Embed Size (px)
DESCRIPTION
Barcelona Central
Citation preview
SI VOL REBRE EL BARCELONA CENTRAL A CASA SEVA, TRUQUI’NS AL 93 588 46 14
www.barcelonacentral.cat
BARCELONÍ, MENSUAL I GRATUÏT - IMPRÈS EN PAPER ECOLÒGIC Maig 2011 Núm. 3
Èxit de la primera edició de la Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona Hereu o Trias
Barcelona, capital de les fires
PÀG 4
NOTÍCIES
IESE, tercera millor escola de negocis del món
El sistema electoral a debat, t’acostem els models d’Escòcia i Alemanya
Barcelona Bridal Week Construmat Saló del Automòbil
BARCELONA PÀG 3
POLÍTICA PÀG 8
SOCIETAT I CULTURA PÀG 11
ESPECIAL ELECCIONSAnàlisi de les propostes urbanístiques de cada candidat
BARCELONA BRIDAL WEEK
Entrevista a Sergio Fernandez Tolosa, autor del llibre Vidas sin límite:“El llibre es ple de missatges motivadors, que poden ajudar qui els conegui a ser feliç”
SAGA EDITORIAL
PSC CIU
BARCELONA PÀG 2
BARCELONA PÀG 6ECONOMIA PÀG 13
PÀG 7
maig 2011barcelonacentral.catOPINIÓ2
Tots a votar La força de BarcelonaEl dret a vot és un dels elements claus de la nostra democràcia. I ho és per diferents raons. La primera, òbvia però interessant de recordar a escassos dies de les eleccions municipals del 22 de maig, és el fet que poder escollir els nostres representants és, en abstracte, un luxe per a qualsevol societat, i en concret, en moments complicats com els que estem vivint, és una necessitat el poder discernir entre les diferents propostes que els candidats a l’alcaldia de Barcelona presenten per resoldre o al menys intentar pal•liar la situació de milers de barcelonins afectats per la crisis econòmica. Tanmateix, hem de valorar que les persones que governaran la nostra ciutat en el proper mandat tindran una tasca complexa per fer compatible el manteniment, i
Barcelona segueix sent un mo-tor indiscutible econòmic del sud d’Europa. La complicada situació econòmica global no ha impedit que, en un marge de temps molt limitat, coincideixin a la nostra ciutat tres fires de referència mundial en el seus respectius àmbits. Construmat, el Saló de l’Automòbil i Bri-dalweek han tornat a deixar palès que la força de la nostra ciutat i el pes de la marca Barce-lona està de pujada. Sectors tan diversos com els representats en les diferents fires troben a Bar-celona els elements necessaris per reunir en uns quants dies els professionals i expositors de referència i atreure a milers de visitants. En paral·lel, i a les portes de la que es preveu una bona temporada turística, els hotelers i restauradors veuen
en alguns casos increment, dels serveis a la ciutadania amb la baixada d’ingressos municipals que estan registrant les arques municipals. Alhora, s’haurà de ser valent i fer mans i mànigues per preparar la ciutat per a la recuperació econòmica i per una sortida de la crisi on la ciutat surti reforçada, i tot amb formules que requeriran més imaginació que diners. És, sense dubte, un gran repte i, per aquest motiu, com a barcelonins hem d’analitzar el fons dels programes de cada for-mació que es presenta en aquests comicis i, en funció dels postres principis i valors, encomanar aquest difícil mandat a la llista que més garanties ens mereixi.
No podem deixar que l’abs-tenció marqui el rumb de la ciutat el propers 4 anys. Barcelona no s’ho mereix.
augmentar la seva feina per la important afluència de visitants que la ciutat està rebent aquests dies. Tenint en compte d’on venim, és bo que una de les activitats claus a la nostra ciutat es vegi beneficiada i reforçada per esdeveniments que es pro-dueixin a la capital catalana. Som tots prou coneixedors de la força de la marca Barcelona, de les connotacions, positives en la seva majoria, que aquesta transmet a la resta del món.
És tasca de tots el seguir cui-dant i potenciant aquesta marca. La societat civil i l’adminis-tració local han de treballar, a poder ser conjuntament, per continuar mantenint Barcelona en l’elit i fer d’aquesta circum-stància el pal de paller per a que la nostra ciutat sigui de les primeres en sortir de la crisi.
Dipòsit legal:B.13481-2011
10.000 Exemplars
Edita:Metropolitana d’Edicions
Escrites, S.L.Director general:
Jesús González MasRedacció:
Guillem GrauJuan Francisco Jiménez
Departament comercial:Octavi-August GrauOsmaidaly Sánchez
Maquetació i disseny:Gianluca Mariana
Tel. 93 588 46 14
EDITORIAL
La 21ª edició de la Barcelona Bridal Week, la plataforma més important del sector de la moda nupcial a Catalunya, s’ha celebrat a Barcelona del passat 10 al 15 maig. Per tercer any consecutiu, ha mantingut el seu lideratge i ha plenat la quota d’expositors amb la pre-sència de més de 235 marques, un 40% d’elles estrangeres. Aquesta edició s’ha celebrat al Recinte Gran Via de la Fira de Barcelona.
Aquesta setmana d’esde-veniments s’articula entorn a les desfilades de la Passarel·la Gaudí Núvies, del dimarts 10 al divendres 13 de maig, per a prosseguir des del 13 fins al diumenge 15 amb el Saló Internacional professional No-viaespaña i la presència dels millors fabricants de moda per a núvia, nuvi, festa, cerimònia i complements.
Els assistents a la Barcelona Bridal Week han estat més de 14.000 compradors professio-nals, amb un percentatge d’es-trangers proper al 60% i d’uns 50 països de procedència.
Itàlia lidera el rànquing seguit de Rússia, Estats Units, Irlanda, Portugal, Mèxic o Romania. Especialment signi-ficatiu és, en els últims temps, l’increment de visitants de paï-sos de l’Est o llatinoamericans
Barcelona Bridal Week es consolida com a plataforma de referència internacional de la moda nupcial
(Brasil) que acudeixen a la setmana de la moda nupcial a Barcelona.
27 prestigioses firmes i disse-nyadorsLa primera de les quatre com-pletes jornades de la Passarel·la Gaudí Núvies comptarà amb la desfilada de la dissenyadora catalana Rosa Clará, el dimarts 10 de maig. Les col·leccions de Pronovias, el divendres 13, tanquen el programa. En aquesta edició, com en els úl-tims anys, s’han pogut veure les tendències que presenten dissenyadors de tota Espanya. Aquest és el cas de Jesus del Pozo, Victorio & Lucchino, Frans Baviera, Piedad Rodrí-guez, Teresa Ripoll, Raimon Bundó, Franc Sarabia, Francis Montesinos, Matidle Cano, Lee Seung Jin, Novia d’Art, Patricia Avendaño, Cabotine by Gema Nicolás, Cymbeline, Sonia Peña o Carla Ruiz.
Amb aquestes firmes i la consolidació de l’assistència, Barcelona Bridal Week es po-siciona un any més com una plataforma de referència inter-nacional i dóna a la ciutat la oportunitat de mantenir la seva presència al sector de la moda després de les experiències de la Bread&Butter i la 080 Bar-celona Fashion.
BARCELONA BRIDAL WEEK
BARCELONA BRIDAL WEEK
A dalt, vista de la Pssarel·la Gaudí Núvies i de la seva concorreguda assistència. A baix, el President de la Generalitat Artur Mas amb la seva dona i la dissenyadora Rosa Clará.
maig 2011barcelonacentral.cat BARCELONA 3
Entre els dies 29 d’abril i 8 de maig de 2011 s’ha celebrat al Parc del Fòrum la 40ª edició de la Fira d’Abril a Cata-lunya, centrada aquest any en el flamenc i els castells. Organitzat per la Federació d’Entitats Culturals Andalu-ses a Catalunya, compta amb el suport de les administra-cions i és un dels esdeveni-ments més concorreguts de la ciutat. /Redacció
Segons l’Enquesta Semestral de Sistemes d’Informació, un 80% dels barcelonins és usuari d’Internet i es connecten a dia-ri. Aquest percentatge és sen-siblement superior al de l’any 1999, quan només un 21% de la població es connectava. D’altra banda, una quarta part de les empreses afirmen uti-litzar les xarxes socials com a canal per donar-se a conèixer, comunicar i interactuar amb els clients. /Redacció
A partir del dilluns 9 de maig, i fins al 22 de juny, el servei de sales d’estudi nocturnes s’ampliarà fins als 22 espais des dels 8 actuals. L’horari d’obertura de les sales serà va-riable, tancant en tots els casos a la una de la matinada. Aquest servei, que funciona des de l’any 2002, és una iniciativa de l’Ajuntament de Barcelona en col·laboració amb el Consorci de Biblioteques de Catalunya. /Redacció
10.000 persones visiten les terrasses dels hotels
40ª edició de la Fira d’Abril a Barcelona
El 80% dels ciutadans de Barcelona utilitza Internet
Barcelona disposarà de 22 sales d’estudi nocturn
36 hotels de la ciutat han participat a la “Setmana dels Hotels de Barcelona”
La primera edició de la Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona, celebrada del 3 al 7 de maig, ha tingut una notable parti-cipació ciutadana. Més de 10.000 persones van assistir gratuïtament a les diferents activitats emmarcades a l’esdeveniment, organitzat pel Gremi d’Hotels de Bar-celona (GHB) amb el re-colzament de l’Ajuntament de Barcelona, realitzades a les terrasses de 36 hotels associats al GHB de la ciu-tat. Durant la Setmana de les Terrasses dels Hotels de Barcelona, la web oficial, www.avistadhotel.cat, va registrar més de 15.000 visites.
La Setmana de les Ter-rasses dels Hotels de Barce-lona, que una acció inèdita a Europa i adreçada a tots els habitants de la ciutat, té com a objectiu promo-cionar i divulgar els espais i serveis que ofereixen els establiments hotelers i, en especial, les seves terrasses. Cada hotel va oferir una proposta cultural especial i diferenciada a la seva ter-rassa. D’altra banda, cada hotel va tenir una proposta gastronòmica, que incloïa un suc mediterrani de cre-ació pròpia. Els hotels van servir més de 3.000 racions de suc durant els cinc dies
REDACCIÓ
HOTEL MAJESTIC
HOTEL MAJESTIC
que va durar l’activitat.Paral·lelament s’ha con-
vocat un concurs fotogràfic, en el qual han participat quasi 300 fotografies, El concurs té tres categories: “A vista d’Hotel”, en la que s’ha premiat la foto realit-zada per Cristina Aragón des de la terrassa de l’Hotel Majestic; “A peu de terras-sa”, en la que ha resultat guanyadora la imatge feta per Cyann Ochoa des de la terrassa de l’Hotel Barceló Raval; i “Capta el moment”, que ha premiat la instantània de Mònica Prats feta a la pis-cina de l’Hotel Ohla durant una exhibició de natació sincronitzada. Cada gua-nyador ha estat premiat amb una càmera de fotos digital, una estada en un hotel de 4 estrelles de Barcelona i un reproductor mp3 Ipod.
A més de la convocatòria del concurs fotogràfic, els habitants de Barcelona van gaudir de diferents activi-tats lúdiques i recreatives a les terrasses dels diferents hotels: recitals d’òpera, ses-sions de cinema o concerts de jazz, blues i bossanova a l’ai-re lliure; narracions sobre els secrets de la ciutat; presenta-cions de llibres, espectacles de màgia, tertúlies literàries i gastronòmiques, o la exhibi-ció de natació sincronitzada a la piscina de vidre, per part de l’equip juvenil femení campió d’Espanya.
maig 2011barcelonacentral.catBARCELONA4
El Liceu va celebrar el Dia Internacional de l’Òpera (8 de maig) amb una jornada de portes obertes. De 10 a 18 h., els barce-lonins van poder contemplar els històrics espais de l’edifici del teatre: el vestíbul, el Saló dels Miralls, la sala principal, el Foyer i els salons del Cercle del Liceu, que es va sumar a la celebració obrint també les seves portes./Redacció
El nou districte econòmic de Bar-celona ha viscut aquest mes una nova inauguració. Es tracta de la nova seu de Bassat Ogilvy, que està ubicada al costat de l’edifici de la Comissió del Mercat de les Telecomunicacions (CMT). El nou edifici, de 4.500 m² ha estat promogut per la inmobiliària Castellví. /Redacció
IESE, tercera millor escola de negocis del món
Bassat Ogilvy inaugura la seva nova seu al 22@
Jornada de portes obertes al Liceu
ESADE, la segona escola de negocis de Barcelona, ocupa la setena posició
L’Instituto de Estudios Superiores de la Empresa (IESE), amb seu a Barcelona, ha estat considerat pel “Ranking Exe-cutive Education” de Financial Times com la tercera millor escola de negocis del món, per darrera de l’HEC de Paris i la Harvard Business School, escola amb la que l’IESE manté estrets vincles des de la seva fundació l’any 1957. Ocupant la setena posició del mateix ranking trobem ESADE, la segona escola de negocis de Barcelona.
Més enllà del ranking general, IESE ha estat considerada la millor escola del món en programes oberts, que són aquells cursos als que pot unir-se un executiu de qualsevol empresa. En matèria de programes a mida, que són cursos dissenyats expressament per una empresa determinada, ESADE ocupa la cinquena posició, dos llocs per davant d’IESE (setena posició).
IE Business School (Madrid), ESCP Europe (amb campus a Madrid) i EADA (Barcelona) completen la representació espanyola al llistat de les 50 millors escoles de negocis d’enguany.
REDACCIÓ
IESE - UNIVERSIDAD DE NAVARRA
FONT PRÒPIA
FONT PRÒPIA
L’outlet elèctric
El subministrament d’energia elèctrica, l’electricitat, per a qualsevol empresa o parti-cular s’ha de considerar com una matèria primera. Una matèria primera imprescindi-ble per al procés productiu, però sense cap diferència respecte la resta de serveis, equips, matèries i components que s’utilitzen per a l’elabora-ció dels nostres productes.
Ben mirat sí que hi ha una diferència, la comoditat, i és que l’electricitat, de la mateixa manera que el gas o l’aigua, ens arriba a casa de manera contínua, sense que l’haguem d’anar a comprar expressa-ment a la botiga. Però a part d’això, res més.Així doncs, i com qualsevol altre matèria primera, peça de vestir, menjar o estri que comprem, tenim l’opció d’es-collir el millor subministrador o proveïdor que hi ha entre els disponibles al mercat. D’em-preses comercialitzadores d’electricitat n’hi ha moltes. Es
pot consultar la llista compler-ta a diverses pàgines webs, com la l’Agència Catalana de Consum, www.consum.cat, i també es pot accedir a l’anàlisi comparativa dels preus, benchmarking, als que aquestes companyies venen l’electricitat, com la més re-cent de la Comisión Nacional de Energía, www.cne.es, on es facilita el comparatiu per als subministraments de menys de 50 kW.Vull recordar, a més a més, que les empreses que ens ve-nen l’electricitat, les empreses comercialitzadores, no són les
mateixes que la distribueixen, les empreses distribuïdores. Les empreses distribuïdores, que no les podem escollir ja que depèn de la zona on vivim, són les responsables de la bona qualitat del servei, i estan sotmeses al control i a la vigilància de l’Administració, i per tant aquest servei serà sempre el mateix sigui quina sigui la nostra empresa co-mercialitzadora. Per això no cal patir per la qualitat del servei, i només hem de triar la que ens vengui l’electricitat al millor preu. En resum, la més barata.
IPAE - Arquitectes Enginyerswww.ipae.es
TON FUMADÓ ABAD
maig 2011barcelonacentral.cat PUBLICITAT 5
maig 2011barcelonacentral.catBARCELONA6
El restaurant Jockey de Madrid, un dels clàssics de la capital, ha reobert aquest mes les seves portes després d’una remodelació, a càrrec d’Ignacio García de Vinuesa, que ha mantingut el seu aspecte clàssic. Jockey va ser fundat durant la dè-cada dels quaranta per Clodoaldo Cortés i ha arribat a ser considerat un dels millors establiments d’Europa./Redacció
La cadena hotelera Be Live està nego-ciant amb el RCD Espanyol per obrir un hotel ubicat en una de les cantonades del camp de Cornellà. L’establiment, que comptaria amb 4.000 m², podria tenir entre 60 i 80 habitacions. L’estadi està molt a prop del WTC Cornellà i de la Fira de Cornellà, a més d’estar ben situat respecte l’aeroport i l’A-2. /Redacció
De la mà d’Habitat Futura, i en el marc de Construmat Sostenible 2011, s’ha celebrat als pavellons de la Fira de Barcelona un congrés sobre sostenibi-litat que ha comptat amb la presència d’importants experts. William McDo-nough, Felipe Pich-Aguilera, Victor Olygay, Antonio Lamela o Jeffrey Sachs han estat alguns dels ponents del congrés. /Redacció
Més de 1300 empreses participen a Construmat 2011
Projecte d’hotel al camp de l’Espanyol
El primer Shape Sustainable Thinking Forum, a Barcelona
Reobre el restaurant Jockey de Madrid
Vuit semàfors de Barcelona amplien el vermell
Tres eixos defineixen el saló: rehabilitació, innovació i sostenibilitat
La 17ª. Edició del certamen ha re-unit entre els dies 16 i 21 de maig a més de 1.300 empreses (directes i representades) amb l’objectiu d’oferir als assistents els productes i les solucions constructives presents al mercat. A l’oferta comercial sectoritzada (maquinària, aïllament i impermeabilització, elements per a mur, façanes i cobertes, prefabricats, informàtica, sanitari, construcció sostenible, paviments lleugers, foc, climatització, energies renovables, electricitat i domòtica, il·luminació, pintura, ceràmica, pe-dra, mobiliari, fusteria, serralleria, protecció solar, vidre, etc.) es suma també un ampli programa de jorna-des tècniques destinat a proposar diverses alternatives.
El saló ha desenvolupat un programa específic de compradors per assegurar la presència a la fira de distribuïdors estrangers amb un elevat potencial de compra, espe-cialment de països emergents com Brasil, Marroc i el centre d’Europa. D’aquesta manera, Construmat es converteix en la la cita clau del sector, aportant reflexió, debat i noves oportunitats.”Construmat juga novament un paper clau per a la dinamització del sector en un context especialment difícil per a les empreses”, explica la directora del saló, Pilar Navarro, qui destaca a la seva vegada la importància que les empreses líders hagin apostat pel certamen. “Volem oferir solucions reals, tangibles, als reptes que
REDACCIÓ
FIRA DE BARCELONA
afronta la construcció espanyola”, conclou.
Amb l’objectiu d’oferir al mer-cat alternatives viables a l’actual situació, l’edició de 2011 s’estruc-turarà al voltant de tres grans eixos temàtics: rehabilitació, innovació i sostenibilitat, considerats pels experts com les vies de futur per la quals hauria d’apostar el sector. Mentre que els visats per a rehabili-tació són l’únic segment que creix, la innovació i la sostenibilitat es presenten com a bones oportunitats de negoci.
Construmat viatja a la XinaFira de Barcelona té previst orga-nitzar l’any vinent una edició del saló Construmat a la capital xinesa, Beijing, gràcies a l’acord a què ha arribat amb el Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internaci-onal (CCPIT, en les seves sigles en anglès). El certamen, denominat Construmat Xina, tindrà lloc els dies 11, 12 i 13 de juliol de 2012 i se centrarà en els materials de la construcció des de la perspectiva de la qualitat i la sostenibilitat.
En aquest sentit, el director ge-neral de Fira de Barcelona, Agustín Cordón, destaca la importància de l’acord aconseguit amb l’organisme xinès que, tal i com explica, “respon a l’estratègia de la institució de do-nar un nou pas en la seva política d’internalització i de promoure la presència de les empreses catalanes i espanyoles a l’exterior, especial-ment les petites i mitjanes”.
Construmat Xina (Quality and
Sustanaible Building Materials) estarà organitzat conjuntament per Fira de Barcelona i la divisió de Ma-terials de Construcció del Consell Xinès per a la Promoció del Comerç Internacional (CCPIT-BM), que compta amb una gran experiència en la gestió de fires dins i fora del seu país. Està previst que la primera edició del certamen, que serà de caràcter anual, aculli 200 expositors locals i internacionals, entre els quals n’hi haurà d’espanyols.
L’economia xinesa és una de les més dinàmiques del món: durant el primer trimestre de 2011 va créixer un 9,7%, molt per sobre de la mitja-na de l’OCDE (2,9%). La Xina és
ART INTERNACIONAL US PROPOSA...
Pintor i gravador, Romà Vallès, nascut a Barcelona l’any 1923, es va formar a l’es-cola de Belles Arts de Sant Jordi. Va ser catedràtic de dibuix, i va donar classes en diferents instituts d’ensenyament. No tan sols ha estat artista o mestre, sinó també pedagog, com autor de diversos llibres. L’any 1959 va ser co-fundador juntament amb Alexandre Cirici Pellicer i Antoni Cumella de l’Escola d’art FAD. Tal com es pot contemplar, l’obra de Romà Vallès neix de les entranyes del més pur informalisme, a mitjans del anys cinquanta, quan manté un estret contacte amb les avantguardes artísti-ques a París, convertint-se en un dels precursors més implicats d’aquest mo-
viment a Catalunya. Des d’aleshores, l’artista aprofundeix en l’abstracció més ferotge i manté un pols constant amb la investigació i la creació plàstica. La seva obra nodreix un corpus, incidint en noves aportacions vers la matèria, l’espai, el gest i el color.A nivell expositiu, la seva trajectòria va començar cap a finals dels anys 50 del segle XX, amb mostres individuals com les de l’Ateneu i el Museu d’Art Contemporani de Barcelona (1959 i 1960 respectivament), o la que amb anterioritat va fer a Madrid, a la sala de Fernando de la Fe (1957). La galeria René Metrás de Barcelona, va acollir al llarg de diversos anys (entre 1962 i 1983) diverses exhibicions de la seva obra, al igual que països com els EE.UU, Suïssa, França o Rosario (Argentina) també hi va realitzar diverses mostres
ROMÀ VALLÈS
Fecha cierre subasta: 19 de Maig a les 18:20
Estimació 4.500 €
www.artinternacional.com
MARTA TEIXIDÓSUBHASTES D’ART I JOIERIAwww.artinternacional.com
avui un dels motors de l’economia mundial i, per tant, un mercat a explorar per part de les empreses espanyoles, que poden trobar opor-tunitats de negoci que compensin la dèbil demanda interna.
El sector de la construcció és, juntament amb les exportacions, un dels principals motors del ‘miracle econòmic’ xinès. Entre gener i març del 2011, la construcció va créixer un 26,7% i, actualment, s’estan construint a la Xina 4.280 milions de metres quadrats, sumant l’edifi-cació residencial i l’espai destinat a oficines i comerços, segons dades del National Bureau of Statistics of Xina.
Per tal d’evitar accidents, especialment col·lisions amb motoristes, vuit cruïlles de Barcelona han ampliat el temps en que els dos semàfors estan en vermell. Les cruïlles modificades han estat: General Mitre/Muntaner, Taquígraf Serra/Entença, París/Muntaner, Aribau/Rosselló, València/Sicília, Diagonal/Sicília, Sardenya/Gran Via, i Ciutat de Granada/Diagonal. /Redacció
maig 2011barcelonacentral.cat POLÍTICA 7
L’anomenat “Model Barcelona” s’ha basat en les transformacions urbanístiques, grans i petites. Com no podia ser d’una altra manera, els candidats a l’alcaldia han presentat les seves propostes de reformes urbanes. Lluny dels plantejaments de fa uns anys, fortament basats en les grans estructures i eixos, les interven-cions que ara es publiciten es centren en els vianants i en la transformació tranquil·la dels carrers existents.
Jordi Hereu va obrir el foc el dia 28 d’abril quan va proposar convertir la Rambla, el carrer més emblemàtic de Barcelona, en un espai gairebé exclusiva-ment reservat als vianants. De manera semblant a l’Avinguda Gaudí, hi hauria dos carrils reservats als serveis, cosa que implicaria la pràctica extinció del trànsit rodat. Paral·lelament, s’impulsaria un pla municipal que convertiria la Rambla en un
passeig cultural de primer ordre. Les reformes urbanístiques cos-tarien uns 30 milions d’euros, xifra a la que s’hauria de sumar la compra de l’edifici del Teatre Principal, que es considera clau per dinamitzar la part baixa de la Rambla.
La proposta, que s’assembla al pla “Del Liceu al Seminari” dels anys 80, que pretenia relli-gar urbanísticament els diferents equipaments culturals del Raval, no va trigar a ser desqualificada: Alberto Fernández-Díaz va con-siderar que el principal problema de la Rambla és la seguretat i que la prioritat és retornar als ciutadans de Barcelona aquest popular passeig.
Ricard Gomà, cap de la llista d’ICV, va presentar les seves propostes en un acte celebrat a la Plaça Letamendi el dia 7 de maig. Gomà defensa rescatar la vella idea d’agrupar les illes de l’Eixample en grups de tres per tres, i aïllar els carrers interiors del trànsit. Això generaria un nou paisatge urbà basat en els carrers
de vianants, fet que permetria guanyar una gran quantitat d’es-pai públic al centre de la ciutat. Aquesta idea, vigent entre els urbanistes des de la seva aparició al Pla Macià (desenvolupat du-rant els temps de la República), ha estat defensada en múltiples ocasions i està cobrant actualitat en el marc de la lluita contra el cotxe al centre de la ciutat.
El candidat independentista, Jordi Portabella, va defensar una àmplia reforma del centre de la ciutat per intentar reduir l’ús del cotxe i aconseguir millorar l’es-pai públic destinat als vianants. Els eixos centrals de la proposta de Portabella consisteixen en millorar les tres places centrals: Catalunya, Urquinaona i Univer-sitat, i repensar la Rambla. Porta-bella no descartaria que es cobrés un peatge per l’accés en vehicle privat al centre de la ciutat.
Les finances de Barcelona, exa-minades pels candidatsUn dels temes més importants d’aquesta campanya han estat
Les propostes urbanístiques dels candidatsREDACCIÓ
les finances municipals, seguides molt de prop per tots els partits. El més crític amb la gestió mu-nicipal és Xavier Trias, candidat de Convergència i Unió, que ha dit que, en cas de guanyar, en-carregarà una auditoria externa. Trias considera que el deute de Barcelona s’ha disparat i que l’Ajuntament està tutelat per la Generalitat, que ha obligat a realitzar un pla d’estabili-tat. Trias és també molt crític amb la despesa en publicitat de l’Ajuntament i amb el cost del nou Museu Blau, que ha supo-sat una despesa de 150 milions d’euros.
Trias defensa un model de col·laboració público-priva-da basat en les concessions i que eviti les privatitzacions. D’aquesta manera l’Ajuntament segueix sent el propietari de les empreses i dels béns inmobi-liaris. En matèria de finança-ment, Trias defensa participar en impostos estatals com l’IVA i considera que una taxa turística és insignificant des del punt de
JORDI HEREU I BOHER (PSC) XAVIER TRIAS I VIDAL DE LLOBATERA (CIU)
El vianant és el protagonista de les propostes dels candidatsvista del finançament.
Jordi Hereu es defensa afir-mant que el deute barceloní representa només el 52% dels ingressos del Consistori i que aquest percentatge és correcte i sostenible. També rebutja que l’Ajuntament estigui tutelat. Respecte els impostos, Hereu considera que els municipals són irrellevants des del punt de vista de les decisions empresarials i no té intenció de modificar-los.
El candidat més actiu en matèria fiscal és Alberto Fer-nández-Díaz, que defensa re-baixar els impostos municipals. Fernández-Díaz considera que l’administració municipal està sobredimensionada i que és necessari aprimar-la. Defensa, a més, privatitzar la major part de les activitats empresarials en que encara participa l’Ajuntament (aparcaments, serveis funeraris, etc.). Fernández-Díaz té clar que cal aconseguir les transfe-rències d’altres administracions que l’Ajuntament de Barcelona encara no ha rebut.
En el marc del cicle “Perquè els nostres polítics critiquen la llei electoral i no volen canvi-ar-la?”, organitzat per Acció per la Democràcia i el Círculo Ecuestre, el professor de la Universitat de Glasgow Thomas Lundberg exposà el propassat dia 2 les principals caracterís-tiques dels sistemes electorals proporcionals de representació personalitzada, utilitzats a Ale-manya, Escòcia, Gal·les i Nova Zelanda. És ben sabut que a Catalunya no hi ha una llei elec-toral des de fa un terç de segle, i les recomanacions dels experts consultats pel Parlament i pels partits han anat gairebé sempre en la direcció del sistema de doble vot ‘a l’alemanya’.En el nostre sistema electoral actual, l’elecció no ja només dels electes sinó, i n’és el moll de l’os, dels candidats, l’efec-tua un reduïdíssim grup de la “cúpula” de “l’aparell” de cada partit, en forma de llista prefixada on l’elector no pot expressar cap mena d’opció ni preferència. A qui hauran de donar comptes els electes?, o, dit d’una altra manera: a qui representen aquests electes? D’ altra banda: qui de nosaltres sap qui és el seu diputat?, aquell que et representa i a qui li pots de-manar explicacions per la seva actuació com a tal.A Alemanya, en canvi, l’elector disposa de dos vots: un per a llistes de partit i l’altre per a l’elecció del diputat del propi
maig 2011barcelonacentral.catPOLÍTICA8
Escòcia, Alemanya, Catalunya: un mateix sistema electoral?
districte electoral uninominal, és a dir, una porció de territori (barri, municipi...) on s’escull un, i només un, diputat d’entre els que, individualment (sigui en nom d’un partit o no) s’hi presenten. Forjant-se en aquest cas una relació directa entre la ciutadania electora resident i el seu (d’aquesta manera sí saps qui és) diputat. El professor Lundberg ha estu-diat la dedicació als interessos dels seus electors dels diputats escollits uninominalment i dels escollits en llistes de partit. La dels primers és notablement superior. I fan bé si pretenen ser reelegits!I és que no és el mateix que algú que vulgui ser candidat, o mantenir-se diputat, hagi de cuidar-se de qui el pot nominar que de la comunitat de ciuta-dans que el poden escollir. La relació directa entre elector i electe permet qualificar la democràcia de realment Repre-sentativa. Mentre que la relació directa entre capitostos de partit i electes sovint és, ben, qualifi-cada de Nominativa.Veieu la senzillesa amb la que es presenta aquest sistema elec-toral de ‘doble vot’ en el cas de Nova Zelanda a la imatge que acompanya aquest article.El proper dia 20 de juny, a les 19:30 h. a l’Ateneu Barcelonès, el professor Martin Steven, tam-bé de la Universitat de Glasgow, exposarà, els resultats de l’apli-cació d’aquest sistema electoral ‘de doble vot’, ‘a l’alemanya’, en el cas d’Escòcia i, com no, les perspectives, i conveni-ència, de la seva aplicació a Catalunya.
Acció per la Democràciawww.accioperlademocracia.org
RAFA VILLARÓ
Les experiències d’Escòcia i d’Alemanya, claus per decidir el nostre sistema electoral
FONT PRÒPIA
maig 2011barcelonacentral.cat PUBLICITAT 9
maig 2011barcelonacentral.catSOCIETAT I CULTURA10
París vist per Woody Allen
Coincidint amb el llançament de l’edició en llengua catalana de La Vanguardia, El Periódico de Catalunya celebra l’arribada al número 5.000 de la seva edició catalana. El Periódico, que va donar el salt a la doble edició fa catorze anys, mostra a l’Institut d’Estudis Catalans les millors portades de la seva segona edició, que ha esdevingut la primera en exemplars venuts. A l’acte d’in-auguració de l’exposició hi van assistir Artur Mas, José Montilla i Jordi Pujol. /Redacció
Amb motiu de la celebració del Dia Internacional dels Museus (18 de maig), s’ha organitzat per cinquè any consecutiu un vespre de portes obertes als museus bar-celonins. Els visitants han pogut gaudir d’una cinquantena d’ex-posicions i de més de seixanta activitats, entre concerts, espec-tacles i tallers. El Museu Frederic Marès, que ha estat tancat per obres de remodelació durant gai-rebé dos anys, ha reprès la seva activitat coincidint amb aquesta celebració. /Redacció
L’empresària Sol Daurella (Bar-celona, 1966), ha pres possessió com a nova presidenta del Con-sell d’Administració del Teatre Nacional de Catalunya (TNC). Daurella, és també consellera d’Acciona, de Banc Sabadell, i d’Ebro Foods. Llicenciada en Ciències Empresarials i MBA (ESADE), la seva dedicació principal és l’empresa familiar, Cobega, de la que és consellera delegada. /Redacció
Sol Daurella, nova presidenta del TNC
El Periódico celebra el seu número 5.000 en català
La Nit dels Museus arriba a la seva cinquena edició
Roger Arpajou. Mediaproducción, Versátil Cinema, Gravier Productions
Roger Arpajou. Mediaproducción, Versátil Cinema, Gravier Productions
45 anys sense Raimon Duran i Reynals
Hi ha arquitectes que contribu-eixen de manera especialment intensa a formar el paisatge urbà que caracteritza cada ciutat. A Barcelona n’hem tingut molts, però sobresurt la figura de Raimon Duran i Reynals (1895-1966), gran exponent de l’arquitecte que desenvolupa la imatge de la
ciutat més enllà de l’edifici que li és encarregat. Duran cons-truí molt a Barcelona i tingué l’oportunitat de deixar la seva empremta en alguns punts ben significatius de la ciutat. Artista clàssic segons Rubió i Tudurí, la seva obra es caracteritza per una finíssima factura i per una molt meditada composició. Introductor de nous estils, fou membre del GATCPAC i alter-nà el llenguatge clàssic amb la composició més moderna. Pre- Font pròpiaFont pròpia
MARC SUBIRANAWWW.THECOOLLECTIVE.ORG
sentem a la dreta dos edificis seus, ambdós encarregats per Jaume Espona i bastits l’any 1935. El primer és un edifici d’habitatges situat a Roger de Llúria cantonada Diagonal i és un resum de les seves ex-periències amb els llenguatges clàssics; el segon està situat a la part alta del carrer Aribau i fou una radical novetat estilís-tica a la seva època. Els dos segueixen avui mostrant la seva qualitat arquitectònica.
Woody Allen ens mostra la seva visió més personal de la capital francesa
Per a molta gent, París és una idea, un estat anímic. Durant generacions, un viatge iniciàtic, un món diferent i més intens. Aquesta és la visió que ens t ransmet Woody Allen a la seva darrera pel·lícula, que és una veritable carta d’amor a la ciutat de París.
Tot comença amb el cartell. Un cel que sembla tret d’un quadre de Vincent Van Gogh enmarca una escena ben parisi-na: un vianant solitari camina per un quai il·luminat per les estrelles... El fons, consistent en uns típics edificis parisins i uns arbres allargassats, podria pertànyer a un quadre de Rus-sinyol o d’Utrillo.
La pel·lícula narra el viatge a París d’una parella de nuvis i dels pares d’ella. Ell (Owen Wilson) és un guionista americà que desitjaria esdevenir un es-criptor. Passejant per la ciutat, a mitjanit, viatja en el temps i visita el París dels anys 20, on coneix el matrimoni Scott Fitzgerald, Hemingway, Dalí, Gertrude Stein i tota la troupe d’intel·lectuals americans expa-triats d’aleshores.
L’actor Adrien Brody, a qui havien proposat en el passat d’interpretar a Salvador Dalí, ha acceptat de fer-ho en aques-ta ocasió i ens presenta un personatge a mig camí entre el
REDACCIÓ
geni i el boig. Carla Bruni, la primera dama francesa, apareix breument com a guia del Museu Rodin.
Per sobre de l’argument, la pel·lícula és una seqüència
de bellíssimes imatges i d’en-ginyosos diàlegs, a la manera que ens té acostumats Woody Allen. Una gran part de la crí-tica considera Midnight in Paris una de les millors realitzacions
del cineasta novaiorquès. Com ja va fer abans amb Nova York, Londres o Barcelona, Woody Allen ens presenta ara una nova carta d’amor a una de les seves ciutats preferides: París.
La pel·lícula és una carta d’amor a París
- Vidas sin límite relata 20 històries de superació a través de l’esport al medi natural de persones que tenen algun tipus de discapacitat. Quan i com comença la història d’aquest llibre?- Entre 2003 i 2007 vagi fer amb bicicleta i en solitari set viatges per set dels deserts més grans del plane-ta. Quan vaig acabar el projecte, un ciclista invident de la Línea de Con-cepción que es diu Joaquín Sánchez va demanar-me d’anar com a pilot del seu tàndem a la Titan Desert, una cursa de mountain bike que es celebra al desert del Sàhara. Les nos-tres peripècies en aquesta duríssima cursa es van convertir en el primer capítol d’aquest llibre. Poc després vaig descobrir molta altra gent que fa esport al medi natural tot i tenir algun tipus de discapacitat física: parapent, windsurf, esquí, escalada, natació a mar obert…- Vostè, que és esportista, compar-teix els valors d’esforç i superació de les 33 persones que apareixen
REDACCIÓ
11maig 2011barcelonacentral.cat SOCIETAT I CULTURA 11
“L’esperit de superació és comú a tots els humans”
als 20 capítols del llibre.- L’esperit de superació és comú a tots els humans. En un sentit o en un altre, tots tenim aquest instint de voler anar més lluny, més alt… Per a mi, i per als protagonistes d’aquest llibre, l’esport és un pilar importantíssim en el dia a dia, una manera de desenvolupar-nos, de fer-nos sentir millor, de somiar i fer realitat els nostres projectes, de trobar noves motivacions, de relacionar-nos amb altres persones, de compartir il·lusions…- Quina és la major satisfacció que li ha donat escriure aquest llibre?- He tingut la sort de conèixer gent que fa coses increïbles que jo, segura-ment, no podré o ni tan sols intentaré mai. Ells m’han donat moltes lliçons vitals que crec que poden servir a molta altra gent, ja siguin persones amb una discapacitat o no. M’han ensenyat que fins i tot les fites més complexes i difícils es poden fer rea-litat a base d’esforç i tenacitat.- En què consisteix l’aplicació d’iPhone i d’iPad que surt amb el llibre?
ENTREVISTA A Sergio Fernández Tolosa, autor del llibre “Vidas sin límite”
- No podem viure d’esquenes a les noves tecnologies i les noves ma-neres de comunicar-nos. Mitjançant l’aplicació d’iPhone de Vidas sin límite es pot aconseguir de forma interactiva informació sobre el llibre, però també es poden veure algunes històries del seu interior, conèixer els seus protagonistes, etc. També t’aju-da a localitzar les llibreries on es pot comprar, els enllaços d’internet per aconseguir-lo online… L’objectiu és donar a conèixer a través de les noves tecnologies les vides i proeses del
seus protagonistes. El llibre és ple de missatges motivadors, plens de força i energia, que poden ajudar a qualsevol que els conegui a ser més feliç.- Té pensat continuar escrivint sobre aquest tema i presentar-nos noves històries de superaciópersonal?- Per a mi, Vidas sin límite forma part de la meva vida. Han estat gai-rebé tres anys d’immersió en la vida d’aquestes persones a les que admiro com a esportistes i com a persones, i ara puc seguir la seva trajectòria de
FICHA TÈCNICA
Vidas sin límite és un llibre que recull les experiències de superació personal dels 33 protagonistes del llibre.
SAGA EDITORIAL
Vidas sin límite de Sergio Fernández Tolosa
forma habitual a través de diferents canals (internet, per exemple). Molts d’ells tenen nous projectes i sóc el seu fidel seguidor. D’altres són també bons amics amb els qui m’agradaria compartir noves aventures.
TÍTOL: Vidas sin límite EDITORIAL: Saga Editorial PÀGINES: 215FORMAT: 216 x 271 mmENCUADERNACIÓ: Rústi ca cosida ISBN: 978-84-937704-7-1 IDIOMA: Castellà
El dia 4 de maig va tenir lloc la XVI Tribuna Edu21: Ensenyar i aprendre llengües estrangeres.Àngels Campà, professora de francès i vicedegana de la Facultat de Ciències de l’Edu-cació de la Universitat Autòno-ma de Barcelona, Maria Gon-zález Davies, coordinadora de llengües estrangeres de la FPCEE Blanquerna de la Uni-versitat Ramon Llull, i Aouatif Stitou, professorat de llengües estrangeres i traductora ju-rada van estar estar d’acord en que l’aprenentatge de les llengües estrangeres s’ha d’iniciar al més aviat posible ja que a partir dels deu anys es produeix el que s’anomena sordesa fonológica fet que di-ficulta la discriminació de sons i per tant la seva producció. A partir d’aquest moment, l’aprenentatge d’una llen-gua estrangera suposa més esforç i necesita molts més recursos.Respecte a la manera de fer-ho el més eficient és l’apre-nentatge basat en la llengua oral. La llengua estrangera ha de formar part de la vida qüo-tidiana i estar inclosa en acti-vitats que obliguin a fer-ne un ús natural i no només l’estudi de la llengua per la llengua. Jugar o veure pel•lícules en versió original pot ser la opció a l’àmbit familiar i social i la realització de projectes AICLE a l’escola. Maria González Davies va remarcar que l’efici-ència d’ensenyar idiomes en «grups reduïts» i en «classes amb nivells homogenis».Pel que fa a l’interrogant d’on s’han d’aprendre idiomes, les tres ponents van estar d’acord a assegurar que els intercanvis escolars amb esta-des a l’estranger són els més fructífers.Les tres expertes van assegurar que cal plantejar-se quin pro-jecte lingüístic de país volem. Recollint-los la paraula, el co-ordinador general d’Edu21, Enric Roca, va assegurar que més endavant es plantejarà una nova tribuna per tractar aquesta qüestió.Enric Roca, va anunciar que més endavant es plantejarà una nova tribuna per tractar aquesta qüestió.
maig 2011barcelonacentral.catSOCIETAT I CULTURA12
RECOMANACIONS CULTURA
25è Aniversari de l’adhesió d’Espanya a la UE: debat a l’Ateneu
Quan, com i on aprendre llengües estrangeres
STEFAN RATINGCoordinador Dijous Europeuwww.ateneubcn.org
DOLORS CARRERA
Després de l’eurodiputat de CiU, l’Ateneu Barcelonès va convidar l’antic Vicepresi-dent del Parlament Europeu (PE), Sr. Joan Colom (PSC) al seu debat mensual sobre temes europeus, el Dijous Europeu del proppassat 28 d’abril.El fins fa quatre dies Síndic Major de Comptes no va
MÚSIQUES DE CAMBRA DEL CONSERVATORI► Dijous 26 de maig a les 20:00 h.Lloc: Conservatori Municipal de Música. Bruc, 112Obres de: Damase, Taverna-Bech, Fleta Polo, Soler i Jongen.Intèrprets: Dolors Serra, flauta - Marc Renau violoncel i M. Lluïsa Ibañez, arpa. Lliurament de les entrades el mateix dia del concert mitja hora abans de l’inici. No es fan reserves. Gratuït.
L’ART DE MENJAR. DE LA NATURA MORTA A FERRAN ADRIÀ► Fins al 26 de juny. Dl-Dg de 10 a 20 h. Entrada lliure Lloc: “La Pedrera”. Pg. de Gràcia, 92.Salvador Dalí, Pablo Picasso, Miquel Barceló o Richard Hamilton, en-tre molts altres artistes, han tractat alguna vegada en les seves obres temes relacionats amb el menjar.
VINYETES AL FRONT► Fins al 29 de maig. Dm-Dg de 10 a 20 h. Preu: 6 €Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23.A partir de la sèrie de gravats Somni i mentida de Franco, realitzada l’any 1937, es mostra l’obra d’altres artistes compromesos política-ment. La mostra es clou amb una selecció d’aiguaforts de Goya, de temàtica bèl·lica.
DIUMENGES DE CIRC AL PICASSO► Diumenge 29 de maig a les 12 h. Entrada: 3 €. Reserves al 93 256 30 00.Lloc: Museu Picasso. Montcada, 15-23.“El Circ Petit, Can Resmés / 45”Una parella que sembla que s’hagi escapat d’una pel·lícula muda per oferir un espectacle de teatre-circ.
FEM REALISME(S)!► Del 8 d’abril al 10 de juliol. Lloc: Museu Nacional d’Art de Ca-talunya. Parc de Montjuïc s/nEspai pensat per a nens a partir de 7 anys. Tres tipus d’activitats al voltant de l’exposició Realisme(s).
SIMFÒNICA DE VIENA► Dimarts 31 de maig a les 21:00 h. Preu: a partir de 16 €.Lloc: Auditori de Barcelona. Lepant, 150.Un concert de luxe com a cloenda: una orquestra vienesa interpretant tres obres mestres de tres dels compositors que van convertir Viena en la capital mondial de la música: Mozart, Schubert i Beethoven. La presència d’una llegenda com Aldo Ciccolini afegeix un altre alicient a aquest concert que tanca la temporada.
REALISME(S). L’EMPRENTA DE COURBET
EL MISANTROP
► Fins al 10 de juliol. Dm-Ds de 10 a 19 h. Dg i festius de 10 a 14:30 h. Preu: 5,5 €. Lloc: Museu Nacional d’Art de Catalunya. Parc de Montjuïc s/n.Visites comentades tots els dissab-tes a les 11 h. (castellà) i a les 12:30 h. (català).A partir de l’obra de Gustave Courbet, el MNAC proposa una mirada al rea-lisme, des dels precursors del segle XVII fins a les empremtes d’aquest moviment en l’obra de Tàpies. A des-tacar el diàleg entre l’obra de Martí i Alsina i la de Courbet.
► Del 5 de maig al 19 de juny. Preu: de 14 a 33 €.Lloc: Teatre Nacional de Catalunya. Plaça de les Arts, 1El TNC revisita, de la mà de Georges Lavau-dant, aquest clàssic de Molière. Alceste, el seu protagonista, excel·leix entre tots els arquetips humans de la literatura universal.
ESCÒCIA: DE LA DEVOLUTION A LA INDEPENDÈNCIA► Dilluns 20 de juny a les 19:30 h.Lloc: Sala Verdaguer de l’Ateneu Barcelonès. Canuda, 6El Dr. Martin Steven, professor de Ciència Política a la Universitat de Glas-gow, exposarà la seva visió sobre els resultats de les eleccions escoceses del 5 de maig, i sobre el referèndum de canvi del sistema electoral. L’evo-lució de la política escocesa des de les primeres eleccions al Parlament d’Edimburg ha estat marcada pel sistema electoral, diferent a Escòcia.
25È ANIVERSARI DE L’ADHESIÓ D’ESPANYA A LA UE► Dijous 26 de maig a les 19:30 h. Entrada lliure.Lloc: Sala d’Actes de l’Ateneu Barcelonès. Canuda, 6Alfons López Tena (SI), ex eurodiputat català, exposarà la seva visió de l’encaix de Catalunya amb la Unió Europea.
parlar de diners, sinó del pes del PE com a integrador de 27 Estats Membres hete-rogenis. Dóna esperances el progrés dels grups par-lamentaris supranacionals, que ja van molt més enllà d’iniciatives comunes com és ara el programa-manifest que van compartir els Partits Socialistes dels 27 a les elec-cions de 2009.Inevitablement, vam debatre d’una hipotètica indepen-dència de Catalunya i de la
CONCERTS EXPOSICIONS
QUÈ FER AMB NENS?
CONFERÈNCIES
MANEL SALA
BANCO DE ESPAÑA
DAVID RUANO / TEATRE NACIONAL DE CATALUNYA
TEATRE
nostra llengua. Quant a la primera qüestió, el professor Colom no s’amagà sota els pàmpols i digué ben clar que una Catalunya independent mai no s’adherirà a la UE si no ho aprova Espanya.Pel que fa a la llengua, mal-grat intervencions pioneres en català durant una sessió del PE (Xavier Rubert de Ventós) i durant un Consell de Ministres (José Montilla), els progressos són i roman-dran minsos. La prioritat de
l’Eurocambra és promoure que els seus diputats s’en-tenguin sense una munió d’intèrprets.Segons el cèlebre bonmot del Comte Stockton, la Gran Bretanya i els EUA estan separats per una llengua comuna. Si més no a les Institucions de la UE, podem dir que també ho estan Ca-talunya i Espanya.Proper Dijous Europeu el dia 26 de maig a les 19h30, amb el Sr. Alfons López Tena (SI)
PER SABER EL RESULTAT DE LES ELECCIONS, ENTRA A LA NOSTRA PÀGINA WWWW.BARCELONACENTRAL.CAT
maig 2011barcelonacentral.cat SOCIETAT I CULTURA 13
El Saló Internacional de l’Auto-mòbil de Barcelona celebra la seva 36a. edició amb més de 30 marques presentsDel 14 al 22 de maig tindrà lloc a Montjuïc la 36ª. edició del Saló de l’Automòbil de Barcelona, amb la presència de més de 30 marques pertanyents a l’Associació Espa-nyola de Fabricants d’Automòbils i Camions (ANFAC), i a l’Asso-ciació Nacional d’Importadors d’Automòbils, Camions, Autobu-sos i Motocicletes, (ANIACAM). Entre les novetats que es mostraran destaca la presentació mundial de l’Hyundai i40 sedan o la presen-tació europea de l’Audi Q3, que es fabricarà a la planta de Seat a Martorell.El certamen coincidirà amb el Gran Premi d’Espanya de Fórmula 1 que tindrà lloc al Circuit de Catalunya, convertint un any més la ciutat de Barcelona en la capital mundial del motor.A més de les marques automobi-lístiques, està previst que el saló també aculli empreses dedicades a les infraestructures de recarrega elèctrica; recanvis, components i accessoris; vehicles comercials; sostenibilitat en l’automoció i premsa tècnica, entre altres. Tam-bé tindrà lloc un ampli ventall de jornades tècniques, conferències i activitats per als professionals del sector. Entre elles destaca la 8ª edi-ció dels Premis Saló Internacional de l’Automòbil que, organitzats conjuntament amb STA, reco-neixeran les millors innovacions
Barcelona esdevé durant una setmana la capital mundial del motor
El Col·legi Oficial de Metges de Bar-celona, Barcelona Activa, ESADE i Biocat han organitzat (21 d’abril) el 4t Fòrum d’inversió en el sector salut amb l’objectiu de posar en contacte a inversors amb emprenedors que cerquen finançament per a projec-tes de l’àmbit de la biotecnologia, medical devices, serveis sanitaris i TIC. /Redacció
Impuls a la inversió en el sector salut
La necessitat de reconèixer els esforços del creditor diligent
En el marc de la llarga tramitació que està seguint la reforma de la Llei Concursal, el Ministeri d’Hisenda ha fet una proposta per assegurar-se el cobrament de l’IVA de les vendes d’immobles de les societats concursades. La situació de partida és la següent: en el marc del concurs, es ven un immoble nou amb el seu corres-ponent IVA, però aquest IVA no es paga a l’Agència Tributària, sinó que es destina, com la resta dels imports obtinguts, a satisfer (en la mesura que es pugui) els deutes que hi ha amb el conjunt dels creditors. Per a evitar-ho,
El consistori destinarà cinc milions d’euros a prendre una participació al fons de capital risc Nauta III, que invertirà en empreses de tecnologia en fase de desenvolupament, pre-ferentment amb seu a Barcelona. Nauta Capital, l’empresa gestora del fons, manté seus a Barcelona i a Boston (EUA). /Redacció
“La Caixa” es fixa com a objectiu comercial incrementar un 50% la seva quota de mercat en banca mi-norista a Espanya, arribant al 15% del mercat en tres anys. L’entitat ha inclòs aquesta informació en una comunicació oficial enviada a la Comissió Nacional del Mercat de Valors (CNMV). /Redacció
Els ingressos d’Abertis durant el primer trimestre de 2011 es mante-nen estables (-1,9%) mentre que el resultat net recurrent augmenta un 4,1% fins als 124 milions d’euros. Destaquen la millota del trànsit a les autopistas (+0,7%) i la reducció del deute gràcies a la desinversió a Atlantia i a la generació de cash flow, principalment. /Redacció
G.G.
Abertis millora resultats
L’Ajuntament entra al fons de capital risc Nauta III
“La Caixa” vol un 50% més de quota de mercat
Hisenda proposa que el subjecte passiu de l’impost passi a ser el comprador en lloc del venedor, de manera que es pugui assegu-rar així que aquest comprador li ingressi directament l’IVA.Es pot estar d’acord o no amb la proposta. Uns pensaran que l’Agència Tributària ja rep un tracte suficientment preferent amb la qualificació privilegia-da del 50% del seu crèdit. Uns altres defensaran que l’IVA no forma part del preu, sinó que és senzillament un impost, raó per la qual és correcte garantir-ne el pagament com a tal. En qualse-vol cas, allò que em sembla més destacable d’aquesta mesura és que premia l’activitat diligent d’Hisenda: ha vist que hi havia
tecnològiques en tres categories: vehicle complet; sistemes i com-ponents; i tecnologies, processos i materials.El cotxe elèctric, el protagonistaEl Saló comptarà per primera
FERRMED
un problema al procediment concursal que li reportava uns perjudicis i, per tant, ha fet tot allò que era possible per a re-soldre la situació.El problema, però, és que no tots els creditors diligents del concurs –que són molts- tenen la sort de veure premiat el seu caràcter proactiu a l’hora de defensar els seus legítims drets de crèdit. És el cas de qui, davant un impa-gament, efectua la corresponent reclamació extrajudicial, la judi-cial, aconsegueix una sentència favorable, l’executa i anota un embargament al seu favor con-tra els béns d’un deutor. Quan posteriorment aquest deutor es declara en concurs, tota la feina prèvia d’aquest creditor diligent
es queda en no res: se’l posa al sac comú i tindrà les mateixes possibilitats de cobrar que aquell altre (el creditor passiu) que no hagi fet res per defensar el seu crèdit.Pitjor situació encara es pot trobar quan, ja dins el concurs, segueix intentant ser diligent. Si insta la qualificació culpable del concurs i aconsegueix que els administradors responguin per-sonalment dels deutes impagats, no tindrà cap benefici especial, sinó que haurà de compartir amb tots els altres creditors (passius) els fruits del seu esforç judicial, farcit a més de despeses. I fins i tot es pot trobar amb obstacles si intenta exigir responsabilitat a aquells mateixos administradors
Advocat de Foro [email protected]
ANTONIO VALMAÑA CABANES
La necessitat de reconèixer els esforços del creditor diligent
El Rei va rebre en audiència a una representació dels organitzadors del Salçó de l’Automòbil. Les 30 mar-ques presents a la 36ª. Edició del Saló són: Abarth, Alfa Romeo, Aston Martin, Audi, Bentley, BMW, Dacia, Ferrari, Fiat, Fiat Professional, Ford, Hyundai, Isuzu, Jaguar, Jeep, Kia, Lancia, Land Rover, Lotus, Maserati, Maybach, Mazda, Mercedes Benz, Mini, Nissan, Peugeot, Renault, Reva, SEAT, Skoda, Smart, SsangYong, Toyota, Volkswagen i Volvo.
vegada amb un pavelló dedicat en exclusiva als vehicles de pro-pulsió elèctrica i híbrids. Hi haurà espais dedicats a l’exposició de vehicles de diferents marques, a la presentació d’empreses que
desenvolupen tecnologies relaci-onades amb el vehicle elèctric, i a la història d’aquest tipus de cotxe. Hi haurà també demostracions del funcionament de diversos models de cotxe elèctric.
fora del concurs, atès que se li pot oposar que està perjudicant l’inte-rès comú del procediment.És legítim que Hisenda defensi els seus interessos i que el legislador se l’escolti. Però més legítim és en-cara que el creditor diligent privat i anònim rebi el mateix tracte i la reforma de la Llei és el moment òptim per a fer-ho. L’excessiva rigidesa actual del procediment, així com l’obsessió no sempre justificada del tracte uniforme a tots els creditors –siguin diligents o passius-, suposa un entrebanc que cal resoldre. Establir beneficis per al creditor diligent no ha d’inter-pretar-se com un perjudici per a la resta, sinó com un estímul perquè tots defensin activament els seus propis interessos.
maig 2011barcelonacentral.catECONOMIA14
Després d’uns primers mesos de l’any amb avanços generalitzats encara que desiguals a les prin-cipals borses del món, romanent més penalitzades les dels països perifèrics de la Zona Euro, la prudència s’ha intensificat en aquestes últimes setmanes entre els inversors davant l’agreu-jament de la crisi de deute en països com Grècia alhora que els mercats descompten un ritme de recuperació econòmica esperada moderadament més feble per als propers mesos.
Les pressions inflacionistes han portat a generalitzar la idea d’una normalització del preu del diner de cara al mig termini. Encara que la Fed hagi incidit en el fet que mantindrà els tipus en el nivell actual fins a la propera
Catalitzadors i amenaces a les borses
Gestora d’[email protected]
PAULA HAUSMANN tardor, la retira d’estímuls pre-vista per a juny podria minorar el ritme de recuperació econòmica previst. S’esperen també noves pujades de tipus per part del BCE que podrien aguditzar encara més la problemàtica dels països peri-fèrics de la Zona Euro i la seva recuperació.
El ritme de recuperació eco-nòmica global serà, per tant, la clau que encaminarà als mercats d’aquí a final d’any. Les referèn-cies econòmiques de les últimes setmanes continuen recolzant la idea d’una recuperació econò-mica sostenible, davant dades macroeconòmiques que romanen en nivells tranquil·litzadors i uns resultats empresarials que confir-men també una millora important respecte a l’any passat després del procés de reestructuració ex-perimentat per la majoria de les companyies i que, en molts casos, ha ajudat a enfortir els balanços
EL TERMÒMETREdel 21/04 al 18/05
de les mateixes. El favorable rit-me de creixement que es manté als principals països emergents continua recolzant també al con-glomerat empresarial occidental, pensant que continuarà impul-sant la recuperació econòmica global.
Per tant, després del context econòmic generalitzat en aquests últims anys amb polítiques aco-modatícies que han contribuït po-sitivament en l’economia global, els principals bancs centrals han d’enfrontar-se ara a la normalit-zació de les mesures en política monetària per afermar una re-cuperació econòmica sostenible sense suports extraordinaris, amb la conseqüent retirada de recompres de bons i, alhora, amb la pujada progressiva del preu del diner.
Aquest és el context econòmic esperat per aquest any i, per això, els mercats comencen a descomp-
tar ja que el ritme de recuperació econòmica per als propers mesos pot ser més discret. La incertesa pot intensificar-se i generar una major prudència entre els inver-sors a l’hora de prendre posicions. Amb tot, sessions de volatilitat poden tornar a presentar-se pun-tualment fruit d’aquest procés de transició pel qual hem de passar per afermar una recuperació eco-nòmica internacional amb bases suficientment sòlides.
Per això, encara que no es-perem correccions sensiblement importants a les borses, els movi-ments contradictoris i la volatilitat poden tornar puntualment als mercats financers, d’acord amb les referències econòmiques que es vagin coneixent. El moment actual es constitueix, per tant, en una bona ocasió per prendre posicions en la renda variable en el cas de produir-se correccions puntuals.
INVERSIONS DE FUTUR
Els inversors continuen preferint sectors més defensius amb una major solidesa del negoci i l’es-tructura financera però també amb atractives retribucions a l’ac-cionista. És evident que l’elecció és impecable per a tots els perfils i horitzons temporals possibles. No obstant això, si pensem en una inversió per al mitjà/llarg termini i amb atractives expectatives de creixement, el sector tecnològic en tots els seus vessants es converteix en el líder. Quan parlem d’inno-var, no solament ens referim a l’úl-tima revolució tecnològica d’Ap-ple o de Google. Quan parlem de tecnologia hem d’apropar-nos també a totes aquelles empreses
que ofereixen solucions tecnolò-giques per a la resta de sectors concretament en companyies que requereixen un avanç continuat en la seva estructura. Solucions per a empreses d’energies reno-vables, energètiques, de salut, de telecomunicacions… El futur està lligat a companyies internaciona-litzades que ofereixen novetats en qualsevol sector econòmic. És cert que, en molts casos, l’estruc-tura financera de companyies del sector tecnològic és una mica més feble i, per tant, no busquem en aquest tipus d’inversió tant la solidesa del negoci com uns favorables ràtios de creixement. Per això, és el moment de creure
en les empreses de tecnologia, incloent empreses de tot el món que busquin solucions contínues per millorar processos en tots els sectors econòmics, que contribu-eixin positivament en l’economia no solament occidental sinó dels països emergents. Incloure, per tant, una bona selecció de compa-nyies tecnològiques en les nostres carteres pot ajudar sensiblement a mitjà/llarg termini a incremen-tar la rendibilitat mitjana de les mateixes, consolidant-se com una inversió complementària amb molt bones projeccions de futur. Paral•lelament i pensant en la creixent demanda de matèries primes dels països emergents,
AV. DIAGONAL 453 BIS 6ª PLANTA08036 BARCELONATEF. 93 270 25 35www.agenbolsa.com
CORREU ELECTRÒNIC: [email protected]
Ibex 35
10.343,70-2,27% mensual+4,92% any 2011
Dow Jones
12.495,43-0,08% mensual7,93% any 2011
Or
1498,20-0,48% mensual+6,60% any 2011
Petroli
112,54-9,07% mensual+21,32% any 2011
€ / $
1,43-1,98% mensual+6,57% any 2011
Eurostoxx 50
2.867,30-2,35% mensual+2,67% any 2011
sectors lligats a productes i serveis de primera necessitat tenen també un notable atractiu a mitjà/llarg termini. Sectors que van des d’em-preses relacionades amb l’aigua fins a companyies que es dediquen a la transformació de materials bàsics com l’acer estarien incloses en aquest grup. Per tant, si pensem en els sectors que poden contribuir més al creixement en els propers anys o, simplement, que seran encara més necessaris, pensem en sectors com el tecnològic i el de serveis i productes de primera necessitat, esperant puguin tenir un comportament als mercats d’acord amb les seves favorables expectatives de creixement.
maig 2011barcelonacentral.cat PUBLICITAT 15
