Categoria, estructura i funció Bases conceptuals per a l’estudi

d’una sintaxi romànica

a cura de Joan Manuel Pérez i Pinya, professor de llengua catalana i literatura

IES Ramon Llull

RELACIONS SINTAGMÀTIQUES

RELA

CIO

NS

PARA

DIG

MÀT

IQU

ES La professora trenca el butlletí

La meva senyo destrossa les notes

Aquella docent esmicola les qualificacions

L' ensenyant esquinça la papereta

Aquesta mestra trosseja els resultats

Una instructora esbocina la puntuació

Alguna pedagoga esbardella la butlleta

La nostra preceptora desfà la cèdula

Certa educadora fracciona l' extracte

La verticalitat

dels paradigmes

Categoria • 1. Cadascuna de les classes a què poden reduir-se els objectes del

coneixement. || • 2. Cadascun dels grups o graus en què es poden classificar

diferents objectes, segons llurs diverses propietats o llur importància. [DCVB]

• 1. FILOS 1 Cadascuna de les classes més generals a què poden

ésser reduïts els termes o els conceptes. || • 2. Cadascun dels grups en què hom pot classificar diferents

objectes atenent a una propietat, a una condició, etc.

Exemples: una categoria gramatical (Substantiu, adjectiu...)

una categoria estructural (Sintagma Nominal, Sintagma Verbal...) una categoria funcional (Subjecte, Predicat, Complement, Suplement...)

Des d’un punt de vista lingüístic 4 LING 1 Conjunt d’unitats que pertanyen a una mateixa classe.

2 categoria buida En gramàtica generativa, categoria sense contingut fonètic però amb trets de persona, nombre, gènere, cas, etc. [el·lipsi]

3 categoria gramatical Categoria que caracteritza els morfemes flexionals que acompanyen les unitats lèxiques d’acord amb determinades característiques com el gènere, el nombre, el temps, etc.

4 categoria lèxica Categoria que caracteritza les unitats lèxiques d’acord amb determinades propietats formals i funcionals, com ara la possibilitat d’aparèixer en els mateixos contexts sintàctics o les característiques morfològiques o semàntiques. [DGLC]

Per tot plegat, comprovam la relació que hi ha entre el terme categoria amb el de classificació de les peces limitades que componen cada subsistema del sistema lingüístic (fonològic,

morfològic, sintàctic i lèxic): la verticalitat de la tria dins un paradigma.

1. Per exemple dins l’òrbita de la categoria nominal distingim: Paradigma gramatical o classes de paraula

Paradigma estructural o classes de sintagma

Paradigma funcional o classes de funció

1.SUBSTANTIU - Lexical - Morfològicament variable

SN (Sintagma Nominal) Subjecte (S) Predicat nominal (PN) Complement directe (CD) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO)

2. ADJECTIU - Lexical - Morfològicament variable

SAdj (Sintagma Adjectival) complement del substantiu (SAdj o CN) predicat nominal o atribut (PN o Atrib) complement predicatiu (CPred)

3. ARTICLE - Gramatical - Morfològicament variable

Det Component possible d’un SN

Com a Det. dins el SN

4. PRONOM - Gramatical - Morfològicament variable

Representen en cada cas: SN ~ SAdj ~ SPrep ~ SAdv

Respectivament, com a nucli d’un SN, d’un SAdj. o d’un SAdv. Subjecte (S); Predicat nominal (PN); Complement directe (CD); Predicadiu (CPred.) Complement indirecte (CI) Complement preposicional d’objecte (CPO) Complement del Nom; Circumstancals...

2. I dins altres àmbits de la seqüència expressiva, distingim:

5. VERB - Lexical - Morfològicament variable

SV (Sintagma Verbal) Com a nucli del Predicat o SV Dues natures essencials: Predicat (verbs de predicació completa) Còpula (verbs relacionals de predicació incompleta o sense contingut semàntic o desplaçada cap a una atribució)

6. ADVERBI - Lexical o gramatical - Morfològicament invariable

element d’expansió SAdv (Sintagma Adverbial)

Complement Circumstancial o Modificador Com a nucli d’un SAdv. (CC) Com a modificador d’un nucli de SAdj. o d’un SAdv. (Mod)

7. PREPOSICIÓ - Gramatical - Morfològicament invariable

partícula relacional Sprep (Sintagma Preposicional)

Com a nucli d’un SPrep. Prep + SN

8. CONJUNCIÓ - Gramatical - Morfològicament invariable

partícula relacional Nexe interseqüencial

Element relacionador, o també dit connector, entre els segments o les seqüències lingüístiques implicades. Són coordinants o subordinants

9. INTERJECCIÓ • Pròpia ~ gramatical ~ invariable • Impròpia ~ lexical ~ variable

Element extraseqüencial Sequència independent o bé interpolada que introdueix estats afectius del parlant.

Constitueixen expressions aïllades no matisades funcionalment

Font: IEC

Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez]

Exercicis: 1. Localitzau totes les classes de paraula

diferents que integren la seqüència expressiva d’aquest decasíl·lab del poeta eivissenc.

2. Distingiu entre cadascun dels nivells lingüístics que s’han classificat abans en paradigmes.

3. Des d’un punt de vista constitutiu, la seqüència és una oració o bé formula tan sols una expressió?

Vers l’ordre i la follia dels estels

Cat. gram. 7 3 1 8 3 1 7/3 1 Cat. estruc. Prep det + N det + N det + N

Cat. estruc. + SN 1 SN 2 Prep + SN Cat. estruc. SPrep. [Complement Cat. Func. del nom o Adjacent] Cat. estruc. SPrep. Cat. Func. (Complement Circumstancial ...) -------------------------------------------------------------------- • És just una expressió, ja que no exhibeix ni pot inferir-se l’estructura oracional sencera

O SN (S) + SV (P)

Clau 1 (fem servir la numeració del paradigmes anteriors):

L’horitzontalitat de les seqüències expressives

Estructura

• 1. Distribució i orde de les parts que componen una totalitat.

• 5 LING Conjunt d’elements que constitueixen el llenguatge entès com una unitat orgànica (o una seqüència expressiva). [DGLC]

Exemples:

Vers l’ordre i la follia dels estels. [Marià Villangómez]

De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany:

[ J. V. Foix]

Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames a la fosca.

[Bartomeu Rosselló-Pòrcel]

Advertiu la linealitat del discurs, la manera com tota seqüència necessita

d’una ordinació per fer efectiva la comprensibilitat, sota uns patrons organitzadors o pautes sintàctiques

Exercici: 1. Tornem a insistir: des d’un punt de vista

sintàctic, les seqüències anteriors fan oracions o bé formulen tan sols expressions?

2. Reduïu-les a totes quantes unitats catego-ritzables segons l’esquema anterior.

Forma i funció En llengua no hi ha substàncies,

hi ha formes «o valors»: de manera que

només podem analitzar les seqüències lingüístiques

(paraules, sintagmes, expressions, oracions), és a dir les seves peces i les seves actuacions concretes «o funcions»: dins aqueixa linealitat del discurs.

La funcionalitat real

• Actualment les definicions gramaticals han passat de ser categòriques o lògiques, a

esdevenir més aviat funcionals. • Les peces prenen la funció que els

correspon per context seqüencial i no per la seva adscripció categorial.

• De fet, sovint hi topem el fenomen de la transposició de categoria o

transcategorització.

Exemple:

• De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany.

En el decasíl·lab foixià, just allà on comença el segon hemistiqui, topam amb un SN de constitució curiosa.

Gramaticalment, un article masculí apostrofat a un adjectiu qualificatiu masculí que, òbviament, actua en la posició habitual d’un

substantiu, és a dir, com a nucli d’un SN.

Aleshores deim que s’ha nominalitzat o substantivat, això és l’adjectiu ha transcategoritzat o

ha transposat la seva categoria. Actua com una altra. Per tant, allò que compta no és la seva categoria natural, sinó la seva

actualització en categoria funcional.

Notau, contràriament, com el segon “estrany” actua com a nucli d’un SAdj. que, dins una seqüència oracional copulativa, fa el paper

d’Atribut.

• De fa mil anys, l’estrany no m’és estrany. La seqüència lingüística és presumptament un fenomen

d’Ocx (oració complexa), perquè inclou dos nuclis verbals connectats. Però sense connexió evident si no és una idea temporal associada a la seqüència principal. Llavors parlaríem de juxtaposició com a mode relacional adherit al concepte temporal subjacent.

La P1 o Pp [Proposició principal], ja ho hem dit, és una oració amb estructura de predicat nominal o atributiu, de manera que, entorn de l’òrbita de la còpula, devem trobar una estructura que representi la funció d’Atribut, i aquí, amb joc literari inclòs, la representa un adjectiu o nucli d’un SAdj. Mentre de l’altra banda de la còpula trobem el SN que actuarà de S. [Subjecte].

La P2 o Ps [Proposició subordinada] és més mala de disseccionar,

perquè tota ella sembla una locució expressiva temporal, les peces de la qual la parla fa ja estona que les hi ha fossilitzat.

Clau 2 (descriurem verbalment les seqüències):

• Tota la meva vida es lliga a tu, com (,) en la nit (,) les flames [es lliguen] a la fosca.

Tornam a trobar-nos davant d’una seqüència lingüística que

expressa un fenomen oracional complex (Ocx), ja que, tot i el·líptic o només suposable per lògica en interpretar-la, s’hi copsa aviat la fórmula comparativa que encalça l’expressió; de fet, hi topam el connector comparatiu més habitual “com”. La P1 lliga “tota la meva vida” a un locatiu, la 2ª persona del singular, l’altre personatge en el poema, i, seguit, se n’ofereix l’espectacle d’una imatge que s’hi relaciona comparativament en la P2.

Clau 3

Per saber-ne més:

Bibliografia

doc. 008_Les categories gramaticals i la seva accidentalitat doc. 008_Aspectes de morfosintaxi doc. 008_Tipus de frases i l'ordo rectus Mediateca

• http://www.ub.edu/slc/autoaprenentatge/gramatik/

• http://www.slideshare.net/guest24e58c/les-categories-gramaticals

• http://intercentres.edu.gva.es/ieslesdunes/scripts/materiales/20/Les%20categories%20gramaticals.pdf

• http://www2.iec.cat/institucio/seccions/filologica/gramatica/morfologia/04CategoriesLexiquesiGramaticals.pdf