Upload
others
View
1
Download
0
Embed Size (px)
Citation preview
N. B
osch
/ M
. Esp
asa
12
arg
um
en
ts e
co
nò
mic
s p
er
a la
in
de
pe
nd
èn
cia
70
disseny i il·lustració de la coberta: juliafont.com
12 arguments econòmics per a la independènciaNúria Bosch / Marta Espasa
Núria Bosch i Roca és llicenciada
i doctora en Economia per la
Universitat de Barcelona, catedràtica
d’economia pública d’aquesta
universitat, directora de la Càtedra
de Federalisme Fiscal de l’Institut
d’Economia de Barcelona (centre de
recerca en economia aplicada de la
UB) i codirectora del Programa de
Recerca de Federalisme Fiscal en
aquest institut. Està especialitzada
en el camp de la hisenda pública,
el fi nançament autonòmic i local,
l’efi ciència en la prestació dels serveis
públics i les balances fi scals. Ha
estat membre de diversos comitès
d’experts, com el del càlcul de la
Balança Fiscal de Catalunya amb
l’Administració Central, designat per la
Generalitat de Catalunya el 2004, el
2008, el 2012 i el 2013. L’any 2010
va ser coeditora del llibre The political economy of inter-regional fi scal fl ows. Measurement, determinants and effects on country stability, que va rebre el
premi Joan Sardà Dexeus. És membre
de l’International Institute of Public
Finance i col·laboradora habitual del
diari Ara.
Marta Espasa i Queralt és doctora
en Economia per la Universitat de
Barcelona, professora d’hisenda
pública en aquesta universitat i
investigadora de l’Institut d’Economia
de Barcelona (IEB). Especialista
en economia pública, fi nançament
autonòmic i local, balances fi scals
i redistribució territorial. Ha estat
membre de diversos grups d’experts
per a l’elaboració de la balança fi scal
de Catalunya de la Generalitat de
Catalunya. Ha participat en projectes
de recerca sobre temes diversos:
descentralització del sector públic,
fi nançament autonòmic, fi nançament
local, inversió pública i efi ciència de la
despesa pública. Ha publicat articles en
revistes acadèmiques internacionals.
L’any 2010 va ser coeditora del llibre
The political economy of inter-regional fi scal fl ows. Measurement, determinants and effects on country stability, que va
rebre el premi Joan Sardà Dexeus.
Col·labora de manera habitual en
alguns mitjans de comunicació, com el
diari Ara o Catalunya Ràdio.
Catalunya viu un procés històric irrepetible que podria dur-
la a constituir-se en un Estat independent. Avui dia sembla
gairebé impossible oposar-se a la voluntat de la majoria de
la població. Però sorgeixen missatges que posen en dubte
la viabilitat econòmica d’un Estat català. L’objectiu d’aquest
llibre és oferir, d’una manera clara i entenedora, arguments
que refutin certs missatges falsos i confusos. Les autores,
dues economistes de sòlid prestigi, plantegen les qües-
tions fonamentals i més recurrents.
• Catalunya seria un Estat massa petit?
• És Catalunya qui fi nança Espanya o és a l’inrevés?
• Quins ingressos addicionals tindria la Generalitat
com a govern d’un Estat independent?
• I quin en seria el cost?
• Es podrien pagar les pensions?
• El nou Estat naixeria gaire endeutat?
• Quines dimensions podria tenir un boicot
comercial espanyol?
• Podria haver-hi una fugida d’empreses?
• Catalunya sortiria de l’euro?
• I de la Unió Europea?
• Quines conseqüències tindria la independència
sobre el sistema fi nancer?
• En defi nitiva, els benefi cis d’un Estat propi
independent superarien els costos?
www.portic.cat @Ed_Portic Facebook.com/editorial.portic
10041193
7 mm
Núria Bosch Marta Espasa
12 arguments econòmics per a la
independència
10041193 Dotze arguments.indd 5 09/05/14 10:15
Primera edició: juny del 2014
© 2014 Núria Bosch i Marta Espasa
Drets exclusius d’aquesta edició:Raval Edicions SLU, PòrticPedro i Pons, 9-1108034 Barcelonawww.portic.cat
ISBN: 978-84-9809-294-3Dipòsit legal: B-7.834-2014Fotocomposició: Barreras & CreixellImpressió: Limpergraf
Queda rigorosament prohibida sense autorització escrita de l’editor qualsevol forma de reproducció, distribució, comunicació pública o transformació d’aquesta obra, que serà sotmesa a les sancions establertes per la llei. Podeu adreçar-vos a Cedro (Centro Español de Derechos Reprográficos, www.cedro.org) si necessiteu fotocopiar o escanejar algun fragment d’aquesta obra (www.conlicencia.com; 91 702 19 70 / 93 272 04 47). Tots els drets reservats.
10041193 Dotze arguments.indd 6 09/05/14 10:15
7
Índex
Presentació 9
1. Catalunya com a Estat independent,
seria un país massa petit? 11
2. Catalunya finança Espanya o Espanya
finança Catalunya? 23
3. Quins ingressos addicionals tindria
la Generalitat com a govern d’un
Estat independent? 41
4. Quines despeses addicionals tindria
la Generalitat com a govern d’un Estat
independent? 45
5. Quin seria el guany econòmic d’una
Catalunya independent? 61
6. Una Catalunya independent, podria
pagar les pensions? 75
10041193 Dotze arguments.indd 7 09/05/14 10:15
8
7. Una Catalunya independent, naixeria
molt endeutada? 83
8. Hi hauria un boicot comercial als
productes catalans per part dels espanyols? 89
9. La independència de Catalunya,
provocaria una fuga d’empreses? 99
10. Amb la independència, sortiria
Catalunya de l’euro? Què passaria
amb el sistema financer? 103
11. Una Catalunya independent,
sortiria de la Unió Europea? 113
12. Els beneficis de la independència
de Catalunya superarien els costos? 123
Bibliografia 129
10041193 Dotze arguments.indd 8 09/05/14 10:15
11
1
Catalunya com a Estat independent, seria
un país massa petit?
Sentim a dir pels contraris a la independència de Catalunya que els Estats petits no compten i que la independència comportaria fortes davallades del PIB, és a dir, de la producció de béns i serveis.
És completament erroni relacionar la gran dària d’un país amb la seva viabilitat econòmica i nivell de riquesa. L’evidència empírica demostra que la dimensió d’un país no té gaire influència en el creixement econòmic.
Entre les primeres posicions del rànquing mun dial en nivell de riquesa i competitivitat hi ha països petits, de dimensions semblants a la de Catalunya.
A més, Catalunya actualment ja se situa dins dels països rics de la Unió Europea, i la seva economia té un grau d’obertura comercial alt que la faculten per ser un país altament competitiu.
10041193 Dotze arguments.indd 11 09/05/14 10:15
12
núria bosch | marta espasa
Catalunya té actualment uns 7,5 milions d’habi-tants. Si la situem dins de la Unió Europea, for-mada pels 28 països actuals, n’hi ha 15 que la superen en nombre d’habitants i 13 que compten amb una població inferior (vegeu quadre 1 i grà-fic 1). Entre els països una mica més grans que Catalunya hi trobem: Suècia (9,6 milions) i Àus-tria (8,5 milions). En canvi, països com Dinamar-ca (5,6 milions) i Finlàndia (5,4 milions) tenen una població lleugerament inferior. Per tant, Ca-talunya és un país de dimensió mitjana dins de la Unió Europea.
Ara bé, sentim a dir pels contraris a la inde-pendència de Catalunya que els Estats petits no compten i que la independència comportaria fortes davallades del PIB.
És completament erroni relacionar la grandà-ria d’un país amb la seva viabilitat econòmica i nivell de riquesa1. Només cal mirar el mapa de la Unió Europea per veure que aquest argument és totalment fals. L’evidència empírica demostra que la dimensió d’un país no té gaire influència en el creixement econòmic, ja que es poden acon-seguir majors nivells de creixement, bé per una
1. Bosch (2013).
10041193 Dotze arguments.indd 12 09/05/14 10:15
13
12 arguments econòmics per a la independència
quadre 1. Població dels països de la UE, 2013 Alemanya 80.523.746
França 65.633.194
Regne Unit 63.896.071
Itàlia 59.685.227
Espanya* 46.704.308
Polònia 38.533.299
Romania 20.020.074
Països Baixos 16.779.575
Bèlgica 11.161.642
Grècia 11.062.508
República Txeca 10.516.125
Portugal 10.487.289
Hongria 9.908.798
Suècia 9.555.893
Àustria 8.451.860
CATALUNYA 7.553.650
Bulgària 7.284.552
Dinamarca 5.602.628
Finlàndia 5.426.674
Eslovàquia 5.410.836
Irlanda 4.591.087
Croàcia 4.262.140
Lituània 2.971.905
Eslovènia 2.058.821
Letònia 2.023.825
Estònia 1.324.814
Xipre 865.878
Luxemburg 537.039
Malta 421.364
* Inclou Catalunya.Font: Eurostat i Idescat.
10041193 Dotze arguments.indd 13 09/05/14 10:15
14
núria bosch | marta espasa
gràfic 1. Població dels països de la UE, 2013
0 20 40 60 80 100
0 20 40 60 80 100
Malta
Luxemburg
Xipre
Estònia
Letònia
Eslovènia
Lituània
Croàcia
Irlanda
Eslovàquia
Finlàndia
Dinamarca
Bulgària
CATALUNYA
Àustria
Suècia
Hongria
Portugal
República Txeca
Grècia
Bèlgica
Països Baixos
Romania
Polònia
Espanya*
Itàlia
Regne Unit
França
Alemanya 80,5
63,9
59,7
46,7
65,6
38,5
16,8
11,2
11,1
20,0
10,5
9,9
9,6
8,5
10,5
7,6
5,6
5,4
5,4
7,3
4,6
3,0
2,1
2,0
4,3
1,3
0,5
0,4
0,9
* Inclou Catalunya.Font: Eurostat i Idescat.
10041193 Dotze arguments.indd 14 09/05/14 10:15
15
12 arguments econòmics per a la independència
major dimensió del mercat interior, que seria el cas dels països grans, bé per una major obertura comercial, la qual cosa succeiria en els països petits. Així doncs, com més obert és un país menor és l’impacte de la seva dimensió sobre el creixement econòmic, i a mesura que augmenta la dimensió d’un país menor és l’impacte de la seva obertura comercial sobre el creixement eco-nòmic2.
També s’ha contrastat que la globalització afa-voreix processos d’independència, ja que per una banda el benefici de disposar d’un mercat inte-rior gran deixa de ser important si els països tenen un cert grau d’obertura comercial i, a la vegada, el cost de pertànyer a un Estat gran, que governa d’una manera uniforme i homogènia tot el territori, sense tenir en compte les diferències territorials, genera uns costos molt importants per als ciutadans. En canvi, els governs de països petits poden adaptar millor les seves polítiques a les necessitats del territori i a les preferències de la seva gent3.
2. Vegeu Alesina, Spolaore i Wacziarg (2005) i Cuadras (2012).3. Alesina i Spolaore (2003).
10041193 Dotze arguments.indd 15 09/05/14 10:15
16
núria bosch | marta espasa
Gary Becker, premi Nobel d’economia l’any 1993, també es ratifica en la tesi aquí defensada. Segons Becker, la globalització i els acords de lliu-re comerç han reduït enormement els avantatges de formar part d’un gran mercat interior. Quan el context era el proteccionisme i un comerç poc liberalitzat, les empreses de països grans tenien avantatges, ja que podien vendre la major part de la seva producció dins del seu país. No obstant, aquest fet deixa de ser veritat en mercats libera-litzats on les fronteres perden importància, ja que els països petits poden vendre a altres països amb la mateixa facilitat amb què els països grans venen en el seu mercat interior. Per tant, la glo-balització redueix els costos de la secessió d’a- quells territoris que formen part d’Estats grans, com ara Catalunya.
Així mateix, cal afegir que molts països petits són dels més competitius del món. El quadre 2 indica els països europeus que estan en les pri-meres posicions del rànquing mundial en el ni-vell de competitivitat calculat pel World Econo-mic Forum.
10041193 Dotze arguments.indd 16 09/05/14 10:15
17
12 arguments econòmics per a la independència
quadre 2. Països europeus més competitius en el rànquing mundial, 2012
Posició en el rànquing Població en milions
Suïssa 1 7,9
Finlàndia 3 5,4
Alemanya 4 80,3
Suècia 6 9,5
Països Baixos 8 16,7
Font: World Economic Forum i Eurostat.
Veiem que països relativament petits com Suïs- sa, Finlàndia i Suècia ocupen les primeres posi-cions. En concret, Suïssa és el primer d’un ràn-quing de 148 països (és el país més competitiu del món), Finlàndia el tercer i Suècia el sisè. En canvi, Espanya se situa en la posició 35 d’aquest rànquing.
quadre 3. Països europeus més rics en el rànquing mundial, 2012
Posició en el rànquing
PIB per càpita en $
Població en milions
Luxemburg 1 107.206 0,5
Noruega 3 99.462 5,0
Suïssa 4 79.033 7,9
Dinamarca 7 56.202 5,6
Suècia 8 55.158 9,5
Font: World Economic Forum i Eurostat.
10041193 Dotze arguments.indd 17 09/05/14 10:15
18
núria bosch | marta espasa
També, si s’analitza el nivell de riquesa o pros-peritat econòmica dels països, mesurat a través del seu nivell de PIB per càpita, els països petits estan en els primers llocs del rànquing mundial. El quadre 3 mostra com països europeus petits ocupen les primeres posicions. Luxemburg, la primera, Noruega, la tercera, Suïssa, la quarta, Dinamarca, la setena i Suècia, la vuitena. Espa-nya, es troba en la posició 28 d’aquest rànquing. Per tant, l’evidència empírica ratifica les teories de creixement econòmic abans esmentades.
Igualment, si fem un rànquing dels països més rics de la Unió Europea mitjançat el seu PIB per càpita en poder de paritat de compra (PPC)4, en els primers llocs hi ha països d’una dimensió pe-tita. Això es veu en el quadre 4 i gràfic 2.
Les deu primeres posicions les ocupen països relativament petits, llevat del cas d’Alemanya. Són de major a menor PIB per càpita en PPC: Luxemburg, Àustria, Irlanda, Països Baixos, Suè- cia, Dinamarca, Alemanya, Bèlgica, Catalunya i
4. El PIB en PPC està expressat monetàriament de manera que permet comprar la mateixa cistella de béns i serveis a cada país. És a dir, és la unitat que s’utilitza per fer comparacions entre països en tenir en consideració el nivell de preus, ja que no es pot comprar el mateix amb un euro a Holanda que a Grècia.
10041193 Dotze arguments.indd 18 09/05/14 10:15
19
12 arguments econòmics per a la independència
quadre 4. PIB per càpita en PPC dels països de la UE, 2012
Euros Índex s/ la mitjana
Luxemburg 67.200 263
Àustria 33.200 130
Irlanda 33.000 129
Països Baixos 32.600 127
Suècia 32.200 126
Dinamarca 32.100 125
Alemanya 31.500 123
Bèlgica 30.700 120
CATALUNYA 29.952 117
Finlàndia 29.500 115
França 27.800 109
Regne Unit 27.000 105
Itàlia 25.700 100
Espanya* 24.500 96
Xipre 23.400 91
Malta 21.900 86
Eslovènia 21.400 84
República Txeca 20.700 81
Portugal 19.400 76
Eslovàquia 19.400 76
Grècia 19.200 75
Lituània 18.300 71
Estònia 18.300 71
Polònia 17.100 67
Hongria 17.000 66
Letònia 16.400 64
Romania 12.800 50
Bulgària 12.100 47
Mitjana UE-27 25.600 100
* Inclou Catalunya.Font: Eurostat i Idescat.
10041193 Dotze arguments.indd 19 09/05/14 10:15
20
núria bosch | marta espasa
gràfic 2. PIB per càpita en PPC dels països de la UE-27, 2012 (en índex sobre la mitjana = 100)
0 50 100 150 200 250 300
0 50 100 150 200 250 300
Bulgària
Romania
Letònia
Hongria
Polònia
Estònia
Lituània
Grècia
Eslovàquia
Portugal
República Txeca
Eslovènia
Malta
Xipre
Espanya*
Itàlia
Regne Unit
França
Finlàndia
CATALUNYA
Bèlgica
Alemanya
Dinamarca
Suècia
Països Baixos
Irlanda
Àustria
Luxemburg 263
129
127
126
130
126
120
117
115
123
109
100
96
91
105
86
81
76
76
84
75
71
67
71
66
50
47
64
* Inclou Catalunya.Font: Eurostat i Idescat.
10041193 Dotze arguments.indd 20 09/05/14 10:15
21
12 arguments econòmics per a la independència
Finlàndia. Catalunya, pel seu nivell actual de PIB per càpita en PPC ocupa la novena posició (29.952 euros el 2012), situada per sobre de la mitjana comunitària (25.600 euros). Per tant, el punt de sortida d’una Catalunya independent seria el d’un Estat relativament ric dins de la Unió Europea.
A més a més, Catalunya té les característiques per ser un país competitiu, ja que és una econo-mia oberta amb un nivell important d’exporta- cions. Així ho argumentava en el seu blog el premi Nobel, Gary Becker, afirmant que una Catalunya independent seria plenament competitiva5.
Catalunya presenta un grau important d’o- bertura de la seva economia. Es pot veure en el quadre 5 l’evolució de les seves exportacions en béns i serveis. Aquestes, el 1992 representaven el 17,2% del PIB, el 2002 ja eren del 33,4%. Poste- riorment, les exportacions van baixar, essent d’un 31,2% del PIB el 2007, però en aquests últims anys s’han recuperat fins a representar el 37,2% del PIB el 2012. Això ha comportat una millora progres-siva del saldo comercial amb la resta del món (di-
5. http://www.becker-posner-blog.com/2012/12/breakup-of-countries-no-economic-disaster-becker.html.
10041193 Dotze arguments.indd 21 09/05/14 10:15
22
núria bosch | marta espasa
ferència entre exportacions i importacions) fins a ser positiu, del 5,2% del PIB el 2012, quan tradi-cionalment havia estat negatiu (quadre 5).
quadre 5. Balança comercial de l’economia catalana (en % sobre el PIB)
1980 1986 1992 2002 2007 2011 2012
Saldo comercial amb Espanya
15,8 15,8 16,0 10,0 8,4 5,2 3,0
Saldo comercial amb la resta del món
-5,9 -5,4 -7,8 -2,9 -6,7 1,8 5,2
Exportacions de béns i serveis
14,2 17,0 17,2 33,4 31,2 34,6 37,2
Importacions de béns i serveis
20,1 22,4 25,0 36,3 37,9 32,8 32,0
Saldo comercial 9,9 10,4 8,2 7,1 1,7 7,0 8,2
Font: A. Fernández (2012), “L’economia catalana i la sortida de la crisi”, Nota d’Eco-nomia, 100, pàg. 15. i elaboració pròpia a partir d’Idescat.
Per seguir amb aquesta tendència és impor-tant incrementar la productivitat i la competiti-vitat de l’economia catalana, que ha de venir a mitjà i llarg termini per increments en el capital humà i en les inversions en R+D6. Aquest fet fa necessari que el guany fiscal de la independència, que veurem més endavant, es canalitzi adequa-dament cap a sectors estratègics que portin a una millora de l’economia catalana.
6. Vegeu Fernández (2012).
10041193 Dotze arguments.indd 22 09/05/14 10:15