BIBLIOTECA - MEDIATECA ESTEVE PALUZIE, CENTRE ......Marc legal 5 01.3. Objecte i procedència 6 01.4. Conveniència i oportunitat 6 01.5. Determinacions i contingut 7 01.6. Pautes

Modificació puntual del Pla general en l'àmbit de tres equipaments municipals / BIBLIOTECA - MEDIATECA ESTEVE PALUZIE, CENTRE CÍVIC CA N'AMIGUET I INSTAL·LACIONS ESPORTIVES MUNICIPALS MARÍA REVERTER /

Aprovació inicial juliol 2020 BARBERÀ DEL VALLÈS

Aprovació inicial juliol 2020

Modificació puntual del Pla general en l'àmbit de tres equipaments municipals 1

CONTINGUT DEL DOCUMENT

MEMÒRIA INFORMATIVA I JUSTIFICATIVA 3

01. Memòria justificativa 5 01.1. Antecedents de planejament 5 01.2. Marc legal 5 01.3. Objecte i procedència 6 01.4. Conveniència i oportunitat 6 01.5. Determinacions i contingut 7 01.6. Pautes procedimentals 7

02. Memòria informativa 9 02.1. Àmbit de l'actuació 9 02.2. Estat actual 9 02.3. Riscos naturals i geològics 11 02.4. Estructura de la propietat del sòl 11 02.5. Planejament vigent 13

03. Memòria de l'ordenació 23 03.1. Objectius i criteris 23 03.2. Descripció de la proposta 23 03.3. Quadre comparatiu de qualificacions 26 03.4. Adequació al planejament i a l'ordenament jurídic vigents 26

04. Annexes 28 04.1. Avaluació de la mobilitat generada 28 04.2. Memòria ambiental 28 04.3. Memòria social 28 04.4. Informe de sostenibilitat econòmica 29 04.5. Documentació cadastral de les finques 29

NORMATIVA 31

Títol 1. Disposicions generals 33 Títol 2. Desenvolupament i execució 34 Títol 3. Règim urbanístic del sòl 37

DOCUMENTACIÓ GRÀFICA 39

01. Plànols d'informació 41 02. Plànols de proposta 41



Memòria informativa i justificativa

juliol 2020 BARBERÀ DEL VALLÈS

Modificació puntual del Pla general en l'àmbit de tres equipaments municipals



01. Memòria justificativa

01.1. Antecedents de planejament L'instrument de planejament general municipal que es sotmet a modificació és el Pla general municipal d'ordenació de Barberà del Vallès, aprovat definitivament per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en la sessió de 18.10.2000 (endavant PGOU00) i vigent des del mateix dia de la seva publicació en el DOGC núm. 3.292, de 27.12.2000.

Tanmateix, la seva vigència va ser interrompuda per sentència del Tribunal Suprem de 23.04.2009, la qual anul·lava el citat acord d'aprovació definitiva per considerar que les prescripcions establertes per la Comissió d'Urbanisme de Barcelona en el seu acord del 22.03.2000 produïen modificacions substancials en el text aprovat provisionalment i imposava el seu sotmetiment a nova informació pública per tal de recuperar-ne la vigència.

Com a conseqüència d'això, el 28.01.2010 es va aprovar definitivament el Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Barberà del Vallès (endavant PGOU), les normes urbanístiques i l'acord d'aprovació del qual van ser publicats al DOGC núm. 5.604, de 09.04.2010. El nou document no introduïa cap altre canvi que la incorporació de les modificacions puntuals de Pla general aprovades i executives des de la data d'aprovació de l'instrument de planejament general municipal anterior, així com l'eliminació de la reserva urbanística per a l'establiment d'una xarxa ferroviària de gran velocitat a Catalunya.

D'altra banda, el 27 de febrer de 2019 es va aprovar definitivament el Pla especial de concreció d'usos de sòls de reserva d'equipament (c.0) (pendent de publicar), el qual inicialment tenia per objectius concretar el destí i la titularitat de nou solars qualificats pel planejament general de Sistema d'equipaments comunitaris sense ús assignat (clau c.0) i precisar i ajustar els límits de dues d'aquestes peces (Biblioteca - mediateca Esteve Paluzie i Centre cívic Ca n'Amiguet) a edificacions, construccions i instal·lacions efectivament executades, sense alterar-ne la superfície ni la funcionalitat. Tanmateix, la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona (CTUAMB) va emetre informe desfavorable al document aprovat inicialment, al·legant que l'instrument no era competent per assolir aquest últim objectiu, motiu pel qual, es va tramitar l'expedient sense més dilacions, i es va procedir a modificar el document excloent-ne de l'àmbit d'actuació aquestes dues peces.

01.2. Marc legal El present document de Modificació de Pla general es formula de conformitat amb el que disposa la legislació urbanística i sectorial actualment vigent a Catalunya, integrada, entre d'altres, pels següents documents normatius:

− Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 (TRLUC10), de 3 d’agost (DOGC núm. 4436, 28.07.2005).

− Llei 3/2012 de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme (L3/2012), de 22 de febrer (DOGC núm. 6077, 29.02.2012).

− Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 305/2006 (RLUC06), de 18 de juliol (DOGC núm. 5686, 05.08.2010).

− Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat per Reial Decret Legislatiu 7/2015 (TRLSRU15), de 30 d'octubre (BOE núm. 261, 31.10.2015).

− Reglament de valoracions de la Llei de sòl, aprovat per Reial Decret 1492/2011 (RVLS11), de 24 d'octubre (BOE núm. 270, 09.11.2011).

− Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat.

− Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada.

− Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació ambiental.

− Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació ambiental de plans i programes.



Així mateix, es supedita a allò que estableix el sistema de planejament territorial i urbanístic de Catalunya, especialment les següents figures:

− Text refós del Pla general municipal d'ordenació de Barberà del Vallès (PGOU) (DOGC núm. 5.604, 09.04.2010).

− Pla territorial Metropolità de Barcelona (PTMB) (DOGC núm. 5.627, 12.05.2010).

01.3. Objecte i procedència És voluntat municipal modificar i precisar la configuració de tres peces qualificades pel planejament general municipal de sistema d'equipaments comunitaris (Biblioteca - Mediateca Esteve Paluzie, Centre cívic Ca n'Amiguet i Instal·lacions esportives municipals Maria Reverter), per tal d'adaptar-ne el destí i la delimitació als usos i a les activitats que s'hi desenvolupen o es preveuen desenvolupar en el futur.

Així, la proposta que es presenta a tràmit té per objecte, d'una banda, determinar el destí dels solars identificats al present document, als quals el planejament general no els hi ha assignat un ús concret, i de l'altra, ajustar els límits de les qualificacions urbanístiq ues vigents a línies d'edificació i altres elements físics existents o previstos, determinats amb unes directrius diferents de les previstes pel planejament general vigent per tal de millorar-ne la composició, emfasitzar-ne la posició dintre de la trama urbana, i garantir-ne la funcionalitat i la cabuda d'usos i activitats diverses.

01.4. Conveniència i oportunitat D'acord amb les previsions establertes a l'article 67 del TRLUC10, amb les modificacions introduïdes per la L3/2012, es poden aprovar plans especials urbanístics de desenvolupament si són necessaris per a assolir certes finalitats, entre les quals, el desenvolupament del sistema urbanístic d'equipaments comunitaris, podent arribar a concretar l'ús de l'equipament i la titularitat pública o privada si el planejament urbanístic general no ho fa.

En aquest mateix sentit el PGOU (art. 147) determina que els sòls de reserva per a equipaments sense ús assignat (clau 0) han de determinar el seu destí mitjançant un Pla especial, que el justificarà en funció de l'interès del servei per a la ciutat i de la conveniència de destinar la peça de sòl a l'ús que es proposi, davant de les altres possibilitats que el Pla general preveu. A més, el PGOU preveu també la precisió i l'ajust dels límits de les zones o sistemes mitjançant plans parcials, plans especials o estudis de detall, d'acord amb els criteris que s'hi exposen (art. 19), i la variació i la delimitació d'una peça d'equipament en relació amb l'espai lliure que l'envolta, entenent que altres configuracions diferents de les previstes pel Pla general poden ser preferibles atenent al destí i la configuració del propi edifici (art. 151).

Tanmateix, tal i com s'ha exposat al punt 01.1 de la present memòria, la CTUAMB va informar desfavorablement la previsió del Pla especial de concreció d'usos de sòls de reserva d'equipament (c.0) de precisar i ajustar els límits de dues peces d'equipament (Biblioteca - mediateca Esteve Paluzie i Centre cívic Ca n'Amiguet) a edificacions, construccions i instal·lacions efectivament executades, sense alterar-ne la superfície ni la funcionalitat, per considerar que l'alteració de les esmentades delimitacions no es podien efectuar mitjançant l'instrument que se sotmetia a tramitació, sinó que calia la formulació i tramitació d'una modificació de pla general, en el primer cas, i d'un pla especial urbanístic diferent, en el segon.

D'acord amb aquest criteri, les modificacions previstes podrien ser objecte d'ordenació mitjançant tres instruments urbanístics diferents; això és, un pla especial per a la definició del destí i la titularitat de dos solars (Biblioteca i Centre cívic), un altre per a la variació i precisió de la delimitació del Centre cívic en relació amb l'espai lliure que l'envolta, i una modificació de Pla general municipal per a la modificació de la delimitació de la Biblioteca - mediateca Esteve Paluzie, així com per al nou ajust previst per a la delimitació de les Instal·lacions esportives municipals Maria Reverter. Tanmateix, per raons de coherència i per tal de donar compliment als imperatius derivats dels principis d'eficiència, eficàcia i economia, es preveu incorporar-les i tramitar-les conjuntament, en un únic document i sota la figura d'una modificació puntual de planejament general.



Per tot l'exposat, queda justificada la conveniència i oportunitat de tramitar la present Modificació puntual de pla general; a més, la proposta resol les necessitats del municipi de prestar un servei públic de qualitat a la ciutadania, d'acord amb el que determinen els articles 25 i 26 de la Llei 7/1985, de 2 d'abril, Reguladora de les bases del règim local.

01.5. Determinacions i contingut

01.5.1. Determinacions

La present modificació puntual es redacta de conformitat amb el què estableix l’article 96 del TRLUC10, i, per tant, s'ha de subjectar a les mateixes disposicions que en regeixen la formació del document que modifica, amb les particularitats que estableixen aquest article i el 117 del RLUC06.

D'altra banda, conté les determinacions adequades a llur naturalesa i finalitat específiques, i en ella s’identifiquen les normes urbanístiques objecte de modificació i s’estableixen les determinacions que s’introdueixen i que substitueixen les precedents, com exigeix l'article 118.1 del RLUC06.

D'acord amb el que estableix l'article 58 del TRLUC10, la proposta detalla l'ordenació urbanística del sòl, fixa els paràmetres urbanístics necessaris per a l'atorgament de llicències d'edificació i assenyala les alineacions. Pel que fa a l'ordenació de volums, només se'n preveu una de possible, que tindrà caràcter obligatori, defugint així de l'especificació de les diferents alternatives possibles a les que fa referència l'esmentat precepte.

En qualsevol cas, les modificacions introduïdes són puntuals i no comporten l'adopció de nous criteris respecte a l'estructura general i orgànica o el model d'ordenació o de classificació del sòl preestablerts, i tampoc l'alteració de les superfícies de les diferents classes de sòl.

01.5.2. Contingut

S'aplica a la present Modificació el que disposa l'article 59 del TRLUC10, i els articles 69 a 76 del seu Reglament, amb les particularitats i limitacions derivades del seu abast i determinacions, desenvolupades, aquestes últimes, en els següents documents:

− Document I. Memòria

− Document II. Normativa

− Document III. Documentació gràfica

− Document IV. Document comprensiu

01.6. Pautes procedimentals La formulació i tramitació de la present Modificació se subjecta al mateix procediment que la formació de la figura de planejament urbanístic general que modifica i es regeix pel què estableixen els articles 76, 83, 84, 85, 96, 97 i 98 del TRLUC10, d'acord amb el que disposen els articles 107 i 117 del seu Reglament.

01.6.1. Actes preparatoris

D'acord amb aquest últim article, en el cas de la proposta que es sotmet a tràmit no són obligatòries les actuacions preparatòries d'aprovació i publicació del programa de participació ciutadana ni la subjecció a informació pública de l'avanç de l'instrument de planejament.

Així mateix, d'acord amb el que es disposa a l'article 101.2 del RLUC06, no es preveu l'adopció de cap acord explícit de suspensió de plans, projectes o llicències d'entre els previstos a l'article 73 del TRLUC10, previ a la tramitació de la present Modificació o amb motiu de la seva aprovació inicial.



01.6.2. Iniciativa

La iniciativa per a la formulació de la present modificació puntual correspon a l'Ajuntament de Barberà del Vallès, d'acord amb el que determina l'article 107 del RLUC06, i serà aquest l'encarregat d'establir els mitjans necessaris per tal de garantir la participació ciutadana i l’efectivitat dels drets reconeguts per l’article 8 del TRLUC10 al llarg del procés de formulació i tramitació de la present Modificació.

01.6.3. Tramitació i executivitat

L'aprovació inicial i l'aprovació provisional de la present Modificació correspondrà a l'Ajuntament de Barberà del Vallès, d'acord amb el que disposa l'article 85 del TRLUC10. Aquest mateix article determina que, un cop se n'hagi acordat l'aprovació inicial, s'haurà de posar a informació pública, per termini d'un mes, i sol·licitar un informe als organismes afectats per raó de llurs competències sectorials, els quals s'hauran d'emetre en el termini d'un mes, llevat que una disposició n'autoritzi un de més llarg, i concedir audiència als ajuntaments l'àmbit territorial dels quals confini amb el municipi objecte de la present Modificació.

L'àmbit objecte de la present Modificació es troba afectat per les servituds aeronàutiques i acústiques de l'aeroport de Sabadell, establertes en virtut de la Llei de Navegació Aèria. Així, d'acord amb el que estableix la Disposició addicional segona del Reial Decret 2591/1998, de 4 de desembre, sobre l'Ordenació dels aeroports d'interès general i la seva zona de servei, en execució d'allò disposat per l'article 166 de la Llei 13/1996, de 30 de desembre, de Mesures fiscals, administratives i d'ordre social, en la seva actual redacció, és condició prèvia a l'aprovació inicial remetre l'instrument al Ministeri de Foment, establint-se un termini màxim de sis mesos a comptar des de la seva recepció per a l'emissió del corresponent informe de la Direcció General d'Aviació Civil.

Es sotmetrà la Modificació al principi de publicitat i consulta per part de la ciutadania, segons el que disposen els articles 8, 103 i 104 la TRLUC10, mitjançant l'exposició pública en suport paper i en suport digital per mitjans telemàtics del seu contingut i del document comprensiu dels extrems recollits a l'article 8.5 del TRLUC10, així com dels acords d'aprovació provisional i definitiva.

Atès que la present Modificació té per objecte alterar la zonificació o l'ús urbanístic dels espais lliures, les zones verdes o els equipaments esportius considerats pel planejament urbanístic general com a sistemes urbanístics locals, el conseller o consellera en matèria urbanística serà l'òrgan unipersonal competent per a la seva aprovació definitiva, amb l'informe previ favorable de la Comissió Territorial d'Urbanisme de l'àmbit metropolità de Barcelona, competent en l'àmbit administratiu del territori de Barberà del Vallès, i de la Comissió d'Urbanisme de Catalunya, tal i com disposa l'article 98 del TRLUC10.

La present Modificació serà executiva a partir de la publicació en el Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya de la seva normativa i del corresponent acord d'aprovació definitiva.



02. Memòria informativa

02.1. Àmbit de l'actuació L'àmbit d'actuació urbanística de la present Modificació abasta tres solars municipals destinats a l'ús d'equipament (Biblioteca - mediateca Esteve Paluzie, Centre cívic Ca n'Amiguet i Instal·lacions esportives municipals Maria Reverter), així com les porcions de terreny adjacents de viari i zones verdes, necessàries per a la pràctica de les modificacions, ajustos i precisions previstos, que formen part d'altres finques independents.

Com a resultat dels ajustos produïts per l'aprovació d'instruments de desenvolupament i execució del planejament general i de la precisió de límits sobre la cartografia digital elaborada recentment per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un nivell de detall 1/1.000, superior a la del PGOU, s'obté una superfície total de l'àmbit de 36.187 m 2:

02.2. Estat actual Àmbit 1

El solar corresponent a la Biblioteca - mediateca Esteve Paluzie (endavant Biblioteca) es troba situat al nord del nucli urbà del municipi de Barberà del Vallès, en el barri de l'Eixample - Can Llobet. Els terrenys s'ubiquen en la confluència del Passeig Doctor Moragas i el carrer dels Marquesos de Barberà, ocupant un espai privilegiat dintre de la trama urbana municipal i constituint una ròtula que articula diferents sistemes, com ara la Plaça de la Constitució, els terrenys que constitueixen la reserva per a la futura execució de la Via Interpolar, que al seu pas per aquest àmbit es preveu que s'executi soterrada i coberta per un gran espai públic, i el perllongament del Passeig Doctor Moragas cap al nord, on rep el nom de carrer Estoril, vial que es postula com el principal eix comercial i de vianants del municipi. En definitiva, es tracta d'un espai de convergència dels diferents agents i fluxos, principalment d'aquells generats per modes de transport sostenibles i actius, que operen en el territori.

L'àmbit es caracteritza per tenir una topografia pràcticament plana, acumulant un pendent màxim del 0,08% entre els punts més desfavorables. Pel que fa al seu grau de consolidació, l'àmbit es troba completament urbanitzat, amb una zona de pas i estada d'uns 6.000 m2 amb acabat de llambordes i sauló i una àrea de jocs infantils d'uns 400 m2, i definitivament construït des de l'any 2008, comptant amb un edifici municipal destinat actualment a l'ús de biblioteca i mediateca de 2.674 m2 de sostre, segons dades descriptives del Cadastre immobiliari, repartits en tres plantes (978 m2 a la planta soterrani, 1.021 m2 a la planta baixa i 685 m2 a la planta primera).

Fotografia aèria (font: Google Maps, any 2018)



Així mateix, el conjunt compta amb tots els serveis urbanístics bàsics (aigua, enllumenat i clavegueram) i, a més de tenir connexió a les xarxes de telecomunicacions d'operadors privats, es preveu que en un termini breu de temps compti amb un servei de telecomunicacions de banda ampla que connectarà els diferents equipaments municipals.

Àmbit 2

El Centre cívic Ca n'Amiguet (endavant Centre cívic) es troba situat també al nord del nucli urbà del municipi, però en el barri La Romànica, a escassos cinc-cents metres del primer àmbit. De forma similar als de la Biblioteca, els terrenys on s'ubica el Centre cívic s'emplacen envoltats d'un espai destinat a espais lliures municipals, entre la Via Sant Oleguer, vial amb secció de rambla que condueix a l'església romànica de Santa Maria de Barberà i a la plaça del Mil·lenari, i la reserva de terrenys per a la futura Via Interpolar que, com en el cas anterior, es preveu que també passi soterrada i coberta per un gran espai públic.

El conjunt presenta tres zones ben diferenciades. Al nord de la peça qualificada d'espais lliures es disposa d'un espai boscós coincident amb un petit turó elevat de cinc a sis metres respecte les cotes de les altres zones del conjunt. Al centre, una zona definida per dues terrasses força planeres a diferents nivells; el primer dels quals, el més elevat, confronta amb la Via Sant Oleguer i alberga una zona de jocs infantils, i l'altre, un metre per sota del primer, dóna front a la reserva de terrenys per a la Via Interpolar, actualment ocupada per aparcaments provisionals, i allotja un conjunt de pistes esportives per a activitats de futbol i jocs de botxes. Finalment, a la zona meridional es troba l'espai més urbanitzat i on se situa un edifici principal, que allotja el centre cívic Ca n'Amiguet i el casal d'avis la Romànica, així com tots els serveis i activitats vinculats, i un pavelló de vestidors i serveis vinculats a la zona esportiva esmentada, ambdós definitivament edificats l'any 2004 i amb un sostre construït de 2.096 m2, segons dades del Cadastre (1.650 m2 i 446 m2, respectivament).


L'àmbit disposa dels mateixos serveis urbanístics que l'anterior i també s'hi preveu la futura connexió a la xarxa municipal de telecomunicacions de banda ampla.

Àmbit 3

Les Instal·lacions esportives municipals Maria Reverter (endavant Complex esportiu) es troben situades a l'est del nucli urbà, en un espai delimitat per la confluència dels carrers Maria Reverter, Monturiol i Ronda Santa Maria i per una altra peça d'equipament, el Camp de futbol Antoni Serra i Pujol, pel seu front sud.

A l'equipament s'hi accedeix des de la Plaça l'Havana, a la confluència dels carrers de Monturiol, del Bosc, de Maria Reverter i Doctor Ferran, constituint, aquests dos últims, traces històriques (la seva existència ja es manifesta l'any 1920 al Mapa planimètric 1/25.000 de Santa Maria de Barberà) i vials de connexió amb la ciutat i suport de recorreguts de vianants.



El solar, contràriament al que succeeix en els anteriors àmbits, ocupa un espai completament tancat i encaixat dintre de la trama urbana, a l'extrem d'un teixit constituït per illes de casc antic i, en menor mesura, d'eixample. Aquesta configuració envoltada de vials, alguns de secció reduïda, i illes d'ús residencial en ordenacions tancades, dificulten la seva ampliació o la modificació dels seus límits.

L'espai obert de l'àmbit de referència es caracteritza per tenir una topografia relativament suau en sentit est - oest, però força acusada en sentit nord - sud. En el primer dels casos, es presenta una alternança de pendents positius i negatius, segons el tram, que, en cap cas, supera el 3% de desnivell, mentre que en el segon, el pendent és del 5,5%, al tram perllongat del carrer Maria Reverter, i del 6,5% al carrer del Bosc.

Pel que fa a l'espai qualificat d'equipament, aquest es divideix en dues parts ben definides i diferenciades. A nord, s'hi troba la part edificada, una construcció d'uns 7.183 m2, segons dades de Cadastre, repartits en dues plantes (5.070 m2 d'usos esportius i d'oficines sobre rasant i 2.113 m2 de magatzem en soterrani); i a sud, es disposa d'un espai lliure d'edificació destinat a pistes esportives de tenis i futbol sala o handbol, i a d'altres espais i zones de circulació i estada, que inclouen parterres i plantacions d'arbres de diferents espècies. Fora de l'àmbit i confrontant amb aquest, es troba la instal·lació esportiva Antoni Serra i Pujol, la qual es troba tancada pels seus costats i està composada per un camp de futbol de gespa artificial, ocupat en planta soterrani per un aparcament públic i un edifici que allotja els vestidors, i altres instal·lacions vinculades al complex, amb una superfície construïda de 1.002 m2 segons dades de Cadastre.


L'àmbit disposa dels mateixos serveis urbanístics que els altres i també s'hi preveu la futura connexió a la xarxa municipal de telecomunicacions de banda ampla.

02.3. Riscos naturals i geològics Es desconeixen els possibles riscos naturals i geològics que puguin afectar l'àmbit de la present actuació.

02.4. Estructura de la propietat del sòl L'àmbit està format per una finca privada i sis finques de titularitat municipal, segons consta als registres de l'Inventari de béns municipals i del Cadastre immobiliari, la delimitació i referències cadastrals de les quals es descriuen a diferents documents de la modificació (plànol I.02 Estructura de la propietat i punt 04.5 Documentació cadastral de les finques). A més, s'hi inclouen porcions de terreny no inventariades destinades a vialitat i zones verdes, que actualment constitueixen parts dels carrers del Bosc, de Monturiol i de Maria Reverter, i la totalitat de la Plaça de La Habana.



Núm. finca

Descripció Titular ReferènciaSuperfície

(m²s)Superfície real (m²s)

Superfície inclosa (m²s)

Proporció parcial (%)

Proporció total (%)

1 Interpolar Ajuntament 6772001DF2967 6.787 6.762 79 1,18% 0,22%

2 P. de la Constitució Ajuntament 6772002DF2967 6.772 6.628 6.628 98,82% 18,32%

Total àmbit 1 6.707 100,00% 18,53%

3 Xarxa arterial Ajuntament 7175006DF2977 2.457 2.528 240 1,40% 0,66%

4 Plurihabitatge Privats i Ajuntament 7175010DF2977 3.738 3.833 3.833 22,33% 10,59%

5 Zona verda Ajuntament 7176002DF2977 13.285 13.662 13.093 76,27% 36,18%

Total àmbit 2 17.166 100,00% 47,44%

6 Maria Reverter Ajuntament 7470001DF2977 10.785 10.399 10.399 84,45% 28,74%

7 P. l'Havana i viari Ajuntament 1.915 15,55% 5,29%Total àmbit 3 12.314 100,00% 34,03%

Total àmbit modificació 36.187 100,00%

Identificació Cadastre Realitat

Àmbit 1

L'àmbit de referència afecta parcialment dues finques incloses al Cadastre immobiliari amb les referències 6772001 i 6772002, ambdues de titularitat municipal, la segona de les quals inscrita a l'inventari de béns municipal amb els codis 1102.0000139 i 12.0000048. La primera finca s'inclou parcialment a raó de la superfície representada a la resta de punts i documents de la Modificació, mentre que la segona s'hi inclou totalment i comprèn una divisió horitzontal practicada, recollint-ne per separat les entitats edificades d'ús principal cultural (biblioteca) i comercial (restauració).

Àmbit 2

El segon àmbit inclou una finca de titularitat privada, amb referència cadastral 7175010, on l'Ajuntament disposa d'un bé inscrit a l'inventari municipal amb el codi 1102.0000019, i part de dues finques de titularitat municipal, amb referències cadastrals 7175006 i 7176002, la primera de les quals també es troba inscrita amb els codis 1102.0000035, 1102.0000094 i 1102.0000095.

La finca de titularitat privada s'inclou per trobar-se afectada pel límit de qualificació entre la Zona residencial d'ordenació oberta subzona 2 (clau 3.2) i el Sistema d'espais lliures de Parcs urbans, jardins i places (clau d.1) que l'afecta parcialment en una mínima proporció, deixant-la en situació de fora d'ordenació i subjecta a expropiació per part de l'administració actuant. Al plànol I.03 Qualificació del sòl vigent s'observa la dissemblança d'aquest límit de qualificació amb el de propietat de l'esmentada finca.

Àmbit 3

Pel que fa a l'últim àmbit de la present Modificació, aquest inclou dues finques de titularitat municipal, inscrites al Cadastre immobiliari amb les referències 7470001 i 7470002, i la primera d'elles, a l'inventari de béns municipals amb el codi 1102.0000005. A més, s'hi inclouen porcions de terreny que no consten al Cadastre pel fet de ser destinats a viari i parcs i jardins.

De la precisió dels límits de propietat a les alineacions o línies d'edificació vigents, característiques topogràfiques del terreny i altres elements d'interès, així com a la resta de línies definides pel planejament urbanístic vigent a la cartografia digital elaborada recentment per l'Àrea Metropolitana de Barcelona, amb un nivell de detall 1/1.000, s'obtenen les següents superfícies, susceptibles d'ésser revisades, si escau, en fase d'execució urbanística en cas que sigui necessària la redacció d'un instrument elaborat i representat sobre una cartografia topogràfica digital de l'àmbit a una escala inferior.



02.5. Planejament vigent

02.5.1. Planejament municipal vigent

Àmbit 1

El PGOU classifica aquests terrenys de sòl urbà consolidat i els qualifica de Sistema viari (clau a.1), Sistema d'equipaments comunitaris de reserva d'equipament (clau c.0) i de Sistema d'espais lliures de parcs urbans, jardins i places (clau d.1).

Planejament vigent (font: MMAMB, any 2010)

Pel que fa a la distribució de les peces, el planejament vigent preveu la disposició de l'edificació de l'equipament en sentit nord-sud, de forma que les seves façanes principals estan orientades a est i oest, donant front al carrer Múrcia i a la plaça de la Constitució. Aquesta composició, però, contribueix al perllongament del Passeig del Doctor Moragas i el carrer Estoril, a sud i nord de la biblioteca, respectivament, configurant un eix urbà d'escala municipal sense solució de continuïtat. Pel que fa al carrer Múrcia, malgrat formar part de la xarxa de vials de servei del barri de Can Llobet, es diferencia de la resta per tenir una amplada de 13 metres, superior als 7 metres de la resta (Aragó, Galícia, Extremadura, Castella, .....), pel fet de donar front i servei a l'equipament previst.

Àmbit 2

Els terrenys que conformen aquest segon àmbit també es troben classificats pel PGOU de sòl urbà consolidat, el qual, al seu torn, els qualifica de Sistema d'equipaments comunitaris de reserva d'equipament (clau c.0) i de Sistema d'espais lliures de parcs urbans, jardins i places (clau d.1).




En aquest cas, però, el planejament vigent assenyala la peça de sòl destinada a equipament dintre del parc urbà, de forma que, d'acord amb el que disposa l'article 151 de la seva normativa, podria variar-se'n la seva disposició en relació amb l'espai lliure que l'envolta i precisar-se'n la seva delimitació mitjançant un pla especial. Tanmateix, la nova ubicació no podria comportar més ocupació de sòl que la que resulta de la delimitació assenyalada pel Pla general.

Àmbit 3

El PGOU classifica aquests terrenys de sòl urbà consolidat i els qualifica de Sistema viari (clau a.1), Sistema d'equipaments comunitaris d'ús esportiu (clau c.4) i de Sistema d'espais lliures de parcs urbans, jardins i places (clau d.1).


El planejament defineix una única qualificació urbanística per a tot el conjunt tancat format per la Instal·lació esportiva Maria Reverter i el camp de futbol Antoni Serra i Pujol. Així mateix, configura una peça qualificada de zona verda davant de l'equipament esportiu (Plaça l'Havana), tot i que aquesta es troba separada d'aquell per una porció de terreny qualificada de sistema viari, actualment destinada a zona de vianants, que constitueix el perllongament del carrer Maria Reverter fins al seu encreuament amb el carrer Monturiol, vials que, juntament amb el carrer del Bosc, configuren els límits de la zona verda de referència.

02.5.2. Pla territorial de la Regió Metropolitana d e Barcelona

Pel que fa al seu encaix territorial, el planejament urbanístic de Barberà del Vallès té com a primer referent la Llei 1/1995, de 16 de març, per la qual s'aprovà el Pla territorial general de Catalunya (PTGC). El Pla territorial parcial metropolità de Barcelona (PTMB), aprovat definitivament en data 20 d'abril de 2010, va concretar i desenvolupar les determinacions del PTGC, i constitueix el marc legal i conceptual on inscriure els diversos instruments d'ordenació urbanística de Barberà del Vallès, inclosa la present Modificació.

El PTMB és un pla de naturalesa eminentment física. El seu objectiu principal és proporcionar un canemàs territorial bàsic a partir del qual es puguin ordenar el conjunt d'usos del sòl i les activitats. És per això que el PTMB conté normes d'aplicació directa i directrius vinculants per als instruments de planejament urbanístic i per a la planificació sectorial. D'acord amb les determinacions contingudes a les Normes d'ordenació territorial del PTMB, els àmbits conceptuals que regula s'articulen en tres categories principals: el sistema d'espais oberts, el sistema d'assentaments i el sistema d'infrastructures de mobilitat.

A fi de contribuir a l'objecte del present document, s'exposen a continuació els trets essencials que resumeixen les terminacions del PTMB pel que fa als tres sistemes anteriors que poden tenir incidència en l'àmbit objecte de modificació.



Sistema d'espais oberts

El PTMB distingeix tres categories bàsiques d'espais oberts, en funció del seu nivell de protecció - Espais de protecció especial pel seu interès natural i/o agrari, espais de protecció especial de la vinya i espais de protecció preventiva - i defineix el corredor fluvial en el tram del riu Ripoll al seu pas pel municipi, que transcorre per sòl qualificat d'especial protecció. Tanmateix, l'àmbit objecte de la present modificació es situa fora d'aquests.

Sistema d'assentaments

Pel que fa al sistema d'assentaments, el PTMB estableix les pautes per a una evolució urbanística que respongui als criteris del Programa de Planejament Territorial i que sigui coherent amb les aptituds i condicions de cada lloc del territori mitjançant el reconeixement dels assentaments existents, la proposta d'estratègies urbanes i la definició d'una estructura nodal de referència.

El PTMB distingeix tres tipus bàsics d'àrees urbanes - continus urbans intermunicipals, nuclis i àrees urbanes i àrees especialitzades - i considera que els dos primers configuren el sistema d'assentaments bàsics del territori que ha de donar suport al desenvolupament urbanístic, i el tercer, una situació que el PTMB té per objectiu racionalitzar per tal de millorar la funcionalitat del territori.

Les estratègies que el PTMB estableix tenen el caràcter de directrius per al planejament urbanístic general - plans directors i plans d'ordenació municipal -, que haurà de concretar mitjançant delimitacions i ordenacions específiques de sòl urbà i urbanitzable.

PTMB. Retalls de plànols. A esquerra, "Espais oberts. Proposta". A dreta, "Sistema urbà. Estratègies urbanes".

Sistema d'infrastructures de mobilitat

Pel que fa a les infrastructures de mobilitat el PTMB preveu millorar l'accessibilitat i la connectivitat del territori metropolità, per tal de facilitar la mobilitat dels ciutadans, d'acord amb el Pacte Nacional de les Infrastructures, i mantenint la necessària coherència amb el planejament sectorial corresponent. Per aquest motiu, i en especial pel que fa a la definició de la xarxa viària, el PTMB adopta una classificació amb intenció estructuradora del territori, però que deixa marge de concreció - secció i traçats - als instruments sectorials. Amb aquesta finalitat s'identifiquen: autopistes i autovies existents, vies estructurants primàries, vies estructurants secundàries, vies estructurants suburbanes i vies integrades.

Segons les determinacions del PTMB relatives a les infrastructures viàries, l'àmbit objecte de la present Modificació afronta amb una via estructurant primària (via interpolar entre Castellbisbal i Granollers) que encara no s'ha executat.

A nivell d'infrastructures ferroviàries, el PTMB preveu la millora del traçat a la línia de Barcelona - Manresa, incrementant el nombre de vies entre Cerdanyola i Sabadell, i també reconeix una nova connexió entre Santa Perpètua de Mogoda i Sabadell, al nord de l'àmbit objecte de modificació, l'orbital ferroviari Vilanova - Mataró, que coincideix amb el traçat de la Interpolar.



PTMB. Retalls de plànols. A esquerra, "Xarxa viària proposada". A dreta, "Xarxa ferroviària proposada".

02.5.3. Pla director urbanístic metropolità (en fas e d'avanç)

Es tracta d'un nou instrument urbanístic que respon al mandat establert per la Llei de l'Àrea Metropolitana de Barcelona promulgada l'any 2010 i haurà de donar resposta als nous reptes, necessitats i requeriments de la metròpolis de Barcelona amb una visió de conjunt que tingui en compte la naturalesa plurimunicipal de bona part dels problemes que incideixin sobre aquest territori, com ara les polítiques d'habitatge, la gestió del litoral o la mobilitat. Són aspectes que excedeixen els límits municipals i requereixen una visió metropolitana que ajudi a aportar-hi solucions i alhora un nou marc urbanístic que s'adapti a la realitat del moment.

Les característiques de les propostes del PDU tenen un nivell de concreció que correspon a un avanç i s'ha estructurat seguint les quatre grans categories: els elements estructurants, el mosaic agroforestal, els assentaments urbans i els àmbits d'actuació.

Estructura metropolitana

L'estructura urbana i social està integrada i complementada per una estructura verda formada per un sistema d'eixos i espais verds que connecten els nuclis urbans entre si i aquests nuclis amb l'espai natural. Així, es garanteix l'accés de les persones als serveis ecosistèmics que proporcionen els elements de la matriu biofísica i, alhora, se'n promou la conservació. D'altra banda, l'estructura urbana defineix uns espais de centralitat locals i metropolitans entesos com a punts o zones que generen i atreuen fluxos de persones pel seu interès cultural o per la concentració d'activitat professional, d'oci i consum, o de serveis i equipaments. Aquests nodes s'enllacen a partir d'un sistema de vies metropolitanes que permeten estructurar el territori urbà, vertebrar els teixits, definir l'espai públic i possibilitar el moviment i les relacions socials. A Barberà del Vallès, la reserva corresponent a la Via Interpolar prevista, pel fet de confluir amb la carretera de Barcelona (N-150), genera un àmbit d'oportunitat d'interès especial.

PDUM. Retall de plànol "Proposta indicativa. Estructura urbana i social".



El PDU considera la part sud del municipi d'espai de centralitat metropolitana, amb la categoria de nou centre metropolità, així com la carretera de Barcelona (N-150) amb eixos verds estructurants, mentre que la Ronda Santa Maria, la ronda Indústria, el carrer d'Arquímedes i l'avinguda del Castell de Barberà ho estan de carrers metropolitans.

D'acord amb el document, les avingudes metropolitanes s'han de convertir en els principals eixos estructuradors de la metròpoli i garantir els fluxos i la continuïtat de mobilitat sostenible - el transport públic col·lectiu i la mobilitat activa -, un espai públic de qualitat de suport de la infrastructura verda i una intensitat més gran d'usos en el seu perímetre amb una continuïtat al llarg de la via. Volen ser els eixos de referència, recuperant i proporcionant autèntics lligams i sentiment de pertinença als ciutadans, posant en valor les traces històriques i cohesionant nuclis i centres metropolitans. Tot i que aquestes vies garantiran la continuïtat del vehicle motoritzat privat, s'han de pensar com a canals de transport públic en superfície.

Així mateix, els carrers metropolitans són vies amb una qualitat similar a la de les avingudes però sense el caràcter estructurador urbà. Connecten diversos nuclis i asseguren la continuïtat a vianants, bicicletes i transport públic, a més del sistema viari. En més o menys mesura, són artèries de persones i activitats que vertebren la metròpolis i relliguen els teixits. Són vectors del transport públic i de la mobilitat activa i podran mantenir una presència, menor que l'actual, de vehicles privats.

Els eixos verds estructurants són els recorreguts verds de la xarxa de la mobilitat activa amb la funció d'entrelligar els assentaments urbans entre si i amb el seu entorn. Aquests eixos poden coexistir amb les vies metropolitanes, ser itineraris dins els parcs urbans o resseguir, en la trama urbana, antics traçats de rieres i canals, fins a connectar-se, tots, a la xarxa de comins d'ús públic que estructura el mosaic agroforestal. Els eixos formen així unes seqüències verdes que encadenen parcs estructurants, equipaments, estacions de transport públic i portes als grans parcs naturals d'interès territorial. Dins del grup format pels principals eixos verds que cal reforçar a l'Àrea Metropolitana hi ha el riu Ripoll, entre d'altres.

El sistema de vies metropolitanes (avingudes, carrers, connectors i camins) i els corredors metropolitans s'han definit en coherència amb el Pla metropolità de mobilitat urbana (PMMU) de l'AMB i les definicions de les diferents xarxes de mobilitat que en fa.

Mosaic agroforestal

Des del punt de vista urbanístic, el mosaic agroforestal està definit ja pel PTMB com a espai a protegir, i comprèn el sòl classificat com a no urbanitzable pel planejament urbanístic en el moment de l'aprovació del Pla. En el municipi de Barberà del Vallès, es tracta del sòl no urbanitzable amb el que llinda una part de l'àmbit objecte de la present Modificació. El PDU en concretarà els límits i, d'altra banda, definirà unes categories segons la vocació de cada espai per tal d'establir criteris diferenciats de regulació urbanística. D'aquesta manera, es garantirà la protecció dels espais amb valor natural, la connectivitat ecològica en els àmbits més crítics i el manteniment d'un paisatge productiu. En general, l'objectiu del PDU serà augmentar la complexitat del paisatge afavorint l'activitat agrària i la gestió de l'espai forestal i garantint al mateix temps la funcionalitat ecològica i l'aprofitament dels recursos propis del territori.

PDUM. Retall de plànol "Proposta indicativa. Mosaic agroforestal".



Dins del mosaic agroforestal es reconeixen quatre àmbits amb vocació i funcions diferenciades (Àrees nucli, connectors ecològics, àrees 'alt valor agrari i àrees de dinamització agrària). El model que permeti la delimitació d'aquests quatre àmbits es farà a partir dels paràmetres més rellevants per a la caracterització socioecològica del paisatge, així com d'aspectes relacionats amb el canvi global o els serveis ecosistèmics.

Assentaments urbans

El PDU assenyala quatre conceptes que defineixen les situacions urbanístiques dels assentaments:

− Morfologia. L'atenció a la realitat construïda pren un protagonisme primordial i el primer que aborda la proposta és la identificació i la contextualització que condicionarà la regulació dels teixits urbans, residencials i d'activitat econòmica. Així, segons la seva morfologia, els teixits es classifiquen en teixits residencials - originaris, eixamples, blocs i unifamiliars - i en espais d'activitat econòmica aïllats i entre mitgeres.

− Paper metropolità. Per respondre a les diferències evidents entre teixits morfològicament similars en contextos territorials diferents, es reconeix i diferencia els papers metropolitans per mitjà dels nivells de centralitat, accessibilitat en transport públic i connectivitat a la xarxa viària bàsica.

− Funció. La compatibilitat d'usos establerta al planejament vigent ha donat lloc a una superposició funcional diferenciada, que se sintetitza en dues categories: de la ciutat especialitzada a la ciutat mixta. Alguns dels teixits han tendit a mantenir i intensificar la seva funció originària, generant el que s'ha anomenat ciutat especialitzada tant de tipus residencial com d'activitat econòmica, mentre que d'altres han demostrat tenir més capacitat per comprendre activitats diverses i superposades formant teixits heterogenis i donant origen al que s'ha anomenat ciutat mixta.

− Localització territorial relativa. S'estableix una diferència entre els teixits segregats de les trames urbanes respecte als disposats en continuïtat. El reconeixement de la proximitat a la ciutat continua com a valor dóna lloc a estratègies concretes segons la situació.

PDUM. Retall de plànol "Assentaments urbans".

Segons el PDU, l'àmbit objecte de la present Modificació està inclòs en tres assentaments diferents:

− L'àmbit 1, dins de la categoria de ciutat especialitzada amb residencial i la seva localització territorial relativa és de teixit disposat en continuïtat amb la trama urbana, amb edificacions unifamiliars.

− L'àmbit 2, dins de la categoria de ciutat mixta amb residencial i la seva localització territorial relativa és de teixit disposat en continuïtat amb la trama urbana, i una morfologia originària.



− L'àmbit 3, dins de la categoria de ciutat mixta amb residencial i la seva localització territorial relativa és de teixit disposat en continuïtat amb la trama urbana, amb edificacions en bloc.

En el cas dels teixits en continuïtat, es reconeixen els especialitzats adjacents als mixtos, com és el cas del primer àmbit, on les franges de contacte tenen la capacitat de contaminar-se positivament de la mixtura de la ciutat a la qual s'adossen. A més, en el cas dels espais residencials, la proximitat dels teixits d'activitat econòmica afavoreix la implantació d'activitats que hi estan vinculades, com podrien ser les activitats de producció, distribució i reparació de productes.

Pel que fa a la ciutat especialitzada, concretament als espais d'activitat econòmica en continuïtat amb el teixit residencial, la pugna per la localització d'usos es produeix entre aquelles activitats que són més competitives amb aquelles altres que, malgrat que són fonamentals per proveir la ciutat mixta, potser no tenen una rendibilitat tan elevada. Per tant, s'haurà de tendir cap a un model tipològic que permeti superposar diferents usos en una mateixa parcel·la, intensificant especialment aquells espais més demanats per motiu dels elevats nivells d'accessibilitat al transport públic que presenten.

Estratègies d'actuació

Hi ha situacions que per la seva singularitat o oportunitat requereixen una mirada específica. D'aquesta necessitat neixen els àmbits d'actuació, que tenen per objectiu principal reforçar el model del PDU en localitzacions concretes amb problemes o potencial d'escala metropolitana. Tenint en compte les diferents capacitats i l'orientació dels fragments de territori delimitats, es determinen les tres categories següents: projectes metropolitans, àmbits d'oportunitat i àmbits de regeneració.

PDUM. Retall de plànol "Proposta indicativa. Estratègies d'actuació".

En un context de desenvolupament urbà elevat, els problemes de fragmentació generats per les infrastructures de transport han de ser vistos com a oportunitats per integrar-les als teixits urbans i als espais oberts, i per crear punts intermodals i centralitats metropolitanes. És el cas dels diversos enllaços viaris que disposen de sòl per desenvolupar i d'una alta accessibilitat ferroviària, com, per exemple, el Baricentro, al sud del municipi, un dels anomenats projectes metropolitans pel PDU, on s'hi disposa d'un espai de nova centralitat, entès com a element articulador de l'esquelet de relacions metropolitanes, al costat de la carretera de Barcelona per l'altra banda de l'eix de l'AP-7.

02.5.4. PDU per a la concreció i delimitació de la LOF

La Línia Orbital Ferroviària (LOF) de la Regió Metropolitana de Barcelona (RMB) serà una nova línia de rodalies, construïda aprofitant diversos trams de les actuals línies d'ample ibèric de l'Estat, actualment gestionades per Adif i operades per Renfe. La gran densitat de l'actual xarxa ferroviària i la congestió de les principals línies passants pel centre de la metròpolis fan convenient la concepció de projectes que enllacin els extrems de la regió i que trenquin l'actual



radialitat de la xarxa. El Projecte de la LOF constitueix una important actuació per dotar d'un transport ferroviari d'alta qualitat, accessibilitat i confort a la RMB que completi i millori la xarxa actual. Aquesta actuació comportarà la possibilitat de realitzar desplaçaments entre les capitals de les comarques de la RMB sense necessitat de passar per la conurbació de Barcelona, amb un important estalvi de temps.

L'any 2010 es va aprovar definitivament aquest PDU que afecta alguns municipis de varies comarques, entre els quals Barberà del Vallès. A més dels principals avantatges lligats al transport ferroviari en regions metropolitanes, la LOF presenta unes característiques específiques lligades a la seva implantació al territori, com ara:

− Trencar amb la radialitat de la xarxa ferroviària de la RMB i reduir el temps de viatge entre les ciutats de la segona corona metropolitana.

− Donar servei a creixements urbans previstos a la RMB i adequar l'oferta ferroviària a les noves centralitats.

− Establir vincles interns a la segona corona metropolitana actualment sense possibilitat de transport públic d'alta capacitat (Vallès - Maresme, Vallès - Baix Llobregat, Baix Penedès - Garraf).

− Augmentar les possibilitats d'aprofitament de la xarxa gràcies a l'elevat nombre d'intercanviadors amb les línies ferroviàries existents.

La LOF està pensada en quatre trams: Vilanova i la Geltrú - Vilafranca del Penedès (per Sant Pere de Ribes i Canyelles), Martorell - Terrassa (per Abrera i Viladecavalls), Sabadell - Granollers (per Barberà del Vallès, Santa Perpètua de Mogoda, Mollet del Vallès i Montmeló), i Granollers - Mataró (per la Roca del Vallès i Argentona). El traçat previst que passi per l'àmbit objecte de la present Modificació és el que es representa a continuació.

PDU reserva LOF. Retall "Plànol d'ordenació (Sabadell - Granollers)".



02.5.5. Catàleg de Paisatge

La normativa que regula el paisatge és la Llei 8/2005. de 8 de juny, de protecció, gestió i ordenació del paisatge. Aquesta Llei té per objecte el reconeixement del paisatge a fi de preservar els seus valors naturals, patrimonials, científics, econòmics i socials i es desenvolupa pel Decret 343/2006, de 19 de setembre.

Aquesta normativa contempla els catàlegs del paisatge, que són els documents de caràcter descriptiu i prospectiu que determinen la tipologia dels paisatges de Catalunya, n'identifiquen els valors i estat de conservació i proposen els objectius de qualitat que han de complir. Per tal de caracteritzar i avaluar el territori, el catàleg identifica diferents unitats de paisatge i determina algunes àrees específiques.

En el cas del catàleg de la Regió Metropolitana de Barcelona, aprovat definitivament l'11 de desembre de 2014, el municipi de Barberà del Vallès es troba inclòs totalment dintre de la unitat de paisatge de la Plana del Vallès .

Catàleg de paisatge de la RMB. Retall del plànol "Unitats de Paisatge".

El Catàleg en defineix els següents trets distintius d'aquest paisatge:

− Relleu globalment planer marcat per la successió ondulada de valls i suaus careners disposats de forma paral·lela. Per aquestes valls de la plana vallesana passen els principals cursos tributaris del Besòs: Ripoll, riera de Caldes, Tenes, etc.

− La coberta forestal, fonamentalment pinedes i alzinars, es troba arraconada a determinats careners o en àmbits territorials concrets com ara Colobrers-riu Tort o l’entorn de Palaudàries.

− Els usos del sòl principals són els camps de conreu –fonamentalment de secà- i els espais urbanitzats (zones residencials, infrastructures, etc.), ambdós amb un recobriment superficial equiparable. Aquest "equilibri" es produeix mitjançant un patró característic: els camps i boscos han quedat confinats als espais careners, mentre que les zones urbanitzades es localitzen als fons de vall. D’aquesta distribució en resulta una disposició del paisatge en faixes paral·leles urbanitzades i no urbanitzades.

− Els creixements residencials i industrials de les darreres dècades, estan associats a un sistema d’infrastructures que pivota sobretot en la B-30-AP-7, vial que segueix el traçat de la Via Augusta romana, així com en els eixos perpendiculars establerts a les principals valls tributàries del Besòs.



I en distingeix els principals valors següents:

− El relleu ondulat, la successió de franges de careners i valls.

− El mosaic agroforestal vallesà.

− Les conegudes com a "Vies Verdes del Vallès" (VVV), és a dir, les àrees majoritàriament de carena que presenten una aparença forestal o rural. L’espai agrari de Gallecs és un àmbit notable i popularment molt reivindicat dins d’aquestes VVV.

− El riu Besòs i els seus afluents, amb llurs boscos de ribera.

− Les masies de la plana vallesana.

− El sistema de castells, torres i fortificacions.

− Les esglésies visigòtiques de Terrassa.

− Les primeres granges lleteres del Vallès: la torre Viader (Cardedeu) o la granja Soldevila (Santa Perpètua de Mogoda).

− Conjunts industrials de Sabadell i Terrassa i els seus nuclis antics, així com el de Granollers.

− Poblacions d’estiueig, amb torres modernistes: Cardedeu, Llinars, la Garriga, etc.

Per a aquesta unitat, s'estableixen uns objectius de qualitat paisatgística que el planejament haurà d'incorporar. Les directrius del Catàleg són també recollides en el PTMB.



03. Memòria de l'ordenació

03.1. Objectius i criteris La present Modificació de planejament general té els següents objectius :

− Atorgar als terrenys de reserva per a equipaments sense ús assignat (clau c.0) la categoria o subclau més adient al seu destí entre les previstes pel planejament vigent per a aquest tipus de sistema urbanístic.

− Precisar i ajustar els límits de qualificacions a edificacions, construccions i instal·lacions efectivament executades.

− Incrementar la reserva d'espais lliures, zones verd es i equipaments esportius .

− Millorar la funcionalitat i les condicions d'ordena ció dels sistemes urbanístics.

03.2. Descripció de la proposta La proposta planteja condicions diferents per a cada peça per tal de donar resposta als requeriments i les necessitats particulars plantejades a la memòria informativa. Atenent a les determinacions exposades en els punts anteriors i als efectes de formular una proposta que faciliti la millor integració del present instrument amb l'instrument de planejament originari que modifica en cas de refosa o revisió posterior i d'una efectiva adequació al planejament superior, s'opta per adoptar una ordenació poc intervencionista i una regulació normativa simplificada, adequades, en tot allò que sigui possible, a la realitat existent i al planejament vigent.

Àmbit 1

Es proposa modificar la delimitació de la peça qualificada d'equipament (clau c.0), adaptant-la a l'edifici efectivament executat i en funcionament, de forma que es redueix la superfície de qualificació actual de 1.624 m2 a 1.559 m2.

Abans de la modificació prevista, la peça d'equipament es disposava alineada al carrer de Múrcia, i era per aquest motiu que aquest vial tenia una amplada mínima de 13 metres, 6 metres superior a la de la resta de vials homòlegs de l'entorn (Aragó, Galícia, Extremadura, Castella, Andalusia, Linares i Grugliasco), i, fins i tot, a la d'aquest mateix carrer en el seu inici (tram nord), pel fet de donar accés i servei directes a aquesta peça. Amb la modificació proposada, l'equipament es disposa de forma que les seves façanes principals, i els seus accessos, confronten amb l'espai lliure, motiu pel qual es considera oportú donar al carrer de Múrcia la mateixa amplada que els altres carrers esmentats, això és, 7 metres, i guanyar la resta de terrenys per a l'ús d'espais lliures i zones verdes.



Així mateix, atès que es tracta d'un solar edificat recentment i amb un ús molt concret i que es presumeix invariable en el temps, es proposa modificar la qualificació urbanística de reserva d'equipament (clau c.0) atorgada pel planejament vigent en un moment d'incertesa en relació amb el seu destí, per aquella que, d'entre les previstes pel Pla general vigent per a aquest tipus de sistema urbanístic, s'adequa millor a l'ús actual, això és la d'equipament cultural (clau c.7 ).

Com a resultat de les anteriors modificacions es preveu un increment de reserva d'espais lliures (uns 472 m2) en detriment de la superfície de viari i d'equipament.

Àmbit 2

La proposta que s'adopta en aquest àmbit fixa el mateix doble objectiu de modificar la delimitació de la peça qualificada d'equipament (clau c.0) per adaptar-la al conjunt d'edificis efectivament executats i en funcionament i modificar-ne la qualificació urbanística per aquella que s'adequa millor als usos i activitats que actualment s'hi desenvolupen, i que en aquest cas, a diferència de l'anterior, és la d'equipament associatiu (clau c.3 ).

Consegüentment, es canvia la disposició de la peça d'equipament en relació amb l'espai lliure que l'envolta, prevista a l'article 151 de la normativa del Pla general, variant i precisant la delimitació d'aquesta a la configuració del conjunt d'edificis efectivament executats. D'acord amb això, es modifica el contorn perfilat pel planejament vigent amb una superfície de 750 m2 ajustant-lo a l'ocupació de l'actual edifici del centre cívic de 1.096 m2, i excloure d'aquesta qualificació de sistema d'equipaments les altres edificacions que queden envoltades d'espai lliure, com ara els pavellons dels vestidors i del bar que donen servei al camp de futbol la Romànica, que en el seu conjunt tenen una ocupació en planta de 573 m2 de sòl i passarien a considerar-se edificacions del parc urbà en què s'inclouen, representant una superfície inferior a la màxima prevista a l'article 157 de la normativa del Pla general.

D'altra banda, s'aprofita per ajustar el límit de qualificació entre el sistema de parcs urbans, jardins i places (clau d.1) i la zona residencial (clau 3.2) amb què es qualifiquen els terrenys de l'extrem sud-oest. Aquest ajust comporta modificar el límit entre el Parc de Ca n'Amiguet i la finca que conté el bloc d'habitatges i l'edifici de l'Espai Jove "la Roma" per tal de suprimir-ne l'afectació d'aquesta finca a l'ús de parc i evitar l'expropiació d'una porció negligible i les conseqüències i perjudicis econòmics i socials que això comportaria. Així, es proposa desplaçar aquest límit de qualificació, que actualment afecta a l'ús públic una porció d'uns 287 m2 de finca privada i adjudica als privats una altra d'uns 73m2, per tal de compensar ambdues superfícies. A més, la modificació proposada simplificaria l'execució urbanística, atès que la finca actual, constituïda en règim de propietat horitzontal amb més d'un centenar d'entitats, mantindria la seva superfície i els drets dels diferents propietaris sobre el conjunt, i únicament caldria substituir la tanca que actualment delimita ambdues qualificacions urbanístiques per una de nova que respongués a la nova configuració prevista.



En definitiva, la modificació comporta un increment de la reserva d'equipaments (uns 346m2) i de la zona residencial d'ordenació oberta (uns 214m2); alhora que un defecte de superfície destinada a zones verdes (uns 560m2), el qual és objecte de compensació en els altres àmbits de la present modificació per tal de garantir el manteniment de superfícies previst a l'article 96 del TRLUC10.

Àmbit 3

L'objectiu de la modificació en aquest àmbit és el de millorar quantitativa i qualitativament la reserva de sistemes urbanístics d'espais lliures i d'equipaments esportius.

D'acord amb això, es preveu l'ampliació de la peça qualificada de sistema de parc s urbans corresponent a la Plaça l'Havana fins el seu contacte amb la Instal·lació esportiva Maria Reverter, per tal de garantir la funcionalitat d'aquest espai lliure i millorar l'accessibilitat a aquest equipament de vianants i vehicles que generen una mobilitat sostenible i activa. A nivell de planejament, ambdues peces es troben separades per una porció de viari, d'uns 10 metres d'amplada i 80 de llargària, que constitueix el perllongament del carrer de Maria Reverter fins al seu encreuament amb el carrer de Monturiol, tot i que en l'actualitat no compleix amb aquesta funció i tant la seva traça com el seu material d'acabat es dilueix en l'espai de la plaça pel fet que, si bé en el planejament anterior es mostrava com l'únic vial que, juntament amb el carrer de Barcelona, connectava el casc antic amb la xarxa bàsica pel seu llindar nord, amb el planejament vigent ha perdut aquesta funció en benefici del carrer del Bosc. A més, l'afrontament amb una via que estigui pavimentada i disposi dels serveis urbanístics bàsics que exigeix la legislació vigent perquè els terrenys d'equipament tinguin la consideració de solar, queda igualment garantit en els altres tres vials que envolten la finca, això és, els carrers del Bosc i de Monturiol i la Ronda Santa Maria.

Així mateix, s'aprofita per proposar la continuïtat visual i circulatòria del carrer Doctor Ferran a través del complex mitjançant la reserva interior d'un pas i un espai adjacent on s'hi concentra una massa d'arbrat singular, ambdós lliures de tota edificació o instal·lació, per tal de millorar la connexió del nucli urbà amb la Ronda Santa Maria i el riu Ripoll, i l'esponjament i la permeabilitat d'una illa de dimensions desproporcionades en un teixit urbanístic compacte i de petit gra. Per emfasitzar aquest accés peatonal des del carrer Doctor Ferran i també des dels carrers de Monturiol i del Bosc, s'opta per modificar lleugerament l'alineació de l'equipament en la confluència d'aquests vials, mantenint la seva superfície actual.

Aquests canvis comporten un increment de la superfície de la zona verda (772m2) en perjudici de la reserva viària prevista pel planejament vigent.



Clau DescripcióSuperfície

(m²s)Proporció

(%)Superfície

(m²s)Proporció

(%)

a.1 Sistema viari 407 6,07% -407 -100,00%

c.0 Reserva d'equipament 1.624 24,21%

c.7 Equipament cultural 1.559 23,24%

d.1 Parcs urbans, jardins i places 4.676 69,72% 5.148 76,76% 472 10,09%

6.707 100,00% 6.707 100,00%

c.0 Reserva d'equipament 750 4,37%

c.3 Equipament associatiu 1.096 6,38%

d.1 Parcs urbans, jardins i places 12.797 74,55% 12.237 71,29% -560 -4,38%

3.2 Zona d'ordenació oberta 3.619 21,08% 3.833 22,33% 214 5,91%

17.166 100,00% 17.166 100,00%

a.1 Sistema viari 1.105 8,97% 215 1,75% -890 -80,54%

c.4 Equipament esportiu 10.399 84,45% 10.517 85,41% 118 1,13%

d.1 Parcs urbans, jardins i places 810 6,58% 1.582 12,85% 772 95,31%

12.314 100,00% 12.314 100,00%

a.1 Sistema viari 1.512 4,18% 215 0,59% -1.297 -85,78%

c.0 Reserva d'equipament 2.374 6,56%



c.4 Equipament esportiu 10.399 28,74% 10.517 29,06% 118 1,13%

d.1 Parcs urbans, jardins i places 18.283 50,52% 18.967 52,41% 684 3,74%

3.2 Zona d'ordenació oberta 3.619 10,00% 3.833 10,59% 214 5,91%

Total àmbit d'actuació 36.187 100,00% 36.187 100,00%

11,84%281

Diferència

Total àmbit 1

Total àmbit 2

Total àmbit 3

-4,00%-65

346 46,13%

Plan. PropostaPlan. VigentQualificació urbanística

03.3. Quadre comparatiu de qualificacions

03.4. Adequació al planejament i a l'ordenament jur ídic vigents Les determinacions de la present Modificació s'adeqüen al planejament general superior i són coherents amb les determinacions del planejament territorial, en compliment del principi de jerarquia normativa disposat en l’article 13 del TRLUC10. Les propostes que s'hi inclouen estan encaminades a l'ordenació del conjunt d'aquests solars en coherència amb allò establert al Pla territorial metropolità de Barcelona i al planejament i la legislació sectorial vigents.

03.4.1. Llei d'urbanisme

La present modificació es redacta d'acord amb el que disposen els articles 96 a 100 del TRLUC10.

D'acord amb això, queda raonada i justificada la necessitat de la iniciativa, i l'oportunitat i la conveniència amb relació als interessos públics i privats concurrents, i la proposta és coherent amb el model d'ordenació establert pel planejament urbanístic general vigent, i no entra en contradicció amb els principis de desenvolupament urbanístic sostenible, ans al contrari, s'adreça a una utilització racional del territori i el medi ambient, així com en la preservació dels recursos i valors que garanteixin un model territorial sostenible.

La proposta no comporta cap increment de sostre edificable, de la densitat d'habitatges o de la intensitat d'usos no residencials, i tampoc la seva transformació global, i, en el seu conjunt, incrementa la superfície de sistemes urbanístics d'espais lliures, zones verdes i d'equipaments esportius, i en modifica algunes reserves per tal de garantir la seva qualitat i funcionalitat.



03.4.2. Planejament urbanístic i territorial

L'article 1.16 sobre l'adequació del planejament urbanístic, de les Normes d'Ordenació Territorial del PTMB estableix que totes les modificacions dels plans d'ordenació urbanística municipals contindran dins de la memòria un apartat explicatiu i justificatiu de la conformitat de les propostes del Pla amb les determinacions del Pla territorial.

El PTMB qualifica l'àmbit objecte de la present Modificació d'àrea urbana dintre del sistema d'assentaments i no determina cap previsió al respecte, i l'exclou del sistema d'espais oberts, de qualsevol categoria.

Prop d'aquest àmbit el PTMB preveu nous sistemes d'infraestructures de mobilitat, com ara un nou tram de la xarxa de rodalies prevista (R2), corresponent a la futura Línia orbital ferroviària, i una nova via estructurant suburbana (2.15), la futura Via Interpolar, ambdues coincidents en el seu traçat al seu pas pel nucli urbà. Tanmateix, aquestes afectacions ja es troben recollides al planejament urbanístic municipal mitjançant la corresponent reserva, fora de l'àmbit objecte de la present Modificació.

Barberà del Vallès, juliol del 2020



04. Annexes

04.1. Avaluació de la mobilitat generada Segons estableix el RLUC06 en els seus articles 85 i 94, en els casos en què ho exigeix la legislació sobre mobilitat, s’ha d’incloure un Estudi d’avaluació de la mobilitat generada (EAMG).

L'actual normativa en matèria de mobilitat és el Decret 344/2006, de 19 de setembre, de regulació dels Estudis d’avaluació de la mobilitat generada que determina quins instruments i projectes han d’incorporar aquest estudi.

La present Modificació no es troba dintre de l'àmbit d'aplicació de l'esmentat Text i, per tant, no ha d'incloure un EAMG com a document independent, perquè no es tracta d'un instrument d'ordenació territorial i urbanística que tingui per objecte algun dels previstos al punt 1 de l'article 3, i tampoc es tracta d'un instrument que estableixi un marc per a l'autorització en el futur de projectes que comportin la constitució, ampliació o reforma d'una instal·lació que tingui la consideració d'implantació singular, segons la definició feta al punt 4 del citat article, on s'hi superi l'ocupació màxima de 2.000 persones o un nombre màxim de treballadors de 500 persones. No obstant això, en cas que arran de la present modificació és presentin projectes que superin aquests llindars caldrà que aquests donin compliment a aquest precepte i incorporin el corresponent EAMG.

04.2. Memòria ambiental D'acord amb el que disposa l'article 86 bis de la Llei d'urbanisme, segons el seu últim redactat donat per la Llei 3/2012, l'avaluació ambiental dels instruments de planejament urbanístic que hi estiguin sotmesos s'integra en el procediment d'elaboració dels plans urbanístics, de conformitat amb la referida Llei i el reglament que la desplega, comportant necessàriament les actuacions que s'hi preveuen.

D'acord amb el que determina la Disposició addicional vuitena de la Llei 16/2015, de 21 de juliol, de Simplificació de l'activitat administrativa de l'Administració de la Generalitat i dels governs locals de Catalunya i d'impuls de l'activitat econòmica en relació amb les regles aplicables fins que la Llei 6/2009, del 28 d’abril, d’Avaluació ambiental de plans i programes (L6/2009) no s'adapti a la Ley 21/2013, de 9 de noviembre, de Evaluación ambiental (L21/2013), s'han d'aplicar les prescripcions de la L6/2009 que no contradiguin la dita normativa bàsica, d'acord amb les regles contingudes a l'esmentada disposició addicional.

En virtut del que disposa l'apartat c) del punt sisè del referit precepte, la present modificació de planejament urbanístic no ha d'ésser objecte d'avaluació ambiental estratègica, per la manca d'efectes significatius sobre el medi ambient, atès que es refereix només a sòl urbà i no es troba inclosa dintre dels supòsits previstos a l'apartat quart de la lletra a), consistents en l'establiment del marc per a la futura autorització de projectes i activitats sotmesos a avaluació d'impacte ambiental o que pugin tenir efectes apreciables en espais de la Xarxa Natura 2000 o en altres espais del Pla d'espais d'interès natural (PEIN).

Tanmateix, tot i considerar, sense necessitat de cap estudi o treball addicional, que l'actuació no té efectes significatius sobre el medi ambient, es recomana la constatació d'aquesta circumstància per part de l'òrgan ambiental (actualment la Direcció General de Polítiques Ambientals i Medi Natural del Departament de Territori i Sostenibilitat), així com de la inexistència de cap administració pública afectada.

04.3. Memòria social Atès l'abast de la proposta, no es considera oportuna la redacció d’una memòria social que avaluï i justifiqui les determinacions de la modificació relatives a les necessitats socials d’accés a l’habitatge i que contingui la definició dels objectius de producció d’habitatge protegit i d’altres tipus d’habitatge assequible que determini la Llei, així com d’altres reserves de terrenys destinats a habitatges dotacionals públics.



04.4. Informe de sostenibilitat econòmica L'actuació que es presenta a tràmit no suposa un impacte econòmic en les finances públiques de l’Ajuntament de Barberà del Vallès altre que el previst pel PGOU, per tant, es considera innecessària la justificació de la seva sostenibilitat econòmica.

04.5. Documentació cadastral de les finques



Normativa juliol 2020 BARBERÀ DEL VALLÈS




Títol 1. Disposicions generals

Article 1. Objecte

La Modificació puntual del PGMO a l'àmbit de tres solars qualificats d'equipament comunitari té per objecte adaptar els límits de qualificació de tres peces d'equipament a les edificacions, construccions i instal·lacions efectivament executades i atorgar-los la categoria o subclau més adient al seu destí actual entre les previstes pel planejament vigent per a aquest tipus de sistema urbanístic.

També és objecte de la present Modificació l'increment de la reserva d'espais lliures, zones verdes i equipaments esportius, i la millora de la seva funcionalitat i condicions d'ordenació.

Article 2. Àmbit d'aplicació

L'àmbit d'aplicació de la present normativa engloba els terrenys classificats de sòl urbà consolidat corresponents a tres solars qualificats de sistema d'equipament comunitari i als altres solars confrontats identificats a la memòria i a la documentació gràfica del present document.

Article 3. Marc legal

La present Modificació puntual de PGMO es redacta de conformitat a la normativa següent:

− Text refós de la Llei d’urbanisme, aprovat pel Decret Legislatiu 1/2010 (TRLUC10), de 3 d’agost (DOGC núm. 4436, 28.07.2005).

− Llei 3/2012 de modificació del Text refós de la Llei d’urbanisme (L3/2012), de 22 de febrer (DOGC núm. 6077, 29.02.2012).

− Reglament de la Llei d’Urbanisme, aprovat per Decret Legislatiu 305/2006 (RLUC06), de 18 de juliol (DOGC núm. 5686, 05.08.2010).

− Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, aprovat per Reial Decret Legislatiu 7/2015 (TRLSRU15), de 30 d'octubre (BOE núm. 261, 31.10.2015).

− Reglament de valoracions de la Llei de sòl, aprovat per Reial Decret 1492/2011 (RVLS11), de 24 d'octubre (BOE núm. 270, 09.11.2011).

− Llei 9/2003, de 13 de juny, de mobilitat.

− Decret 344/2006, de 19 de septiembre, de regulació dels estudis d'avaluació de la mobilitat generada.

− Llei 21/2013, de 9 de desembre, d'Avaluació ambiental.

− Llei 6/2009, de 28 d'abril, d'Avaluació ambiental de plans i programes.

Article 4. Contingut

La present Modificació està integrada pels següents documents:

− Document 1. Memòria informativa i justificativa

− Document 2. Normativa

− Document 3. Documentació gràfica

Article 5. Interpretació i grau de vinculació dels documents

El contingut de la present normativa s'ha d'entendre substitutori de la normativa del PGOU referida a les condicions d'ordenació i d'edificació del sistema d'equipaments comunitaris i als equipaments en sistemes d'espais lliures.

Aquesta normativa i els plànols d'ordenació constitueixen el cos normatiu d'aplicació a l'àmbit de la Modificació i l’activitat urbanística s’hi ajustarà obligatòriament a les determinacions contingudes en aquests documents. La resta de documentació té un caràcter bàsicament



indicatiu, justificatiu o de referència, pel que, en cas de contradicció del seu contingut amb el dels esmentats anteriorment, serà el contingut dels documents normatius el que prevalgui.

Com a criteri general, les imprecisions o contradiccions entre documents es resoldran atenent els criteris establerts en l'article 6 de les normes urbanístiques del PGOU i en l'article 10 del TRLUC10.

Article 6. Aplicació supletòria del planejament general

Per tot allò que no quedi expressament definit en aquest articulat de normativa, serà d'aplicació el planejament general vigent i la legislació urbanística i d'ordenació del territori aplicable en cada cas.

Article 7. Vigència i aplicació

La vigència d'aquest instrument és indefinida mentre no es modifiqui o revisi i s'inicia el mateix dia de la publicació de la seva normativa i del corresponent acord d'aprovació definitiva al Diari Oficial de la Generalitat de Catalunya.

Aquesta modificació és susceptible de suspensió, modificació i revisió, d'acord amb el que determina l'article 94 del TRLUC10.

Article 8. Modificació i adaptació

La modificació del present instrument haurà de regular-se i justificar-se segons el que disposen els articles 96 a 100 del TRLUC10.

L’Ajuntament, com a òrgan competent per aprovar la modificació, haurà de valorar adequadament la justificació de la proposta i, en el cas de fer-ne una valoració negativa, haurà de denegar-la.

Article 9. Precisió i ajustos de límits

Els ajustos en la delimitació de les diferents qualificacions de zones i sistemes no suposaran una modificació puntual del present instrument quan no comportin diferències superiors al cinc per cent (5%) de la superfície delimitada. Aquestes variacions s'hauran d'ajustar al que determina l'article 19 del PGOU i respondre a les raons que s'hi recullen.

Article 10. Definició i conceptes

Sempre que no quedi expressament recollit en aquest articulat de normativa, els conceptes emprats són els definits a les normes urbanístiques del PGOU.

Títol 2. Desenvolupament i execució

Article 11. Règim general

Les determinacions de la present Modificació són d'aplicació directa i no es requereix la formulació i tramitació de cap instrument de planejament derivat pel seu desenvolupament i tampoc de cap instrument de gestió per procedir a l'execució urbanística de les seves determinacions, motiu pel qual no es defineix cap àmbit territorial mínim, sistema d'actuació i modalitat a aquests efectes.

Tanmateix, les operacions jurídiques que es puguin realitzar per a les regularitzacions dels límits de les finques que puguin quedar afectats es duran a terme per iniciativa de l'Ajuntament de Barberà del Vallès, en acord amb els agents privats implicats o futurs propietaris.

Article 12. Aprofitament i deure de cessió

La present Modificació no comporta un increment d'aprofitament urbanístic dels terrenys inclosos, d'acord amb la definició feta pel TRLUC10 al seu article 37, i, per tant, no escau el deure de cessió del sòl per aquest concepte previst a l'article 40 i successius del TRLUC10.



Article 13. Obligatorietat del planejament

Els particulars i l’Administració pública queden obligats al compliment de les disposicions sobre ordenació urbanística contingudes en la present Modificació i en la legislació vigent en matèria urbanística.

Els propietaris del sòl tenen el deure de destinar-lo a l'ús previst per l'ordenació urbanística de la present Modificació i a complir amb les càrregues que aquest imposa, amb els compromisos establerts en els convenis urbanístics previs.

Qualsevol actuació o intervenció sobre aquest àmbit, tingui caràcter definitiu o provisional, sigui d'iniciativa pública o privada, s'haurà d'ajustar a les disposicions d'aquesta Modificació.

Article 14. Construccions i usos preexistents

A les construccions i usos preexistents els hi serà d'aplicació els efectes que preveuen els articles 50 a 55 del PGOU en tot allò que no s'oposi, contradigui o sigui incompatible amb el que determina l'article 108 del TRLUC10.

Article 15. Actes subjectes a llicència municipal

Els actes subjectes a llicència municipal són els referits a l'article 187 de TRLUC10, segons l'última modificació introduïda amb la promulgació de la L16/2015, i, com a mínim, els fixats a l'article 27 de les normes urbanístiques del PGOU.

Article 16. Servituds aeronàutiques

La totalitat de l’àmbit de la Modificació es troba inclòs en les Zones de servituds aeronàutiques legals corresponents a l’aeroport de Sabadell. En el plànols de la sèrie P01 "Qualificació del sòl" es representen les línies de nivell de les superfícies limitadores de les Servituds aeronàutiques que afecten l’àmbit, les quals determinen les alçades (respecte del nivell del mar) que no ha de sobrepassar cap construcció, modificació del terreny o objecte fix, així com el gàlib dels vehicles.

L’execució de qualsevol construcció, instal·lació (postes, antenes, aerogeneradors - incloses les pales -, mitjans necessaris per a la construcció - incloses les grues de construcció i similars -) o plantació, requerirà acord favorable previ de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), d'acord amb els articles 30 i 31 del Decreto 584/72 de Servituds aeronàutiques en la seva actual redacció.

Segons l'article 10 del Decret 584/72 de Servituds aeronàutiques modificat pel Real Decret 297/2013, la superfície compresa dintre de la projecció ortogonal sobre el terreny de l'àrea de Servituds Aeronàutiques de l'Aeroport de Sabadell queda subjecta a una servitud de limitació d'activitats, en virtut de la qual l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA) podrà prohibir, limitar o condicionar activitats que s'emplacin dintre de la mateixa i puguin suposar un perill per les operacions aèries o pel correcte funcionament de les instal·lacions radiolèctriques. Dita possibilitat s'estendrà als usos del sòl que facultin per a la implantació o exercici de les referides activitats, i abastarà, entre d'altres:

• Les activitats que suposin o comportin la construcció d'obstacles d'aquesta naturalesa que puguin tenir turbulències.

• L'ús de llums, inclosos projectors o emissors làser que puguin crear perills o induir a confusió o error.

• Les activitats que impliquin l'ús de superfícies grans i molt reflectants que puguin donar lloc a enlluernament.

• Les actuacions que puguin estimular l'activitat de la fauna a l'entorn de la zona de moviments de l'aeròdrom.

• Les activitats que donin lloc a la implantació o funcionament de fonts de radiació no visible o la presència d'objectes fixes o mòbils que puguin interferir en el funcionament dels sistemes de comunicació, navegació i vigilància aeronàutiques o afectar-los-hi negativament.



• Les activitats que facilitin o comportin la implantació o funcionament d'instal·lacions que produeixin fum, boira o qualsevol altre fenomen que suposi un risc per les aeronaus.

• L'ús dels mitjans de propulsió o sustentació aeris per a la realització d'activitats esportives, o de qualsevol altra naturalesa.

Qualsevol emissor radiolèctric o altre tipus de dispositiu que pugui donar lloc a radiacions electromagnètiques pertorbadores del normal funcionament de les instal·lacions radioelèctriques aeronàutiques, encara que no vulneri les superfícies limitadores d'obstacles, requerirà de la corresponent autorització de l'Agència Estatal de Seguretat Aèria (AESA), conforme a allò previst a l'article 16 del Decret 584/72 de Servituds aeronàutiques. Atès que les servituds aeronàutiques constitueixen limitacions legals al dret de propietat per raó de la funció social d'aquesta, la resolució que a aquests efectes s'evacués només podrà generar algun dret a indemnització quan afecti a drets ja patrimonialitzats.

Independentment del que s'ha determinat amb anterioritat, en cas d'implantar edificacions dintre de zones afectades per la petjada de soroll, a més de correspondre amb usos compatibles amb l'esmentada afecció, hauran d'estar convenientment insonoritzades per complir els requisits d'aïllament acústic establerts al document bàsic DB-HR Protecció vers el soroll del Codi Tècnic de l'Edificació, que estableix els nivells Leq d'immissió de soroll aeri, fet que convindria fer constar, mitjançant anotació al corresponent Registre de la Propietat d'acord amb el disposat a l'article 65 del Reial Decret Legislatiu 7/2015, de 30 d'octubre, pel qual s'aprova el Text refós de la Llei de sòl i rehabilitació urbana, i al Reial Decret 1093/1997, en els termes següents:

Aquesta finca es troba dintre d'una zona sotmesa a un nivell d'afectació sonora pel sobrevol d'aeronaus, procedents de les maniobres de les aeronaus que operen a l'Aeroport de Sabadell, de Leq día ≥ 60dB(A) (Nivell sonor continu expressat en decibels escala A, corresponent a la mateixa quantitat d'energia que el soroll real variable considerat, en un punt determinat, al llarg de tot el període diürn.

Article 17. Altres mesures

Els projectes constructius que desenvolupin aquest planejament, hauran d’adaptar-se a les disposicions que es derivin de l’aplicació de la Directiva, i, en particular, al Pla de Gestió del Districte de la Conca Fluvial de Catalunya, aprovat inicialment i actualment en tràmit d’informació pública des del 16.12.2009. D'acord amb l'article 259 ter del RD 1290/2012, de 7 de setembre, pel qual es modifica el Reglament del Domini públic hidràulic, amb la finalitat de reduir convenientment la contaminació generada en episodis de pluja, les xarxes d'aigües pluvials hauran d'incorporar les obres i instal·lacions que permetin retenir i evacuar adequadament cap a l'EDAR les primeres aigües d'escorrentia amb elevades concentracions de contaminants produïdes en els episodis esmentats. Els sobreeixidors a la llera hauran de preveure en el brocal de sortida les estructures necessàries de transició, dissipació d'energia i protecció de marges i llera per no ocasionar afeccions sobre el domini públic hidràulic ni a tercers.

El municipi de Barberà del Vallès disposa de mapa de capacitat acústica aprovat, on s'hi representa de forma gràfica les diferents àrees de sensibilitat acústica considerades, incloent-hi, expressament o per assimilació, totes les peces d'equipament que conformen l'àmbit de la present Modificació dintre de les zones A4 i B1. Pel que fa a la zona amb sensibilitat acústica més alta, la zona A, comprèn els sectors del territori que requereixen una protecció alta contra el soroll.

Els documents que es tramitin en desenvolupament de les previsions de la present Modificació hauran de garantir la compatibilitat dels usos i les activitats en funció dels objectius de qualitat acústica establerts per l'esmentat Mapa de capacitat acústica i, si escau, preveure les adequades zones de transició per assegurar la compatibilitat entre els diferents usos.

Per a les noves construccions serà necessari que amb caràcter previ a l'atorgament de llicències es portin a terme els estudis corresponents de determinació dels nivells sonors previsibles així com l'obligació d'establir limitacions a l'edificabilitat o de disposar els mitjans de protecció acústica imprescindibles en cas de superar-se els llindars establerts a la Llei 37/2003, de 17 de novembre, del Soroll (BOE de 18 de novembre de 2003) i en el Reial Decret 1367/2007, de 19 d'octubre, pel qual es desenvolupa la L37/2003 en allò referent a zonificació acústica, objectius de qualitat i emissions acústiques (BOE de 23 d'octubre de 2007), així com en el Reial Decret 1371/2007, de 19 d'octubre, pel qual s'aprova el document bàsic "DB-HR Protecció envers el soroll" del CTE i es modifica el RD314/2006, de 17 de març, pel qual



s'aprova el CTE, i, en el seu cas, a la normativa autonòmica o local. L'estudi de soroll ha de contenir els corresponents mapes d'isòfones. Els mitjans de protecció acústica que resultin necessaris seran executats amb càrrec als promotors dels desenvolupaments, prèvia autorització del Ministeri de Foment en el cas que afectessin a les zones de protecció del viari estatal, i no podran ocupar terrenys de domini públic.

L'àmbit de la Modificació està classificat en conjunt com a zona de protecció moderada (E3) d'acord amb el Mapa de protecció envers la contaminació lumínica a Catalunya aprovat el desembre de 2007.

Els projectes que concretin el desenvolupament de les determinacions d'aquesta Modificació i del Mapa hauran de definir els elements d'enllumenat exterior que s'implantaran, així com les seves característiques, per tal que l'administració competent pugui avaluar la seva adequació i fer les consideracions que estimi oportunes; i quina documentació i contingut s'haurà d'ajustar a allò especificat a l'Annex 1 del Decret 190/2015, de 25 d'agost, de desplegament de la Llei 6/2001, d'ordenació ambiental de l'enllumenat per a la protecció del medi nocturn.

Així mateix, les instal·lacions d'enllumenat exterior hauran de complir, entre d'altres, amb les condicions que consten a l'Annex 2 del citat Decret pel que fa a la tipologia de les làmpades i el percentatge màxim de flux d'hemisferi superior instal·lat dels llums, en funció de l'horari d'ús i la zona de protecció envers la contaminació lumínica. D'altra banda, es planificarà adequadament les necessitats d'il·luminació d'aquest àmbit per tal de minimitzar els punts de llum instal·lats, els nivells d'il·luminació i controlar la il·luminació intrusa.

El municipi de Barberà del Vallès es troba a la zona de qualitat de l'aire 2 i dins de la zona de protecció especial de l'ambient atmosfèric (ZPE) degut a les superacions produïdes per dos contaminants locals (NO2 i PM10); sent d’aplicació les mesures establertes pel Decret 152/2007, de 10 de juliol, d’aprovació del Pla d’actuació per a la millora de la qualitat de l’aire als municipis declarats zones de protecció especial de l’ambient atmosfèric mitjançant el Decret 226/2006, de 23 de maig, pel qual es declaren zones de protecció especial de l'ambient atmosfèric de diversos municipis de les comarques del Barcelonès, el Vallès Oriental, el Vallès Occidental i el Baix Llobregat per al contaminant de diòxid de nitrogen i per a les partícules.

En aquest context, s'ha tramitat recentment el Pla de mobilitat urbana sostenible de Barberà del Vallès (PMUS), que estableix les mesures necessàries per minimitzar els efectes produïts, entre d'altres, per la mobilitat generada pels equipaments públics municipals, inclosos els que són objecte de la present modificació amb el seu ús definitiu. Així, qualsevol projecte que es tramiti en desenvolupament de les previsions de la present Modificació haurà de contemplar també les determinacions previstes pel Pla de mobilitat vigent als efectes de reduir les emissions provocades per la mobilitat generada i a les que la població es troba exposada de forma continuada.

Es contemplarà qualsevol instal·lació o obra que sigui necessari realitzar en compliment d'Instrucció tècnica de la Direcció General de Protecció Civil (INT/2330/2013, de 29 d'octubre, que deixa sense efecte l'apartat 1 de la IRP/971/2010, de 31 de març) relativa al risc químic en el transport de mercaderies perilloses per carreteres i ferrocarril, quedant tant l'Administració com la Societat Concessionària lliures i rellevades de qualsevol responsabilitat al respecte.

Títol 3. Règim urbanístic del sòl

Article 18. Definició de conceptes

Sempre que no quedi expressament recollit en aquest articulat de normativa, els conceptes que s'hi empren són els definits a les normes urbanístiques del PGOU.

Article 19. Delimitació i ordenació del sòl

S'estableixen les determinacions generals que regulen el sòl objecte de la present Modificació sens perjudici de l'aplicació de la legislació sectorial vigent corresponent per raó de la matèria que es tracti i aquelles determinacions que disposin les altres administracions competents en cada matèria.



L'ordenació del sòl es realitza en base a la seva qualificació urbanística, mitjançant la caracterització en zones i sistemes urbanístics, la qual queda regulada a la normativa del PGOU.

Complementàriament, part de l'equipament comunitari de l'àmbit 3 és adjectivat com a espai lliure d'edificació (ELLE), el qual es defineix com aquell àmbit de l'equipament que per la seva singularitat i valors intrínsecs mereix un tractament diferent i una regulació específica a la regulació general establerta pel PGOU, i és susceptible de ser obert a l'ús i gaudi del comú del municipi. En aquest espai, el qual es troba delimitat als plànols d'ordenació del present document, no podran realitzar-se obres i instal·lacions i no es permetran més usos que els compatibles amb la definició feta pel PGOU pel sistema d'espais lliures, prèvia autorització, en tots els casos, dels serveis tècnics municipals competents per a l'atorgament de llicències.

Article 20. Qualificació del sòl

La present Modificació aplica les tècniques de qualificació o zonificació del sòl i de reserva o afectació d'aquest per a sistemes urbanístics locals emprant les qualificacions previstes al PGOU amb el resultat següent:

Article 21. Titularitat, gestió i execució

Tots els terrenys ocupats i destinats a espais lliures seran de titularitat pública.

Per a la gestió i execució dels sistemes així com per la seva adquisició, construcció i explotació, es procedirà segons el que disposa l'article 118 del PGOU.

Article 22. Protecció

Per a la protecció dels sistemes, s'estarà al que estableixi el PGOU a cada cas, i concretament s'hauran de respectar les limitacions establertes a la legislació sectorial vigent per a cada matèria, la qual s'ha d'entendre aplicable en tant que sigui vigent i substituïda, en el seu cas, per la legislació equivalent que es promulgui, i que derogui l'anterior.

Clau DescripcióSuperfície

(m²s)Proporció

(%)

a.1 Sistema viari 215 0,59%



c.4 Equipament esportiu 10.517 29,06%

d.1 Parcs urbans, jardins i places 18.967 52,41%

3.2 Zona d'ordenació oberta 3.833 10,59%

Total àmbit d'actuació 36.187 100,00%

Plan. PropostaQualificació urbanística

Documentació gràfica juliol 2020 BARBERÀ DEL VALLÈS




01. Plànols d'informació I.1 Àmbit objecte de modificació

I.2 Estructura de la propietat

I.3 Qualificació del sòl vigent

02. Plànols de proposta P.1 Qualificació del sòl proposada



Documents

BIBLIOTECA - MEDIATECA ESTEVE PALUZIE, CENTRE ......Marc legal 5 01.3. Objecte i procedència 6 01.4. Conveniència i oportunitat 6 01.5. Determinacions i contingut 7 01.6. Pautes