És una reproducció on intervenen Gàmetes

• ÒVUL (OVARIS)

• ESPERMATOZOIDE (TESTICLES)

(animals, plantes, fongs) MEIOSI

la reproducció ASEXUAL és pròpia dels éssers més primitius, com ara els microbis i vegetals. MITOSI

FECUNDACIÓ: UNIÓ DE LES CÈL·LULES SEXUALS

EMBARÀS

ZIGOT -- EMBRIÓ -- FETUS -- PART

Les persones ens reproduïm sexualment; les dones produeixen gàmetes femenins anomenats òvuls, i els homes, gàmetes masculins anomenats espermatozoides. Aquestes dues cèl·lules reproductores s'uneixen per formar un zigot.

La fecundació és interna, és a dir, l'òvul i l'espermatozoide s'uneixen dins de l'aparell reproductor de la dona. El desenvolupament del nou ésser també té lloc a l'interior de l'aparell reproductor femení, i el nadó neix viu i completament format, per això diem que som vivípars.

PRIMARIS

tenen a veure amb l’aparell genital de cada sexe i ja són presents des del naixement

SECUNDARIS

apareixen amb la maduresa sexual -- PUBERTAT -

hormones sexuals

pèl, redistribució greix, mames, veu...

La infància: els caràcters sexuals primaris

Quan neix un nadó ja té format l'aparell reproductor, tant les parts internes com les externes: el penis i l'escrot en els nens, i la vulva en les nenes. La presència d'aquests òrgans reproductors correspon als caràcters sexuals primaris.

La infància és una etapa que es prolonga des del naixement fins als deu anys, aproximadament.

La pubertat: els caràcters sexuals secundaris

Entre els deu i els catorze anys es produeix la maduració dels òrgans sexuals. En les noies té lloc la primera menstruació i en els nois comença la producció d'espermatozoides. Aquesta etapa es coneix amb el nom de pubertat.

Quan els òrgans reproductors maduren, comencen a produir hormones, que provoquen l'aparició dels caràcters sexuals secundaris, fet que augmenta les diferències físiques entre les noies i els nois.

A les noies els creixen els pits, se'ls eixamplen els malucs i els surt pèl al pubis i a les aixelles.

Als nois els augmenta el gruix dels ossos i la massa muscular, la veu se'ls fa més greu i els surt la barba i el pèl al pubis i a les aixelles.

L’adolescència: la maduresa sexual

Mentre es desenvolupen els caràcters sexuals secundaris, procés que dura entre dos i cinc anys, les persones senten la necessitat d'independència; d'explorar els seus sentiments i el seu cos; apareix el desig sexual, es busca el suport emocional en un grup d'amics i amigues, i de vegades s'estableix una relació conflictiva amb les persones adultes, representades pels pares i pel professorat.

Aquesta etapa es coneix amb el nom d'adolescència i quan l'organisme l'assoleix ja està preparat per a la reproducció.

L’edat adulta: la fi del desenvolupament

Un cop passada l'adolescència, arriba l'edat adulta, al voltant dels vint o dels vint-i-cinc anys.

En les societats rurals dels països en vies de desenvolupament no és estrany que les dones tinguin fills abans d'arribar a l'edat adulta, cap als quinze o setze anys.En la nostra societat, en canvi, això no sol passar. Els adolescents no solen tenir fills i dediquen uns quants anys més a adquirir una educació i una situació que els permeti formar una família amb l'estabilitat i la seguretat que proporciona la maternitat i la paternitat adultes.

• CANVIS FISIOLÒGICS EN L’HOME I LA DONA

• COMPORTAMENT SEXUAL

• REGULACIÓ DE LA REPRODUCCIÓ

ESTRÒGENS - OVARIS

ANDRÒGENS - TESTICLES

etapa des de l’infància a l’edat adulta

canvis físics, fisiologics ...

INDEPENDÈNCIA I AFIRMACIÓ PERSONAL

i psíquics.

DISTANCIAMENT DELS PARES

MANCA DE SEGURETAT EN UN MATEIX

TIMIDESA, INCOMPRENSIÓ, INFLUÈNCIA, AGRESSIVITAT, RESERVATS, SUSCEPTIBLES, ATRACCIÓ

INICI 10 -12 ANYS EN LES NOIES I MÉS TARD EN ELS NOIS

MADURESA SEXUAL:

• CICLE OVULATORI

MENSTRUACIÓ: MENARQUIA - MENOPAUSA

• FABRICACIÓ D’ESPERMATOZOIES I ERECCIONS

L’ADOLESCÈNCIA S’INICIA AMB LA

Parts anatòmiques de l’Aparell Reproductor Femení

PRODUCCIÓ ÒVULS

FABRICACIÓ HORMONES

Escorça

Medul·la

Fol·licles

MITOSI EN L’ÈPOCA FETAL DE LA FEMELLA

Els gàmetes femenins:

Quan neix una nena, als seus ovaris ja hi ha unes 400.000 cèl·lules que, quan sigui l'hora, començaran a madurar d'una en una i es transformaran en òvuls, tot i que tan sols 450 maduraran durant la seva vida fèrtil.

Visió histològica de l’ovari on es veuen Fol·licles en diferent grau de maduració

L'òvul és la cèl·lula reproductora o gàmeta femení. És una cèl·lula molt grossa, de gairebé 1 mm de diàmetre, que madura dins de l'ovari en una estructura anomenada fol·licle.

Ovulació:

ÒVUL AMB 24 HORES DE VIDA

El fol·licle s'obre i aboca l'òvul a la trompa de Fal·lopi, envoltat d'una capa de cèl·lules molt més petites que ell, anomenada corona radiada, que té una funció protectora. Des que l'òvul és expulsat, es manté fèrtil durant unes 24 hores. Si en aquest temps no és fecundat, mor.

Les hormones sexuals femenines són els estrògens i la progesterona. Els estrògens es produeixen a les cèl·lules fol·liculars dels ovaris i són els responsables del desenvolupament i el manteniment dels caràcters sexuals secundaris.

El nivell d'estrògens segueix un procés cíclic. Quan el nivell és mínim, s'activa l'alliberament d'hormones hipofisiàries, que indueixen la formació d'un fol·licle de Graaf a l'ovari. Al seu torn, dins el fol·licle es produeix la maduració d'un òvul. Quan el nivell d'estrògens és màxim, es produeix l'ovulació, és a dir, el fol·licle es trenca i l'òvul surt de l'ovari i és recollit per la trompa de Fal·lopi.

COS LUTI

Després d'alliberar l'òvul, el fol·licle de Graaf es transforma en el cos luti, que produeix la progesterona que indueix el creixement i la maduració de l'endometri, el teixit que recobreix l'úter i on s'ha d'implantar l'òvul fecundat. Si hi ha fecundació, el cos luti es manté actiu gràcies a una hormona que és alliberada per l'embrió.

Si no hi ha fecundació, l'òvul mor; el cos luti degenera, deixa de produir estrògens i progesterona i l'endometri es trenca i es desprèn, procés que provoca la regla o menstruació.

El conjunt d'esdeveniments que tenen lloc entre dues menstruacions successives s'anomena cicle menstrual, i té una durada aproximada de 28 dies.

Parts anatòmiques de l’Aparell Reproductor Masculí

PRÒSTATA

Secció transversal del penis on es pot veure el Cos Cavernós del Penis (CCP) i el Cos Cavernós de

l’Uretra (CCU)

COS CAVERNÓS

Excitació =

Compromís Vascular

URETRA

Parts estructurals d’un testicle

PRODUCCIÓ ESPERMATOZOIDES

FABRICACIÓ HORMONES

Tall longitudinal d’un testicle: Epidídim (E), Rete Testis

(RT) i Túnica Albugínia (TA)

TUBS SEMINÍFERS

SERTOLI

LEYDIG

Els gàmetes masculins: els espermatozoides

Els espermatozoides es produeixen contínuament als túbuls seminífers, des d'on es desplacen, al llarg de diversos dies, fins a arribar a l'epidídim. En aquest període acaben de madurar i desenvolupen un llarg flagel o cua, amb el qual neden molt de pressa.

Els espermatozoides són molt més petits i nombrosos que els òvuls. Cada dia maduren diversos centenars de milions d'espermatozoides als testicles. La sortida a l'exterior es produeix per mitjà de l'ejaculació, en la qual s'expulsa el semen, un líquid format per espermatozoides i secrecions lubrificants, seminals i prostàtiques.Quan són dipositats a l'interior de la vagina, s'hi mantenen vius entre tres i cinc dies, període de temps en el qual es pot produir la fecundació.

ACROSOMA

Esquema de la Fisiologia de

l’Aparell Reproductor

Femení