Jsc/e Soler

Redacció y Administració

Raurich, 20, pral.

í

D,recior J. Ayné Haber 4rt;un is1, actor: Bartomeu Lluró

1

9¿tY^

ík„

01/GUERRA EEUROPEA 11

No estaría malament, ni ens sorprendria, que de resultas del saconteixements de laX.ïna, ens sobrevingués mes tart la guerra gran, la guerra europea.

Are com are, en els actuals mornents histórichs, que diría un orador en crisálida,las Poténcias s' ajuntar amistosament (aixís ho sembla), y de brasset las emprenencontra `is pobres xinos; .pero suposém que de la terra, dels Grochs ó dels fills del Ce-lest. Imperi. se `n apoderi el Japonés

qu' es molt trempat

y inott gat (lletra (V en Colomer.)

donchs Rússia voldrá serne també 1` árbitre. Inglaterra intentará péndreli el trós decarn de la boca com s' istila entre dos gossos que `s barallan per' veurer qui se ,`1 en-durá..... ¿Ho consentirá Alemania? de cap manera.

--¡Part hi vull.!—ha de dir la Fransa; reclamant lo seu... Y seguirá l` Italia dihentque vol referse de la pallissa d' en. Menelik (¡que aquel i si que no era xino! .....)

Y heus aquí á las Poténcias sol.ventan.t el dret de prioritat, y ja l.a tindrém arma-da. El Japó voldrá que consti la seva part importantíssima; Inglaterra, que veu 1`Univers petit per la grandor de las ambicións sevas, Pará 'Is possibles per quedarseel millor tall; y Fransa, Alemania, Italia y tots els que s' hi barrejin cuan s' adonguinde que alló no es Xina sinó Xauxa, se girarán contra `1s bulldogs Inglaterra y Japóy... aquí s' ha de sentir un pet de castanyas que farán tremolar las pedras.

t'ero lo pitjor será que totas las barallas no se solventarán en aquellas terral, quesi fós aixís res ens faría, sinó que 1` abrahonarse, ó sigui el joch de boxeador vindrá áefectuarse al cor d' Europa, y..... es alló que dihuen: l` Laic y el dos jugavan y eltres vd rebrer.....

Vull dir que ¡alerta!, que no sería gens estrany que de retóp el Poch del canónsdels vehins ens soflimessin las patillas.

Y aixó sería lo més tris per. alló que dihuen els castelláns: Sin comerlo ni beber-to... y després vindria 1` adagi catalá: La cansó del tururut....

ARNAL,.

.178

En Quelich de Matamala

Baixava 1` altre día d' Aplech a Montdoys y `1vaig atrapar á 1` hostal de Malcuynat, en un retó deescó, que `s feya una torrada y s escalfava un mit-jót de ví. ¡Pobre Quelích! Feya una pila de tempsque no 1` havía vist y s' havía passat molt; las arru-gas que solcavan sa cara secallona s' havían pronun-ciat quisablo y ranquejava `1 doble. Me va coneixerdesseguida, y fent un fondo sospir de satisfacció, sasfaccións s' alegraren, desapareixent aquell posatombriu ab que `1 troban sempre 'Is seus coterr^ínisque `1 motejan de boig y maniatich, per que contarondallas y canta cansóns. Y que `n sab un debolít,de cansóns sobretot, que canta ab un ayre molt es-eayent y ab una ven melosa d` infant. La fadrinallali va sempre al darrera per mor de que `Is ne dictiper llurs galindoyas; y ho ta ab satisfacció, puigademés del gust hi copsa sempre algún cuartet quebé `1 necessita .d.` ensá que la jove 1 tragué á fora.Are ¡pobrissó! ab el sarronet y `1 gayato recorra lasmasías del baix Montseny demanant almoyna; y en-care troba cors piadosos que `1 ccmpadeixen, y delmatí al vespre, sense ca-nsarshi gayrp, arrivà á om

-plir el sarró y á vegadas ha de deixar reconet en al-guna casa, perque no pot portar lo reeullit; aixó vasegóns els llochs que recorra. Aixís m` ho esplica-vaell tot satisfet; y tot seguit cambiant de semblant yrodolantlhi cara avall una llagrinia, ategía:

—Pro jo 'ni faig vell, molt vell, y `1 día que lascamas no `m voldrán diu ..... ¿cóm ho taré? No tindrépas altre remey que presentarme á `n el Batlle deSusqueda perque `m fassa un paper 1 y á veure si alHospital de Girona m` arrepiegarán.

—Es clar, home, que os arreplegarán; per afixoson aquestas casas; pels pobres desvalguts.

—Advertint que no hi aniré pas sol, no; tinch unreconet que encare fa un bon xich de soróll. Veuréu,á las Teixicas ja m` pondrían ja, prou que ni' ho diu

-hen sempre que hi vaig... pro, veuréu..... no ho fanpas per mor de mí, no; per lo que arreplegarían uncop sería mort; y si Deu me dongués llarga malura,com que acabaría las engrunetas que tincli aplega

-das, me veuría molt aborrit; aixis, tant per tant valmés aná al Hospital, que allá hi acampa la caritat;en cambi á las Teixicas, soch sentit a dir moltas ve-gadas, que son molt poch escrupulosos y... viaja nofilan massa prim.

Y així, s' antva esplicant mestres mastegava ab

penas y treballs la morena torrada que sucava sovintab el vi calentó que fumava á la llar, dintre una

olleta negrosa.

A n' el Qaelíeh de Matamala `1 vaig coneixer, arefan nou anys, f, Serraxica d' abont era `1 cap de casa.Jo recorría allavors el Montseny, adalerat darreralas cansóns y tradicións de nostra terra y havía tin-

gut ocasió d' escoltarlo al marxapeu ele la llissa, mesd' una capvesprada; allavors era respectat de tots els

de llur casa; ates, un cop se li caszi 1` hereu, a quí.havia fet amo de tot el seu cabal qu' era ben vistós,la joya qu' entrá, qu` es tina mala espurna; no para

fins á tráurel, y `1 calsasas de 1` hereu hi onsenty ab la robeta de 1' esquena y buydas las butxacaseixí `1 vellet comensant la tasca de captayre que jahavia fet de molt xich, puig f llur casa, qu' eraMatamala, eran un debolít de quitxalla, y pobres comeran se la campavan del modo que podían. Entrá,cuan tingué doti` anys, de vaquer al Clos, ahont l.`estimavan perque era treballador y bon minyó. AlClos, qu` era una casassa de las més ricas de l'entorn,s' hi estigué f la ratlla de trent' anys sense cobrarmay soldada. Arrivá `1 temps que `s determinó pen-drer estat y ho feu ab la Sisa del Vivé que feya altretant que servía fi la mateixa casa ab iguals condiciónsque `1 Quelích; y veus aquí que `1 jorn que n' eixirenunits y benehits, se `n anaren a Serraxica de maso-vers, ben caleutonets de bossa y carregats de presentsque ls feren llurs amos passats. A cópia de treball yestalvis copsaren el cabal necessari pera comprar lacaseta y las torras vehinas; fentse fer rotllo y nóm.Engrescat ab el fill únich que tinguéren, el feu hereuy ab potesnats de fer lo que més li acomodés; y ¡pobreQuelich! are plora 1` exaguellada solemne que hantomés altres pares, tastant igual consecuencia. Peraxó á no esser la dolenta púa de la seva dona, 1` he-reu no ho liauría pas Fet. Tan sols Hagués viscut laseva mare, qu` era una dona molt arriada, y hauriaguardat prou al. Quelich de cometre la falta de donarel criando de la casa al tusó del baylet que ni era bóper destapar una ratera.

Cuan al fort de ma recompilació de notas popularsfeya entrega tot sovint al may prou plorat Patriarcade nostra renaixenxa, D. Marión Aguiló, dels fruyts.de ma cullita lleminéra, no deixavam de parlar delQuelieh de Matamala, it qui. D. Marian estimava molty `s recordava prou de cuan 1` acompanyi, á Torta-dés, en aquell temps, qu` ell ab tant goig remembra-va, de treball pera la formació y selecció del «Ro-mancer popular.»

—Res me sab tan greu, deya D. Marión, que nohaver pogut passar una incoada al costat d' en Que-lích, ii fi de recullirli `1 tresor rondallístich y canso-

- ner que posseheix. Sort encare que vosté `1 conegui ys` hi franqueji, puig suplirá ma falta, y jo li haig d'estimar y la pfítria nostra i ha d' agraliir.-

Si 1` Aguiló liagués sapigut la desgrácia d' enQuelíeh, ell que 1` havía. vist cap d' una casa fermay oviradora; com se `n hauria entristit.

L` altre día al Hostal de Malcuynat encare refili,alguna cansó popular ab la mateixa escayensa queavants encarnanthi Inés y més un segell original queno le regonegut may ni penso regoneixer en cap delsmontanyesos que cantan y son arxius vivents de lamusa popular de casa nostra. Encare sembla que lisento engranar La Filla del Rey Ull.

Tan petita 1° han casada—la Filla del Rey UUÍ

De tan petita que u' era—no `s sab catad ni vestí.

• El seu marit 1 1 laa deixada --perque seI)uga engrandí.

en es anat a la guerra—set anys trigará á verí.

Qui 1 1 entti 1. 1 amor 1° en deixa - _

qui no 11 te lo vol tení.

Ab quin devassall de filigranas de veu 1` esgra-

nava aquesta cansó que no ha armonisat cap dels

179

nostres mestres compositors. Tumbé `m cantil La Ma-

ría galana ab tal sentiment y espressió que `m feuposar pell de gallina. Tal era la dolsa esgarrifansaque ;jo esperimentava.

Una cansó voy cantar—d tina Maria galana.Quan son pare se'n va al llit—y al cap d' un poquet sa mare.María se'n queda al f'oclz-ab un poni d' or que brodava.Ja ni van tres fadria: ets—que llevan nort de robarla.

Sobre tot cuan embestía `1 rescoble qu` es tot su-gestionador com el que més puga esserho:

¡Aden! Pau Gibert, ¡adeu!contrabandista d' Espanya.

A no haver sigut tart m` hauría tocat un bon se-guit de música popular y m' apar que proa será,aquesta, la darrera vegada de véurel, ¡pobre Quelích!

Al despedirme d' ell m' escaparen algunas llágri-mas que prou ovirá com las cullía, al cayent de lagalta, ab el mocador, y `m donó una estreta de mámolt afectuosa.

—¡Vaja, adeussiau! d' aquí que `ras torném ir veu-rer, y Deu vos pach 1' afecte que sempre in' hem por-

tat..... Prou me recordo encare, d' aquell día quetrobantme ir la Font picant de Sant .Hilari, ahont só

-luch anar cada estiu h captar, uns senyors llegían undiari y vaig sentir com parlava de mí; y després vaigsapiguer per un d' ells qu` era un escrit vostre queparlava de cansóns, y `ni retreyeu ¡Ay 1'amurica!-

Es refería á una série d' articles sobre costúmsde la Guilleria que vaig publicar pels anys 96 y 97.No será aquesta la darrera vegada que tindré ocasióde parlar del Quelích de Matamalá.

ANTÓN BUSQUETS Y PUNSDT.

[L^

f-estri de barri.Coslnrn barcelonina.

¡Quina gatzara! Desde `1 matiqu` els xicots voltan tot el carrer,de la botiga de ca `1 Magifins á la porta del adroguer.

Qui dú una escala, qui un enfhocall,qui bauderetas, qui salomóns;bellugadissas amunt y avali,gresca y cridória per tots cantóns.

La carbonera rux.a `Is cubellsper la so?tija que `s fa a las trés,las noyas (ligan branchs y porcellsper' guarní `is porxos, corn á pagés.

Ab las safatas els xicóts vanpidolant cuartos, eorrentho tot,per' comprar fruyta se ls gastarány ir la sortija... ¡quin esvalót!

Fins als ganassas no ls lii sab mai;també al sé l' hora vindrá `1 seu torn,el ball al vespre será com calsegóns fi, correr la Bel del forn.

La fils y betas, que te un pamet

180

de molt bon vcürer, diu (lile i, la nitballar: un xótis ab 1` hereuhetdel herbolari, tot un mosquit.

Mes 1` adro;nera, pobra Rosó,qu` es com un horno chi rostre adust,crida que als joves donará un nqsi `1 que la tregui no es clel seu gust.

Totas las noyas d' aquell vehinatpassan el día fentse il-lus¡óns.....¡y fins la vella de cá `I Bernatte compromesos uns rigodóns!

Plá que han (le riurer tots els vehins..:Viraba gatzara, si, si, goséin,que si 'la temps duran sent tan ruinaprou, Deu rig e valga, que patirém.

Vinga alegría, testas y jóchs,bullici, gresca... Cridéu xavals,si per cridórias sou massa pocha,cerquen panderos, portéu tabals.

Feu bancleretas y gallardets,junyiu brancadas y salomóns,prepareu prompte los fanaletsy al vent doneuli vostras cansóns.

Vingan sortijas y riurer, noys;¡qui sab si un día, d' aquest carréque are us alegra y us te cofoysno `n veuréu 1` ombra ni `n sabreu ré!..

Lluny de la Patria, qui sab si un jornbregant ab ira contra `1 malvatheu d' anyorarne la Bel del forny fins la vella de ca `1 Bernat.

Per' axó, cors joves, sens inquietutdéu à la joia tot son esplay...¡Goséu 1` infancia, la joventut,que `1 riure d' are no torna may!

.i. AYNÉ RABELL.

LA INFALIBII,ITAT DEL EXIT EN EI, TEATRO

Cuán sento dir, ó llegeixo, cine un autor drami,-tich de tal ó cual escola, mes ó menos erudit, ha es-crit una obra teatral digna d` esser encomiada, y,n' obstant, ha fracassat ir las primeras representa-cións, exclamo entre mí mateix, aludint vituperable-ment al escriptor:—Fort! ¡massa poch!,uii` altra ve-gada 1` ensenyarán á n` aquest bon–senyor, d' ente-rarse previament, de quin es el gust del públich,pera no exposarse ir que rehusi el menjar que se lidongui.

Diferentas vegadas, per no dir sempre, el públiciidel teatro espanyol ha demostrat irrefutablement,que `1 sera menja' predilecte, y que, ab veheméncía,constituheix el seu deliri, es 1` anomenat género chi-

co, amanit ab molta salsa verda y xistes picants.El teatro contemporáni, ha deixat d` esses tem-

ple d` Apolo 6 institució instructiva y culta, peraconvertirse en sucursal dels cafés flamenchs, plassasde toros, circos eqüestres y tabernas de Madrit. Deconsegüent, el que vulga sentar plassa d autor sen=se aténdre `s ,í las referidas circunstáncias, incorriráen un lamentable error y sofriró la mes penosa delas descepcións.

¡Abaix las obras sentimentals, psicológicas ó rea-listas! ¡Que `s desin, en Galdós y `1 Echegaray A Cas

-tella, y en Guimeró, P Iglesias, y altres ft Cata.luny a.

ah sas teorías filias (le] ingeni y la observació.Pas als industrials de la literatura pornográ-

fico!!

Sentats aytals precedents com ,i base ferma y só-lida del argument que snstincli, me limitaré, ft senya

-lar el verdader camí que va directe al éxit segur, ála fortuna y ,1 1a popularitat, pel que deut•ian passartots els autors dramótichs si no vólen véurer frustra.-das sas esperansas en els días respectius delestrenode la sévas obras.

Allá v^i:Pera assegurar la infalihilitat del í xit d' una obra

teatral, aquesta deuré, ésser lírica, estar escrita encastelléí y constar solsament d' un acte.

L` autor de la lletra, será preferible que siguimadrileny y al mateix temps procurará buscar unmestre compositor que sigui ben espanyol y quecompongui una música ben alegre, viva y sandun-

gue.L` autor de la lletra y 1` empressari del teatro en

que 1` obra hagi de representarse, deuran estar A larecíproca, ft fi de que aquest últim secundi material-ment la voluntat del primer.

L` empressari deurá soniétres á las següents fór-mulas.

1.'1 Al escullir el personal artístich, deurá procu-rar:. Reunir un coro de senyoras ben numerós y so-bre tot que tinguin un físich ben excelent. De la vense `n fará cas omís.

2. 11 Un parell ó tres de tiples de faccións hermosí-ssimas y que de formas no estiguin renyidas ab la es-tética, ja que vindrán obligadas á. suprimir tota laroba possible. De la veu se `n fará cas omís.

3. a Un cós ben complert de bailarinas que reune-xín las indispensables condicións físicas. (Prou do-nas). -

Aném are al sexo contrari.4. 1 Coro d` homes. S` exigir, únicament que sópiga

vestir de rulo, ballar flamencli y tocar la guitarra ylas castanyolas.

5. a Un parell de clowns,Respecte al decorat y demés propietat, á concien-

cia del empressari. Solsament vindré, obligat á adqui-rir una decoració que representi una plassa de toros.

L` obra de que tracto no ha de tenir cap ni peus,ni lía de desarrollar cap argument. Ha de concretar-se senzillament, á presentar una exhibició de tipos yescenas soltas al istil següent.

Sortir, un coro de xutas, cantant, al compás deun pas doble ben animat, y després de algunas evo-lucións sobre las taulas, pera desarrollar el garbo,

aparéixerá el coro de xulos, luciendo lodo que lo

Dios le dió com din fent gala che son cinisme, 1` autordels Cuadros Disolventes, (que créch que encara no`1 han fusellat saludarán á las feniellas y després d'agafarse mútuament de brasset, .anir<ín de tronch... á

gaseo.Sortida cómica de dos pallassos. Farín salts mor-

tals y cabriolas y fabricarán acudits.Presentació de las bailarinas. Aníríin vestidas d`

Eva y si `s vol ab unas alas, simulant papellonas.Aparició d' un actor tocant la guitarra, simulant

un ceguet coplista. Cantará coplas epigramática d'un color ben pujat.

Cuadro de Café- concert. Tindrá, lloch un anima-díssim ball de peteneras_ab acompanyament de vivasy olés de tota la xusma de ehvvla pos y toreros.

Y axis successivament, després de tenir lloch unasérie de manifestacións d' aquesta calanya, que novull definir per no ferie pesat, .s` acabará `.l obra abuna corrida de toros més ó menos convencional.

Y acabo cridant ab tota la forsa dels meus pul-móns: ¡Si després de estrenarse aquesta producció el

públicli no surt del teatro, boig de entussiasme, y alcap d` un nies no ha arribat dita obreta á 1..000 re-presentaeións, y `Is autors no s'hi han fet richs, y la,seva fama no traspassa las fronteras, alashoras ¡Ohlectors! alls, ahont me trobéu clavéume una pallisa.

JAUME BALAGUER Y SOLER.

JI1Lt—Mira, feya temps que plorava y are tot . d` un

cop 1` esperit em riu alegrement y á tota forsa.Tinch ganas de riure y de cantar plenament la

gran estrofa de la joventut; tota la sang m' aflueixal cor, y un benestar ignorat m` inonda. La vida. eshermosa... ¿Qui din que no `s pot ser felís á la Terra?

Las ideas fillas de 1` angúnia y de 1` aburriments` esborren devant de la 11um nova, una claró igno-rada pro hermosamènt brillant "m' aclareix el cervellentenebrit pel dupte y la desgracia...

Ja `m sento fort... Una fé benehida... la fé delsvint anys traspua pels meus ulls somrients de felici-tat y per la meva boca rienta d' alegría...

Miran be, de fit á fit... aixís... apretantme lasmans y al) els teus llavis ben aprop dels meus...aixís... mil-am que també `t miro forsa, allarguémlabe aquesta gran mirada; fes que tota la tova energíase `m filtri ben endins y escorcóllam 1` ánima.....guaytemse bé fins á coneixens els secrets mes ín-tims... Si tenim virtuts estimarém y cantarém lasnostras virtuts; si tenim defectes, ¿que importa? can-tarém els defectos y els farém espiendentament her-mosos!... Que n` es de intensament gran la nostramirada, tot el meu esperit se rabeija ab la llom deisteus ulls sagrats por la passi.!) pura; tot jo, tota la me-va voluntat, tots els meus desitjos, se transformanab 1` alé cremós que `t besa `1 rostre.

Tremolas?... ¿Per qué tremolas?... L' eterna uni-ficació ja es feta; en aquestos instants no penso mes

181.

a

que ab tu, ni veig rAs mes que la téva ánima... ¡Qu`ets hermosa!...

La méva mirada, la mirada del meu esperit, tor-na d' un país d` emocions inesplicables—d` un lloch.daurat, —torna de dintre teu y are se `n adona de labellesa del teu cos en que 'is ulis del meu, se vanfiesar en la primera nit que `t vareig veure.

El teu front es seré y magestuós; els teus llavismolsuts y rojament tendres, el teu cos esbelt se brin-ca cap á mi; tota tu estás irradiant de bellesa y decandorositat; ets nena encare, unes ela teus ulls y totel teu gesto prén la malicia de la dona... aixis, ai

-xis... are estás sublim... tot jo soeh un altre, tinchganas de gosar y de ríure.

Sortim abra. Aixís, ben á sota `1 Sol, ben al mitjdel ayre. Omplínise d' ardéncia y de joventut; vivim,vivim, y are tornéense á mirar altra vegada, abaquella mirada que penetra tan endintre, els ulls banoberts, las mans ben apretadas, ab tota la forsa delsnostres esperits, ab toia 1` inmensitat del nostre amorde joves!

RAFEL NOGUERAS Y OLLER

las delectosas formas de la verge,tan sois eixa oració resan mos llabis:¡Mare del Mon y de la Vida, ¡salve!,¡Salve eternal Bellesa cent cops santa!

Tu nostre amor inspiras, tu la flamadel pler encens dintre del pit; y als hómensfas esser estimats y aymantr firmissinisdel cos esplendorós d` una doncella.Y per tu som eterns, per tu la Vidaha viscut y viurá mentres alenindos sers —un ell y una ella—que s' estimin

A la terra podrida, al carbó negre,tornas en pedra lluminosa y clara,á la closa poncella en flor divina,á la llevor en arbre, á la grisencaboyra en temuda y fosca nuvolada,y á la nena petita y feble en fortamatrona mare de cent fills robustos.

Brilla ta imatge en la tempesta horriblecuan crehua `1 llamp 1.` espay; serena 't mostrasentre mitj de las onas alteradas;brillas com Sol etern y necessari

G^1

Oda á len geflesa

en el retort y en 1 esperansa hermosa,y com regina d` infinit imperien tot lo qu' els horas fan y la Natura.

Tú d 1` hom `dons forsa per lluytá incansableen la lluyta fatal de 1` Existéncia;y, com far lluminós enllá t` ovira,y lluyta eternament, sigles y sigles,per gosar de la ditxa regaladaque donas als grans héroes amorosa.

Tú besas nostre front y com ressonaá la veu del oratge la boscúria,al ressó de ton bés vibra potentala roja sanch de nostras venas joves,y s' enardeix el cor y vola I` ánimaá 1` ignota regió d' ahont naix la Vida.

Y desperta la Forsa engendradoray 'ns sentim grans é inmensos, poderososcom els deus de la Grecia nostre mare,y `1 foch de nostres ulls, foch sacratissimencés per la Bellesa cent cops santadesperta `1 cor de 1` ignocenta verge,y responen als nostres sos desitjosy 1` Himne del Amor brota dels Ilabis,y vibra la cansó de 1` Existénciaen P.1 Temps y en 1` Espay eterna y únic

OLIVA BRIDGMAN.Die Schónheit ist der Glana, mil welchem

und unter welchem das Voll Kornmene ir:Kraft seiner Voll Kommenheit an unsereErieenntniss herantritt.— SxocKL. vk

Inmens es ton poder, ta Forsa inmensa,inmensa ta virtut, inrnens ton Vtéi,infinits tos anhels y goigs espléndits.¡Bellesa, cent cops santa, jo 't saludo!

Te porto dintre 1` Anima, com portaencisadors perfúms la flor divina,y al vénre `t, poderosa, modelantne

En els banys:--Mira, mira, Enriquet,—exclama tot fent la inte-

ressant, D. Llucia al seu gendre--mira las onadascom m' acarician!...

L` Enriquet sentenciós:—Si, ja fá, temps que se sala aixó de que 1 1 aygua

del mar te mal gust.

182

L' art de representar, segóns Shakespeare

Entre 'ls aficionats (t representar obras teatrals,sul)sisteix la escola dels defectes y de la superabun-dclncia, fins al extrém d' ignorar per complert qui

-nas son las reglas de la. declamació.Al procedir aixís oblidan lo principal, per fixarse

sols en lo accessori: cuydan sols cortas particulari-tats (le la indument €iria" y no veuhen la figura sem-pre humana y real dels personatjes'que representan.

Res mes injust en el teatro que perteneixer entre'ls cultivadors de 1` cn t mentida, pero bonich.

Res mes just que perteneixer entre 'ls cultivadorsde l' art veritat; entre 'ls que res los fa, desnaturali-sar el sentit real y hnmó (le tots y cada hú dels per-sona.tjes. -

,r.

De tots els autors que mes s` han distingit en cul-tivar l' art veritat, sobressurt (le tal amanera '1 granShakespeare, que .crítichs eminents no lían titubejatpás en colocarlo d la primera fila dels gegants delteatre.

¿Quina era, donehs, la opinió del gran dramaturginglés, sobre 1' art de representar comédias?

Entre 1' escola declanlatória y 1' escola de la na-turalitat, que s' han disputat eternament lo domini

de 1' escena ¿ft-quina s' inclinava `1• gran.Sha-kespeare?

No es gens difícil decidirlio. Basta obrir lo Ham

-let y al comensament de la Escena VIII, del acteIII ("), se trobant lo que pensava Shakespeare res

-pecte <t aquest punt concret, expressat ab la claretaty la, precisió própias del geni. No pot condensarsemillor una opinió de lo que ho fa '1 gran poeta, perboca ole Hamlet. Sembla talment que 1' infortunatprincep de Dinamarca en 1 locli de fer ótils aclvèrtén-cias als cómichs qu' han de representar la tragédiaab que tracta (le confondrer als assessins de son pare,las dirigeixi ít. tots els aficionats lti representar obrasteatrals, comprenenthi toad é certs actors del olía.

0 sinó jndíquintho els nostres llegidors.

no més se complau ab gesticulacións tontas y cr^. Jo `1sfaria assotar à n' aquestos Herodes de comédia, més follsque '1 mateix Herodes. Fés, donchs, de no caure en eixdefecte.

CóMIcu 1.er

Jo os ho prometo.

HAMLET

No sigas tampoch massa fr^et. La tova prndéncia 'tfará mestre. L' acció té de correspondre á la paraula yla paraula it 1' acció, procurant de no malmetre may laingenuitat modesta de la naturalitat. No hi ha defectemes contrari al objecte de la representació escénica queaquest quo t' lie dit; perque la representació teatral, des-(le 'ls temps primitius fins ara, ha tingut per fi oferir àla natura un mirall en que la virtut ]li trohi sa própiaforma, el vici sa imatje y cada nació y cada sigle sa for-ma y fesomia. Si aquesta pintura de la realitat, s' exa-gera ó s' afebleix, far á riure als ignorants, pero per for-sa desplaurá als bornes de seny, quina opinió y censuradeu ser per vosaltres de Inés pes, que la de la ;tintadaque ornpla `1 teatro. Jo he vist representar à al uns co-mediante que altres aplaudíren ab excés y entussiasme,peal, no dir ab eseándol, que no tenian accent ni figurade cristians, ni de juheus, ni d' homes; aixis es que alveure 'ls com bramavan y s' inflavan, no 'rn vaig pen-sar que fossen de nissaga humana, sino uns ninots fetsd` algún aprenent d' esculptor. :La imitació abominablede la naturalesa qu' cus feyan..-no semblava pas altracosa.

Cónica ter

Jo c.réch que la companyía nostra s' ha corretjit bas-tant d' aquest defecte.

HAMLPTr

C'orretgiulo del tot, y tingau compte de que 'ls quefássen de graciosos no afegesca.n res á lo que está escriten el ecu paper; perque-sé que,tiglins d' ells pera ferrime als espectadors més. sorruts, esclatan en rialladascuan lo més interessant es 1' interés dramtíticli. Aixó esindigne, y posa. masa de relleu en els tontos qu` ho fan,lat propósit ridieol ole llnliii ,e..^

Apareixen 1IA 1,11',T y clos Cómics s

RAM Llv1'

«Dimos aquesttrós (le la mateixa manera que jo te 1'he ensenyat; ab la ]lengua desinvolta, res de veu desen-tonada cons ho fan molts de nostres comediante, porquealeshores valdria més donar mes versos al nunci porque`ls cridés. No dongas cops de ma com qui assota 1' aire,molta moderació, porque encara que representis el to

-rrent, la tempesta y 1' huracá de las passions, s' ha de

conservar sempre aquella serenitat que fa 1' expressiósuáu ,y elegant. No 't pots figurar lo que 'm treu fora ole

mi cuan veig ab el cap cubert per una cabellera á unque cridant sense solta, fa malbé els efectes que vol ex-prosear y aseessina las mellas del piihlich ignorant que

Conegudas aquestas reflex móns ,atinadíssimas delgran dramaturg inglés, consideris que diría Shakes-peare, si tinguessem la sort (le que pogués presenciaralgunas representacións de las que veyém avuy día,en las cuals, aficionats- pretensiosos y actors que '1públich fa passar per eminents, no cuydan de earac-terisar el personatje, ni de donar i, la dicció 1` ex-pressió adecuada, ni donan cap valor al gesto y alsademans, contentantse ab la eterna cantarella, qu'es 1` am per` pescar els aplausos d' un púhlich viciat

é indocte.

. BALDRICFI

^^) ,tie ,góns la vevsiÓ cataluua dee drli/r iiIasriera.

M

PLANAS ARTfSTICAS

lE! ]'Westt e esta rna1c°ï, lt! (esculptura de Lambert_C.scaler)

i Lo áe Sennpre ! 9'

(Plany.)

Desgraciada ó ignoscenta, no viciosa,vás caure al mitj del fanch,

y en lloch de compadirte y aixecarteel mon,.. ¡te despreciál.....

Mes, cuant el fanch que sols el cos tacavafins 1` ánima t cubrí

el mon vá admira, ¡néci! ta bellesa,els homes ván voltarte de riquesay las donas enveja `t ván teni! .....

PAU CLARIANA.

* .*

Veniu, somnis, veniu, y de mas penaspidolayres eterns

que `m demanan sovint retalls de vida,no n` escolteu pas res.

Treyeulos del devant, feu que s' escapiny en mon cap vos tindré...

Una ilusió es á voltas medecinaque treu 1 aborriment.

LL. ALMERICI-í

18'

n

Cuan te veig, pobre estimada,ab aquell rostre tan blanch;ab aquells llabis tan politsy al) aquells ulls desmayats;se `m filtra al cor una penaque `m posa á punt de plorar.Vida de la meva vida,¡qu' enamorada qu' estás!

ÍNTIMA.No es sois el cor que jo "t dono,

ma salut te vull donar,la hermosa salut que vibradintre mon cos de vint any.

Acóstat, reyna de 1` ánima,acóstat ja sens tardar.Vida de la meva vida;

jo als llabis vull obrirme una fondaparque beguis ma sang!

R. SURIÑACEI SENTIES

LA SETMANA FESTIVA(per E. Henrich)

_. .__ .......

—Y aixó ¿ti' liont vens tan descalabrat?¿de Pekin?...

—¡Cá horno, coi!, vinch de la Exposició deParis!

El general Valdersé,e, generalíssim delas tropas internacionals de Xina, apretantel pas pera arxivar..... cuan tot estigulllest,

fr

—¡Una gracia de caritat per un pobre ac-cionista de Las Arenas!...

—il;y mestre, mestre... Vaya un acudit devolguer veure com está feta la maquinária!...

1.85

ÍntimaLa boyra cau sobre 'ls palaus y torres

ole 1` inmensa ciutat.Atapahidas

las casas miserables es confoneny s' extenen arnen: las cosas rónegasdels que `s gnanyy an el pá miser y negreab la suor del front!

La plana bellas' extén eullá, enmantellada ab boyra,ab iu,a boyra baixa y ensopida.

Fugim dels carrers amples y ufanosos,qu' ens fan por al, sas oras de gentadaqu' erg s empenyen avall.

El cha es rúfoly el Sol s' en vi á Ponent.

La ciutat bellaes vá-vei5tint-ah- boyras suaus: _ _ ... _

S acostala nit pahorosa y trista qu` ens aterra.Fémse endins la ciutat.

Arrenglaradasens farán pas, las casas ennegridashont els desheretats vihuen y morensense conciencia del que fan.

Las tendasab sos Llums esplendents, fan desvaneixerla pór que al cor portem.

1,a cambra, sola,ens espera, palrorosa y ent.ristt(la.

OFICI A TOTA ORQUESTA

Mitja hora antes de comensarlo, ¡quína quietutdintre aquella iglesia de poble! Tot semblava recu-11it, entra la claror grogosa-moradenca deis fines-trals de colors y la vacilant y esrnnrtnhída delsflams baixos y descolorits de las llántias; luna ren

-glera de llántias de llautó, encesas, devant dels al-tars que tacavan ab son resplandor ullorós y térbol.Unas filenas de ciris apagats, uns Guants ramellets(le clors, la netedat de las rajolas vermellosas, tot,semblava senyalar la gran festa que ab sos himnesd`- amor, tot d' siria trencaria aquell ensopiment;portanthi vida.

¡Que agradable era 1` estada dintre aquellas nausamples y fumadas! Y passat un ratet algún qu' altrepagés revellit y colrat del sol ab son vestit de vellutfosch, ja negrejava per 1` iglesia cercant cadira, en-tre `Is rengles y mes rengles qu` lli havían posat debon mati.

Tot d' una, ab un burgit frésch, entraren unscuants noys. Pareíxía qu' un vol de pardals esboje-rrats hagués arrivat en 1` iglesia. Se dirigiren á und' aquells altars y tot seguit unas campanadas cla-ras, alegras; barrejadas ab altras plenas y magestuo-sas, ompliren de maravellosas .remors aquella buy-dor ressonant ab forsa. Era la segona senyal. Y des-prés tot quedó en silenci, mentres algún qn` altreflam de las llántias s' apagava espaternegant sorda-ment, ¡Que be s' hi trobava un, entre aquella calmadolsa qu` adormía 1` esperit amanyagantlo ab fala-guers somnis d' anior puríssim. Tot convidava á lasoràcións: oracións amaradas de fé, oracións en quetot es ánima, que enes que `1s llavis las aboca `1 cor,y que `s perden sense saber- aliont van com els bïmn-nes fresquíssims dels aucells lliures en la verdor delsfruyterals, al clarejar de] día y la cayguda de la tar-de, cuan se debilitan las vermellors cap-vesprals yNatura entra en somnis, sota `1 l,lampagueig febrósde las estrellas.

Aquells altars, uns enguixats, ab sants morenosy rónechs, sota capelletas pintadas de blau marí yvert perdut, ab flors descoloridas y estrafetas entecanalobres desllustrats y esculturas platejadas; al-tres, ab telas foscas per las parets, ab pinturas rfn -cias, y daurats negrosos, ab banderas de colors ple-gadas, feyan sentir una melangia inesplicable, d'una (orsa inmensa, barrejada ab un respecte granít `n aquellas desfullas que `1 temps malmetia y poch^ poquet, entra gent y mes gent mentres a fora lascampanas despedían alegría y dintre, pel 1` altar ma

-jor, hi pampellugavan llums, unas Llums vermello-sas, are com flotant pels ayres y després recullidasen filera entre gerros de flors naturals y esculturasdauradas, ja mes brillantas ab aquells resplendors.Y ja plena 1` iglesia, á un cop de campana comensá1` ofici al temps que del cor d` aquella fugían acom-passadas, las primeras notas de 1` orquesta, barreja

-das ab las dels cantors atents á la veu del mestre decapella.

¡Que u' hi- ha vía de poesía en aquells cóntichsgrandiosos, aclaparador, potents, de veus mascles,plenas, que tan prompte desfentse, semblavan pujar

amunt... amunt,, cobratit forsa, sabina dat fins i 'ri-var á las fumadas voltas, éom se desvaneixía en unacantadissa suau, doisa, fresca, gronxada per las no-tas sentidas „y perdudas dels violins y de las flautas!Que a' era de encantador el cuadr qu' ofería lagent, cap-baixa, negrejant el pl'i. de 1` iglesia, abuna -negror rojenca y térbola llepada per ]a vermellódels flams dels ciris esfumats per las boyras cenndro-sas d' incens a] desferse en ]a tebior del ayre.

Tot d' una pard la música. Havia arribat 1` horad` alsar à Deu. Soná una campaneta vibrant y claray tothom flectá `]s genolls en terra mentres de] ehorde 1` iglesia escapava la tonada de .la marxa real.

En aquells moments tot semblava ageganta.rse.Las llums pareixían estrellas •de foch guspirejant en-tre la boyra. Las voltas negrosas de 1` iglesia esbo-rradas pel incèns, estavan ja fora dels ulls de lagent. Alló, talment era `1 cor d' una nuvolada, unanuvolada resplandenta, sota una negror enteladaque s' enlayrava ab Deu entre un himne de glória ysublimitat.

Un cuart després, 1' ofici ja estava per acabar.A ]a sortida, la plassa de la iglesia s' ompli de gent.Las Pullas verdas y amplas de mitja 1ot.zena ele pló-tanos esplendits hi hortavan frescor. 1 A dins altrevolta retornava aquel] silenci, aquella calma, men-tres els escolans apagavan las llums y obrian els fi-nestrals de colors, dant pas fi ]a boyra.

LEOPOLD NEGRE v BOBA

186

1'a, encara t s conservaban gambetos que. lhuían els

balladors del ball del ciri el día de la festa major.Ara tot ha cambiat: hi ha carretera pert ahont

las tartanas y 'Is cotxes abócan forasters á Viladrau,en el poble s' han construit una porció de casas no-vas, en altras s' hi han. afegit pisos y s' han renovatlas fatxadas; s' hi ha aixecat de peu un hotel espa-yós, y ni aquest ni 1` hostal de cá. la Rita, més en-graridit y confortable, póden encabir á tcta la gentforastera qüe ve á estiuheJar á n' aquet deliciós siti.Pel voltant de la població s` hi han bastit una munióde chalets de formas niés ó menys capritxosas, perótots de gust modern; sols pórtan barretina algúnsvells que no han volgut deixa la seva usansa; la jo-venalla porta catxutxa y `]s gambetos dels balladorsdel ball del ciri s' han substituit per madrilenyas,que desentonan al costat de las mantellinas blancas(le las bailadoras, las morratxas y is antichs ramsde talcli que pórtan ellas.

A mi m' agradava mes Viladrau avans de totasaquestas novetats, porqué estava rues en' carácter,atesa la seva situació tocant el Montseny y proper de.la Guillerías.

No só pas dels mes entussiastas per las cosas an-tigas, aixís com ho sé del progrés en totas las sevasmanifestacións, peró comprénch que las intiguitatsténen bellesas y cualitats dignas d' estudi y d' imita;ció. Y com per altra part m`. es agradable 1` harmo-nía, si jo hagués tingut de fer una edificació enaquest país, m` hauria ficsat en el clima y en las ne-cessitats á qué-s` ha d' atendre, y en lloch de buscarmodelos d' edificis suissos, holandesos ó alemanys,hauría imitat las mateixas masías d' aquí, de las quéhi ha magníficlis exemples, que ademes d' esser típi-cas, no deixan de tenir elegáncia, y que per totas lasepócas del any tenen ben disposats els interiors y lasoberturas. Porqué aquí hi ha que comptar ab el sol,las plujas, las neusy las ventadas, havent de pendreprecaucións per si `s desencadena una ratxada delbufarut, ventot que afortunadament no sovinteja yque no `s generalisa, sino que prén una corrent limi-tada, pero que arrenca d' arrel arbres corpulents,aixeca teulas de las teuladas y si penetra per las ea-sas, fins aterra 'is embans de poca fermesa.

Empró 'ls que atrets per lo pintorésch d' aquestlloch hi construeixen una estada pels tres ó cuatromesos de calor, y `is centenars de familias que, ha-vent millorat las vías de comunicació, venen á dis-frutar dels ayres sanitosos d` aquesta banda delMontseny y de las ayguas puras, frescas y abun-dosas, no repararán en las petiteses en que jo `m fic-

De una dotzena d' anys ensá, aquest poblet está so y sols veurán el benestar que aquí hi troben go-

completament desconegut. Allavors, que havíam de sant d' un clima séch, á pesar de la frondositat dels

venirhi en caballería, y bon goig que `n trobessem boscos y prats y de 1` abundó de fonts y rierais, sem-

á Balenyá ó á Seva, y que poguessem passa `1 ro- blant un trós de Suissa transportat á aquest recó de

génch Gurri sense mullamos, no `s veya en tota la Catalunya.

població cap casa nova ni renovada; las parets mes El poble, que pochs anys fa, apenas vaya res més

modernas se recordavan de la guerra de 1` Indepen- que carboners, pastórs y traginers, y que avuy se veu

déncia. Allavors els modestos hostals de cá la Rita y una llarga temporada del any invadit de senyor io, es

del Americano, no guisavan tots els días, ni en la evident que hi ha guanyat y no poch; me `n alegro

temporada d' estiu, en la qué hi venían algúns cas- molt pel poble, peró á mi, no es pas cap pecat dirho,

sadors , excursionistas; allavors las barretinas ver- rn` agradava mes avans.

mellas eran d' ús general. Y aigúns anys mes enre-

Agáfat fort en el raeu brás, y estrényel,y caminém depressa, ben depressa.El contrast de ciutat ab sos tugurisy ab sos palaus sopérbs, corseca 1` ánima.Nostre casal, es rónech y es ombrivol,tot hi respira mort.

Escéncias vagasd' un goig indefinit aprés en somnisubriacan 1` espay prenyat de sombras.Corrémhi tot seguit.

EIs carrers fugendarrera nostre atrafegada ruta.Aném depressa, qu` es f t tart.

A casaen la cambra entristida y misterïosafruirém 1 amor inténs, 1` amor qu` ens cridaá fugir del burgit de 1` urbe estúpidaqu' ab &os clams y disbauxas ens aterra.Entre 'is murs hont la mort sembla niarhihi fruirém la vida.

¡Vida intensaque la ciutat no té!

Las ciutats morenal clám de falsos plérs que las enfonsan.La vida en ellas, es luxúria boja,y tot es fals, fins la matéria es falsa!

Al deixondirns, demá, si el Sol explénditah sos raigs frondorosos ens llumena;ab el cap alt, y ben estrets els brassosfugiróm de ciutat.

Al ovirarla,al lluny, ab sos palaus ,y xamaneyasli llensarém una mirada d` ódi, .y farém via cap enllá.

La plana,á nostres peus, s' ai:camplará esplendenta,y el mont supérb ens guiará la ruta,la ruta somniada y delitosacatifada de flors, de suaus escénciasque no `s filtran al cor.

L` escéncia rítmicadeis nostres besos, es més sana y bella,es més confortadora y és més pura.Las flors s' assecan y els aromas fugen,qu' els nostres besos, delirants, no `s foneny `s filtran fins al fons de nostras ánimas.

ALFONS MASERAS

VILADRAU

CONHAT ROURE.

187

falta sapiguer si 1 armassón ha, sigut ben confeccio-

nat.

—Dissapte obriré sa.s portas el teatro de la Zar-

suela ab_ una com.panyía en la que ]hi figuran la Se-

gura, la Mavillard, en Ruiz de Arana y en Jnliá Ro-m ea.

S' está pintant el decorat de La tenmpranica, lletra

d' en Romea y música d` en Gimenez.

Berlín.--El genial Sudermaun ha escrit un noudrama: Las fbgueras de Sant Joan, que s` estrenará

en el vinent Octubre en el teatro de Rotterdam per

la célebre actriu Agnés Sorma.

—En els Jardins del Bon Retiro, el tenor Celestí París. —Anage qui passo, (L' angel que passa) y

cantará Sanason v Dalila. L' am.oum• au prochainz, (L` amor al próxim) son du-

gas comedias que 1` autor Valdagne ha escrit desti--Pe 'la teatros de la Comedia y Lara escriu dugas

obras en Vïtal. Aza.

Eusebi Blasco y Ramos Carrión treballen en co-la bóració en un.` altra obra pera dit teatro.

--En la Princesa, hi actuará la companyia de laTubau. Entre las. actrius hi figuran la Julia Sala,Matilde Moreno, la Badillo y potser á última horaentri en la combinació Josefa Alvarez. Els actors se-

rán 1` Echaide, Allens-Perkins (isembla un general

inglés!), Iliaz de Mendoza (Marian), Prado, Cachet yRicardo Manso.

—En Palencia estrenará 1` obra histórica, Pepita

Tudó, que ha escrit ab 1` Enrich Gaspar.

No duptém de la bondat de la part literaria; are

nadas a dos teatros de la capital francesa.

—En el teatro de Vaudeville s' estrenar, la come-

dia filosófica en tres actes El somni. La protagonista

d` aquesta obra figura una gran actriu.

—Pera la Réjane, lia escrit 1` autor Pere Wolf la

comedia El cuadro. Del mateix poeta son, La primp-

cesa, qu' ests, acabant, y en colaboració al) el xispe-

jant Courteline, escriu un' obra que `s titula Els do-

madors.

—Gaston Devore, celebrat autor de La conscien-

ce de l' estant, entregará dintre de poch la Come-

dia Francesa 1` alta comedia que té per títol, Las

complasccncias.

188

Prometíam ocuparnos del estreno de ¡Trino!, co-medieta del Sr. Solé y Valls. Diumenge passat vaefectuarse en el Círculo Provincial Leridano obte-nint un éxit falaguer. La trama de 1` obreta es ingé-nua, hi ha bastants xistes intercalats, tot lo cual vafer passar una bona estona it la numerosa concurrén -cia que aplaudí it cada final d' acte y al acabarse 1`obra demané 1° autor.

Nosaltres aconsellarém, n`obstant, al Sr. Solé quearrodoneixi un xich las escenas de conjunt, ab loque hi guanyaré la producció.

Després se representé el juguet cómicli en un ac-te de nostre Director, Els am.ichs portan fatichs quearadte moltíssim it pesar de algunas vacilacións que`s notaren en el desempenyo.

—En el Círculo Colón tingué lloch diumenge pas-sat la representació de la bonica comedia en 3 actes

Los confites de la boda, cual direcció y desempenyoanáren molt ajustats.

—Durant la festa major de Gracia la societat La

G7anaada va tenir adornats els seus salóns d' unamanera expléndída, desfentse en elogis del bon gustque demostraren sos organisadors, la escüllida y nu-merosa concurréncia que anava i, entregarshi it lasdelitosas sensacións dels balls que en tal societatvan donarse mentres van durar las (estas.

—En la habida Societat El látigo d' or, instaladaen el Teatro Olimpo, va representarshi diumenge lacomedieta de Vital Aza, Parada y fonda, Mala nitd` en Pous, y Una poma per la sèd, d' en LalnbertEscaler, obtenint total las produccións posadas enescena "un regular desempenyo per part de la senyo

-reta Olivella y dels Srs. Mariné, Perez, Corrales,Ponseti y Gimeno, mereixent especial menció el se-nyor Cerda.

—El diumenge passat eia El Eclipse va represén-tarshi las sarsueletas Lo primer día y Con permisodel marido, en cual desempenyo se distingiren laSrta. Títrrez y els Srs. Rebordosa, Valls y Nogués.

—El dissapte passat tingué llochla inauguracióde la Societat Centro Liberal del distrito 2.° posant

-se en escena el drama Juan José, quin desempenyoestigué acertat, mereixent especial menció las senyo

-retas González y Térrez y el Sr. Canut que fent elprotagonista se guanyá molts aplausos. Seguí des-prés un assalt de armas baix al direcció del mestreesgrimista Sr. Millas.

—El diumenge passat en la societat FamiliarGraciense se posá en escena el bónich drama Laeren de la Masia ; logrant aplausos tots els seus intér-pretes, especialment el Sr. Bertral que en el paper deAndreu ens recordó en algúns passatjes al gran ac-tor•Soler. Mereixen també elogis els Srs. Martínezen el personatje de guardabosch y 1` encarregat delpaper de seminarista.

—En el Centre republicá de la dreta del Ensan-xe, diumenge últim s' hi varen representar las obre-tas Echar la llave y Lanceros, que varen sortir bas-tant be.

—En la Nova Constancia, de Mataró, it causa d' unatách que sofrí á Sabadell el primer actor Sr. GarciaParreño, el substituhí en el protagonista de El estig-ma, 1` actor Sr. Labastida que va ferse aplaudir enels principals passatges de 1` obra, que en conjunt,n' obstant, va tenir una interpretació molt descuy-dada.

A la Sra. Llorente 1` havíam vist treballar abmees lluhiment. La vritat es qu' está amanerada.

Dona que no sentí 1` afecte maternal no pot esser

bona esposa.—A.

Las donas son fruyta d' estiu; cuant inés api-eta

la xardor més se desitjan.—A.

¡Desgraciat del home de talent que s' adorm so-

bre un llit de llorers. A las vint y cuatre horas hi

aaafará una intoxicació extranya, produhida: per

una febre de vanitat! —A,

L' egoisme es una falta de saber viurer. Es brutal

y estúpit.--M. Cal rnon.

Un gran dolor devegadas ens porta la indepen-

déncia preciosa, al deslligarnos de tot. -- M. Calmon.

La costám té las penas menos duras y las alegríasinés estimadas: —M. Calmon.

La confíansa d' un afecte es semblant á la calinainfinita d` un día expléndit. —M. Calmon.

Si la enveja es digne de desprécilo creurers envejat ¿no esser un néci?

L' ignoráncia sols desprécia lo que no coneix.

El vici es un vestit que `ns ve gran y el de la vir-tut, fet it mida, sempre sembla que `ns sigui estret. —

J. Añarbal.

189

13APCI LONA

Novedats. —El debut de la companyia d' ópera,que va tenir lloch el dissapte darrer, va portar `naquet colisseu un públich ninnerós y lluhit.

La partitura que `ns oferiren va esser Manon, la

delicada Manen del inspirat Massenet, que recreó dedebó als dilettante més exigents.

El conjunt de 1` ópera molt aceptable, y fins supe-rior al preus de taquilla.

Las intérpretes Srtas. Giaconià, Amat y Homs ai-xís com el tenor Iribarne, el barítono Pui.ggener, la

soprano Srta. Ainalia De Roma y el baix Banquells,cumpliren perfectament el seu cotnés, haventse con-quistat molts y justos aplausos, especialment el tenorIrabarne, que posselieix una veu cl` agradable tim_bre y extensa.

En la interpretació del paper de Manon la simpá-tica artista De Roma, va posar de relleu els méritsindiscutibles que posseheix de estudiosa cantant y deactriu dramática, donchs com á figura principal dela nit vé fer sentir un benestar inefable de satisfaccióIi Guants tingueren la fortuna d' escoltar las delica-desas de sa primorosa escola.

Bé ha comensat la companyía, tant en Manon comen Aida, y es d' esperar que en totas las particellas

donará el mateix relleu.

género petit, á quin cuadro cómich-lírich vindrán árel levar els gimnastas de 1`. Aiegrïa; s' han plantat ,jalas llistas de la companyía, que pe 'Is grans debútsque anuncia. y la reaparició en la pista d` aquel tea-tro convertit en circo, d` artistas ja aplaudits del pú-b.liclh, pera dissapte vinent, promet la temporadaveurers concocie ucla y cel"ébrat tot 1` clement artís-tich.

Granvía. —Després de la Ilrganda, La Almone-

da del diablo; com si diguessin, després d' una obranova un` altra Inés nova encare. Veurém lo que hidiu el públích; per are sembla que 1` empressari hamudat de táctica. Ell que en altre temps no se li en-donava res del dir de la prempsa, sembla que areveu ab gust com els diaris parlan (le las sevas dispo-sicions.

Home de Deu, no `n fassi mals-abaranys de lascosas que li convenen. Ben servey li fan avuy aquellsdiariistas que per res considerava.

Cl AR Y NET

LL` actor Sr. Salvat y els aficionats del AteneuMataronés, treballaren junts el dissapte, executantel drama d` Echegaray, El gran galeoto. EI desein-penyo per part de tots molt malament.

Aconsellém It aquets joves que `s dediquin zt lasobras catalanas ó que si volen cursar el castell. 1`aprenguin un xiquet millor, sobre tot tenint que iu-terpretar obras (le tanta empenta com El gran ga-

leoto.Per fi de festa va representarse el saynete Las be-

(las d' en Cirilo.

Tívoli.—La funció que anunciaban à benefici deladministrador Sr. Molgosa (1). Joseph Oriol), víi veu.

-rers altament favorescuda pe `1 públich, recullint elbeneficiat molts presents deis seus amichs. ,

Váren posarse en escena cuatre objetas del repe.r-tori, de la companyia, y per` -tothom hi van haveraplausos.

Diumenge van donarse las últimas funcións de

190 '

Publiquém en el pre-sent numero 'una re-producció de; deliciósgrupo ¡Lo mestre estama.lcdt!, esculptura delin, inyós artista en L ain-

bert Escaler.Figurava en la. darrera Exposició del Gircol Ar-

1lsticJi, essent un deis assuniptos que més varen ad-mirarse tant per la refinada. intenció que respiran lasfiguras, com pe `1 coneixement y valentía ab qn` es-tán modeladas.

Felieitém,al Sr. Escaler per la seva obra en la que`ns demostra que sab manejá ab tan garbo el palillodel esculptor com cuan convé la ploma sempre que`ns . vol ter passar un bon rato ab sas produccións ès-cénicas.

SUSCRIPCIÚ PÚBLICA

destinada á aumentar els ingresos pera `I Monument

á Fkr ni iucn SOLER; Guals donatius no podrán exee-

dir de una pesseta, al objecte de donar á la sus-

cripció carácter popular.

De las cantitats recaudadas se `n fars, entrega á

la Comissió Executiva del Monument.

Suma anterior: 23`85 ptas.

D. Josepli 0. Sala, 0`50 ptas. —Total: 24`35 ptas.

(Continua oberta la ruscrippció.)

*

Ab el present número repartím cons" ú regalo á

nostres favoreixedors 4 planas de la preciosa co-

media de D. Albert Llanas

L ~ ~MANA GRAN

Avis als aymadors de las lletras catalanas

El número vinent será extraordinari,

dedicat á la festa de la solemne reparti-

ció de premis, celebrada per la Lliga de

Contribuyevats, de Sans, en el Certámen

literari d' enguany.

El número constará de 24 planas de

text, en el que hi figurarán fotograbats

alusius al acte, discursos, y tocas las

composicions premiadas en aquella festa

del Gay-saber, de R. Suriñach., Ubach y

Vinyeta, Bori y F ontestá,. M. Folch To-

rres, Nogueras 011er, Busquets y Punset,

joseph Barbany, Baucells Prat, Enrique-

ta Paler de Trullol, González de Quijano,

Ignasi Ribera, Molas Ballester, Ribas Ca-

rreras y altres distingits literats.

Promet esser un número interessant.

La societat coral La barretina catalana, ha orga-rnisat un viatje á Palma de Mallorca, cual expedició,sino hi ha contra-ordre s' efectuará el día 7 del mesentrant, iL bordo del vapor Bellver:

Desitjém de tot cor un bon viatje als coristas, yque retornin ab un bon feix de llorers conquistatsa;:b el fruyt de son éstudi.

*

L` altre día El Diluvi s' entretenía en denunciaral senyor Golfin unas petitesas que fan riui er...

Deya que 1` Ajuntament deu tres duros als cabosde la guardia municipal com á premi de constdncia.

¿Constancia de qué?Vaja que sortí en defensa d' aquets punts!...

Ha entrat it formar part de nostra Redacció 1` in-teligent escriptor en Anton Busquets y Punset.

Els barbers (le Madrit están disposats á armaruna creuhada contra els clients que usan maquinetasd afeytar.

¿Armémue un` altra els clients contra els Fígaros

que usan navajas oscadas?

Ha mort en la vila (le Rubí el conegut mestrecompositor en Francisco Laporta Mercader, de quinainspiració musical n° havían exit galanas cansóns dela terra que `1 plorat mestre ad,,ptava it poesías deInossen Cinto Verdaguer, Apeles Mestres y altrespoetas lírichs.

Acompanyém t nostre amich en Jacinto Laporta,germi't del finat y demés familia, en el dolor que sen-tirán per pérdua tan irreparable.

La Empresa del Romea ha contractat per la vi-nenta temporada d' hivern al Balan jove AgustíSaumeli.

—Se diu que `1 mestre Mertens, vindrá à dirigir1` ópera Sigfrid , de Wagner, que aquest hivern s` es-trenará en nostre Liceu.

*

Teuiin la satisfaceió rl' innovar it nostres llegidorsque `l popular literat nostre bon alnieh y colabora-dor don Conrat Roure, que, `s trobava malalt en el.poble de Viladrau, está ja convalescent, y podrádintre pochs días abandonar el poble venint it Bar-celona.'

El primer treball que tan volgut, aniich lta escritdesde sa llarga malaltía es el que publiquéni avuyab el titul de Viladrau, expressament confeccionatpera (A.TALUNIA ARTÍSTICA.

Ens alegréis moltissini de la millora.

191

j Fr_5Th5 MAJOR5

J. Notó, A. Santolaria y . Frederich Prat: Rebut loenviat, y 's publicará cuan s' hago escrit lo correspo-nent.—Agustí Culilla Gil: Está bé, y la veurá aviat pu-blicada.— Virgili de P. Morera: Está mal versificada.--Un xino sense cua: Igual 11 dich.—Jaume Rébole: L' au

ter del article Un botánich, Sr. Có y Borrell, 1' autorisapera extreure 'n d' ell 1` assumpto de lo que Ii demana.—Jaume Aymá: Que vol que Ii digui, no m' acaba de sa-tisfer. Vosté te disposicións; envihi un' altra cosa peromés curta.-- Pere iovira, çFigueras): Aquellas noticiasno tenen interés. —Agua Romagosa: ¿Sab que per ser unasenyora 's descompón bastant?--F. D: Se Ii enviará loque desitja. —J. A'úarbal: Aprofitém algún pensament.La poesia está mal rimada. —Joan del poble: A lo que 'inreferia al contestarli en el número passat es trivial es áun pensament y á una pregunta que vosté ni` havia re-més la setmana anterior. Fassi mernória. En cuant á lapoesía última Festa major, sento dirli, pero tampoch mevá: El dia que n' ensopegui una, faré tocar ]as campa-nas. —J. Montabliz: Bona part de lo qu' envia s' aprofi-tará.

xa rada—En el poble de Valicabraels dias tres, cuatro 'y cinchhi haurá grans balls per la orquestaconeguda per Pistrinch.Funció hu-dos-tersa-cuartaquinta-sis-set hi hauráen el teatro, y el dramaTres, se representará.— Segons diu el cuart-set-sextetLa veu del llop, ab motiude la festa majó, volenfer grans festas á Pingriu.Hi haurá repichs de campanasserenatas, balls de ramsy concerts á un envelatque ocupa set ó vuyt camps.Desempenyará `1 programala orquesta dels Francisquets -

sent aquell dia aumentadaab tres ó cuatre ceguets.—També á Vilatonta escriuhensi '1 corresponsal no vuytque tot volen divertirseaquest any, puig hi ha inolt fruyt.Farán corridas de burrosdesprés de cuart-cinch la genty que serán presididaspe '1 célebre Ajuntament.La societat L' Arengadadará balls á un envelaty al vespre hi haurá castellsde fochs á dalt de un terrat.—En la pintoresca vilade Pelacunills, farángrans festas per celebrarnela festa de Sant Román.Cuan e-set sis set-octauase fará ofici cantatv lo serenó estará á cárreclide rnossen Pau Pibernat.Ets comediants je Romeafarán funció al Cassinet,y concert el primer diaper el coro El .Fanalet.—Per los balls y per las festarelligiosas que tindránlloch á Camasseca 'is días7, 8, 9 y 10, estáncontratadas las orquestas

dels Neus y deis Trencaereus

y també lo Noy de Tonapera fe un discurs dels seus.Cocar del tres-cuant la cullitamolt abundant ha siguttambé 's bailarán sardanasá 1' era de cal Pelut.--Per la Verge de la Betacelebra '1 poble d Ullgrósla festa majó: 's preparauna missa prima-dosgrans concerts, llevant de taulacorridas de sachs, despréss' aixecará alguna bombaen obsequi ais forasters.Tots els trens farán rebaixasper poguerhi anar millor...

Y, prou; que hi vagi qui vulgui;¡quin tip de festas majors!

j. Staramsa

Sotucións als del número

Xarada: E-co-no-mi-a.Logogrifo nurérich: Figuerola.

J. Collazos, impresor.—Plassa de la Igualtat, 3

192

ri