Embed Size (px)
Citation preview
DE LA PREHISTÒR.IAA UEDAT MITJANA
tt 6gçuìrìsl;tIt Crt.,;;d Ârq!cLì¡ùsi¿r Clas5¡cå.l,rì Lì (ie (lucLrnrerìiruro
I
Enciclopèdia Catalana
-E*
PATT
DIRECCIÓ EDITORIAL
Francesc Boada
EDICIÓ
Xavier de fuan
CORRECCIÓ
Àngels Ferrand i Aranda
Núria Riera
Mercè Robert i Andreu
OlgaVidal iJiménez
DISSENY GRÀFIC
IMAQUETACIÓ
Azcunce / Ventura
IL.LUSTRACIÓ
Xavier de luanMariona Rovira
PRODUCCIÓ
Lluís Huguet i Flo
Pau Bosch iPêrez
Primera edició: abril del2014
@ 2014 Enciclopèdia Catalana, SAU
Josep PIa,95 - 08019 Barcelona
www. enciclop edia- catalana. cat
@ fotografies: els autors.
Portadelles: Age-MMImages (pàgina 36);
Rafael López-Monné (Pàgina l0);Ramon Manent (pàgines 90 | 172) -
DIRECCIÓ DE LA SÈRIE
PAIRIMONI DE CATALUNYA
Jesús Giralt i Radigales
DIRECCIÓ DELVOLUM
Miquel Molist Montaña (Prehistòria)
Antoni Pladevall i Font (Món romànic i gòtic)
Isabel Rodà deLlanza (Món antic)
AUTORS
Joan Albert Adell
David Asensio
Maria Carme Belarte
Antoni Carreras Casanovas
Teresa Font
Pere Freixas i Camps
Gemma Garcia i Llinares
losep M. Gasol i Almendros
Josep GiraltMarc Guàrdia
Josep GuitartEmili Junyent
Mercè López Fort
Albert López Mullor
Josep M. Macias
Aurora MartínImma Mestres
Ramon MiravallMiquel Molist
MONUDE C\
com
sinó r
Per a
els d<
tunitcultu
trimrunivr
com(
defln
excel
les aI
Prínr
aque
desp
dos ,
conj
vers¿
aqu€
Patri
men
amb
mon
al cc
les g
aü
(
arqu(
recor
Núria MolistHelena Morán Fernàndez
josep M. NollaPepita Padrós
Antoni Pladevall iFontEnriqueta Pons
Marta Prevosti
|ordi Principal
Anna M. Puig
Carles Puigferrat i Oliva
Lluïsa Ramos
losep Anton Remolà
Tèresa Reyes
Isabel Rodà deLlanza
Esther Rodrigo
|osep Maria Sans Travé
Marta Santos
Josep Maria Vila
Fotomecànica: Marquès, SL
Impressió i enquadernació: Tällers Gràfics Soler - Esplugues de Llobregat
ISBN obra completa: 97 8-84-412-1955-7
ISBN volum 1 : 97 8-84-412- 1957 - IDipòsit Legal: 8-3834-2014
eualsevol mena de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d'aquesta obra resta
rigorosament prohibida i estarà sotmesa a les sancions establertes per la llei. L editor faculta el CEDRO
(òentre Espanyol de Drets Reprogràfics, www.cedro.org) perquè n'autoritzi la fotocòpia o l'escaneig d'algun
fragment a les persones que hi estiguin interessades.
EL MÓN ANTIC
TARRACOCIUTAT ROMANA
àrraco va ser la capitalde la prouincia Hispania
Citerior, la més extensa
de tot l'imperi Romà. Amb una
superfície de gairebé 90 ha, va
ser una gran metròpoli portuàriaoberta a la mar Mediterrània. L arqueologia
ens mostra les restes d'una gran urbs de resi-
dència i d'oci, però també de convivència i de
promoció social o de productivitat, d'intercan-
vi i de consum, i de fet no podem parlar d'una
ciutat, sinó de diverses que es van superposar,
modifrcant-se o destruint-se, entre el 218 aC
i el 713 dC.
Els precedents de Tàrraco es remunten a
la Kesse ibèrica (s. vI aC). Roma hi va establir
l'any 218 un campament amb la voluntat de
tallar el subministrament a les tropes d'An-níbal que acabaven de travessar els Alps en
el marc de la segona guerra Púnica. Un cop
derrotada Cartago, Tàrraco es va convertir en
el port d'entrada de Roma cap ala península
Ibèrica. Ben aviat el campament militar, deli-
mitat per les primeres muralles edificades fora
la península Itàlica, va derivar en
una pròspera comunitat que, a
mesura que la conquesta avan-
çava Península endins, adoptava
les formes d'una ciutat itàlica ifeia desaparèixer tot vestigi de la
cultura ibèrica. Cap a I'any 100 la ciutat ja dis-
posava d'un fòrum i un temple de culte, però
també havia construit nombroses cisternes, unaqüeducte subterrani i una extensa xarxa de
F'ragment cl'escutdecoratiu del
pòrtic del templede culte imperial,amb representaciósincrètica del déu
Júpiter An-rmó.
Detall de les
muralles i de latorle de Minerva-al mur de la quai
es pot observar u:-relleu d'aquesta
deessa que suposrl'escultura roman:
més antiga de la
n""'T:,*,i1.".'"
l-'aqtieducte de Ìe.F-erreres, conegu:
popularmentcom el pont delDiable, abastava
la ciutat de l'aiguadel Francolí. Se'¡:
conserva en mol:bon estat un trarrlt::^:,:i::::'
Oels Munts
i)ctaii cic ics
nrural!cs iclc...Iol-¡'c c'le Mirici ,
¿rl n'rt-it- c1c Ìa c1ii,.
cs p0t ol)scrvar ',
rclìcir ci'ac1utcs..
clcessa qirc .stlpc'I'csc tLltur¿r rolìt i-.'
nlós an iiga cìc -.
pcnínsr-iia ibòr;¡i \l \t \( ,\s
L'ar1iiccitictc cic .-
lìc;:rcrcs, co i-rcg.
pop irlar ttr cn tcont cl potrt cì.'
L)i¿iblc, ¿Lbasta' .
ja citri¿ri clc i'aig -
cÌcl Lrrancolí. S'¡ '
collsL-rva cll tlll.bon cstai ul-t Ir¿'..'
'i::: ï::t:'
Cobertamr-rsivària dela scpulturacl'C)ptim us,
potser un bisbeclcl s. v, amb el
tcxt rcconstruÏt.V¿r scr trobacla
en Ia r-recròpolis
o.,:::ilìï"'"
Sector reconstruïtde I'amlìteatrcde Tarragona.Aqucst cdifìciva ser alxecat a
comencarìtentdel s. lr.
lÌ^l,\t:t t ()l'LZ ]\lt)N\lì
,i.i . i.,.,.,'.', :.'i, i ,': ,r',,,ì..;,'\:, i)1. , r\i(Íl/\(.,(¡hapermèsquelaciutates-tigui inclosa, des de l'any 2000, en la llista del Patrimoni de la Humanitatde Ia UNESCO. Poques ciutats de la Mediterrània occidental mantenentan present I'empremta del seu passat, recordat anualment a les jornades
internaciolrals de reconstrucció històrica Tärraco Viva.
carrers i clavegueres. Juli Cèsar va convertir-laen colònia romana, i entre els anys 27 i25 aC
I'emperador August hi va romandre; Tàrraco
va ser durant aquest període la capital efectiva
de I'Imperi. August va reformar I'administra-ció i la ciutat va esdevenir capital provincial iva rellançar el seu rol polític i econòmic du-rant els segles t i Ir de la nostra era. A més, va
créixer fora muralles, i es van ampliar l'àrea
portuària i l'antic fòrum municipal, al qual
es va afegir una extensa basílica jurídica i una
nova àrea lúdica al voltant del teatre. Aquestúltim es va construir aprofitant els escarpats
de la badia natural, i encara ara conserya partde la graderia i el basament de I'escenari. Täm-
bé es van lraçar nous aqüeductes i una nova
xarxa viària, i van proliferar els conjunts ter-mals.
fany 15 dC es va iniciar la construcciód'un gran temple en honor d'August que ara
sabem que s'alçava sota la catedral gòtica. La
part alta de la ciutat va iniciar un procés de
monumentalítzacií que va finalilzar amb la
construcció del fòrum provincial al final del
segle I, embrió de la posterior ciutat medieval ide l'actual centre històric. Es tracta, potse¡ de
I'obra urbanística de més envergadura de totHispània, amb una extensió de 12 ha. El com-
plex s'estructurava en tres terrasses, la superior
de les quals va ser ocupada pel recinte de culte a
l'emperador, seguint el model del fòrum d'Au-gust de Roma, amb una importació massiva de
marbre itàlic de Luni-Carrara per als elements
arquitectònics.
Als peus del recinte sagrat es trobava I'ano-menada plaça de la Representació del fòrumde la província. Probablement és la segona pla-
ça més gran de I'Imperi, i feia prop de 175 md'ample per 318 m de llarg. El gran complex
provincial va concloure al final del segle r dC
amb el circ, on finalitzaven les cerimònies im-perials i tenien lloc les curses de carros, d'am-pli seguiment social.
L'amfiteatre, de principi del segle Ir dC, va
completar I'oferta d'espectacles de massa de
--::tal. La seva constr
- --: -sacerdot del cult- : ser restaurat al se
ï:liogàbal. Es va eri--
-:ant el vessant del- .:s grades, i conserva
, -,--;-çrJe, més part de li. .ir lloc el martiri dei
---:s \uguri i Eulogi.I---: d'una intensa rest
:: -'arquitectura públi- . .:' cerimònies políti
:-- part de I'expressiv
- :::t de Tàrraco, les te
- ::rés quotidià no ex(- - = l'actualitat, s'han <
-:::l'ìe nt l8 conjunts t
-- -:s. Uns eren prival, .-: els quals destaqu,
- - ,.: de l'àrea portuària:-: i v, potser la darr
- --rtal de la ciutat. C;
'.-:s de lleure de Tàrra<
- -sl'ament als seus ha
. :quells que la visita. -- rics o pel reclam ,
- : --::cles que s'hi celebr:
62
a iniciar la construccrc
honor d'August que ara
rta la catedral gòtica. La
va iniciar un procés de
lue va finalitzar amb lan provincial al final dei
csterior ciutat medieval i
òric. Es tÍacÍa, potser, de
més envergadura de tot:tensió de 12ha. El com-
tres terrasses, la superior
rada pel recinte de culte a
:l model del fòrum d'Au-ra importació massiva de
Carr ara per als elements
e sagrat es trobava l'ano-(epresentació del fòrumblement és la segona pla-
eri, i feia prop de 175 m
e llarg. El gran complex
rre al final del segle I dC
¿aven les cerimònies im-s curses de carros, d'am-
rincipi del segle rr dC, va
espectacles de massa de
. ;apital. La seva construcció s'associa a un'.:nen -sacerdot del culte imperial-, i sabem
- .3 \'a ser restaurat al segle rrr per l'empera-: ,: Heliogàbal. Es va erigir al costat del mar.::ofitant el vessant del turó per retallar, en, ':t, les grades, i conserva íntegrament I'arena.:s.fossae, més part de la graderia. IJany 259
. :enir lloc el martiri del bisbe Fructuós i els
:-:ques Auguri i Eulogi. La seva imatge actual:, iuit d'una intensa restauració del segle xx.
Si l'arquitectura pública reflecteix com els
,-s i les cerimònies polítiques i religioses for--=:\-en part de I'expressivitat col.lectiva de Ia., ,-ietat de Tàrraco, les termes manifesten un
= rre més quotidià no exempt d'importància.
:--rs a l'actualitat, s'han documentat aproxi--:dament l8 conjunts termals de diferents:rrQueS. Uns eren privats i d'altres públics,: :ntre els quals destaquem el gran conjunt, -rlic de l'àrea portuària en ús durant els se-
-:s III i v, potser la darrera gran obra mo-- -mental de la ciutat. Cal entendre que els
. -:ñcis de lleure de Tàrraco no eren destinats:,-:lusivament als seus habitants, sinó també
- :ots aquells que Ia yisitaven, fos per motius::Jnòmics o pel reclam de les cerimònies i:.rectacles que s'hi celebraven.
Interior de Iagran volta de
fonamentació, deprop de 100 m
de longitud,pertanyent a ungran complex
monumentalanterior a la
construcció, en elmateix inclret, delcirc aixecat al final
del s. r.
,å.
63
i .rrï;lil
ffllr
l,'arc cle ller¿\
\/¿t ser ¿ìlxccatjr-rst sobre laVia Augustir
per disposiciótcst¿rment¿\riacìe Luci l.iciniSnra, mcr-nbre
cl'una ir-r'rportant
farnília asscnt¿rda
a T¡ìrraco iavantpassirt dcl
senaclor l-romònin-lc¡ne, arnlt
I'er-r-r pera clo r liaj à,
v¿ì ser tres cops
'Ì:::l*i'lll:::'
- . -- :itori ple de
:.-uesa I quevl
- : --iures vitals c
: :luccions d'ai
- .::¿t bàsica d'e>
. :- seu emplaçr
- - ì.rs naturals. Er
-. '.':l.les dels Mt- ..stantí i la Llo
--:: len mUSeÏtZal
-... egrícola s'est
, - :::metien la cir
. . -:s d'acord amt- : ì:anera l Una ¿
. -:--b Ilerda i l'inr:: constituÏen t¡
..'iitants rnés rr
:e r exemple, l'a-: 35. eû realitat,
-- . _-,:me del segle
, =:¿ri agrícola jr- :er tal que el
- - .-s relleus, avui
- -- :latges qLle pr(- - -:ts. La capacitr.
, - -.riginar I'ernpl.- :: Berà, a 20 km
- = i al municipi c
'. ::t a la Via Augr- -- ,:¡ió comûìerlrc
-- augustal. El pc
- -: podria respor
-,: a la commem
-. .: r'ia o una de Ic
' - :.:rt culte a l'em1
.::orn de Tàrrac,. -:.:3s empracles fo- :::i-rccions de la ci
- - =. de les grans o--. -r:tant és la del V
' - :'unt d'explotaci' - :servat en una d'
- - .: del Mèdol.: .:-:nent, les cond
. --: un element car,
-,::i periurbà de la- .:-¡ de Tàrraco va
- --,.s aqüeductes qu(
--, i Francolí. El p
- - --ns 40 km i el seo
64
A I AtìIì.,{C() trs 1lì()F'\ t.A PIìl\,'IËIÌA NlUlÌ,\l-LA RO\'\,\N,\ fora d'Itàlia,la inscripció il'escultura romanes més antigues de la península Ibèrica, i, a I'amfiteatre, una de les inscrip-
cions més llargues del món clàssic. Tàrraco és la ciutat d'Hispània que ha proporcionat més
inscripcions: més de 1.400 textos que en reflecteixen la història i la societat.
D'altra banda, la ciutat no es pot entendre
sense un territori ple de vil'les agrícoles, on es
generava riquesa i queviures per ala ciutat, id'infraestructures vitals com les vies, les pedre-
res o les conduccions d'aigua. Les vil'les consti-
tuien la unitat bàsica d'explotació i de residèn-
cia rural, i el seu emplaçament era determinatpels recursos naturals. En aquest context, des-
taquen les vil.les dels Munts a Altafulla, Cent-
celles a Constantí i la Llosa a Cambrils com els
espais més ben museitzats fins a l'actualitat. El
poblament agricola s'estructurava a partir de
viae que permetien la circulació de persones imercaderies d'acord amb dos eixos principals:
una via costanera i una altra que comunicava
Tàrraco amb Ilerda i I'interior peninsular.
Les vies constituïen també un aparador so'
cial dels habitants més rellevants del territori.Així, per exemple, I'anomenada torre dels
Escipions és, en realitat, un monument fune-
rari turriforme del segle r dC construït per un
ric propietari agrícola just al costat de la Via
\ugusta, per tal que el vianant pogués con-
templar els relleus, avui molt degradats, dels
dos personatges que presumptament hi ha-
via enterrats . La capacitat d'atracció de Ia viatambé va originar I'emplaçament de l'anome-
nat arc de Berà, a 20 km aproximadament de
Tarragona i al municipi que avui li dóna nom.Superposat a la Via Augusta, per la decoració
i la inscripció commemorativa, ha estat datat
en època augustal. EI perquè de I'obra és in-cert i tant podria respondre a un límit terri-torial com a la commemoració de la reforma
d'aquesta via o una de les primeres ofrenes a
un incipient culte a I'emperador August.
A I'entorn de Tàrraco es troben nombro-ses pedreres emprades fonamentalment per a
les construccions de la ciutat, però també per
a algunes de les grans obres del territori. La
més important és la del Mèdol, nom que unifi-ca un conjunt d'explotacions i que destaca per
haver conservat en una d'aquestes I'anomena-
daAgulla del Mèdol.Finalment, Ies conduccions d'aigua van
;onstituir un element característic del territoriide I'espai periurbà de la ciutat. El creixement
urbanístic de Tàrraco va demanar el traçat de
dos grans aqüeductes que prenien l'aigua dels
rius Gaià i Francolí. El primer tenia una lon-gitud d'uns 40 km i el segon, d'uns l5 km, del
qual es conserva el tram conegut com el pontdel Diable o de les Ferreres, un pont de doble
arcadai d'aproximadament 27 m d' alçària per
217 m de llargària.
Des del segle III la ciutat va entrar en un
progressiu declivi econòmic i polític i, sobretot,
en una profunda transformació social, a partirde I'expansió del cristianisme, de la qual són
evidències la cúpula de Centcelles,les basíliques
i la necròpolis paleocristiana del Francolí, la
més extensa de I'Imperi Romà d'Occident amb
els seus 8.000 m2 de superffcie i més de 2.000
tombes documentades. La basílica de I'arena
de I'amfiteatre, aixecada durant el segle vl en
homenatge als màrtirs cristians que hi rran ser
executats, simbolitza la substitució del món
pagà pel cristià, i és el principal vestigi conservat
d'una ciutat visigoda (475-713) que es perceP
com la continuació de la romana, però ja limi-tada a una realitat econòmica més pobra i sense
cap rellevància política. O JosEp M. MACIAS
La torre delsEscipions,
anomenacl¿r aixíerròniament en
referència als doscònsols romans quevan fundar Tàrraco,
és un monumentfuner¿rri turriforrnesituat ¿rl costat de la
Via Augustaque conserva dos
rellcus clel déu
.lTT::ï1ï",
^
65
