A U T O R S

Tomàs MotosAntoni NavarroXema Palanca

Francesc Tejedo

C O O R D I N A C I Ó E D I T O R I A L

Antoni Navarro

D I R E C T O R E D I T O R I A L

Salvador Bataller

Optatives ESOBromera.txtMATERIALS EDUCATIUSPER A L’ESCOLA VALENCIANA

Taller de

dramatitzacióteatre

2

Els�autors

3

Guia didàctica

4

La proposta del Taller de Dramatització-Teatre consisteix en deu unitats que,tot agafant com a pretext la història de l’espectacle teatral, desenvolupenuns projectes de treball centrats en els elements essencials del llenguatgeteatral. Aquestes unitats es completen amb una acurada selecció gràfica i unvocabulari específic sobre les expressions i els oficis teatrals. Cadascuna deles deu unitats temàtiques del llibre, que s’estructuren a partir d’un temavehiculador, consta dels següents apartats:

Els apartats de la unitat

Activitats motivadores per a introduir el tema, que són quasi totes jocsd’expressió oral o escrita, amb la finalitat de permetre que l’alumnats’interesse pels conceptes bàsics desenvolupats a la unitat a partir delsseus coneixements previs, condició indispensable perquè l’aprenentat-ge siga significatiu.

Exposició i desenvolupament de manera senzilla dels continguts bàsicsteatrals que hem seleccionat de cada època històrica, per tal de disse-nyar el nostre projecte de treball.

EXPRESSIÓ-COMUNICACIÓ

Aquest és un apartat clau del taller de Dramatització-Teatre, en la me-sura que l’entenem com a un procés que es completa amb lateatralització.El conjunt d’activitats d’aquest apartat és eminentment lúdic i s’estruc-tura de la manera següent:

“Posada en marxa”

Activitats sorpresives que pretenen copsar l’atenció dels participants isón l’estímul just que posa en marxa tots els seus mecanismes i facul-tats expressives. Tenen l’objectiu prioritari de crear el clima ideal, l’am-bient òptim, la disposició personal i col·lectiva adequades per a dur aterme el treball posterior.Al mateix temps, són útils per a trencar el gel del començament i aju-den a superar el boqueig i les inhibicions que es produeixen, sobretot,en encetar una nova activitat.

“Sensibilització”

Ací es persegueix que els participants responguen constantment alsestímuls sensorials a partir del seu món personal i del seu entorn. Lesactivitats estan pensades, d’una banda, per a conrear la sensibilitat, i, del’altra, per a desenvolupar les habilitats sensorials dels cinc sentits.Per eliminar les tensions i per crear un ambient òptim per a la creativi-tat, recorrerem sovint a les tècniques de relaxació.

JOCS INICIALS DE MOTIVACIÓ

HISTÒRIA DE L’ESPECTACLE TEATRAL

EXPRESSIÓ - COMUNICACIÓ

POSEM-NOS EN MARXA

SENSIBILITZACIÓ

5

La finalitat d’aquest apartat consisteix a desenvolupar la presa deconsciència del nostre esquema corporal, l’anàlisi i l’exercitació de lespossibilitats del moviment, l’adquisició de destreses expressives i larelació del cos amb l’espai, amb els objectes físics i amb els cossos deles altres persones. Queda clar que no es persegueix aconseguir unahabilitat física, sinó una habilitat expressiva amb el cos de maneracreativa i comunicativa.

Per mitjà d’unes tècniques bàsiques molt senzilles, intentarem desco-brir les potencialitats expressives de la nostra veu i valorar-les com avehicle d’expressió i de creació personal. Tot plegat servirà per amillorar la lectura o la dicció en veu alta. La veu constitueix, junta-ment amb les tècniques d’expressió corporal, la base de la interpre-tació dels actors.

Aquest apartat és el més important, i consisteix a dotar d’estructuradramàtica (diàlegs, conflictes i dinàmica de les accions) qualsevoltipus de text perquè puga ser representat. L’origen dels textos adramatitzar pot ser molt variat: poemes, cançons, rondalles, notíciesde premsa, acudits, anuncis, etc. Els fragments d’obres de teatre hanestat seleccionats en la mesura que constitueixen per ells mateixosun text teatral complet.

En la teatralització, s’aglutinen tots els coneixements temàtics treba-llats a la unitat. És l’apartat que requereix més temps per a la seuarealització. Ara les consignes del professor o de la professora seranmenys directives, en la mesura que hem de recórrer a allò que tu hasaprés, a la teua imaginació i creativitat.

En aquest apartat, presentem una sèrie de propostes per a compro-var si els objectius s’han assolit, a més dels suggeriments per a ampli-ar i aprofundir en el tema.A diferència de l’avaluació tradicional, ací es valorarà amb modelsd’avaluació creatius: • la participació,

• la implicació en els projectes col·lectius,• l’adquisició de recursos expressius i la seua utilització en

contextos nous,• la integració grupal,• la satisfacció experimentada pels participants en el treball

fet.

En l’últim apartat, arrepleguem els elements que cada època his-tòrica ha aportat al llenguatge teatral i la pervivència d’aquest enl’actualitat.

TEATRALITZACIÓ

RETROACCIÓ I AVALUACIÓ

ESTRUCTURA DRAMÀTICA I LLENGUATGE TEATRAL

CREATIVITAT CORPORAL

JOCS DE VEU

6

Bloc decontinguts

Bloc de continguts

D’acord amb el nostre Disseny Curricular de l’Optativa de Dramatització-Teatre, presentem els blocs de continguts que seran desenvolupats al llarg deles deu unitats. S’ha de tenir en compte que el contingut d’aquest dissenycurricular no pretén ser un temari, sinó una informació relativa respecte d’allòque seria desitjable treballar en aquesta etapa.

QUADRE DE CONTINGUTSLA CLASSE DE DRAMATITZACIÓ-TEATRELes possibilitats de fer-la són moltes, com ho demostra la pràctica habitual entre els professionalsde l’ensenyament. Una unitat dóna com a mínim per a quatre classes o sessions de treball. Arabé, quins criteris podem utilitzar en la planificació de les sessions?

Una primera opció consistirà en una selecció d’una de les activitats de cadascun dels apartats.Açò donarà a les classes molta varietat i agilitat, ja que apareixerà, en cada sessió, un joc inicial, unexercici de sensibilització, uns altres d’expressió corporal i de veu, i part del procés de dramatització.

La segona opció consistirà a anar fent les activitats segons que van apareixent en el llibre, la qualcosa servirà per a aprofundir en els coneixements d’una determinada època. Encara que aquestaopció és molt còmoda, recomanem com a més pedagògica la primera opció, en la mesura queimplica una selecció i planificació d’activitats segons les característiques del nostre grup-classe destinatari.

RECOMANACIONS PRÀCTIQUESPer a la classe de dramatització-teatre, serà convenient que l’alumnat tinga en compte algunesindicacions referents a vestuari, calçat, i material:

• Vestuari: com que no actuem amb la mateixa llibertat quan portem una roba deter-minada, recomanem que assistisques a les classes de dramatització-teatre amb unvestuari còmode (xandall, roba àmplia, etc.), que permeta tota mena de moviments,tirar-se per terra, i que no passe res si s’embruta o s’esgarra.

• Calçat: també ha de ser còmode (evidentment queden descartades botes o sabatesamb tacons pronunciats). En el cas que tinguem una sala amb sòl de fusta o ambcatifa, seria ideal treballar descalços o amb calcetins, la qual cosa ajudarà a la flexibilitat isensibilització dels peus.

• Material: és important portar el llibre a classe per aclarir conceptes, per consultar qualsevoldubte que tingueu, o simplement per seguir millor cada sessió. D’altra banda, el quadernde treball de cadascú servirà com a diari de les activitats fetes i com a modeld’autoavaluació. Com a col·lectiu, seria interessant que ens ferem el bagul del teatrea partir de material en desús aportat entre tots (roba vella, barrets, maletes, sabatesvelles, utensilis domèstics, etc.).

7

L’AVALUACIÓ DE L’ASSIGNATURA DE DRAMATITZACIÓL’avaluació tracta de verificar periòdicament l’eficàcia de l’ensenyament i la qualitat de l’aprenentatge

assolit per cada component de la classe, com també d’abastar l’alumnat de les dades que li permetenautoavaluar-se.

En dramatització-teatre, és tan important avaluar el desenvolupament de l’alumnat comels productes i les produccions que du a terme. Es tracta, per tant, de portar un

seguiment sobre el conjunt de la pràctica de les classes o dels tallers,i no sols sobre el resultat final.

Sembla evident que aquest tipus d’avaluació no potaconseguir-se sense la utilització d’instrumentsqualitatius que permeten tenir la valoració mésobjectiva possible sobre el procés de l’alumne ode l’alumna.

Els instruments d’avaluació són diversos. La metodologiade les classes o dels tallers ha de permetre, en qualsevol moment,

la retroacció, instrument d’avaluació de gran utilitat, mitjançant elqual l’alumnat pot valorar, per escrit o amb altres formes d’expressió,

l’interés que li suscita el procés de treball i el seu grau de participacióen les sessions.

Resulta també interessant i útil com a instrument d’avaluació que tantprofessor com alumne por ten un quadern diari on consignen

impressions personals, critica sobre la dinàmica del grup o sobrela seua participació individual, comentaris sobre el llenguatge

dramàtic o sobre algun exercici fet en la sessió.

Quan es presenten davant els altres improvisacions ocreacions dramàtiques, es pot demanar als qui observen

que es pronuncien i que ens en donen la seua opiniócom a espectadors. Amb aquesta finalitat, es po-

den elaborar unes fitxes senzilles sobre aspectesconcrets. Però sempre serà convenient ques’assenyalen tant els aspectes positius com els

negatius. Amb açò s’aconsegueix que tots siguemavaluats pels altres. L’apreciació que prové de la resta

de la classe sol ser molt objectiva.

Com que l’avaluació ha de servir com a instrument quepermeta mostrar les adquisicions i la capacitat d’utilitzaciódel llenguatge teatral, és convenient que tant el professorcom l’alumne se servisquen d’un quadre d’avaluaciónormativa que reculla els diferents elements que calobservar durant tot el procés.

8

9