Click here to load reader
Upload
raqueldoca
View
548
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
Repàs del mitjà
1- Repàs d'ortografia: l'accent, el diftong i la dièresi.
El diftong
Definició:
Diftong decreixent Diftong creixentVocal + I / U UA
G/Q + ÜE ÜI UO
L'accentEn català hi ha tres classes de paraules diferents segons quina és la síl·laba
accentuada. Definiu-les i poseu 6 exemples de cada una d'elles (procureu posar paraules accentuades i paraules no accentuades).AGUDES
PLANES
ESDRÚIXOLES
En català també tenim vocals obertes i tancades. Son obertes la "a" (pare) la "e oberta" (peu, be, ovella) i la "o oberta" (lloc, mos, poca).Són tancades, en canvi, la "i" (ric), la "u" (puc) la "o tancada" (ros, pom, bossa) i la "e tancada" (neu, bé, diners).
Expliqueu les normes d'accentuació.
S'accentuen les paraules agudes
S'accentuen les paraules planes
Les paraules esdrúixoles
1
En català accentuem per saber dues coses:
1. quina és la síl·laba tònica
2. si la vocal accentuada és oberta o tancada
Repàs del mitjà
Separeu en síl·labes, subratlleu la síl·laba tònica i poseu accent quan
calgui en les paraules següents:
bevies atom ridiculsimbol furia clinicaepoca tonica eleganciabiologa ingenua camiofantasia maquinaria continuamentexamens algun reunio
Expliqueu en què consisteix l'accent diacrític i poseu-ne 10 exemples
perquè puguem-ne veure la utilitat.
La dièresi La dièresi són dos punts que posem a sobre de la "i" i de la "u" i que serveix per mostrar tres coses diferents:
2
1- Que la "i" o la "u" no formen diftong amb la vocal anterior. Exemples:Ra-ïm, pe-üc, cre-ï, ve-ïns, tra-ï-dor, es-pon-ta-en-ï-tat.(busqueu-ne vosaltres sis exemples més)
2- Per mostrar que una "i" intervocàlica no fa de consonant.o-be-ï-a, con-du-ï-a, (fixeu-vos que re-ia, no en porta)(busqueu sis exemples de "i" intervocàlica, una amb dièresi i altres sense)
3- Per mostrar en les síl·labes "güe", "güi", "qüe", "qüi" que cal pronuncia la "u".Pasqües, aigües.(busqueu-ne sis exemples, alguns amb dièresi i d'altres sense)
Repàs del mitjà
Separeu en síl·labes i poseu dièresi quan calgui en les paraules següents:
constituissin feina
Lluisa veinat
pauta trii
heroina trau
llengues regues
babau raim
conduissin noi
situi conduit
heroi reduissin
pinguí rigui
diurn creia
3
Estalvi de la dièresiHi ha alguns casos en què no posem dièresi tot i que segons les normes se n'hauria de posar.
1. Quan posem accent
2. En les terminacions de l'infinitiu, futur, condicional i gerundi
3. En les terminacions -isme, -ista, -us, -um.
4. Després dels prefixos re-, intra-, contra, -co, auto-
Repàs del mitjà
Posa els accents i totes les dièresis que falten en el text següent:
En Raul, el cosi del meu vei Lluis, s'ha examinat del carnet de conduir quatre cops.
- La primera -em comenta ahir- no se que em va passar. Es cert que hi havia molt de
transit i, de sobte, un transeunt se'm creua per davant i va venir d'un pel que no
l'atropello. En el segon examen, la questio va ser diferent, perque em vaig saltar un
semafor quan conduia per la cruilla que hi ha entre el carrer del Marques de Cruilles i
Valencia. El seguent examen no el vaig aprovar perque, quan anavem a introduir-nos
pels tunels del Tibidabo se m'oblida d'encendre els llums de posicio i, a mes a mes, no
vaig recordar de posar l'intermitent quan avançarem un camio que, per cert, conduia
l'Eloisa, una done suissa que vaig coneixer a Odena. L'ultima vegada, i quan penso el
que va ocorrer en aquella ocasio si que em fa rabia, la rao per la qual em suspengueren
va ser que l'examinador em va dir que giressim per la dreta, pero jo vaig veure la meva
veina Eulalia -aquella que estudiava Ciencies Fisiques a Berlin- que anava per l'esquerra
i, mentre la mirava de reull, em vaig equivicar de direccio.
En Raul em deia tambe que ara l'esta preparant el seu germa Ramon:
- Li estic molt agrait, a en Ramon, perque te molta paciencia amb mi i, si no passa res,
gracies a ell m'examinare dema de bon mati. Confio que ara aprovare, perque se que
l'examen no es dificil i que nomes he de posar molta atencio al que faig quan estic
conduint.
4
Repàs del mitjà
La "i" i la "u" consonàntica
Mots amb accent agut (´)
a) En l’estàndard valencià s’usa l’accent agut en les paraules agudes acabades en -é, -és
i -én; els infinitius acabats en -éixer, -éncer i -ényer, i les formes verbals acabades en
-éiem i -éieu (encara que s’admet també l’accent greu).
café, francés, sorprén...; paréixer, véncer; atényer; tréiem, féieu...
b) S’han d’accentuar també amb accent agut algunes paraules
cérvol, crémor, feréstec, llépol, préstec, préssec; Dénia, església, llémena, llépola,
témpora, térbola; córrer (i compostos); estómac, fórmula, pólvora, tómbola, tórtora;
fórem, fóreu...
Mots amb accent greu (`)
a) Els demostratius neutres; els compostos de so i bo, i els participis dels verbs derivats
de cloure. Açò, això, allò; debò, ressò; conclòs, exclòs, inclòs...
b) Algunes partícules gramaticals i altres mots. Què, perquè; però; arròs, espòs,
terròs...
5
La "i" i la "u" fan de consonant a principi de paraula i en posició intervocàlica, per tant formen sil·laba amb la vocal posterior. No-ia, ca-uen, io-de.Busca'n sis exemples més:
Repàs del mitjà
1. L’accentuació
Hi ha mots que s’assimilen col·loquialment a través del castellà, i això fa que apareguen bastants divergències entre la pronúncia habitual i la normativa:
CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀacneaeròlitaeròstatafrodisíacalvèolanemoneatmosferaàuguraurèolaaustríacbiòtopcàstigcautxúceltiberciclopconclaveconèixercréixerdiòptriadòminoèczemaelèctrodeelectròlisiènemaeriçóestèrnumesperitetíopfagòcitfilantropflascófluorfutbolgrifóhandicapheroihumitintèrfonisòbaraleucòcitlígurlíniermagnetòfonmedul·lamegàlitmerèixermisantropmíssil
acnéaerolitoaerostatoafrodisiacoalveoloanémonaatmósferaauguraureolaaustriacobiotopocastigocauchoceltíberocíclopecónclaveconocercrecerdioptríadominóeczemaelectrodeelectrolisisenemaerizoesternónespírituetiopefagocitofilántropofrascoflúorfútbolgrifohándicaphéroehúmedointerfonoisobaraleucocitoligurliniermagnetofónmédulamegalitomerecermisántropomisil
monòlitnàixeroboèoceàodèonolimpíadaomòplatosmosiparèixerpàtxuliperòpitecantroppivotpneumòniapolicrompoliesterpoliglotprènsilpúdingquefirrailreòstatrepòrterrèptilreumarubèolarupiasaxòfonsinótaigàtémertermòstattèxtiltimpàtiquettòrcertorticolitulipavèncervertigenvíkingxassísxicletxílingxofer
monolitonaceroboeocéanoodeónolimpiadaomoplatoósmosisparecerpachulíperopitecántropopívotneumoníapolícromopoliésterpolíglotoprensilpudínkéfirraílreostatoreporteroreptilreúmarubeolarupiasaxofónsinotaigatemertermostatotextiltímpanotiquetorcertortícolitulipánvencervértigovikingochasischiclechelínchofer
6
Repàs del mitjà
Hi ha un grup de mots que mantenen una pronúncia vacil·lant. Hem de pronunciar aguts: avar, basquetbol, cister, criquet, elit, handbol, iber, interval, joquei, kirieleison, perit, quetxup, quilogram, sandvitx, soviet, tiquet, voleibol, zenit, i plans: adequa, guru, libido, mimesi, pentagrama, quadriga, quilolitre, i esdrúixols: període.
2. L’accentuació de topònims i antropònims
a. Topònims
També trobem interferències del castellà en els noms de lloc:
CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ
AdenÁneu (vall d’)BàssoraBenínBiarritzCarpats, elsEtiòpiaEufratesHèlsinkiHimàlaiaHonoluluÍtacaKàtmandu
AdénAneuBasoraBeninBiárritzCárpatos, losEtiopíaÉufratesHelsinkiHimalayaHonolulúItacakatmandú
KíevLàdoga (llac)MaliMarràqueixMègaraMunicÒrcades (illes)Tibet, elTuamotu (illes)UcraïnaÚmbria, l’Zuric
KievLadogaMalíMarraquésMegaraMúnichOrcadasTíbet, elTuamotúUcraniaUmbríaZúrich
b. Antropònims
7
Repàs del mitjà
Els noms que provenen de la tradició grecollatina o, més modernament, de la cultura russa que han estat assimilats per via culta, també presenten interferència del castellà:
CATALÀ CASTELLÀ CATALÀ CASTELLÀ
Agamèmnon
Aristides
Arquimedes
Àrtemis
Àsdrubal
Àtila
Borís
Cèrber
Cíbele
Circe
Cleòpatra o Cleopatra
Dàmocles
Èdip
Empèdocles
Èol
Espàrtac
Èsquil
Agamenón
Arístides
Arquímedes
Artemisa
Asdrúbal
Atila
Boris
Cerbero
Cibeles
Circé
Cleopatra
Damocles
Edipo
Empedocles
Eolo
Espartaco
Esquilo
Èumenes
Hèracles
Heròdot
Jàfet
Karamàzov
Lucífer o Llucifer
Lucul·le
Mikhaïl
Odin
Pèricles
Praxíteles
Prosèrpina
Trasibul
Txèkhov
Vladímir
Xólokhov
Eumenes
Heracles
Herodoto
Jafet
Karamazov
Lucifer
Lúculo
Mijail
Odín
Pericles
Praxiteles
Proserpina
Trasíbulo
Chejov
Vladimir
Solojov
També se solen pronunciar incorrectament: Nobel i Telèmac
1. Poseu accent o dièresi a les paraules que en necessiten.
8
Repàs del mitjà
a) Els ossos del zoologic son originaris de la regio d’Ucraina.
b) La picada del papagai li produia una gran coentor, per aixo li van injectar una
ampul·la de serum.
c) La gracia d’aquella pedra preciosa de color blau consistix en les aigues que reflectix
quan li dona la llum.
d) Aquell pintor no va pintar l’aureola al sant i, ara, la parroquia no el vol.
e) El club nautic de Denia ha organitzat un concurs de pesca.
f) L’ambiguitat de l’expressio va confondre els assistents a la tertulia, i va impedir la
continuitat del programa.
g) Els pobles expressen els seus dubtes sobre els altres amb frases d’una eloquencia
esbalaidora.
h) Un instint innat, com tambe ho es l’egoisme, l’avaricia, la cobdicia; una base sobre la
qual la naturalesa ha estructurat les seues lleis biologiques de la lluita per l’existencia.
i) La carta es un element basic de la comunicacio escrita en l’ambit administratiu i
comercial.
j) La industria d’aquell pais gaudix de bona salut i no s’ha reduit gens gracies a
l’abundancia d’exportacio de materies primeres.
k) L’accident, afortunadament, no va tindre consequencies; pero la malaltia que va patir
despres li va deixar sequeles.
l) Si obeiu les ordes que dona el mestre de cerimonies haureu contribuit a l’exit de la
recepcio.
m) El tractament de les aigues residuals per a preservar l’aigua subterrania dels aquifers
i el medi ambient son temes que preocupen les poblacions costaneres.
n) Un titol grandiloquent, per a una novel·la roina i mal traduida.
9
Repàs del mitjà
o) Encara que se ben be que no es aixi, aixo m’intranquil·litza, perque hauras de
reconeixer que tot aço no es normal.
p) Aquells suissos ens van agrair la nostra assistencia.
q) Li fan periodicament una analisi exhaustiva per a saber com esta de salut.
r) La programacio diurna de la radio te molt d’exit.
s) El talpo es un mamifer insectivor de pel fosc i cos robust que habita en les galeries
subterranies que ell mateix excava.
t) Saul torna dema a casa; li han dit que faça repos.
u) No tot el mon esta d’acord amb l’us de la violencia, i no es pot obligar ningu a
formar part d’un exercit.
v) En esta carretera els accidents son frequents.
w) La crisi va arruinar molts comerciants textils, encara que a Pere li han restituit tot el
patrimoni.
x) Van aillar les parets amb suro perque es reduira el soroll de la musica.
y) La celebre novel·lista defen en la seua intervencio que els llibres es venen entre altres
raons per l’atractiu disseny de les seues tapes.
z) Artur no solament es l’encarregat de departament, sino que tambe es un element de
pronostic. Va vestit sempre a l’ultim crit. Tot el mon el coneix per mister Perfecte. La
seua vanitat es llegendaria.
aa) Ella va dir que si que acudiria dema a prendre te, despres d’haver acabat tots els
examens.
bb) Este mati, quan anavem al mercat a comprar melmelada de mores, ens han contat
que al net i la neta de Marius els ha succeit una desgracia.
cc) Dolors no dona importancia a les xafarderies; no els en dones tu tampoc.
10
Repàs del mitjà
dd) No els ha lluit l’examen, els resultats tan roins no es corresponen amb la bona
preparacio.
ee) Si vens al viatge ens ho passarem molt be.
ff) S’ha questionat la racionalitat de l’us del telefon d’urgencies.
gg) Aquells suissos em miraven de reull quan els vaig comunicar que les paraules del
seu discurs eren intraduibles.
hh) Ell diu que no creu en eixes coses, pero cada dia sol consultar que diu el zodiac i te
una especie de reptil que li dona sort i l’acompanya a totes parts.
ii) Vull que compres un interfon perque es un aparell que ens permet la comunicacio en
forma de conversacio en veu alta entre dos o mes llocs d’un mateix edifici, per mitja
d’un o mes aparells analegs.
jj) Ara et fare el resum del llibre: el veinat d’un poblet es mobilitza quan arriba un jove
que es un bon partit. Qui l’aconseguira?
kk) Esta es l’opinio d’una persona posseidora de molts bens i de gran capital economic.
ll) Estem molt agraits perque has contribuit economicament a totes les exposicions d’art
modern.
mm) No se com es deia la canço que cantaveu, pero era una delicia escoltar-vos.
nn) Lluisa estigue tot el mati conduint per les carreteres d’Eivissa.
oo) El porc es, des de fa segles, l’animal domestic per excel·lencia.
pp) Se ben be que et riuras, pero es igual: em sent inundat per un esperit panteista.
qq) L’aureola d’unio amb les forces de la natura es la caracteristica principal de l’obra
que estic creant ara.
rr) No ho he dit a Joan, pero no se si hauria sigut millor, perque el fet d’esperar cada
moment que podia ocorrer, resulta un martiri per a mi fins que ho vaig oblidar.
11
Repàs del mitjà
ss) A causa del seu maleit retraiment, jo no pogui eixir d’aquella situacio amb
l’elegancia que volia.
tt) Una empresa de la competencia ha trobat la fragancia de l’aigua de colonia que
buscavem amb tant d’interes els quimics d’esta empresa.
uu) L’esfera terraquia que ha adquirit la Universitat d’Ucraina es propietat de la familia
d’un navegant molt questionat.
vv) La teua veina sempre reix en tot allo que mampren.
ww) Els pares venen hui; els iaios i els besnets, despus-dema.
DIVERGÈNCIES VOCÀLIQUES ENTRE EL CASTELLÀ I EL CATALÀ
12
Repàs del mitjà
De vegades, per influència del castellà, pronunciem malament algunes paraules. Fixa’t bé en les següents i memoritza les que pronuncies malament.
Català amb e /castellà amb a
Albercoc, alcàsser, almogàver, ametista, assemblea, cànem, eben, efeminat, emparar, enyorar, ermini, escàlem, espàrrec, espitllera, estella, estendard, estergir, gelea, genísser, javelina, màrfega, meravella, monestir, polseguera, punxegut, ràfega, resplendor, revenja, sergent, setí, sèver, sometent, tàlem, tàvec, temptejar, tràfec, treball, vernís…
Català amb a /castellà amb e
Afaitar, ambaixada, arravatar, assassí, avaluar, avantatge, avaria, banús, barbaresc, hostaleria, davall, davant, davantal, latrina, majorana, maragda, picaporta, ramat, rancor, sanefa, sarbatana, Sardenya, tríada…
Català amb o /castellà amb u
Aixovar, assortir, atordir, avorrir-se, bordell, botifarra, brúixola, calorós, capítol, cartolina, cíngol, cobrir, colobra, complir, comptadoria, conservadorisme, cònsol, croada, embotir, escapolir-se, escodrinyar, escoltisme, escopir, escrúpol, esdrúixol, estoig, fonament, furóncol, gobelet, governatiu, governamental, gropa, joglar, joventut, monyó, nodrir, ordir, pèndol, ploma, podrir, polir, polvoritzar, regidoria, rètol, rigorós, robí, roí, rossinyol, sofrir, sorgir, sospirar, sostraure, tenidoria, títol, tolir-se, tomba, tonyina, torbar, torró, triomf, xorigueresc…
Català amb u /castellà amb o
Ateneu, bufetada, butlletí, cacau, camafeu, corifeu, correu, cuirassa, escull, estiu, europeu, fetus, focus, fòrum, harmònium, muntanya, mussol, porus, ritu, saurí, sèrum, sinus, subornar, sufocar, supèrbia, suportar, tètanus, tipus, tramuntana, trofeu, turment…
Català amb i /castellà amb e
Contemporània, contenidor, declivi, desimboltura, diabetis, diseconomia, eclipsi, galió, indicible, infatuar-se, infermera, ordinador, quítxua, sobirania
13
Repàs del mitjà
2. Ompliu, si cal, els buits de les frases següents posant la grafia o grafies
corresponents, fent atenció especialment a les vocals.
a) El s__rgent va ordenar al mosso que netejara les l__trines de la companyia aèria cada
dissabte.
b) Una ràf__ga de vent va t__mbar l’est__ndard del pavelló d’Hongria.
c) Es tracta d’una persona tan escrup__losa que li fan fàstic tots els tip__s de menjars.
d) En l’ass__mblea de veïns van dir que havien desc__bert una nova av__ria.
e) Aquella jove desimb__lta no podia s__portar aquell clima tan rig__rós i tant
d’av__rriment.
f) Van servir una __nsalada de cogombr__ i alv__cat.
g) Es tractava de les t__mbes dels serv__nts i no les dels senyors.
h) El reporta__e sobre el mare__ de Barraquetes va __conseguir a__mentar el nombre
de visitants ru__os.
i) La multa per no pagar els drets aranzelaris en una __uana osci__a segons el producte
que s’impor-te.
3. Completa la graella amb els termes que hi falten:
castellà català castellà catalàescoltisme tenidoria
rito sueroquítxua sinus
ebanista diabetesdeclivi gropa
estandarte cerbatanaestoig escopir
urdir averiagelea picaporta
eclipse estarcircuirassa setí
4. Posa la vocal que hi falta a les paraules següents:
ord____nador regid_____ria des_____mboltura d____vantalmon____stir jav____lina ____rmini rev____njap____lir n____drir ____mbaixada glob____ss____spirar m____ntanya r_____ncor conten____dorsob____rà at____rdir ____mparar r____bí____nfermera tri_____mf camafe_____ r___í
14
Repàs del mitjà
5. Ompli els espais buits de les frases següents amb la forma corresponent de cadaparella.
ruda/rude—La ________ és una planta amb la qual es fa essència.—És una dona mancada de delicadesa, és una dona _________.
cobla/coble—El _________ de bous venia pel camí vell.—La seua germana Rosa compon música per a _________.
regna/regne—El món natural es divideix en : _________ animal, _________ vegetal i _________mineral.—Anar a _______ solta vol dir córrer sense refrenat.
templa/temple—Van visitar el _________ de la Sagrada Família.—S’anomena _________ cadascuna de les dues parts laterals del cap.
basa/base—Té sort a les cartes, ha fet _________ en totes les partides.—Ha llegit la __________ de la seua filosofia.
espècia/espècie—Però, quina ________ d’home ets?—Una ________ és una substància aromàtica.
15