11.- ANNEX 1 TREBALLEM LA GRAMÀTICA · 2009-03-11 · UNITAT QUARTA MORFOLOGIA II: ... A més, en cas de voler utilitzar aquest joc com a eina a l’Aula d’acollida, cal ... del

ANNEX 1

TREBALLEM LA GRAMÀTICA

El joc de Scrabble com a estratègia d’aprenentatge a l’àrea de llengua catalana

Josep Vinyals (2006) 1

INDEX TEMÀTIC ANNEX 1 : TREBALLEM LA GRAMÀTICA 1.- INTRODUCCIÓ................................................................................. 2

1. A. Orientacions específiques per a la part de Gramàtica.

1. B. Estructuració dels continguts. 2.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA PRIMERA UNITAT ORTOGRAFIA I : Vocalisme. ............................................................................................................. 5 3.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA SEGONA UNITAT ORTOGRAFIA II : Consonantisme. .............................................................................................................. 12 4.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA TERCERA UNITAT MORFOLOGIA I: Substantius i Adjectius ............................................................................................................... 16 5.- UNITAT QUARTA MORFOLOGIA II: Formes Verbals I ...................................................................................................................... 20 5.- UNITAT CINQUENA MORFOLOGIA III: Formes Verbals II ..................................................................................................................... 26 6.- UNITAT SISENA LÈXIC I SIGNIFICACIÓ I .................................................................................................................. 32 7.- UNITAT SETENA LÈXIC I SIGNIFICACIÓ II .................................................................................................................. 41



1.- INTRODUCCIÓ ORIENTACIONS ESPECÍFIQUES PER A LA PART DE GRAMÀTICA Hem de dir, en primer lloc, que el treball de gramàtica que proposem a cada unitat l’hem proposat seguint els criteris d’una programació de primer cicle d’ESO, per a primer i segon curs. Això vol dir que hem dividit per unitats els continguts de categories gramaticals a treballar, però que és ben clar que cada professor pot treballar la gramàtica com li sembli, ja que aquest crèdit basat en el joc de l’Scrabble no és res més que una eina, i, com a tal, adaptable als usos i necessitats de cada centre o de cada aula. El treball específic, sistemàtic de coneixement i d’aplicació de les normes ortogràfiques i de situacions peculiars d’ús de la llengua, ja el fa l’alumnat a la seva classe de crèdit comú de llengua catalana. Per això, volem deixar ben clar que el que contenen les unitats no són altra cosa que propostes, indicacions o possibles suggeriments. Hem de comptar tanmateix que el gruix dels exercicis de cada unitat es basa en la comprensió i pràctica del joc i que fent això, ja s’hi treballen les diferents categories gramaticals o els aspectes ortogràfic i de lèxic que ens interessin a cada cas. Ara bé, els exercicis proposats a la part gramatical tenen com a el joc i la seva dinàmica, tot i que se centrin a treballar mots de la categoria gramatical esmentada a cada unitat. A més, en cas de voler utilitzar aquest joc com a eina a l’Aula d’acollida, cal fer una programació específica basada en el vocabulari bàsic que s’hi utilitza i en els conceptes ortogràfics més bàsics. És a dir, en aquest cas, a més de treballar les normes més bàsiques del joc, caldria centrar-se en partides ja preparades que continguessin un vocabulari elemental del que es treballa en nivells inicials. De totes maneres, el joc potser no acabaria de funcionar amb alumnat de l’Aula d’Acollida si no en un nivell ja avançat. Vull dir amb això que potser (o segur) que hi ha altres estratègies lúdiques que poden donar millors resultats que no pas l’Scrabble en el treball d’iniciació a la llengua catalana amb alumnes d’altres cultures i ètnies, tal i com es fa ja a les Aules d’Acollida de molts IES Un dels aspectes que ens cal tenir en compte és el d’haver de treballar fora del joc els aspectes més fonètics de la llengua, (les neutralitzacions o el timbre obert i tancat d’algunes vocals, per exemple ) basant-nos en la seva



aplicació ortogràfica, ja que no podem comptar amb la discriminació oral perquè en el joc no hi compta. Això ja es treballarà a l’aula de Crèdit Comú al seu moment. Un dels temes que queda fora del treball gramatical que puguem fer a partir del joc és, per exemple, el de l’accentuació ja que en l’Scrabble no es troba reflectida. Ara bé, sempre queda la possibilitat de demanar a l’alumnat que jugui un determinat mot que en marqui el timbre d’una vocal o l’accentuació fonètica i acordar que es donen bonificacions en cas de fer-ho correctament. Ara això fóra en el cas de partides col·lectives jugades a l’aula. I tampoc no treballarem apostrofacions, ni mots amb guionet, ja que no són vàlids en el joc –cas dels mots apostrofats o amb guionet. Tot això, com diem, s’haurà de treballar al Crèdit Comú. Ara, en els altres aspectes que hem esmentat, l’Scrabble ens pot ser d’una enorme utilitat, ja que, per exemple, un alumne que hagi jugat correctament un mot que li doni molts punts i li faci guanyar una partida o que sigui decisiu en un campionat, difícilment l’oblidarà, tan en el seu significat com, i aquí és on podem incidir més, en el seu significant. ESTRUCTURACIÓ DELS CONTINGUTS Aquest Annex 2 l’hem dividit segons uns continguts gramaticals per a cada lliçó en els quals basem l’explicació i els exercicis. Tots els exercicis han estat pensats per treballar aquella categoria gramatical concreta. Això, probablement, ens portarà a utilitzar models d’exercicis ja vistos en el cos de cada unitat o a incidir en tipus d’exercicis ja experimentats. De totes maneres, els incloem en l’Annex ja que el que s’hi treballa és específic i han estat pensats segons els paràmetres i les normes del joc. Els continguts, doncs, són els següents: PRIMERA UNITAT: ORTOGRAFIA: Vocalisme SEGONA UNITAT ORTOGRAFIA: Consonantisme



TERCERA UNITAT MORFOLOGIA: Substantius i Adjectius QUARTA UNITAT MORFOLOGIA: Formes Verbals (I) CINQUENA UNITAT MORFOLOGIA: Formes Verbals (II) SISENA UNITAT LÈXIC I SIGNIFICACIÓ (I) SETENA UNITAT LÈXIC I SIGNIFICACIÓ (II) Val a dir també que no totes les unitats contenen exercicis. Concretament a la quarta unitat, que és la primera de morfologia verbal no hi hem inclòs exercicis específics ja que n’hem treballat de molt semblants al cos de la unitat i ens semblava excessivament reiteratiu. En qualsevol cas, els que suggerim a la següent unitat, la cinquena, ja donen una idea de què i com es pot treballar amb l’Scrabble pel que fa a la morfologia verbal. I també recordem que al llarg de qualssevol partides comentades el professorat podrà anar comentant el que faci referència a aquest aspecte i demanant a l’alumnat una atenció particular a l’ús de les formes verbals dins del joc.



2.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA PRIMERA UNITAT ORTOGRAFIA I Vocalisme Hem triat per a aquestes dues primeres unitats el treball ortogràfic i en aquesta unitat inicial el treball del vocalisme. Segons una programació estàndard de Llengua Catalana per al primer cicle d’ESO, el vocalisme acostuma a treballar-se inicialment al primer trimestre del 1r curs d’ESO, tot i que reapareix a la programació del 2n curs com a ampliació o repàs. En aquesta primera unitat hem après que cada lletra té un valor facial i també hem vist com podem fer creuaments de paraules (que és la base del joc) creant altres mots vàlids en català. Si ens fixem en el valor facial de les fitxes del joc que són vocals veurem que sempre és molt baix. Totes les vocals valen només 1 punt i, justament perquè són fitxes per a combinar, acostuma a haver-n’hi un nombre més elevat que no pas d’altres lletres, especialment en el cas de la A i la E, de les quals en trobem 12 i 13 fitxes respectivament, com ja hem esmentat anteriorment. No podrem, per tant, jugar, amb la dificultat específica de confegir i combinar mots amb lletres cares i aprofitant caselles amb premi. Però, en canvi, sí que podem treballar de forma preferent algunes dificultats ortogràfiques clàssiques i recurrents, com ara la formació d’alguns plurals, en les quals intervenen de forma determinant les vocals. En tractar-se l’Scrabble un joc on l’atzar hi juga un fort paper –a l’hora de triar les fitxes del faristol- si nosaltres volem programar que es treballi un aspecte gramatical determinat, ens caldrà preparar abans la partida o la sèrie de jugades que ens sembli interessant de fer sortir. En el cas de les vocals, haurem de veure en quins aspectes hi tenen més incidència en l’ortografia i, veurem que és potser en l’ús de les vocals àtones que es pronuncien febles o en les vocals que es neutralitzen. En tots dos casos hi trobem una dificultat ortogràfica que convé fixar adequadament. I això ho també trobarem en el cas dels plurals en –ES, en la vocal final dels Masculins i Femenins, i en les terminacions verbals que són neutres.



El que ens servirà, en primer lloc, és el fet de tractar de confegir mots, potser mots curts en un principi, amb la presència de determinades vocals, per ex., la A i la E., o la O i U àtones. Caldrà que els alumnes barregin les fitxes i aconsegueixin de formar el mot requerit. En aquest cas, ens podem permetre la llicència, si convé, d’utilitzar més de 7 fitxes. Exercici 1 Organitzeu aquestes fitxes de tal manera que us surtin un mínim de 3 mots. No importa si us en sobra alguna, el mínim, però és de 4 lletres usades. Indiquen si les vocals que utilitzeu són tòniques o àtones.

A,B,C,E,E,R,S (Ex: Cabres...) E,E,M,N,O,P,S A,D,E,I,N,R,S

Exercici 2 Organitzeu les següents fitxes tractant en cada cas de confegir només formes verbals que utilitzin alguna vocal neutra. A,D,E,E,I,N,R A,C,E,I,N,O,V E,E,I,N,R,S,T Exercici 3 Amb les següents lletres formeu totes les paraules que us surtin que portin una O o una U i digueu si és en posició tònica o àtona. I,M,N,O,S,T,U A,L,O,P,R,S,U B,C,E,O,R,T,U



Exercici 4 Tracteu de fer amb les següents lletres totes les formes verbals possibles, comptant que han de portar una O o una U en posició àtona. I,O,R,S,S,T,U I,O,O,P,R,T,U E,G,I,O,P,S,U,U, ( 8 LLETRES!!) Exercici 5 Combineu les següents lletres tractant de fes mots en plural i indiqueu quina és la vocal neutra, si n’hi ha, o si hi ha una O/U en posició àtona. A,E,L,L,R,S,T C,E,E,N,N,S,T A,E,E,F,I,N,N,R (8 LLETRES!!) C,E,M,O,O,R,R,S (8 LLETRES!!) A,C,C,E,N,S,T,U (8 LLETRES!!) I en segon lloc, podem practicar també exercicis similars, però partint d’una paraula base ja col·locada al tauler. Exercici 6 Partint de la paraula VOLARIES , agafeu les lletres de les combinacions proposades a l’exercici 1 i confegiu paraules utilitzant sempre alguna lletra del mot ja posat. Marqueu les vocals en posició àtona que hi trobeu. A,B,C,E,E,R,S E,E,M,N,O,P,S A,D,E,I,N,R,S



Exercici 7 Fem el mateix que a l’exercici anterior, però ara la paraula col·locada al tauler és TROSSOS i agafarem les combinacions proposades a l’exercici 2 A,D,E,E,I,N,R A,C,E,I,N,O,V E,E,I,N,R,S,T Noteu també que en aquests exercicis hem obviat les consonants anomenades ‘cares’ ja que podien afegir un grau de complexitat que, de moment, no ens interessava; això ho treballarem més en els exercicis d’aquest apartat de les unitats posteriors. Però tant si juguem a dins com a fora del tauler i el que ens interessa és treballar una determinada dificultat ortogràfica, caldrà preparar bé els faristols de les jugades. Això, en cas que vulguem jugar una partida sencera o una sèrie més llarga de les que hem presentat aquí. I, si més no, podem realitzar exercicis de combinatòria senzills com els que acabem de veure. Tot això és possible, sobretot, en el cas de les partides duplicades, aquelles que preparem expressament amb la presència de l’aspecte sobre el qual volem incidir. I en cas de voler donar-hi un matís més competitiu, sempre podem donar punts especials, p.e., per a aquelles persones que obtinguin una determinada paraula, que obtinguin un Scrabble, o que escriguin el major nombre de mots amb la vocal que volem treballar a partir d’un faristol donat, amb creuaments o sense. L’altra possibilitat que tenim és la d’analitzar partides ja realitzades o sèries de jugades, fent èmfasi especial en allò que ens interessi treballar en cada moment. Un exemple com el que us proposem a continuació, fet a partir d’una sèrie de partides publicades al diari AVUI per Miquel Sesé1, a qui agraïm la facilitat i el permís donats per utilitzar algunes de les seves sèries de jugades en aquest treball, ens permet buscar, per exemple, totes les vocals neutres de cada mot o trobar la vocal tònica i donar bonificació a qui ho faci correctament. 1 SESÉ, Miquel Jugada de Scrabble, secció OCI, pàgina de JOCS, Diari AVUI.



SÈRIE 1 JUGADA 1 SÈRIE 1 JUGADA 2





SÈRIE 1 JUGADA 7

a) A la primera jugada de la sèrie, trobem un mot que fa Scrabble i que conté 2 vocals. Ens en cal una tercera per formar el mot que sembla que ens apareix de seguida al faristol. D’aquestes tres que hi ha quina és la tònica? I la neutra, si n’hi ha

b) A la segona, tenim un faristol amb dues vocals. Recordem que busquem sempre la millor jugada i, per tant, és possible que no utilitzem pas totes les lletres disponibles. En aquest cas, ens anirà molt bé de fer servir només UNA vocal. L’heu vista? i on la posaríeu?



c) En aquesta tercera jugada hi ha també dues vocals però cap d’elles pot ser neutra. Però sí que podem veure si són tòniques o àtones a les paraules que poden formar.

d) A la quarta jugada trobem dues E que farem servir en una nova

paraula. A més, en formem una nova i n’allarguem una altra. Podem veure el vocalisme en totes elles.

e) En aquest faristol només hi tenim una vocal. Però al tauler formem

altres mots amb les lletres utilitzades. Vegem quines són i si poden ser àtones o neutres. Aquí recordarem el cas dels monosíl·labs.

f) En aquest sisè faristol hi trobem dues vocals que farem servir un

altre cop per fer un Scrabble sencer. Fixem-nos bé en si les dues vocals que tenim esdevenen tòniques o àtones al formar un mot. Busquem també altres possibles jugades.

g) En aquesta setena i última jugada tenim dues vocals al faristol. Les

justes per formar un Scrabble final de sèrie. L’heu vist? Si hi ha dues vocals, quina és àtona i quina tònica?



3.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA SEGONA UNITAT. ORTOGRAFIA 2. Consonantisme Igual que a la primera unitat treballàvem les vocals, treballarem en aquesta segona el consonantisme. Ja vam dir que, tot i tractant de mantenir un criteri ordenat, la tria de cada contingut en aquests apartats de gramàtica de cada unitat era aleatòria i que, en tot cas relacionàvem les primeres unitats amb els temes que apareixen en primer lloc a les programacions estàndards del Primer cicle d’ESO. Les qüestions habituals que es tracten en aquests apartats ortogràfics sobre consonants són les oposicions p/b, t/d, c/g, la b/v, la g/j, o l’ortografia de la s/ss/c/ç. En el cas del joc d’Scrabble, lògicament tindrà importància la correcta ortografia dels mots jugats utilitzant les consonants esmentades, però a més, en aquest apartat ortogràfic cobren importància els anomenats escarrassos que es fan servir en substitució d’una lletra que no es té. Un dels entrebancs (i exigències, d’altra banda) que podem posar als alumnes que juguin usant aquestes fitxes, és la d’obligar-los a definir exactament quina lletra substitueix l’escarràs. Així, només la validarem en cas que sigui correcta la lletra proposada evitant, de passada, dubtes sobre allò que volem treballar i/o errades ortogràfiques, a vegades convenientment dissimulades. Com ja hem dit a la primera unitat, si ens interessa treballar una determinada dificultat ortogràfica ens caldrà preparar abans la partida, triant els mots que vulguem treballar. Probablement, en aquests casos no podrem o no ens caldrà començar i acabar tota una partida, sinó només veure’n unes sèries de jugades determinades. I, una vegada més, el joc anagramàtic se’ns revela com una eina fonamental per treballar sistemàticament allò que ens interessi. Pel que fa a les consonants “cares” del joc, ens caldrà fer un buidatge de vocabulari on l’ús d’aquestes lletres sigui clar i treballar bé aquests mots. En alguns casos haurem de recórrer, a més, a un treball lèxic, ja que molts d’aquests mots no formen part de la llengua estàndard i/o son cultismes o llatinismes. Però són mots que els jugadors de Scrabble acostumen a



aprendre’s de memòria aquests mots ja que solen resoldre més d’una situació compromesa. Si considerem que la L·L, la Ç, la NY o la X –que valen 10 punts de valor facial- i la Qu, la H, la J o la Z –que en valen 8- ens apareixeran en mots potser una mica difícils o poc habituals, veurem que en començar a preparar una partida ens en trobem molts més i en mots més corrents del que no pensàvem. Tenim, per tant, la possibilitat de proposar faristols amb aquestes lletres –avisant, si cal, de la dificultat- i donar punts a qui siguin capaços de treure mots incloent-les, quants més millor, etc. Les possibilitats hi són i variades, ara bé, amb l’afegit que com que en aquesta segona unitat hem vist les caselles del tauler, les que tenen premi, podrem també jugar amb això a l’hora de confegir mots, a fora i a dins del tauler. Alguns d’aquests exercicis ja els hem vist al cos central de la lliçó, per la qual cosa ens limitarem a suggerir-los. A.- EXERCICIS AMB LES DIFICULTATS ORTOGRÀFIQUES MÉS HABITUALS (B/V, S/SS/C/Ç, ETC...) Exercici 1 Busqueu els mots que trobeu aprofitant les lletres dels faristols següents: (Els mots han de contenir una B o una V com a mínim) 1) A,B,E,N,S,U,V 2) A,B,E,I,L,S,U 3) B,E,M,O,R,S,V Exercici 2 Feu el mateix que a l’anterior, però ara jugant amb les fricatives G/J 1) E,E,G,M,O,S,T 2) A, E, G,J,O,R,S 3) A,E,G,I,J,M,N,R (8 LLETRES!!)



Exercici 3 Feu el mateix que abans, però ara els mots han de jugar amb alguna sorda o sonora de les següents: S/SS/C/Ç/Z. Recordem que en aquest cas trobem dues de les “lletres cares” i que si juguem al tauler o analitzem jugades amb aquestes lletres, caldrà buscar-ne la millor posició. 1) A,C,E,L,R,S,S 2) A,A,C,Ç,E,N,R,V (8 LLETRES!!) 3) A,E,N,O,O,S,Z 4) A,C,IN,O,S,S B.- EXERCICIS AMB CONSONANTS CARES I AMB POSICIÓ DETERMINADA AL TAULER. Exercici 1 Busqueu al vostre diccionari totes les paraules que trobareu que portin la L·L i feu-ne un llistat. Després classifiqueu-les segons la posició d’aquesta lletra dins el mot. Cal trobar-ne un mínim de 20. Ex: al·lè, il·lès, il·lús, nul·la, gal·la, pal·li, col·legi, paral·lel, metàl·lic, medul·lar, cel·lular, gel·laba, fil·loxera, fal·lera, fàl·lic, til·la.... Tot seguit, es tracta que les col·loqueu al tauler buscant la màxima puntuació, però sense repetir cap posició. Cal recordar que, malgrat que la repetirem diverses vegades, de L·L geminada només n’hi ha una a tot el joc. Podeu començar pel que vulgueu de la vostra llista. Aquest de continuació n’és un exemple.



Exercici 2 Agafem en segon lloc les quatre consonants que tenen 8 punts al joc. Són la J, la Qu (que funciona, per convenció, amb la U incorporada), la H i la Z. Totes tenen el seu so, llevat de la H que és muda, excepte en alguns manlleus que l’aspirem. E el cas de la J i de la Z, a més, tenen un so diferent del seu so en castellà que s’ha de saber distingir. Cal buscar mots que puguem posar al tauler, però que cada un d’ells contingui una d’aquestes grafies (malgrat que es repeteixin) i que es pugui enllaçar. Vegem-ne alguns possible exemples col·locats al quadre següent: Exercici 3 I en tercer lloc, agafarem les quatre consonants que en el joc valen 10 punts, és a dir la X, la Ç i els dígrafs L·L i NY. Amb algunes d’aquestes consonants o dígrafs en català només existeixen un o dos mots formats de vocal i consonant. És el cas de “ÇA” o “ÇO” o bé “ANY” o “NYU” que ens caldrà aprendre per sortir-nos-en de situacions difícils, especialment a final de la partida. Us proposem que busqueu, p.e. mots en català que puguin acabar en “-ÇA” o “-ÇO” i que els col·loqueu al tauler buscant la millor solució possible. I que feu el mateix amb mots:

- Començats o acabats amb XA o XE - Que tinguin com a grafia final el dígraf NY. - Si aquests acabats de posar es poden allargar, fer-ho tant

com sigui possible. I qualsevol altra combinació que se us pugui acudir i que contingui un repte determinat. Podeu donar punts a la persona o equip que ho faci en un temps menor, o que aconsegueixi un major nombre de paraules en menys temps etc.

C1 O1 L·L E1 G3 I1 M E1 L·L S1

G3 E1 L·L A1 B3 A* U O1 D2 U S1 T1

U L1 E1 R1

L·L A1 E1 S1 P3 E1 R1 A1

A1 R1 C2

L1 J8 L E1 G3 I1 S1 L1 I1

Z8 O1 N1 A1

I1 V4

E1 QU8 I1 N1 A*

J8 U1 R1 I1 H8 E1 M2

A1 Z8 I1 MM



4.- CONTINGUTS I EXERCICIS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA TERCERA UNITAT. MORFOLOGIA 3.- Substantiu i Adjectiu Proposem de treballar en aquesta unitat tot el que fa referència al substantiu i adjectiu i, especialment a les seves flexions de gènere i nombre. És aquest un dels coneixements més útils per jugar a Scrabble, ja que ens permet allargar mots ja existents al tauler i cobrar-los de nou. Com veurem més endavant, el DOSC (Diccionari Oficial de Scrabble en Català) presenta fins a 31 models de flexió de nombre i 46 models de flexió nominal de gènere i nombre, més els que són considerats invariables, per tractar-se, p.e., de manlleus. Això vol dir que conèixer bé les flexions nominals i adjectivals, tant des d’un punt de vista morfològic com ortogràfic, pot anar molt bé per tal que l’alumnat construeixi correctament noms i adjectius amb variacions de gènere i nombre. Hem de tenir en compte que sovint, durant una partida, trobarem que un mot pot ser allargat en jugades posteriors més d’una vegada (molt més en el cas dels verbs) i que això obrirà més possibilitats de joc. Cal que l’alumnat sàpiga veure aquestes possibilitats i que, al mateix temps, endevini les conseqüències de tipus estratègic que li pot comportar el fet de deixar oberta una paraula. Això, a vegades, pot tenir molta importància per decidir la partida. Si es fa una partida col·lectiva a classe i es comenta, es pot fer, fins i tot, una petita competició per tractar d’allargar alguns mots ja col·locats, atorgant punts a qui se’n surti correctament. Això, però, és més factible, i probablement més útil, amb les terminacions verbals. Podem fer un treball sistemàtic de les flexions de gènere i nombre seguint les pautes de les programacions de Primer Cicle, parlant d’adjectius d’una sola o de dues terminacions, p.e., però per això caldrà preparar algunes jugades encadenades on apareguin aquestes dificultats i fer-ne un comentari global a l’aula.



Per exemple, fóra molt útil poder treballar els adjectius d’una sola terminació de gènere i de nombre que porten la Ç, entesa com a lletra cara al joc. Buscar-ne les diverses possibilitats –si cal, introduint al joc diverses fitxes de la Ç procedents d’altres jocs, per tal d’ampliar el ventall- i puntuar més a qui en faci el plural (en –S o en –OS) de forma correcta, consultant-t’ho al seu llibre de text, o buscant al tauler de joc la puntuació més bona per a la lletra o per a la paraula sencera. En aquest sentit ens pot ser de molta utilitat treballar algun exercici combinat amb altres jocs de mots, com ara els encreuats o el logogrif. Una altra possibilitat fóra que, a partir d’un text curt, passat prèviament a l’alumnat, n’extraguessin tants noms i adjectius com poguessin i els construïssin als seus faristols. Els que no fossin possibles per manca de lletres al joc, ja no comptarien. I podríem afegir la dificultat, a més, d’haver de canviar-ne la flexió de gènere i nombre amb què els trobessin (i fer-ho, és clar, de forma ortogràficament correcta). O, també, d’haver de col·locar-los al tauler i puntuant segons la situació, deixant un tauler per a cada dos alumnes. Vegem-ne algun exemple: Exercici 1 Tenim les següents definicions de mots, noms i adjectius. Tots ells contenen una o més “lletres cares”, en aquest cas la Ç (podem delimitar-ho). Es tracta que l’alumnat obtingui el mot adequat, el construeixi al seu faristol i que el col·loqui al tauler. Qui faci tot el procés correctament, haurà obtingut la màxima puntuació.

a) Part externa de l’arrel, tija i branques de les plantes llenyoses. b) Nom de diversos arbustos espinosos (en sing.) c) Animat d’una velocitat considerable d) Cenyida, estreta amb els braços e) Unió, connexió d’una cosa amb una altra f) Tros de roba cosit en un vestit per tapar un forat g) Greu que sap d’haver fet quelcom o d’haver-ho deixat fer

Exercici 2 Podem fer el mateix, treballant sempre les lletres cares, però fent que hi surtin, per exemple, només les que valen 10 punts, o només les que valen 8.



Recordem que podem donar més puntuació a la millor col·locació damunt del tauler.

a) Abatut, capficat, que mostra tristor b) Persona que practica l’excursionisme c) Deficient en color, de to blanquinós d) Dit de tota figura a la qual s’hagi seccionat un tros de la part

superior e) Planta arbustiva perenne, de la família de les rosàcies f) Mamífer de pell gruixuda i nua, cap i boca enormes, que habita als

llacs i rius d’Àfrica g) Que menja, habitualment que menja molt h) Estri de fusta, d’argent, d’alumini, amb dues, tres o quatre puntes que

serveix per agafar la vianda i portar-la a la boca Exercici 3 Del següent text, cal que l’alumnat trobi els substantius i adjectius, n’esbrini la flexió corresponent i els col·loqui correctament al tauler, tot buscant la millor puntuació possible. TEXT “Josep Martí i Albiol va arribar a l’Havana un matí assolellat de cel blau i mar en calma. Recolzat en una de les baranes de proa va contemplar els rengles de passatgers que s’amuntegaven inquiets al voltant de les escales, homes i dones amb el ventre buit i la cara farcida d’arrugues que subjectaven un equipatge minvat de pertinències i reblit d’il·lusions sobre les esquenes baldades.... “ Francesc Bodí, Havanera, Ed. Bromera, 2005 Exercici 4 Us donem l’anotació corresponent a una partida duplicada on la majoria de mots utilitzats són ADJECTIUS per tal que es pugui rejugar a l’aula. El sistema d’anotació usat és el que expliquem a la unitat 5 i que està d’acord amb les convencions d’anotació expressades al mateix DOSC2

1 DE YZAGUIRRE i MAURA, Lluís i COMAS i COMA, Oriol: Diccionari Oficial de l’Scrabble en Català, Pàg. 18 Col·lecció Diccionaris Complementaris, 6. Enciclopèdia catalana, Barcelona, 2000.



Aquesta partida es pot rejugar a classe a raó d’una jugada per sessió, fent que l’alumnat tracti de millorar la jugada del màster. Com s’explica a la Setena Unitat, en aquestes partides la jugada del màster no té per què ser la millor ni la que doni més puntuació. Però és la que s’ha establert per raons estratègiques i de construcció de la partida. Recordeu pel que fa a l’anotació de les jugades, que en el següent quadre apareixen les coordenades de cada jugada tal i com ja hem expressat diverses vegades en aquest treball. És a dir, en primer lloc hi ha la notació corresponent al tauler que, probablement els alumnes trobaran a l’aula (números a dalt i a baix i lletres als laterals) i després, entre parèntesi, hi ha la notació corresponent a les altres versions del joc on constaven les lletres a dat i a baix, i els números als laterals O també pot ser rejugada en una sessió extra, tot i que aquesta sol ser força més llarga (unes 2 hores). O, simplement, podreu presentar-la sencera (o parcialment) i comentar-ne les jugades que us interessi. PARTIDA DUPLICADA AMB ADJECTIUS

Jug. Faristol Mot màster Posició Puntuació Acumulada 1 +AEILNTZ ZENITAL 8D (H4) 94 94 2 +AACDILO ZODIACAL D8 (4H) 86 180 3 +CDEELSU CELLUDES 15A (P1) 140 320 4 +IIRSTTU TURÍSTIC A8 (1H) 80 400 5 +IJNOORS JOIOS 7I (G9) 40 440 6 NR+ CDEET INDIRECTE 11A (L1) 72 512 7 +*AILL·LNR TÀNTRI*CS H8 (8H) 8 520 8 LL·L+AEGIO *COL·LEGIAL 14H (O8) 126 646 9 +AÇNORTU NUL·LA J12(10M) 13 659 10 ÇORT+APS ATROÇ M4 (12D) 48 707 11 PS+BEIOS POSSIBLE P8 (15H) 167 874 12 +AEMNNYPQu EQUÀNIM N10(13J) 28 902 13 NYP+AEFRS PRENYS 10L (J11) 36 938 14 AF+EERSX FARTES 5I (E9) 18 956 15 EX+AGMNS ANNEXES F6 (6F) 38 994 16 GM+*AEER MAGRA 6B (F2) 12 1006 17 *EE+RSUV SERVA*T C2 (3B) 16 1022 18 EU+ABEHM HEM D1 (4A) 24 1046 19 ABEU+ AU E1 (5A) 14 1060 20 BE BESEU 2A (B1) 14 1074 21 -Final- 0 1074



CONTINGUTS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA QUARTA UNITAT. MORFOLOGIA 4.- Formes verbals (I) El treball que proposem en aquesta unitat i la següent té com a objectiu les formes verbals. Això vol dir que veurem les possibilitats que té el joc per fixar l’ús correcte (ortogràfica i morfològicament parlant) de les diverses flexions verbals. En interessa veure especialment com ens pot ser útil per jugar el fet de conèixer i escriure correctament les terminacions verbals de cada temps, alhora que incorporem formes més habituals però de verbs poc usats o que no pertanyen al registre estàndard. En els consells que donem per jugar a la cinquena unitat, diem que cal barrejar bé les lletres al faristol i mirar de formar terminacions verbals. És precisament aquí on podem tenir un ampli camp de joc a desenvolupar ja que fer-ho correctament ens permetrà trobar jugades que no vèiem o fer allargaments de mots que amb poques fitxes jugades ens poden donar força punts. De fet, doncs, sovint en els allargaments és on podrem explotar al màxim el nostre coneixement correcte de la morfologia verbal. Moltes de les coses que dèiem en aquest mateix apartat de la lliçó anterior són, de fet, aplicables aquí. Parlem del fet de poder allargar mots ja posats al tauler i els seu valor estratègic de cara a decidir, en darrera instància, qui guanya una partida. Imaginem-nos que algú en una jugada posa un infinitiu acabat en –R. Aquest mot es pot allargar amb una vocal fent una forma de plural i a continuació, amb una altra, fent la flexió de nombre. I amb dues jugades successives haurem cobrat el mot sencer, això sí, sense els premis de casella que pertoquen al primer cop que aquestes s’han ocupat. Exemple: Un jugador posa TORNAR. El següent pot posar afegint una sola vocal TORNARÉ O TORNARÀ. I el següent encara pot posar TORNAREN O TORNARES o bé TORNARAN o TORNARÀS afegint una N o una S. Si hem de fer un creuament posant nosaltres un altre mot ens caldrà tractar de fer coincidir si tenim una d’aquestes lletres amb la forma verbal ja existent. O amb dues vocals el segon jugador pot posar TORNARIA, i en aquest cas ja no permet que el tercer jugador allargui més el mot. O amb tres vocals posar TORNARÍEU. O amb dues vocals i una consonant posar TORNARIES



o TORNARIEN. En aquest cas parlaríem només d’allargaments i no de creuaments, és clar. Si el mot posat no acaba en –R sinó que ho fa en –A (TORNA), a part d’afegir-hi la R i les terminacions que hem vist en jugades posteriors, també podem fer el Participi afegint una T (TORNAT) o amb la N i la T fer la forma del Gerundi TORNANT. I si juguem amb l’àmbit valencià o balear, a més, podem posar també TORNÀS afegint la S. I, encara, si admetem les formes en valencià incloses dins l’àmbit general –tal i com indica el DOSC- trobarem que posant TORNE podem afegir una U, una S o una N i formar respectivament TORNEU, TORNES o TORNEN. I també, si el mot existent acaba en I (TORNI) podem posar TORNIN o TORNIS, afegint aquestes dues consonants. D’això en deduïm que les lletres més ‘productives’ a tals efectes solen ser la N i la S, tal com ja succeïa en les flexions de gènere i nombre dels substantius i adjectius que hem vist a la unitat anterior. Això voldrà dir que en un faristol una d’aquestes lletres se’ns pot convertir en molt valuosa i que ens cal aïllar-la barrejant molt bé les altres. Igualment que ens cal saber que les terminacions verbals de –ES i –EN s’escriuen amb E i no pas amb A, encara que en català central es pronunciïn neutres. A continuació presentem uns quadres de formes verbals per a cada model de conjugació segons les possibilitats que tenen en el joc de formar allargaments. Els criteris usats són els següents:

a) Cada casella en horitzontal és un jugador/a i hi posem les possibilitats que aquest/a té d’allargar el mot.

b) Els afegits que cada jugador fa apareixen en negreta en cada cas. c) Hi fem constar només els allargaments amb una, dues o tres lletres,

ja siguin consonants o vocals. Veiem sobretot les possibilitats d’allargament; altres formes verbals impliquen el joc de més lletres i no les hem considerat.

d) Hi trobarem formes verbals repetides en funció de si l’afegit pot ser fet per un sol jugador o si n’hi pot haver que siguin allargades per diversos jugadors/es. Sovint es donen tots dos casos.

e) En alguns casos tenim en compte les formes valencianes i en un cas la balear, entesa com a possibilitat d’allargament.



1.- En verbs de la primera conjugació. (Model 26 del DOSC) Mot posat Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 PARLAR PARLARÀ

PARLARÉ PARLARIA PARLARIES PARLARÍEM PARLARÍEU PARLARIEN

PARLARÀS PARLARAN PARLARES PARLAREM PARLAREU PARLAREN

PARLE PARLES PARLEN PARLEU

PARLESSIS PARLESSIN PARLESSIU PARLESSIM PARLESSES PARLESSEN PARLESSEU PARLESSEM

PARLA PARLAR PARLAT PARLANT PARLADA PARLADES

PARLARÉ PARLARÀ PARLARIA PARLARÍES PARLARIEN PARLARÍEU PARLATS PARLANTS (Substantiu)

PARLARES PARLAREN PARLAREU PARLARÀS PARLARAN

PARLI PARLIS PARLIN

PARL (b) Etc. 2.- En verbs de la segona conjugació en –ER (Model 7 del DOSC) Mot posat Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 CORRER CORRERÉ

CORRERÀ CORRERIA CORRERIES CORRERÍEM CORRERÍEU

CORREREM CORREREU CORRERAN CORRERÀS



CORRERIEN CORRE CORRES

CORREM CORREU CORREN CORREGUT

CORRENT CORREGUTS

CORRI CORRIS CORRIN CORRIES CORRÍEM CORRÍEU CORRIEN

3.- En verbs de la segona conjugació en –RE (Model 108 del DOSC) Mot posat Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 RIU RIUS

RIUEN RIURÉ RIURA

RIUREU RIURÀS RIURAN

RIURE RIUREM RIUREU

RIURÀ RIURÀS RIURAN

RIGUÉ RIGUÉS RIGUEM RIGUEU RIGUEN RIGUÉREM RIGUÉREU RIGUEREN RIGUERA (v)

RIGUESSIM RIGUÉSSIU RIGUESSIN RIGUESSEM RIGUÉSSEU RIGUESSEN

RIGUI RIGUIS RIGUIN

Com veiem en aquests dos casos de la segona conjugació les possibilitats es redueixen força, i en el segon, a més, es tracta d’un verb irregular que modifica la seva arrel en algunes formes.



4.- En verbs de la tercera conjugació en –IR (Model 11 del DOSC) Mot posat Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 DORM DORMI

DORMS DORMIS DORMIM DORMIU DORMIN DORMÍEM DORMÍEU DORMIEN

DORMISSISDORMISSIM DORMÍSSIUDORMISSIN DORMISSES DORMÍSSEM DORMÍSSEU DORMISSEN (En valencià els tres darrers)

DORMI DORMIS DORMIM DORMIU DORMIN DORMIA DORMIES DORMÍEM DORMÍEU DORMIEN DORMIT

DORMITS DORMINT

DORMIR DORMIRÀ DORMIRIA DORMIRIES DORMIRÍEMDORMIRÍEU DORMIRIEN

DORMIRÀS DORMIRAN

5.- En verbs de la tercera conjugació en –EIX-IR (Model 112 del DOSC) Mot posat Jugador 1 Jugador 2 Jugador 3 SERVEIX SERVEIXO

SERVEIXI SERVEIXIS SERVEIXIN

SERVÍ SERVIA SERVÍS SERVIM SERVIT

SERVITS SERVISSIS SERVÍSSIM SERVÍSSIU



SERVINT SERVIES SERVÍEM SERVÍEU SERVIEN

SERVÍSSIN SERVISSES SERVÍSSEM SERVÍSSEU SERVISSEN (en valencià els 4 darrers)

SERVIR SERVIRÀ SERVIRÉ SERVIRIA SERVIRIES SERVIRÍEM SERVIRÍEU SERVIRIEN

SERVIRÀS SERVIRAN SERVIRES SERVÍREM SERVÍREU SERVIREN

En aquesta unitat no proposem exercicis a partir dels models verbals que hem presentat ni dels consells que hem apuntat. Potser serien un pèl reiteratius del que acabem de dir i exposar als quadres. I de fet, a la unitat següent –que també tracta la morfologia verbal però amb lletres cares o amb verbs menys habituals- ja hi ha alguns exercicis sobre formes verbals, ja que sovint es tracta d’exercicis semblants i/o estàndards, treballant les habilitats que ja coneixem (barreja de lletres, allargament de mots, puntuacions millors, etc.) i que ja hem vist per a altres unitats.



CONTINGUTS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA CINQUENA UNITAT. MORFOLOGIA 5.- Formes verbals (II) En aquesta segona unitat on tractem la morfologia verbal, volem centrar-nos, d’una banda, en les formes de verbs poc freqüents però molt productius per al joc ja que sovint ens poden permetre desfer-nos de ‘lletres incòmodes’, obtenir punts amb poques lletres o tancar una partida; i, de l’altra, ens fixarem en verbs que inclouen algunes de les denominades ‘lletres cares’ i que molt sovint ens poden ajuda a sortir de situacions compromeses, especialment cap al final de la partida. De vegades, les conjugacions d’aquests verbs segueixen models estàndards de 1a, 2a i 3a que no han de suposar cap dificultat si es coneixen bé les corresponents formes conjugades. Però en altres ocasions, ja sigui per tractar-se de verbs poc usats o per tractar-se de verbs irregulars el risc de fer una mala jugada és més gran. Però el que és segur és que si no ens arrisquem, no l’aprendrem mai. Més sovint del que ens pensem, la intuïció sol ser bona consellera. I si ens equivoquem, serà un bon motiu per buscar la forma correcta i recordar-la. Especialment si per haver jugat malament una forma verbal hem perdut molts punts o la partida sencera. Hem triat entre els verbs pocs freqüents alguns que amb poques lletres usades ens poden donar bones puntuacions. Això al marge que no en coneguem el seu significat, cosa que no és pas imprescindible saber per jugar a Scrabble però que si ens en volem recordar és convenient de consultar. Són els següents: ADIR-SE: Harmonitzar, anar bé (aquest verb, tot i ser pronominal, l’usarem al joc sense pronom; així seran vàlides les formes adiu, adeia o adirà sense el pronom corresponent) ADIAR: Fixar, assenyalar el dia CIAR: Remar endarrere INSTAR: Demanar amb insistència a algú que faci alguna cosa IRISAR: Colorar una cosa amb els colors de l’arc iris NOURE: Fer mal, danyar NUAR: Fer un nus, fer nusos OCCIR: Matar



OLDRE: Olorar I naturalment, DAR, DIR i FER, tres verbs que en les seves múltiples formes ens permeten molt joc en ocasions en que el tauler és ja molt ple. (En aquest cas cal recordar les formes di, dareu, da, dàreu, etc.. de DAR) Algunes de les formes d’aquests verbs que ens poden ser molt útils són: Adits, adiem, adieu, adeien, adigué, adirà (i adiràs, adiran), adiries, adigui (i la forma valenciana ‘adiga’)... (Model 58 del DOSC) Adiant, adiada adies, adien, adiaves, adií, adiàrem, adiaré (i adiares, adiares), adiaria, adiïs, adiïn, adiessin..., (Model 48 del DOSC) Ciant, ciada, cio, cies, cia, ciava, cií, ciàreu, ciaran, ciaria, ciïs, cie (v) ciéssiu, ciessen (v),... (Model 48 del DOSC) Instant, insto, instem, instaves, instí, instaves, instàreu, instaré, instis, instin, inste (v), instéssim, instéssem,... (Model 26 del DOSC) Irisada, iriso, irisen, irisava, irisí, irisares, irisarà, irisaré, irisaríem, irisis, irisin, iriséssiu, irisésseu (v), irisessen, .... (Model 96 del DOSC) Noent, nogut, noc, nous, noem, noïa, noíeu, noïen, noguí, nogué, noguereu, nourà, noureu, noguis, nogueu, noguin, noguéssim, noguéssiu, .... (Model 34 del DOSC) Nuant, nuada, nua, nuen, nuava, nuàveu, nuí, nuàrem, nuaré, nuaràs, nuaria, nuaríeu, nuïs, nuïn, nue (v), nuessis, nuesses (v), ... (Model 48 del DOSC) Occint, occeixo, occim, occiu, occeixes, occix (v), occies, occí, occíreu, occiran, occiria, occeixi, occisca (v), occissin, occissen (v),... (Model 112 del DOSC) Olent, olt, oltes, olc, ol, olem, oleu, olen, olia, olíeu, olguí, olgué, oldrà, oldrem, oldreu, oldríem, olguis, olguem, olgueu, ... (Model 2 del DOSC) Cal notar que moltes formes d’aquests verbs ens poden resoldre faristols amb lletres difícils de col·locar, com ara diverses I o diverses U, o algun faristol amb nombroses vocals. Hem inclòs, a més, en alguns casos diverses formes valencianes –incloses dins l’àmbit general- que poden ser molt útils.



Exercicis Us proposem tres exercicis d’enllaç de mots –que són formes verbals dels verbs acabats de veure-, situant-los en una quadrícula qualsevol, sense que necessàriament tinguem en compte les caselles del joc. Això ens permetrà situar cada un dels mots proposats en relació amb l’anterior, creuant-los o allargant-los i en alguns casos formant mots nous. Us donem la quadrícula del primer exercici amb el primer mot col·locat. Es pot fer, també, que l’alumnat calculi el valor dels mots posats tenint en compte només el valor facial de cada lletra. De totes maneres, molts dels exercicis proposats en aquesta i altres unitats (vegeu també exercicis de la unitat 6) són utilitzables amb les formes verbals acabades de veure. Exercici 1 Adigué, ciant, noem, irisin, occiria i oldrien Exercici 2 Olguem, occint, noure, irisant, cien, Nuí, insti, adiaré, adieu Exercici 3 Ciava, adiries, adiïn, insto, iriso, nuen, noïem, occiu Pel que fa als verbs que comporten l’ús de lletres cares tant en les seves formes impersonals com en les conjugades, hem triat el següents en funció tant de la seva raresa com de la seva capacitat de proporcionar bones jugades. Són Aquests:

A1 D2 I1

G3

U1 E1



Amb la X : Xaiar, xalar, xapar, xiscar, xopar (que no ‘xupar’!!), xuclar, xumar, xutar, cruixir, punxar, vexar, eixir, teixir, ... Amb la Ç: Alçar, adreçar, caçar, escorçar, forçar, llançar, llençar, plaçar, terçar, torçar, traçar, ... Amb la NY: Nyacar, allenyar, allunyar, cenyir, fényer, guanyar, júnyer (invariable), junyir, munyir, panyar, punyir, renyar, renyir, senyar, tenyir,.... Amb la L·L: Al·legar, al·literar, col·lar, col·legir, col·legiar, col·ligar, col·locar, col·ludir, il·lusionar, ... Amb la Z: Sobretot zelar, però també adotzenar, botzinar, esbotzar, harmonitzar, recolzar, zefirar, zigzagar (per a aquest mot necessitarem un escarràs), ... Amb la J: Jaupar, jaquir, jugar, jurar, jutjar, el ja esmentat junyir, penjar, pujar, menjar, hostatjar, i sobretot jaure i jeure, ... Amb la Q: Quadrar, qualificar, quartar, quedar, quequejar, qüestionar, quitar, esquiar, el ja esmentat jaquir i les formes de verbs acabats amb -CAR davant E o I, com ara sucar, tocar, llucar, mocar (suqui, toqueu, lluquen, moquin,...) Amb la H: Habilitar, habitar, halar, hajar, heretar, heure, haure, hissar, hivernar, honrar, hostatjar, cohesionar, cohibir, ... Segurament n’hi ha alguns més, però del que es tracta és, fonamentalment de parar atenció en algunes formes verbals dels verbs esmentats en funció del seu valor estratègic. Com els exemples següents: Amb la X: xaio, xalin, xalat, xapen, xisqui, xopeu, xumin, xuto, xutessin, cruixint, cruix, cruixim, cruixen, punxeu, punx (b), ixo, ix, eixí, ixi, ixin, eixíssiu, teixíeu, teixí, ... Amb la Ç: Atenció amb aquests verbs ja que la Ç només funciona davant A, O, U i les formes amb E o I van amb C (pot ser una bona manera de treballar les alternances). Alço, alçat, però alci, alceu,...; caçant, caça, però cacen, cacessin,...; terço, terçant, terçàveu, però terci, terces, ...; plaçant, plaçàreu, plaçarà, però placem, placis, ... (Fixeu-vos que en alguns casos, com



ara PLAÇARÂ, TORÇAVEN o CAÇAREU podem trobar valuosos Scrabbles directes!!) Amb la NY: nyaco, nyaqueu, nyaquin (Contenen dues lletres cares!!), cenyit, cenyim, cenyí -però cenyeixo, cenyeixi... (amb dues lletres cares!!)-, fenyut, fenc, fenys, feny, fenyí, fenyo, fenyia,...; muny, munys, munyí, (el mateix amb punyir)...; renyo, renyant, renyà (de renyar) i renyim, renyint, renyiré (però renyeixo, renyeixen....) (de renyir), etc... Amb la L·L: Col·les, col·lo, col·li,...; al·lego, al·legui, al·legueu...; col·ligues, col·ligui, col·ligada,...; col·ludim, col·ludir, (però col·ludeix, col·ludeixen)...; Al·litero, al·literi, (aquests amb Scrabble directe!!), al·literen, al·litereu, (aquests són un SET + UN!!), ... Amb la Z: zelo, zeli, zeleu, zelen, ..; recolzis, recolzen, recolzat,...; esbotzo, esbotzen, esbotzem,...; Amb la J: Atenció que a diverses formes d’alguns d’aquests verbs podem treballar l’alternança G/J, com ara en penjo, penjat, penjàrem (pengi, penges, pengeu...), en pujo, pujat, pujaran (pugi, pugem, pugin...) o en jutjant, jutjàveu, jutjarien –en aquestes caldrà usar un escarràs!- (jutges, jutgeu, jutgin,...). jaquit, jaquies, jaquí (però jaqueixo, jaqueixin...); juny, junys, junyí, junyíreu, junyit,... (però junyeixo, junyeixen...); jac, jaus, jau, jaient, jagut ( de jaure) i jec, jeus, jeu, jeieu, jegut (de jeure),... Amb la Q: quito, quites, quiteu, quiti, ...; quedo, quedis, quedeu, ...; esquio, esquiï, esquiïn, esquiat,...; quequejo, quequejant, quequegin, quequegeu, ... Amb la H: halo, hales, haleu, halin,...; hajo, haja, hajàveu,...(però hageu, hagin, hagen,...); hec, heus, heu, heuen,...(de heure) i hac, haus, hau, hagueu, ( de haure); hisso, hisseu, hissin, hissis,... Exercicis En aquest cas, i com a complement dels exercicis anteriors, us proposem que feu el mateix que abans, però ara situant els mots a la quadrícula del tauler de joc. Això vol dir que l’alumnat haurà de buscar la paraula que doni més punts i que es pugui creuar amb la proposada, ja que en cada cas deixareu la paraula col·locada al tauler. Si veieu que hi ha una lletra cara repetida, podeu usar un dels dos escarrassos. En cas de jugar realment a l’aula, es pot demanar, a més, l’anotació en coordenades corresponent a cada mot.



Com abans, us donem un tauler amb les dues primeres paraules del primer exercici situades. Per als altres dos exercicis, la mecànica és idèntica. Exercici 1 Nyacaren, adreçàveu, al·leguis, jaupin, suquin, hau, toques, xoca, xaio i recolzats. Exercici 2 Quitant, hissin, junyint, plaço, esbotzo, punxeu, col·les, esquiar Exercici 3 Halessin, quequegen, jegut, zelin, col·ludint, col·laràs, fenyia, xoqui, caço, jeu

A1 D2 R1

E1

Ç10

NY10 A1 C2 A1 R1 E1 S1

V4

E1

U1



CONTINGUTS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA SISENA UNITAT. LÈXIC I SIGNIFICACIÓ (I) Havent vist els usos del diccionari, volem proposar aquí algun treball específic sobre lèxic, ja que és una altra dels apartats gramaticals que el joc d’Scrabble permet treballar. Un dels aspectes, precisament, que pot donar possibilitats de jugar bé és l’enriquiment del propi lèxic, sovint amb paraules que mai o escassament es faran servir fora del joc, però que dins d’aquest ens poden anar molt bé. En aquesta lliçó ja hem vist alguns exercicis amb el DOSC per validar o no determinades paraules. Algunes d’elles contenien errors ortogràfics o morfològics i altres eren totalment inexistents. En aquest apartat, però demanarem que usin en lloc del DOSC el Gran Diccionari de la Llengua Catalana (GDLC) i, per tant que l’alumnat en conegui el significat. No tant perquè facin servir aquests mots, com perquè associïn la validesa del mot al coneixement del seu significat i en puguin tenir la certesa de que és bo. Aquest sol ser un dels mecanismes per recordar determinats mots, però n’hi ha altres. En general són aquests: 1.- Buscar-ne el significat i associar-lo a la seva forma ortogràfica i

morfològica (és el que veurem) 2.- Estudiar algun llistat de mots vàlids i característics per la seva forma sense importar què volen dir i recordar-los només per les bones jugades que ens puguin proporcionar. 3.- Recordar un mot determinat perquè una vegada ens va donar una jugada amb molta puntuació o ens va ajudar a tancar una partida.

Probablement, tots i cada un d’aquests tres mecanismes es tenen en compte a l’hora de jugar, de voler fer una bona jugada. Tot jugador de nivell inicial recorda quin va ser el seu primer Scrabble pels punts que li va donar, o quina va ser la seva primera centenària o la seva primera arrissada i amb quin mot la va fer. No pretenem nosaltres que l’alumnat s’aprengui llistats sencers de mots que no usarà mai –tot i que amb la pràctica pot anar incorporant mots curts o amb ‘lletres cares’ al seu bagatge- però sí que davant d’un mot estrany que algú li posi al joc o que ell/ella hagin confegit al seu faristol adquireixin l’hàbit de buscar-ne el significat i de recordar-lo, alhora que es fixen en la seva forma per usar-los al joc. I, de fet, l’hàbit de consulta del diccionari per als mots dels quals es desconeix el seu significat hem dit sempre que



hauria de ser treballat de forma transversal i no només a la classe de llengua. Doncs aquí podem fer-ho fins i tot d’una forma lúdica, relacionant-t’ho amb el joc que es vol aprendre. En primer lloc, us proposem que plantegeu a l’alumnat exercicis de discriminació, tipus Veritable/Fals, havent escrit una definició per a cada un. És el mateix tipus de joc que feia Elisenda Roca i Pau Vidal al seu programa a BTV ‘Joc de Paraules’ 3També es pot recórrer a exercicis de relacionar cada mot amb el seu significat, de tal manera que els aboqui a l’ús del diccionari. I ja posats, tractarem de fer-ho amb mots de set lletres (Scrabble!) o que puguin fer amb un SET+1 o SET+ 2 una bona jugada. Fem especial atenció a les lletres que componen aquest mot, per si no es pogués col·locar sencer, saber quina part d’ell ens reportaria més benefici en una partida. Vegem-ne alguns exemples: Exercici 1 Busqueu al diccionari (si és possible el GDLC) els següents mots i anoteu-ne el seu significat. Heu de dir si les definicions que donem són correctes o no. 1.- ENNASSAT adj. Que té molt de nas (És un SET + UN) 2.- CORTALER m i f Persona que viu a la cort. 3.- AFALAGAR v tr. Tractar d’afectar agradablement algú amb

demostracions d’afecte. (SET + UN) 4.- ARTELLS m Juntura dels ossos de les mans i els peus (En plural, és

Scrabble!) 5.- BELLUGÓ m i pl. Penjolls que es posen durant les festes majors als

carrers i places. 6.- BAIARD m Arbust que dóna baies de color rogenc i una mica

amargants. (en plural, Scrabble!) 7.- COLTELL m Eina consistent generalment en una fulla d’acer amb

un mànec o dos usada en diversos oficis. 8.- DERVIX m Petit entrepà per al desdejuni, generalment amb

embotit. (Pl. Dervixos, un Set + un) 9.- ENDENYAR v tr. Fer empitjorar una ferida, una nafra. 10.- ESGÜELL m Xiscle o esgarip de certs animals, com ara el conill o la

rata.

3 D’aquest programa se’n va editar un llibre amb moltes de les qüestions i jocs plantejades al programa. Us el recomanem. E. ROCA i P. VIDAL Joc de Paraules. Editorial Empúries, Barcelona, setembre del 2004.



Exercici 2 Relacioneu cada mot de la columna de l’esquerra amb una definició de la columna de la dreta. Atenció que no és tan fàcil com sembla!! 1. SAJOLIDA a. Mascaró, ganyota 2. HEMÀTIC b. Servir aliment o pastura a alguna bèstia, donar

menjar. 3. SERVER c. Planta herbàcia de la família de les labiades, emprada

per adobar olives.

4. PENNADA d. Nom donat al País Valencià als partidaris de l’arxiduc Carles III i que lluità contra l’exèrcit borbònic

5. PÉIXER e. Mantell dels romans, curt sense mànigues i amb

caputxa 6. CARASSA f. Camí que fa volta, que no va dret al lloc. 7. MARRADA g. Relacionat amb la sang 8. LACERNA h. Bolet grisenc o bru, de peu alt i capell ovoide.

Comestible 9. MAULET i. Arbre caducifoli de la família de les rosàcies 10. PALOMA j. Proveïda de plomes. En segon lloc, els altres exercicis que us proposem són diversos. Es tracta de fer, o bé un llistat de mots que portin una ‘lletra cara’ i que ells en coneguin el significat, o bé tractar de buscar alguns mots que per la seva variació morfològica puguin fer dubtar als alumnes que sigui bons, ja perquè no s’usen, ja perquè en canviar de gènere, canvien també de significat. En el primer cas, els alumnes, treballant en grup, poden anar passant-se la llista on cada cop que els arribi hauran d’afegir un mot que no hi sigui escrit i que contingui la ‘lletra cara’ que decidim. Es pot fer que tots els grups comencin simultàniament amb un llistat per grup i que correspondrà a una lletra difícil (X, Z, L·L, ...). Es pot puntuar la validesa del mot i/o el temps



emprat. En un principi es pot fer sense diccionari i, després, es pot permetre consultar, per validar. En aquests casos, si es vol, es pot donar bonificació especial a aquell grup que utilitzi paraules que NO comencin per la lletra difícil, però que la continguin. En el segon cas, podem suggerir mots que poden generar dubtes i demanar que els validin o que s’arrisquin i els ‘comprin’ a subhasta. Si després, resulta que el mot no és vàlid, han perdut els punts d’aquest mot (1 per cada lletra, per exemple). Vegem-ne també alguns exemples: Exercici 3 Hi ha sis grups a l’aula (aprox.) i cada un amb 3 ò 4 persones. Cada grup comença un llistat de mots, després d’haver triat una ‘lletra cara’. Comença escrivint el primer mot que conté la lletra que han triat i que, teòricament, coneixen. Immediatament, passen el paper a l’altre grup que, al seu torn, haurà fet el mateix amb el seu. Si veuen que el paper rebut conté un mot mal escrit o que creuen que els seus companys no el coneixen, poden aixecar el braç i, per torns, interrogar al grup anterior. Si resulta que tenien raó, els punts del mot es resten al grup que l’ha escrit i es suma al que ha interrogat. Es poden fer dues rondes i després canviar de lletra els grups. La mecànica és senzilla, però cal que hi hagi un ‘director de joc’ per evitar que el grup s’esvaloti de seguida. Grup A: La X Escriu el mot XICOTA Grup B: La L·L Escriu el mot COL·LEGI Grup C: La Q Escriu el mot CROQUETA Grup D: La J Escriu el mot PUJAR Grup E: La Z Escriu el mot ONZE Grup F: La Ç Escriu el mot PLAÇA Grup G: La NY Escriu el mot CANYA Després d’aquest primer mot, aniria guanyant el grup C que ha posat el mot CROQUETA, que és vàlid i té més lletres. Al final de la primera ronda, tothom ha d’haver escrit una paraula a totes les llistes, sense repetir-se. Es poden posar dificultats, com ara que els mots siguin d’una llargada determinada, o que NO comencin per la lletra difícil, o que siguin d’una categoria gramatical determinada, etc. Guanyarà el joc el grup que aconsegueixi sumar més punts



Exercici 4 Aquest exercici que proposem requereix que el director de joc tingui uns mots preparats veritables i falsos, tots, però, ben aparents i que els posi a subhasta. Cada grup parteix de 100 punts. Els ha d’anar gastant per comprar mots, (a raó de 2 punts per lletra que té el mot, p.e.) tot i arriscant-se a que sigui incorrecte. Caldrà establir un torn ordenat per tal que cada grup tingui opcions de compra. Si el mot ‘comprat’ és correcte, se’ls retornaran els punts gastats. Si és incorrecte, perdran aquests punts usats, més una penalització de 5 punts, per exemple. A continuació, alguns dels possibles mots. FESTUC, RÈTIC, PILI, ADIANT, PÍCID, GUINARDA, PERLAR, SÒFORA, SUBERÀ, TANG, TÒRPORA, VELLARDA, ZIGOSI, SEGONAT, GUILLOTAR, ESCUSAT, DESTRETA, CUPROSA, FITOGRAFIA, GOGISTA, SEITONAR, HALITÒSIC, INTERLUNAR, LENÍTICA Guanyarà el grup que acabi el joc amb el major nombre de punts possible. L’alumnat NO pot consultar el diccionari. Es pot donar la validació, al final de cada ronda, per recomptar els punts de cada grup. Tipus d’exercicis semblants, de validació de mots, ja n’hem proposat a unitats anteriors. En aquest cas, però creiem que pot ser interessant treballar mots d’ús infreqüent i que poden ser col·locats al tauler en situacions inesperades, i fer-ho en clau lúdica i competitiva. Cal, però, no perdre de vista que aquests exercicis són perifèrics respecte a l’objecte del treball i del crèdit variable, el joc de Scrabble. Exercici 5 Una altra modalitat de treball a l’aula podria ser el fet que partint dels mots anteriors, haguéssim fet o no els exercicis, o elaborant llistes específiques de no més de 10 mots, intentar col·locar-los a un tauler buit, relacionant-los seguint les normes de l’Scrabble. Si seguim treballant en equips, podríem donar vencedor l’equip que aconseguís tancar el joc, evitant que cap altre grup pugui posar mots. Exemple: Festuc.....Rètic.....Pili.....Adiant.....Pícid......Però Guinarda ja no pot ser col·locat al tauler.



Hauria guanyat, doncs l’equip que hagués posat el darrer mot, Pícid. Cal advertir, però que si partim dels mots dels exercicis anteriors, caldrà agafar NOMÉS els mots que siguin CORRECTES i no pas tots els de la llista. I en tercer lloc no podem deixar de recomanar el comentari d’una partida o d’una sèrie limitada de jugades. Òbviament que treballarem lèxic, però també altres coses ja vistes anteriorment i acostumarem els nois i noies a buscar la millor jugada en cada faristol, segons el tauler que hi hagi. Com ja hem vist a la Unitat primera, el diari AVUI publica diàriament, a càrrec de Miquel Sesé, un problema de Scrabble a partir d’un tauler donat i d’un faristol determinat. Si tenim la sort d’obtenir una sèrie seguida (cinc o sis jugades) que sol durar una setmana, tenim material de sobres per treballar a fons el joc, comentant la validesa dels mots proposats o l’adequada col·locació de les paraules que els alumnes proposin. En presentem a continuació un d’aquests a tall d’exemple4. És una altra sèrie similar a la que hem vist a la unitat primera i que hi proposem un treball de lèxic a partir dels mots que hi apareixen. El treball que se’n pugui fer amb l’alumnat, lògicament, dependrà del nivell del curs i de l’interès que posin en trobar la millor resposta. SÈRIE 2 JUGADA 1 SÈRIE 2 JUGADA 2

4 SESÉ, Miquel Jugada de Scrabble, secció OCI, pàgina de JOCS, Diari AVUI.




SÈRIE 2 JUGADA 5 SÈRIE 2 JUAGADA 6



SÈRIE 2 JUGADA 7 Cal dir, però, que aquests exercicis, malgrat que tenen una certa continuïtat en cada sèrie, no són fragments d’una partida i, en conseqüència els faristols no han de mantenir necessàriament les lletres sobreres d’una jugada a l’altra. Això ho veiem en aquest exemple on, de la primera a la segona jugada ens sobra la B, la tornem a trobar en el segon faristol i, malgrat que no la utilitzem, desapareix del tercer. Caldrà advertir a l’alumnat de la particularitat d’aquests problemes, que no són parts d’una partida jugada.

a) En el primer quadre veiem que hi apareixen quatre paraules . Tractem de veure per on es poden allargar –si és possible- i quins altres mots nous podrem formar. Prèviament podem treballar sense el faristol proposat i usar-lo després.

b) Amb l’anterior faristol veiem com hem pogut fer un mot nou amb dues

lletres ja situades al tauler encara que no hem fet Scrabble. Amb el present faristol, podem seguir les especulacions sobre allargaments que hem iniciat al comentari anterior. I cal que recordem sempre que potser no caldrà utilitzar totes les lletres.

c) Amb aquesta jugada hem completat també un mot existent de tal forma

que ens dóna força punts perquè ocupa una casella de triple de paraula, encara que no fem un Scrabble. El faristol proposat ens permet usar-lo tot si sabem trobar una bona paraula, no d’ús corrent, però que convé tenir en compte quan fem un contracte.

d) Amb el faristol proposat en aquesta jugada podem fer un mot que és

d’ús habitual però que no és pas un diminutiu encara que pugui semblar-ho. Utilitzem també totes les lletres.



e) Aprofitem per fer una remultiplicació amb una fitxa cara. Recordem que una dels usos habituals de la Qu és, justament, la formació d’alguns plurals.

f) En aquesta jugada trobem un faristol ple de vocals i amb poques

consonants. Això vol dir que, probablement haurem de limitar-nos a completar algun mot existent i no podrem fer Scrabble. Però potser podem fer una bona paret. Si és així, vegem quantes i quines paraules noves fem.

g) Amb el mot SALAT hem fet una magnífica PARET completant altres

quatre mots. D’aquest últim faristol no en tenim continuïtat i ens resta obert. Més possibilitats, doncs, per buscar algun mot que es pugui col·locar correctament.



CONTINGUTS GRAMATICALS PROPOSATS PER A LA SETENA UNITAT. LÈXIC I SIGNIFICACIÓ (II) En aquests exercicis proposem de fer jocs de mots semblants a la lliçó anterior, però ara amb la característica que o bé no depassin les tres lletres, o siguin expressions en una altra llengua possibles també en el joc ja que es tracta de llatinismes o de manlleus d’altres llengües. Als exercicis de la unitat anterior ja hem comentat que no està en la nostra intenció que l’alumnat s’aprengui llistats de mots inútils. Però sí que quan hagi de jugar tingui al seu abast una sèrie –més o menys llarga- de mots curts o poc freqüents que li poden resoldre situacions i donar-li punts, i una forma de recordar-los és la de saber i recordar-ne el seu significat, encara que a nosaltres el que ens interessa, de fet, és la seva forma. La prova d’això és que molts dels qui juguem a Scrabble sabem determinats mots per poder jugar, però n’ignorem el seu significat. Ja a la Unitat 6 hem parlat de la taula i els llistats de mots curts –dues i tres lletres que el DOSC inclou. A més, el DOSC inclou també determinades paraules procedents del llatí o que formen part d’expressions llatines determinades que s’usen actualment5 i que ens pot anar bé de conèixer, com ara sine die o ad hoc.. I també d’algunes altres procedents d’altres llengües, com ara sex-ratio o blue-jeans. Començarem, doncs per aquestes, tractant de buscar les més usuals, encara que només s’utilitzin en àmbits restringits o específics. I encara que parlem de llatinismes, no hi inclourem determinats mots procedents del llatí de més de tres lletres –com ara quòrum o lapsus- que ja tenen una significació individualitzada i/o no formen part de cap expressió. En aquest exercici inicial, idèntic al primer de l’anterior unitat, a part de fer que l’alumnat relacioni el mot o expressió amb el seu significat corresponent, marquem en negreta la part del mot que cal buscar i/o que es considera vàlida per al Scrabble, segons el DOSC6. De fet, alguna part de les següents expressions llatines tenen un significat propi i ben diferent en català, com ara el mot POST o la preposició DE.

5 Unitat 6, pàg 14 , apartat 7 6 De fet, la majoria d’aquestes expressions tenen validades per al Scrabble totes les seves parts



Exercici 1 Tot i que sigui d’un nivell força elevat (no per a 1r cicle de l’ESO) us proposem el següent exercici a partir d’algunes expressions llatines. Es tracta de buscar al diccionari (si és possible, al GDLC7) les següents expressions i anotar-ne el seu significat. Cal dir quines de les definicions que donem correspon a cada expressió. AD HOC Anglicisme que vol dir el nombre de mascles per

cent femelles en una població. SINE QUA NON Valor real BLUE JEANS Condició indispensable QUID PRO QUO Fet expressament, a propòsit. SEX RATIO Immediatament, a l’instant STRICTO SENSU Valor jurídic SINE DIE Pantalons texans IPSO FACTO Quedar-se en blanc, no saber allò que es volia dir DE IURE Prendre una cosa per altra. DE FACTO Ajornat sense data, per suspendre una acció IN ALBIS Exactament, al peu de la lletra Exercici 2 Ara veurem un altre exercici de significació a partir de mots procedents d’altres llengües –en aquest cas de l’anglès, tot i que el mateix exercici es pot fer amb mots originaris d’altres llengües, com ara l’italià- que són acceptats en català i que a l’hora d’usar-los al tauler de Scrabble ens poden permetre d’usar alguna de les fitxes cares, tot i que en alguns casos ens 7 Cal recordar que al GDLC haureu de buscar el significat de l’expressió pel primer dels dos mots



caldrà disposar d’un escarràs per compondre el mot o potser fins i tot d’usar-lo com una lletra inexistent en l’Scrabble en català, com és el cas de la Y separada del dígraf NY. Us proposem una sopa de lletres amb els significats dels mots que heu de buscar escrits a sota. Cal tenir en compte que es tracta, en general, de mots curts i, probablement, de mots més coneguts que els de l’anterior exercici. G H L I A E M J F T D I F O A K S C O O T E R N Y L C S T U O Q R J T D P D W J A Z Z E A V H N

P I Q E F E M R D J O U I N B E F G U V L A M O H G S P T N X A R T E R O P L S G I C X L U P H B T H R I L L E R A M B B L Z I H M D U V C D F Y R P U L L M A N O R Y I H S A L F NY E J L P Z Definicions: 1.- Tren o autocar de luxe. 2.- Equip d’especialistes posats al servei d’una empresa com a assessors tècnics. 3.- Motocicleta de cilindrada petita. 4.- Automòbil tot terreny emprat per l’exèrcit dels EUA durant la Segona Guerra Mundial. 5.- Varietat de música popular nord-americana amb orígens a la musica negra, de ball o de taverna. 6.- Avió a reacció. 7.- Objectiu de distància focal variable que manté enfocada la imatge en variar la distància focal. 8.- Pel·lícula de suspens, policíaca o de terror que provoca tensió emotiva en l’espectador. 9.- En certs jocs de naips, carta a la qual hom dóna ocasionalment el valor d’una altra. 10.- Individu pertanyent al fenomen juvenil sorgit als EUA a la dècada dels seixanta, que rebutja la societat de consum. 11.- Tractament donat a la muller d’un lord, a Anglaterra.



12.- Tancament temporal d’una empresa per part de la direcció davant d’un conflicte laboral. 13.- Servei regular de vols en què hom nolieja una nau quan hi ha prou passatge perquè el vol surti rendible. 14.- Aparell que produeix per un instant la llum necessària per poder fer una fotografia. 15.- Passatemps o qualsevol altra activitat que hom practica per esplai però amb afecció. 16.- En boxa, assalt 17.- En anglès, tractament que rep la dona soltera, anteposat al cognom. 18.- Societat que posseeix accions d’altres societats, del mateix sector o no. Quants i quins d’aquests mots necessitaran un escarràs per formar-se en un tauler de Scrabble? Quants i quins d’aquests mots necessiten un escarràs per validar-lo com una lletra inexistent al joc de Scrabble en català? Podeu provar de col·locar aquests mots en un tauler buit, a veure quants sou capaços de col·locar i veure quina puntuació obteniu? [Probablement se’n podran col·locar pocs, ja que són paraules amb poques vocals] Val a dir que tots els mots es poden trobar tan al DOSC com al GDLC, aquest darrer amb les definicions corresponents, i, per tant, són paraules vàlides per a l’Scrabble. Exercici 3 Aquest tercer exercici el farem a partir de mots curts i poc usuals –normalment relacionats amb l’àmbit científic- però que en el joc de scrabble ens poden anar molt bé ja que, d’una banda solen contenir lletres cares i, de l’altra, són prou curts com per permetre’ns de fer jugades de força punts gastant poques lletres. Donarem diverses versions, en singular i en plural d’un mateix mot. L’alumnat, a més d’investigar-ne el seu significat i buscar-ne per tant la forma correcta, haurà de col·locar-lo en un tauler de Scrabble amb un nombre determinat de mots col·locats, tractant de buscar la millor puntuació possible. Caldrà, així mateix, que busquin, si en té, la flexió de gènere i nombre correcta per a cada paraula, així com comprovar la validesa del mot, ja que n’hi posarem també de falsos. Treballarem amb mots que



pertanyen a l’àmbit general de la llengua, deixant de banda els mots propis d’àmbits més dialectals més restringits. Us donem també un exemple de tauler amb tres jugades –prou obertes. Perquè hi tractin de col·locar aquests mots. Pot ser, però, qualsevol altre que us vagi bé. De cada sèrie n’hi haurà un o dos –algun cop, tres- de vàlids. Les diverses sèries de mots possibles que donem són: 1.- ANYI, ANYIS, ANYIN, ANYINS, ANYAIS, ANYIRS 2.- CINY, CINYI, CINYA, CUNY, CUNYA, CUNYI 3.- OMH, HOM, OHM, OHMI, OMHI, OMHINS, HOMIS 4.- REH, RHE, RHES, RIHE, RHESI, HER, HERS, RHENS 5.- AL·LES, AL·LIS, AL·LUS, AL·LE, IL·LÀS, IL·LES, AL·LENS 6.- BEL·LU, BEL·LUINS, BEL·LIS, BEL·LUÍ, BEL·LUA, BÈL·LUES 7.- UJIS, UJA, UJÈ, UJO, UJES, UJÍ, UJINS, JUA, JUÍ 8.- BOÇI, BOÇES, BOÇ, BIÇ, BIÇO, BEÇO, BEÇ, BEÇA 9.- EUZÈ, EUZI, EUZINS, EUZ, EUZOS, EUZONS, EUZENS 10.- AQUES, UQUES, EQUES, EQUIN, EQUÍ, UQUIN

Documents

11.- ANNEX 1 TREBALLEM LA GRAMÀTICA · 2009-03-11 · UNITAT QUARTA MORFOLOGIA II: ... A més, en cas de voler utilitzar aquest joc com a eina a l’Aula d’acollida, cal ... del