computerization, Workplace Organization, Skilled Labour and Firm Productivity: Evidence for the Swiss bu-siness sector”, Economics of Innovation and New Technologies, 14(4):225-249.

ARVANITIS, S.; LOUKIS, E.N. (2009). “Information and Communi-cation Technologies, Human Capital, Workplace Organization and Labour Productivity: A comparative study based on firm-level data for Greece and Switzerland”, Information Economics & Policy, 21(1):43-61.

ATKESON, A.; KEHOE, P.J. (2001). “The Transition to a New Eco-nomy after the Second Industrial Revolution”, NBER Working Paper, 8676, Cambridge (MA).

ATROSTIC, B.K.; NGUYEN, S.V. (2005). “IT and productivity in US manufacturing: Do computers networks matter?”, Economic En-quiry, 43(3):493-506.

AUTOR, D.; LEVY, F; MURNANE, R. J. (2003). “The Skill Con-tent of Recent Technological Change: An Empirical Exploration”, Quarterly Journal of Economics, 118 (4): 1279-1333.

BADESCU, M.; GARCÉS-AYERBE, C. (2009). “The impact of infor-mation technologies on firm productivity: Empirical evidence from Spain”, Technovation, 22(2):122-129.

BAILY, M. N. (2002). “The New Economy: Post Mortem or Second Wind?, Journal of Economic Perspectives, 16 (1): 3-22.

BAILY, M. N.; R. Z. LAWRENCE, R.J. (2001). “Do we have a new e-conomy?”, American Economic Review, 91 (2): 308-313.

BANEGAS, J.; MYRO, R. (2008). Impacto de las tecnologías de la información en la economía española. Madrid: Thomson Civitas.

BARRO, R.; SALA-I.MARTIN, X. (1995). Economic Growth. Cam-bridge (MA): MIT Press.

BARRO, R.J.; MANKIW, N.G.; SALA-I-MARTIN, X. (1995). “Ca-pital Mobility in Neoclassical Models of Growth“, American Eco-nomic Review, 85(1):103-115.

diversitas76.indb 274 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 275

BAUER, T.K.; BENDER, S. (2003). “Technological change, organiza-tional change, and job turnover”, Labour Economics, 11: 265-291.

BECCHETTI, L.; LONDONO, D.A.; PAGANETTO, L. (2003). “ICT investment, productivity and efficiency: Evidence at firm level using stochastic frontier approach”, Journal of Productivity Analysis, 20:143-167.

BLACK, S.E.; LYNCH, L.M. (2001). “How to compete: The impact of workplace practices and information technology on productivity”, Review of Economics and Statistics, 83(3):434-445.

BLACK, S.E.; LYNCH, L.M. (2004). “What’s driving the new eco-nomy: The benefits of workplace innovation”, Economic Journal, 114(493):97-116.

BLOOM, N.; DRACA, M.; KRETSCHMER, T.; VAN REENEN, J. (2005). “IT productivity spillovers and investment: Evidence from a panel of UK firms”, CEP Discussion Paper, 675.

BRESNAHAN, T. F.; TRAJTENBERG, M. (1995). “General Purpose Technologies: Engines of Growth?”, Journal of Econometrics, 65 (1): 83-108.

BRESNAHAN, T.F.; BRYNJOLFSSON, E.; HITT, L.M. (2002). “In-formation technology, workplace organization and the demand for skilled labor: A firm-level evidence”, Quarterly Journal of Econo-mics, 117(1):339-376.

BRYNJOLFSSON, E.; RENSHAW, A.A.; VAN ALSTYNE, M. (1997). “The Matrix of Change. A Tool for Business Process Reen-gineering”, Sloan Management Review (hivern): 37-54.

BRYNJOLFSSON, E.; HITT, L.M. (2000). “Beyond computation: In-formation technology, organizational transformation, and business performance”, Journal of Economic Perspectives, 14(4):23-48.

BRYNJOLFSSON, E.; HITT, L.M. (2003). “Computing producti-vity: firm-level evidence”, Review of Economics and Statistics, 85(4):793-808.

diversitas76.indb 275 05/02/2013 11:15:08


BROUSSEAU, E.; CURIEN, N. (ed.) (2007). Internet and Digital Economics. Principles, methods and applications. Cambrige (MA): Cambridge University Press.

BUENO-CAMPOS, E. (1997). Organización de Empresas: Estruc-tura, Procesos y Modelos. Madrid: Pirámide.

BUENO-CAMPOS, E. (2002). “Globalización, sociedad red y compe-tencia. Hacia un nuevo modelo de empresa”, Revista de Economía Mundial, 7:23-37.

CAMAGNI, R; CAPELLO, R. (2006). “Knowledge-based economy and knowledge creation: The role of space”, a FRATESI, U; SENN, L. (eds.). The economics of interconnected territories. Berlín: Springer Verlag.

CAPELLO, R. (2006). “La economía regional tras cincuenta años: De-sarrollos teóricos recientes y desafíos futuros”, Investigaciones Re-gionales, 9: 169-192.

CAPELLO, R,; CAMAGNI, R.; CHIZZOLINI, B.; FRATESI, U. (2008). Modelling regional scenarios for the enlarged Europe. Eu-ropean Competitiveness and global strategies. Berlín i Heidelberg: Springer.

CAROLI, E.; VAN REENEN, J. (2001). “Skill biased organizational change? Evidence form a panel of British and French establish-ments”, Quarterly Journal of Economics, 116(4):1449-1492.

CASSELLI, F.; COLEMAN, J. (2001). “The U.S. Structural Transfor-mation and Regional Convergence: A Reinterpretation”, Journal of Political Economy, 109(3): 584-616.

CASSELLI, F.; TENREYRO, S. (2004). “Is Poland the Next Spain?, Public Policy Discussion Papers 04-8. Boston (MA): Federal Re-serve Bank of Boston.

CASTELLS, M. (1996/2000). La era de la información: economía, so-ciedad y cultura. Vol.1: la sociedad red. Madrid: Alianza.

CASTELLS, M. (2004). The Information Society. A cross cultural perspective. Cheltenham/ Northampton (MA): Edward Elgar.

diversitas76.indb 276 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 277

CHANDLER, A.D.Jr. (1962). Strategy and Structure. Chapters in the History of the American Industrial Enterprise. Cambridge (MA): MIT Press.

CHANDLER, A.D.Jr. (1977). The Visible Hand: The Managerial Re-volution in American Business. Cambridge (MA): Harvard Univer-sity Press.

CHANDLER, A.D.Jr. (1994). “The Competitive Performance of U.S. Industrial Enterprises since the Second World War”, Business His-tory Review, 68: 1-72.

CHILD, J.; McGRATH, R.G. (2001). “The Organizations Unfettered: Organizational Form in an Information-Intensive Economy”, Aca-demy of Management Journal, 44(6): 1135-1149.

CLAYTON, T.; SADUN, R.; FAROOQUI, S. (2007). “IT investment, ICT use and UK firm productivity”, a WOULTER, T. (ed.). Mea-suring the new economy. Statistics between Hard-Boiled indicators and intangible phenomena. Amsterdam: Statistics Netherlands i El-sevier, 103-126.

COMECHE-MARTÍNEZ, J.M. (2002). “Comportamiento de la PYME española frente a la innovación. Un factor de competitividad”, Alta Dirección, 38(224): 21-26.

CORIAT, B. (1982). El taller y el cronómetro. Ensayo sobre el taylo-rismo, el fordismo y la producción en masa. Madrid: Siglo XXI.

CORIAT, B. (1993). El taller y el robot. Ensayos sobre fordismo y la producción en masa la era de la electrónica. Madrid: Siglo XXI.

CORIAT, B. (1995). “Variety, Routines and Networks: The Metamor-phosis of Fordists Firms”, Industrial and Corporate Change, 4 (1): 205-227.

CRISTINI, A.; GAJ, A.; LABORY, S.; LEONI, R. (2003). “Flat hie-rarchical structure, bundles of new work practices and firm perfor-mance”, Rivista Italiana degli Economisti, 2:313-330.

DAVID, P. A. (1990). “The Dynamo and the Computer: An Historical Perspective on the Modern Productivity Paradox”, American Eco-nomic Review, Papers and Proceedings, 80: 355-361.

diversitas76.indb 277 05/02/2013 11:15:08


DE LA FUENTE, A. (1992). “Histoire d’A: Crecimiento y Progreso Técnico”, Investigaciones Económicas, 16 (3): 331-391.

DE LONG, B. (2001). “A Historical Perspective on the New Eco-nomy”. Montreal: Montreal New Economy Conference.

DESHPANDÉ, R.; FARLEY, J.U. (1998). “Measuring market orienta-tion: generalization and synthesis”, Journal of Market Focused Ma-nagement, 2: 213-232.

DÍAZ, A.; TORRENT, J. (2010). “¿Pueden el uso de las TIC y la inver-sión en intangibles mejorar la competitividad? Un análisis empírico para la empresa catalana”, Estudios de Economía Aplicada, 28(2): 1-24.

DOLFSMA, W.; SOETE, J. (2006). Understanding the Dynamics of a Knowledge Economy. Cheltenham/ Northampton (MA): Edward Elgar.

DONATE, M. (2007). Estrategias de conocimiento e innovación. Re-laciones y análisis de sus efectos en los resultados empresariales. Madrid: Consejo Económico y Social (CES).

DOSI, G., FREEMAN, C.; NELSON, R.; SILVERBERG, G.; SOETE, L. (1988). Technical Change and Economic Theory. Londres i Nova York: Pinter.

DRACA, M.; SADUN, R.; VAN REENEN, J. (2007). “Productivity and ICT: A Review of the evidence”, a MANSELL, R. et al (eds.). The Oxford Handbook of Information and Communication Techno-logies. Oxford i Nova York: Oxford University Press, 100-147.

DUTTA, S.; MIA, I. (coord.) (2008). The Global Information Techno-logy Report 2007-2008. Nova York: Palgrave MacMillan.

EITO (2009). European Information Technologies Observatory (EITO). Hannover: EITO.

FAGERBERG, J. (2002). Technology, Growth and Competitiveness. Cheltenham/ Northampton (MA): Edward Elgar.

diversitas76.indb 278 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 279

FERNÁNDEZ-MENÉNDEZ, J.; LÓPEZ-SANCHEZ, J.I., RODRÍ-GUEZ, A.; SANTULLI, F. (2008). “Inversión y uso de las TIC e Internet: el impacto sobre la productividad y la eficiencia técnica de las empresas españolas”, a BERUMEN, S.; ARRIAZA, K. (eds.). Evolución y desarrollo de las TIC en la economía del conocimiento. Madrid: Ecobook-Editorial del Economista, 117-145.

FICAPAL, P. (2008). “TIC, canvi organitzatiu i qualificació del tre-ball. Una aproximació empírica a les fonts de la productivitat del treball de l’empresa catalana”, Tesi doctoral. Barcelona: Universitat Oberta de Catalunya.

FICAPAL, P. (2008). “L’organització en xarxa del treball: una aproxi-mació empírica per a l’empresa catalana”, UOC Papers, 6: 14-30.

FORAY, D. (2004). The Economics of Knowledge. Cambridge (MA): MIT Press.

FORAY, D.; LUNDVALL, B-A. (1996). “The Knowledge-Based Eco-nomy: From the Economics of Knowledge to the Learning Eco-nomy”, a OCDE, Employment and Growth in the Knowledge-based Economy. París: OCDE.

FOSS, N.J. (2002). “New organizationals forms: Critical perspectives”, International Journal of the Economics of Business, 9(1): 1-8.

FOSS, N.J. (2005). Strategy, Economic Organization, and the Knowledge Economy. The Coordination of Firms and Resources. Oxford i Nova York: Oxford University Press.

GALÁN, J.I. (2006). Diseño organizativo. Madrid: Thompson

GORDON, R. J. (2004). “The 1920s and the 1990s in Mutual Reflec-tion”, Economic History Conference: Understanding the 1990s: The Long Term Perspective. Duke University.

GREENAN, N.; L’HORTY, Y.; MAIRESSE, J. (2002). Productivity, inequality, and the digital economy. A transatlantic perspective. Cambridge (MA): MIT Press.

diversitas76.indb 279 05/02/2013 11:15:08


GRETTON, P.; GALI, J.; PARHAM, D. (2004). “The effects of ICTs and complementary innovations on Australia productivity growth”, a OECD (ed.): The Economic Impact of ICT: Measurement, Evi-dence and Implications. París: OCDE.

GROSSMAN, G.M.; HELPMAN, E. (1991). Innovation and Growth in the Global Economy. Cambridge (MA): MIT Press.

HAND, J.; LEV, B. (2003). Intangible assets. Values, measures, and risks. Oxford i Nova York: Oxford University Press.

HARRISON, B. (1997). Lean and Mean. The Changing Landscape of Corporate Power in the Age of Flexibility. Nova York: Guilford Press.

HEMPELL, T. (2005). “Does experience matter? Innovations and the productivity of information and communication technologies in German services”, Economics of Innovation and New Technologies, 14(4):277-303.

HEMPELL, T.; ZWICK, T. (2008). “New technology, work organiza-tion, and innovation”, Economics of Innovation and New Technolo-gies, 17(4):331-354.

HERNANDO, I.; NÚÑEZ, S. (2004). “The contribution of ICT to eco-nomic activity: A growth accounting exercise with Spanish firm-level data”, Investigaciones Económicas, 28(2):315-348.

HUERTA, E. (ed.), BAYO, J.A.; GARCÍA OLAVERRI, C.; MERINO, J. (2002). Los desafíos de la competitividad. La innovación orga-nizativa y tecnológica en la empresa española. Bilbao: Fundación BBVA.

JARRILLO, J.C. (1988). “On strategic networks”, Strategic Manage-ment Journal, 9: 31-41.

JIMÉNEZ, A.I.; TORRENT, J. (2009). “Orientación proactiva hacia el cliente, cooperación y uso de las TIC: un análisis empírico sobre sus interrelaciones y efectos como potenciadores de la innovación en producto”, Innovar, 19(33): 55-75.

diversitas76.indb 280 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 281

JORGENSON, D.W.; VU, K. (2007). “Information Technology and the World Growth resurgence”, German Economic Review, 8(2): 122-145.

JORGENSON, D.W.; HO, M.S.; STIROH, K.J. (2005). Productivity. Volume 3. Information technologies and the American growth re-surgence. Cambridge (MA): MIT Press.

JORGENSON, D.W.; HO, M.S.; STIROH, K.J. (2008). “A retrospec-tive look at the US productivity growth resurgence”, Journal of Economic Perspectives, 22(1): 3-24.

JOSSERAND, E. (2004). The Network Organization. The Experience of Leading French Multinationals. Cheltenham / Northampton (MA): Edward Elgar.

JOVANOVIC, B.; ROUSEAU, P. L. (2006). ”General Purpose Techno-logies” a AGHION, P.; DURLAUF (eds). Handbook of Economic Growth. Amsterdam: Elsevier North-Holland, pp. 1182-1226.

KRANZBERG, M. (1985). “The information age: evolution or revo-lution?”, a KRANZBERG, M. (ed.). Information Technologies and Social Transformation. Washington D.C.: National Academy of En-gineering.

KHUN, T.S. (1971). La estructura de las revoluciones científicas. Mèxic D.F.: Fondo de Cultura Económica.

KRUGMAN, P. (1991). Geography and trade. Cambridge (MA): MIT Press.

KRUGMAN, P. (1995). “Growing World Trade: Causes and Conse-quences”, Brooking Papers on Economic Activity, 1: 327-377.

KRUGMAN, P.; VENABLES, A. (1995). “Globalization and the in-equality of nations”, Quarterly Journal of Economics, 110: 857-880.

LANGLOIS, R.N.; ROBERTSON, P.L. (1995). Firms, Markets, and Economic Change. A Dynamic Theory of Business Institutions. Londres: Routledge.

diversitas76.indb 281 05/02/2013 11:15:08


LAZONICK, W. H. (1991). Business Organization and the Myth of the Market Economy. Nova York: Cambridge University Press.

LEONI, R. (ed.) (2008). Economia dell’innovazione. Disegni organiz-zativi, pratiche lavorative e performance d’impresa. Roma: Fran-coAngeli.

LLADÓS, J.; TORRENT, J. et al. (2003). Girona 2010. Les comarques gironines davant del repte de la nova economia global. Girona: Cambra de Comerç de Girona.

LOPEZ-SÁNCHEZ, J.I. (2004). “¿Pueden las tecnologías de la infor-mación mejorar la productividad?”, Universia Business Review, 1:82-95.

LÓPEZ-SÁNCHEZ, J.I.; MINGUELA, B.; RODRÍGUEZ, A.; SANTULLI, F. (2006). “Is the internet productive? A firm-level analysis”, Technovation, 26(7):821-826.

LUCAS, R.E. (1988). “On the Mechanics of Economic Development”, Journal of Monetary Economics, 22: 3-42.

LUNDVALL, B-A.; JOHNSON, B. (1994). “The Learning Economy”, Journal of Industry Studies, 1 (2): 23-42.

MANSELL, R.; AVGEOU, C.; QUAH, D.; SILVERSTONE, R. (2007). The Oxford Handbook of Information and Communication Technologies. Londres: Oxford University Press.

MARX, K. (1867/1883). El capital: crítica de la economía política. Madrid: Ediciones Akal, 2000.

MARISTANY, F.; BLÁZQUEZ, D. (2008). Las tecnologías de la in-formación en las empresas españolas. Situación 2002/2007. Ma-drid: Fundación EOI.

MAS, M.; QUESADA, J. (2005). Las nuevas tecnologías y el creci-miento económico en España. Bilbao: Fundación BBVA.

MAS, M.; SCHREYER, P. (2006). Growth, Capital and New Techno-logies. Bilbao: Fundación BBVA.

MAS, M.; ROBLEDO, J.C. (2010). Productividad: una perspectiva in-ternacional y sectorial. Bilbao: Fundación BBVA.

diversitas76.indb 282 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 283

MATTEUCCI, N.; O’MAHONEY, M.; ROBINSON, C.; ZWICK, T. (2005). “Productivity workplace Performance and ICT: Evidence from Europe and the US”, Scottish Journal of Political Economy, 52(3):359-386.

MCCLELLAN, J. E.; DORN, H. (1999). Science and Technology in World History: An Introduction. Nova York i Baltimore: John Hop-kins University Press.

MILGROM, P.; ROBERTS, J. (1990). “The Economics of Modern Manufacturing: Technology, Strategy, and Organization”, American Economic Review, 80(3): 511-525.

MILGROM, P.; ROBERTS, J. (1992). Economics, Organization and Management. Englewood Cliffs (NJ): Prentice-Hall.

MINTZBERG, H. (1988). La Estructuración de las Organizaciones. Barcelona: Ariel.

MOKYR, J. (1990). The Level of Riches: Technological Creativity and Economic Progress. Oxford i Nova York: Oxford University Press.

MOKYR, J. (2008). Los dones de Atenea. Los orígenes históricos de la economía del conocimiento. Barcelona: Marcial Pons.

MURPHY, M. (2002). “Organisational Changes and Firm Perfor-mance”, OECD STI Working Papers 2002, 14.

NARVER, J.; SLATER, S.F.; MACLACHLAN, D.L. (2004). “Respon-sive and proactive market orientation and new-product success”, Journal of Product Innovation Management, 21: 334-347.

NEEF, D. (1988). The Knowledge Economy. Boston (MA): But-terworth i Heinemann.

NEEF, D.; SIESFELD, G.A.; CEFOLA, J. (1988). The Economic Im-pact of Knowledge. Boston (MA): Butterworth i Heinemann.

NEUMARK, D.; REED, D. (2004). “Employment Relationships in the New Economy”, Labour Economics, 11:1-31.

NONAKA, I. (1991). “The Knowledge Creating Company”, Harvard Business Review, novembre-desembre: 28-47.

diversitas76.indb 283 05/02/2013 11:15:08


NONAKA, I.; TAKEUCHI, T. (1995). The Knowledge Creating Com-pany. Oxford i Nova York: Oxford University Press.

NONAKA, I.; BYOSIERE, P. (2000). Las sociedades del conoci-miento. Bilbao: Ediciones PMP.

NORTON, R.D. (2001). Creating a New Economy. Cheltenham/Nor-thampton (MA): Edward Elgar.

NÚÑEZ, S. (2001). “Las nuevas tecnologías y su contribución al creci-miento económico español”, Economía Industrial, 304: 61-72.

OBSERVATORIO DE LA PEQUEÑA Y MEDIANA EMPRESA (2009). Informe sobre la PYME 2009. Madrid: Colección Panorama PYME.

Disponible en línia a: http://www.ipyme.org/Publicaciones/INFOR-MEPYME09.pdf

OCDE (1999). Tableau de bord de l’OCDE de la Science, de la Tech-nologie et de l’Industrie 1999. Mesurer les économies fondées sur le savoir. París : OCDE.

OCDE (2002). Measuring the Information Economy. París: OCDE.

OCDE (2003). ICT and Economic Growth. Evidence from OECD Cou-ntries, Industries and Firms. París: OCDE.

OCDE (2006). Information Technology Outlook. París: OECD.

OCDE (2008). Information Technology Outlook. París: OECD.

OLIVER, J. et al. (2000). De la Gran Gerona a l’àrea urbana de Gi-rona. La transformació econòmica de la ciutat el darrer quart del segle. Girona: Ajuntament de Girona i Caixa Catalunya.

OSTERMAN, P. (1994). “How Common Is Workplace Transforma-tions and Who Adopts It?”, Industrial and Labour Relations Re-view, 47(2): 173-187.

OSTERMAN, P. (1995). “Skill, Training, and Work Organization in American Establishments”, Industrial Relations, 34(2): 125-146.

OSTERMAN, P. (2000). “Work Reorganization in an Era of Restructu-ring: Trends in Diffusion and Effects on Employee Welfare”, Indus-trial and Labour Relations Review, 53(2): 179-196.

diversitas76.indb 284 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 285

OUCHI, W.G. (1980). “Markets, bureaucracies and clans”, Adminis-trative Science Quarterly, 25(1): 129-141.

PASSINETTI, L.L. (1989). Cambio estructural y crecimiento econó-mico. Madrid: Pirámide.

PÉREZ, C. (2002). Technological Revolutions and Financial Capital. Cheltenham/ Northampton (MA): Edward Elgar.

PÉREZ, F.; MAUDOS, J.; PASTOR, J.M.; SERRANO, L. (2006). Productividad e internacionalización. El crecimiento español ante los nuevos cambios estructurales. Bilbao: Fundación BBVA

PILAT, D. (2006). “The impacts of ICT on productivity growth: Pers-pectives from the aggregate, industry and firm level”, a MAS, M.; SCHREYER, P. (dir.): Growth, capital and new technologies. Bilbao: Fundación BBVA, 113-147.

PIORE, M.J.; SABEL, C.F. (1984). The Second Industrial Divide: Possibilities for Prosperity. Nova York: Basic Books.

POLANYI, M. (1978). Personal Knowledge. Londres i Nova York: Routledge.

PORTER, M.E. (1980). Competitive Strategy. Nova York: The Free Press.

PORTER, M.E. (1985). Competitive Advantage. Creating and Sustai-ning Superior Performance. Nova York: The Free Press.

PORTER, M.E. (1990). The Competitive Advantage of Nations. Lon-dres: Macmillan.

PORTER, M.E. (2001). “Strategy and the Internet”, Harvard Business Review (març): 62-78.

QIAN, Y.; ROLAND, G.; XU, CH. (2006). “Coordination and Experi-mentation in M-Form and U-Form Organizations”, Journal of Poli-tical Economy, 114(2): 366-402.

REIG, E. et al. (2007). Competitividad, crecimiento y capitalización de las regiones españolas. Bilbao: Fundación BBVA.

RICKETTS, M. (2002). The Economics of Business Enterprise. Chelt-enham / Northampton (MA): Edward Elgar.

diversitas76.indb 285 05/02/2013 11:15:08


ROBERTSON, P.L.; ALSTON, J.L. (1992). “Technological choice and the organization of work in capitalist firms”, The Economic History Review, 45(2): 330-349.

RODRIGUES, M. J. (2002). The New Knowledge Economy in Europe. A Strategy for International Competitiveness and Social Cohesion. Cheltenham/Northampton (MA): Edward Elgar.

ROMER, P.M. (1986). “Increasing Returns and Long-Run Growth”, Journal of Political Economy, 94 (5): 1002-1037.

ROMER, P.M. (1990). “Endogenous Technical Change”, Journal of Political Economy, 98 (5): s71-102.

ROONEY, D.; HEARN, G.; NINAN, A. (2005). Handbook on the Knowledge Economy. Cheltenham/Northampton (MA): Edward Elgar.

ROSENBERG, N. (1976). Perspectives on Technology. Cambridge (MA): Cambridge University Press.

SABEL, C.F.; ZEITLIN, J. (1997). World of Possibilities. Flexibi-lity and Mass Production in Western industrialization. Cambridge (MA): Cambridge University Press.

SALONER, G.; SHEPARD, A.; PODOLNY, J. (2001). Strategic Ma-nagement. Nova York: John Wiley & Sons.

SALTER, W.E.G. (1960). Productivity and Technical Change. Cam-bridge (MA): Cambridge University Press.

SANSALVADÓ-TRIBÓ, M. (2006). “La innovación y la internaciona-lización de la PYME catalana”, X Congreso de Ingeniería de Orga-nización, Valencia: 7-8 setembre. Disponible en línia a: http://io.us.es/cio2006/docs/000145_final.pdf.

SANTOS-VIJANDE, M.L.; SANZO-PÉREZ, M.J.; GARCÍA-RO-DRÍGUEZ, N.; TRESPALACIOS-GUITIÉRREZ, J.A. (2009). “Procesos de aprendizaje en las PYMES industriales españolas: efectos de la innovación, calidad de la oferta y resultados empresa-riales”, Innovar, 19(33): 35-54.

diversitas76.indb 286 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 287

SCHULTZ, T.W. (1961). “Investment in human capital”, American Economic Review, març: 1-17.

SCHUMPETER, J. A. (1934). The Theory of Economic Development. Nova York: Oxford University Press.

SCHUMPETER, J. A. (1954). Historia del Análisis Económico. Barce-lona, Ariel, 1995.

SHAIKEN, H. (1985). Work Transformed: Automation and Labor in the Computer Age. Nova York: Holt, Rinehart & Winston.

SHAPIRO, C.; VARIAN, H.R. (1999). Information Rules. A Strategic Guide to the Network Economy. Boston (MA). Harvard Business School Press.

SHY, O. (2001). The Economics of Network Industries. Cambridge (MA): Cambridge University Press.

STERH, N. (2002). Knowledge and Economic Conduct. The Social Foundations of the Modern Economy. Toronto: Toronto University Press.

SALAS-FUMÀS, V. (1987). Economía de la empresa: decisiones y or-ganización. Barcelona: Ariel.

SOLÉ, F.; VALLS, J.; CONDOM, P.; PÉREZ, A.; AMORES, X.; BIKFALVI, A. (2003). Èxit de mercat i innovació. Anàlisi del com-portament innovador de 60 PIMES catalanes. Barcelona: Col·lecció d’Estudis Catalunya Innovació. CIDEM.

SOLOW, R.M. (1956). “A Contribution to the Theory of Economic Growth”, Quarterly Journal of Economics, 70 (1): 65-94.

SOLOW, R.M. (1957). “Technical Change and the Aggregate Produc-tion Function”, Review of Economics and Statistics, 39: 312-320.

SWAN, T.W. (1956). “Economic Growth and Capital Accumulation”, The Economic Record, novembre: 39-62.

TERRICABRAS, J. M. (2001). El pensament filosòfic i científic. Bar-celona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya i Enciclo-pèdia Catalana.

diversitas76.indb 287 05/02/2013 11:15:08


THUROW, L. (2000). Construir riqueza. Las nuevas reglas para indi-viduos, empresas y naciones en una economía basada en el conoci-miento. Buenos Aires: Javier Vegara Editor.

TIMMER, M.P; INKLAAR, R.; O’MAHONY, M.; VAN ARK, B. (2010). Economic Growth in Europe. A comparative Industry Pers-pective. Cambridge: Cambridge University Press.

TORRENT, J. (2002). “De la nueva economía a la economía del cono-cimiento. Hacia la tercera revolución industrial”, Revista de Eco-nomía Mundial, 7: 39-68.

TORRENT, J. (2004). Innovació tecnològica, creixement econòmic i economia del coneixement. Barcelona: Edicions del Consell de Tre-ball, Econòmic i Social de Catalunya (CTESC), Generalitat de Ca-talunya.

TORRENT, J. (2006). “TIC, conocimiento y crecimiento económico: la contribución empírica de Jorgenson, Ho y Stiroh”, UOC Papers, 2: 1-15.

TORRENT, J. (2007). “TIC i coneixement a Catalunya”, a LLADÓS, J.; MESEGUER, A.; TORRENT, J.; VILASECA, J. Anàlisi del teixit industrial de Catalunya a partir de la taula Input/Output”, Pa-pers d’economia industrial, 25: 144-175.

TORRENT, J. (2008). “tic, conocimiento y actividad económica: hacia la economía del conocimiento”, a BERUMEN, S.; ARRIAZA, K. (ed.). Evolución y desarrollo de las TIC en la economía del conoci-miento. Madrid: Ecobook- Editorial del Economista, pp. 35-74.

TORRENT, J. (2009). “Knowledge, Networks and Economic Activity: Revisiting the Network Effects in the Knowledge Economy”, UOC Papers, 8: 3-22.

TORRENT, J. (2009). “Anàlisi de la productivitat i la competitivitat a l’empresa gironina. Concrecions del canvi de model productiu”, @-tech 2009: Fòrum de les noves tecnologies a les comarques giro-nines. Girona: 11 de novembre.

TORRENT, J. (2010). “Crisis, redes y empresa: implicaciones direc-tivas y de gestión del cambio estructural”, Harvard Deusto Busi-ness Review, març: 71-79.

diversitas76.indb 288 05/02/2013 11:15:08

bibliOgrafia 289

TORRENT, J. (2010). “Competitivitat internacional. Cap a les noves fonts coinnovadores del creixement industrial?”, Papers d’Economia Industrial, 32: 177-194.

TORRENT, J.; VILASECA, J. (2008). “TIC, conocimiento y produc-tividad del trabajo. Un ejercicio de descomposición de la eficiencia sectorial de la economía española a partir del análisis Input/Output” a DÍAZ, A. (coord.). Nuevas tecnologías, nuevos mercados de tra-bajo. Madrid: Mundi Prensa, pp. 173-223.

TORRENT, J.; FICAPAL, P. (2008). “TIC, organización y producti-vidad del trabajo. Un análisis de las fuentes co-innovadoras de la eficiencia laboral en la empresa catalana” a DÍAZ, A. (coord.). Nuevas tecnologías, nuevos mercados de trabajo. Madrid: Mundi Prensa, pp. 85-127.

TORRENT, J.; FICAPAL, P. (2009). TIC, conocimiento, redes y tra-bajo. Barcelona: Edicions de la Universitat Oberta de Catalunya.

TORRENT, J.; FICAPAL, P. (2010). “TIC, co-innovación y producti-vidad empresarial: evidencia empírica para Cataluña y comparación internacional de resultados”, Revista de Economía Mundial, 26: 205-235.

TORRENT, J.; FICAPAL, P. (2010). “TIC, cualificación, organización y productividad del trabajo: un análisis empírico sobre las nuevas fuentes de la eficiencia empresarial en Cataluña”, Investigaciones Regionales (en premsa).

TORRENT, J. et al. (2008) La empresa red. Tecnologías de la Infor-mación y la Comunicación, Productividad y Competitividad. Bar-celona: Ariel.

TORRENT, J.; DÍAZ, A.; FICAPAL, P.; JIMÉNEZ, A.I.; CURÓS, P.; SOLER, I. (2010). L’empresa de l’àrea urbana de Girona (AUG) a l’economia del coneixement. Girona: Universitat Oberta de Cata-lunya, Oficina de les TIC de Girona i Ajuntament de Girona.

TOTTERDILL. P. (2002). Developing New Forms of Work Organiza-tion: The Role of the Main Actors. Brusel·les: Comissió Europea.

TUOMI, I. (1999). Corporate Knowledge. Theory and Practice of In-telligent Organizations. Helsinki: Metaxis.

diversitas76.indb 289 05/02/2013 11:15:09


VALDALISO, J.M.; LÓPEZ, S. (2000). Historia económica de la em-presa. Barcelona: Crítica.

VALLS, J.; MANCEBO, N.; GUIA, J.; BIKFALVI,A.; CASADESÚS,M. (2004). “Innovacions organitzatives i competiti-vitat industrial”, Papers d’Economia Industrial, 20. Barcelona: De-partament de Treball i Indústria, Generalitat de Catalunya

VAN ARK, B.; MELKA, J.; MULDER, M.; TIMMER, M.; YPMA, G. (2003). ICT investment and growth accounts for the European Union, 1980-2000. Brussel·les: Comissió Europea.

VÁZQUEZ-BARQUERO, A. (2007). “Desarrollo endógeno. Teorías y políticas de desarrollo territorial”, Investigaciones Regionales, 11: 183-210.

VENABLES, A.J. (2005). Economic Geography, Spatial Interactions in the World Economy. Oxford i Nova York: Oxford University Press.

VENTURA, J. (1997). “Growth and Interdependence”, Quarterly Journal of Economics, 112(1): 57-84.

VICKERY, G.; WURZBURG, W. (1998). “The Challenge of Mea-suring and Evaluating Organizational Change in Enterprises”, a OCDE (ed.). Measuring Intangible Investment. París: OCDE.

VILASECA, J.; TORRENT, J. (2003). “Conocimiento, trabajo y acti-vidad económica en España. Un análisis empírico de las relaciones ingreso-gasto”, Economía Industrial, 348: 53-66.

VILASECA, J.; TORRENT, J. (2004). ICTs and transformation in Catalan companies. Barcelona: Centre d’Innovació i Desenvolupa-ment Empresarial (CIDEM), Generalitat de Catalunya.

VILASECA, J.; TORRENT, J. (2005). Principios de Economía del Co-nocimiento. Hacia una economía global del conocimiento. Madrid: Pirámide.

VILASECA, J.; TORRENT, J. (2006). “TIC, conocimiento y creci-miento económico. Un análisis empírico, agregado e internacional sobre las fuentes de la productividad”, Economía Industrial, 360: 41-60.

diversitas76.indb 290 05/02/2013 11:15:09

bibliOgrafia 291

VILASECA, J; TORRENT, J.; JIMÉNEZ, A.I. (2007). “ICT Use in Marketing as Innovation Success Factor: Enhancing Cooperation in New Product Development Process”, European Journal of Innova-tion Management, 10(2): 268-288.

VIVARELLI, M.; PIANTA, M. (2000). The Employment Impact of In-novation. Evidence and Policy. Londres i Nova York: Routledge.

WILLIAMSON, O.E. (1975). Markets and Hierarchies, Analysis and Antitrust Implications: A Study in the Economics of Internal Orga-nization. Nova York: Free Press.

WILLIAMSON, O.E. (1980). “The Organization of Work. A Compara-tive Institutional Assessment”, Journal of Economic Behaviour and Organization, 1:5-38.

diversitas76.indb 291 05/02/2013 11:15:09

diversitas76.indb 292 05/02/2013 11:15:09

AnnExos

diversitas76.indb 293 05/02/2013 11:15:09

diversitas76.indb 294 05/02/2013 11:15:09

AnnEx 1QüEstionAri DE lA invEstigACió

N. qüestionari (no l’ompliu) N1

ArgUmEntAri

Hola, bon dia/ bona tarda, m’agradaria parlar amb el responsable de l’empresa / director general / gerent. Li truco de part de la Universitat Oberta de Catalunya, perquè estem fent un estudi encarregat per l’Observatori de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació de Girona i que compta amb la col·laboració de la Secretaria de Telecomunicacions i Societat de la Infor-mació de la Generalitat de Catalunya, la Diputació de Girona, la Cambra de Comerç de Girona, l’Ajuntament de Girona i la Universitat de Girona.

L’estudi vol analitzar l’actualitat de les empreses de les comarques de Girona i les seves perspectives de futur. Li volia demanar 20 minuts del seu temps per tal de poder recollir la seva opinió en aquest estudi.

Tingui present que totes les preguntes que li farem a continuació s’emmarquen en l’àmbit de la seva empresa, que l’entrevista és anònima i que les dades són totalment confidencials.

F.1. Per començar, em podria dir quina activitat desenvolupa la seva empresa?

________________________________________________________________________ F1

F.2. I em podria dir quina és l’activitat principal de l’empresa segons la co-dificació CCAE, si us plau? (Si desconeix el codi, que ens descrigui de manera precisa l’epígraf d’activitat sota el qual està inscrita.)

(Anoteu el codi CCAE.) F2

diversitas76.indb 295 05/02/2013 11:15:09


F.3. Sector d’activitat:

F3 Quotes

Indústria i construcció 1

Comerç 2

Hoteleria, restauració i turisme 3

Altres serveis 4

F.4. Mida de l’empresa: Quin és el nombre de persones que tenen una re-lació laboral / treballen a la seva empresa actualment? (Anoteu el nombre exacte i després codifiqueu-ho.)

Nombre de treballadors F4

F4_1

5 o menys treballadors 1

De 6 a 9 treballadors 2



100 o més treballadors 5

F.5. Quants / Quin percentatge d’aquests són directius? (Persones que prenen les decisions a la seva empresa de tipus directiu.)

(Alternativa: Com s’expressin, una o l’altra, normalment en funció de la dimensió.)

Nombre de directius F5_1Percentatge de directius % F5_2

F.6. Comarca: (Codifiqueu-ho.)

F6 Quotes

Alt Empordà 1

Baix Empordà 2

Cerdanya 3

Garrotxa 4

diversitas76.indb 296 05/02/2013 11:15:09

annex 1. QüestiOnari de la investigació 297

Gironès 5

Pla de l’Estany 6

Ripollès 7

La Selva 8

F.7. Em podria dir en quin municipi es troba la seva empresa?

_________________________________________________________________________________ F6

F.8. Urbanització: (No ho llegiu, codifiqueu-ho després.)

F8 Quotes

Àrea urbana de Girona (AUG)1 1

Capitals de comarca (menys Girona) 2

Municipis de més de 20.000 h. (incloent-hi els estacionals) 3

Resta 4

1. L’àrea urbana de Girona (AUG) la integren els municipis següents: Aiguaviva, Bescanó, Bordils, Canet d’Adri, Celrà, Cervià de Ter, Colomers, Flaçà, Fornells de la Selva, Garrigoles, Girona, Juià, Llambilles, Madre-manya, Palol de Revardit, Quart, Riudellots de la Selva, Salt, Sant Gregori, Sant Jordi Desvalls, Sant Martí Vell, Sant Joan de Mollet, Sant Julià de Ramis, Sant Martí de Llémena, Sarrià de Ter i Vilablareix.

2. Figueres, la Bisbal d’Empordà, Puigcerdà, Olot, Banyoles, Ripoll, Santa Coloma de Farners.

3. Blanes, Castell - Platja d’Aro, l’Escala, Lloret de Mar, Palamós, Pala-frugell, Roses, Sant Feliu de Guíxols, Torroella de Montgrí.

4. Resta de municipis de la demarcació.

F.9. Podria dir-me l’any de creació de la seva empresa?

Any de creació empresa F9

diversitas76.indb 297 05/02/2013 11:15:09


EstrUCtUrA EmPrEsAriAl

P.1. Em podria dir quants establiments té la seva empresa?

(Anoteu el nombre d’establiments.) V1à Si respon més d’un establiment, feu la P.2.

à En cas contrari, salteu a la P.4.

P.2. Tenen establiments fora de la demarcació de Girona?

V2

NO 1 à Salteu a la P.4.

SÍ 2 à Feu la P.3.

P.3. Em podria dir quants establiments té la seva empresa a... (Anoteu el nombre en cada un dels àmbits geogràfics. Aneu amb compte amb la in-clusió/exclusió d’establiments del graó inferior, i amb la suma d’establi-ments.)

la demarcació de Girona: V4_1la resta de Catalunya (excloent-ne els de la demarcació de Girona): V4_2

la resta d’Espanya (excloent-ne els de Catalunya): V4_3

la resta de la UE (excloent-ne els d’Espanya): V4_4

la resta del món (excloent-ne els de la UE): V4_5

TOTAL (Reviseu la suma!) V4_6

P.4. Podria dir-me si la seva empresa… (Una única resposta.)

V4

és una empresa familiar. 1

forma part d’un grup empresarial. 2

P.5. Aproximadament, quina va ser la xifra de vendes de la seva empresa l’any 2007? I el 2008? I el 2009? (en milers €)

Xifra vendes 2007 (en milers €) V5_1



diversitas76.indb 298 05/02/2013 11:15:09


P.6. I em podria dir quin percentatge de vendes és a... (Anoteu el percen-tatge en cada un dels àmbits geogràfics. Aneu amb compte amb la in-clusió/exclusió d’establiments del graó inferior, i amb la suma de %.)

la demarcació de Girona: V6_1la resta de Catalunya (excloent-ne els de la demarcació de Girona): V6_2

la resta d’Espanya (excloent-ne els de Catalunya): V6_3

la resta de la UE (excloent-ne els d’Espanya): V6_4

la resta del món (excloent-ne els de la UE): V6_5

TOTAL (Reviseu la suma!) 100%

P.7. I podria dir-me el salari brut mitjà dels treballadors de la seva empresa? (Anoteu la quantitat bruta mensual en euros.)

Salari mitjà (en €/mes) V7

P.8. Em podria dir quin és el màxim nivell d’estudis (finalitzats) més fre-qüent dels directius de la seva empresa? (Una única resposta, el més ha-bitual.)

V8

Sense estudis / estudis primaris 1

Estudis secundaris (batxillerat) 2

Estudis universitaris 3

P.9. I entre els seus treballadors no directius? (Una única resposta, el més habitual.)

V9

Sense estudis / estudis primaris 1

Estudis secundaris (batxillerat) 2

Estudis universitaris 3

P.10. Quin percentatge de treballadors s’estan formant a càrrec de l’empresa en el moment actual? (Anoteu-ne el nombre.)

Nombre de treballadors en procés de formació a càrrec de l’empresa V10

diversitas76.indb 299 05/02/2013 11:15:09


P.11. Em podria dir el percentatge de treballadors directius nacionals i el per-centatge de directius immigrants que hi ha a la seva empresa? (Anoteu-ne el percentatge.)

%

% treballadors directius nacionals V11_1

% treballadors directius immigrants V11_2

(Comproveu la suma = 100%.)

P.12. I en el cas de treballadors no directius, quin percentatge de treballadors nacionals i de treballadors immigrants hi ha a la seva empresa?

%

% treballadors no directius nacionals V12_1

% treballadors no directius immigrants V12_2

(Comproveu la suma = 100%.)

P.13. Quin és el percentatge de dones entre els treballadors directius que hi ha a la seva empresa? (Anoteu-ne el percentatge.)

% dones entre els directius V13

P.14. I entre els treballadors no directius, quin percentatge són dones? (Ano-teu-ne el percentatge.)

% dones entre els treballadors no directius V14

P.15. A la seva empresa hi ha treballadors sindicats? (Una única resposta.)

V15

Sí 1

No 2

P.16. Quin és l’efecte que la conjuntura econòmica actual té sobre la seva empresa? (Llegiu les opcions. Una única resposta.)

V16

Molt desfavorable 1

Força desfavorable 2

diversitas76.indb 300 05/02/2013 11:15:09


No té efecte sobre la nostra activitat 3

Força favorable 4

Molt favorable 5

P.17. Quins reptes es plantegen a la seva empresa arran de la situació eco-nòmica actual? En què s’hauria d’esforçar la seva empresa per superar la crisi actual? (Espontània, no llegiu.)

V17

Finançament 1

R+D i innovació 2

Obrir nous mercats / internacionalització 3

Canvi radical de l’activitat 4

Altres (Anoteu-ho literalment.):______________________________ 98

P.18. Què considera vostè que hauria de canviar/millorar-se del seu entorn perquè la seva empresa pugui superar la conjuntura econòmica actual? (Espontània, no llegiu.)

V18

Els tràmits amb l’Administració 1

La xarxa d’infraestructures 2

La manera de ser dels gironins 3

La manca de formació dels gironins 4

L’articulació del teixit social 5

Altres (Anoteu-ho literalment):________________________ ______ 98

P.19. En funció de l’efecte indicat, quin creixement/decreixement de les vendes preveu per al 2010?

Variació vendes (en %) 2010 V19

P.20. I quin nombre de treballadors preveu que tindrà a final del 2010?

Nombre de treballadors 2010 V20

diversitas76.indb 301 05/02/2013 11:15:09


orgAnitZACió EmPrEsAriAl i rElACions lAbo-rAls

P.21. Em podria dir, del total de la massa salarial que reben els seus directius, aproximadament quin percentatge respon a... (Llegiu-ho. Anoteu el percentatge en cada tipus de retribució. Aneu amb compte amb la suma de %.)

retribució fixa. V21_1

retribució variable. V21_2

TOTAL (Reviseu la suma.) 100%

P.22. I em podria dir, del total de la massa salarial que reben els treballadors no directius, quin percentatge respon a... (Llegiu-ho. Anoteu el percen-tatge en cada tipus de retribució. Aneu amb compte amb la suma de %.)

retribució fixa. V22_1

retribució variable. V22_2


P.23. Em sabria dir, del total de treballadors directius de la seva empresa, quin percentatge té… (Anoteu el percentatge en cada tipus de contracte. Aneu amb compte amb la suma de %.)

contracte indefinit. V23_1

contracte temporal. V23_2

altres tipus de contracte. (Anoteu-los.)_________ V23_3


P.24. Em sabria dir, del total de treballadors no directius de la seva empresa, quin percentatge té… (Anoteu el percentatge en cada tipus de contracte. Aneu amb compte amb la suma de %.)

contracte indefinit. V24_1

contracte temporal. V24_2

altres tipus de contracte. (Anoteu-los.)_________ V24_3


diversitas76.indb 302 05/02/2013 11:15:09


P.25. I del total de treballadors directius de la seva empresa, quin percentatge fa…

jornada completa. V25_1

jornada a temps parcial. V25_2

altres tipus de jornada. (Anoteu-la.)_____________ V25_3


P.26. I del total de treballadors no directius de la seva empresa, quin percen-tatge fa…

jornada completa. V26_1

jornada a temps parcial. V26_2

altres tipus de jornada. (Anoteu-la.)___________ V26_3


P.27. En una escala d’1 a 10, on 1 és la supervisió del treball feta essencial-ment pels superiors jeràrquics i 10, la supervisió del treball essencialment vinculada als objectius dels individus, com és la supervisió del treball a la seva empresa? (Una única resposta.)

JERÀRQUICA PER OBJECTIUSSupervisió del treball a l’em-presa 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V27

P.28. En una escala d’1 a 10, on 1 vol dir GENS i 10 vol dir TOTALMENT, fins a quin grau els treballadors de la seva empresa poden prendre deci-sions quant a... (Una única resposta per fila.)

GENS TOTALMENT

gestionar el propi temps. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V28_1

proposar objectius. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V28_2

P.29. I en la mateixa escala, fins a quin punt diria que a la seva empresa es fomenta el treball en equip?

GENS TOTALMENT

Foment del treball en equip 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V29

diversitas76.indb 303 05/02/2013 11:15:10


P.30. Em podria dir quants departaments hi ha a la seva empresa?

V30

(Anoteu-ho.)- Si P.30 = 1, salteu a la P.32.

- Si P.30 > 1, feu la P.31.

P.31. En una escala d’1 a 10, on 1 vol dir GENS i 10 vol dir TOTALMENT, fins a quin grau dos departaments/treballadors de la seva empresa poden compartir informació rellevant per al desenvolupament de la feina sense elevar-la als departaments directius? (Una única resposta.)

GENS TOTALMENT

Compartir informació rellevant 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V27

P.32. En una escala d’1 a 10, on 1 és NO N’HI HA GENS i 10 és N’HI HA MOLTA, fins a quin punt diria que hi ha rotació interna dels llocs de treball? Per rotació interna entenem la forma d’organització que implica que els treballadors d’un grup intercanviïn els llocs de treball. (Una única resposta per fila.)

GENS MOLTA

Rotació de directius 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V32_1

Rotació de treballadors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V32_2

diversitas76.indb 304 05/02/2013 11:15:10


innovACió

P.33. Em podria dir, en una escala d’1 a 10, on 1 és GENS i 10 és TO-TALMENT, fins a quin punt les afirmacions següents reflecteixen la realitat de la seva empresa? (Llegiu les afirmacions una a una. Una única resposta per fila.)

GENS TOTALMENT La nostra estratègia per aconseguir avantatge competitiu es basa en la comprensió de les necessitats dels clients.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_1

Mesurem la satisfacció del client de manera sistemàtica i freqüent. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_2

Tenim mesures estandarditzades de seguiment del servei als nostres clients.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_3

Estem més orientats al client que els nostres competidors. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_4

En el nostre sector habitualment som els primers a llançar nous productes i/o serveis.

1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_5

En el nostre sector estem entre els més innovadors en tecnologia. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V33_6

P.34. A la seva empresa hi ha un departament o secció específica d’R+D+I?

V34

Sí 1

No 2

P.35. En els darrers dos anys, s’ha introduït algun tipus d’innovació en la seva activitat empresarial?

V35

Sí 1 à Feu la P.36.

No 2 à Salteu a la P.40.

diversitas76.indb 305 05/02/2013 11:15:10


P.36. Aquesta innovació podríem dir que fonamentalment és... (Llegiu les opcions. Una única resposta, la més rellevant.)

V36

una innovació en producte. 1

una innovació en procés. 2

una innovació organitzativa. 3

P.37. Amb relació a la innovació de la qual m’ha parlat, valori d’1 a 10, on 1 vol dir GENS i 10 vol dir TOTALMENT, les afirmacions següents: (Llegiu les afirmacions una a una. Una única resposta per fila.)

GENS TOTALMENT La innovació és una innovació reeixida. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V37_1

La innovació ha donat un bon rendiment ràpidament. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V37_2

La innovació ha estat totalment nova al mercat. 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V37_3

P.38. Quin ha estat l’origen d’aquestes innovacions? (Una única resposta.)

V38

Departament propi de disseny o R+D+I 1

El personal propi (no dedicat a R+D+I) 2

Empreses especialitzades o personal contractat 3

P.39. Valori d’1 a 10, on 1 vol dir GENS RELLEVANT i 10 vol dir TOTAL-MENT RELLEVANT, quin paper han tingut les TIC en aquestes innova-cions. (Una única resposta.)

GENS RELLEVANT TOTALMENT RELLEVANT

Paper de les TIC en les inno-vacions 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V39

diversitas76.indb 306 05/02/2013 11:15:10


P.40. En general, la seva empresa coopera per innovar amb altres agents? Valori d’1 a 10, on 1 vol dir GENS i 10 vol dir TOTALMENT, fins a quin punt la seva empresa coopera. (Llegiu les diferents opcions una a una. Una única resposta per fila.)

GENS TOTALMENT Coopera per innovar amb centres d’innovació o universitats 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V40_1

Coopera per innovar amb empre-ses competidores 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V40_2

Coopera per innovar amb prove-ïdors/distribuïdors 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V40_3

Coopera per innovar amb clients 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V40_4

diversitas76.indb 307 05/02/2013 11:15:10


Usos DE lEs tiC

P.41. Quin percentatge del personal de l’empresa utilitza, almenys una vegada a la setmana, els equipaments digitals següents? (Indiqueu % d’ús en cada cas.)

%

Ordinador amb connexió a Internet V41_1

Correu electrònic de l’empresa V41_2

Xarxa local de l’empresa V41_3

Pàgina web de l’empresa V41_4Aplicacions Web 2.0 de manera professional (Skype, Facebo-ok, MySpace, blocs, wikis, YouTube) V41_5

P.42. A la seva empresa, quin és el nivell d’usos d’Internet? (Llegiu-ho. Una única resposta.)

V42

Sense connexió a Internet 1

Connexió a Internet sense pàgina web pròpia 2

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia 3

Connexió a Internet amb pàgina web pròpia i comerç electrònic 4

P.43. Digui’m de quins serveis dels que li aniré indicant disposa la pàgina web de la seva empresa. (Una única resposta per fila.)

Sí NoPresentació de l’empresa i/o dels seus productes (incloent-hi màrqueting, promocions...) 1 0 V43_1

Facilitats d’accés al catàleg de productes i a llistes de preus 1 0 V43_2

Personalització de la web per a clients habituals 1 0 V43_3

Distribució de productes digitals 1 0 V43_4

Provisió de serveis postvenda (atenció al client) 1 0 V43_5Aplicacions/eines definides per al negoci (ex. comandes, distribució, facturació) amb proveïdors i clients 1 0 V43_6

diversitas76.indb 308 05/02/2013 11:15:10


P.44. Amb quina finalitat s’utilitza Internet a la seva empresa? Respongui en una escala d’1 a 10, on 1 vol dir GENS i 10 vol dir MOLT FREQÜENT-MENT, per a cada un dels diferents usos que s’indiquen. (Llegiu els usos un per un. Una única resposta per fila.)

GENSMOLT

FREQÜENTMENT Buscar informació 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_1

Serveis bancaris i financers 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_2

Formació i aprenentatge 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_3

Observar el comportament del mercat 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_4

Rebre productes/serveis digitals 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_5

Obtenir serveis postvenda/prevenda (atenció al client) 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_6

Aplicacions i sistemes digitals per al negoci 1 2 3 4 5 6 7 8 9 10 V44_7

P.45. Quin tipus d’aplicacions informàtiques tenen instal·lades als ordinadors de la seva empresa? (Llegiu les aplicacions una per una. Una única res-posta per fila.)

Sí No

Ofimàtica, comptabilitat, facturació, finances i fiscalitat 1 0 V45_1Gestió i administració de recursos humans, qualitat (Meta4) 1 0 V45_2

Gestió d’aprovisionaments (magatzems, inventaris, estocs, proveïdors) 1 0 V45_3

Gestió de producció (sistemes d’informació, quadres de comandament) 1 0 V45_4

Gestió de distribució i vendes (força de vendes, clients, prevenda, postvenda) (CRM) 1 0 V45_5

Aplicacions digitals per a la direcció (EIS i ERP) 1 0 V45_6

P.46. Quin percentatge de l’import total de les compres que es fan a l’em-presa es fa a través d’Internet? (Indiqueu %.)

Import total de compres (en euros) V46_1

% comerç electrònic de compres (en %) V46_2

diversitas76.indb 309 05/02/2013 11:15:10


P.47. I quin percentatge de l’import total de vendes que es fan a l’empresa es fa a través d’Internet? (Indiqueu %.)

% import total de vendes V47

moltEs grÀCiEs PEr lA sEvA Col·lAborACió

diversitas76.indb 310 05/02/2013 11:15:10

AnnEx 2trEbAll DE CAmP DE lA invEstigACió

Ja hem assenyalat diverses vegades que el conjunt de dades i d’informacions primàries i secundàries disponibles no són suficients del tot per explicar amb detall l’estructura, els elements de generació de valor i les fonts de productivitat i d’avantatge competitiu a l’empresa de Girona. Per resoldre aquest problema, s’ha dissenyat una investi-gació ad hoc, una font primària d’informació, amb l’objectiu de reco-llir, per primera vegada, dades fiables i suficients sobre l’estructura, els elements de valor i els resultats de l’empresa gironina.

Atenent a l’objectiu general d’anàlisi, s’ha definit una mostra repre-sentativa (marge d’error conjunt del ±4,64% en el cas de màxima inde-terminació, p = q =50, i per a un nivell de confiança del 95,5%) de 464 empreses que, amb independència de la localització de la seu central i l’origen del capital, duen a terme una activitat econòmica a la demar-cació de Girona. La mostra d’empreses gironines s’ha segmentat per subsectors d’activitat i per dimensió, expressada en funció del nombre de treballadors.

El qüestionari (vegeu l’annex 1), amb 47 preguntes de caràcter qua-litatiu i quantitatiu, s’ha sotmès a una fase inicial de seguiment i l’han contestat, seguint una metodologia d’enquesta telefònica, empresaris i directius amb una visió global del conjunt de l’activitat de l’empresa. El treball de camp s’ha dut a terme entre els mesos de juny i octubre del 2010. El procés de selecció i concertació d’empreses té una natura-lesa aleatòria, i s’ha fet a partir d’una base de contactes, proporcionada per la base de dades SABI (Sistema de Análisis de Balances Ibéricos), procedent del Registre Mercantil. Finalment, i amb l’objectiu de repre-

diversitas76.indb 311 05/02/2013 11:15:10


sentar fidelment l’estructura empresarial gironina, s’han aplicat factors de ponderació a la mostra resultant d’empreses.

Una explicació més detallada ens assenyala que l’univers estadístic de la investigació és definit per totes les empreses que desenvolupen una activitat econòmica a la demarcació de Girona (taula A.1). Aquest univers s’ha construït a partir de la informació que proporciona el Di-rectorio Central de Empresas (DIRCE) de l’INE, corresponent a l’any 2009, del qual s’han identificat una quota sectorial i una quota de di-mensió. Així doncs, s’ha definit un univers d’investigació de les 66.682 empreses gironines actives el 2009, segons el DIRCE.

En funció d’aquesta estructura productiva, la mostra d’empreses de la investigació s’ha definit basant-se en dues quotes principals: el sector i la dimensió. Pel que fa a les quotes mostrals per sector d’activitat, hem agrupat el teixit empresarial gironí en quatre grans sectors que, a més, aglutinen participacions similars d’empreses i reprodueixen, en essència, l’estructura de la generació de valor a la demarcació. Aquestes quatre grans branques de producció són: i) la indústria i la construcció, que inclou l’activitat primària, molt reduïda; ii) l’activitat comercial; iii) l’hoteleria, la restauració i el turisme, i iv) els altres ser-veis privats, essencialment serveis a l’empresa, transports, comunica-cions i serveis personals.

Pel que fa a la quota de la mida de l’empresa (nombre de treballa-dors), s’ha fet la correlació següent, també tenint en compte l’objectiu de reproduir fidelment l’estructura empresarial de la demarcació. Es considera una microempresa la que té 10 treballadors o menys. Es con-sidera una empresa petita o mitjana la que té entre 11 i 50 treballadors. Es considera una empresa gran la que contracta 50 treballadors o més. En aquest sentit, cal assenyalar que la gran majoria d’empreses giro-nines (més del 95%) són microempreses. O, en altres paraules, el 2009 a tota la demarcació de Girona només hi havia 375 empreses de més de 50 treballadors. D’altra banda, tot i que no s’ha considerat el territori com a quota mostral, s’ha intentat acostar la mostra d’empreses a la realitat comarcal de l’empresa gironina.

diversitas76.indb 312 05/02/2013 11:15:10

annex 2. treball de camp de la investigació 313

taula A.1. Característiques del teixit empresarial de Girona (2009)Nombre d’empreses en milers i participacions en percentatges

Nombre d’empreses % empreses

Sectors d’activitatIndústria i construcció 17.495 26,2Comerç 13.580 20,4Hoteleria, restauració i turisme 14.380 21,6Altres serveis 21.227 31,8Total demarcació de Girona 66.682 100,0Dimensions d’activitatMenys de 10 treballadors 63.615 95,4D’11 a 49 treballadors 2.692 4,050 o més treballadors 375 0,6Total demarcació de Girona 66.682 100,0


Gràcies a l’esforç i la implicació de tots els agents, en especial dels empresaris que han participat en la investigació, finalment s’ha obtingut una mostra de 464 empreses gironines. Això situa la ràtio de resposta final en un interval, molt positiu, d’1 empresa concertada per cada 6 contactes efectuats. A la taula A.2 es presenta, en funció de les quotes mostrals, la mostra d’empreses enquestades i els errors mostrals de la investigació. De fet, aquests errors mostrals són els que ens deter-minen la representativitat estadística de la mostra, i, en conseqüència, cal fer dues consideracions.

En primer lloc, cal assenyalar que el marge d’error global és lleuge-rament inferior al ±5%. Aquest marge, que segueix els criteris estadís-tics estàndards de significació, ens permet validar la mostra d’empreses. Així doncs, la mostra global d’empreses és representativa del conjunt del teixit empresarial i, per tant, és possible extrapolar els resultats glo-bals obtinguts en la investigació al conjunt d’empreses gironines.

En segon lloc, i ara per a les quotes, cal destacar que els errors mos-trals dels subsectors i les dimensions de l’empresa gironina se situen en un interval entre el ±6% i el ±13%. En aquest sentit, tot i que la signi-ficació d’aquest disseny mostral és millorable, el valor descriptiu de la informació obtinguda per aquestes quotes mostrals, i la seva novetat i significació relativa, suggereixen presentar-ne els resultats.

diversitas76.indb 313 05/02/2013 11:15:10


taula A.2. Característiques de la mostra d’empreses gironines de la investigació (2009)

Nombre d’empreses enquestades i marges d’errorNombre d’empreses % empreses

Sectors d’activitatIndústria i construcció 177 +7,48Comerç 90 +10,51Hoteleria, restauració i turisme 98 +10,07Altres serveis 99 +10,01Total demarcació de Girona 464 +4,64Dimensions d’activitatMenys de 10 treballadors 193 +7,20D’11 a 49 treballadors 218 +6,6350 o més treballadors 53 +12,75Total demarcació de Girona 464 +4,64


Finalment, i amb l’objectiu de dotar de representativitat les quotes mostrals obtingudes en la investigació, ha estat necessari ponderar-la. A la taula A.3 es presenten els factors de ponderació, que permeten ree-quilibrar la mostra per fer-la representativa. Aquests factors de ponde-ració, que atorguen el pes real que hauria de tenir cada perfil d’empresa respecte de les enquestes efectivament realitzades, són el resultat de dividir la proporció de les dimensions de les empreses gironines (uni-vers) per la proporció de les dimensions de les empreses gironines de la mostra. Atesa la impossibilitat de delimitar perfectament l’univers en funció de dades creuades de grandària i sector d’activitat, s’ha optat per fer una ponderació de la mostra en funció de la grandària (nombre de treballadors), ja que aquesta és la ponderació més discriminant.

taula A.3. Factors de ponderació de la investigacióPercentatges d’empreses i coeficients de ponderació

Univers (%)(A)

Mostra (%)(B)

Coeficient de ponderació(A/B)

Menys de 10 treballadors 95,40 41,60 2,293269

D’11 a 49 treballadors 4,04 47,00 0,085957

50 o més treballadors 0,56 11,40 0,049123


diversitas76.indb 314 05/02/2013 11:15:10


Una vegada abordat el procés de disseny mostral, el pas següent de la investigació ha estat el procés de concertació i l’enquesta a les empreses gironines. Pel que fa a l’entrevista, són destacables cinc punts. Primer, la invitació a participar s’ha fet a través d’una expli-cació de la investigació, en la qual s’introduïa breument l’estudi, se’n sol·licitava la participació, se n’explicaven les institucions vinculades i se n’asseguraven els objectius acadèmics i la independència i seguretat de l’anàlisi. Segon, l’entrevista s’ha fet telefònicament sobre la base d’una aplicació CATI (Computer Assisted Telephone Interviewing). Tercer, les trucades telefòniques, efectuades per professionals formats, convidaven a participar en l’enquesta. També permetien concertar l’entrevista per després si a l’informador no li anava bé respondre en el moment de rebre el primer contacte. Quart, per les mateixes caracte-rístiques de l’entrevista, la condició bàsica de selecció de l’informador ha estat que fos una persona amb una visió global de l’empresa. S’ha prioritzat, doncs, el convit als contactes que ocupessin el màxim càrrec directiu possible (en general el mateix empresari, director general, ad-ministrador o bé un alt càrrec directiu de l’empresa). L’entrevista s’ha fet a un únic informador per cada empresa. El procés de concertació s’ha dut a terme a partir de les dades de contacte, disponibles a la base de dades SABI. I, cinquè, les respostes dels informadors figuren en una aplicació programada en ordinador, que també les recull i guarda en una matriu de dades.

L’instrument de mesura seleccionat per dur a terme la investigació ha estat el qüestionari estructurat presentat en forma d’entrevista tele-fònica. Aquest qüestionari tenia com a objectiu principal recollir infor-mació valorativa i econòmica sobre l’estructura, els elements de valor i els resultats de l’activitat de l’empresa gironina. Inicialment, aquest instrument de mesura es va estructurar en quatre blocs: i) filtres, ii) es-tructura empresarial, iii) organització empresarial i relacions laborals, iv) innovació i v) usos de les TIC.

Basant-se en aquesta primera aproximació, durant la primera set-mana de juny del 2009 es va dur a terme una prova pilot a 15 em-preses amb l’objectiu de verificar el qüestionari i el procés d’obtenció d’informació. Un cop efectuades les entrevistes, es va organitzar una reunió conjunta amb el grup d’entrevistadors amb l’objectiu de posar

diversitas76.indb 315 05/02/2013 11:15:11


en comú les experiències obtingudes a la prova pilot. Les principals conclusions de l’anàlisi van ser quatre. Primera, el funcionament ge-neral de l’entrevista va ser positiu, i els entrevistats es van mostrar re-ceptius i interessats pel tema d’investigació. A més, l’actitud general dels entrevistats va ser col·laborativa i cordial. Segona, la durada del qüestionari era acceptable. Tercera, el qüestionari va ser descrit com a feixuc i de comprensió complexa per força informadors. I quarta, la viabilitat de les dades econòmiques i comptables va ser l’element més problemàtic de la prova pilot. En general, els empresaris eren poc in-clinats a donar aquesta informació. Els dos motius bàsics per al rebuig eren o bé la no disposició d’aquesta informació o bé una negativa di-recta a donar-la.

Com a conseqüència de la informació obtinguda a la prova pilot es van prendre un conjunt de mesures, sobretot les relatives a la simplifi-cació del qüestionari i a la qüestió de les dades econòmiques i finan-ceres. Pel que fa a la simplificació del qüestionari, es va optar, sempre que fos possible, per simplificar al màxim les preguntes i mirar de fer el qüestionari menys feixuc. Tot i l’esforç en aquesta direcció, és im-portant remarcar que es disposava d’un instrument únic de mesura per analitzar una multiplicitat de realitats empresarials molt gran. Respecte a la qüestió de les dades econòmiques i financeres, i com que no es dis-posava d’una alternativa clara, es va optar per fer un esment especial de la importància d’aquesta informació i per transformar-la en forma de rangs o percentatges.

Una vegada tancada la fase de la prova pilot, es van introduir les modificacions esmentades per deixar el qüestionari definitivament tancat, amb 47 preguntes, i va començar la fase de treball de camp, que es va fer entre el juny i l’octubre del 2010. L’equip necessari per dur a terme el treball de camp es va organitzar al voltant dels dos processos principals, és a dir, la concertació de les entrevistes i la seva realit-zació. La selecció de les empreses per entrevistar va ser aleatòria. Així doncs, cada concertador va seleccionar els registres que complissin les quotes demanades pel coordinador del camp. Un cop seleccionats els registres pendents, és a dir, els registres sobre els quals no s’havia ac-tuat, el concertador va seleccionar de manera aleatòria les empreses per iniciar el procés de captació. Una vegada seleccionats els registres que

diversitas76.indb 316 05/02/2013 11:15:11


complien les condicions de grandària i sector demanats en cada quota, el concertador va tractar d’establir conversa amb l’interlocutor seguint l’argumentari de captació definit.

Per últim, cal assenyalar que el disseny empíric de la investigació s’ha tancat amb un procés de depuració i codificació de la base de dades obtinguda. Aquest procés inclou la comprovació dels criteris mostrals (subsector i dimensió), l’anàlisi de la fiabilitat de les respostes i la codificació de les preguntes obertes. És a dir, obtenir la seguretat que els informants han contestat àmpliament les entrevistes, i que no s’hi han detectat inconsistències.

Si s’han detectat espais buits o bé inconsistències en els qüestio-naris, s’ha esmenat l’errada o bé (si els buits o inconsistències eren rei-terats al llarg del qüestionari) s’ha eliminat el registre per considerar-lo poc sòlid. Si s’han detectat preguntes no contestades o bé inconsistèn-cies en els qüestionaris, s’ha esmenat l’errada a través de trucades de supervisió. Tot i això, cal destacar que no s’han detectat inconsistèn-cies greus en les respostes dels informants.

Així doncs, els resultats obtinguts, és a dir, una mostra final de 464 empreses, ens aporten una matriu per a la investigació d’unes 32.500 dades sobre l’empresa gironina. Aquesta matriu es compon de 464 files o empreses i de 70 variables o files (47 variables i 23 variables de-rivades o indicadors generats). En altres paraules, la informació ob-tinguda ha servit per construir una base de dades molt valuosa per a l’anàlisi de l’estructura, la generació de valor i els resultats (producti-vitat i competitivitat) de l’empresa gironina.

diversitas76.indb 317 05/02/2013 11:15:11

diversitas76.indb 318 05/02/2013 11:15:11

Documents

L’empresa gironina a l’economia del coneixement. Noves fonts de productivitat i competitivitat?