PTeconomia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/colleccions/papers_de...durant tot el període del 2018-2030. La població d’aquest tram d’edat creixerà però en

Laura Playà Pascual Direcció General de Pressupostos

Número 1/2019 Juliol de 2019

Papers de Treball

PT

Sèrie: Sector públic

Impacte pressupostari de l’evolució demogràfica: projeccions demogràfiques de la despesa de salut, educació i dependència (2018-2030)

2 Papers de Treball 1/2019 Juliol de 2019

Paper de Treball

Impacte pressupostari de l’evolució demogràfica:

projeccions demogràfiques de la despesa de Salut,

Educació i Dependència (2018-2030)

Sèrie “Sector públic”

Número 1/2019. Juliol de 2019

ISSN: 2013-360X

© Generalitat de Catalunya. Departament de la

Vicepresidència i d’Economia i Hisenda.

Aquesta obra està subjecta a una llicència Creative

Commons del tipus reconeixement d’autoria, usos

no comercials i sense obra derivada.

Resum de la llicència:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/

3.0/es/deed.ca

Llicència completa:

http://creativecommons.org/licenses/by-nc-nd/

3.0/es/legalcode.ca

Edició

Direcció General de Pressupostos

Rambla Catalunya, 19-21

08007 Barcelona

http://economia.gencat.cat

Autoria

Laura Playà Pascual

Disseny gràfic

Enric Jardí


Índex de contingut

1. Introducció 4

2. Tendències demogràfiques a llarg termini 5

3. Projecció demogràfica de la despesa d’educació 8

3.1. Dades 8

3.2. Metodologia 10

3.3. Resultats de la projecció demogràfica de la despesa

educativa 2018-2030 14

3.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa educativa

15

4. Projecció demogràfica de la despesa de salut 18

4.1. Dades 18

4.2. Metodologia 19


de salut 2018-2030 25

4.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut

28

5. Projecció demogràfica de la despesa en dependència 31

5.1. Dades 31

5.2. Metodologia 36


en dependència 2018-2030 41

5.4. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa en dependència

42

6. Impacte demogràfic agregat sobre la despesa en

educació, salut i dependència 45

7. Conclusions 47


1.

Introducció

Catalunya es veurà immersa en un procés de transformació

demogràfica estructural durant les pròximes dècades. La població de

Catalunya seguirà creixent, però de forma diferent que actualment.

Això tindrà un impacte significatiu en la despesa dels serveis de salut,

educació i dependència que suposa un repte per a la gestió dels serveis

públics fonamentals, així com per a la sostenibilitat de les finances de

la Generalitat. Conseqüentment, les projeccions demogràfiques i els

escenaris de despesa d’aquests serveis esdevenen una eina clau de

planificació.

Aquest document presenta l'impacte que tindrà l’evolució demogràfica

sobre la despesa del pressupost de la Generalitat de Catalunya a llarg

termini en els àmbits de salut, educació i dependència. Es consideren

únicament els canvis demogràfics i, per tant, no es tenen en compte

canvis en la política pública actual, ni altres canvis que poden afectar

la despesa, com són el nivell de preus o les taxes de cobertura o la

innovació.

En primer lloc, es presenten quines són les tendències demogràfiques

a llarg termini del període 2018-2030. S’utilitza la projecció de la

població de l’Idescat sobre la base de la població de 2018 d’escenari

mitjà. En segon lloc, es presenta l'impacte pressupostari per cada un

dels àmbits de salut, educació i dependència, tenint en compte un

conjunt de supòsits i es basa en la metodologia d’escenari inercial de

l’AIReF. Finalment es presenta l’impacte agregat d’aquests serveis

públics fonamentals sobre la despesa i les conclusions conseqüents.

S’utilitzen tres horitzons temporals: 2018-2022, 2022-2026 i

2026-2030.


2.

Tendències demogràfiques a

llarg termini

La projecció de la població de l’Idescat és la base de les projeccions

demogràfiques de la despesa presentades en aquest paper. El factor

demogràfic serà l’únic que s’utilitzi per estimar les variacions de

despesa de les projeccions en els àmbits de salut, educació i

dependència.

Segons l’escenari mitjà de la projecció de la població Catalunya seguirà

creixent i assolirà els 8 milions d’habitants el 2030. Aquest creixement

ja no es deurà al creixement natural de la població, que ha impulsat el

creixement demogràfic fins a l’actualitat, ja que es preveu que la

natalitat sigui inferior a la mortalitat. El factor que impulsarà el

creixement demogràfic seran els fluxos migratoris. L’Idescat estima un

flux migratori positiu, però que dependrà de diverses variables de

l’entorn econòmic i social de Catalunya i del país d’origen.

La intensitat d’ús dels serveis d’educació, salut i dependència depèn

principalment de l’edat de les persones. Per això és necessari

desglossar l’evolució demogràfica per trams d’edat.

1.928.481 1.963.356 1.957.472 1.934.851

4.278.332 4.329.322 4.363.675 4.393.503

1.337.012 1.428.022 1.545.9801.681.074

1.000.000

2.000.000

3.000.000

4.000.000

5.000.000

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 1. Projecció de la població per grups d'edat

0-24 anys 25-64 anys 65 anys i mésFont: Idescat


La població de 0-24 anys, que correspon en gran part a la població en

edat d’estudiar, creixerà fins al 2024 fins a assolir 1.964.840 persones i

decreixerà a partir d’aquest any a un ritme de -5.655 persones

anualment entre 2026 i 2030 a causa de la menor natalitat que es

preveu per a aquest període. Pel que fa a la població d’entre 25 i 65

anys, que es podria anomenar població en edat de treballar, creixerà

durant tot el període del 2018-2030. La població d’aquest tram d’edat

creixerà però en menor mesura amb el pas del temps i aquest

creixement estarà impulsat en part pels fluxos migratoris, per al

període 2018-2022 el creixement anual mitjà serà de 12.748 persones,

mentre que per al 2026-2030 serà de 7.457 persones. Finalment, la

població major de 65 anys, que és la que fa un major ús dels recursos

sanitaris i de dependència, serà la que creixi amb més força durant el

període 2018-2030. El seu creixement guanyarà pes amb els anys,

passarà d’un increment anual mitjà de 22.753 persones per al període

2018-2022 a un increment anual mitjà de 33.774 persones entre 2026-

2030. L'envelliment de la població, que a 2018 té edat de treballar (25-

64 anys), i l’augment de l’esperança de vida expliquen l’increment de

la població del tram d’edat més elevat.

8.719

-1.471 -5.655

12.7488.588 7.457

22.75329.490

33.774

44.219

36.607 35.575

-10.000

0

10.000

20.000

30.000

40.000

50.000

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Gràfic 2. Variació anual mitjana de persones per grups d'edat(M€)

0-24 anys 25-64 anys 65 anys i més TOTAL

Font: Elaboració pròpia a partir de les dades d'Idescat


Catalunya es veurà immersa en un canvi demogràfic que transformarà

l’estructura de la seva població. Com mostra la piràmide de població,

augmentarà la població de 15-32 anys i especialment la població major

de 50 anys. D’altra banda la població menor de 15 anys i d’entre 32 i 50

anys decreixerà. Aquest canvi demogràfic estructural tindrà un

impacte en les projeccions demogràfiques de la despesa dels àmbits

d’educació, salut i dependència que s’analitzaran en els apartats

següents.

-75.000 -50.000 -25.000 0 25.000 50.000 75.000

0 anys

5 anys

10 anys

15 anys

20 anys

25 anys

30 anys

35 anys

40 anys

45 anys

50 anys

55 anys

60 anys

65 anys

70 anys

75 anys

80 anys

85 anys

90 anys

95 anys

100 anys

105 i més

Gràfic 3. Piràmide de població 2018 i 2030

2018 2030

Homes Dones


3.

Projecció demogràfica de la

despesa d’educació

En aquest apartat es presenta la projecció de la despesa corrent

d’educació que inclou la despesa del Departament d’Educació i la

despesa d’Universitats que consta en els pressupostos de la Generalitat

de Catalunya.

En primer lloc, es mostren les dades que s’han utilitzat. En segon lloc,

es presenta la metodologia emprada per al càlcul de la projecció. En

tercer lloc, s’exposen els resultats obtinguts. Finalment, s’analitza quin

és l’impacte demogràfic sobre la despesa educativa.

3.1.

Dades

Dins d’aquest apartat es presenten les dades necessàries per dur a

terme la projecció demogràfica de despesa i les seves fonts.

Matrícules del curs 2017-2018

Per calcular la despesa educativa s’han agafat les matrícules del curs

acadèmic 2017-2018 de 8 nivells educatius disponibles i classificades

segons l’edat del usuaris (alumnes i estudiants). Són les dades de

l’últim curs disponible.

Els nivells que es prenen de referència són:

1. Educació infantil de primer cicle

2. Educació infantil de segon cicle i primària

3. Educació secundària: ESO, batxillerat i formació professional

de grau mitjà i grau superior

4. Règim especial

5. PFI - PQPI


6. Educació especial

7. Educació d’adults

8. Universitats: grau, màsters i doctorats EEES

Les dades s’han obtingut a partir d’una extracció feta pel Departament

d’Educació per als nivells que li són competència. Les matrícules

d’Educació inclouen les que són fetes en centres públics i concertats

(pels nivells 1 a 7).

Les dades de les matrícules universitàries s’han obtingut a partir d’una

extracció del Departament d’Empresa i Coneixement. Les matrícules

universitàries només inclouen les de les universitats públiques

presencials.

Els nivells educatius s’han escollit en funció de la classificació de la

despesa educativa, ja que cada nivell s’haurà d’associar a una despesa.

Despesa educativa exercici 2017

La despesa que es projectarà és la despesa corrent educativa (capítols

1-4) a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya, formada

per la despesa de cada un dels nivells de referència. Es pren la despesa

del 2017.

50.542

690.349

489.353

112.166

4.793 6.839

60.554

215.407

0

200.000

400.000

600.000

800.000

Infantil 1rcicle

Inflantil 2nc. i primària

Secundària E. Especial PFI Règ.Especial

E. Adults Universitats

Gràfic 4. Distribució de les matrícules per nivell educatiu i edat

0-2 anys 3-11 anys 12-17 anys 18-24 anys 25 anys i més

Total Matrícules: 1.630.003


Les dades es classifiquen segons l’activitat educativa dels nivells

esmentats anteriorment. Per als nivells educatius entre l’1 i el 7 s’agafa

la liquidació del pressupost de l’exercici 2017 del Departament

d’Educació, capítols 1 a 4. També s’inclou la despesa d’activitats

annexes del Departament d’Educació. Per a l’educació universitària

s’ha fet una extracció de la despesa corrent en universitats públiques

presencials a càrrec dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya

de l’exercici 2017.

Població 2018-2030

Finalment, la base de la projecció demogràfica de la despesa és la

projecció de població a 1 de gener de l’Idescat. S’utilitza la població

segons el sexe i l'edat, escenari mitjà i amb base 2018. Es prenen les

dades de la projecció pel període 2018-2030.

3.2.

Metodologia

En aquest apartat s’explica quina metodologia s’ha utilitzat per

calcular la projecció de la despesa educativa, així com els supòsits

implícits que s’utilitzen.

La metodologia que s’ha fet servir per al càlcul de la projecció de la

despesa educativa es basa en la metodologia dels escenaris inercials

19

2.220

1.905

98 3

71 28

787

437 500

1.000

1.500

2.000

2.500

Infantil 1rcicle

Inflantil 2n c.i primària

Secundària E. Especial PFI Règ.Especial

E. Adults Universitats Activitatsannexes

Gràfic 5. Despesa educativa per nivells educatius 2017 (M€)

Total Despesa: 5.568,3 M€


2018-2019 de l’AIReF1. La despesa educativa s’obté a partir de les

equacions següents:

(1) DespesaEduc jt = ∑s Població st · Perfil js · DespesaMatrícula j;

j: nivell educatiu i activitats annexes

t: any

s: edat en anys

(2) Despesa Total t = ∑j DespesaEduc jt

j: nivell educatiu i activitats annexes

t: any

A continuació s’indica com s’obtenen els diferents components de les

equacions 1 i 2, els perfils i la despesa per matrícula dels nivells

educatius. A partir d’aquestes variables es pot obtenir la despesa per

nivells educatius i la despesa educativa total per al període 2018-2030.

En aquesta projecció demogràfica de despesa s’assumeix el supòsit de

polítiques constants. La població és l’única variable que explica els

canvis de la despesa al llarg del temps.

Càlcul dels perfils, curs 2017-2018

Els perfils educatius mostren la propensió d’ús del servei. En aquest

cas la propensió d’estudiar de cada grup d’edat, ja sigui segons el nivell

educatiu així com pel tipus de centre (públic, concertat o privat).

Assumint el supòsit de polítiques constants es calculen els perfils

educatius de cada nivell segons l’edat per un sol any (curs 2017-2018).

Els perfils d’aquest curs serviran de base per fer la projecció de la

despesa educativa per al 2018-2030.

(3) Perfil js = Matrícules js/ Població s

j: nivell educatiu (infantil i primària, secundària, universitat...)

s: edat en anys (0,1, ... ,23, 24 i 25 anys i més)

Com indica l’equació 3, el perfil es pot interpretar també com el

percentatge de persones de cada edat matriculades a cada nivell

educatiu en un centre públic o concertat. S’obtenen un nombre total de

206 perfils educatius. 8 nivells x 26 trams d’edat. 1 A l’Annex de la “metodologia de escenario macroeconómico y presupuestario de 2018 y 2019 bajo el supuesto de

políticas constantes” l’AIReF. http://www.airef.es/wp-

content/uploads/2018/08/2018%2007%2025%20Metodolog%C3%ADa_Estudio_escenario_macro_fiscal_inercial.pdf


Addicionalment, també es calcula un perfil global que servirà per

projectar la despesa de les activitats annexes del Departament

d’Educació. Es calcula dividint el nombre total de matrícules del

Departament d’Educació (nivells 1 a 7) entre el total de la població.

A través del gràfic 6 es poden identificar tres nivells educatius

principals: infantil 2n cicle i primària, secundària i universitats. Per als

dos primers la propensió d’estudiar és propera al 100%, ja que es

tracta de nivells escolars obligatoris.

Cal tenir en compte que hi ha nivells educatius que no són excloents.

Per tant, es pot donar el cas que hi hagi més matrícules que individus

de certs grups d’edat, i que la suma dels perfils sigui superior a 1. Per

exemple els perfils de 9 anys i 14 anys.

Càlcul de la despesa per matrícula

El segon pas abans de poder projectar la despesa educativa és calcular

la despesa per matrícula dels nivells educatius. Aquesta es calcula a

través de l’execució del pressupost d’educació i d’universitats de 2017 i

servirà de base per a la projecció de la despesa 2018-2030 (supòsit de

polítiques constants). La despesa per matrícula dels nivells educatius

es calculen de la forma següent:

0,0

0,2

0,4

0,6

0,8

1,0

Gràfic 6. Perfils educatius segons nivell educatiu i edat

Infantil 1r cicle Infantil. 2n c. i primària Secundària Règ. Especial

PFI E. Especial E. Adults Universitats


(4) DespesaMatrícula j = DespesaEduc j / Matrícules j


Addicionalment, també es crea un cost mitjà per a les activitats

annexes del Departament d’Educació que servirà per poder projectar

aquesta despesa. També es calcula segons la fórmula de l’equació 4.

A través del gràfic 7 s’aprecia que l’educació especial és la que té una

despesa corrent per matrícula més elevada. Seguidament els tres

principals nivells educatius presenten una despesa corrent per

matrícula de 3.893 € per a les universitats, 3.654 € per matrícula

d’educació secundària i 3.216 € per matrícula d’educació primària i

infantil de 2n cicle. La resta de nivells educatius i les activitats annexes

tenen un cost mitjà inferior.

Aquesta despesa s’ha calculat per fer la projecció i no estan mesurats

en termes de costos per estudiants a temps complet, atès que la

referència són les matrícules. A efecte estadístic per fer la projecció és

irrellevant, però no es pot entendre com a referència d’unitat de cost.

Projecció de la despesa 2018-2030

Un cop s’han obtingut els perfils de la població per cada nivell educatiu

segons l’edat i s’han calculat els costos mitjans es pot obtenir la

projecció de la despesa educativa a partir de les equacions 1 i 2.

309

533

3.216

3.654

3.893

14.333

0 3.000 6.000 9.000 12.000 15.000

Activitats annexes

Altres nivells educatius

Infantil 2n c. i primària

Universitats

Secundària

E. Especial

Gràfic 7. Costos mitjans educatius i activitats annexes


Aplicant l’equació (1) s’obté la despesa per nivells educatius per als

anys del període 2018-2030. La despesa per nivells educatius s’obté a

partir de la suma de la despesa educativa per edats de cada nivell que

ve donada pels perfils de la població de cada nivell i edat i pel cost

mitjà d’aquell nivell.

(1) DespesaEduc jt = ∑s Població st · Perfil js · DespesaMatrícula j;


t: 2017

s: edat en anys (0,1, ... ,23, 24 i 25 anys i més)

Aplicant l’equació (2) s’obté el càlcul de la despesa educativa total per a

qualsevol any del període 2018-2030. La despesa total s’obté a partir

de la suma de la despesa per nivells educatius de cada any

corresponent.

(2) Despesa Total t = ∑j DespesaEduc jt


t: 2017

L’única variable que té dimensió temporal és la projecció de la

població i la despesa que depèn d’ella. La resta de variables, els costos

mitjans i els perfils es mantenen fixos al llarg del temps. De forma que

es tracta d’una projecció únicament demogràfica de la despesa i que

assumeix polítiques constants.

3.3.

Resultats de la projecció demogràfica de la despesa educativa

2018-2030

La projecció demogràfica de la despesa educativa presenta un

creixement fins al 2022, seguida d’un decreixement de la despesa fins

al 2030.

La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant, no

s’inclouen possibles canvis sobre les ràtios alumne-professor, el

desplegament de l’escola inclusiva o la reducció de les taxes

universitàries.


Dins de la despesa educativa destaquen 3 nivells que representen el

87-88% de la despesa total. La projecció demogràfica de la despesa

mostra diferents comportaments per als principals nivells educatius.

S’espera que la despesa en educació infantil de 2n cicle i primària es

redueixi entre 2018-2030. La despesa en educació secundària tindrà

una etapa de creixement fins al 2024 seguida d’una reducció de la

despesa fins al 2030. Finalment, l’educació universitària augmentarà

al llarg del període 2018-2030.

3.4.

Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa educativa

Tot seguit es passa a analitzar l’impacte demogràfic de la despesa en

els 3 subperíodes d’interès: 2018-2022, 2022-2026 i 2026-2030.

S’analitza la variació anual mitjana de les persones i de la despesa en

valors absoluts i relatius. També es mostra el principal factor

5.637

5.767

5.693

5.546

5.500

5.600

5.700

5.800

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 8. Projecció despesa educativa total (M€)

2.223

2.081 1.946 1.883

1.963

2.149 2.139 2.022

796 863 924 955

500

1.000

1.500

2.000

2.500

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 9. Projecció despesa educativa principals nivells (M€)

E. Inf. + Prim. E. Secundària Universitats


poblacional de despesa, és a dir, el tram d’edat de la població que té un

impacte major sobre la despesa.

Per poder fer una anàlisi millor, es considera la població entre 3-24

perquè que és el tram d’edat que fa un ús més intensiu dels recursos

educatius.

Taula 1. Variació anual mitjana de les persones i la despesa

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Variació anual mitjana de persones 12.199 -1.730 -8.263

% variació anual mitjana de persones 0,71% -0,10% -0,47%

Variació anual mitjana de la despesa (M€) 32,4 -18,5 -36,6

% variació anual mitjana de la despesa 0,57% -0,32% -0,64%

Principal factor de la despesa (població) de 12 a 17 anys de 3 a 11 anys de 3 a 17 anys

El període 2018-2022 la despesa educativa total creixerà a un ritme de

32,4 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual del 0,57%

respecte al valor de 2018. El principal factor que impulsarà la despesa

són les persones de 12 a 17 anys que fan créixer principalment la

despesa en educació secundària. La propensió relativament baixa a

cursar estudis universitaris fa que l’increment de la població entre 18-

24 anys impacti en menor mesura la despesa universitària.

Al període 2022-2026 la despesa educativa disminuirà a un ritme de

-18,5 M€ anuals, que suposa un decreixement anual del -0,32%

respecte al valor de 2022. El principal factor que desimpulsarà la

Gràfic 10 i 11

Gràfic 8. Projecció despesa educativa total (M€)

12.199

-1.730

-8.263

-15.000

-10.000

-5.000

0

5.000

10.000

15.000

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Variació anual mitjana de les persones

3-11 anys 12-17 anys


32,4

-18,5

-36,6-50

-25

0

25

50

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Variació anual mitjana de la despesa

(M€)

Infantil 2n c. i primària Secundària

Universitats Total despesa


despesa són les persones de 3 a 11 anys que fan reduir la despesa en

educació primària. La propensió relativament baixa a cursar estudis

universitaris fa que l’increment de la població entre 18-24 anys impacti

en menor mesura la despesa universitària.

Finalment, el període 2026-2030 la despesa educativa disminuirà un

ritme encara major -36,6 M€ anuals, que suposa un decreixement

anual del -0,64% respecte al valor de 2026. El principal factor que

desimpulsarà la despesa són les persones de 3 a 17 anys que fan reduir

la despesa en educació primària i secundària.


4.


despesa de salut

En aquest apartat es presenta la projecció de la despesa corrent de

salut del Departament de Salut que consta en els pressupostos de la

Generalitat.


es presenta la metodologia emprada per al càlcul de la projecció. En


és l’impacte demogràfic sobre la despesa de salut.

4.1.

Dades



Despesa en serveis de salut del CatSalut 2017

Despesa en atenció sanitària del CatSalut i l’ICS per trams d’edat

durant el 2017. No inclou la despesa en inversions ni de personal

administratiu. Les dades les ha proporcionat la Unitat d’Informació i

Coneixement de la Subdirecció del CatSalut.

Les dades desagreguen la despesa per trams de 5 anys, des dels 0 anys

fins als 95 anys i més. També inclouen la població assegurada pel

CatSalut per trams d’edat i la despesa per habitant assegurat per

aquests mateixos trams d’edat.


Despesa meritada consolidada de salut exercici 2017

La despesa que es projectarà és la despesa corrent meritada i

consolidada del CatSalut, ICS i del Departament de Salut. Prenem de

referència la despesa dels capítols 1 a 4 de 2017, que va ser de 9.824,7

M€, l’últim any tancat disponible.

S’assumeix que la distribució per trams de la despesa corrent meritada

consolidada de salut és igual a la despesa del CatSalut en serveis de

salut presentada anteriorment.

Població 2018-2030

Finalment, la base de la projecció de la despesa és la projecció de

població a 1 de gener de l’Idescat. S’utilitza la població segons el sexe i

l'edat, escenari mitjà i amb base 2018. Es prenen les dades de la

projecció per al període 2018-2030.

4.2.

Metodologia

La despesa en salut s’ha projectat adaptant la metodologia presentada

en l’apartat d’educació. S’obté a partir de la equació següent:

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

0

200.000

400.000

600.000

800.000

Gràfic 12. Despesa sanitària total, població assegurada i despesa per persona assegurada (eix dret)

Despesa Total (milers €) Població assegurada Despesa per persona assegurada (€)

Total despesa sanitària: 7.751,3 M€


(5) Despesa Habitant st = Despesa Hab.Estàndard · Pond. st

s: tram d’edat en anys

t: any

(6) Despesa Total t = ∑s Població st · Despesa Habitant st

s: tram d’edat en anys

t: any

Tot seguit s’explica de forma detallada com s’obtenen els diferents

components de les equacions, en aquest cas, les ponderacions trams

d’edat i la despesa estàndard que són la base per obtenir la despesa per

habitant segons el tram d’edat. A partir d’aquesta variable es pot

calcular la despesa de salut per trams d’edat i la despesa de salut total

per al període 2018-2030. En aquesta projecció demogràfica de

despesa s’assumeix el supòsit de polítiques constants. Els factors

demogràfics, creixement de la població i esperança de vida són els que

expliquen els canvis de la despesa al llarg del temps.

En aquest cas, a causa de la impossibilitat de poder calcular un perfil

sanitari per edats de cada un dels serveis de salut i assignar-hi un cost

mitjà s’ha optat per crear ponderacions de despesa per cada nivell

d’edat. Les ponderacions per tram d’edat s’obtenen a partir de la

despesa del CatSalut que després serveixen per poder trobar la despesa

per habitant dels trams d’edat del Departament de Salut, la qual no es

pot observar directament.

Despesa per habitant estàndard

La despesa per habitant estàndard indica la despesa corrent que es

destina a una persona representativa de la població. Assumint el

supòsit de polítiques constants es calcula la despesa per habitant

estàndard per un sol any i s’assumeix que es manté al llarg del temps.

Aquesta despesa per habitant estàndard, juntament amb les

ponderacions de despesa, serà la base de la projecció de la despesa de

salut pel 2018-2030.

Per poder fer la projecció de despesa del Departament de Salut,

utilitzant les ponderacions de la despesa del CatSalut, cal fer uns

ajustos a través d’un factor corrector (FC).


(7) Despesa Hab.Estàndard = (Despesa Salut / Població Total) · FC

(8) FC = ∑s (Pob. s /Pob. Total) · ( Desp. CatSalut s / Desp. CatSalut

Total)/(Pob. Asseg. s/Pob. Asseg. Total)

s: tram d’edat en anys (0-4,5-9, ... ,90-94, i 95 anys i més)

La despesa de salut (DespesaSalut) és la despesa corrent meritada i

consolidada del Departament de Salut l’any 2017 2017 i la població

correspon a la població de l’Idescat del mateix any. El terme entre

parèntesis és la despesa de salut per habitant.

És necessari introduir el factor de correcció (FC), ja que la població

assegurada i la seva estructura, que s’utilitzarà en les ponderacions, és

lleugerament diferent de les dades de població de l’Idescat. El factor

corrector permet traspassar la despesa mitjana per trams d’edat del

CatSalut, que es calcula amb la població assegurada, a la despesa per

habitant estàndard en què es té en compte la distribució de la població

total.

La despesa per habitant estàndard es calcula per a un sol any i es

mantindrà constant al llarg de la projecció. Aquesta engloba la despesa

en el conjunt de serveis que utilitza una persona “estàndard” o mitjana

de la població.

Càlcul de les ponderacions de despesa 2017-2030

El segon pas, abans de poder fer la projecció, és calcular les

ponderacions de la despesa.

Les ponderacions de despesa mostren el pes relatiu de la despesa per

habitant de cada tram d’edat respecte a la despesa per habitant del

total de la població. Les ponderacions s’utilitzen sota el supòsit que

aquestes recullen l’ús, intensitat, varietat i cost relatiu dels serveis

sanitaris que utilitzen les persones de cada tram d’edat.

Les ponderacions del 2017 es calculen a partir de les dades del

CatSalut de la despesa total per trams d’edat i la població assegurada

també per edats.

(9) Pond.2017 = (Desp. s/PobAsseg. s ) / (Desp.Total/PobAsseg.Total)


t = 2017


Els trams que tenen una ponderació superior a 1 tenen un cost per

persona major que la mitjana. D’altra banda, els trams amb

ponderacions inferiors a 1 tenen un cost per persona inferior a la

mitjana global.

Les ponderacions, que es calculen sobre la despesa del CatSalut i amb

la població assegurada, s’utilitzaran per poder aproximar la despesa

per trams d’edat del Departament de Salut, que no és directament

observable.

En el cas de salut, no seria correcte assumir que les ponderacions de

despesa es mantenen constants al llarg del temps. La despesa per

habitant varia en funció de l’edat i ve en gran part determinada pels

últims anys de vida. Per aquest motiu s’espera que les ponderacions no

siguin constants al llarg del període 2018-2030 perquè l’augment de

l’esperança determina el seu valor.

Tot seguit s’explica com s’obtenen les ponderacions del 2030, any en

què l’esperança de vida de la població haurà augmentat 2,5 anys

respecte al 2017, i a través d’una interpolació s’aproximen les

ponderacions per a la resta d’anys.

Les ponderacions del 2030 s’aproximen a partir de 3 segments. El

primer segment comença als 0 anys i acaba als 64 anys, ja que aquest

és l’últim tram d’edat amb la taxa de mortalitat inferior a la mitjana de

la població l’any 2016 (l’últim disponible). Per a aquestes edats (0-64

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

Gràfic 13. Ponderacions 2017 i aproximació de ponderacions 2030

2017*

Ponderació 2030: dades 2017 (constants)

Ponderacions 2030: interpolació de grau 3

Ponderació 2030: desplaçament de les dades 2017 per l'augment de l'esperança de vida


anys) s’assumeix que les ponderacions es mantenen igual que les del

2017 obtingudes a partir de les dades del CatSalut.

L’últim segment s’obté a partir del desplaçament de les ponderacions

de despesa a un tram d’edat superior. Això es deu al fet que l’esperança

de vida que l’any 2017 és de 83,2 anys passarà a ser de 85,7 anys el

2030. Les ponderacions de despesa de les edats superiors als 80 anys

del 2018 es desplacen a un tram d’edat superior per al 2030. És a dir,

el pic de les ponderacions de despesa que el 2018 correspon als 85-89

anys passarà a estar en el tram d’edat 90-94 el 2030.

Finalment, el tram d’edat del mig, de 65-85 anys, s’aproxima a partir

d’una interpolació de grau 3 (Gràfic 12). Aquesta té com a punt de

partida les ponderacions que es mantenen constants del 2017 i

finalitza en el tram de 85-90 anys, on queda inclosa l’esperança de vida

de 2030. S’utilitza una funció polinòmica de grau 3, ja que és l’ordre

del polinomi més baix que té un ajust eficient pel que fa a la

superposició sobre la corba com de R2 (0,9995).

Per la resta d’anys (2018-2029) les ponderacions s’obtenen a partir de

la interpolació lineal dels valors de 2018 i 2030 per cada un dels trams

d’edat superiors als 65 anys.

R² = 0,9995

y = -0,0065x3 + 0,0761x2 + 0,06x + 1,0025

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

Gràfic 14. Aproximació ponderacions 2030

Ponderació 2017

Ponderació 2030

Polinómica (Ponderació 2017)

Polinómica (Ponderació 2030)


S’obtenen un nombre total de 287 ponderacions. 20 trams d’edat per 7

anys i 21 trams per 7 anys (2024-2030).

Despesa per habitant per tram d’edat

Finalment, multiplicant la despesa per habitant estàndard i les

ponderacions per trams d’edat s’obté la despesa per habitant per trams

d’edat:

(5) Despesa HP st = Despesa Estàndard · Pond. st


0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

Gràfic 15. Ponderacions per trams d'edat 2018-2030

2017* 2018* 2019* 2020* 2021* 2022* 2023*

2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

1.332,1

0

500

1.000

1.500

2.000

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

Gràfic 16. Despesa per habitant estàndard i per trams d'edat

2017 2030 Despesa per habitant estàndard


Projecció demogràfica de la despesa 2018-2030

Un cop s’ha obtingut la despesa per habitant per trams d’edat es pot

obtenir la projecció demogràfica de la despesa de salut a partir de

l’equació 6.

(6) Despesa Total t = ∑s Població st · Despesa Habitant st


t: 2017, 2018-2030

Aplicant l’equació (5) s’obté la despesa de salut total per als anys

compresos en el període 2018-2030. La despesa de salut total s’obté a

partir de la suma de la despesa que es fa per cada tram d’edat. Aquesta

s’obté multiplicant la despesa per habitant de cada tram d’edat pel

nombre de persones que componen el tram.

En aquest cas les variables que tenen dimensió temporal són la

població i les variables que en depenen, com les ponderacions i la

mateixa projecció de la despesa. La despesa per habitant estàndard es

manté constant al llarg del temps, ja que es tracta d’una projecció

demogràfica de la despesa i s’assumeix polítiques constants.

A més, també s’ha calculat la projecció de la despesa de salut assumint

que les ponderacions són constants al llarg del temps. En aquest cas,

les ponderacions no tenen en compte l’esperança de vida, el

creixement de la població per trams d’edat és l’únic component

demogràfic que impactaria en la despesa de salut.

4.3.

Resultats de la projecció demogràfica de la despesa de salut

2018-2030

La projecció demogràfica de la despesa de salut presenta un

creixement per a tot el període 2018-2030. L’augment de la despesa

s’explica per l’augment de la població, ja que es tracta d’un servei

públic universal.

La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant no

s’hi inclouen possibles canvis sobre els costos i la cartera de serveis, la

innovació o la cronicitat de les malalties.


Dins de la despesa de salut s’han creat 3 grups d’edat que combinen

diferents trams per poder observar millor l’evolució de la despesa.

L’augment de la despesa de salut es veu impulsat per la despesa de la

població que comprenen els trams d’edat 50-69 anys i 70 i més. D’altra

banda, la despesa de salut es redueix en els trams d’edat de la població

entre 0-49 anys al llarg de tot el període.

9.904

10.267

10.662

11.080

9.750

10.250

10.750

11.250

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 17. Projecció despesa salut total (M€)

3.217

3.1793.097

3.0203.090

3.301

3.561

3.7693.597

3.787

4.004

4.292

2.400

3.000

3.600

4.200

4.800

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 18. Projecció despesa salut per grups d'edat (M€)

0-49 anys 50-69 anys 70 anys i més


Resultats de la projecció demogràfica de la despesa de salut

assumint ponderacions constants

En el cas que es considerin ponderacions constants, es manté el cost

relatiu dels trams d’edat al llarg del temps sense tenir en compte

l’augment de l’esperança de vida. S’obtenen les projeccions següents

pel total de salut i pels trams d’edat:

Les diferències, comparant els resultats obtinguts amb la metodologia

de ponderacions constants, són significatives, concretament pels trams

d’edat en què s’han interpolat les ponderacions per ajustar-les a

l’esperança de vida. En aquest cas de ponderacions constants es podria

estar sobreestimant l’impacte de l’envelliment de la població, com

mostra l’evidència (Breyer, Felder i Costa-i-Font, 2011 ).

9.923

10.367

10.859

11.394

9.904

10.267

10.662

11.080

9.500

10.000

10.500

11.000

11.500

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 19. Projecció despesa salut total (M€)

Despesa total de salut ponderacions constants

Despesa salut ponderacions (ajustant l'esperança de vida)

2.500

3.000

3.500

4.000

4.500

5.000

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 20. Projecció despesa salut per grups d'edat (M€)

0-49 anys ponderacions constants 0-49 anys

50-69 anys ponderacions constants 50-69 anys

70 anys i més ponderacions constants 70 anys i més


4.4.

Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut



També es considera el cas de ponderacions constants.




major impacte sobre la despesa.

Per poder fer una millor anàlisi, es prenen tres grups d’edat que

comprenen diversos trams. De 0-49 anys, de 50-69 anys i la resta de la

població de 70 anys i més.

Taula 2. Variació anual mitjana de les persones i la despesa

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Variació anual mitjana de persones 44.219 36.607 35.575

% variació anual mitjana de persones 0,59% 0,47% 0,45%

Variació anual mitjana de la despesa (M€) 90,9 98,7 104,5

% variació anual mitjana de la despesa 0,92% 0,96% 0,98%

Principal factor de la despesa (població) 75-79 anys 80-84 anys 80-89 anys

En el període 2018-2022 la despesa de salut total creixerà a un ritme

de 90,9 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual mitjà del

Gràfic 21 i 22

44.21936.607 35.575

-30.000

-15.000

0

15.000

30.000

45.000

60.000

2018-2022 2022-2026 2026-2030



70 anys i més Total població

90,998,7 104,5

-25

0

25

50

75

100

125

2018-2022 2022-2026 2026-2030


(M€)


70 anys i més Despesa total Salut


0,92% respecte al valor de 2018. El principal factor que impulsarà la

despesa són les persones de 50-69 anys, aquest és el grup amb major

augment de persones. Addicionalment, el grup d’edat de 70 anys i més

impactarà en la despesa amb un increment gairebé igual que l’anterior

ja que la seva despesa per habitant ponderat és la més alta dins el

global de la població. D’altra banda, el decreixement de la població

entre 0 i 49 anys es trasllada a un decreixement de la despesa per a

aquest grup menys que proporcional, ja que la despesa per habitant

ponderat d’aquest grup es troba per sota la mitjana.

En el període 2022-2026 la despesa de salut seguirà creixent a un

ritme de 98,7 M€ anuals, fet que suposa un creixement anual mitjà del

0,96% respecte al valor de 2022. El principal factor que impulsarà la

despesa són de nou les persones d’entre 50-69 anys a causa del gran

augment de la població d’aquestes edats. El creixement de la població

de 70 anys i més també impulsa la despesa en gran mesura, ja que és el

grup que té una ponderació de la despesa major dins la població.

D’altra banda, el decreixement de la població entre 0 i 49 anys es

trasllada a un decreixement de la despesa per aquest grup menys que

proporcional, a causa del fet que la despesa per habitant ponderat

d’aquest grup es troba per sota la mitjana.

Finalment, en el període 2026-2030 la despesa de salut incrementarà

a un ritme de 104,5 M€ anuals, que suposa un creixement anual mitjà

del 0,98% respecte el valor de 2026. El principal factor que impulsarà

en aquest cas seran les persones de 70 anys i més degut a les seves

altes ponderacions de la despesa. L’increment de persones de 50-69

anys també contribuiran a l’increment de la despesa. Finalment, el

decreixement de la població de 0-40 anys es trasllada a un

decreixement de la despesa menys que proporcional, a causa de la

despesa per habitant ponderat, que és inferior a la mitjana.


Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa de salut

assumint ponderacions constants

En el cas que es considerin ponderacions constants trobem que les

variacions anuals mitjanes de la despesa prenen valors diferents per a

tots els períodes.

La despesa anual mitjana de salut creixeria a un ritme superior al que

s’obté ajustant les ponderacions a l’esperança de vida, en aquest cas,

s’estaria sobreestimant l’impacte de la població de 70 anys i més.

Gràfic 23 i 24

44.21936.607 35.575

-30.000

-15.000

0

15.000

30.000

45.000

60.000

2018-2022 2022-2026 2026-2030



70 anys i més Total població

111,0123,0

133,7

-40

0

40

80

120

160

2018-2022 2022-2026 2026-2030


(M€)


70 anys i més Despesa total Salut


5.


despesa en dependència

En aquest apartat es presenta la projecció demogràfica de la despesa

corrent del programa de dependència dels pressupostos de la

Generalitat.


es presenta la metodologia emparada pel càlcul de la projecció. En


és l’impacte demogràfic sobre la despesa en dependència.

5.1.

Dades



Beneficiaris de prestacions de dependència 2018

Persones beneficiàries de prestacions de dependència durant l’any

2018. Es classifiquen segons l’edat i el grau assignat (grau I, grau II i

grau III).

Les dades s’han obtingut a partir d’una extracció feta pel Departament

de Treball, Afers Socials i Famílies.


Prestacions de dependència 2018

En el cas de dependència cada persona beneficiària pot rebre un

conjunt de prestacions. Cal saber quin tipus de prestacions reben les

persones de cada grau, per obtenir una cartera de serveis de cada un

dels graus. Les prestacions s’engloben dins de dos grups:

1. Prestacions econòmiques (PE)

a. PE assistència personal

b. PE a familiars i cuidadors no professionals

c. PE vinculada a servei

2. Prestació de serveis

a. Prevenció de la dependència i promoció de l’autonomia

personal

b. Atenció residencial

c. Centres de dia i nit

d. Ajuda a domicili

e. Teleassistència

Les dades s’han obtingut a partir de l’extracció feta pel Departament

de Treball, Afers Socials i Famílies.

52.690

74.154

44.878

0

20.000

40.000

60.000

80.000

grau I grau II grau III

Gràfic 25. Distribució dels beneficiaris segons grau i grups edat

90 anys i més

80-89

65-79

0-64

Total persones beneficiàries: 171.722


Despesa en serveis de dependència exercici 2017

La despesa que es projectarà és la despesa corrent del programa de

dependència dels pressupostos de la Generalitat de Catalunya. Aquesta

es pot classificar segons la seva finalitat en tres grups: despesa en

prestacions econòmiques, prestacions de serveis i altres despeses del

programa. Les dades són del 2018, l’últim any disponible inclou els

capítols 1,2 i 4 de despesa.

Costos de les prestacions

Primerament, cal fer una distinció entre cost i despesa. S’entén per

cost la quantitat de diners que suposa oferir un servei de dependència

o prestació. En aquest paper s’entén per despesa la part del cost que

acaba assumint la Generalitat i que queda a càrrec dels pressupostos

63.397

94.276

53.681

0

20.000

40.000

60.000

80.000

100.000


Gràfic 26. Distribució de les prestacions segons grau

PE Asist Personal

PE Familiars

PE vinculada servei

P. Dependencia iPromo. AP

Atenció residencial

Centres dia i nit

Ajuda a domicili

Teleassistència

Total prestacions: 211.354

895

549

14

200 400 600 800 1.000

Serveis públics

Prestacionseconòmiques

Altres despesesdel programa

Gràfic 27. Despesa en dependència per gurps de prestacions (M€)

Total prestacions: 1.458,3 M€


de la Generalitat de Catalunya. Hi ha diversos factors que fan diferir la

despesa executada dels costos de referència com pot ser el

copagament, que depèn del nivell de renda dels usuaris, o el concert de

places o serveis en centres privats.

Els costos de les prestacions s’han obtingut de diferents fonts, algunes

externes a la Generalitat. Els costos de referència que s’han utilitzat

provenen de les fonts següents:

1. Prestacions econòmiques (PE)

a. PE assistència personal: quantia màxima establerta per

la Llei de dependència. (BOE, 2018)

b. PE a familiars i cuidadors no professionals: quantia

màxima establerta per la Llei de dependència. (BOE,

2018)

c. PE vinculada a servei: quantia màxima establerta per la

Llei de dependència. (BOE, 2018)

2. Serveis públics

a. Prevenció de la dependència i promoció de l’autonomia

personal: càlcul del Departament de Treball, Afers

Socials i Famílies.

b. Atenció residencial: Informe “El Caos de la atención a la

dependència una perspectiva desde la gestión”. (CEAPs

& Gerokon, 2018)

c. Centres de dia i nit: càlcul del Departament de Treball,

Afers Socials i Famílies.

d. Ajuda a domicili: Indicador de referència Diputació de

Barcelona. (Diba, 2019)

e. Teleassistència: Indicador de referència Diputació de

Barcelona. (Diba, 2019)

A la taula 3 es resumeixen els costos de les prestacions econòmiques i

de serveis segons el grau de dependència quan és possible diferenciar-

los.

Per obtenir la despesa anual total de les prestacions es multiplica el

cost anual de cada prestació pel nombre de prestacions i segons el grau

de dependència. D’aquesta manera, sumant el cost de les prestacions

que corresponen a cada grau obtenim el cost anual total de cada grau

de dependència.


Taula 3. Costos de referència per usuari segons prestació i grau

Cost de

referència

Unitat i

freq.

Cost anual

per usuari

€/any

Nombre de

prestacions

Cost anual

total

€

PE assistència

Personal

GI: 153,00

GII: 268,79

GIII: 387,64

€/mes

12 mesos

GI: 1.836,00

GII: 3.225,48

GIII: 4.651,68

GI: 2

GII: 12

GIII: 58

GI: 3.672

GII: 38.706

GIII: 269.797

PE a familiars i

cuidadors no prof.

GI: 300,00

GII: 426,12

GIII: 715,07

€/mes

12 mesos

GI: 3.600,00

GII: 5.113,44

GIII: 8.580,84

GI: 29.202

GII: 41.436

GIII: 18.889

GI: 105.127.200

GII: 211.880.500

GIII: 162.083.487

PE vinculada a

servei

GI: 300,00

GII: 426,12

GIII: 715,07

€/mes

12 mesos

GI: 3.600,00

GII: 5.113,44

GIII: 8.580,84

GI: 3.526

GII: 6.895

GIII: 5.467

GI: 12.693.600

GII: 35.257.169

GIII: 46.911.452

Cost anual total de referència prestacions econòmiques 574.265.583 €

P. dependència i p.

autonomia pers. 8,04

€/estada

1 x setmana

52 setmanes

418,08

GI: 524

GII: 689

GIII: 649

GI: 219.074

GII: 288.057

GIII: 271.334


GI: 27,85

GII: 52,44

GIII: 61,46

€/dia

365 dies

GI: 9.128,43

GII: 17.188,32

GIII: 20.144,81

GI: 2.206

GII: 17.930

GIII: 17.949

GI: 22.424.542

GII: 343.190.958

GIII: 402.648.122

Centres de dia i nit 853,49 €/mes

12 mesos 10.241,88

GI: 3.030

GII: 7.001

GIII: 3.277

GI: 31.032.896

GII: 71.703.402

GIII: 33.562.641

Ajuda a domicili 18,00

€/hora

3h x setmana

52 setmanes

2.808,00

GI: 14.242

GII: 11.872

GIII: 5.088

GI: 39.991.536

GII: 33.3336.576

GIII: 14.287.104

Teleassistència 13,44 €/mes

12 mesos 161,28

GI: 10.665

GII: 8.441

GIII: 2.304

GI: 1.720.051

GII: 1.361.364

GIII: 371.589

Cost anual total de referència prestació de serveis 996.409.867 €

Cost anual total de referència grau I 213.212.571 €

Cost anual total de referència grau II 697.056.732 €

Cost anual total de referència grau III 660.405.526 €

Població 2018-2030

Finalment, la base de la projecció demogràfica de la despesa és la

projecció de població a 1 de gener de l’Idescat. Segons el sexe i l'edat,

escenari mitjà i amb base 2018. En aquest cas es pren la projecció per

al període 2018-2030.


5.2.

Metodologia

En aquest apartat s’explica quina metodologia s’ha utilitzat per

calcular la projecció demogràfica de la despesa en dependència, així

com els supòsits implícits que s’utilitzen.

La metodologia que s’ha fet servir per al càlcul de la projecció de la

despesa en dependència es basa en la metodologia presentada en

l’apartat de l’àmbit d’educació, però amb supòsits addicionals. La

despesa en dependència s’obté a partir de les equacions següents:

(10) Despesa gt = ∑s Població st · Perfil gs · DespesaBeneficiari g

g: Grau de dependència i altres despeses

s: edat en anys

t: any

(11) Despesa Total t = ∑g Despesa gt ;


t: any

A continuació, s’indica com s’obtenen els diferents components de les

equacions, els perfils i la despesa per beneficiari dels graus de

dependència que, al seu torn, depenen dels costos de les prestacions. A

partir d’aquestes variables es pot obtenir la despesa per graus de

dependència i la despesa total en dependència per al període 2018-

2030. En aquesta projecció demogràfica de despesa s’assumeix el

supòsit de polítiques constants. La població és l’única variable que

explica els canvis de la despesa al llarg del temps.

Càlcul dels perfils any 2018

Els perfils educatius mostren la propensió d’ús del servei. En aquest

cas la propensió de ser beneficiari d’un grau de dependència de cada

grup d’edat.

Assumint el supòsit de polítiques constants es calculen els perfils de

dependència per cada grau segons l’edat per l’any 2018 que serviran de

base per la projecció de la despesa en dependència pel 2018-2030.


(12) Perfil gs = Beneficiaris gs/ Població s

g: Grau de dependència (grau I, grau II, grau III)

s: edat en anys (0-64, 65, 66, ... , 103, 104 i 105 anys i més)

Com indica l’equació 12, el perfil es pot interpretar com el percentatge

de persones beneficiàries de grau per cada edat. També es pot

entendre com el nivell de cobertura de cada grau. S’obtenen un

nombre total de 126 perfils. 3 graus x 37 trams d’edat.

Addicionalment, també es calcula un perfil global que servirà per

poder projectar les altres despeses incloses dins del programa de

dependència i que no corresponen a prestacions econòmiques i de

serveis. Es fa dividint el nombre total de beneficiaris de dependència

entre el total de la població.

Els tres graus augmenten el nivell de cobertura (o perfil) amb l’edat

dels beneficiaris, excepte el grau I que disminueix a partir dels 92

anys. El grau II és el que té una major cobertura per la majoria de les

edats. El nivell de cobertura del grau III pren importància amb l’edat i

especialment pels beneficiaris majors 100 anys. El grau I és el que té

menor cobertura, ja que es troba en desplegament després que s’aturés

entre el 2012 i el 2015 pel Reial decret llei 20/2012.

0,00

0,05

0,10

0,15

0,20

0,25

0,30

0,35

0-6

4

66 a

nys

68 a

nys

70 a

nys

72 a

nys

74 a

nys

76 a

nys

78 a

nys

80

an

ys

82 a

nys

84 a

nys

86 a

nys

88 a

nys

90 a

nys

92 a

nys

94 a

nys

96 a

nys

98 a

nys

100

anys

102

anys

104

anys

Gràfic 28. Perfils dels beneficiaris de dependència segons el grau



La suma dels tres perfils per cada edat indica el grau de cobertura del

sistema. El grau de cobertura té el seu màxim als 103 anys i és del 69 %

aproximadament.

Despesa per beneficiari

Per calcular la despesa de prestacions econòmiques i de servei per

beneficiari segons el grau es necessita disposar de la despesa total de

cada Grau de dependència. Aquesta informació no consta amb aquest

detall en els pressupostos de la Generalitat. Per aquest motiu s’ha de

fer una aproximació a partir de la informació disponible i de fonts

externes.

L’aproximació parteix de la base que la despesa total per cada grau de

dependència depèn dels factors següents:

1. Les prestacions assignades a les persones beneficiaries d’aquell

grau

2. La part dels costos que assumeix la Generalitat, és a dir, la

despesa que signifiquen aquestes prestacions per la Generalitat.

Les despesa de cada una de les prestacions no s’observa directament,

tan sols pel conjunt de prestacions econòmiques o de servei. Tot i això,

es pot obtenir a partir d’un ajust dels costos mitjans de les prestacions.

Els ajustos es deuen al fet que la Generalitat no cobreix tots els costos

dels serveis de dependència. Part dels costos són assumits per tercers,

com ara els usuaris per mitjà del copagament. És per això que cal

ajustar-los, per poder projectar la despesa de dependència.

549,1

574,3

895,3

997,0

0 200 400 600 800 1.000

Despesa

Cost de referència

Despesa

Cost de referència

Pre

sta

cio

ns

eco

nò

miq

ue

sS

erv

eis

Gràfic 29. Cost de referència i despesa ajustada segons prestació


L’ajust per la part de la despesa que correspon a prestacions

econòmiques i de serveis s’ha fet de la manera següent:

(13) Ajust j = Despesa Executada j / Cost de referència j

j: prestacions econòmiques o serveis

Els ajustos en els dos casos, prestacions econòmiques i serveis, són de

reducció dels costos de referència.

Taula 4. Ajust de la despesa

Prestacions econòmiques Prestació de serveis

% d’ajust dels

costos de referència 95,62% 89,95%

L’ajust que s’ha hagut d’aplicar als costos de referència obtinguts de les

diferents fonts són els de la Taula 4. Aquesta és la part dels costos de

referència que assumeix de mitjana la Generalitat per cada grup de

prestacions. La part que resta és la que assumeixen tercers.

Per calcular la despesa ajustada per usuari segons el grau, s’aplica

l’ajust corresponent a cada una de les prestacions.

(14) Despesa Ajustada g = ∑j Cost de referència g j · Ajust j

g: Grau de dependència (Grau I, Grau II, Grau III)

j: Prestacions econòmiques (A. Personal, v. serveis, familiars) o de Servei (P.

dependència, Residencial, Centres, A. domicili, teleassistència)

198,4

640,6605,5

0

200

400

600

800


(52.690 beneficiaris) (74.154 beneficiaris) (44.878 beneficiaris)

Gràfic 30. Despesa ajustada de les prestacions per grau

PE Asist Personal

PE Familiars

PE vinculada servei

P. Dependencia iPromo. AP


Centres dia i nit

Ajuda a domicili

Teleassistència

Total despesa en prestacions: 1.444,4 M€


La despesa per beneficiari de cada grau s’obté a partir de la divisió de

la despesa ajustada entre els beneficiaris d’aquell grau.

(15) Despesa Beneficiari g = Despesa Ajustada g / Beneficiaris g

g: Grau de dependència (Grau I, Grau II, Grau III)

Addicionalment, també es calcula la despesa per beneficiari de les

altres despeses del programa. S’assumeix que aquesta despesa es

reparteix de forma igual per a tots els usuaris i, per tant, s’obté a partir

d’una divisió de les altres despeses entre el total dels beneficiaris.

La despesa per beneficiari de cada grau depèn del pes dels serveis i

prestacions econòmiques dins la cartera de serveis i de la part dels

costos mitjans que assumeix la Generalitat.

Els usuaris de grau III són els que tenen una despesa per beneficiari

més elevada. Això es deu al fet que els costos dels serveis per a aquest

tipus d’usuaris són més elevats i perquè en fan un ús més intensiu,

com pot ser l’atenció residencial. D’altra banda, els usuaris de grau I

tenen uns costos més baixos per a algunes prestacions i fan un ús més

intensiu dels serveis més barats, com pot ser l’ajuda a domicili. Les

altres despeses suposen 81 € per beneficiari, s’assumeix que aquesta

despesa és independent del grau.

Projecció demogràfica de la despesa 2018-2030

Un cop s’han obtingut els perfils de cada grau de dependència segons

l’edat i s’ha calculat la despesa per beneficiari es pot obtenir la

81

3.769

8.638

13.487

0 2.000 4.000 6.000 8.000 10.000 12.000 14.000

Altres despeses

Grau I

Grau II

Grau III

Gràfic 31. Despesa per benefciari segons grau i altres despeses


projecció demogràfica de la despesa en dependència a partir de les

equacions 10 i 11.

Aplicant l’equació (10) s’obté la despesa de cada grau de dependència

per als anys compresos en el període 2018-2030. La despesa dels graus

s’obté a partir de la suma de la despesa per edats de cada grau. Aquesta

ve donada pels perfils de la població d’edat i per la despesa per

beneficiari.

(10) Despesa gt = ∑s Població st · Perfil gs · DespesaBeneficiari g


s: edat en anys

t: any

Aplicant l’equació (11) s’obté el càlcul de la despesa en dependència

total per qualsevol any del període 2018-2030. La despesa total s’obté

a partir de la suma de la despesa dels graus per a cada any

corresponent.

(11) Despesa Programa t = ∑g Despesa gt

g: Grau de dependència

t: any

L’única variable que té dimensió temporal és la projecció de la

població i la despesa que en depèn. La resta de variables, els perfils,

despesa per habitant i costos mitjans, es mantenen fixos al llarg del

temps. De manera que es tracta d’una projecció únicament

demogràfica de la despesa i que assumeix polítiques constants.

5.3.

Resultats de la projecció demogràfica de la despesa en

dependència 2018-2030

La projecció demogràfica de la despesa del programa de dependència

presenta un creixement per a tot el període 2018-2030.


La projecció demogràfica es basa en polítiques constants, per tant, no

s’inclou el desplegament del grau I o possibles canvis en els preus

públics o les millores de les condicions laborals.

Es preveu un creixement de la despesa en dependència per als tres

graus. El grau II i el grau III presenten un creixement paral·lel, és a

dir, augmentaran al mateix ritme. D’altra banda, el grau I, amb el

desplegament actual, també creixeria però a un ritme lleugerament

menor.

5.4

Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa en

dependència





1.458

1.574

1.682

1.807

1.300

1.450

1.600

1.750

1.900

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 32. Projecció despesa en dependèncoa total (M€)

198,4 211,4 223,4 238,8

640,4692,3

739,3

794,0

605,0656,5

704,9759,2

150

300

450

600

750

900

2018 2019 2020 2021 2022 2023 2024 2025 2026 2027 2028 2029 2030

Gràfic 33. Projecció despesa en dependència per Graus (M€)

GRAU I GRAU II GRAU III



impacte major sobre la despesa.

Per poder fer una anàlisi millor, es considera la població de 65 anys i

més ja que és el tram d’edat que fa un ús més intensiu dels recursos

destinats a dependència.

Taula 5. Variació anual mitjana de les persones (≥65 anys) i la despesa

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Variació anual mitjana de persones 44.219 36.607 35.575

% variació anual mitjana de persones 0,59% 0,47% 0,45%

Variació anual mitjana de la despesa (M€) 29,1 26,9 31,1

% variació anual mitjana de la despesa 2,00% 1,71% 1,85%

Principal factor de la despesa (població) 90 anys i més 90 anys i més 80-89 anys

En el període 2018-2022 la despesa en dependència total creixerà a un

ritme de 29,1 M€ anuals, que suposa un creixement anual del 2,02%

respecte el valor de 2018. El principal factor que impulsarà la despesa

són les persones de 90 anys i més, expliquen el 59,7% del creixement

de la despesa i de tots els graus de dependència, especialment la

despesa de grau II i grau III. El decreixement de la població de 80-89

anys té un impacte negatiu en la despesa (-1,7%) però que es veu més

que compensat pel creixement de la població de 65-79 anys. Aquest

grup d’edat és qui més impulsa la despesa de grau I, que juntament

amb el seu impacte sobre el grau II i III explica el 37,6% de l’increment

de la despesa. El creixement de la població del grup d’edat de 65 anys i

menys suposa el 4,3% de l’increment de la despesa en dependència.

Gràfic 34 i 35

23.694

31.86736.368

-8.000

0

8.000

16.000

24.000

32.000

40.000

2018-2022 2022-2026 2026-2030


65-79 anys 80-89 anys90 anys i més Total 65 anys i més

Gràfic X. (M29,1

26,9

31,1

-2

6

14

22

30

G I G II G III G I G II G III G I G II G III

2018-2022 2022-2026 2026-2030


(M€)

65-79 80-8990 anys i més Despesa total


En el període 2022-2026 la despesa en dependència continuarà

creixent, tot i que a un ritme menor de 26,9 M€ anuals, que suposa un

creixement anual de l’1,72% respecte al valor de 2022. El principal

factor que impulsarà la despesa són les persones de 9o anys i més,

expliquen el 68,6% del creixement de la despesa per tots els graus de

dependència, especialment impacten en la despesa de grau II i grau

III. El segon factor que impacta en la despesa és la població de 65-79

anys, expliquen un 21,9% de l’increment de la despesa total, i ho fan en

tots els graus de dependència. En tercer lloc la població de 80-89 anys

té un impacte menor en la despesa, explica el 8,4% del creixement

total. El creixement de la població del grup d’edat de 65 anys i menys

suposa el 1,1% de l’increment de la despesa en dependència.

Finalment, el període 2026-2030 la despesa en dependència

augmentarà en el major ritme del període 2018-2030 amb uns 31,1 M€

anuals, que suposa un creixement anual del 1,86% respecte el valor de

2026. El principal factor que impulsarà la despesa són les persones de

80-89 anys, expliquen el 65,8% del creixement de la despesa i de tots

els graus de dependència però el grau II en especial. El segon factor

que impacta en la despesa és la població de 90 anys i més, que explica

un 18,6% de l’increment de la despesa total, que tot i no créixer de

forma mitjana, sí que ho fa el col·lectiu més gran (majors de 93 anys) i

el que té més cobertura de grau III. Aquest grup impacta negativament

en la despesa de grau I però fa créixer la de grau II i grau III. En tercer

lloc, la població de 65-79 anys té un impacte en la despesa que explica

el 15,8% del creixement total. El 0,2% del creixement restant s’explica

per la població de 65 anys i menys.


6.

Impacte demogràfic agregat

sobre la despesa en educació,

salut i dependència

L’impacte demogràfic sobre la despesa conjunta dels àmbits

d’educació, salut (ajustant les ponderacions a l’esperança de vida) i

dependència és de 1.434 M€ per al període 2018-2030. Aquest

augment de la despesa equival al 0,59% del PIB de Catalunya de l’any

2018.

Les projeccions demogràfiques preveuen que la despesa augmenti a un

ritme de 152,3 M€ anuals de mitjana durant el període 2018-2022;

32

-19 -37

91 99 105111 123 134

29 27 31

152

10799

173

156149

-40

0

40

80

120

160

200

2018-2022 2022-2026 2026-2030

Gràfic 36. Variació anual mitjana de la despesa (M€)

Educació Salut Salut* Dependència Total àmbits Total àmbits*

* considerant ponderacions constants (sense ajustar per l'augment d'esperança de vida)

Taula 6. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa d’educació, salut i dependència

2018-2022 2022-2026 2026-2030 2018-2030

Variació anual mitjana de la despesa (M€) 152,3 107,1 99,1 119,5

Variació total de la despesa (M€) 610 428 396 1.434

Increment de la despesa en %PIB 2018 0,25% 0,18% 0,16% 0,59%


això suposa un augment de 610 M€ al final del període que equival al

0,25% del PIB de Catalunya de l’any 2018. Salut és l’àmbit que impulsa

més aquest augment amb 152 M€ anuals de mitjana, també ho fan

educació amb 32 M€ i dependència amb 29 M€.

Durant el període 2022-2026 es preveu que la despesa continuï

creixent a un ritme de 107,1 M€ anuals de mitjana, que significa un

augment de 428 M€ al final del període, i equival a un 0,18% del PIB

de Catalunya l’any 2018. L’àmbit de salut suposa de nou el major

impacte sobre l’increment de la despesa amb 99 M€, acompanyat de

dependència amb 27 M€. Per contra, la despesa d’educació pressiona a

la baixa la despesa total amb una reducció de 19 M€ anuals de mitjana.

Finalment, durant el període 2026-2030 es preveu que la despesa

continuï creixent a un ritme de 99,1 M€ anuals de mitjana, que

significa un augment acumulat de 396 M€. Aquesta xifra equival al

0,16% del PIB de 2018. L’increment de la despesa estarà impulsat per

l’àmbit de salut amb 105 M€, acompanyat també per l’àmbit de

dependència, que incrementarà 31 M€ en aquest període. Per contra,

l’àmbit d’educació pressionarà la despesa a la baixa amb -37 M€.

Pel que fa a l’anàlisi de l’impacte demogràfic per àmbits del període

2018-2030, en termes absoluts salut és l’àmbit que rebrà una major

pressió a l’alça de 1.176 M€ a causa del creixement de la població i, en

concret, de la població de 75 anys i més; això suposa un increment

total de la despesa de l’11,9% d’aquest àmbit, si s’assumeix que

l’esperança de vida desplaça la despesa de salut a trams d’edat

superiors. D’altra banda, l’àmbit de dependència és el que presenta un

major augment de la despesa en termes relatius; l’envelliment de la

població el farà créixer un 23,9% al llarg del període, que en termes

absoluts correspon a un increment de 349 M€. Finalment, les baixes

expectatives de la natalitat impacten negativament en la despesa en

educació; aquesta es reduirà en -91 M€ entre 2018-2030, fet que

significa una reducció total del -1,6% de la despesa.

Taula 7. Impacte de l’evolució demogràfica sobre la despesa 2018-2030

Educació Salut Dependència

Variació total de la despesa 2018-2030 (M€) -91 1.176 349

% variació total de la despesa 2018-2030 -1,6% 11,9% 23,9%

Principal factor de la despesa Natalitat Creixement de la població ≥75 anys

Envelliment


7.

Conclusions

Catalunya es veurà immersa en un procés de transformació

demogràfica que tindrà un impacte significatiu en la despesa dels

serveis d’educació, salut i dependència. L’envelliment de la població és

el factor demogràfic que pressionarà a l’alça la despesa de salut i

dependència al llarg del període 2018-2030. L’àmbit d’educació és

l’únic en què es preveu un impacte demogràfic negatiu sobre la

despesa per la baixa natalitat, que afectarà a partir del 2022.

L’impacte demogràfic total dels tres àmbits de despesa serà de

1.434 M€ per al període 2018-2030. Això suposa un augment

equivalent al 0,59% del PIB de 2018. La pressió demogràfica

impactarà especialment durant el primer període 2018-2022 en què

s’espera una variació anual mitjana de 152,4 M€. La despesa

continuarà augmentant a un ritme considerable, però inferior a

l’anterior, amb una variació anual mitjana de 107,1 M€ per al període

2022-2026 i amb una variació anual mitjana de 99,1 M€ per al de

2026-2030. Cal tenir present que aquestes projeccions són més

precises a curt termini, mentre que al llarg termini són indicatives de

la tendència que tindrà l'impacte demogràfic sobre la despesa.

Les pressions demogràfiques suposen un repte addicional per a

l’estabilitat de les finances públiques. Ja que les projeccions

demogràfiques de la despesa no consideren l’augment de la despesa

pel desplegament de polítiques actuals, com per exemple el

desplegament del grau I de dependència o de l’escola inclusiva, o de

polítiques que es preveu que s’apliquin en un futur, com la reducció de

les taxes universitàries. Tampoc s’hi inclouen factors que tenen

impacte en la despesa, com la innovació dels tractaments mèdics, la

cronicitat de les malalties o les millores de les condicions laborals.

En conseqüència, les projeccions demogràfiques de la despesa

esdevenen una eina útil, tant per a la planificació de les finances

públiques, com per a la gestió de les polítiques i dels seus serveis, i cal

tenir-les present en els escenaris tendencials de despesa.


8.

Referències

Breyer F, Felder S & Costa-i-Font J. (2010). Does ageing really affect

health expenditures? If so, why? VOX CEPR Policy Portal.

BOE. (2018). Núm. 4. Jueves 4 de enero de 2018. Sec. III. (p. 1845)

https://boe.es/boe/dias/2018/01/04/pdfs/BOE-A-2018-

135.pdf

CEAPs & Gerokon. (2018). El caos de la atención a la dependència una

perspectiva desde la gestión.

Diputació de Barcelona. (2019). Memòria econòmic- financera per a l’establiment del preu públic per a la prestació del Servei d’Atenció Domiciliària. https://www.diba.cat/documents/14465/16342306/memoria+economica_2019.pdf/849fa9e8-24ef-4510-acf9-fe70a331deab

Bibliografia

AIReF. (2018). Metodología escenario macroeconómico y

presupuestario de 2018 y 2019 bajo el supuesto de políticas

constantes. (p. 65-72)

Breyer F, Felder S & Costa-i-Font J. (2010). Ageing, health, and health

care. Oxford Review of Economic Policy. (p. 674)

Casado D, Puig-Junoy J & Puig R. (2010). El impacto de la demografía

sobre el gasto sanitario futuro de las CCAA. Fundacion Pfizer.

Connors J, Reilly D, & Ryan C. (2015). Budgetary impact of changing

demogràfics 2016-2026. Irish Government Economic &

Evaluation Service.

Vela E, et al. (2017). Análisis poblacional del gasto en servicios

sanitarios en Cataluña (España): ¿Qué y quién consume más

recursos? Gac Sanit.

https://boe.es/boe/dias/2018/01/04/pdfs/BOE-A-2018-135.pdf

https://boe.es/boe/dias/2018/01/04/pdfs/BOE-A-2018-135.pdf

https://www.diba.cat/documents/14465/16342306/memoria+economica_2019.pdf/849fa9e8-24ef-4510-acf9-fe70a331deab

https://www.diba.cat/documents/14465/16342306/memoria+economica_2019.pdf/849fa9e8-24ef-4510-acf9-fe70a331deab

Documents

PTeconomia.gencat.cat/web/.content/70_economia_catalana/arxius/colleccions/papers_de...durant tot el període del 2018-2030. La població d’aquest tram d’edat creixerà però en