societat - Ajuntament de Mataró

Pla

Dir

ecto

r

Per a la

societatde la informació

a Mataró

1999

Escola UniversitàriaPolitècnica de Mataró

Av. Puig i Cadafalch, 101-11108303 MataróTel. 93- 757.44.04Fax. 93- 757.05.24e-mail: [email protected]

El Pla Director per a la Societat de la Informació a Mataró va serguardonat amb un accèssit en els premis SI-LOCAL del Comissionatper a la Societat de la Informació de la Generalitat de Catalunya,concedits el mes de setembre de 1999

Ronda O’Donnell, 94 08303 MataróTel. 93-758.21.31Fax. 93-758.21.36e-mail: [email protected]

1999

PresidentaPilar Gonzàlez-Agàpito

Direcció tècnicaJaume TeodoroEscola Universitària Politècnica de Mataró

Direcció organitzativaJordi ArderiuInstitut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Ponents línies de treball

Formació i educacióRicard AymerichMoviment Educatiu del Maresme

Canvi social i culturalRamon Safont-TriaEscola Universitària Politècnica de Mataró

Serveis administratius al ciutadàRamon ViaderGestió Tributària. Ajuntament de Mataró

InfraestructuresGuillem CasasLocalret

Activitat econòmicaCarles FraderaCETEMMSA

R+D i indústria de les TICPere MerinoM2R

Mitjans de comunicacióToni EsteveOriol FerranLavínia TV

Assessoria tècnica i d'organització

Mireia RàfolsInstitut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

Jordi MarinCap Gemini España

Santi MaciàInstitut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró

EdicióServei d’Imatge. Ajuntament de Mataró

DissenyAlsina

FotografiesS. Alsina i Jordi Gasull

PortadaReproducció d’una serigrafia de l’artista Nefer Rovira

Correcció lingüísticaBarcelona Traducciones

FilmacióTrama 70

ImpressióGrafiques Solà

WebLlorenç Solé. Maresme Netcom S.L.

Consell Consultiu format per:

Cable i Televisió de Catalunya (CTC)Comissionat per a la Societat de la InformacióLocalretRetevisiónTelefónica

Pla Director per a la Societat de la Informació a Matarówww.infomataro.net/sim

EEl Pla Director per a la Societat de la Informació a Mataró presenta aquest document, fruitdel treball de més de cent professionals de diferents àmbits de la ciutat i el seu entorn. Aquestgrau alt de participació assolit, el rigor mostrat amb la feina feta, han d’ajudar la ciutat enla seva ambició per incorporar de forma favorable les Tecnologies de la Informació i laComunicació (TIC) a tots els àmbits de la vida dels mataronins i les mataronines.

Amb la publicació d'aquest pla de treball pretenem posar en marxa el desplegament efectiudel Pla Director. El Pla Director per a la Societat de la Informació s’integra en l’estratègiaglobal de l’Ajuntament per a encaminar Mataró cap a la millora de la qualitat de vida ibenestar de la seva gent, en un context de sostenibilitat i de cohesió social. El Pla Director,doncs, forma part d’un procés de desenvolupament harmònic juntament amb altres iniciativesde concertació social i econòmica, com el Pla Estratègic de Mataró, el Pacte Local per al’Ocupació, el Pla General d’Ordenació Urbana, l’Agenda 21 o la participació en el Pacte Industrialper a la Regió Metropolitana.

Un cop més us demano la vostra col·laboració i participació per fer efectiu el conjunt d'actuacionsdel Pla Director per a la Societat de la Informació ens caldrà la complicitat de tots els agentsde la ciutat. Estem convençuts que no ens falten motius per a respondre a aquest repte ambentusiasme i il·lusió. El món educatiu, el mercat laboral, el teixit empresarial, la ciutadania,els mitjans de comunicació, la mateixa Administració pública reclamen coratge i constànciaa les institucions perquè impulsin la societat de la informació i del coneixement.

Tot plegat ens obliga a assumir la responsabilitat d'acostar les TIC a Mataró, fent possible undesenvolupament econòmic i social d'acord amb els temps nous.

Manuel Mas i EstelaAlcalde de Mataró

MMirem on mirem són allà, www, possiblement ben a prop del signe @ del que no fa gairesanys molts no en sabíem ni el nom i que ara, si més no, ens suggereix alguna cosa més quel’antiga unitat de pes. Els canvis són segurs, i les ciutats miren d’avançar-s’hi, o pot ser, mésprudents, en tenen prou amb adaptar-s’hi. Mataró, un altre cop pionera, s’hi ha compromèsde ple, partint de la generositat i l’entusiasme que els seus professionals han abocat en el PlaDirector per a la Societat de la Informació. És necessària aquesta planificació iniciada amb elPla Director, alhora que, en l’àmbit del que parlem, resultarà també indispensable una certaaudàcia per a tirar endavant aquells projectes que puguin fer de Mataró una ciutat capdavanteraen el sector de les noves tecnologies, impulsant el seu teixit productiu i consolidant la formaciódels seus professionals.

Internet, xats, e-mails, cable, fibra òptica..., nous bens que semblen augurar futures ciutatsdels prodigis, però que no ens han de fer oblidar l’autèntic esperit d’una ciutat de les persones,de ciutadans i ciutadanes interessats en conèixer i en ser, més que no pas en tenir. Són tempsde canvis socials, culturals i econòmics, tant més favorables quantes més oportunitats suposinper a tots, sense exclusió. La ciutat del coneixement continuarà sent indefinidament un projectede futur si no hi ha una administració, recolzada per altres agents i organismes, que planifiquiinfraestructures, que faciliti la relació i la participació dels seus habitants, i, sobretot, si no hiha una administració i diferents institucions que vetllin per la formació i l’ensenyament.

Cal mirar, doncs, només una mica més lluny, tot just darrera la pantalla d’un ordinador i enshi veurem reflectits, immersos de ple en aquest procés de canvi, de noves tecnologies i nousreptes. Tothom hi té alguna cosa a dir, alguna cosa a fer.

Pilar Gonzàlez-AgàpitoPresidenta del Pla Director per a la Societat de la Informació a Mataró

>13

Com s’ha fet? >14

Com s’ha desenvolupat fins ara el Pla? >15

Com s’han desenvolupat aquestes fases? >15

introducció

les propostes dels grups de treball

la transversalitat del Pla Director

la continuïtat del Pla Director

>19

Fitxa tècnica >21

Formació i educació >23

Canvi social i cultural >29

Serveis administratius al ciutadà >35

Infraestructures >45

Activitat econòmica >51

R+D i indústria de les TIC >57

Mitjans de comunicació >63

annex 1 Enquesta sobre el grau d'ús i coneixement de les novestecnologies a Mataró >77

Referències >89annex 2

objectius i metodologia

acrònims i fotografies

>9

>69

>73

>97

Introducció

Catalunya és avui un país format per 947 municipis, inter-connectats al voltant de milers de quilòmetres de xarxa viària,un entramat d’asfalt, conegut sota sigles alfanumèriques, quedefineix vies i nusos de comunicació. Una vegada fixats unorigen i un destí, un temps i un cost, una ruta mostra el trajectea seguir.

Pel que fa a Mataró, és una ciutat amb més de 100.000 hab-itants, distribuïda al voltant de centenars de carrers que hemanat batejant amb noms que la nostra història ens ha proposat.Els carrers s’omplen de cases, comerços i places, tot definintespais singulars on viure i relacionar-se, espais per al treball iper al lleure. En la majoria de casos un objectiu central, in-teractuar, vehicula la necessitat del desplaçament des d’unpunt central que es la pròpia llar. Els organitzadors de l’espais’han esforçat per fer possible el transport de persones al llocadequat en el moment adequat, sovint quan els llocs sóncomuns i es concentren, i els moments esdevenen simultaniso síncrons.

Aquest ha estat bàsicament el nostre model de funcionamentels últims 10.000 anys, des que les primeres civilitzacionsagrícoles van començar a entendre el fenomen del localismesedentari -al nostre terme municipal, s’han localitzat restes de3.500 anys aC. El segle passat, el treball a l’agricultura ocupavaun 90% de la població mentre que en els nostres dies n’ocupaun 3%. La revolució industrial va imposar models radicalmentdiferents que van anar evolucionant en productes i processosfins a crear, finalment, una nova societat de serveis. L’any1955, per primera vegada en la seva història, la població delsEstats Units instal·lada al sector serveis suposava una massalaboral superior a la dels treballadors de la indústria. La societatindustrial de consum va desterrar el localisme i va adoptar elglobalisme com a única tendència per estendre “el mercat”,on productor i consumidor es divorcien. El desplaçament prenuna nova dimensió, una dimensió mundial, i els mitjans decomunicació de masses projecten un món d’interrelacions.

El sector de les Tecnologies de la Informació i la Comunicació(TIC) avui té un pes creixent en el global del PIB de l’EstatEspanyol i, en els propers 6 anys, aquesta xifra es podriaduplicar. Segons ANIEL, l’any 1997 a Catalunya la producciódel sector TIC va ser de 476.620 Mptes (el 33% del total del’estat espanyol). El comerç electrònic com a nova forma defer negocis creix un 30% cada any. Avui, al món, significa unaxifra de negocis de 62.000 milions de dòlars que, el 2001,es preveu que es converteixi en 223.000 milions de dòlars.Segons AECE (Asociación Española de Comercio Electrónico)la venda electrònica a l’estat espanyol l’any 1998 va ser de3.500 Mptes i es preveu que, l’any 2001, sigui de 200.000Mptes. A l’estat espanyol, actualment el nombre d’usuarishabituals de la xarxa és de 1.733.000 persones –accés almenysun cop la darrera setmana-. A Catalunya, això suposa que un

10% de la població va accedir a Internet la darrera setmana.A Mataró, la investigació realitzada en l’àmbit d’aquest plasitua aquesta xifra al voltant del 9,2 %.

Totes aquestes dades posen de manifest el paper central dela xarxa en els diferents àmbits de la nostra activitat. En efecte,el concepte de xarxa, més enllà de la seva accepció tècnica,dóna significat a un important canvi social (una revolució,diuen alguns).

Aquest canvi, com afecta la nostra ciutat? I també, quin és elpaper de Mataró a la xarxa i el de la xarxa a Mataró.

Aquest document pretén proporcionar una visió de la xarxacentrada en una òptica municipal, local i de Mataró, que situïde manera clara el conjunt d’accions que cal emprendre a lanostra ciutat. Per xarxa entenem tant la infraestructura físicacom la infraestructura de continguts. Per això, en algunesocasions utilitzem la paraula xarxa per referir-nos a Internet ien altres per referir-nos a un model de relació i d’interaccióabstracte. Aquesta ambigüitat és expressa.

Des de la direcció del pla, ja des dels inicis de les nostrepropostes, el gener de 1998, hem mirat de trobar les preguntesque creiem correctes, conscients que l’exercici de formulacióde preguntes era més important que trobar respostes correctesa preguntes equivocades. Així, algunes qüestions inicials són:

• Quin és el paper que ha de tenir l'administració local enel desenvolupament de xarxes i serveis? Pot contribuir ala planificació, o ha de restar expectant? I l’Ajuntament,com a consumidor d’aquests serveis?

• Com cal continuar desenvolupant la xarxa municipal defibra òptica?

• Són les infraestructures públiques actuals adequades pera les expectatives de la ciutat i competitives com a elementclau per a la instal·lació de noves indústries? Quins plansde creixement s'han establert? Quines polítiques de fixacióde tarifes hi ha, a Mataró? Són els plans de creixementinterurbans en general, i en el corredor litoral Mataró-Barcelona en particular, els més adequats? són unagarantia de desenvolupament per a la ciutat?

• Quin paper han de fer o poden fer les empreses de serveismunicipals en el desenvolupament de les xarxes de cable?I el mateix Ajuntament, en possibles consorcis iorganitzacions al respecte? Quins són els actors i elsescenaris de desenvolupament identificats?

• Quines accions cal endegar per millorar l'accés delsciutadans a la informació generada per l'Ajuntament?

10

• De quines dades estadístiques disposem sobre usos deserveis telefònics, mòbils, telemàtics per part delsmataronins? Estan equilibrades l’oferta i la demanda deserveis?

• Pot ser l’Ajuntament mateix proveïdor de serveis telemàtics?Com continuar amb la web municipal? Cal un portal pera la ciutat?

• És la TV local un element de dinamització cultural i socialal qual cal donar suport? Quin pot ser el paper del'Ajuntament? I la ràdio? I Internet?

• Quin ús fan les empreses de l'àrea de Mataró de lestelecomunicacions i la telemàtica?

• A quins projectes de recerca ha de donar suportl'Ajuntament? Telemàtica, telecompra, teletreball,teleensenyament, ... a Mataró, qui, on, quan, què fer?

• La societat de la informació: ja és aquí? Quina és l'ocupacióen aquest sector a Mataró? Quina política ocupacionali formativa es vol impulsar? Quines noves possibilitats denegocis emergeixen? Cal emprendre un procés de reflexióal respecte?

• La formació i la divulgació en tecnologies de la informació,es fa prou? Es pot fer més des de l'àmbit local? El paperde la universitat?

• Hi ha indústria de telecomunicació a Mataró?. Quinesmesures es poden adoptar per atraure aquest tipusd'activitat empresarial? Quin és el pes del sector de lestecnologies de la informació a Mataró? Un parc tecnològica Mataró?

• El paper regulador de l'Ajuntament: antenes, parabòliques,cable, canalitzacions? Política de telecomunicacions desde l'àmbit local: possibilitats?

• El futur del sector, el futur de la ciutat, la ubicació il'impacte davant els nous reptes en la pròpia organitzaciómunicipal i l’atenció ciutadana? Les telecomunicacionsque vénen: què ens oferiran, i quan?

Tot plegat, a les portes del segle XXI, fa que ja avui es parlid'una nova era, la de la informació, com a evolució de lacivilització agrícola primer i industrial després. Si la màquinade vapor va ser l'eina que conduiria al domini de l'energia,clau de la revolució industrial, les xarxes i serveis de teleco-municació, com a elements que contribueixen al domini dela informació, poden ser la clau de nous processos econòmics

11

i socials. Mataró, que l’any 1998 celebrà el 150 Aniversari delferrocarril, no pot deixar passar de llarg el tren que enscondueixi cap a un ple desenvolupament tecnològic en beneficide la nostra ciutat i de tota la societat.Aquests és l’objectiu central d’aquest treball i la força motorade les persones que hi hem treballat, -prop de 100- des dela direcció del pla, des de les ponències i des dels grups dereflexió, estructurats en 7 àmbits.

Amb la publicació del Pla Director per a la Societat de laInformació, l'Ajuntament de Mataró pretén fer palès el seucompromís per a impulsar els objectius i les propostes d'actuacióque els diferents grups de treball han elaborat al llarg delsdarrers mesos. El Ple de l'Ajuntament del dia 3 de febrerde 2000 va aprovar per unanimitat el Pla i va posar les basesper a un desplegament harmònic i progressiu de les mesuresque s'hi recullen. Tal com es va acordar en aquell Ple, l'EscolaUniversitària Politècnica de Mataró, amb la col·laboracióde l'Institut Municipal de Promoció Econòmica de Mataró,elaborarà una proposta de calendari de les accions a im-plementar, especificant el pressupost necessari per a l'execucióde cadascuna, alhora que dissenyarà, conjuntament amb elServei d'Educació i Noves Tecnologies, l'organitzacióinterna del projecte. En qualsevol cas, per al desplegamentefectiu del Pla Director caldran, a més del compromís del'Ajuntament, la participació activa i la complicitat delsagents, les institucions, les empreses i les entitats ques'especifiquen en cadascuna de les propostes d'actuació que conté.

Objectius i metodologia

Donat el marc anteriorment definit, amb els treballs realitzatsfins ara -dels quals aquest document en recull una part- el PlaDirector per a la Societat de la Informació a Mataró ha iniciatel camí de la definició, mitjançant les seves directrius, d’unmodel de ciutat en l’àmbit de les tecnologies de la informaciói les comunicacions i, més àmpliament, en el de la societat dela informació, per tal d’aprofitar i potenciar els avantatges iles oportunitats, i minimitzar o eliminar els perills i les amenaces,en aquest entorn, tot situant la nostra ciutat en una posicióòptima i competitiva per afrontar els nous reptes.

Com s’ha fet?

Aprofitant la metodologia de la Planificació Estratègica i, pertant, definint entre tots aquells que en la nostra ciutat “podendir alguna cosa” en l’àmbit de les tecnologies de la informaciói les comunicacions; “aliniant” les diferents perspectives capa un objectiu comú (el model de ciutat en aquest àmbit quevolem assolir); analitzant la nostra situació interna i respectea l’entorn; analitzant les nostres potencialitats i febleses, lesoportunitats i amenaces; i començant just ara i d’acord ambtot això, a definir un Pla d’Actuació i un procés de seguimenti d’avaluació.

El model que el treball realitzat ens ha de permetre començara construir és un model de ciutat plenament integrat enaquesta nova societat de la informació i el coneixement; unmodel que dóna accés a les tecnologies de la informació atotes les persones, que promou la participació activa en totsels àmbits de la vida de la nostra ciutat mitjançant la potenciaciód’aquestes tecnologies, que dota la ciutat de les infraestructuresnecessàries per al desenvolupament efectiu de la societat dela informació a Mataró, que fomenta l’aprendre a aprendreal llarg de tota la vida, que crea noves activitats i novesocupacions, que fomenta el treball conjunt de tots cap aaquest model, que promou la innovació, que fa l’administraciómés transparent i oberta.

14

Com s’ha desenvolupat fins ara el Pla?

Quan vàrem presentar el Pla Director per a la Societat de laInformació a Mataró definíem que les principals fases queconsideràvem eren:

Avui ens situem en la fase de definició del Pla de treball sorgitdel treball i de l’esforç dels ponents i dels diferents grupssectorials; per tant, tot just comencem a tancar una etapa dereflexió per iniciar una etapa d’acció, d’avaluació, i d’adaptacióals canvis.

Només a tall d’exemple l’etapa que ara tanquem és elresultat de la inversió de més de 5.000 hores de treball,agregant les hores esmerçades en el Pla de les més de100 persones que hi han participat i de més de 200assistents als actes que hem organitzat.

Com s’han desenvolupat aquestes fases?

Diagnosi

De setembre a octubre de 1998, vàrem fer una enquesta entrela població i en les empreses sobre el grau d’ús, el coneixementi les potencialitats de les Tecnologies de la informació i lescomunicacions (TIC), i en vam recollir les principals conclusions,que trobareu en aquest document. Això ens va servir de baseper conèixer, des d'una perspectiva objectiva, com estava lanostra ciutat en aquest àmbit.

Ara bé, aquestes enquestes reflecteixen només una part dela diagnosi de la situació a Mataró, perquè, a més, cal saberquines accions, projectes, etc., s’han realitzat a Mataró o estanen fase de realització o estan previstes; aquesta ha estat unapart del treball realitzat pels ponents i grups de treball.

Igualment, no n’hi ha prou amb una diagnosi de la situacióde Mataró en l’àmbit de les TIC, sinó que també cal conèixerel nostre entorn i, en aquest sentit, les diferents ponèncieshan intentat recollir les experiències foranes més significativeso que podien orientar la nostra reflexió.

Aquests tres àmbits han constituït la base documental delstreballs posteriors realitzats en el Pla Director.

Una vegada informats de la nostra situació i de la de l’entorn,cal que pensem i definim com hem de situar-nos a Mataró,què hem de fer per afrontar el futur amb garanties. Això hohem fet dotant-nos d’una organització i d’uns sistemes detreball.

Fases del Pla

Diagnosi de la situació

Propostes

Pla de treball

Implantació

Seguiment i avaluació

Fases del Pla Diagnosi de la Situació

PoblacióTeixit Empresarial

Coneixements, ús i necesitats de les TIC a Mataró

Accions, projectes,… realitzats a Mataróentorn de les TIC o relacionats

Les TIC: Evolució, estat i futur (ENTORN)

OBJECTIUS I METODOLOGIA

15

Metodologia Organització / Línies i Sistemes de treball

Grups de treball

Direcció tècnica

Presidència

Comissió Consultiva

Línies de treball

Sistemes de treball

Hem treballat sobre la base d’un sistema de ponències en unàmbit sectorial i discutides i consensuades per un grup detreball sectorial (al llarg de tres reunions); i, horitzontalment,se n’ha garantit la coherència mitjançant una direcció tècnica.

En conjunt, també s’ha disposat d’una web com a lloc virtualde discussió, informació, debat, intercanvi… i s’han fet diversesconferències sobre diferents temes relacionats.

El Pla Director per la Societat de la Informació a Mataró ha

considerat, de manera genèrica, dos àmbits bàsics entrellaçats:l’àmbit de les TIC (en la base les infraestructures i les comuni-cacions, els serveis i suports i els usuaris finals) i l’àmbit de laciutat (que genèricament podem diferenciar entre àmbitempresarial, administració pública i àmbit social), fent unasimplificació de la realitat de la nostra ciutat.

16

Propostes Metodologia

Àmbit empresarial

Línies de treball

Àmbit administració

Àmbit social

Telecomunicacions,infraestructures,i mitjans


Àmbit social

Propostes S’ha de garantir una visió horitzontal

Àmbit empresarial

Telecomunicacions,infraestructures, i mitjans

Serveis i suport

Usuaris i clients


Àmbit social

Metodologia

Grups de treball

DireccióComissions i consellsGrups de treballPlenari

Sistemes de treball

Metodologia

Web del Pla Director

Sistemes de treball

Ponents i ponència, diagnosi,desenvolupament, pla de treballGrups de treball

Àmbit TIC Àmbit ciutat

A partir d’aquesta diferenciació, s’ha dividit el Pla Director en7 línies de treball:

De cadascuna d’aquestes línies, el resultat n’ha estat unaponència (en aquest document en presentem un resum) queconsidera la diagnosi interna i externa de la situació sectorialde les TIC, les oportunitats i amenaces, els punts forts i elspunts febles, l’escenari i les directrius i els objectius aassolir mitjançant accions planificades. I conjuntamentdefineixen un model de la ciutat de Mataró en l’àmbit de lasocietat de la informació, amb el conjunt d’objectius i d’accionsque ens han de portar a aconseguir-lo.

En la recta final d'aquesta fase de reflexió, s'ha demanat alsponents i als grups de treball que, per tal d’homogeneïtzarels sistemes de treball, elaboressin la seva ponència sobre labase d’una estructura seqüencial (de més abstracte i genèrica més concret) de directriu, objectiu i acció, incorporant alnivell “acció” els possibles agents implicats i la prioritat queel grup li atorga.

Se'ls ha demanat que cada línia de treball defineixi de 4 a 6directrius, que podríem definir com els eslògans que aglutinendiversos objectius i accions, exemples com ara divulgar oformar, ser portal d'informació de Mataró, etc., sota els qualses desenvolupin un conjunt d'objectius i accions.

Les directrius del Pla en cada àmbit sectorial són els eixos delPla Director per a la Societat de la Informació a Mataró i hande perfilar el que serà el model de ciutat de Mataró en lasocietat de la informació i el coneixement.

Per tant, som a l’inici d’un projecte que ens ha de portar adesenvolupar la nostra ciutat en aquesta nova societat.

17

OBJECTIUS I METODOLOGIA

Fases del Pla

1• Formació i educació

2• Canvi social i cultural

3• Serveis administratius al ciutadà

4• Infraestructures

Línies de treball

5• Activitat econòmica

6• R+D i indústria TIC

7• Mitjans de comunicació

Les propostes dels grups de treball

continuació es presenta la terminologiautilitzada en l'exposició de les propostes delsgrups de treball. Concretament, els termesutilitzats són:

Directriu:Es tracta de propostes en forma d'orientacions generals, quecal entendre o bé com a projectes o bé com a accions marca desenvolupar.

Objectiu:Els objectius són els resultats operatius que es desitgen obtenirdins de cada directriu en la qual s’emmarquen.

Accions:Les accions són propostes d’actuació molt concretes quedefineixen les directrius i que permeten assolir l’objectiuplantejat. Les accions han de ser mesurables en paràmetresde magnitud, temps i import.

Agent:Els agents són organitzacions que han d’actuar com a promotorso entitats implicades en les accions total o parcialment, essenttant del sector públic com del privat.

Fase:Respon al criteri establert de priorització en el temps per aldesenvolupament de les diverses accions.

Cost estimat:Es tracta d’aproximar l'import que suposaria la implantacióefectiva de les accions. S'ha establert la següent escala: baix(menys de 2 milions); mitjà (entre 2 i 25 milions); i alt (més de25 milions de pessetes).

Per a cada línia de treball, a més, s'inclou una breu introduccióque sintetitza la diagnosi que en el seu dia van fer els ponentsdels respectius grups de treball. Per diagnosi s'entén unarelació de punts forts i punts febles, d'amenaces i oportunitatsque intervenen en l'àmbit temàtic corresponent, sempre referita la realitat de Mataró.

A

PROPOSTES: FITXA TÈCNICA

21

Ricard Aymerich

Josep Maria GómezCarme MartíManuel MoragasJoan NoèEugeni RomeuSalvador OrdóñezJosep Maria SolanasAlbert VidalNúria Vila

Moviment Educatiu del Maresme

Institut Politècnic Municipal Miquel BiadaÀrea d’empresa i ocupació. IMPEMEscola Pia Santa AnnaServei de formació, Ajuntament de MataróEscola Universitària del MaresmeServei Empresa S.A.Escola Universitària Politècnica de MataróCETEMMSAEscola d'Educació Especial l’Arboç ( Fundació Maresme)

FORMACIÓ I EDUCACIÓ

Ponent:

Participants:

L'Informe per a la UNESCO de la ComissióInternacional sobre Educació per al Segle XXI(Educació: hi ha un tresor amagat a dins.UNESCO. 1996) s'emmarca totalment en el quees coneix com a era de la informació i defineixel paper que hi ha de tenir l'educació:

"El proper segle hi haurà mitjans sense precedents per a lacirculació i l’emmagatzematge de les informacions i per a lacomunicació. Aquest fet sotmetrà l'educació a una dobleinjunció que pot semblar, a primera vista, contradictòria.L'educació ha de transmetre de forma massiva i eficient unaquantitat creixent de coneixements i habilitats evolutives.Simultàniament, ha de trobar i assenyalar referències que enspermetin no deixar-nos submergir pels fluxos d'informacionsmés o menys efímeres que envaeixen els espais públics i privatsi mantenir el rumb dels projectes de desenvolupament tantindividuals com col·lectius."

L'informe concreta els quatre pilars sobre els quals ha dedescansar l'educació: aprendre a conèixer, és a dir, adquirirles eines de la comprensió; aprendre a fer, per poder actuarsobre l'entorn; aprendre a viure junts, per participar i cooperaramb els altres en totes les activitats humanes; aprendre a ser,progressió essencial que participa dels tres aprenentatgesanteriors.

Aquests són, sens dubte, els reptes fonamentals que hauriade tenir com a referent qualsevol programa educatiu i formatiuque vulguem plantejar. Però, a més, cal ser conscients de laperennitat que ha de tenir l'interès per formar-se i de lainsuficiència d'un bagatge escolar inicial molt carregat. Enparaules del mateix informe: "ja no és suficient l'acumulaciód'un estoc de coneixements a l'inici de la vida, del qual espugui anar pouant fins a l'infinit. Ara cal, sobretot, ser capaçde copsar i explotar, al llarg de la vida, totes les ocasionsd'actualitzar, d'aprofundir i d'enriquir aquest coneixementinicial, i d'adaptar-nos a un món canviant."

La possibilitat d'accedir a la formació al llarg de tota la vidasignifica que tots els agents amb iniciatives en formació hand'estar a l'abast del ciutadà que vol o necessita formar-se. Iés evident que tots aquests agents o entitats de caire formatiuhan de fer una oferta coordinada i complementària, querespongui en conjunt a les exigències que la realitat social,laboral i cultural demana.La Comissió Europea ha adoptat un pla d’acció (Pla d’accióper a una iniciativa europea en educació. 1996-98 ) que, totadvertint de la importància que té posar en mans dels infantsi joves les eines de la societat de la informació de cara a ladinàmica laboral futura, s’adreça fonamentalment als centresd’ensenyament primari i secundari perquè són les institucionseducatives més feblement dotades. Proposa quatre línies d’acció:

• Afavorir la interconnexió de les escoles• Estimular la creació i difusió de continguts pedagògics

d’interès europeu• Promoure la formació i el suport als ensenyants• Informar al conjunt de la comunitat educativa de les

possibilitats pedagògiques que ofereix el món audiovisuali multimèdia.

Per la seva banda, el Pla Estratègic per a la Societat de laInformació a Catalunya (1999) es proposa sis grans objectiusreferents a l’àmbit de l’educació i la formació:

• Adaptació dels currículums dels centres a les novesnecessitats

• Formació del professorat en les noves eines• Formació continuada en matèries de la societat de la

informació• Creació i intercanvi de materials educatius• Canvi organitzatiu i estructural dels centres• Dotació d’infraestructures.

Per a aquest darrer objectiu, es posa especial èmfasi en elprojecte Argo de la Generalitat, que ha de permetre acostarla ràtio estudiants per ordinador dels centres catalans (20estudiants per ordinador, aquesta propera tardor) als paràmetresexistents actualment a Europa (20,3 a Alemanya, el 1997;21,4 a França el 1997); en tot cas, bastant per sota del conjuntde l’Estat (41,2 el 1997).

La nostra ciutat té uns elements potencialment favorables al'ús i el desenvolupament de les tecnologies de la informaciói la comunicació en l'àmbit formatiu i educatiu, com ara:

• L’existència d'un corrent educatiu molt favorable a lesinnovacions metodològiques i a la difusió d'experiènciesrealitzades en els centres

• El paper actiu de les administracions locals en iniciativeseducatives i formatives que milloren substancialmentl'oferta existent a la ciutat (Patronat d'Escoles Bressol,Escoles d'Adults, Institut Politècnic Municipal i EscolaUniversitària Politècnica amb suport de l'Ajuntament iEscola Universitària del Maresme amb suport del ConsellComarcal del Maresme)

• L’opinió favorable, entre la població general consultadai el teixit empresarial, a l'organització d'activitatsd'informació i formació en aquest camp. Experiència eniniciatives formatives sorgides com a recurs per a la milloraper part del teixit empresarial.

En aquest context, les propostes que tot seguit es presentenbusquen millorar el punt de partida d’acord amb les nostrespossibilitats.

L

propostes del grup de treball de FORMACIÓ I EDUCACIÓ

25

26

Directrius

Dotació i manteniment del’equipament necessari en elscentres d’ensenyament i cívics

Completar la dotació enequipament maquinari previstaper les administracions per a cadacentre

Completar la dotació tècnica dels centresestablint, si cal, acords amb empreses iestabliments locals de finançament parcial ototal (a canvi de rebaixes en determinadescàrregues municipals) que minvin el costmaterial d'aquesta acció

Afavorir l’assignació del manteniment delsequips a cooperatives o grups d’estudiants

AjuntamentCentres d'ensenyamentCentres cívicsIMPEM

Centres d'ensenyamentCentres cívics

1a

1a

Objectius Accion Agents Fase Cost estimat

1.1 1.1.1 1.1.1.1

1.1.2.1

1.1.2.2

Cedir l'ús de l’equipament a canvi decontraprestacions econòmiques que facilitinel manteniment i l'actualització d’equips iprogrames

Centres d'ensenyamentCentres cívicsEscoles universitàriesIMPEMOrganitzacions empresarialsSindicatsDepartament d'Ensenyamentde la Generalitat

1.1.2Ajudar amb el manteniment delsequips, dels programes i de lesaplicacions, afavorint laparticipació de col·lectius localsen aquestes tasques

Alt

Mitjà

Baix1a

Directrius

Oferir activitats educatives enels centres que possibilitin laformació en les tecnologies ique n’exercitin l'ús

Aprofitar les possibilitats queofereixen les TIC per accedir ales fonts de consulta

Proposar temes de treball, en els centres, queforcin la consulta multimèdia, i queafavoreixin la consulta d’informació en xarxasobre la ciutat o la comarca

Promoure la participació dels centres enprojectes compartits i en programeseuropeus (V Programa Marc, CONNECT,Socrates, Leonardo, etc.)

Equips docents dels centresConsell Escolar Municipal

Regidoria d'EducacióConsell Escolar MunicipalCentres Homologats deFormació OcupacionalIMPEM

2a


1.2 1.2.1 1.2.1.1

1.2.2.1

1.2.3.1

Garantir que en qualsevol curs d’inserciólaboral, formació ocupacional, escoles taller,formació professional o d'adults, hi hagi unmòdul d’informàtica i telemàtica

Centres / Regidoria deCooperació, Solidaritat iAgermanamentsIMPEM

1.2.2

Explotar les possibilitats detreball escolar cooperatiu queproporcionen les tecnologies

Alt

Mitjà

Baix

Oferir cursos preparatoris iafavorir l'ús dels recursostelemàtics per a les activitatsformatives a tots els nivells

Crear una Escola Taller de les novestecnologies

Regidoria d'EducacióConsell Escolar MunicipalIMPEM, EUPMT, UE

1.2.3

1.2.3.2

2a

2a

2a

Baix

1.2.3.3

Més participació del municipi en el Pla deFormació Permanent del professorat, tant anivell de detecció de les necessitats deformació dels centres en l'àmbit de les TIC,com a l'hora de decidir els recursos humansi tècnics (entre els quals cal incloure elsexistents a la ciutat) per dur a terme lesactivitats formatives

Regidoria d'EducacióConsell Escolar MunicipalPla de Formació Permanentde Zona

2a _

27

Directrius

Garantir una oferta formativacoordinada i completa

Vetllar verticalment per total'oferta formativa, tant la no-universitària com la universitàriai continuada, que s'ofereix a laciutat

Creació d'una MESA de FORMACIÓ, amb unasecció denominada MESA DE LES TIC que,des de l'Escola Bressol fins a la formacióuniversitària i continuada, passant per laformació d'adults i la formació professional,s'ocupi de: donar a conèixer què es fa a laciutat en matèria educativa i formativa, ambespecial èmfasi en l'àmbit de les TIC; i d’establirsistemes de cooperació entre centresd'ensenyament

Consell Escolar MunicipalAjuntamentOrganitzacions empresarialsSindicatsCentres educatius i formadorsAAMMPPAAMEMIMPEMEscoles universitàries

Consell Escolar MunicipalEUPMTCentres educatius i formadorsUEIMPEM

2a

Objectius Accion Agents Fase Cost

1.3 1.3.1 1.3.1.1

1.3.1.2

Crear un PORTAL amb tota l’oferta formativaexistent a Mataró (centres i estudis que s’hiofereixen)

Mitjà

Baix

2a

Directrius

Oferir un ensenyamentuniversitari i una formaciócontinuada que garanteixinl’accés a la formació al llargde tota la vida

Aprofitar el bagatge actual que téla ciutat en estudis universitarisi en formació continuada per ferun pas endavant, des del punt devista acadèmic i tecnològic, ambla creació d'un campus quepermeti ampliar l'oferta formativa,i propiciar la recerca mitjançantuna adequada dotació enrecursos tecnològics

Impulsar la creació d'un campus universitaritecnològic, el TECNOCAMPUS, ben situat icomunicat, on es puguin ubicar els estudisuniversitaris actuals, la formació continuada,les activitats de recerca de les empreses, unCENTRE DE RECURSOS TECNOLÒGICS, i totallò que el faci tecnològicament propici

AjuntamentEscoles universitàriesOrganitzacions empresarialsSindicatsConsell Escolar MunicipalConsell Comarcal

EUPMTEUMConsell ComarcalAjuntament

3a


1.4 1.4.1 1.4.1.1

1.4 .1.2

Aprofitar les sinèrgies entre les dues escolesuniversitàries de la ciutat i afavorir una ofertacompartida o mixta d’estudis universitaris (desegon i de tercer cicle). Facilitar l'existènciade serveis compartits

Baix

Alt

2a

propostes del grup de treball de FORMACIÓ I EDUCACIÓ

Ramon Safont-Tria

Lluis BernabéJosep Mª CabréToni CivitPep DuránEsteve FedericoMontserrat IllaToni MerinoAlfons PalaciosRamon SalicrúDavid SerraJosep Sivilla BoschPere SolàArcadi Vilert

Escola Universitària Politècnica de Mataró

Acció Ciutadana. Ajuntament MataróSala CabanyesEscoltismeRobafavesCaixa d’Estalvis LaietanaServeis Personals. Ajuntament MataróÀrea d’empresa i ocupació. IMPEMEscola Universitària Politècnica de Mataró��Centre Natació MataróFederació d’Associacions de VeïnsOmnium CulturalConsorci Cooperatiu Foment Construcció

Ponent:

Participants:

CANVI SOCIAL I CULTURAL

a xarxa Internet ha tingut un creixementimpensable, un creixement que no havia estatprevist ni en els plans empresarials, ni en elspúblics. Amb els contractes que estableixen elsparticulars amb empreses de serveis telemàtics,creix l'ús de la xarxa, ajudada per la possibilitat

de connexió telefònica mitjançant Infovia, amb el preu detarifa local. Totes les activitats mundials tendeixen a l'ús deles noves tecnologies. L'avenç tecnològic és impulsat pel propimercat, i un bon grapat d'interessos econòmics s'hi veuenimplicats. A més d’aquestes repercussions econòmiques, ésdel tot evident que es produiran canvis a nivell social i a nivellcultural.

Durant aquests darrers anys, s'incrementa la presènciad'informacions locals en la xarxa, fruit d'accions personals ocol·lectives, que fan que la quantitat d’informacions de lanostra ciutat ja sigui considerable.

A Mataró, hi ha un conjunt de 450 entitats i associacions queaporten cultura a la nostra societat, des del teatre a la dansai de l'esport a l'excursionisme, passant per clubs o agrupaments.Apareixen, simultàniament, els plans de les entitats privadesi públiques, en regiduries i serveis, demandes de millores enla informació fruit de la utilització dels nous mitjans tecnològics.Com a exemples podríem esmentar:

• El Pla de centres cívics del Servei d'Acció ciutadana del’Ajuntament

• L'Oficina d'Atenció Ciutadana OFIAC, del Servei d'Informació de Base de l’Ajuntament

• La Xarxa Ciutadana, de l'Escola Universitària Politècnica• El Servei Municipal d'Intermediació Laboral del Servei de

Joventut de l’Ajuntament• El pla d'associacions del Servei d'Acció Ciutadana de

l’Ajuntament• El Centre Multimèdia de l’Ateneu de la Caixa d’Estalvis

Laietana.

Quan es fa una avaluació de la repercussió de les novestecnologies en la societat, cal tenir present que l’arribadad'aquestes tecnologies pressuposa:

• Un cost personal i econòmic per tenir-hi accés• L'aprenentatge de nous llenguatges i instruments• La necessitat d'una actualització constant.

Aquestes circumstàncies poden dificultar l'accés a la informacióde part d'alguns col·lectius, tot generant-hi un analfabetismefuncional i condicionant-ne el futur, amb el perill de rupturasocial o exclusió.

Per tant, caldrà assegurar-se que ningú quedi fora de lapossibilitat de tenir-hi accés. Cal assegurar-se que hi hagiigualtat d'oportunitats, per evitar marginacions, i per aconseguir-ho caldrà aplicar els mecanismes adequats des de l’administraciópública.

En una anàlisi més profunda de la nostra realitat, caldrà donarel valor correcte a les tecnologies, considerant que la difusióde la cultura i del coneixement han de ser el motor del canvii que les tecnologies han de ser l'element que racionalitzil'intercanvi cultural i produeixi, com a conseqüència, unamillora en la qualitat de vida i en els serveis.

Dins el Pla Director per a la societat de la informació, el grupde treball de la ponència Canvi social i cultural ha analitzatl'entorn, les circumstàncies i conseqüències que l'ús massiude les noves tecnologies produirà en la nostra vida social icultural durant els propers quatre anys.

En l’avaluació d’avantatges i aportacions que aquestaincorporació tecnològica genera, s'ha valorat positivamentla millora en la qualitat de vida; la facilitat d’interconnexióentre les persones; l'oportunitat de la globalització, entesacom la facilitat de conèixer els esdeveniments d'altres col·lectius,que faciliten la presa de decisions; la millora de les gestionsempresarials i públiques, l'estalvi de temps en treballs en equipi a distància; però s'ha detectat el perill que degut a diversosfactors econòmics o de prioritats en el desplegament, espuguin generar exclusions i diferències socials en l'accés i l'ús.

És per això que es proposa tot un seguit d'accions que esconsideren aconsellables de dur a terme, per tal que ningúen quedi exclòs, i que tothom pugui fruir de l'avenç querepresenta, per a la nostra societat, l'obtenció de la informacióque ens faciliten les noves tecnologies.

propostes del grup de treball de CANVI SOCIAL I CULTURAL

L

31

32

Evitar l'exclusió a l'àmbit de lesTIC, promovent l'ús d'aquestestecnologies en les associacions,entitats i institucions

Pla de finançament per a informatitzar lesentitats i associacions.

Creació de clubs Internet en els centres cívics,amb la figura del dinamitzador

AjuntamentGeneralitat de CatalunyaDiputació de Barcelona

Comunicació i Imatge del’AjuntamentEntitats financeresCentres cívics

2a

1a

2a

Mitjà

2.1.3 2.1.3.1

2.1.3.2

2.1.4.1

Projecte Cultura Digital Mataró (CD-Mataró),que inclou digitalitzar les bases de dades deles biblioteques, i els arxius i museus de laciutat, oferint exposicions virtuals i promoventla creativitat a la xarxa

AjuntamentPatronat de CulturaAgents culturals

Mitjà

MitjàGenerar i coordinar la presènciade la cultura en la nova societatde la informació

2.1.4

Directrius

Promoure i divulgar lautilització de les novestecnologies com a mitjàd'intercomunicació

Impulsar la creació d'un Portalde la Informació de Mataró ambun espai telemàtic ciutadà,subvencionant les entitats deservei públic amb distribuciótemàtica

Revisió del projecte Xarxa Ciutadanaimpulsora de la presència de les entitats

Desenvolupar els plans de difusió i formació,per a vertebrar aquest portal

AjuntamentAssociacions i entitatsEUPMT

AjuntamentAssociacions i entitats

1a

1a

2a

Mitjà


2.1 2.1.1 2.1.1.1

2.1.1.2

2.1.1.3

Desenvolupar espais telemàtics amb contingutsespecífics per a esports, lleure, cultura,juntament amb la creació d'una agendaciutadana d'activitats

AjuntamentAssociacions i entitatsEUPMT

Mitjà

Mitjà

2.1.1.4

Impulsar la creació dels barris virtuals AjuntamentAssociacions i entitatsEUPMTAA.VV.

2a Mitjà

Facilitar l’accés al conjunt de nousserveis a través de tots elsmitjans possibles

Plataforma telefònica d’atenció al ciutadà Ajuntament 2a

2.1.2 2.1.2.1

Estesa de terminals punts d’informació (TPI)aprofitant el cablatge local

2.1.2.2

2.1.2.3

Alt

Fomentar els centres d’accés a Internet• Convenis de col·laboració amb entitats quedisposin d’accés a Internet per a la difusió ila utilització subvencionant-ne l’ús públic• Desenvolupament d’un centre local d’accés

Instal·lació de columnes d’informació en llocspúblics de la ciutat

2.1.2.4

Correu electrònic per a tots els ciutadans deMataró

2.1.2.5

Ajuntament, Localret,Operadores

Ajuntament, Generalitat,Localret, Centresd’ensenyament, Diputacióde Barcelona



2a

2a

2a

2a

Alt

Alt

Alt

Alt

propostes del grup de treball de CANVI SOCIAL I CULTURAL

33

Directrius

Promoure processos departicipació democràtica

Captar l’opinió ciutadana sobretemes d'actualitat amb laincorporació de les novestecnologies com a eina departicipació ciutadana

Impulsar la utilització de mitjans telemàtics(xats, fòrums, trobades telemàtiques) ambrepresentants polítics de la ciutat de maneraperiòdica i constant

Impulsar proves pilot de democràcia virtualal voltant de temes d'especial rellevànciaciutadana, fent consultes telemàtiques diesabans dels Plens

AjuntamentPatronatsInstitutsEmpreses municipals

IMPEM, Organitzacionsempresarials

1a

1a


2.3 2.3.1 2.3.1.1

2.3.1.2

2.4.1.1

Potenciar els serveis de borsa de treball on-line, dins de la xarxa ciutadana

IMPEM, Organitzacionsempresarials

Baix

2.4.1

Promoure el teletreball, i lesnoves formes de treball

Facilitar l'accés al mercat detreball amb la utilització de lesnoves tecnologies, fent confluirels esforços de les diversesadministracions Estimular les experiències de teletreball,

a través del CACE virtual

Baix

Baix

Baix

2.4

2.4.1.2

1a

1a

Directrius

Accelerar la incorporació deles TIC a l'àmbit sanitari

Unificar els accessos a lainformació sanitària personal,fent les gestions necessàries perfacilitar la implantació de sistemesúnics

Reclamar la implantació de la targeta personalsanitària

Aprofitar les TIC per a impulsar l'àmbit sanitarilocal: connexió entre serveis sanitaris, difusióde campanyes sanitàries locals

AjuntamentServei Català de la Salut


1a

2a

1a

Mitjà


2.2 2.2.1 2.2.1.1

2.2.1.2

2.2.2.1

Donar suport als projectes en marxa detelemedicina, i estimular l’aparició de novesexperiències a Mataró


_

BaixPotenciar les experiències detelemedicina

2.2.2

AjuntamentPatronatsInstitutsEmpreses municipals

Ramon Viader

Jordi BertranJosep Mª CanalsCristina CasablancaManuel MontfortSanti OrtegoMiquel Àngel PigemIsabel RuedaJavier SánchezPilar SolerMariano Va

Gestió Tributària. Ajuntament Mataró

Servei d’Informatica. Ajuntament MataróServeis Centrals. Ajuntament MataróDiputació de Barcelona - Z. del Maresme ORGTSecretari Ajuntament de MataróEscola Universitària Politècnica de MataróICAM (Col·legi d’Advocats)LocalretOCUC-MataróOFIAC. Ajuntament MataróRegistre de la Propietat 1

Ponent:

Participants:

SERVEIS ADMINISTRATIUS AL CIUTADÀ

a societat de la informació implica un canvisocial que ens involucra tots, en el qual allòrellevant no són els recursos tecnològics sinóels avantatges reals derivats de la seva utilització.L’ús de les noves tecnologies no s’ha d’entendrecom una finalitat en sí mateixa, sinó com un

mitjà d’informar, d’informar-nos, d’intercomunicar-nos i derealitzar transaccions. Tanmateix, és un valor de modernitzacióabsolutament indispensable.

L’explosió actual de les xarxes de telecomunicacions al serveidel ciutadà ens obligarà a replantejar les activitats del’administració pública, tenint en compte les característiquesde l’entorn tecnològic: globalitat i interactivitat. Els ciutadansja no seran només receptors de les actuacions públiques sinóque voldran incrementar la seva participació, tot exigint unatransparència administrativa més gran i fent cada cop méspressió per obtenir més qualitat en els serveis.

L’escenari global que se’ns presenta exigirà, doncs,organitzacions més flexibles, obertes a la participació,descentralitzades, transparents i accessibles. La utilització deles tecnologies de la informació i la comunicació en els nostresàmbits municipals ens ha de permetre millorar la relació entrel’administrat i l’administració.

La majoria de les nostres corporacions centren els seus esforçosen tenir una presència a Internet que doni a conèixer les sevesinstitucions arreu del món. Avui en dia, són poques les quees plantegen el repte de passar del “ser-hi com sigui” a donarun valor a la seva presència.

En aquesta ponència hem intentat donar un pas més en aquestsentit, tot fornint un conjunt d’idees que ens permetin afrontaramb èxit els reptes de futur:

A• Anar més enllà de la prestació d’informació a travésd’Internet, prestant serveis de valor afegit i intentantproporcionar la informació necessària per reduir els costosi el temps que inverteixen els ciutadans en relacionar-seamb les administracions

B• Facilitar les gestions administratives que es veuenobligats a realitzar els nostres ciutadans, proporcionantun servei que resulti més eficient i de més qualitat, queposi la tecnologia al servei de les necessitats concretes ino a l’inrevés

C• Utilització de la tecnologia i les xarxes per fer méseficient i operativa la nostra administració

D• Minimitzar la fragmentació social que pot representarl’avenç tecnològic, intentant oferir un accés als nous serveisbasat en la igualtat d’oportunitats per al conjunt més amplide població possible

E• Estimulant la participació social en els assumptes públics.

La proposta presentada centra les actuacions a desenvoluparen 32 accions agrupades en 4 directrius.

propostes del grup de treball de SERVEIS ADMINISTRATIUS AL CIUTADÀ

L

37

1• Posar a l’abast del ciutadà tota la informaciódisponible

Els nostres ajuntaments disposen d’un conjunt d’informacióde gran interès per a la societat, informació que cal posar al’abast de tots els agents socials d’una manera àgil, accessiblei entenedora. La informació que oferim haurà de ser moltclara i molt útil; no ha de ser excessiva, sinó estrictament lanecessària, i se l’ha d’oferir per tots els mitjans possibles. Noes tracta de produir nova informació, sinó d’oferir la que jaestà disponible. En aquesta línia, la utilització de les novestecnologies ens permetrà ser més eficients en la recollidad’informació i en les possibilitats de compartir-la.

2• Millorar el funcionament intern de l’administraciómunicipal usant les TIC

Les nostres administracions presenten unes estructures com-plexes, amb multitud de serveis a oferir i camps on actuar,dotades d’estructures excessivament verticals, amb pocacol·laboració horitzontal, en les quals cada grup de funcionsa desenvolupar neix i acaba en el mateix servei i on hi ha, pertant, una forta tendència a la propietat, tant dels procedimentscom de les bases de dades, que sovint dificulta la gestió delciutadà (desconeixement d’on dirigir-se, de quin procedimentseguir, de quina documentació és necessària...)

El ciutadà s’haurà de poder relacionar de forma única ambl’Administració i ens demana cada cop més una gestió àgil,eficaç i transparent. Si a aquest fet, hi afegim tot el potencialde les comunicacions, veurem que totes les nostresadministracions han d’utilitzar totes les eines de les novestecnologies per millorar el seu funcionament intern.

Perquè la nostra Administració esdevingui “virtual”, haurà decompartir informació, haurà de comunicar-se, haurà d’estaren formació contínua i haurà de repensar tots els procedimentsadministratius des de la perspectiva d’una gestió méshoritzontal, aprofitant els avantatges dels serveis especialitzatsi enfocats al ciutadà.

La tecnologia haurà de ser un element integrador d’aquestaestructura i serà l’element que ens possibilitarà la millora delfuncionament intern, i per tant, d’una millor atenció al ciutadà.Les actuacions proposades en aquesta línia van dirigides a:

• Eines que ens permetin tenir informació i millorar la presa de decisions

• Eines que ens permetin extraure el coneixement corporatiu

• Millora i estandardització dels processos: Reenginyeria de procediments

• Sistemes d’informació interorganitzatius.

3• Potenciació dels tràmits directes

En la mesura que es vagin implantant les noves tecnologies,la tendència a pensar que es pot fer qualsevol tràmit des dequalsevol lloc, inclosa la nostra pròpia oficina serà cada vegadamés gran. Augmentarà la pressió perquè el conjunt d’ad-ministracions s’adaptin a aquest nou marc i, per tant, el costsocial de la no adaptació serà cada cop més alt (més crispacióen haver de fer cua, pels desplaçaments i la burocràciainnecessària).

Primerament, aprofitant el redisseny de procediments,intentarem evitar al màxim els desplaçaments, i ens centraremen donar informació sobre tots i cadascun dels tràmits quepot realitzar el ciutadà: CATÀLEG DE PROCEDIMENTS.

• Informació sobre el tràmit: Descripció del tràmit, docu-mentació necessària, llocs de presentació, departamentsencarregats de la tramitació, horaris, telèfons, adreces....Compromís de resolució del tràmit (temps)

• Impressió del formulari i presentació telemàtica del mateix

• Seguiment de l’expedient

• Resposta per correu.

En una segona fase, haurem de permetre la interacció directaentre el ciutadà i el tràmit a realitzar sense intermediació per-sonal. Aquesta fase només serà possible quan hàgim aconseguitredefinir tos els procediments, tenir bases de dades en entornsoberts i incorporar la màxima seguretat als servidors.

38

39


4• Posar en marxa un sistema d’informació interor-ganitzatiu de xarxa administrativa

Les dades de què disposen les nostres administracions sovintsón necessàries per al treball diari d’altres administracions, iel fet que no en disposem fa que s’hagi de sol·licitar al ciutadàque aporti tota la documentació que sobre ell tenen altresinstitucions (fins i tot, a vegades, la nostra mateixa Administració).

Hem de passar d’aquell ciutadà que no sap on dirigir-se, quinprocediment seguir i quina documentació haurà d’aportar (ique, per tant, porta al damunt un munt de documents i papersper evitar el “vuelva usted mañana”), a un ciutadà que sapperfectament què necessita i que porta un únic documentnecessari.

Amb l’ús de les noves tecnologies no ens hauria de caldremoure els papers, només moure la informació; per tant, serànecessari potenciar:

• La col·laboració entre administracions per tal de disposarde la informació en el primer lloc on es produeix

• Facilitar l’accés a les nostres dades a entitats administratives

• Donar a conèixer al ciutadà tota l’oferta de serveis administratius.

40

Directrius

Posar a l’abast del ciutadà totala informació disponible

Identificar, recollir i normalitzarla informació

Creació d’un Servei d’Informació iTelecomunicacions, com a òrgan que impulsiel desenvolupament dels serveis telemàticsi que garanteixi la construcció de contingutsinformatius unívocs per a tota l’administració

Ajuntament

Ajuntament

2a


3.1 3.1.1 3.1.1.1

3.1.1.2

Realitzar una enquesta per identificar lesnecessitats d’informació municipal del ciutadà

Dotar-se dels recursosnecessaris per poder oferir alciutadà la informació que siguidel seu interès

Identificar tota la informació disponible enels diferents serveis municipals i recopilar-laen una CARTA DE SERVEIS

Ajuntament

3.1.2

3.1.1.3

2a

2a

3.1.2.1

Elaborar un estudi que analitzi l’estat de lainformació municipal i en valori l’adequacióactual per posar-la a l’abast del ciutadà

Crear una base de dades d’informació ipublicacions: gestor o nucli d’informaciócorporativa

Ajuntament

3.1.1.4

2a

BaixValorar i identificar les webs que podeninteressar el ciutadà en les seves relacionsamb altres administracions, i donar-les aconèixer

Ajuntament

3.1.1.5

2a

2aAjuntament

3.1.2.2

Dotar-se dels recursos necessaris per poderfacilitar la informació continguda en lesbases de dades corporatives: webconnectada a bases de dades en pàgines“html” dinàmiques

Ajuntament Mitjà2a

Mitjà

Mitjà

Mitjà

Mitjà

Mitjà

3.1.2.3

Adquisició d’un visualitzador de la informaciócartogràfica que ens permeti obtenir unmapa urbà interactiu capaç de reflectir enel territori dades interessants per al ciutadà

Ajuntament Mitjà2a

41

Definir l’arquitectura del sistemad’informació corporatiu

Potenciar l’ús de la Intranet municipal com aeina de gestió que ens permeti consultar, desd’un sol lloc, tots les aplicacions de gestió,accedint a una FINESTRETA VIRTUAL que espugui consultar des de qualsevol lloc

Ajuntament, patronats iinstituts


2a

3.2.2 3.2.2.1

3.2.2.2

Potenciar la creació de bases de dadescorporatives integrades, que centralitzin lainformació i es puguin consultar en entornsIntranet i Internet en interfícies amigables,LA INFORMACIÓ EN UN SOL LLOC

Homologar i implantar a tota l’administracióuna eina de gestió d’expedients (WORK-FLOW) que ens permeti arribar a aconseguirl’objectiu de l’EXPEDIENT VIRTUAL. Peraconseguir-ho, ens caldrà haver realitzat lareenginyeria de processos que ens obligui aescriure tots i cadascun dels procedimentsque ens permetin automatitzar-los iestandarditzar-los


3.2.2.3

2a

3a

3.2.2.6

Implantació d’eines de treball en grup.Ensenyament assistit per ordinador.Agendes compartides

Posar a l’abast de tothom el coneixementcorporatiu mitjançant la implantació desistemes experts


3.2.2.44a

BaixMillorar la presa de decisions amb eines comara bases de dades i eines per explotarles.(data warehouse i data maining)


3.2.2.54a

3aAjuntament, patronats iinstituts

Mitjà

Mitjà

Baix

Mitjà

Mitjà

Directrius

Millorar el funcionament del’administració municipalmitjançant les TIC

Redefinir el funcionament del’administració en el marc de lesTIC

Creació d’un departament d’organització queimpulsi una reenginyeria de processos

Ajuntament

Ajuntament

2a


3.2 3.2.1 3.2.1.1

3.2.1.2

Reenginyeria de processos: identificar elsprocessos que cal redissenyar, analitzar imesurar els processos actuals, identificar elselements de les tecnologies de la informacióque provocaran les millores dels processosi, per acabar, dissenyar i construir elsprototipus de procediments

Utilitzar la informació de manera intel·ligent:realitzar una auditoria de la informació quenecessita la nostra corporació, per tald’analitzar el millor sistema per:buscar-la, distribuir-la i posar-la a l’abastde tothom;directori de biblioteca a disposició del’administració;directori de documentació;directori d’informació multimèdia disponiblei recerca de fonts en xarxa.

Ajuntament3.1.2.3

2a

3a

Mitjà

Alt

Mitjà


42

Directrius

Potenciació dels tràmitsdirectes

Identificar, recollir i normalitzarels procediments

Elaboració d'un informe jurídic sobre lespossibilitats d'actuació de l'Ajuntament enaquest àmbit

AjuntamentCol·legi d'Advocats de Mataró

Ajuntament

1a


3.3 3.3.1 3.3.1.1

3.3.1.2

Edició del catàleg de procediments

Web departamental Ajuntament

3.3.1.3

2a

3.3.2.3

Permetre el lliurament i la recepció dequalsevol document per part del ciutadà i dela mateixa administració mitjançant correuelectrònic

Anàlisi estadística de les gestions méssol·licitades

Ajuntament

3.3.2.1

1a

BaixFer possible la petició i l’emissió electrònicade certificats que permeti l’autocertificació

AjuntamentEntitat certificadora

3.3.2.2

2a

3aAjuntament

Mitjà

Baix

Baix

Baix

Simplificar les gestions iestalviar temps

3.3.2

3.3.2.4

Implantar de forma ràpida alguns projectesemblemàtics que permetin donar un granimpuls de manera immediata

• Pagament per correu electrònic• Domiciliacions bancàries per Internet• Petició de certificacions• Consulta estat tributari• Certificats de pagament• Duplicats de rebuts de període voluntari• Variacions padró municipal d’habitants

2aAjuntamentDiputació de BarcelonaEntitats financeres

Baix

Impuls de procediments quepoden donar un valor afegitimportant

• Licitacions en línia• Oferta cultural i esportiva municipal• Gestió de polígons industrials• Servei d’atenció a discapacitats• Servei domiciliari informatitzat

Ajuntament 2a

3.3.3 3.3.3.1

Servidor propi i firewall Ajuntament

3.3.4.1

2a

Baix

MitjàDotar-se dels recursos necessarisper efectuar els tràmits

3.3.4

Desenvolupament d’aplicacions de consultai processament directe

Ajuntament3.3.4.2

2a Baix

1a Baix

Creació d’un PIN local que faciliti:• Accés a informació personalitzada• Realització dels tràmits directes


2a

3.3.2.5

Mitjà

43

Directrius

Posar en marxa un sistemad’informació interorganitzatiu:XARXA ADMINISTRATIVA

Augmentar la col·laboracióinteradministrativa per disposarde la informació en el primer llocon es produeix, evitant eldesplaçament innecessari dedocumentació entreadministracions i ciutadans

Convenis de col·laboració per a intercanvisd’informació. Per aconseguir que no sigui elciutadà qui es desplaci, sinó la informació

• Connexió telemàtica amb INE• Conveni amb Direcció General de Trànsit• Convenis amb Registres de la propietat• Convenis amb delegacions d’Hisenda

Ajuntament, patronats iinstitutsRegistres de la propietatDelegacions d'HisendaMinisteri d'Interior

2a


3.4 3.4.1 3.4.1.1

Plataforma administrativa de la ciutat. Oncada institució que presti serveis administratiusal ciutadà pugui tenir un espai web on anunciarels seus serveis

Ajuntament, patronats iinstitutsEntitats para-administratives

3.4.2.1

2a MitjàDonar a conèixer al ciutadà total’oferta de serveis

3.4.2

Connexió amb altres webs d'interèsadministratiu

• Hisenda• Diputacions• Generalitat• Col·legis professionals• Entitats paraadministratives.....


3.4.2.2

2a Baix

Mitjà


Fomentar l'adhesió a projectestransregionals de:

• Reconeixement de firmes• Targetes ciutadanes• Xarxes administratives de finestretes úniques


3.4.1.2

2a _

INFRAESTRUCTURES

Guillem Casas

Angelina CatalàJordi DòriaCésar FernàndezÀlex GuaschJoan MiróRafael MontserratJosé Manuel MorenoManuel PonsJoan RieraAntoni SauríXavier Viladegut

Localret

Serveis Territorials. Ajuntament de MataróInformació de Base. Ajuntament de MataróPUMSACaixa d’Estalvis LaietanaCirculació i transports. Ajuntament de MataróAigües de Mataró i el Maresme SATelefònicaEscola Universitària Politècnica de MataróLl RIERA SAManteniment. Ajuntament MataróCTC

Ponent:

Participants:

es infraestructures de telecomunicacionsconstitueixen la base material sobre la qualcirculen les xarxes de la informació, sigui quinen sigui el format: veu, dades, àudio, imatge.El seu desplegament és, doncs, un aspectefonamental en l’actual procés d’implantació de

les TIC i, per tant, en el desenvolupament de la societat de lainformació. En el procés de desplegament de les infraestructuresde telecomunicacions, hi intervenen molt directament lesinfraestructures dels altres serveis: electricitat, aigua, gas,clavegueram, enllumenat i semàfors. Les noves construccionsde canalitzacions i galeries d’aquests serveis poden ser utilitzadesper incloure infraestructures pel pas de xarxes detelecomunicacions, ja siguin xarxes de coure, de fibra òpticao coaxial.

El desplegament de les xarxes de telecomunicacions és unelement especialment punyent en l’àmbit municipal. Elsmunicipis hi tenen molt a dir, per diversos motius: perquè elsubsòl és propietat municipal, perquè els treballs que es facinen la via pública requeriran llicència municipal, i perquè elsajuntaments han de vetllar perquè els treballs a la via públicatinguin el mínim impacte possible sobre el ciutadà i sobre el medi.

A Mataró, per tal d’avançar en el desplegament de les infraes-tructures, abans caldria:

• Conèixer les necessitats d’infraestructures previstespels diferents operadors de telecomunicacions, a partirdels seus respectius estudis de mercat i projectes tècnics,així com la temporalitat en la implantació de les sevesxarxes

• Conèixer les necessitats d’infraestructures per partde l’Ajuntament, a partir de la demanda prevista decomunicacions i transmissió interna de dades

• Conèixer les infraestructures disponibles al municipi,tant les específiques de telecomunicacions, com lesd’altres serveis que siguin susceptibles de ser utilitzadesper instal·lar-hi els cables

• Planificar les actuacions urbanístiques que calgui fera Mataró, ja sigui al nucli consolidat, a les novesurbanitzacions o als polígons industrials, preveient entots els casos el dimensionat de les infraestructures detelecomunicacions.

Només amb actuacions coordinades i àgils sobre tots aquestsàmbits es podrà garantir, des de la perspectiva fonamental deles infraestructures, un desplegament ràpid i equilibrat de lasocietat de la informació a Mataró.

L

propostes del grup de treball de INFRAESTRUCTURES

47

48

Directrius

Impulsar el desplegamentharmònic de les noves xarxesde telecomunicacions

Dotar-se de les infraestructuresi els espais necessaris per a unfàcil desplegament de les xarxesde telecomunicacions

Preveure infraestructures detelecomunicacions en els nous projectesd’urbanització dins el nucli urbà consolidat,considerant les necessitats d’espai dels actualsoperadors de telecomunicacions així com lesprevisions de futur.

Serveis Territorials del’AjuntamentPUMSAOperadors


1a


4.1 4.1.1 4.1.1.1

4.1.1.2

Establir l'obligatorietat d’incorporar unprojecte global de telecomunicacions coma servei necessari en les noves urbanitzacionsi polígons industrials, sota criteris mínimsdeterminats per l’Ajuntament

Baix

_

_

Reduir i minimitzar l’impacted’implantació de les xarxes detelecomunicacions en les viespúbliques

Realització d’un inventari de lesinfraestructures potencials útils per a lainstal·lació de xarxes de telecomunicacions


4.1.2 4.1.2.1

1a

1a

4.1.2.2

Realització d’un estudi globald’infraestructures per cobrir les necessitatsplantejades pels operadors actuals detelecomunicacions pel que fa al desplegamentde les seves xarxes a Mataró


1a Baix

Assegurar el correctedesplegament de lesinfraestructures necessàries perpart dels operadors detelecomunicacions

Establir i regular una normativa d’ocupaciódel subsòl, de les façanes i els vols aeris pera xarxes de telecomunicacions

Serveis Territorials del’Ajuntament

1a

4.1.3 4.1.3.1

4.1.3.2

_


Definir zones i espais amb impossibilitatd’implantar noves infraestructuressubterrànies i façanes per a xarxes detelecomunicacions

_1a

propostes del grup de treball de INFRAESTRUCTURES

49

Directrius

Conèixer i cobrir lesnecessitats municipalsactuals en matèria detelecomunicacions i preveureels possibles serveis futurs enuna xarxa corporativa

Aconseguir una xarxa corporativaeficaç de telecomunicacions quefaciliti el servei de lesadministracions als ciutadans,minimitzant-ne els costosd’implantació i manteniment

Concloure el desplegament total de la LANcorporativa a tots els serveis i institucionsmunicipals


Ajuntament

2a


4.3 4.3.1 4.3.1.1

4.3.1.2

Determinar els serveis municipals ambpossibilitats de gestió mitjançant la xarxacorporativa

Baix

_

Mitjà

Potenciar seus i emplaçamentsde la ciutat per apropar elsconeixements i serveis d’aquestsespais als ciutadans

Definir les necessitats municipals en serveisde veu, dades i imatges

Ajuntament

4.3.2

4.3.1.3

1a

1a

4.3.2.1

Planificar els àmbits i seus proveïts deconnexió amb la xarxa corporativa per aestendre aquests serveis cap a activitatssocials, culturals, esportives, econòmiqueso administratives

Serveis Territorials del’AjuntamentNou departament gestor

1a _

Directrius

Millorar el marc gestormunicipal per regular icontrolar la nova implantacióde xarxes de telecomunicacióa la ciutat

Regular de manera òptima elsmitjans i eines municipals perfacilitar els processos dedesplegament de lesinfraestructures per a xarxes detelecomunicacions

Fomentar els canvis organitzatius necessaris(si s'escau, creant un nou òrgan), ambatribucions sobre el control d’obres deconstrucció de noves infraestructures per axarxes de telecomunicació

Ajuntament

Ajuntament

1a


4.2 4.2.1 4.2.1.1

4.2.1.2

Definir els procediments i requeriments pera la implantació d’infraestructures i xarxes detelecomunicacions

Baix

_

_

Coordinar la construcciód’infraestructures detelecomunicacions per part delsoperadors de telecomunicacions

Establir els sistemes de manteniment icontrol de la informació de lesinfraestructures i xarxes de

Ajuntament

4.2.2

4.2.1.3

1a

1a

4.2.2.1

Conèixer els actuals operadors detelecomunicacions amb intenció de construirinfraestructures per a xarxes detelecomunicacions en la ciutat, tot definint-ne el tipus de servei, el mercat al quals’adrecen i la seva planificació temporal dedesplegament

IMPEMPUMSAOperadors

1a Baix

4.2.2.2

Serveis Territorials del’Ajuntamentoperadors

Establir els procediments de comparticiód’infraestructures de telecomunicacions

1a _

Carles Fradera

Francesc AlgàsJoan BellavistaJoan ColomerEmma FericheJosep FilbàCarles FillatJoan HerreroMireia RàfolsXavier Subirats

CETEMMSA

ASEGEMAPort de MataróEscola Universitària Politècnica de MataróPromoció de ciutat. IMPEMFederació d’Empresaris de MataróÀrea d’empresa i ocupació. IMPEMCaixa d’Estalvis LaietanaIMPEMAMSEL Assessors

Ponent:

Participants:

ACTIVITAT ECONÒMICA

niciativa i dinamisme són dues característiques pròpiesde les empreses i dels ciutadans de Mataró que hanpermès crear i mantenir, en situacions sovint no gensfàcils, un teixit econòmic competitiu. L'adequadaimplantació de la societat de la informació i delconeixement exigeix un esforç conjunt, un treball

equilibrat i amb implicació de molts agents.

El desenvolupament d'un conjunt d'accions adequades permetràmillorar la competitivitat del teixit empresarial existent i aprofitarles noves oportunitats per a les empreses i els ciutadans. No fer-ho així, a més d'una pèrdua de competitivitat, pot suposar la creacióde barreres insuperables a mig termini.

És evident que el bon ús de les TIC és necessari per a la competitivitatempresarial. Tanmateix, la realitat no corrobora aquest convenciment.Diverses són les causes que provoquen aquesta divergència: lanecessitat d’un nombre mínim de referències concretes, d’usuarisinteressats, d‘empreses amb les quals connectar (el cas del fax ésun bon exemple), la traumàtica informatització en algunes empreses,amb inversions elevades sense obtenir els resultats esperats, lamanca de la informació necessària, de la formació requerida i delsparàmetres necessaris per a l’avaluació de la rendibilitat de lesinversions possibles.

Sigui com sigui, s’obre tot un seguit de noves oportunitats per ales empreses i les ocupacions. Així, independentment de la sevautilitat per a un millor funcionament de les empreses i organitzacionsja existents, les TIC suposen la creació de nous perfils d’activitat ide nous jaciments d’ocupació. Es tracta de nous segments d’activitat(comerç electrònic, serveis d’outsourcing especialitzat, implantadorsde noves tecnologies, intermediaris d’informació, serveis de traducciósimultània a distància, telemarketing...), i de nous jacimentsd’ocupació (creadors de continguts multimèdia, especialistes encomercialització en línia, professionals del dret, especialistes entecnologies de la informació, especialistes en la integració delsserveis multimèdia en la decoració de la llar, traductors per avideoconferències, dissenyadors de campanyes publicitàries perInternet, animadors de “xats” o fòrums en línia, instal·ladorsd’aplicacions informàtiques).

Atenent a les febleses del teixit empresarial en el camp de lestecnologies de la informació, a la transcendència d'una actuacióadequada en aquest camp perquè assoleixi una posició competitivaa curt i mig termini, i a l'ampli ventall d'actuacions possibles quepoden portar a situacions ben diferents, el grup d'activitat econòmicaha considerat que l'elaboració d'un Pla Director per a la Societatde la Informació era una iniciativa idònia que ens ha permèsidentificar les accions i els continguts que es detallen a continuació.

propostes del grup de treball de ACTIVITAT ECONÒMICA

53

54

Directrius

Creació de nous llocs detreball

Crear noves oportunitats detreball impulsant empreses denova creació en la seva fase

Potenciar el suport del viver d'empreses ala creació de noves empreses en l'àmbit deles tecnologies de la informació

IMPEM 2ai seg.


5.1 5.1.1 5.1.1.1

Millorar l'accés al finançament extern de lesempreses d'informàtica i comunicacions

IMPEMCambra de ComerçEntitats financeresOrganitzacions empresarialsSindicats

5.1.1.2

Mitjà

Crear noves oportunitats detreball implantant a Mataróempreses de prestigi en elsector de les tecnologies de lainformació, ja existents

5.1.2

Agents socialsOrganitzacions empresarialsSindicatsEUM / EUPMTGeneralitat (Comissionat SI,INCANOP)

5.1.1.3

Mitjà

Fomentar el coneixement de les novesoportunitats professionals generades per lasocietat de la informació

Ajuntament de MataróPUMSACambra de ComerçOrganitzacions empresarialsSindicats

5.1.2.1

Atreure a Mataró els centres de decisió ocentres tècnics de les noves grans empresesdel sector de les tecnologies de la informació

2ai seg.

2a

2ai seg.

Mitjà

Mitjà

propostes del grup de treball de ACTIVITAT ECONÒMICA

55

Consolidar el Centre de Transferència deTecnologia a l'empresa, mantenint una estretarelació amb el viver d'empreses i la universitat

EUPMTIMPEM

2a5.2.1.6

Fomentar la màxima oferta de productes,serveis i infraestructura, especialment en elsnuclis de desenvolupament empresarial

Ajuntament de MataróOrganitzacions empresarialsSindicats

5.2.1.7

Alt

Mitjà

2ai 3a

Directrius

Millorar la competitivitat deles empreses existents,obtenint avantatges en lautilització de les tecnologiesde la informació

Facilitar a les empreses l'accésa aquells instruments i recursosque permetin augmentar-ne lacompetitivitat

Fomentar els programes d'estímul i suport ala innovació per a les empreses existents

Organitzacions empresarialsSindicats, CETEMMSAIMPEM

2ai seg.


5.2 5.2.1 5.2.1.1

Impulsar un programa de potenciació de lesdiverses àrees comercials de la ciutatmitjançant les tecnologies multimèdia

Organitzacions empresarials ide comerciants, SindicatsCETEMMSA, IMPEM, Cambrade Comerç

5.2.1.2

Alt

Organitzacions empresarialsSindicats, CETEMMSAIMPEM, EUPMT

5.2.1.3

Mitjà

Mitjà

Millorar el coneixement i l’accés a lesinstitucions i els programes de suport ales empreses mitjançant la telemàtica

Organitzacions empresarialsSindicats, CETEMMSAEUPMT, Cambra de Comerç

5.2.1.4

MitjàCrear una borsa telemàtica per a lacomercialització i la subcontractació

2ai seg.

2ai seg.

2ai seg.

5.2.1.5

Mitjà2ai seg.

Fomentar la implantació adequada del comerçelectrònic

CETEMMSAOrganitzacions empresarialsSindicatsIMPEM

M2R

Escola Universitària Politècnica de MataróIndustrial ControllerM2RUNIX-Pro SLKriterAstranetEnciclopèdia CatalanaROCA InformàticaIRCO

Ponent:

Participants:

R+D I INDÚSTRIA DE LES TIC

Pere Merino

Pedro GómezAlbert MantéToni ManzanoPere MarínJoan MoraJordi PerfontanSalvador RieraJordi RocaJordi Terrades

a indústria de les tecnologies de la informació ila comunicació (ITIC) ens dóna una bonaoportunitat per arribar a un nou model econòmici social de ciutat, perquè les ITIC són una novafont de riquesa que no es fonamenta en latransformació dels materials ni en l’explotació

física de les persones, sinó en la creació de coneixementmitjançant l’intercanvi d’idees.

Així doncs, estem davant d’una activitat econòmica de novacreació:

• Emergent a nivell mundial

• Basada en una font inesgotable de matèria primera:l’intel·lecte que no genera deixalles i respecta el mediambient

• Caracteritzada pel treball en equip i per estructures mésplanes, menys piramidals; és a dir, un nou model d’empresafonamentat en els valors humans: creativitat, respecte,solidaritat, ...

Mataró no pot desaprofitar aquesta oportunitat històrica quese li presenta. Per tant, cal que hi hagi una directriu que treballiper aconseguir la identificació de Mataró com a un nucli actiude les ITIC, pas necessari per arribar, finalment, a la sevaobtenció.

No fer-ho ens relegaria a un segon pla; només cal seguir quèva passar amb la revolució industrial. Si observem la rapidesa

amb què estan actuant altres poblacions, veurem que tampocdisposem d’un temps indefinit.

Per arribar a la identificació de Mataró com a nucli actiu deles ITIC, s’ha de començar a vendre la idea mitjançant unacampanya permanent de marketing. Paral·lelament, podemcrear un conjunt d’avantatges socials i fiscals que facin possibleque les inversions que busquen nous emplaçaments es planteginMataró com una alternativa. Alguns d’aquests avantatgespodrien ser:

• Facilitats i ajuts econòmics: des d’un tractament fiscalespecífic per a la creació i la inversió en empreses TIC,fins a la reconsideració urbanística del sòl, passant perl’accés a hipoteques a tipus i terminis preferencials, ....

• Disponibilitat tant d’oficines com d’habitatges pels quiels han d’omplir, escoles amb plans d’estudis adequatsper als fills de pares estrangers, ...

I tot això aprofitant els avantatges que ja tenim:• L’entorn (mar, muntanya, clima, serveis, infraestructura,

cost de vida, etc.), que adquireix un paper rellevant enuna societat que cada cop busca més un equilibri entreel guany material i la qualitat de vida

• L’EUPMT, ja que l’actiu més important de les ITIC és lapersona, el professional qualificat, i se’n requeriran moltsen un procés d’expansió i creixement d’ITIC. Per tant,hem d’assegurar aquest flux de professionals des de lanostra universitat de les TIC: l’EUPMT.

L

propostes del grup de treball de R+D I INDÚSTRIA DE LES TIC

59

60

Directrius

Potenciar les ITIC actuals Aprofitar les pròpies sinèrgies Crear una associació d’ITIC (AITIC) EUPMT

AITIC, EUPMT, IMPEM,Ajuntament

1a


6.1 6.1.1 6.1.1.1

6.1.1.2

Assegurar l’accés a les infraestructures decomunicació actuals

Baix

Baix

Baix

Facilitar la projecció futura

Establir una política de compres ambproveïdors homologats

AITIC

6.1.2

6.1.1.3

2a

2a

6.1.2.1

Crear una comissió de tècnics per assegurarl’anàlisi i la implantació de les novestecnologies i agrupació dels projectes d’R+D

BaixEstablir una política de relacióamb entitats financeres

AITICEntitats financeres

6.1.1.4

2a

BaixCrear un espai virtual per a l’intercanvi deprojectes i per a la borsa de treball

EUPMTAITIC

6.1.1.5

2a

Baix2aEUPMTAITIC

6.1.2.2

Crear una comissió per promoure novesidees i fusions entre ITIC

Baix2aAITIC, IMPEM, CETEMMSA

Directrius

Identificació de Mataró com anucli actiu de les ITIC

Pla de màrqueting permanent Constituir una comissió permanent depromoció activa

Ajuntament, Consell Comarcal,Premsa comarcal, EUPMT,AITIC

1a


6.2 6.2.1 6.2.1.1

6.2.1.2Crear la marca “Mataró/Maresme Tecnologia”i presentar-la en societat

Baix

Avantatges fiscals i socials pera la nova comunitat telemàtica

Ajuntament, Consell Comarcal,Premsa comarcal,IMPEM, EUPMT, AITIC

6.2.2

1a

6.2.2.2Disponibilitat d’oficines

MitjàExecució de les accions de la comissiópermanent

Ajuntament, Consell Comarcal,Premsa comarcal,IMPEM, EUPMT, AITIC

6.2.1.31a

BaixAccés a ajuts econòmics UE, Entitats financeres,IMPEM, CETEMMSA, AITIC

6.2.2.1

2a

Alt4aAjuntament, Promotors,Caixa d’Estalvis Laietana

6.2.2.3

Facilitar l’accés a habitatges Ajuntament, Promotors,Caixa d’Estalvis Laietana

Alt4a

Disposar d’un batxilleratinternacional a Mataró

Ajuntament,Consell ComarcalCentres d'Ensenyament

6.2.2.4

Promoure l’EUPMT Crear convenis d’intercanvi d’estudiants ambuniversitats estrangeres

EUPMT

EUPMT

3a

6.2.3 6.2.3.1

6.2.3.2

Impartir assignatures en llengua anglesa

Baix

Baix

Articular un tipus de contracte per aestudiants que acaben de completar elsestudis, de baix cost social per a les ITIC

EUPMTAITIC

6.2.3.3

3a

1a

Baix

Baix

Mitjà2a

propostes del grup de treball de R+D I INDÚSTRIA DE LES TIC

61

Directrius

Fomentar la relació i elsprojectes de recerca ambl’EUPMT

Augmentar la relació EUPMT/ITIC Integrar l’EUPMT en l’associació de les ITIC EUPMTAITIC

EUPMTAITIC

1a


6.3 6.3.1 6.3.1.1

6.3.1.2

Crear un espai d’empresa dins l’EUPMT Baix

Baix

Impulsar els projectes derecerca

Definició i execució conjunta dels plansanyals de formació

EUPMTAITIC

6.3.2

6.3.1.3

2a

2a

6.3.2.3Optimitzar i centralitzar en l’EUPMT els actiusmaterials en R+D

Crear el premi de les ITIC al millorestudiant i al millor treball de fi de carrera

EUPMTAITIC

6.3.2.1

2a

Mantenir un equip permanent d’R+D aplicats EUPMTAITIC

6.3.2.2

2a

2aEUPMTAITIC

Baix

Baix

Mitjà

Baix

Directrius

Creació d’una zonaurbanística per a les TIC

Garantir la disponibilitatd’immobles

Assegurar el millor accés a les oficines decompra i de lloguer

3a


6.4 6.4.1 6.4.1.1

6.4.2.1

Assegurar el millor accés a les xarxes decomunicació a la zona urbanistica per a lesTIC

Mitjà

Alt

Garantir la disponibilitatd’infraestructures decomunicació

Ubicar-hi un teleport via satèl·lit ambdistribució per ràdio a la resta de la comarca

6.4.2

6.4.2.2

3a

4a

6.4.4.2

Subvencions econòmiques de l’UE

Integrar aquesta zona urbanística ambel Tecnocampus

6.4.3.1

4a

Convenis amb entitats financeres

6.4.4.1

3a

Baix2a

Garantir la disponibilitat deconeixements i continguts

6.4.3

Garantir la disponibilitat desuport financer

6.4.4

6.4.3.2

Trasllat del laboratori d’R+D de l’EUPMT 4a

Alt

Alt

Mitjà

Baix

Serveis Territorials del'Ajuntament; PUMSA

Serveis Territorials del'Ajuntament; PUMSA;Operadors

AjuntamentOperadors

Serveis Territorials del'AjuntamentOperadorsPUMSAEUPMT

Ajuntament; entitatsfinanceres

Ajuntament; Unió Europea

Serveis Territorials del'Ajuntament, OperadorsPUMSAEUPMT

Antoni EsteveOriol Ferran

Francesc CastanyéJoan CatàManuel CuyàsLluís LligonyaRamon ManentRafael NavarroMateu RosMei RosEnric SalaLlorenç Solé

Lavínia TVPeriodista

Mataró ReportCOM-RadioEl PuntTV MataróFotògrafDiari de MataróCap GrosPremsa. Ajuntament de MataróEl PeriódicoVilaweb-Mataró

Ponent:

Participants:

MITJANS DE COMUNICACIÓ

a “teranyina”, la xarxa de xarxes ha estat definidacom el sisè continent, un nou continent virtual.Internet és el primer mitjà de comunicació queno cal que sigui consumit massivament, en elqual els continguts poden ser personalitzats pelsusuaris i on és possible la interacció. Un mitjà

que simplifica enormement tant la possibilitat de convertir-seen emissor com una distribució universal. La xarxa s’estén comuna bola de neu cada cop més indeturable. La ràdio vanecessitar trenta anys per arribar als 50 milions d’oients alsEstats Units; la TV, en va necessitar tretze; i Internet ho haaconseguit només en quatre.

A Mataró i el seu entorn, s’ha desenvolupat un espès teixit depetits mitjans de comunicació que poden ser la base de lesnoves xarxes. La situació de les TIC en els mitjans de comunicaciói entre els professionals de la ciutat és molt desigual. Semblaclara la necessitat de promoure una digitalització de les empresesi els professionals. És un pas indispensable per aconseguir queMataró sigui un centre destacat de la producció i la creacióde continguts digitals. El periodisme mataroní ha tingut, endiverses èpoques, un pes específic i hi ha el convenciment

Lque, amb una aposta conjunta, es pot aconseguir ser unreferent d’aquesta nova societat digital que es configura.

La creació de continguts digitals o el desenvolupamenttecnològic no són processos automàtics basats en combinatòriesd’uns i zeros. Es necessita creativitat i molta imaginació pera aconseguir productes que destaquin. Per aquests motiuscreiem que cal ser sensibles a totes les noves tendènciesartístiques i culturals que apareixen entorn a les TIC. Calpromoure accions, en la línia dels Premis Mataró de Multimèdia,que ajudin a expressar-se als nous creadors i que serveixin perenriquir la producció local.

Es considera com a punt de partida possible el projecte decreació conjunta d’un mitjà hipermèdia entre les diversesempreses audiovisuals i periodístiques de la ciutat. Es plantejacom un projecte atrevit i sense por a la innovació, queimplementi les últimes tecnologies (àudio i vídeo) i que siguiun espai d’experimentació. Les possibilitats del projecte sóninfinites i han de respondre també a les propostes dedinamització ciutadana i dinamització i foment de les TIC, ia les de creació d’un portal Internet d’accés a Mataró.

propostes del grup de treball de MITJANS DE COMUNICACIÓ

65

66

Directrius

DIGITALITZACIÓ dels mitjansde comunicació i els seusprofessionals per aconseguirmantenir un lloc destacat enla producció i la creaciódigitals

Desenvolupar accions formatives Implantar cursos de formació delsprofessionals dels mitjans de comunicació

1a


7.1 7.1.1 7.1.1.1

7.1.1.2

Promoure una reflexió conjunta sobre elpaper del periodista a l’SI

Mitjà

Baix

Desenvolupar continguts propis Estudiar les millors solucions tècniques ihumanes per a la consolidació de TV Mataró,així com consolidar la presència de contingutslocals en els serveis distribuïts per cable(Serveis i TV)

7.1.2 7.1.2.1

1a

1a

7.1.2.3Potenciar la web municipal. Que integriserveis i informació d’interès general,col·lectius ciutadans i tot tipus de contingutsque en facin un ACCÉS (portal) de referènciade Mataró

Mitjà1a

7.1.2.2

Digitalització dels fons documentals de laciutat (TV Mataró, arxius...) per a possibilitar-ne l’ús i distribució telemàtica en suportsòptics i magnètics

2a

_

Mitjà

AjuntamentMitjans de comunicació iagents culturals

AjuntamentMitjans de comunicació iagents culturals

Mitjans de comunicacióProfessionals dels mitjans

Mitjans de comunicació iagents culturalsAjuntament (PatronatMunicipal de Cultura)Consell Comarcal

Empreses i professionalsdels mitjans

MITJANS DE COMUNICACIÓ

67

Directrius

Mataró com a espai deproducció de continguts i dedesenvolupament detecnologies digitals

Endegar polítiques digitalsactives

Potenciar les indústries dels continguts desde l'Administració local, amb actuacions sobrepolítiques tarifàries dels operadors i activitatsde dinamització empresarial

2a


7.2 7.2.1 7.2.1.1

7.2.2.1

Definir i dissenyar el projecte d’un nou mitjàhipermèdia juntament amb les diversesempreses audiovisuals i periodístiquesde la ciutat

• Que implementi les últimes tecnologies(àudio i vídeo) i sigui un espaid’experimentació

• Que incorpori serveis als seus usuaris(adreces de correu electrònic gratuïtes,etc.) prou atractius per arribar aconfigurar al seu entorn una veritablecomunitat digital

• Que fomenti la participació ciutadanaen l’àmbit de les TIC

Mitjà

Crear una plataformad’experimentació que pugui serun projecte obert a les aportacionsde tots els mitjans de comunicacióde la ciutat

7.2.2

2a

AjuntamentIMPEMMitjans de ComunicacióOperadors

Empreses i professionalsdels mitjans

Mitjà

La transversalitat del Pla Director

n aquest capítol es recullen aquells aspectesque, bé per la seva especial transcendència,o bé pel fet de ser compartits per més d'unade les altres set línies, mereixen una especialatenció dins del ventall d'objectius i actuacionsque recull aquest Pla Director. En ocasions, les

temàtiques considerades transversals ja hauran estatdesenvolupades amb detall en alguna de les 7 línies del Pla;aleshores, des d’aquesta visió transversal es tractaràsenzillament de donar-li relleu, és a dir, de destacar la sevaprioritat respecte al conjunt de fites.

Considerem que les qüestions amb caràcter transversal són tres:

1• Formació i divulgació2• Infraestructures3• Els usos i les aplicacions

1• La formació i la divulgació: les TIC i les persones

En aquest apartat ens ocupem de reflexionar i incidir sobreel paper de les persones en aquest nou context marcatper la presència creixent de les TIC, la denominada Societatde la Informació. Des de l'administració local, hem derespondre a les necessitats i reptes socials plantejats peraquesta nova realitat, oferint al ciutadà els elementsinformatius i formatius necessaris per a contribuir a la sevaintegració en el nou medi. Com tota transformació radical,la nova Societat de la Informació comporta oportunitats,però també amenaces: una d'aquestes amenaces ésl'exclusió social provocada pel des-coneixement de lesnoves aplicacions i habilitats telemàtiques.

Per què és transversal? Aquesta qüestió, a part de la sevatranscendència social, afecta tots els àmbits o línies de treballtractats en aquest Pla Director. Si volem evitar aquells riscos,ens cal garantir que tots els col·lectius estiguin al dia d'aquellestransformacions: els formadors i els estudiants, la ciutadaniaen general, les entitats i associacions, l'Administració, elscomerços, la indústria i els serveis, i els mitjans de comunicació.

Què podem fer? Les accions que cal emprendre en aquestprimer àmbit són molt diverses; les que es troben centradesen aspectes purament formatius les hem reservat per a la líniade treball de formació i educació. Les que giren al voltant dela informació, la divulgació i l'accés es poden agrupar en elssegüents objectius:

1.1• Oferir informació, i divulgar les possibilitats de les TIC,a través d'activitats obertes a la població en general

1.2• Utilitzar els mitjans de comunicació locals i comarcalsper a la difusió dels projectes en curs

1.3• Garantir l'accés de totes les capes de la població a lestecnologies, especialment per a activitats educatives i de caireformatiu.

Les accions que es proposen en cadascun d'aquests àmbitssón les següents:

1.1• Informació i divulgació

1.1.1• Continuïtat en l’organització de jornades de mostrai d’intercanvi d’experiències educatives i formativesque es duen a terme;

1.1.2• Consolidar la presència de les TIC en activitats de ressòentre la població, com són la Fira Comercial de Ma-taró i, en particular, les adreçades a la població infantili juvenil, com ara els casals d'estiu i la Fira Infantilde Nadal, entre d'altres

1.1.3• Impulsar les versions virtuals de totes les fires i mostresque es fan a Mataró

1.1.4• Realitzar una acció de màrqueting de ciutat a travésd'Internet, fent difusió dels projectes emblemàtics im-pulsats en el marc del Pla Director.

1.2• Mitjans de comunicació

1.2.1• Secció fixa al diari EL PUNT, a TVM, emissores de ràdio, te-levisió o premsa locals, donant a conèixer iniciatives oprojectes en marxa a Mataró i el Maresme en l'àmbit de l’SI.

1.3• Accés

1.3.1• Mediateques obertes al públic, complementàries dela Pompeu Fabra

1.3.2• Ampliar l’horari d’ús dels espais públics (centresd’ensenyament, centres cívics…) dotats de les TIC, pertal d’aprofitar aquesta dotació per a activitats formatives

E

LA TRANSVERSALITAT DEL PLA DIRECTOR

71

1.3.3• Potenciar la formació en teletreball, vetllant espe-cialment pel col·lectiu de persones amb disminució, sen-se que això vagi en detriment de la relació social quepossibilita l'activitat laboral presencial

1.3.4• Elaborar i posar en marxa un mapa d'accés públic ala xarxa telemàtica, mitjançant centres cívics, edificisi espais municipals.

1.3.5• Creació del Centre d'Informació Telemàtic Interactiu,adscrit a l'EUPMT, com a institució impulsora de polí-tiques de formació, recerca, difusió i ús de les TIC.

2• Les infraestructures: la base material de les TIC

El paper que juguen les infraestructures de telecomunicacionsés fonamental: constitueixen la base material sobre la quecirculen veu, dades, àudio o imatge. Les administracions, i elsmunicipis en especial, han de vetllar pel desplegament ràpidi harmònic de les xarxes de telecomunicacions, com a puntde partida per a la implantació de les TIC i els seus usos a totsels àmbits de la vida ciutadana.

Per què és transversal? Les infraestructures de teleco-municacions són utilitzades per tots els sectors i agentsinvolucrats en les 7 línies de treball del Pla Director (empreses,escoles, administració, ciutadans, entitats, mitjans) i per tant,constitueixen un element clarament horitzontal o transversal.Només amb actuacions coordinades i àgils sobre lesinfraestructures es podrà garantir un desplegament ràpid iequilibrat de la societat de la informació a Mataró.

Què podem fer? En aquest cas, ens hem de referirnecessàriament als objectius i a les accions previstos a la línia4, infraestructures, que giren entorn dels següents eixos:

• Conèixer les necessitats d’infraestructures previstes pelsdiferents operadors de telecomunicacions, a partir dels seusrespectius estudis de mercat i projectes tècnics, així com latemporalitat en la implantació de les seves xarxes

• Conèixer les necessitats d’infraestructures per part del’Ajuntament, a partir de la demanda prevista de comunicacionsi transmissió interna de dades

• Conèixer les infraestructures disponibles al municipi, tantles específiques de telecomunicacions, com les d’altres serveisque siguin susceptibles de ser utilitzades per instal·lar-hi elscables.

• Planificar les actuacions urbanístiques que calgui fer a Mataró,ja sigui al nucli consolidat, a les noves urbanitzacions o alspolígons industrials, preveient en tots els casos el dimensionat

de les infraestructures de telecomunicacions.

3• Els usos i les aplicacions: l'activitat econòmica i la indústria de les TIC, l'ocupació, el lleure i la cultura

Un cop assegurada la base material per a la correcta posadaen funcionament de les TIC, i partint d'una formació i d'unsconeixements mínims per part de la població, el següent pasés determinar què es fa amb les immenses possibilitats obertes;això és, els continguts, els usos o les aplicacions de lesTIC. Si pretenem assolir un grau de desenvolupament elevat,a la vegada que equilibrat, de la Societat de la Informació aMataró, del que es tractaria és d'impulsar el màxim nombred'aplicacions, i en un espectre d'àmbits el més ampli possible.

Per què és transversal? La diversitat d'usos i aplicacions deles TIC és tal que es pot assegurar, sense por d’equivocar-se,que té repercussió en tots els àmbits del Pla Director. Això ésjustament el que fa que puguem parlar avui d'una nova formade viure, treballar i relacionar-nos: la Societat de la Informació.

Què podem fer? Alguns camps en els que caldria intervenirpodrien ser:

• Indústries de les TIC: afavorir l'emplaçament d'indústriesde les TIC al municipi

• Comerç electrònic: impulsar les experiències de comerçelectrònic entre els comerciants de Mataró

• Nous emprenedors: afavorir la formació d'empreses vincu-lades a les TIC

• Nous jaciments d'ocupació: canalitzar i potenciar les de-mandes de treball pròpies de l’SI, fomentant l'ocupació

• Teletreball: estimular, en aquelles activitats que això siguipossible, les experiències de teletreball

• Recerca: potenciar la recerca universitària en novestecnologies i la seva aplicació al món empresarial,facilitant la comunicació entre universitat i empresa

• Ensenyament: accelerar la incorporació als plans d'estudisde matèries com ara la telemàtica, els mitjans multimèdia,les noves formes de comunicació, etc.

• Cultura i lleure: facilitar l'accés de totes les manifestacionsartístiques i culturals a la xarxa, i fomentar el lleure.

Aquestes i altres actuacions estan descrites amb detall al llargde les 7 línies de treball del Pla Director.

72

La continuïtat del Pla Director

i bé la posada en marxa del Pla Director hagenerat una gran diversitat de reflexions i haobert un ampli i profitós debat entre tots elssectors involucrats, l'element clau en aquest -ien qualsevol- procés de planificació estratègicaés la vocació d'actuació sobre l'àmbit objecte

d'estudi. Després d'haver realitzat la diagnosi i un copaportades les propostes per part dels grups de treball, s'engegael procés d'implementar les actuacions establertes com aidònies. En aquest context, el pla de treball que aquí espresenta, que és el resultat d'aquelles fases inicials, ens presentaara un doble repte:

• Crear les estructures organitzatives necessàries per a impulsari garantir la posada en marxa de les accions previstes en el Pla• Establir els mecanismes més adequats per a dur a terme elseguiment i avaluació de les actuacions previstes

El marc de referència temporal per a l’execució del conjuntd’accions proposades en el Pla Director abasta el període 2000-2003, tenint en compte la necessària flexibilitat que en unentorn com aquest necessitem donada l’evolució de les TIC.

El caràcter pluridisciplinar dels continguts del Pla Directorimplica que l'òrgan encarregat de la seva execució ha de sernecessàriament de naturalesa transversal. Aquesta oficinavetllarà per la transversalitat, i s’ocuparà del seu seguiment iavaluació, de la coordinació entre els diferents projectes, i dela promoció i venda global del PDSIM.

Pel que fa al seguiment i avaluació, l'Oficina haurà dedissenyar els mecanismes més adequats per observar el progrésde les actuacions i estudiar els instruments correctius idonisen cas que es produeixin desviacions. Alguns dels mecanismesque hauran d’emprar-se en aquest apartat seran: bateriad'indicadors, informe anual de seguiment i informe finald'avaluació.

L'òrgan transversal de coordinació estarà integrat pels següentscol·lectius: el Director de l'oficina, la Comissió de Ponents delsdiferents grups de treball del PDSIM, els Tècnics d'avaluaciói seguiment del Pla, i l'Staff de difusió del Pla.

L'Oficina del Pla convocarà periòdicament sessions plenàries,en les que es farà un seguiment de les accions previstes;esporàdicament es duran a terme sessions tècniques obertesdedicades monogràficament a algun aspecte concret de lavida del Pla, en les que el ponent serà una persona externa al Pla.

Partint de l'experiència prèvia del funcionament dels fòrumsi de la utilització del correu electrònic entre tots els col·lectiusinvolucrats en el Pla, es constituirà la Comunitat Virtual delPDSIM, les funcions de la qual serien: comunicació internaentre tots els col·lectius involucrats en el Pla (convocatòriesde sessions i reunions, debat i aportacions, transmissió dedocumentació, etc.); difusió externa de les iniciatives, accionsi activitats generades pel Pla (estat d'execució de les accions,convocatòries obertes, difusió de la documentació publicada,fòrums oberts); relació amb altres iniciatives en l'àmbit de l’SI(links amb pàgines web d'altres organitzacions que estiguintreballant en l'àmbit de la impulsió i la difusió de l’SI: Localret,Comissionat, Diputació, altres ajuntaments i administracions,centres de recerca, universitats, empreses del sector).

Amb aquests instruments l'Oficina haurà de vetllar per l'asso-liment dels objectius del Pla Director, així com per la sevaeventual posada al dia, en el cas que els canvis de l'entornsocial o tecnològic així ho aconsellin. La missió inicialmentplantejada per aquest Pla Director va ser la de situar Mataróen el nou context de la Societat de la Informació. Ara, desprésd'una enriquidora etapa de reflexió i disseny d'objectius, restaportar a la pràctica les receptes proposades per a asseguraruna major presència i familiaritat de les TIC a tots els àmbitsde la nostra ciutat.

S

LA CONTINUÏTAT DEL PLA DIRECTOR

75

Annex 1: Enquesta

74

79

rrel de l’aprovació del Pla Director per a laSocietat de la Informació a Mataró i de laimminent implantació del cable a la ciutat,l’Institut Municipal de Promoció Econòmica,en col·laboració amb l’Escola UniversitàriaPolitècnica de Mataró, va decidir obrir una

fase de diagnosi sobre la situació de les noves tecnologies ala ciutat. Així, es va considerar oportú dur a terme unaenquesta que captés el grau de coneixement i ús de lesTecnologies de la Informació i la Comunicació (TIC) a Mataró,alhora que servís com a punt de referència per a les personesi entitats responsables d’elaborar l’esmentat Pla Director enla seva missió de definir un model de ciutat que se situï enuna posició avantatjosa en l’àmbit de les TIC. L’enquesta vaadreçar-se tant a un nivell poblacional com empresarial dela ciutat i el document que es presenta a continuació és unasíntesi dels resultats obtinguts a través del treball realitzat perl’empresa MDK amb el seu posterior tractament estadístic.

L’informe de resultats abastarà diferents punts com:Nivell de coneixement de les noves TIC a Mataró.Utilització actual de les noves eines (Internet, TV digital,...).Interès i necessitats futures respecte les noves TIC.Grau de necessitat d’informació/formació de la població i delteixit empresarial.

L’anàlisi d’aquests punts hauria de permetre situar el contexten que s’han d’establir les decisions estratègiques d’implantaciód’accions relacionades amb les TIC adients per a la poblaciói el sector empresarial mataroní.

A

ANNEX 1: ENQUESTA

80

DISPOSICIÓ D’EQUIPAMENTS

Un aspecte com el grau d’ús i de coneixement de les tecnologiesde la informació i la comunicació manté una relació causa-efecte amb el nivell d’accés a les TIC. Així, en primer llocpodríem considerar la disposició d’equipament relacionat ambaquestes tecnologies a les llars de Mataró. Els resultats obtingutsinformen que aquest nivell de disposició va des d’equipamentsmajoritaris com ara el telèfon, amb un 92%, o el vídeo, ambun 85%, fins a altres molt més minoritaris, com ara l’ordinadorportàtil, amb un 3%, el fax, amb un 8%, o la connexió aInternet, que no arriba al 10% de les llars. Resulta remarcable,però, la implantació de l'ordinador en un 46% de les llars de Mataró.

Els resultats són substancialment diferents quan es preguntaper la disposició d’aquests equipaments en l’àmbit de la feina.Així, en gairebé una tercera part dels casos es té accés aInternet, mentre que la implantació del fax assoleix el 75%de les empreses.

En l’enquesta a nivell poblacional (setembre-octubre 1998)van ser entrevistats 600 residents a Mataró de més de 14 anys.

La selecció de la mostra es realitza segons un tipus de mostratgealeatori estratificat per sexe, edat i barri de residència, ambun error mostral del +/- 4%. El tipus de qüestionari és personal,amb enquesta directa.

Les zones delimitades per a l’estudi, són els barris de:

Centre i EixamplePalau-EscorxadorRocafondaVista AlegreMolins-TornerCireraLa LlàntiaCerdanyolaPeramàs-EsmandiesPla d’en Boet

Tenint present aquesta estratificació de la mostra, els resultatsde l’enquesta resulten significatius en termes globals peròperden significació quan es tracti d’anàlisis parcials per edats,sexe o barri de residència, encara que dels resultats semprese’n puguin deduir tendències.

GRAU D’ÚS I CONEIXEMENT DE LES TICDE LA POBLACIÓ DE MATARÓ

METODOLOGIA DE L’ENQUESTA POBLACIONAL

grau de disposició d’equipaments a la llarSí/No

Canal +

Telèfon mòbil

Fax

Vídeo

Equip musical

Vídeojocs

Ordinador portàtil

TV digital

Telèfon

Internet

Ordinador

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60% 70% 80% 90% 100%

22,6% 77,4%

31,1% 68,9%

7,8% 92,2%

85,2% 14,8%

80,5% 19,5%

42,1% 57,9%

2,9% 97,1%

9,8% 90,2%

91,7% 8,3%

9,2% 90,8%

46% 54%

81

Llar

Feina

Universitat

Escola

Cafès Internet

Altres

50.7%

34.3%

16.4%

6.0%

3.0%

7.5%

Navegadors webs

Compres

E-mail

Chats

Consulta informació

Altres

0% 10% 20% 30% 40% 50%

Comunicació

Informació

Com./Informació

Ordinador

Caprici

Gens útil

Altres

Ns/Nc

23.5%

13.2%

3.7%

2.2%

2.8%

3.5%

16.3%

33%

concepte d’Internet

des d’on connecten els usuaris

motius d’utilització

EL CABLE

Una altra de les qüestions plantejades a la població és el seugrau de coneixement del cable. Només un 30% de la poblaciómanifesta conèixer què és el cable, i dins d’aquest 30% espercep un concepte força difús i inexacte. Així, més d’un40% dels que diuen conèixer el concepte de "Cable" elrelacionen exclusivament amb la televisió per cable, mentreque un 19% diu que no sap explicar-lo. Només aproximadamentun 10% d’aquest 30% el relaciona amb una capacitatd’informació més gran o amb més rapidesa.

INTERNET

D’altra banda, al voltant d’un 20% de la població manifestahaver-se connectat algun cop a Internet, si bé un 9% ho hafet només una vegada. Entre els motius més freqüents adduïtsper no connectar-se a Internet hi ha la falta d’ordinador, lamanca d’interès, o la no comprensió del mitjà.

Els usuaris d’Internet es connecten majoritàriament des de lallar, més que des de la feina, fet que pot ser fàcilment entèsen el sentit que Internet encara és més una eina d’oci que detreball. El motiu principal d’utilització és la busca d’informació,per davant de la navegació per les webs o de l’ús del correuelectrònic. L’ús d’Internet per comprar encara és una aplicacióforça minoritària.

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

familiarització i concepte de cable

TV per cable

Cable sota terra

Comunicació

Cable que permet més informació

Fibra òptica

Cable que permet més rapidessa

No sap explicar-ho

Altres

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

42%

5,5%

3,3%

7,7%

8,3%

1,%1

19,3%

12,7%

8.7%

11.2%

80.1%

motiu de no connexió

8.7%

11.2%

80.1%

Sí

Només un cop

No

30.2%69.8%

No

Si

connexió a Internet

25.5%29.3%

10.6%

0.2%Lent3.2% Car

10.6%

20.6%

No interès

Altres No entenc

Ns/Nc

No ordinador

0% 10% 20% 30% 40% 50% 60%

45.5%

1.5%

30.3%

22.7%

50.0%

13.6%

82

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30% 35%

No necessari

Ja estem bé

Caprici

Per edat

No hi ha diners

Per als meus fills/família

No interessa

Més comoditats

Altres

Ns/Nc

disposen de televisió digital

necessitat de les noves tecnologies

LA TELEVISIÓ

Només un 10% de la població té televisió digital, i el factordecisiu per adquirir-la és l’oferta televisiva més gran quepresenta, mentre que el motiu per no tenir-ne és el seu cost.

Pel que fa a la possibilitat de tenir-ne, un 60% diu que no técap intenció d’adquirir-la en el futur; el preu és la raó principald’aquesta intenció.

NECESSITAT DE LES NOVES TECNOLOGIES

Un 40% de la població de Mataró manifesta obertament lanecessitat de les noves tecnologies. Aquest 40% destaca queaquestes noves tecnologies són un factor necessari per raonsde progrés, mentre que la no necessitat es relacionamajoritàriament amb un cert conformisme o actitud de cauteladavant els canvis.

El factor del cost apareix recurrentment com un factordeterminant. Només així es pot entendre l’aparent contradiccióque es manifesta quan es pregunta a la població sobre lanecessitat del cablejat a Mataró. Més de tres quartes parts dela població manifesta la necessita de cablejar Mataró. En relacióa aquest concepte, s’esmenten les nocions d’avenç i demodernitat de manera majoritària.

CLASSIFICACIÓ DE LA POBLACIÓ SEGONS LA SEVAAFINITAT AMB LES TIC

El ventall de qüestions plantejades sobre les noves tecnologiespodria classificar la població en grans grups segons les sevesactituds respecte de les Tecnologies de la Informació i de laComunicació.

D’una banda, hi hauria el grup de població amb una aversióper a aquestes TIC: la població que no entén les noves TIC,que no pagarien per elles, que no compra productes senseuna experiència comprovada. D’altra banda, trobaríem elsegment de la població favorable a les noves tecnologies, toti que podríem dividir-lo en aquells que tenen una actitudd’espera davant les TIC, que es mantenen a l’expectativa, iaquells que adopten una actitud arriscada o audaç en aquestentorn.

Consideració llunyana de lesnoves tecnologies (TI)

Molt d’interès per lesnoves tecnologies (TI)

Cap interès per les novestecnologies (TI)

Consideració propera de lesnoves tecnologies (TI)

En definitiva, la població quedaria agrupada segons aquest esquema:

Anti-TI36.3%

Pro-TIconservadors31.5%

Pro-TIarriscats32.2%

No

90.3%

9.7%Sí

Novetat

Més oferta televisiva

TV a la carta

Altres

45%

22%8%

25%

No m’agrada pagar

No receptiu a TIC

No sé què és

Altres

És car12.4%

5.8%

36.3%

37.9%

7.6%

No

Sí39.5%

60.5%

27.5%

29.5%

3.3%

3.6%

0.8%

0.8%

2.5%

0.3%

19.0%

12.7%

L’edat, el nivell d’ingressos i, sobretot, el nivell de formaciósón variables significatives a l’hora de definir l’afinitat de lapoblació amb les noves tecnologies, mentre que no s’apreciaentre la població de Mataró una diferència gaire marcadaentre homes i dones.

NECESSITAT D’INFORMACIÓ

En qualsevol cas, un dels resultats de l’enquesta que es posaen evidència de manera més clara, i siguin quines siguin lescaracterístiques en relació a les TIC, és la necessitat que té lapoblació de rebre informació sobre les noves tecnologies. Entreels mitjans possibles per transmetre aquesta informació, elspreferits són la televisió i, bastant més enrere, els serveis depremsa.

METODOLOGIA DE L’ENQUESTA EMPRESARIAL

Van entrevistar-se un total de 380 individus, establint contacteamb els responsables dels temes tecnològics/informàtics/gerentsde les empreses amb seu física a Mataró.Es va realitzar un tipus de mostratge aleatori estratificat permida d’empresa i per sectors d’activitat.Amb aquest volum de la mostra i l’univers d’empreses ambalgun treballador assalariat de Mataró l’error mostral resultantés de +/- 4,86%.El treball de camp va realitzar-se mitjançant enquesta per-sonalitzada.

Zones d’estudi respecte de la situació física de les empreses:"Zona centre" (on es concentren la gran majoria de comerçosi empreses de serveis de Mataró)."Zona industrial Pla d’en Boet" i àrea d’influència."Zona industrial Rocafonda" i àrea d’influència.

GRAU D’ÚS I DE CONEIXEMENT DE LES TIC A LES EMPRESES

Els representants de les empreses varen ser enquestats sobrediferents aspectes relacionats amb les TIC. Les preguntes esreferien tant al nivell del seu coneixement de les novestecnologies com de la disponibilitat d’aquestes. A continuació,es veuen alguns exemples de quines varen ser les respostesen aquest sentit:

La disposició d’eines TIC com ara la vídeo conferència, elvideotext, el tèlex o els EDI (Estàndards d’intercanvi electrònicde dades) apareix com clarament minoritària, mentre que,d’altra banda, tres quartes parts de les empreses consultadestenen servei de telefax.

Sí

No80.1%

19.9%

83

Llibrets per correuSessions informatives

Punt d’informacióTelèfon d’informació

Terminal demostracióPunt consulta d’Internet gratuït

Premsa (diarias/revistes)Ràdio

TVTots

AltresNs/Nc

14.6%

3.5%

5.6%

2.7%

3.5%

1%

29.2%

11.3%

2.5%

0.8%

8.1%

0% 5% 10% 15% 20% 25% 30%

16.9%

Necessitat d’informació

Sí/No

Treball xarxa local

Connexió Internet

Datafon

Mòdem (analògic)

Video-Conferència

Fax

Mòdem RDSI (dades)

Vídeotex/BBS

Tèlex

Serveis EDI

CD-ROM

0% 20% 40% 60% 80% 100%

37.2% 62.8%

24.1% 75.9%

28.6% 71.4%

35.3% 64.7%

1.3% 98.7%

75.1% 24.9%

13.6% 86.4%

1.3% 98.7%

1.9% 98.1%

1.3% 98.7%

37.4% 62.6%

Sí/No

Treball xarxa local

Connexió Internet

Datafon

Mòdem (analògic)

Video-Conferència

Fax

Mòdem RDSI (dades)

Vídeotex/BBS

Tèlex

Serveis EDI

CD-ROM

0% 20% 40% 60% 80% 100%

68.3% 31.7%

86.3% 13.7%

66,2% 33.8%

68.7% 31.3%

53% 47%

95.%4 4.6%

49.9% 50.1%

45.3% 54.7%

53.4% 46.6%

36.2% 63.8%

79.4% 20.6%

familiaritat amb equipaments TIC

En qualsevol cas, a més del preu, constantment adduït comun factor que frena les empreses a l’hora d’adquirir novestecnologies de la informació i la comunicació, a priori tambésembla un factor força important el grau de coneixement quese’n té. Així, pot resultar il·lustratiu el desconeixement majoritarid’eines determinades, com ara els serveis EDI (Estàndardsd’intercanvi electrònic de dades) o el serveis de Videotex o elssistemes de transmissió de dades amb més capacitat (Mòdem RDSI).

LES APLICACIONS TELEMÀTIQUES

Les aplicacions telemàtiques més disponibles són les detelebanca, seguit del telecontrol i la telealarma. En qualsevolcas, es tracta d’eines clarament minoritàries. Potser valgui lapena reflexionar sobre com n’està de poc estesa encara latelegestió en el món empresarial, així com l’ús del comerçelectrònic. Tanmateix, en un futur pròxim aquest tipusd’aplicacions telemàtiques podria experimentar un desen-volupament considerable ja que el coneixement de les sevespossibilitats, si més no, sembla bastant estès: des del 55%aproximadament del teleensenyament, fins el 74% deltelecontrol o la telealarma.

Quant a la disposició d’equipament telefònic, cal destacar queun 50% de les empreses mataronines té telefonia mòbil-cel·lular, però que els altres tipus de serveis, com ara Ibercom,RDSI o audiotex, són molt més minoritaris i, en aquest cas, ésforça significatiu el grau de desconeixement respecte d’aquesttipus d’aplicacions concretes.

disposició d’equipaments

84

Sí/No disposició d’equipaments telefònics

Telefonia mòbil/cel·lular

Centraleta privada

Telefonia corporativa

Telefonia sesne fils

Retevisión

Op. trucades internacionals

Ibercom

Telefonia RDSI

Serveis 900, 901, 902, …

Audiotext

“Busca”

50% 50%

30.6% 69.4%

1.1% 98.9%

12.8% 87.2%

14.9% 85.1%

2.9% 97.1%

1.1% 98.9%

5.9% 94.1%

4.8% 95.2%

0.3% 99.7%

4.5% 95.5%

0% 20% 40% 60% 80% 100%

EL CABLE

Força més extens resulta el coneixement del cable. Com enel cas de l’enquesta a nivell poblacional, la televisió és elconcepte més relacionat de manera espontània amb el cable;malgrat que, fins i tot aquells que manifesten saber què és,no en demostren un coneixement clar en la majoria de casos.De manera espontània, una quarta part dels empresarisconsultats expressa que coneix els avantatges que suposaràel cable en termes de més rapidesa en les connexions a Internet;un 27% n’esmenta la rapidesa en la transmissió de dades; iun 12% apunta que un dels avantatges en serà la reducciódels costos de les telecomunicacions.

Aquestes proporcions s’incrementen significativament quanés l’enquestador qui suggereix aquesta mena d’avantatges.

Més de les tres quartes parts de les empreses considerennecessari el cablejat de la ciutat, i esmenten com una de lesraons de més pes per a la seva implantació la rapidesa mésgran de la informació i dels serveis, i els conceptes d’avenç imodernitat.

ACTUALITZACIÓ I NECESSITATS DE FORMACIÓ

En ser qüestionades sobre el seu grau d’actualització respectede les TIC, només una quarta part de les empreses es manifestenactualitzades, però molt poc a poc, en relació amb les TIC.Aquesta proporció és inferior quan la pregunta és sobre lasituació del sector en general. Tot plegat, sembla que escorrespon amb el grau d’informació sobre les TIC que elsempresaris diuen tenir.

D’altra banda, aproximadament les dues terceres parts de lesempreses expressen una necessitat de formació sobre les TIC,mentre que gairebé el 90% de les empreses manifesten lanecessitat de ser informades.

Pel que fa a la necessitat de formació, un 86% dels empresarismanifesta que aquesta formació hauria d’estar dirigida a totel personal en general. Els sistemes mitjançant els quals espodria fer arribar la informació a les empreses semblen, però,força més heterogenis, sent els més valorats els llibresinformatius per correu i l’accés a un telèfon d’informació.

coneixement i concepte del cable

necessitat d’informació

Concepte de TV

Fibra òptica

Temes d’informació

Concepte de telefonia

Concepte de comunicació

Noves tecnologies

Estètica

Cables per terra

No ho tenen clar

Altres

0 % 1 0 % 2 0 % 3 0 % 4 0 % 5 0 %

25,3%

14%

5,2%

2,2%

10%

2,6%

0,4%

1,7%

22,7%

15,7%

Altres

Departament concret

Tot el personal en general

Càrrecs intermedis

Directius

0,8%

4,1%

86,2%

5,3%

3,7%

0 % 2 0 % 4 0 % 6 0 % 8 0 % 1 0 0 %

necessitat de formació

No

Sí

62.3

37.7

Ns/Nc

No89.5%

Sí

7.7%

1%

Altres

Ràdio

TV

Invest. mercats publicada

Gremi sectorial

CD ROM’s interactius

Internet

Terminal de demostració

Telèfon d’ informació

Punt d’informació

Sessions informatives

Llibrets informatius correu

0% 10% 20% 30% 40%

1.8%

0.3%

2.4%

3%

11.5%

6.5%

17.1%

7.7%

24.1%

15.1%

17.9%

37.4%

85

No

Sí

22,4%

77,6%

L’ÚS I LA DISPONIBILITAT D’INTERNET A NIVELL EMPRESARIAL

La disponibilitat d’Internet a nivell empresarial se situa en un22,4%, mentre que l’ús que se’n fa a nivell d’empresarisdifereix sensiblement de l’ús particular que se’n fa a nivellpoblacional. Així, més de la meitat de les empreses tenen elcorreu electrònic com a primer ús d’Internet, mentre que anivell poblacional aquest primer ús correspon a la consulta depàgines web.

Aproximadament el 54% de les empreses que tenen Internetfa més d’un any que hi són connectades.

CONSIDERACIONS FINALS

El grau de coneixement de les noves tecnologies i l’ús quese’n fa a Mataró és de moment encara escàs (setembre 1998).Això és a grans trets el que es desprèn d’una visió general del’enquesta tant a nivell de la població com del teixit productiude la ciutat. Sigui com sigui, si qualsevol enquesta presentaun període més o menys definit pel que fa a la vigència delsseus resultats, en el cas de noves tecnologies la validesa delsresultats en el temps pot ser encara més curta. La necessitati disponibilitat manifesta per part de la població i de lesempreses de ser informades, així com la sensible majorformació respecte les TIC de les generacions més joves, fapensar que el seu coneixement s’incrementarà de formanotable durant els propers anys.

Però per altra banda, el poc ús i desconeixement tecnològics’hi afegeix de forma recurrent el cost com un dels principalsimpediments a l’hora d’una plena immersió de la població ide les empreses en les noves tecnologies. En principi semblalògic que la població no estigui disposada a gastar en quelcomque de moment no percep com a necessari, de la mateixamanera que les empreses no inverteixin en noves tecnologiessi no són conscients dels beneficis derivats de la seva adopció.

L’experiència assenyala, però, que en aquest àmbit l’impedimentdels cost queda en entredit a causa d’un continu abaratimentdels productes amb un elevat component tecnològic. Per altrabanda, la competència dels operadors, el cablejat o els avençosen línies de transmissió o telefonia contribuiran tant a unmenor preu com a una major eficiència en l’ús de les tecnologiesde la informació ja existents. De fet, ja en el moment del’enquesta (setembre 1998), un 46% de les llars de Mataródisposaven d’ordinador, mentre que en el cas de lesempreses la proporció supera el 80%. La implantació alteixit empresarial del que en el seu dia fou innovació (tresquartes parts de les empreses de Mataró disposen de Fax),suggereix que l’extensió majoritària d'Internet, al menys anivell empresarial, és qüestió de poc temps i d’un mínim demassa crítica d’usuaris que acabi fent indispensable l’ús d’einescom el correu electrònic.

distribució de l’ús d’Internet per sectors

0 % 1 0 % 2 0 % 3 0 % 4 0 % 5 0 %

Agricultura,ramaderia

Energia i aigua

Extract. i química

Manuf. metàl·liques

Altres manufactures

Construcció

Comerç i hostaleria

Transport i comunicació

Finances, asseg. i llog.

Altres serveis

86

1.2%

1.2%

1.2%

3.5%

12.9%

9.4%

25,9%

3.5%

12.9%

28.2%

Un cop establert el cost com un obstacle franquejable a curto mig termini, quedaria, doncs, transmetre els avantatges quecomportaran les noves tecnologies, així com el coneixementnecessari per al seu correcte ús. I és que, tant a nivell de lapoblació com del teixit productiu de Mataró, es posa demanifest un cert grau de desconeixement, o unes nocionsmolt disperses i vagues, de què suposen i, sobretot, de quèsón les noves Tecnologies de la Informació i de la Comunicació.

Pel que fa a la població, l’edat, el nivell d’ingressos i, sobretot,el nivell de formació són variables significatives alhora dedefinir l’afinitat de la població vers les noves tecnologies; nos’aprecien, en canvi, diferències significatives entre els homesi les dones. Un anàlisi més acurat de tipus economètric donauna rellevància preponderant del nivell d’instrucció pel quefa al coneixement i l’ús de les noves tecnologies.

En línies generals, les empreses sí apunten avantatges entermes d’agilitat, rapidesa i, àdhuc, abaratiment dels preusde la transmissió de dades; però l’actitud continua sentmajoritàriament reactiva, d’adopció d’avenços quan els seusresultats ja s’hagin vist validats en altres organitzacions. Aixòes desprendria de les opinions més moderades respecte del’adopció d’avenç quan es parla de la pròpia empresa quequan es parla del sector en general. Es perceben també,diferències importants segons la grandària de l’empresa; lamanca d’interès de les petites empreses i els comerços deMataró es deu a la poca utilitat que veuen en les noves TI iel cable: els perceben com avantatges més personals que nopas professionals (Televisió, telefonia,...)

En qualsevol cas, tant la població com les empreses deMataró manifesten una voluntat de ser informats i formatsen l’ús i coneixement de les noves tecnologies. Sembla, doncs,una opció clara d’actuació per part de les institucions pertinentsfer que el coneixement difús a nivell general pugui corregir-se en un futur pròxim, i aprofitar així el ventall de possibilitatsque les noves tecnologies ofereixen en àmbits tan diversoscom les formes d’aprendre, el lleure, la participació ciutadana,l’ocupació, l’activitat, el comerç…, de tal manera que elsavantatges que se’n puguin derivar d’aquest major ús idisponibilitat de les TIC compensi amb escreix el temor o larecança derivada del seu cost i desconeixement.

És intenció del Pla Director repetir, en un futur pròxim, enquestescom la que aquí es presenta. En la mesura del possible, seriadesitjable sistematitzar i regularitzar la recollida d’informaciósobre el grau de coneixement i ús de les TIC tant entre lapoblació com entre les empresses de Mataró. Ben segur queaixò ens permetrà entendre millor l’evolució dels fets enrelació a la Societat de la Informació a la ciutat. Certament,atesa la celeritat dels canvis en l’àmbit a què ens estem referint,i gràcies a l’aportació d’iniciatives com el mateix Pla Director,entre altres, els resultats de consultes futures mostraran unaimplantació creixent de les TIC a tots els àmbits de la vida delsciutadans i ciutadanes de Mataró.

87

ANNEX 2: Referències

Mataró

• ARTISTA: implantació de sistemes telemàtics en el sectortèxtilCETEMMSAhttp://www.cetemmsa.es

• Associació d'Indústries de les TIC de Mataró, en el marc delPla Director per a l’SI a Mataróhttp://www.infomataro.net/sim.html

• CACE Virtual: Centre d'Assessorament i Creació d'Empreseson-lineIMPEMhttp://www.infomataro.net/emprocup/cace/index.html

• Campus virtual de l'EUPMt: Sistema de TeleensenyamentIntegral de l'EUPMtEUPMthttp://www.eupmt.es/menucampus.html

• CD-ROM multimèdia per a educació especialFundació Maresme; EUPMT; Escola d'EE L'Arboçhttp://www.redestb.es/personal/[email protected]

• Centre Multimedia de l’Ateneu de la Caixa d’Estalvis Laietana:Centre d'accés a informació multimèdiaCaixa d'Estalvis Laietana

• Checksis Objects: Guia Electrònica de Fabricació, ambprotocols electrònics "intel·ligents"M2R, S.A.http://www.m2r.com

• "Círculos virtuales": projecte de col·laboració entre diversesescoles d'adults de tot l'EstatEscola Alaronahttp://www.circulum.org

• Conveni d'intercanvi d'informació amb el Registre de laPropietatAjuntament de Mataró, Registres de la Propietat de Mataró,D.G. Cadastre

• EDI-MOTO: Implantació d'EDI en el sector de la motocicletaCETEMMSAhttp://www.cetemmsa.es

• Estudis universitaris d’Enginyeria Tècnica Industrial, E.T. enInformàtica de Gestió i E.T. en TelecomunicacióEUPMThttp://www.eupmt.es

• Formació de Coordinadors en Teletreball (projecte): formaciócontínua, amb suport telemàticCentre de Formació Escola Pia Santa Anna

• Fòrum de la tecnologia: conjunt d'activitats de promocióempresarial en relació a les noves tecnologies (Club Fòrum,Fòrum de treball, Revista Fòrum de les Tecnologies)EUPMthttp://www.eupmt.es/forum

• Graduat Superior en "Logística Empresarial": estudis desegon cicle amb suport telemàticEUMhttp://www.eum.es

• Integració dels sistemes informàticsHospital de Mataró, Consorci Sanitari de Mataróhttp://www.csm.scs.es

• Intranet municipal: correu electrònic i pàgines webAjuntament de Mataró

• Introducció del suport telemàtic al Centre d'Autoformació(projecte)Consell Comarcal del Maresmehttp://www.ccmaresme.es

• Màster en comunicació Multimèdia, i Màster en Enginyeriadel Sistemes de la Informació.EUPMThttp://www.eupmt.es

• Mataró Online: Servei telemàtic de la ciutat, format per laweb de l'Ajuntament i la xarxa ciutadanaAjuntament de Mataróhttp://www.infomataro.nethttp://www.xarxa.infomataro.net

• Oficina d'Atenció Ciutadana (OFIAC): oficina per a la gestióde consultes i tràmits dels ciutadans, sobre la base de laIntranet municipalAjuntament de Mataró

• Pla d'associacions: millora del maquinari i programari de lesassociacions de MataróAjuntament de Mataró

• Pla de centres cívics: dotació d'equips multimèdiaAjuntament de Mataró

• Premis Mataró Multimèdia: premis d'abast internacional iperiodicitat anual, per a promocionar les TICEUPMt, Ajuntament de Mataró, Caixa d’Estalvis Laietanahttp://www.eupmt.es/mmm


91

• SARCE: Implantació del comerç electrònic multisectorialCETEMMSAhttp://www.cetemmsa.es

• Seminari d'Actualització en Tecnologia de la InformacióPIE. Departament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunyahttp://www.xtec.es/satis

• Servei Municipal Únic d'Intermediació Laboral: optimitzaciói racionalització de la intermediació laboral municipalAjuntament de Mataró

• SIDRAL: servei municipal d'informació i recursos per a lajoventutAjuntament de Mataróhttp://www.infomataro.net/sidral/

• TELÉMACO: Implantació del comerç electrònic en el sector��CETEMMSAhttp://www.cetemmsa.es

• Telemàtica Educativa: implantació de la telemàtica a lesescolesMoviment Educatiu del Maresmehttp://www.xarxa.infomataro.net/mem

• WE CAN: Difusió del correu electrònic a la UECETEMMSAhttp://www.cetemmsa.es

• Web de l’Ajuntament: pàgina d'informació genèrica per alciutadàAjuntament de Mataróhttp://www.infomataro.net

• XAL municipal: xarxa d'àrea local, amb troncal de fibra òpticad'1 Gb, i elements de distribució de 100 Mb i ramals de 10 Mb��

Catalunya

• Bcnet: Barcelona Xarxa CiutadanaAjuntament de Barcelonahttp://www.bcnet.upc.es

• Callús: conjunt d'iniciatives en els terrenys educatiu,tecnològic, cultural i socialAjuntament de Callúshttp://www.pangea.org/callus

• Capítol català de la Internet Societyhttp://www.cat.isoc.org

• Cardedeunet: xarxa ciutadana de CardedeuAjuntament de Cardedeuhttp://www.cardedeu.org

• Cornell@net: xarxa telemàtica ciutadana de CornellàAjuntament de Cornellàhttp://www.cornella.net

• Democràcia a la xarxaFundació Jaume Bofill. Grup FUShttp://www.democraciaweb.org

• Dracnet: Xarxa ciutadana del Vallès Occidentalhttp://www.dracnet.es

• GràciaNet: web de la vila de Gràciahttp://www.graciaNet.org

• InfoReus: web informativa independent sobre Reus i el seuentornhttp://www.readysoft.es/inforeus

• Localret: Consorci que agrupa la majoria de municipis deCatalunya, format per a defensar els interessos dels municipisdavant el desplegament del cablehttp://www.localret.es

• Microsoft i el comerç electrònic dintre de l'administraciólocalhttp://www.microsoft.com/presspass/features/1999/06-07epermits.htm

• Nominàlia: registrador de noms de dominis a Internethttp://www.nominalia.com/cat/frames.html

• Nou B@rris Net: xarxa ciutadana o freenet del districte deNou Barris de Barcelonahttp://www.noubarris.net

92

• Pangea: node de l'EARN a Catalunya, i servei de comu-nicacions d'una federació d'associacions dels camps de lasalut, l'educació, la cooperació i el medi ambienthttp://www.pangea.org

• Parlament de Catalunya on-lineUniversitat Oberta de Catalunyahttp://www.parlament-cat.es

• Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a Catalunya,"Catalunya en Xarxa"Comissionat per a la Societat de la Informació a Catalunya.Localrethttp://www.gencat.es/csihttp://www.localret.es

• Pla Estratègic per a la Societat de la Informació a TerrassaAjuntament de Terrassahttp://www.terrassa.net

• Programa d'Informàtica Educativa (PIE): desenvolupament,promoció i divulgació d'eines telemàtiques a l'àmbit del'educació i la formacióDepartament d'Ensenyament. Generalitat de Catalunyahttp://www.xtec.es

• Ravalnet: Xarxa comunitària del barri d'El Raval de Barcelonahttp://www.bcnet.upc.es/ravalnet

• Sabadellciut@t: xarxa telemàtica de la comunitat territorialde Sabadellhttp://www.sabadell.net

• Sant Cug@t Obert: Servei municipal d'informació i comu-nicació multimèdiaAjuntament de Sant Cugat del Vallèshttp://www.santcugatobert.net

• Teleregions: iniciativa per a la realització d'aplicacionstelemàtiques entre regions europees.Promotors a Catalunya: Direcció General d’Informàtica iTelecomunicacions de la Generalitat, Centre de Visió perComputador (Universitat Autònoma de Barcelona), ConsorciHospitalari Parc del Taulí de Sabadell, Consorci Unitat deDiagnosi per a la Imatge d’Alta Tecnologia, Fundació Catalanaper a la Recerca, Centre Informàtic de la Generalitat deCatalunya, Departament d’Ensenyament de la Generalitat,Institut Català de Tecnologia, Universitat Oberta de Catalunya,Universitat Politècnica de Catalunya (Campus Nord) i Ibermàtica S.A.http://teleregions.gencat.es

• Theos: desenvolupament d'eines i mètodes de formació pera la telemedicinaFundació Catalana per a la Recercahttp://www.recerca2.fcr.es/theos

• Tinet: experiència d'accés públic a Internet a TarragonaAjuntament de Tarragonahttp://www.fut.es/Tin.html

• Universitat Oberta de Catalunya (UOC): Universitat virtualde Catalunyahttp://www.uoc.es

• VallesNet: xarxa ciutadana del Vallès Orientalhttp://www.vallesnet.org

• Vilaweb: diari electrònic independent i en català, amb nom-broses edicions localshttp://www.vilaweb.com

• Web d'Alfons Cornella (ESADE); conté la revista extra-net,sobre actualitat de les TIChttp://www.infonomics.net

• Web de la UPC: conté informació sobre els projectes derecerca sobre Internet2, ciberciutats, etc.http://www.canet.upc.es

• Xarxa Telemàtica d’Assistència als municipisDiputació de Barcelonahttp://www.diba.es

• Xarxa Telemàtica Comarcal: servei d'informació per alsajuntaments, entitats i ciutadansConsell Comarcal del Maresmehttp://www.ccmaresme.es

Resta d'Espanya

• Balears: Govern Balear: 2002 Administració digital. DireccióGeneral de Tecnologies de la Informació i Comunicacions.Conselleria de Presidència. 1998

• Centro Europeo de Empresas e Innovación de BurgosJunta de Castilla y Leónhttp://www.municipia.org/web/es/kla/cei.htm

93


• Epitelio: Projecte que proposa implantar la telemàtica contrala exclusió socialINMARK (Consultora, Madrid), UPC, UPMhttp://aleph.pangea.org/epitelioupcpangea/index.html

• Infoville: experiència de municipi virtual a la localitat deVillena (València)Generalitat Valencianahttp://www.ovsi.com

• IGATEL: Servei de teledocumentació i comunicació de l'IGAPEInstituto Gallego de Promoción Económica

• MUNICIPIA: Web internacional multilingüe i interactiu demunicipishttp://www.municipia.org

• Múrcia: ESSIMUR. Pla regional per al futur de la Societat dela Informació a Múrcia. 1998

• Observatorio de Prospectiva Tecnológica y Mercado deTrabajo de la Provincia de Sevilla.Sevilla Siglo XX, S.A., Diputación Provincial de Sevilla

• Proyecto ISLA: Conjunt d'iniciatives dels municipis espanyolsa l'àmbit de la societat de la informacióFederación Española de Municipios y Provincias

• Web del Consejo Superior de Informáticahttp://www.map.es/csi

• Web del Govern de València: conté iniciatives diverses enl'àmbit de modernització de l'administració, entre les quals hiha el Pla Estratègic de Modernització de les AdministracionsValencianes PEMAV. 1998http://www.gva.es

• Web del Ministeri d'Administracions Públiques: contéinformació sobre Internet i Administració Públicahttp://www.map.es/Internet

• WOLF: Internet i les noves oportunitats de la WWW a lesregions menys afavorides.Consorci Europeu WOLF (INMARK, Sociedad de DesarrolloComarcal de Galicia).http://www.octacon.co.uk/proj/wolf

Altres països i organismes internacionals

• Alemanya: 'THE INFORMATION SOCIETY', Opportunities,Innovat ions and Cha l lenges . Assessment andRecommendations, Council for Research, Technology andInnovation. 1996.http://www.iid.de/rat/feststellungen/initiative/index_e.html

Info 2000: Germany's Way to the Information Society. 1996.http://www.bmwi-info2000.de/http://www.dl2000.de/homepage/indexf.html

• Andorra: Pla Estratègic per a la Societat de la InformacióGovern Andorràhttp://www.andorra.ad/govern

• Àustria: Info 2000: Germany's Way to the InformationSociety. 1996http://www.bmwi-info2000.de/http://www.dl2000.de/homepage/indexf.html

• Canadà: Canadian's Information Highway InformationHighway Information Council.1994http://strategis.ic.gc.ca/SSG/ih01015e_pr702.sgml

Preparing Canada for a Digital World. 1997http://strategis.ic.gc.ca/SSG/ih01650e.html

Regió del Quebec 1995http://www.mcc.gouv.qc.ca/cominfo/autoroute/index.htm

• Dinamarca: Infosociety 2000. Action for Change. 1994http://www.fsk.dk/fsk/publ/1997/action97/

Authorities Heading for a Fall. 1995http://www.fsk.dk/fsk/publ/1997/autoriteter/uk/

• Estats Units: "Universal access to E-Mail: Feasibility andSocietal Implications". Rand Corporation, 1995http://www.rand.org/publications/MR/MR650/index.htm

State of California Strategic Plan for Information Technology.Department of Information Technology, DOIT. 1998http://www.doit.ca.gov/

• Finlàndia: Finland's way to the information society. TheNational Strategy and its Implementation. 1994http://www.tieke.fi/tieke/tikas/indexeng.htm

94

• França: Preparar l'ingrés de França a la Societat de laInformació. 1997http://www.telecom.gouv.fr/english.htm

• Holanda: A vision for Acceleration. Working Plan for theInformation Superhighway. Information Superhighway Steeringand project group. 1995

• Irlanda: Information Society Commission Web. 1997http://www.infosocomm.ie

• Islàndia: The Icelandic Government's vision of the InformationSociety

• Luxemburg: Information Society Luxembourg 1996http://www.infosociety.lu/rapport/home.html

Role of the State in the Information Society. 1996http://www.infosociety.lu/info2000/Bokklet2/info2000b.html

• Nord d'Anglaterra: North of England's Regional InformationSociety Initiative. 1998

• Portugal: The Green paper on the Information Society inPortugal. Mission for the information society. 1997

• Regne Unit: Iniciativa: IT for ALL. Departament d'Indústriahttp://www.itforall.org.uk/

Internet Society Initiative IS Initiative. Departament d'Indústriahttp://www.isi.gov.uk/index.html

• Suècia: Modern Telecommunications for everybody. Greenpaper on a revised Swedish telecommunications regulation.IT Kommissionen. 1996http://www.itkommissionen.se/

• Web de l'OCDE: conté informació sobre l'impacte de lesTIC en l'Administració Públicahttp://www.oecd.org/puma/gvrnance/it/itreform.htm

• Web de la UE: conté informacions diverses sobreadministració públicahttp://www.ispo.cec.be/g7


95

96

Acrònims utilitzats en el text:

AECE: Asociación Española de Comercio ElectrónicoAAMMPPAA: Associacions de Mares i Pares d'AlumnesAAVV: Associacions de VeïnsAITIC: Associació d'Empresaris de les TIC a Mataró i el MaresmeANIEL: Asociación Nacional de Industrias Electrónicas y deTelecomunicacionesASEGEMA: Associació d'Empresaris de Gènere de Punt de MataróCACE: Centre d'Assessorament i Creació d'EmpresesCETEMMSA: Centre de Tecnologia Empresarial Mataró-Maresme, SACSI: Comissionat per a la Societat de la Informació (Generalitat deCatalunya)CTC: Cable i Televisió de CatalunyaEDI: Estàndards d'Intercanvi Electrònic de DadesEUM: Escola Universitària del MaresmeEUPMT: Escola Universitària Politècnica de MataróICAM: Il·lustre Col·legi d'Advocats de MataróIMPEM: Institut Municipal de Promoció Econòmica de MataróINCANOP: Institut Català de Noves ProfessionsITIC: Indústries de les TICMEM: Moviment Educatiu del MaresmeORGT: Organisme de Gestió Tributària (Diputació de Barcelona)OCUC: Organització de Consumidors i Usuaris de CatalunyaOFIAC: Oficina d'Atenció CiutadanaPDSIM: Pla Director per a la Societat de la Informació a MataróPIE: Programa d'Informàtica EducativaPUMSA: Promocions Urbanístiques de Mataró, SAR+D: Recerca i desenvolupamentRDSI / XDSI: Xarxa Digital de Serveis IntegratsSI: Societat de la InformacióTIC: Tecnologies de la Informació i la ComunicacióTVM: Televisió de MataróUE: Unió Europea

FOTOGRAFIES:

Formació i educació: façana de l'Institut d’Ensenyament SecundariDamià CampenyCanvi social i cultural: Centre Multimèdia de l'Ateneu de la Caixad'Estalvis LaietanaServeis administratius al ciutadà: Oficina d'Atenció Ciutadana del’Ajuntament de MataróInfraestructures: obres d'estesa del cable de fibra òptica a MataróActivitat econòmica: seu del Centre d'Assessorament i Creaciód'Empreses (CACE), de l'Institut Municipal de Promoció Econòmicade Mataró (IMPEM)R+D i indústries de les TIC: façana de l'Escola Universitària Politècnicade Mataró (EUPMT)Mitjans de comunicació: Estudi de TV Mataró

97

www. infomataro.netwww. infomataro.net/sim

Documents

societat - Ajuntament de Mataró