f•

- if CI

1'\ t mu ~ !: r-

• Omv ~ I:) CIl,

~ ~"lI(

1 I '0i :!!Z- .0 -1t e CIl!: m~ CIl•t

f

•

•~--------------­

--------~

Materials de suport per a treballs de recerca

1. Glossari

Capsde fam .ia o Jeff'!S de familiJ. Eren els homes casats. Les dones noméspodien tenir aquesta condició si eren vjdues.

Censos generals de poblad6:: f s una relació dels habitants per municipis idom icil is Quefa l'Estat.

Classificació dels habitants: AI llarg del temps hi ha hagut diferentsclassificacions dels habitants inscrits en el pad ró d 'habitants, per la q ualcosatenien dretsdiferents.Hi havia lacondici6de residents" que podien servens"i domlciüats" i els transe lrlts*. Actualment tots els habitants inscrits en elpadró municipal d'habitants són classificats com a veïns.

Domiciliats: Inicialment eren considerats domicil iat s les donesque no erencaps de fam'ia i els fi ll s menors d'edat. Posteriorment eren domiciliats elsespanyols menors d 'edat i els es trangers inscrits e n el padr ó mun icipalsd 'habitan ts. Actua lment aquesta classifi cació ha desa pa regut.

Genealogia:Estu d ia els prog enitors iascende nts d 'un ind ividu,d 'un a fam lia.Estable ix el pa rentiu e nt re pe rso nes i llinat ges i e n t racta l'o rige n, ladescendència i els matrimon is.

llicència d'en te rram ent: Es la docu mentació prèvia per donar sepultura auna persona. Per fer un enterrament ecles iàst ic acostuma a have r-hi unaauto rització del recto r i deljutge, que s'e nvia a l'e nca rregat delcementiri-al'Ajuntam en t.

Matr imoni canònic i civil: El mat rimoni ca nò nic és el q ue se cel ebra al'Església . Duran t molt temps va se r l'Ú1ic possible. Apartir de la Constitucióde l'any 1869 es va crea r el matrimoni civil obligatori, a més del religiós . El1875 es va suprimir el matrimon i civil i e s va reserva r no més per a aqu ellespersones que manifestessin exp ressa ment l'abandonam ent de la fe cristia­na i de l'Església ca tòl ica. Poster iorment, jun tament amb e l matrimon icanònic. es va fer obligatori el mat rimo ni civil, per ò sense la possibilita t dedivorci. Eldivorci només va ser possible duran t uns anys de la Segona Repú­blica (1931·1939) ia partir dels anys vuita nta de lsegle XX, amb lademocr àcia.Tot iaixò, des de l'aparició del Reg istre Civil, el jutge es tava obligat a inscriuretambé els matrimonis ca nòn ics e n el Registre Civil.

Padró municipa l d 'habitants: Era ta relació dels residents" i transe~ts·

d 'un terme municipal. Elpadró mun icipal d'ha bitants el fan els ajuntaments;abans es renovava cada cinc anys. AI llarg del temps ha variat la info rmacióque conté. Normalment dóna dades sobre els noms icognoms dels habi tantsd 'un municipi,el domicili, l'edat, la po blaciód 'or igen, el nivelld'lnstrucdó.taprofessió, etc . Actualment. amb I.a informatització la re novació és cant nua.

Pob lació de d ret Són els verns" m és els domicil iats" .

Població de fet Son els transeÜ"lts· més els residents" .

Regist re Civi l: És la insti t ució que s'encarrega d 'enreg istrar els naixements,matrimonis i defuncionsd'u n municipi. Els reg istrescivils es van crear el 1870i són a càrrec delsjutges de cada població. Recullen en llibres diferent sdadesreferides al dia i lloc del naixement, matrimoni i defunció d 'una persona, elsnoms i la professió dels seus pares, així com la proced ència.

Reg istres parroq uials: Són els reg ist res dels baptism es, matrimoni s idefuncionsdelshabitantsd'una parròquia. Elsfan elsrectors.Esvan començara fer obligatorisa partir del segle XVI. Donen informacionssobreelshabitantsd 'una parròquia.

Residents: Eren les persones que s' in scriv ien en el padró municipald 'habitants. Fins al 1985 esclassificaven en veins" i domiciliats",

Su sexo o sus labores: ~s com s'anomenava la professió de mestressa decasa en els primers padrons d 'hab itants.

•

Taxa de mortalitat:Nombre de defuncions

Població totalX 1000

TranseCl1t Segon s la llei eren els q ue per circumstàncies es trobaven v ivinten un municipi que no era la seva residència habitual i es registraven en elpadró municipal d 'habitants. Des de l'any 1985 aquesta classificació hadesapareg ut.

Ve t En els padrons d 'habitants del segle XIX I p rim eres d ècades del XX elsveïns eren només els caps de familia i els fill s majors d 'ed at emancipats.Segons aqu esta definició les donescasadesno eren veïnes, com tampoc hoeren els fills no ema nci pats, que eren domiciliats.Posteriorment, fin sal 1985,eren veïns tots els espanyols majors d 'eda t que residien habitualm ent alt erm e municipal i estaven inscr its en el padró municipal d'hab itant s -enaquest cas nomésen restaven exclosos els menorsd 'ed at i els estrangers. Apart ir de l'any' 98S s6n co nside rats veïns tots els inscrits en el padró m unl­cipal d 'hab it ant s,

•

íS--------------­--------~

Breu història de les fonts demogràfiques d'arxiu

Uegeix la breu història de les fonts demogràfiques d'arxiu I fes un esquema teninten compte: la institució que la crea, el segle en que apareix l la finalitat.

INSTITUCiÓ NOMDELA FONT SEGLE FINAlITAT

•

Institucions com l'Estat o l'Església sempre hanmanifestat un gran interès per saber amb quantsslbditso fidels(segons el cas) podien comptar. ~sper això que de seguida es van adonar que caliabuscar formes per tenir recomptes de la població,encara que fo ssin aproximatiu s.

Durant els seglesXIVal XVIva aparèixer a Catalunyaunafont força original. Es tracta de l registre de focs.Els fogatges no són alt ra cosa qu e uns impostosex traordinaris que servien per suf raga r lesdespeses de ras corona i del pa is, i que havia depagar cada foca cap de casa habitada. En el segleXVIII, els impostos ja es cobraven per veïns -capsde fam ña.Tamb éva ser llavorsquan van aparèixerels prim ers censos d 'habitant s.

L'Església catòlica, per la seva banda, i at ès qu e aEuropa li havia sort it u n com pe t idor: e lprotestan tisme, va haver d' increm enta r els seusesforços per conèixe r m illor els seus fide ls.Per això,a part ir de la primera mei tat del segle XVI, va ferobligatori que totes les parròquies reg istressin elsbaptismes, els matrimonis i les defuncions.

l 'e stad ística es va consolidar durant la segonameitat del segle XIX alhora que ho feien els estats.Per estudiar la població absoluta d'èpoquesanter iors. hem d'utilitzar documents fiscals. noestad ístics. és a dir. documents que serveixen percobrar impostos però 00 per recomptar o conèixer les caraeter ístiquesde lademografia; aix ò ta que aquestes fonts tinguin certes limitacion s amb vistaa estudiar la demografia, perquè sovint oculten dades reals. En aquellmoment. durant el segle XIX, va haver-hi un important creixement de lapoblació, motivat per l'augment significatiu de l'esperança de vida per, en­tre altres co ses, les millores introduïdes a la higiene i l'agricultura, i perquèinicialment el nombre de naixements es va mantenir alt . A partir de llavors,

Fuldel libre óbitsodedeiunOons de la

PiJ"óqui.d de 5.int F€'iude~'711

els estats -directament i indirectament, a través dels ajuntaments- vancomençar a exercir de forma clara el seu caràcter controlador, per mitjàde 'acreació dels registresmunicipals pr imer i del registrescivilsdesprés. Tambéa part ir de llavors van néixer els padrons municipals d'habitants. a càrrecdelsajuntaments, i elscensosgenerals.fetsper l'Estat.

les fontsestadètiques serveixen als estats per conèixer la població sobre laqual governen i poder incidi r millor sobre ella quan ho creuen oportú, Perexemple,amb incentius per l'augment de la natalitat quan la pob laciód6namostres d'envelliment.

1. 1.Mancances de les fonts demogràfiquesAbans de comença r a treballar una font demogràfica, és importantconèixer -la.S'ha de saberque com més antigues menys rigoroses s6namb els recomptes. Altres vegades presenten mancances importantsper la manera en què es recollia la info rmació. Per aquesta raó s6nmolt útils les indicacions que ens puguin fer els arxivers i arxiveresabans de començar a treballar .

1. 2.Una eina per als ciutadans i ciutadanesLadocumentadòestadstica, tot i ser elaborada des del poder i per alpoder, pot ser també una eina per fer valer drets ciutadans; hi hadiferents exemples respecte d'això:

1. Lacondició política delscatalans, continguda en l'Estatut, defineixcom a català tot aquell espanyol empadronat en un mu nicipi deCatalunya.

2. Des de la invasió del Sàhara per part del Marroc l'any 1975, elssahrau is han reivindicat reiteradament el dret d'existir com a poblei han sol-licitat que es faci un referèndum que expressi la sevavo luntat de tornar al seu pa is. Per a aquesta consulta es demanaque les persones que ti nguin dret a pronunclar-s'hl siguin elsdescendent s dels hab itants censats en aquest territo ri en l' últimcens que va fer l'Estat espanyol l'any 1970.

3. A mitj ananys noranta, quan el pobl e bosniàfug ia del seu pas ambmotiu de la guerra entre Sèrbia i Bòsnia, els serbis de les fronteresvan destruir sistemàt icame nt la documentació person al qu eportaven els bosnians, com una forma d'aniquilar tot un poble pelfet de no constar en cap registre.

4. Tenir papers permet a una persona poder t reballar i viure en unpa is. Actualment la mig ració estrangera legal i clandestina és undels fenòmens més importants de la població mundial.

Mira de trobar altres exemples en elsque «elspapers»puguin ser útilsper als ciuta dans.

Obrir un debat a la classesobre la importància de tenir papers per fervaler uns drets i sobre la situació dels "sense papers",

•IIIIII

íS--------------­-------_.....:Buscant els avantpassats.Els Saladrigas: una saga familiar.

Per tal d'anar entrant en matèria llegeix la informació que tens acontinuació sobre la fam.ia Saladrigas.

•

A Sant Fel iu encara resta alguna fam . ia que es de­d ica a l'agricu lt ura; un exemple és el cas d'enSebastià 5alad rigas i Molins (nascut el 1953), pagèsqu e pertany a una llarga saga de pagesos que esva n msrel-lar a Sant Fe liu de llobregat a mitjan ,.....segle XIX.Ara.a la vallbaixadel llobregat. aquesta #I

forma de vida és m inoritària. però durant segles J"

va ser la forma de subsistència de la majoria delshabitants d 'aquesta zona . Un d ia. en Joan SalvatSalad rigas (nascut e l 1956l, el seu cos íperiodista .li va fer una entrevista amb motiu del prog rama30 minuts que TV3 va dedicar a la pagesia. lescàmeresel van filmar al camp recol lint tomàquetsI també amb el tractor. Després van marxar totsdos a casa del Sebast ià, al passeig de Nadal. Allàell li va ensenyar una fotografia datada entorn del'any' 908on apareix el patriarca, Joan SaladrigasAragay,amb laseva fam.ia .En Sebastià li va dir: "Hxa't en aquesta fotografia. Sé pel pare que JoanSaladrigas Aragay va veni r a Sant Feliu procedent d 'un municipi de lBarcelonès j ho va fer després de casar-se amb una dona natural de SantAdrià del Besòs. Ellsvan ser els fundadors de la nissaga familiar que arribafin s als nostre s dies: els Saladrigas de Sant Feliu. El nou matrimoni es vainstal-lar a la Carretera, carrer que llavors era en ple procésde creixement:

En Joan Salvat va pensar que seria interessant saber qu i eren i a què esdedicaven els seus avantpa ssats comuns, perqu è era una manera de recu­perar les seves arrels i al mateix temps anar veient quins havien estat elscanvisdesdel segle XIXfin savui. Va recordar que prop de laTorre del Roserhi havia l'Arxiu Històric Comarcal de Sant Feliu de Llobregat, lloc on esguar­den documents dels habitants de Sant Feliu i de la seva comarca quepermeten poder aconseguir informaci6sobre elsavantpassats.Podrien anar­hi a buscar més informaci6 sobre tots ells - va pensar- i allà es van dirig ir.Desprésde preguntar a l'arxivera i deconsultar padronsd'hab itants-llibreson es recullen dades sobre els habitants d 'un municipi- , expedie nts dematrimoni. llicències d'enterrament, fotografies, etc.• van trobar un seguitd'informaci 6. Abans. van saber per la Maria Saladrigas, la mare d'en JoanSalvat. el nom de cadascun dels membresde la fotografia. Els docum entsque treballareu acontin uació són els que van recop ilar el Joan i el Sebastià.

Document I.Lil fdmlioJ5.Jl.JdrigoJsentorn el '908

Segurament que tu podriesajudar-losa conèixer la història de laseva fam . iai de passada fer un repàs de temes i conceptes referits a la demografia ques'expliquen a l'institut. Potser. a lgun dia,a casa teva trobaràs una fotografiadels teus avantpassats i voldràs fer igual qu e els nostres protagonistes:esbrinar qu i són, a qu è es ded icaven. a qu ina edat es casa ven, quants fillstenien les dones, etc.

Fotografia de la fam Uia Saladriga, entorn de l'any 1908Les fotografies, com la de la fam.ia Saladrigas, són una font d'informaci ógràfica molt valuosa. En aquest cas, se'ns mo stra quin és el personatge mésimportant a través de dife rents e lements de la composició. Per exemple,ve iem que la disposició de cadascun dels membresestà mo lt estudiada. Elsfill s baron sestan tots al darrere ie lsdel centre apareixen una mica de costat,mentre que els dels laterals miren de cara a la càmera per tal de ce ntra r lamirada . La filla i nétes (la dona del patriarca ja fe ia anys que havia mort )apareixen assegudes. les més joves als laterals i amb robes de color clar.diferenciant -se de la resta i potenciant encara més el ce ntre de la fot o, onapare ix el personatçe central. La fillagran ocupa un lloc cen tral, seg uramentel que hauria ocupat la dona del patriarca. Els néts apar eixen amb una pos otura més informal,per ò un a cada costat de l'avi, emmarcant-lo encara més.D'altra banda, el marc eleg it per fer ta fotografia no té cap elem ent qued istregui la mirada. És a dirque el fotògraf ha buscat una composició on totens porta la mirada cap al centre.També podem observar que tots port en roba molt curosa, segurament e lsseus millors vestits. Acomençaments del seg le XX fer·se una fotografia eraun esdeveniment molt important, pe r això calia prendre la deci sió ambtemps i quedar un dia i una hora tots plegats amb el fotògraf, la qual cosaen s indica la clara volunta t de perpetuar una imatge.

Aquesta fot ogra fiaensmostra e l patriarca Safadriqas, orgullós de la nissagaque havia començat a Sant Feliu, uns quants anys abans.

Per curiositat...Busca una fotografia an tiga de grup de la teva famiia i mira d'esbrinar quines persones apareixen ,quan està feta i amb motiu de qu è.

•

Fif(fJ-,J.--------------­

--------~

Les migracions

El personatg e central de la foto. Jua n Saladrigas Aragay, és el re besavide ls cosins Joan Salvat i Sebastià Saladrigas (docume nt núm. 1). No vanéixer a Sant Feliu. Sicon sulteu e lpadr6 de l'an y' 886. que recu llles da desde ls habitant s del 1885 (document núm. 2), podreu esbrinar el llac on vanéixer. En con cret heu d 'anar a la casella NATURALEZA

•

· On va nàixer? .

També pod reu saber quin any van venir a viu re a Sant Feliu ell i la sevadona - recorde u que el padró conté les dades de l ' 885.

· Qu in és el nom de la seva dona? .

· En quin any es van t raslladar a v iu re a Sant Feliu ? .

· Qui na edat tenia el mat rim oni quan va arriba r a Sant Feliu ?

Hauríeu d e sab er qu e ...

En aquells anys. a mitjan segle XIx' molts pagesos es van ínstal-lar a SantFeliu. perquè després de la construcció del canal de la Infanta . que va permetrel'extensió de l'agricultura de regadiu. van cré ixer molt les hectàrees de terradedicades a aquesta activitat. L'agricultura era la forma de vida de la majorpart dels habitants del municipi de Sant Feliu i d'altres de la vall baixa delUobregat. Avui. però, ha disminuït molt el nombre de pagesos i d'hectàreesocupades per l'agricultura. per donar pas a la localització d'empreses. de viesde comunicació i d'habitatges.

\

PADRONDE HABITANTES

\ 11 .'\11'(" 1lf\1<1\'11

\\n h.'! .-~

Document 2.Padró munici­pal d 'habitantsde 1886. que

recull dadi's di' 1885

Per curiositat...

Si volguéssiu saber quina era la procedència delshabitants de SantFeliu o de qualsevol altre mun icipid'un any determinat, l'any 1900 per exemple, quina font haur íeude con sultar?

Recordeu quina és la casella en què apareix la informació sobre el lloc de naixement delshabitantsd'un municipi?

...................................................................................................................................................................................................

Si us hi heu fixat, la font que heu estat con sultant fin s ara es diu padró municipal d'habitants. Arafarem una anàlisi més detallada d'aquesta font, una de les fonts demogràfiqu es d'arxiu mésimp ortant s. Per fer-ho, consulteu el glossari i contesteu les preguntesque hi ha a cont inuació. Partde la informació la trobareu en la breu història de lesfonts demogràfiqu es d'arxiu.

· Quan està fet i on? .

·Qui el fa i per què? ..

· Hem comentat abans, en el capítol sobre l'evolució de lesfonts, que inicialment la documentacióque ens permet estudiar fa demografia era de tipus fi scal. Després, ja en el segle XIX, va néixerl'estad íst ica i els documents es van fer per recomptar la població. AI principi es regi strava mo ltpoca informaci ó.En aque st padró d'habitants (document 2) s'inclouen molt poques dades. Quines dades s'hirecullen?

· Enquin cas apareixen tesdones com a caps de fam nia, ésa dir, com a jefe? _ .

• Per tenir més informació sobre Sant Feliu i poder imaginar una mica millor com era la societat ambla qual es va trobar la famftia Saladrigas en arribar, demaneu consultar el padró -perqu èel queteni u reproduït només ésun fragment- i feu una ll ista amb els llocs de naixement delshabitantsdeSant Feliu de l'any 1886 i localitzeu-los en un atle s. Comenteu els resultats tenint en compte laproxim itat i la llunyania del smunicipis de procedència, si hi havia estrangers i si venia molta gentde fora. Establiu una comparació amb la realitat migratòria d'avui .

•II

•

F~

~J-.,!.--------------­--------~

La na ta litat

En la fo tografia pr incipal de la famil ia Saladrigas apareixen sis del set fill snascuts vius que va ten ir el matrimoni de Josepa Ramisa Clapés amb JoanSalad rigas Aragay.

Enel padró de l'any 1886 -que conté dades del 1885- apareixen inscrits sisfill s. (Sembla que la primera filla ja no vivia amb els seus pa res, però tambésurt en el padró.) Esbrineu el nom i "any de naixement de cadascun d 'ell s ide la mare per poder saber l'edat que tenia la mare quan van ten ir lloc els

naixem ents.

mare 1r. filVa 20. fil Va 3t . filV. 4t. fill!a Sé. fill/. 6è. fill/.

Noms

Any de nai xement

Edat de la mare -

Hau rie u de saber q ue.. .

TOl i que l'edat de les dones a l'hora de casa r-se variava d'acord am b la situacióeconòmica de cada moment. sovint, fins ben entrat el segle XX . ho feien enedats primerenques i co mençaven a tenir fill s de seguida . La mancad'an ticonceptius moderns, les creences religioses i els hàbits culturals, entrealtres raons, feien que en tinguessin molts fins al final de la seva fertilitat.També hem de tenir en compte que la necessitat de braços per treballar alcamp, que era l'activitat principal en aquells temps a Sant Feliu i altres poblesde la comarca , feia que fossin freqüents les famílies nombroses . Cal afegir queno tots els fills arribaven a grans; però d'això . en parlarem més endavant enl'apartat de la mortalitat.

Per curiosita t."

• Podeu comparar la situació que hem descrit amb el nombre de fill sque tenen avu i dia la majoria deles fam j les. aixlcom les diferències d'edats de les mares a l'hora de tenir els seus primers fill s.

· Nom bre de fills per dona ara (per terme mitjà) __._.__ .__.. ._ _..__ " _ .

• Edat de les mares quan tenen el primer fill o fi lia _ .

· Enumereu tres raon s com a m inim que expliquin el descens de la natalitat avu i ..

Tam bé hau ríeu d e saber que..•

Per conèixer el nombre de fills exacte ha uríeu de revisar les llicenciesd'enterrament . perquè no era genseslrany que algunsmorissin de petits . abansde quedar reco llits en algun padró . que com sabeu . es feien cada cinc anys.

•

~--------------­-------_.....:La nupeiaIitat

Mentre els co sins Joan Saladrigas j Joa n Salvatremenaven papers a l'A rxi u per tal d 'ana rcomponent el puzle de lsseusavantpassats, vant roba r uns full s que feie n refe rència alscasaments de dos dels fitis mascles del seurebesavi. Enconc ret de Joan Saladr igas Ramisa idel seu germà Sebastià, aq uest últim, besavicomú de tots dos.

Si llegiu les declaracions o certi ficacions dematrimon i canònic presentades al ju tge munl­cipa l (documents núm. 3 ¡ 4) pod reu esbrina rquants anys tenien ells i les seves do nes quan esva n casar, o n ha vie n na scut i les se ve sprofessions. Observareu que a les dones no elsconsta la professió.

,..

j."

"

•

.1......

,,

///

/;..." .%/. , ~ '1.. "",.. ,

'" J~-r ,~..~ 6 .~4

I 1:, ../ -r... ,

Oocume-nt3.M.Jrrimon;CiJnÒllÍC ' 884

•

Nom Edat Professió Lloc de naixement

Joan Saladrigas Rami sa

Dona:...............:.........................

Sebastià Saladrigas Ramisa

Dona:.........................................I

" .,..,

Docummr4.Mdtr!mon¡c~n Óllic 189'

u._ol .. lo... " ...,..-....~ ..,-"'. _..

•

Hauríeu de saber que..•

L'eda t dels ma trimonis estava en funció de la situació econòmica de les famíliesi del moment. Quan aques tes eren riques. es casaven més joves que quantenien menys possibilitats. Si es casaven grans disminuïa el nombre de fillspossibles de la pa rella.

Fff

FfK(ff-,A..--------------­-------_-:

La morta litat

· Observeu la llicència d 'en terramen t de Joaquim Salad rigas llepart(documents n lm. 5 i 6 )

· Quina va se r la causa qu e va ocasio nar la seva mort ?

· Quan te mps va viure? La seva mort es pot co nside rar dins lamorta lita t infant il?

Per qu è? .

Joa n Saladrigas Amig6 va ser un de ls molts Salad rigas de Sant Feliu.Malauradament va morir molt jove.

• Siconsu lteu la ll icència d'enterrament (documents o li'n . 7 i 8) podreuconèixer l'edat que tenia qu an va mor ir i la causa de la seva mort

Hauríeu d e sa ber que...

Dosanys més tard, el 1902. els seus pares van tenir un altre fill. que tambées va dir J oan. Enaquelltemps era freqüent donar a un nen acabat de néixerel mateix nom que el d 'un altre desaparegut poc abans . L'elevada mortalitaten les primeres edats feia que els nens no es consideressin éssers únics. ambuna identitat pròpia. i que hi hagués aquest costum de donar el mateix noma un altre nen nascut posteriorment . Tampoc era estranya la mortalitat in­fantil -abans de complir un any- o la mort de les dones en el part . Semblaser que la manca d'higiene n'era una causa molt important.

Per curiositat

PllUII[11mrua KlI.IU¡T

t.r E'} I ~· I· I"''' Io:'V I I .

-- -.__.-.. ""' ~

DocumentS ;6.

Documenrli8

..! ...._~-_ •• _ ...,.,. ..............

-=:-.

•

· Quines persones signe n e ls documen ts a nter iors? .

· Aqu iva n adreçat s? .

· Per q uè es fan aques ts documents? , ,., " ..

. Quantes autoritzacio ns van necessita r els familiarsd 'aqu esta persona pe r poder-lo enterrar?

• Si vo lguéssim esbrinar quineseren les causes de la mortalitat de l'any 1900, quina font util itzar íem?

Quina alt ra informació podr iem obteni r d'aquesta fon t? .

També ha uríeu d e saber que ...

•

Fa un segle i escaig. la mortalitat era força mès elta que ara. Moltes malalties.avui pràcticament eradicades o perfectament curables, eren causa de defuncióperqu è la medicina estava molt me nys desenvolupada que avui. Moltes a ltrespersones no tenien una alimentació completa. i ja se sap que quan mengempoc i malament som més vulnerables a les ma lalties. La manca d'higiene eraun altre dels problemes greus que ocasionava moltes morts. Ternbè es vandonar molts casos en què la mortalitat creixia de forma desmesurada percauses extraordinàries com eren les epidèmies. Hi va haver moments enquè les ep idèmies podien arribar a delmar més de la meitat de la població:durant el segle XIX al Baix Uobregat hi va haver dues epidèmies de còlera.als anys 18 54 i 1865 .

De mica en mica aquesta situació va anar millorant. fins que la població deSant Feliu i d'altres pobles del Baix Uobregat va anar creixent de formasignificativa. Tot i això. encara ara hi ha malalties i epidèmies que causenmoltes morts. com. per exemple. la sida. sobretot a Àfrica. on elsseus efectesestà delmant la població de tot un continent

Oocumenr9f Jtad isrk a de /'epidemiiJdecólefiJ

Per curiositat...

· Observeu aquesta esta dística sa nit ària (docume nt núm. 9) on hi ha informació de la mortalitatext raord inària de l'a ny 1865 i contesteu les pregunte s següents :

· Quantes persones es van ve ure afectades per l'epidèmia de còlera?

Desglosseu la informac ió per sexes , .

• Quant te mps va durar aquesta epidèmia? .

· Calcu leu la taxa de mortal itat d 'aque st s seta nt a d ie s teni nt e n compte q ue la pobla ció e raa proximadament de 2.400 ha bitants.Creieu q ue va ser especialme nt greu l'ep idèmia? (Veg eu la fórmula de la taxa de mortalitat en elglossarLl

(CH------ - -- --- - -­

-------~

Tipologia de fam Oies

• Observeu el padró municipal d 'habitantsde l'any 1886 (document n!in. 2): amb qui viv ia el patriarcade la fam .ia Joan 5alad rigas Aragay?

• Qu in parentiu t enien amb el cap de fam lia ?Heu de saber que l'expressió .p. que apareix en la casellaDependencia con el cabeu de familia alcostat del nom de Rosa PascualColl. vol d ir filla pol t ica

· Creieu que es t ract a d 'un tipus de famlia nuclear o extensa? __ _.. _ ..__.

• Avu i d ia. existeixen ga ires tamêies extenses?.__.._ _ _ __ .

Document]Ff.JgmenrdelpadrÓ

munieifUId 'h..,bit;tnfs del'886oJmb~df' 1885

Hau ríeu de saber q ue.. .

_~_~-ècP~A.-.DR lN lIR HAWTAN

- - I

•

La família nuclear composta només dels pares i fills que habiten en un mateixacasa és relativament recent -en molts indrets de l'Europa occidental es vaestendre durant el segle XX. Anteriorment era habitual que diversesgeneracionsvisquessin plegades en una mateixa casa. Això era especialment freqüent tantentre les famílies nobles, que viviend'un patrimoni coeo ú. com entre les famíliespageses més pobres, que necessitaven les xarxes de solidaritat familiar per talde subsistir. corn per exemple. els pares quan eren grans i ja no podi€n treballari guanyar diners. havien de viure amb algun dels fills. Era la manera de garantirla vellesa. perquè temps enrere no es cobraven pensions de jubilaci6. de viduilat.d'orferder .;

~----- -- -- -- -- -­-------_....:L'estructura de la pob lació

.

I O----=-=:J t T_O:~

-- [~

1-·..---- rr--'---'-"-.l...LL---'--.cL.JLL J

El document que ara treballa rem va se rvir als cosinsinvestigadors per poder fer-se una idea més completaso bre les feine s q ue feie n e ls sa nt fe tiue ncscontemporanis als seus avantpassats i pe r saber q uinaera l'est ructura de la població en aquells moments.

Es tracta d 'un resum del padró d'habitants de Sant Feliude l'any 1862 (document nlm. lO). En aquesta data lanissaga del s 5aladrigas feia poc que s'havia establert aSant Feliu j ja tenien e ls seus dos primer s fill s.

· Observeu e l document i esbrineu quants habitantstenia Sant Feliu l'any 1862

Per curiositat...

· Creieu que la cons ulta d'un seg uit de documents comaquests resultaria útil per tal de saber com ha anatevo lucionant la població total de Sant Feliu? Document '0

Resum de les eMules díns<fipció

Aneu a tes caselles corresponen ts a Ctssiticsción por edades i agrupeu per separat els hom es i les• dones en grups de cinc en cinc anys. El primer grup hau rà de ser de sis per ta l de poder indoure-h lels nens i les nenes que no arriben a l'any. Ara ja teniu la informació prepa rada per fer la piràmided 'edatsde l 'any 1862 de Sant Feliu . Un cop ta ti ngueu feta. come nteu-la, tenint en compte com és labase. el vèrtex . si es t racta d'una po blació jove o vella, di ferenciant els hom es i lesdones si escau.Compareu el resum d'un padró actua l amb aquest i establiu diferències a to ts els niveils (forma,

III

•

· informació recollida, etc.l, El resum actualel podeutrobara http://www.idescat.es(webdel ·lnstitutd'Estadistica de Catalunya).

--- - - -- - - --------------- -

- - - - - - ----_.__._._---_._------- - - - -

•

F~

(CH--------------­

--------~

Les act ivitats econòmiques

Conti nuem dibuixant les característiques del moment i la societat delscontempo ranis dels primersSalad rigas de Sant Feliu.

Per curlositat...

Ara e ns fixarem en les fe ines més habituals de l'èp oca i ho farem amb e l re sum de les cèd ule sd'inscripció de l'any 1862, és a dir, el resum del padr6 municipal d'habitants (document núm. 10).

· Siobserveu el tot al d 'aquest apa rtat tenim la població activa respecte de la pob lació total.

· Total de poblaci6 act iva ocupada (haureu de descomptar els retira ts de l'exèrcit , els matriculatsde l'armada, els escolars, els estud iants. els pobres de to ts els nivells i els imp ossibilitat s).

· Població to tal absoluta .

· Perce nta tge de la po blació act iva respecte al total de població .

· Ara classifiq ue u la població act iva pe r secto rs i calculeu el perce ntat ge de cada un d 'e ll s.

· Secto r primari Percentatge .

· Sector secundari Percentat ge .

· Sect or terciari Percentatge .

· Observe u la part icipació de les dones e n le s diferents fe ines icome nteu-ho .

• Feu un a e nque sta ent re els vos t res companys per ta l de conèixer qui nes fe ines fan els se us pare s.Classifiqueu-les per sector s i compareu-les am b els percenta tge s q ue heu ca lculat.

· Nombre de person es co nsultades .

· Nombre de pe rsones del sec to r p rimari .

· Nombre de pe rso nes del secto r secundari .

· Nombre de persones de l sector terciari .

Hauríeu d e saber que.. .

Molles dones treballaven dins la unitat econòmica familiar. ja fos al camp. a labotiga o bé desp rés a la fàbrica. i no constaven com a ¡:x¡bIaci6 orupada.Aquesta és una de les limitacions que tenen les fonts estadístiques.

Per cunosttet...

• La informació so bre les diferents feine s de la població de Sant Feliu d 'aquesta època també

l'hau ríeu pogut trobar e n una altra font. Quina ? _ _ __.

• Observeu un altre co p el padr6de "any 1886 i d igueu què apare ix en l'apa rtat corresponent a la

professió de les dones .

· Mira al glossari (fitxa 11) q uè vol dir «su sexe» .

...................................................................................................................................................................................................

F~

•

iS--------------­________-l

La informació oral

•

Després de recollir les dades sobre els seus avantpassats, en Joan i enSebastià van demanar a la Maria Saladrigas que completés la info rmacióque tenien amb els records que lihav ien transmès els seus pares. Aquestés un fragment de les seves paraules:

•llegeix el text i toma a observar ta fotografia de tota lafam.ia (document 1)

~EI meu pare m'explicava que el besavi Joan Saladrigas Aragay, el funda ­dor dels Saladrigas de Sant Feliu. era el que havia plantat els pins de lafinca de can Nadal.que encara es conserven al parc i al passeig dels Pins.La fam.ia vivia llavorsa la Carretera. tres cases després del que de sprés vaser la fàbrica de l'Alumini. Els avis Sebastià i Francisca treballaven demasovers de can Maginàs. però l'avi Sebastià va morir molt jove, quantenia uns 40 anys; això va fer que la meva àvia, que tenia cinc fills , haguésde tirar endavant la famña, però no ho va fer sola, sin6que va tenir l'ajutdel besavi Joan. Tots van anar a viure a casa del besavi , a la Carretera .Els homes de la familia eren pagesos però no tenien propietats. El meupare, l'Andreu, que també surt a la fotografia (Document l l, havia estattreballador de la fàbrica de productes quínics Pere Alvarez, però quan esva casar amb la mare, Anna Mayol, va canviar de feina i es va fer pagès,perquè ella tenia una vinya i un camp. El pare també anava al me rcat aBarcelona a comprar ous i avi ram, productes que l'àvia després venia a laparada que tenia a la plaça del mercat......

Per curlosltat. ..

Com pots veure, la història oral ens ajuda a completar i a interpretar lesdades que tenim i ens dóna informació que no surt en els documents.

Segurament que tu , consultant documents semb lants als que has vist irecollint el testimoni dels teus avis i pares, pots reconstruir també la històriade la teva familia. No creus que podria ser interessant?

Recull informació oral sobre els membres de la fotografia familiar quehas triat al començament i mira d'esbrinar a què es dedicaven, quantsfill svan temr.d'on procedien, etc.

............._ _ _.._ _ __ _ _..

..._ _ __.._ _ _..__ _ __.__ _-_._--_.__.._.__ .

Ld Mdrid, rodrede Joan Sa/vat i elJosep, pere del Sebdstià.e/1 918

ElSebdstiaSa/adril}dsMolinsd 'escolara fifld/S de la dècada

delscinquanta

El Jodn5dlvilt 5dfddrigilsiIt'escolilelcurs 1961 · 1963