Embed Size (px)
Citation preview
AHIR,AVUI,DEMÀ
12abril2015
712Núm.
Si voleu estar informats de totes les activitats que es fan a Santa Maria del Pi,subscriviu-vos al nostre butlletí electrònic a www.basilicadelpi.com
On som?BASÍLICAPlaça del Pi, 7
SAGRISTIA I DESPATXPlaceta del Pi, 4
LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16
08002, BarcelonaTel. 93 318 47 [email protected]
Despatx parroquialEl despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on us atendrem aqualsevol hora.Per les gestionsadministratives relacionadesamb els sagraments, l�horariestablert és el següent:Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.
Horaride missesDIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang
DISSABTES16:30 a la Capella de la Sang18:30 a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
DIUMENGES12:00 a la Capella de la Sang13:00 (en castellà) a la Capellade la Sang
L�Auditori i el Palau de la Música Catalana hantriat la nostra basílica de Santa Maria del Pi periniciar un cicle amb la interpretació integral deles Cantates de Bach. Sens dubte, un marc moltadequat per aquestes obres que són, als ulls delsegle XXI, un dels conjunts més impressionantsde la música religiosa de totes les èpoques.El proper dissabte, 18 d�abril, a les 19:30, sota ladirecció de Josep Vila i Casañas, Laia Frigolé(soprano), Anna Alàs (mezzo), Víctor Sordo (tenor)i Pablo Acosta (baix), amb el Cor de Cambra delPalau de la Música Catalana i l�orquestra Academia1750, interpretaran les Cantates de l�Ascensió:Cantata BWV 43 Gott fähret auf mit JauchzenCantata BWV 37 Wer da gläubet und getauft wirdCantata BWV 11 Lobet Gott in seinen ReichenPodeu comprar les entrades des d�aquest enllaç:
https://www.auditori.cat/ct/concert/integral-cantates-de-bach-i-3223.aspx
Cantates de Bach. L�Auditori a Santa Maria del Pi
El proper diumenge, 19 d�abril, a les sis de la tarda es farà un altre dels concertsdel cicle Bach i Haendel a Santa Maria del Pi que està oferint la OrquestraAmics Unesco Barcelona, amb la Integral dels Concerts de Brandemburg deBACH (1685-1750) i la Integral dels Concerti Grossi de HAENDEL (1685-1757).Part de la recaudació del concert es destinarà a la Fundació NouXamfrà. Lespeces interpretades seran les següents:Concert n. 7 op. 6 en si b major de G. F. HAENDELConcert per a piano en fa menor (1056) de J. S. BACHConcert n. 8 op. 6 en do menor de G. F. HAENDELConcert per a piano n. 6 en re menor (1052) de J. S. BACHTrobareu informació detallada de la resta del cicle a:http://basilicadelpi.com/bach-i-haendel-a-santa-maria-del-pi/
Bach i Haendel a Santa Maria del Pi
El Temps de la Pasqua
Introducció
Els temps litúrgics ens acompanyen cadaany. L�Advent prepara el Nadal durant quatresetmanes, el Nadal l�aprofundim en duessetmanes, la Quaresma que prepara la Pasqua en dura cinc i el temps de Pasqua éscelebrat durant set setmanes. Finalment, eltemps durant l�any transcorre en trenta-treso trenta-quatre setmanes.
Aquestes set setmanes del temps Pasqualens ajuden a recordar i celebrar el que hemviscut a la Setmana Santa.
1. En l�Evangeli de Sant Joan no hi ha el Sant Soparque els altres evangelis expliquen. Joan parla del que vafer Jesús en aquell sopar. Va rentar els peus als seusdeixebles. Això es feia en les cases benestants quan esconvidava a algú a dinar o a sopar. Era un gest d�acollidai el feien els esclaus. Jesús, aquella nit, fa el que feien elsesclaus. Amb aquest fet, potser Jesús ja ho ha dit tot... Ésuna síntesi de tot allò que ha dit i fet: Jesús ha estimat elsseus deixebles fins a l�extrem.
Ja sabem què va passar després del Sant Sopar. Jesúsva ser detingut en plena nit i va ser jutjat i condemnat apena de mort. El Sanedrí que el va jutjar va buscar una raóper tal que �semblés� un judici seriós. El teòleg GonzálezFaus ho explica així: �el conflicte va esclatar quan Jesús vaposar de relleu que parlava i actuava així perquè així és comactua Déu. Llavors el van titllar de blasfem. Ja tenien el quebuscaven per condemnar-lo i, d�aquesta manera, van buscarla mort més ignominiosa, una �condemna exemplar�... Vamorir com un esclau, com una persona perillosa, com unlladre públic, com algú que lluitava pel poder, etc.
És important de remarcar que Déu Pare no volia lamort del seu Fill sinó que, allò que realment volia, era queJesús actués i parlés com Ell volia, encara que això el portésa la mort. Jesús no es va desdir de res del que havia dit ifet i va viure vencent el pecat, el mal i la mort.Com és tot això?
2. Els Evangelis ens ho expliquen de diferents maneres.En l�Evangeli de Marc, Mateu i Lluc, les dones que el vanacompanyar fins la mort, en acabar el dia del repòs de
Gaietà de Casacuberta, rector
Juny de 1764, Occitània.Una bèstia misteriosa fa estrallsentre la població del Gavaldà,una regió muntanyosa del sudde França a l�actual departamentde Lozère. Se li atribueixen mésde 120 víctimes, majoritàriamentdones i nens. Ningú no gosasortir sol de casa per por d�unabèstia terrible, d�un foll assassí,d�un animal diabòlic capaç d�arrencar el cap a una personad�una sola queixalada.El mateix rei Lluís XV, veient la volada que agafa l�assumpte que arriba aconvertir-se en un afer d�estat, ofereix una retribució a qui li porti la pell delmonstre. Diversos escamots de dragons del rei i un munt de caçadors derecompenses es desplacen a la zona del Llenguadoc per mirar de donar caça al�animal que, segons el bisbe de Mende i compte de Gévaudan (Gavaldà) és unaplaga enviada per Déu per tal de castigar als homes pels seus pecats i ordenaque es facin processons durant tres diumenges consecutius.Finalment, i després de moltes batudes per la zona, el juny de 1767, la Bèstiafou morta pel tret d�una bala de la plata resultant de la fosa d�unes medalles dela Mare de Déu a mans del misteriós i controvertit granger Jean Chastel, quefou acusat per algunes fonts de ser amo i entrenador de l�animal.
Març de 2015, BarcelonaArriba al Pi el missatge de correu electrònic d�un investigador francès que farecerca sobre la vida i vicissituds de Jean Joseph de Châteauneuf-Randon,marquès d�Apchier (o Apcher) que va organitzar l�any 1767 la cacera que vapermetre abatre la Bèstia. Ens escriu que, després de la Revolució Francesa, elmarquès d�Apchier fuig de França, es refugia a Catalunya, i mor a Barcelona el2 de novembre. I que segons la tradició, fou inhumat a la basílica de Santa Mariadel Pi. L�investigador ens demana si tenim documentació que ho confirmi i siel seu sepulcre encara existeix.L�equip de l�Arxiu es posa en marxa i troba als nostres llibres d�òbits l�assentamentque fa referència no el dia 2 sinó el dia 9 de novembre de 1798, a la mort i al�enterrament del marquès d�Apchier a Santa Maria del Pi. Ara seguim treballanta la recerca del sepulcre exacte on descansa aquest noble francès.I és que, al Pi, la nòmina de personatges il·lustres que hi reposen és ben extensa:des del nostre Sant Josep Oriol, la majoria dels pintors catalans del barroc,Francesc Darder, fundador de les monges darderes, religiosos, militars, nobles,homes de lletres, científics i artesans, fins als membres dels gremis dels TendersRevenedors, dels Hortolans, dels Teixidors de Veles, dels Escudellers, delsMolers i Mestres de Cases i dels Sabaters Fadrins.La llegenda de la bèstia de Gavaldà va inspirar l�any 2001 la pel·licula Le pactedes loups (El pacte dels llops) protagonitzada entre altres, per Vincent Cassel iMonica Bellucci.
dissabte van comprar espècies aromàtiques per ungir el cos de Jesús.Diumenge, de matinada, van anar al sepulcre i s�adonaren que la pedrahavia estat apartada. Un àngel els diu que Jesús ha ressuscitat i que hocomuniquin als deixebles i a Pere, cosa que potser no fan...
L�Evangeli de Joan ens parla que Maria de Magdala � la Magdalena-,va anar sola al sepulcre �possiblement a plorar�, com diu l�Evangeli. Entrobar la tomba buida, s�espantà i va sortir corrent a trobar els apòstols i aPere per dir-los que s�han endut el cos de Jesús i que no sap on l�han deixat.Pere i Joan van immediatament al sepulcre. Joan hi arriba abans però deixaentrar primer a Pere. Joan parla d�ell mateix i diu a l�Evangeli que va veureque el cos no hi era i va creure que Jesús havia ressuscitat. Déu li va donarla benaurança de la fe.
3. Durant aquestes set setmanes �o cinquanta dies amb l�Ascensió�,anirem aprofundint la nostra fe en la Resurrecció. Tot aquest temps acabaràa la Pentecosta quan l�Esperit Sant es fa present a Maria i als apòstols i elsajudarà a veure-ho tot clar comprenent-ho.Tenim un temps per aprofundir la riquesa dels Evangelis que ajudaran lanostra fe. D�entrada, Jesús es presenta a dos indrets; Galilea, on el vanconèixer i, Jerusalem, on morirà.
La Magdalena necessita saber què va passar i per això busca a Pere i aJoan. Joan necessita el sepulcre buit per creure. Els d�Emaús necessitenentendre què diu l�Antic Testament de Jesús; altres creuran després de lesaparicions, altres reflexionant el que ja havia dit Jesús...
4. Són molts els camins pels quals s�arriba a creure que el Crucificat haressuscitat. Són també molts els camins per creure nosaltres que hi ha vidadesprés de la mort, però necessitem la coherència de tots els camins. Joancreu, però li va molt bé que Tomàs cregui i que els d�Emaús també creguin...A casa meva érem vuit germans. Parlant dels nostres pares, uns o altresteníem experiències semblants o diferents, vivències, records... Però totsparlàvem del mateix pare i de la mateixa mare.
A la fe hi arribem per molts camins, però tots creiem que el Ressuscitat ésel Crucificat i creiem també en el nostre futur després de la mort perquè estemconvençuts que aquesta és la veritat de Jesús. És aquesta l�experiència que hemde comunicar als qui no la coneixen, i ho farem amb diferents explicacions i
conviccions que poden tenir diferentsarguments. Aquesta tasca és de tots. ElConcili Vaticà II insisteix a dir-nos que,als laics, Déu els encomana aquestamissió cada dia i allà on son.
Conclusió
Déu no ens ha deixat sols i vol queestiguem on Ell està per sempre. Hemd�estar agraïts de la benaurança dela fe que tenim tot fent un món mésal gust de Déu.
La Bête de Gévaudan
Gravat de l�època oferint 2700 lliures de recompensa
Manel GrauRes
urr
ecci
ó,
Alo
nso
Ló
pez
de
Her
rera
Juny de 1764, Occitània.Una bèstia misteriosa fa estrallsentre la població del Gavaldà,una regió muntanyosa del sudde França a l�actual departamentde Lozère. Se li atribueixen mésde 120 víctimes, majoritàriamentdones i nens. Ningú no gosasortir sol de casa per por d�unabèstia terrible, d�un foll assassí,d�un animal diabòlic capaç d�arrencar el cap a una personad�una sola queixalada.El mateix rei Lluís XV, veient la volada que agafa l�assumpte que arriba aconvertir-se en un afer d�estat, ofereix una retribució a qui li porti la pell delmonstre. Diversos escamots de dragons del rei i un munt de caçadors derecompenses es desplacen a la zona del Llenguadoc per mirar de donar caça al�animal que, segons el bisbe de Mende i compte de Gévaudan (Gavaldà) és unaplaga enviada per Déu per tal de castigar als homes pels seus pecats i ordenaque es facin processons durant tres diumenges consecutius.Finalment, i després de moltes batudes per la zona, el juny de 1767, la Bèstiafou morta pel tret d�una bala de la plata resultant de la fosa d�unes medalles dela Mare de Déu a mans del misteriós i controvertit granger Jean Chastel, quefou acusat per algunes fonts de ser amo i entrenador de l�animal.
Març de 2015, BarcelonaArriba al Pi el missatge de correu electrònic d�un investigador francès que farecerca sobre la vida i vicissituds de Jean Joseph de Châteauneuf-Randon,marquès d�Apchier (o Apcher) que va organitzar l�any 1767 la cacera que vapermetre abatre la Bèstia. Ens escriu que, després de la Revolució Francesa, elmarquès d�Apchier fuig de França, es refugia a Catalunya, i mor a Barcelona el2 de novembre. I que segons la tradició, fou inhumat a la basílica de Santa Mariadel Pi. L�investigador ens demana si tenim documentació que ho confirmi i siel seu sepulcre encara existeix.L�equip de l�Arxiu es posa en marxa i troba als nostres llibres d�òbits l�assentamentque fa referència no el dia 2 sinó el dia 9 de novembre de 1798, a la mort i al�enterrament del marquès d�Apchier a Santa Maria del Pi. Ara seguim treballanta la recerca del sepulcre exacte on descansa aquest noble francès.I és que, al Pi, la nòmina de personatges il·lustres que hi reposen és ben extensa:des del nostre Sant Josep Oriol, la majoria dels pintors catalans del barroc,Francesc Darder, fundador de les monges darderes, religiosos, militars, nobles,homes de lletres, científics i artesans, fins als membres dels gremis dels TendersRevenedors, dels Hortolans, dels Teixidors de Veles, dels Escudellers, delsMolers i Mestres de Cases i dels Sabaters Fadrins.La llegenda de la bèstia de Gavaldà va inspirar l�any 2001 la pel·licula Le pactedes loups (El pacte dels llops) protagonitzada entre altres, per Vincent Cassel iMonica Bellucci.
dissabte van comprar espècies aromàtiques per ungir el cos de Jesús.Diumenge, de matinada, van anar al sepulcre i s�adonaren que la pedrahavia estat apartada. Un àngel els diu que Jesús ha ressuscitat i que hocomuniquin als deixebles i a Pere, cosa que potser no fan...
L�Evangeli de Joan ens parla que Maria de Magdala � la Magdalena-,va anar sola al sepulcre �possiblement a plorar�, com diu l�Evangeli. Entrobar la tomba buida, s�espantà i va sortir corrent a trobar els apòstols i aPere per dir-los que s�han endut el cos de Jesús i que no sap on l�han deixat.Pere i Joan van immediatament al sepulcre. Joan hi arriba abans però deixaentrar primer a Pere. Joan parla d�ell mateix i diu a l�Evangeli que va veureque el cos no hi era i va creure que Jesús havia ressuscitat. Déu li va donarla benaurança de la fe.
3. Durant aquestes set setmanes �o cinquanta dies amb l�Ascensió�,anirem aprofundint la nostra fe en la Resurrecció. Tot aquest temps acabaràa la Pentecosta quan l�Esperit Sant es fa present a Maria i als apòstols i elsajudarà a veure-ho tot clar comprenent-ho.Tenim un temps per aprofundir la riquesa dels Evangelis que ajudaran lanostra fe. D�entrada, Jesús es presenta a dos indrets; Galilea, on el vanconèixer i, Jerusalem, on morirà.
La Magdalena necessita saber què va passar i per això busca a Pere i aJoan. Joan necessita el sepulcre buit per creure. Els d�Emaús necessitenentendre què diu l�Antic Testament de Jesús; altres creuran després de lesaparicions, altres reflexionant el que ja havia dit Jesús...
4. Són molts els camins pels quals s�arriba a creure que el Crucificat haressuscitat. Són també molts els camins per creure nosaltres que hi ha vidadesprés de la mort, però necessitem la coherència de tots els camins. Joancreu, però li va molt bé que Tomàs cregui i que els d�Emaús també creguin...A casa meva érem vuit germans. Parlant dels nostres pares, uns o altresteníem experiències semblants o diferents, vivències, records... Però totsparlàvem del mateix pare i de la mateixa mare.
A la fe hi arribem per molts camins, però tots creiem que el Ressuscitat ésel Crucificat i creiem també en el nostre futur després de la mort perquè estemconvençuts que aquesta és la veritat de Jesús. És aquesta l�experiència que hemde comunicar als qui no la coneixen, i ho farem amb diferents explicacions i
conviccions que poden tenir diferentsarguments. Aquesta tasca és de tots. ElConcili Vaticà II insisteix a dir-nos que,als laics, Déu els encomana aquestamissió cada dia i allà on son.
Conclusió
Déu no ens ha deixat sols i vol queestiguem on Ell està per sempre. Hemd�estar agraïts de la benaurança dela fe que tenim tot fent un món mésal gust de Déu.
La Bête de Gévaudan
Gravat de l�època oferint 2700 lliures de recompensa
Manel GrauRes
urr
ecci
ó,
Alo
nso
Ló
pez
de
Her
rera
AHIR,AVUI,DEMÀ
12abril2015
712Núm.
Si voleu estar informats de totes les activitats que es fan a Santa Maria del Pi,subscriviu-vos al nostre butlletí electrònic a www.basilicadelpi.com
On som?BASÍLICAPlaça del Pi, 7
SAGRISTIA I DESPATXPlaceta del Pi, 4
LOCALS PARROQUIALSCardenal Casañas, 16
08002, BarcelonaTel. 93 318 47 [email protected]
Despatx parroquialEl despatx parroquial ésl�indret d�acollida de laparròquia on us atendrem aqualsevol hora.Per les gestionsadministratives relacionadesamb els sagraments, l�horariestablert és el següent:Dilluns i dimecresde 18:00 a 20:00.
Horaride missesDIES FEINERS19:00 a la Capella de la Sang
DISSABTES16:30 a la Capella de la Sang18:30 a la Basílica20:00 a la Capella de la Sang
DIUMENGES12:00 a la Capella de la Sang13:00 (en castellà) a la Capellade la Sang
L�Auditori i el Palau de la Música Catalana hantriat la nostra basílica de Santa Maria del Pi periniciar un cicle amb la interpretació integral deles Cantates de Bach. Sens dubte, un marc moltadequat per aquestes obres que són, als ulls delsegle XXI, un dels conjunts més impressionantsde la música religiosa de totes les èpoques.El proper dissabte, 18 d�abril, a les 19:30, sota ladirecció de Josep Vila i Casañas, Laia Frigolé(soprano), Anna Alàs (mezzo), Víctor Sordo (tenor)i Pablo Acosta (baix), amb el Cor de Cambra delPalau de la Música Catalana i l�orquestra Academia1750, interpretaran les Cantates de l�Ascensió:Cantata BWV 43 Gott fähret auf mit JauchzenCantata BWV 37 Wer da gläubet und getauft wirdCantata BWV 11 Lobet Gott in seinen ReichenPodeu comprar les entrades des d�aquest enllaç:
https://www.auditori.cat/ct/concert/integral-cantates-de-bach-i-3223.aspx
Cantates de Bach. L�Auditori a Santa Maria del Pi
El proper diumenge, 19 d�abril, a les sis de la tarda es farà un altre dels concertsdel cicle Bach i Haendel a Santa Maria del Pi que està oferint la OrquestraAmics Unesco Barcelona, amb la Integral dels Concerts de Brandemburg deBACH (1685-1750) i la Integral dels Concerti Grossi de HAENDEL (1685-1757).Part de la recaudació del concert es destinarà a la Fundació NouXamfrà. Lespeces interpretades seran les següents:Concert n. 7 op. 6 en si b major de G. F. HAENDELConcert per a piano en fa menor (1056) de J. S. BACHConcert n. 8 op. 6 en do menor de G. F. HAENDELConcert per a piano n. 6 en re menor (1052) de J. S. BACHTrobareu informació detallada de la resta del cicle a:http://basilicadelpi.com/bach-i-haendel-a-santa-maria-del-pi/
Bach i Haendel a Santa Maria del Pi
El Temps de la Pasqua
Introducció
Els temps litúrgics ens acompanyen cadaany. L�Advent prepara el Nadal durant quatresetmanes, el Nadal l�aprofundim en duessetmanes, la Quaresma que prepara la Pasqua en dura cinc i el temps de Pasqua éscelebrat durant set setmanes. Finalment, eltemps durant l�any transcorre en trenta-treso trenta-quatre setmanes.
Aquestes set setmanes del temps Pasqualens ajuden a recordar i celebrar el que hemviscut a la Setmana Santa.
1. En l�Evangeli de Sant Joan no hi ha el Sant Soparque els altres evangelis expliquen. Joan parla del que vafer Jesús en aquell sopar. Va rentar els peus als seusdeixebles. Això es feia en les cases benestants quan esconvidava a algú a dinar o a sopar. Era un gest d�acollidai el feien els esclaus. Jesús, aquella nit, fa el que feien elsesclaus. Amb aquest fet, potser Jesús ja ho ha dit tot... Ésuna síntesi de tot allò que ha dit i fet: Jesús ha estimat elsseus deixebles fins a l�extrem.
Ja sabem què va passar després del Sant Sopar. Jesúsva ser detingut en plena nit i va ser jutjat i condemnat apena de mort. El Sanedrí que el va jutjar va buscar una raóper tal que �semblés� un judici seriós. El teòleg GonzálezFaus ho explica així: �el conflicte va esclatar quan Jesús vaposar de relleu que parlava i actuava així perquè així és comactua Déu. Llavors el van titllar de blasfem. Ja tenien el quebuscaven per condemnar-lo i, d�aquesta manera, van buscarla mort més ignominiosa, una �condemna exemplar�... Vamorir com un esclau, com una persona perillosa, com unlladre públic, com algú que lluitava pel poder, etc.
És important de remarcar que Déu Pare no volia lamort del seu Fill sinó que, allò que realment volia, era queJesús actués i parlés com Ell volia, encara que això el portésa la mort. Jesús no es va desdir de res del que havia dit ifet i va viure vencent el pecat, el mal i la mort.Com és tot això?
2. Els Evangelis ens ho expliquen de diferents maneres.En l�Evangeli de Marc, Mateu i Lluc, les dones que el vanacompanyar fins la mort, en acabar el dia del repòs de
Gaietà de Casacuberta, rector
