INFORMACIÓ 161

JULIOL 2014 Parc de Can Sostres - Torrelles de Llobregat www.antlaformiga.org - ant.laformiga@gmail.com

CENS DE NIUS D´ORENETA CUABLANCA 2014

Un any més el grup d´ornitologia realitzarà el cens de nius d´Oreneta cuablanca al nucli urbà de Torrelles de Llobregat. Es farà el diumenge, 13 de juliol, a la tarda. El lloc de trobada serà a can Sostres, a les 18 hores. És obert a la participació de tothom. Una vegada comptabilitzats els resultats es publicaran al nostre web i es comunicaran a l´Institut Català d´Ornitologia i es publicaran al web

www.orenetes.cat, junt amb els resultats de tots els censos realitzats a Catalunya.

FOTOGRAFIES ANTIGUES DE TORRELLES DE LLOBREGAT Dins d´un power point de fotografies antigues de la ciutat de Barcelona, Emili Roig hi va descobrir dues imatges de Torrelles de Llobregat. Si bé als peus de foto hi deia que corresponien a un aplec de Sant Medir del 1900, en realitat són d´un aplec de Sant Pau (fixeu-vos en l´ametller florit). Segons en Miquel Casas són posteriors al 1905, any en el qual es va construir la carretera amb els malecons que es veuen.

COL· LECCIÓ DOCUMENTS D´ANT

En el número 80, corresponent a l´hivern 2013/4, de la revista de divulgació científica Mètode, editada per la Universitat de València, es va publicar l´article “Etnobotànica infantil mengívola” dels autors Daniel Climent, Carles Martín i Emili Laguna. Hem cregut interessant reproduir-lo per a realitzar un document, amb el número 146 dins de la col·lecció, per acompanyar, com fem cada mes, aquest full informatiu. Si més no, la seva lectura ens portarà a recordar alguna experiència de les que es relacionen en el text o semblant. Qui, de petit, no ha menjat, almenys, maduixes silvestres o cireres de pastor? Com es diu en el text, aquest tema, fins ara, ha estat molt poc tractat: “Les menges atàvicament infantils a penes han estat recollides en les arts literàries ni en les plàstiques potser perquè se les ha associades a activitats poc dignes d´atenció.” A continuació reproduïm un petit fragment de l´article. De menges infantils En el món europeu occidental dels darrers trenta anys, les diferents etapes de la vida han tingut cobertes les necessitats alimentàries. Els aliments, a més, vénen convenientment seleccionats, controlats, envasats, etiquetats i agradablement presentats. Però no sempre ha estat així. En èpoques passades eren freqüents els casos de penúria fins l'extrem de la fam, i la relació amb les plantes silvestres va assolir en el món rural importància per als adults i, més encara, per a la gent menuda. De fet, tot allò susceptible de ser menjat, rosegat, llepat, mastegat, xuplat, engolit... tot ha estat tastat pels xiquets. D'una forma o d'una altra, l'ull viu del xiquet famolenc, els dits precisos de l'infant mancat de complements dietètics, les fortes barres àvides de motius per activar-se o l'atrevida inconsciència esperonada per la remor dels budells han sabut trobar en el món vegetal uns recursos el balanç energètic dels quals no s'aconsellaria per als adults. Moure un cos gran per aconseguir uns grams de polpa d'un fruit menut o poc accessible pot ser ineficient i presentar una despesa energètica prohibitiva; per contra, el mateix fruit pot aportar suficient energia a un cos menut i en creixement i que necessita alhora una diversitat de components que la sovint avorrida dieta d'un adult difícilment aporta. Pot fer goig retrobar-nos, ja de majors, amb alguns dels sabors que poblaren el nostre univers palatal, gustatiu i aromàtic. Un univers que es nodria de fams atàviques estimuladores de l'accés a fruits i llavors menys-tinguts pels adults; i també a inflorescències, pètals i nèctars de determinades flors; i a arrels, rizomes i bulbs; i tiges, gal·les i exsudats. Estudiar la relació de la infància i la primera joventut amb les plantes té en el vessant gastronòmic un capítol fonamental. Però gastronòmic no vol dir tan sols nutricional, ja que a més del valor quimicocalòric i de l'aportació de molècules essencials no és gens menystenible el component llépol de la satisfacció plaent, de la gènesi d'endorfines i de la vinculació afectivosentimental amb un entorn subministrador d'atractius organolèptics. Per això, més que de gastronomia, hauríem de parlar de gastrosofia: dels sabers, sentiments i plaers associats a allò que es menja; de la manera com s'han fet servir aquests aliments al llarg del temps i l'espai; de les causes bioquímiques i fisiològiques subjacents; i de les fonts literàries i pictòriques implicades.

RECULL DE PREMSA Acompanyem aquest full informatiu amb un recull de premsa, el nº 64 dins la col·lecció, amb el títol “L´acidificació de la Mediterrània”. Inclou informacions extretes dels diaris El Punt Avui, Diari de Girona, Regió 7, Ara i El Periódico. Reproduïm, a continuació, una informació de Patrizia Ziveri publicada al web de la UAB. El deteriorament dels ecosistemes marins del Mediterrani s’accelera per l’increment de CO2

Els ecosistemes marins són la base de l'economia de molts països costaners però aquests ecosistemes són molt sensibles a canvis en l'acidificació de l'aigua. Un equip de científics experts en l’estudi dels oceans ha descobert que l’increment de temperatures pot augmentar-ne l'acidificació. L'augment del CO2 atmosfèric comporta un augment de CO2 al medi marí i un augment de temperatura per efecte hivernacle, ambdós causa d'acidificació de l'aigua. En un article publicat a Nature Climate Change, investigadors del projecte europeu MedSeA, coordinat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, alerten d’un deteriorament molt ràpid dels ecosistemes marins costaners a causa de l’increment dels nivells de CO2 amb pèrdues importants de biodiversitat que donarien motius de preocupació a la indústria de l’aqüicultura. La salut del medi ambient marí del Mediterrani és vital per a nombrosos països costaners, i és molt vulnerable a la pressió antropogènica i al canvi global. Un equip de científics experts en l’estudi dels oceans ha descobert que l’increment de

temperatures pot augmentar la seva acidificació. En un article publicat a Nature Climate Change, els científics alerten d’un deteriorament molt ràpid dels ecosistemes marins costaners a causa de l’increment dels nivells de CO2. L’estudi és part d’una iniciativa internacional, el projecte MedSeA finançat pel 7è Programa Marc, amb l’objectiu de valorar els riscos relacionats amb l’acidificació dels oceans i l’increment de la temperatura de l’aigua en els organismes i ecosistemes del Mar Mediterrani, tot incloent els riscos econòmics per als països costaners. La investigadora de la UAB Patrizia Ziveri, coordinadora del projecte, afirma que “si volem saber realment l’impacte de l’acidificació dels oceans en la salut dels ecosistemes marins del Mediterrani, hem de considerar els efectes combinats dels múltiples elements que intervenen en condicions naturals.” Riccardo Rodolfo-Metalpa, primer signant de l’estudi, i Jason Hall-Spencer, ambdós de la Plymouth University, han estudiat la vida marina al voltant de l’Illa d'Ischia, a Itàlia, on el CO2 emergeix en forma de bombolles del fons marí a causa de l’activitat volcànica del Vesuvi a Nàpols. Rodolfo-Metalpa afirma que “els nostres experiments amb corall, llepasses i altres mol·luscs d’importància comercial, mostren els riscos importants associats a l’increment de les emissions de CO2 en la vida marina. Aquests animals intenten desenvolupar les seves closques i esquelets més ràpidament, però, simplement, es dissolen. A més, els ecosistemes marins mediterranis s’estan degradant per l’increment de les temperatures i sabem que aquest escalfament pot empitjorar encara més els efectes de l’acidificació.” Per al doctor Hall-Spencer “Els fons marins amb fenòmens de ventilació de diòxid de carboni són laboratoris naturals que ens mostren quin podria ser l’aspecte en el futur de les zones costeres si l’acidificació dels oceans continua empitjorant. També ens ajuden a predir com l’increment dels nivells de CO2 pot afectar directament les persones, i veiem pèrdues importants de biodiversitat que donen motius perquè la indústria de l’aqüicultura estigui preocupada.” La recerca s’afegeix a un conjunt d’estudis que remarquen la necessitat urgent de disminuir les emissions de diòxid de carboni i d’incrementar els esforços a escala mundial per reduir la pèrdua de la biodiversitat marina i aconseguir la resiliència dels sistemes marins. El projecte europeu Mediterranean Sea Acidification in a changing climate (MedSeA), liderat per l’Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) de la UAB, es va posar en marxa el 22 de febrer passat, amb l’objectiu d'investigar l’impacte ecològic i socioeconòmic de l’acidificació del mar Mediterrani causada per l’escalfament global. MedSeA realitza una prospecció dels canvis químics, climàtics i biològics que tenen lloc al Mediterrani a causa de l’increment del diòxid de carboni (CO2), amb especial atenció a l’impacte de l’acidificació sobre els organismes marins, i estudia també les conseqüències socioeconòmiques d'aquests canvis. Les investigacions es duen a terme de manera interdisciplinària, amb la participació de químics, biòlegs, ecòlegs i economistes, i serviran per recollir dades i valoracions noves sobre les respostes dels ecosistemes marins mediterranis a l’acidificació, per tal d’elaborar un mapa de les zones més vulnerables. Els resultats ajudaran a millorar els models oceanogràfics actuals i permetran desenvolupar estratègies polítiques regionals per mitigar el seu efecte.

En el projecte MedSeA, coordinat per la investigadora de l'ICTA Patrizia Ziveri, participen 100 investigadors de 16 institucions de deu països diferents –inclosos tres de l’International Cooperation Partner Countries: Marroc, Tunísa i Egipte. El pressupost total del projecte, amb una durada de tres anys, és d’uns 6 milions d’euros, dels quals 3,5 milions estan finançats per la Unió Europea. 10/2011 Patrizia Ziveri Institut de Ciència i Tecnologia Ambientals (ICTA) pr.medsea@uab.cat Comunitat intermareal mediterrànea amb PH normal, dominada per espècies calcificadores com Coralline algae, Osilinus turbinata, Mytilus galloprovincialis i percebes a un pH 8.1. Autor: R. Rodolfo-Metalpa.

13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ FOTOGRÀFICA D´AUS Les respostes correctes a les deu primeres fotografíes del concurs, corresponents als mesos de gener a maig, són les següents:

Foto nº 1: Galerida theklae Cogullada fosca Thekla Lark Cogujada Montesina

Foto nº 2: Falco columbarius Esmerla Merlin Esmerejón Foto nº 3: Hippolais icterina Bosqueta icterina

Icterine Warbler Zarcero Icterino Foto nº 4: Aquila chrysaetos Àguila daurada Golden Eagle Águila Real Foto nº 5: Ardeola ralloides Martinet ros

Squacco Heron Garcilla Cangrejera Foto nº 6: Corvus monedula Gralla Eurasian Jackdaw Grajilla Foto nº 7: Motacilla flava Cuereta groga

Yellow Wagtail Lavandera Boyera Foto nº 8: Streptopelia senegalensis Tórtora del Senegal Laughing Dove Tórtola Senegalesa Foto nº 9: Calidris alpina Territ variant

Yellow Wagtail Lavandera Boyera Foto nº 10: Ammomanes deserti Terrerola del desert Laughing Dove Terrera Sahariana A continuació reproduïm les paraules d´en Sergi Sales amb les solucions a les dues fotografíes del concurs corresponents al mes de maig. Primer de tot, mil perdons per no haver-vos enviat les solucions i la classificació fins ara. Les respostes: Territ variant (Calidris alpina)-estany d´Ivars Terrerola del desert (Ammomanes deserti)- Tunísia Cada vegada el nivell general és més alt. Moltes felicitats a tots. SS

CLASSIFICACIÓ DEL 13è CONCURS D´IDENTIFICACIÓ D´AUS Després de donar les respostes a les deu primeres fotografies del concurs, corresponents als mesos de gener a maig del 2014, la classificació era la següent, en cas d´empat a punts, per ordre temporal de la resposta:

19 PUNTS: Marc Pérez

16 PUNTS: Arnau Sales

15 PUNTS: Núria Rodríguez

14 PUNTS: Marc Collado

13 PUNTS: Jaume Duaigües

12 PUNTS: Tomás Blasco Juan Mora Enric Morera

10 PUNTS: Vicenç Roig Pep Domènech Joan Guillamon

9 PUNTS: Neus Solà Eva Reñé

6 PUNTS: Frederic Sanchez Qui vulgui participar en aquest concurs, encara hi és a temps, només cal ser membre de l´ANT i demanar de rebre les fotografies a l´adreça electrònica salessergi@gmail.com. Cal enviar les respostes, abans de finals de cada mes, a la mateixa adreça electrònica. Us animem a fer-ho. Volem potenciar la participació en el concurs. En el full informatiu del gener ja es van publicar les bases d´aquest concurs i són accessibles al web junt amb les fotos de cada mes. Aquestes dues fotografies següents són les corresponents al mes de juny, per a les quals hi havia de temps per respondre fins el 30 de juny.

CONGRÉS SOBRE CUSTÒDIA DEL TERRITORI La Xarxa de Custòdia del Territori ens ha fet arribar informació del Primer Congrés Europeu sobre Custòdia del Territori que es realitzarà a Barcelona el mes de novembre d´enguany. També ens informa de la celebració de la 2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori. A continuació reproduïm informacions extretes dels webs de la Generalitat i de la Xarxa. 2a Setmana Europea de la Custòdia del Territori L'objectiu de la Setmana Europea de Custòdia del Territori (del 26 de setembre al 5 d'octubre) és que tothom participi de les activitats que reuneix, totes elles vinculades a la natura! Si visiteu la seva web: www.landlifeweek.eu/ca trobareu un munt d'activitats! Escolliu aquelles en les que voleu participar! La Setmana Europea de la Custòdia del Territori, s'organitza en el marc del projecte LandLife, i compta amb el suport de la Comissió Europea i el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. Esdevé una gran oportunitat per mostrar i implicar la ciutadania catalana en la cura de la terra, i per posar en valor aquelles iniciatives relacionades amb la conservació del territori i el patrimoni natural de casa nostra. Feu xarxa sumant-vos a la Setmana!

Primer Congrés Europeu sobre custòdia del Territori "Land: Quality of Life”

El Congrés pretén impulsar la custòdia del territori com a eina útil per a la conservació de la natura i la biodiversitat. El títol del congrés: “Land: Quality of Life” està inspirat en la idea de co-responsabilitat entre les persones propietàries i usuàries, les organitzacions públiques i privades, i la societat civil en general, per gestionar i protegir el territori i els recursos naturals. El Congrés promourà una discussió interactiva, generarà idees i fomentarà l’intercanvi d’experiències i coneixements, així com la sugerència de direccions i propostes per al futur de la custòdia del territori a Europa. Durant el Congrés es debatrà i es presentarà la

Declaració de Barcelona sobre custòdia del territori que pretén establir les bases necessàries per contribuir al desenvolupament de la custòdia a nivell regional i europeu una vegada el projecte LandLife finalitzi al desembre del 2014. Maig 2014 LandLife Congress Partners & Sponsors: L’Avenc de Tavertet Barcelona acollirà el Primer Congrés Europeu sobre Custòdia del Territori "Land: Quality of Life"

El Congrés s’organitza en el marc del projecte LandLife (LIFE 10 INF/ES/540), que pretén impulsar la custòdia del territori com una eina útil per a la conservació de la natura i la biodiversitat. El Primer Congrés Europeu sobre Custòdia del Territori "Land: Quality of Life" es farà del 5 al 8 de novembre d'enguany a Barcelona a CosmoCaixa (C/ Isaac Newton, 26). El Congrés promourà una discussió interactiva, generarà idees, fomentarà l'intercanvi d'experiències i coneixements i suggerirà direccions i propostes per al futur de la custòdia del territori a Europa. S'hi debatrà i presentarà la Declaració de Barcelona sobre custòdia del territori, que pretén establir les bases necessàries per contribuir al desenvolupament de la custòdia a

escala regional i europea quan acabi el projecte LandLife el desembre del 2014. Les places són limitades. Per participar-hi cal registrar-se. Fins al 20 de juliol 2014, les inscripcions anticipades tenen importants descomptes. Per a consultes relacionades amb el congrés contacteu amb Pilar Rodríguez: prodriguez@custodiaterritori.org

LIFE+LIMNOPIRINEUS A més del projecte Life de l´ós al Pirineu, tema al qual dedicàvem el recull de premsa del mes passat, en aquesta serralada també es va iniciar l´1 de juny un altre projecte destinat a la recuperació dels hàbitats i de les espècies dels estanys de l´alta muntanya. Hem rebut la informació que reproduïm a continuació. Un projecte europeu per restaurar i conservar els ecosistemes aquàtics del Pirineu La Unió Europea finançarà la conservació i restauració de molleres, estanys i espècies aquàtiques amenaçades de l'alta muntanya dels Pirineus Les actuacions es realitzaran principalment al Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici i al Parc Natural de l'Alt Pirineu El pressupost és de 2,6 milions d’euros, més de la meitat aportats per la Unió Europea 27-05-2014

Estany de Subenuix, Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici El proper 1 de juny s'iniciarà el projecte LIFE+ LimnoPirineus, coordinat pel Centre d’Estudis Avançats de Blanes (CEAB) del Consejo Superior de Investigaciones Científicas (CSIC), i destinat a la recuperació dels hàbitats i de les espècies aquàtiques de l’alta muntanya dels Pirineus. El projecte LIFE+ LimnoPirineus, que es realitzarà entre 2014 i 2019, preveu una inversió de 2,6 milions d'euros, dels quals el 55% (1,4 milions d'euros) seran aportats per la Unió Europea. A més del CEAB-CSIC com a

coordinador, compta amb la participació del Conselh Generau d'Aran, el Departament d'Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural de la Generalitat de Catalunya, la Universitat de Barcelona i les empreses Forestal Catalana i Sorelló Estudis al Medi Aquàtic. La Diputació de Lleida actua com a entitat cofinançadora. Així mateix, el projecte compta amb el suport formal de la Institució Catalana d'Història Natural, l'Organisme Autònom de Parcs Nacionals, l'Institut per al Desenvolupament i la Promoció de l'Alt Pirineu i Aran (IDAPA), la Federació Catalana de Pesca Esportiva i Càsting, Endesa Generación, l'Associació Lo Pi Negre i la comunitat de propietaris de Ison i Estallo. Hàbitats i espècies en risc LIFE+ LimnoPirineus persegueix millorar l'estat de conservació d'hàbitats com les molleres, les fonts carbonatades i els rius i estanys d'alta muntanya. Entre les espècies objectiu a protegir hi ha alguns amfibis com la granota roja, el tòtil i el tritó pirinenc, la planta aquàtica Luronium natans i el cavilat (Cottus gobio), un peix endèmic dels Pirineus centrals. El projecte es realitzarà en tres espais de la xarxa Natura 2000 dels Pirineus: el Parc Nacional d'Aigüestortes i Estany de Sant Maurici, el Parc Natural de l'Alt Pirineu, i l'Estanho de Vielha situat a la Vall d'Aran. Marc Ventura, investigador del Departament d'Ecologia Continental del CEAB-CSIC i coordinador del projecte, explica que "les principals amenaces que afecten aquests hàbitats i espècies són la presència i proliferació d'espècies invasores de peixos, que tenen un impacte negatiu sobre les espècies autòctones. També els afecten negativament el pasturatge excessiu, la freqüentació turística en algunes zones molt transitades i les modificacions hidrològiques del nivell freàtic ocasionades principalment per les obres hidràuliques. Una altra amença és el risc d'extinció en el cas d'espècies com la planta aquàtica Luonium natans i en el cavilat (Cottus gobio), risc que és degut a l'elevat grau d'aïllament de les seves poblacions". Les mesures de conservació que es realitzaran contemplen estudis detallats del grau de conservació d'espècies i hàbitats, així com la redacció de plans de gestió a llarg termini, la construcció de passarel·les i actuacions de protecció, i la restauració d'hàbitats al seu estat natural. Això inclou l'eliminació d'espècies invasores i, en alguns casos, la reintroducció d'exemplars per reforçar les poblacions d'espècies en risc. També s'adequaran espais de divulgació ambiental i es realitzaran campanyes de sensibilització ciutadana.

LLIURAMENT DELS PREMIS MEDI AMBIENT 2014 Com havíem anunciat el 5 de juny es van lliurar els Premis Medi Ambient 2014 que dona el Departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya. A continuació reproduïm la informació d´aquest departament.

Acte de lliurament dels Premis En el marc de la celebració del Dia Mundial del Medi Ambient, el Departament de Territori i Sostenibilitat va celebrar el dia 5 de juny a la tarda l'acte de lliurament dels Premis Medi Ambient i Escoles Verdes 2014, que enguany s’emmarquen en el Decenni Internacional per a l’Acció “l’Aigua, font de vida”. L’acte va ser conduït per Pere Renom i va comptar amb l’actuació de la cantant Andrea Motis & Joan Chamorro & Josep Traver

4 entitats entre els guanyadors del Premi Medi Ambient 2014 El dia 5 de juny, Dia Mundial del Medi Ambient, es van lliurar els Premis Medi Ambient 2014 i els Premis de les Escoles Verdes en un acte que va tenir lloc a la seu de l'Institut d'Estudis Catalans.

Destaquem que quatre dels premiats van ser entitats ambientals. Concretament, el premi en la modalitat d'iniciatives de protecció i millora del medi ambient es va atorgar a la Fundació Emys pel projecte "Conservació de la tortuga d'estany (Emys orbicularis)" i a l'Associació La Sínia pel projecte "Un riu ben viu! Conservació i custòdia del territori al riu Gaià". En la modalitat de trajectòria de persones o organitzacions en la protecció del medi ambient, el premi va recaure en el Grup de Defensa del Ter per la seva dedicació constant, durant vint-i-cinc anys, en la defensa i conservació de la Conca del Ter. I també al Grup de Natura Freixe, per la seva tasca de conservació d'un tram del riu Ebre a l'alçada de Flix i la gestió de la Reserva Natural de Sebes i Meandre de Flix. Moltes felicitats!

Modalitat: Trajectòries de protecció i millora del medi ambient En aquesta modalitat el premi s'ha otorgat a dues entitats molt conegudes en el sector associatiu ambiental com són,el Grup de Natura Freixe i el Grup de Defensa del Ter. Totes dues candidatures presenten una temàtica similar, la conservació de l'entorn fluvial en dos rius importants de Catalunya, l'Ebre i el Ter. Aquest fet, juntament amb la seva llarga trajectòria en aquest àmbit, els ha fet valedors per rebre el Premi Medi Ambient 2014.

Grup de Natura Freixe: "25 anys de custòdia,gestió,recerca i educació a les riberes de l'Ebre" L’entitat sense ànim de lucre Grup de Natura Freixe fou fundada a Flix l’any 1989 per a dedicar-se a la conservació de la natura, la divulgació dels valors naturals i l’educació ambiental. En un principi la seva acció era a nivell local però, poc a poc, es va anar ampliant a les Terres de l’Ebre. Està implicada en la Reserva natural de Sebes i Meandre de Flix des des principis dels anys noranta per a ser-ne la gestora l’any 1999. En aquest espai el Grup de Natura Freixe hi desenvolupa projectes de millora d’hàbitats i d’espècies. Grup de Defensa del Ter: "25 anys treballant el present, imaginant el futur"

Amb la finalitat de recuperar la vida i la qualitat ambiental de la Conca del Ter neix, l’any 1989, el Grup de Defensa del Ter. A partir d’aquest interès pel riu i de les problemàtiques que s’hi donen, el Grup va ampliar les seves actuacions més enllà de la Conca del Ter. Després de 25 anys de treball, el

Grup de Defensa del Ter és una de les entitats ecologistes amb major nombre de socis de Catalunya. Modalitat de Recerca, innovació i desenvolupament La riquesa i la importància de l'aigua a Catalunya queda patent quan observem els nostres rius, rieres, aiguamolls i també els ecosistemes litorals i marins però, per això, és necessaria la seva conservació i garantir la seva continuïtat mitjançant projectes ambientals més sostenibles. Per aquesta raó, s'otorga el premi en aquesta modalitat al sr. Roger Samsó, pel seu treball en la recerca d'optimització de les aigues residuals. Sr.Roger Samsó: "Optimització del tractament d'aigua residual amb aiguamolls construïts mitjançant

models matemàtics" El desconeixement dels aiguamolls construïts per l’operació i manteniment de les aigües residuals ha conduit al disseny inadequat d’aquests sistemes i per tant de limitar-ne la seva vida útil. La candidatura presentada es correspon a un treball de recerca iniciat l’any 2010, centrat en el desenvolupament i utilització de models numèrics per a millorar el coneixement dels processos que donen lloc al tractament de l'aigua residual dins

d’aquests aiguamolls. Modalitat d'Iniciatives de protecció i millora del medi ambient Les entitats Fundació Emys i Associació Mediambiental la Sínia, són dues de les entitats que treballen per aconseguir la protecció del medi ambient amb les seves iniciatives. Per aquesta raó, se'ls otorga el premi. Fundació Emys: "Conservació de la tortuga d'estany (Emys orbicularis) a la plana de la Selva" L’any 1987 com a fruit d’un moviment social de diversos col•lectius neix l’associació ADEPAR sent la pionera en la gestió del territori i de la tortuga d’estany. L’any 2003, neix la Fundació Emys com a una evolució de l’entitat. Des d’aleshores ençà la fundació ha aconseguit crear una xarxa de zones humides amb una alta qualitat ecològica marcada per una gran biodiversitat, sobretot de la tortuga de l’estany a la Plana de la Selva. Associació Mediambiental la Sínia: "Un riu ben viu! Conservació i custòdia del territori al riu Gaià" Amb la finalitat de preservar l’àmbit fluvial del riu Gaià i gestionar l’Hort de la Sínia, aquesta entitat combina l’educació ambiental i la producció agrària. Creada l’any 1997, la Sínia destaca per haver dinamitzat aquesta part del territori català tot implicant-hi a les administracions, entitats i empreses.

CONVOCATÒRIA DE SUBVENCIONS DE L´ACA L´Ajuntament de Torrelles de Llobregat ha demanat una subvenció a l´Agència Catalana de l´Aigua per a realitzar una actuació de manteniment i conservació de la llera de la riera en trams urbans. Segons ens van exposar en una reunió amb la tècnica de Medi Ambient, la regidora de Medi Ambient i l´Alcalde, es tractaria d´una actuació per eliminar la vegetació al·lòctona, bàsicament els canyars, i també els esbarzers i altres plantes que s´hagin expandit per la llera, sense l´ús de maquinària pesada. Des de l´ANT es va demanar que aquesta possible actuació, són prioritàries les zones inundables, es fés fora de període de cria i que es salvessin els arbres i arbustos de ribera. A continuació reproduïm una informació sobre aquesta línia de subvencions de la Generalitat extreta del butlletí de Medi Ambient. 28-05-2014 L'Agència Catalana de l'Aigua amplia el termini per sol·licitar subvencions per actuacions de manteniment i conservació de lleres en zona urbana Aquesta convocatòria de subvencions en l’àmbit de les conques internes catalanes (rius que neixen i desemboquen en territori català) destinarà un import total de 375.000 euros, dels que l’ACA n’aportarà 300.000 (80% del total) i els ajuntaments 75.000 euros (20%) Els Ajuntaments disposen fins a finals de juny per presentar les seves propostes

L'Agència Catalana de l'Aigua ha decidit ampliar el termini per sol·licitar subvencions per actuacions de conservació i manteniment de lleres en zona urbana en l’àmbit de les conques internes catalanes (rius i cursos fluvials que neixen i desemboquen en territori català). Per tant des d’avui, els ajuntaments i ens locals interessats en portar a terme actuacions en lleres que transcorren per trama urbana disposen d’una ampliació de termini (fins el 30 de juny) per presentar les sol·licituds corresponents. La convocatòria de subvencions contempla un import total de 375.000 euros, dels quals l’ACA aportarà 300.000 (80%) i els ajuntaments els 75.000 euros (20%) restants. Aquesta ampliació del termini també s’ha aprofitat per facilitar que els ajuntaments puguin presentar degudament la documentació requerida i poder acreditar l’acceptació de les bases d’aquesta convocatòria pels plens municipals o per l’òrgan competent de l’Ajuntament, els quals hauran de presentar còpia de l’acord del ple o de l’òrgan competent de l’ajuntament o bé còpia de l’informe favorable de la intervenció que justifiqui el finançament d’un 20% de l’actuació. A partir d’aquí es procedirà a la signatura de convenis amb els ajuntaments a fi de regular dites aportacions per a les actuacions seleccionades d’acord amb criteris exposats a les bases de la convocatòria. Com a criteris d’elecció es puntuaran les actuacions presentades des dels ajuntaments i ens locals en funció dels risc d’inundabilitat del tram, de la presència de vegetació que pugui obstaculitzar el règim de corrents, de la previsió de restauració amb espècies vegetals autòctones, de les infraestructures

inundables aigua avall, del tipus de massa d’aigua, de l’existència d’espècies vegetals invasores i d’estructures transversals a una distància inferior a 2 quilòmetres que representin una restricció hidràulica en cas d’avingudes.

CARRETERA ILLES-SANT MARÇAL AL MONTSENY

Ens fem ressò del comunicat emès per la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny sobre el projecte de construcció d´una carretera asfaltada entre Illes i Sant Marçal. El reproduïm junt amb el Manifest llegit el 8 de juny. Per últim, hi afegim una notícia publicada al diari El Punt Avui, en la qual, sorprenentment, el naturalista Martí Boada no s´afegeix als contraris a l´asfaltatge. També és bò llegir els seus arguments. Manifest llegit el dia 8-6-2014 a Montseny

Ens hem aplegat avui, novament, al cor d'aquest Parc Natural, per manifestar la nostra protesta contra un projecte injustificable i injustificat: la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal. Les excuses que s'estan utilitzant, per tal de convèncer l'opinió pública que aquesta carretera es necessària, s'han demostrat totalment falses: - No hi ha veïns a la part alta de la vall de la Tordera. Per tant, no els cal cap carretera per estar comunicats.

- La mobilitat dels equips contra incendis està totalment assegurada amb la pista existent. - L'estalvi econòmic que es pretén amb l'asfaltatge s'ha demostrat rotundament fals. - La pretesa comunicació entre les comarques, està assegurada a través de la carretera que uneix la Costa del Montseny amb Santa Fe. Tant sols interessos privats il·legítims avalen aquesta obra. Una obra que es fonamenta en la despesa pública, mentre que altres infraestructures, molt més necessàries per la salut de les persones i la conservació del medi ambient, com la depuradora de Montseny, són arraconades per l'Ajuntament. L'avarícia fora mida d'alguns personatges, propietaris o inversors, pressiona els polítics per a sacrificar un dels racons més ben conservats, des del punt de vista ambiental, de tot el massís del Montseny. De mentre, aquest Ajuntament, que ha provocat un deute de 1.474 € per habitant entre la seva ciutadania, no té por a llençar-se a una nova despesa, pagada, como si no, amb diners de la hisenda pública. Alhora, la Diputació, que hauria de vetllar per la conservació dels valors naturals del Parc, dóna el seu vist i plau a aquesta mena de projectes. Avui, nosaltres, qüestionem el dret que tenen les autoritats del Parc, per llançar-se a fer projectes que comprometen la pervivència dels espais naturals i només afavoreixen l'interès privat de quatre terratinents, tant sols preocupats pels seus beneficis. És avui, quan la ciutadania reclama que els diners públics es gastin en projectes de veritable interès públic. Que, en el cas del Montseny i dins les àrees protegides, els diners públics es destinin a la protecció dels hàbitats en perill. Que es gastin en les infraestructures de sanejament necessàries. Que es dediquin a la creació d'un fons de propietat pública de la terra, per posar-la a l'abast, en condicions avantatjoses, del jovent que puja desitjós de viure i treballar al massís. Aquesta serà la millor manera d'impedir que el caciquisme i la politiqueria converteixin aquesta muntanya en un parc temàtic de moda, o en una botiga de luxe al servei dels inversors internacionals. Els espais naturals protegits són de la gent que els protegeix! No només d'aquells que en tenen els títols de propietat! Els ciutadans i les ciutadanes conscients, volem que la part dels nostres impostos destinada als espais naturals protegits, s'esmerci en benefici d'aquesta protecció! Només un veritable reequilibri territorial, basat en l'accés a la terra, comportarà una protecció real del Montseny i d'uns altres espais naturals! Només una ciutadania, conscient del compromís ambiental i vinculada a aquesta terra, impedirà la destrucció dels seus valors naturals i crearà autèntica riquesa a través de l'economia real! Per tot això diem: No a l'asfalt! No a l'especulació! Aturem la carretera Illes-Sant Marçal! Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny Comunicat de premsa de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny respecte a la situació de la carretera Illes-Sant Marçal Benvolguts amics i amigues, Reproduim a continuació el texte del comunicat que hem donat a conèixer als mitjans de comunicació, després de la reunió celebrada ahir entre membres de la CSM i EAC per una banda i representants del Síndic de Greuges per una altra. Aquest comunicat intenta resumir la situació actual de la lluita contra la carretera que l'Ajuntament de Montseny pretén construir al bell mig del Parc Natural del Montseny. Les obres de la carretera Illes Sant-Marçal han estat paralitzades sine die La mobilització ciutadana contra l’execució d’aquest projecte està començant a produir efectes sobre el seu desenvolupament. El passat dijous 5 de juny, la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) presentava una moció contra la construcció d’aquesta carretera, al Ple de l’Ajuntament de Sant Celoni. L’esmentada moció (n’adjuntem còpia), defensada per la CUP, va ser aprovada per deu vots a favor i cinc abstencions, i ha estat comunicada a l’Ajuntament de Montseny, a l'òrgan gestor del Parc, a l’ Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, a la Generalitat de Catalunya i a la Fiscalia de Medi Ambient, així com als Ajuntaments de Fogars de Montclús i de Sant Esteve de Palautordera.

El «Tour contra l’asfalt», dut a terme per un seguit d’entitats montsenyenques, el diumenge dia 8 de juny, que es passejà per diferents indrets del poble de Montseny, denunciant les greus conseqüències que aquesta carretera podria causar als ecosistemes protegits i, alhora, la manca de depuració de les aigües fecals que aquest municipi llença a la Tordera, va tenir bona acollida per part dels visitants del Parc. Ahir, 11 de juny, una delegació de la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) i Ecologistes en Acció (EAC), es va reunir amb el Director de Consum i Territori de la Sindicatura de Greuges, senyor Francesc Vendrell Bayona, qui va explicar-los els tràmits que s’han iniciat des la Sindicatura en relació a aquest afer. El Síndic de Greuges, informat del conflicte a través de la premsa i d'altres mitjans, ha demanat informació a l'Ajuntament de Montseny, a la Diputació de Barcelona i al Departament de Territori i Sostenibilitat, respecte a la inexistència del tràmit d’Avaluació d’Impacte Ambiental (AIA) en aquest cas, atès que, en tractar-se d’una zona compresa a la Xarxa Natura 2000, el Síndic apreciava com a necessari aquest tràmit. La resposta de les instàncies preguntades ha estat la següent: - Territori i Sostenibilitat va contestar que ells no havien emès cap resolució perquè no havien estat consultats en cap moment sobre aquest assumpte. - L'Ajuntament, assegura què ells no van sol•licitar el tràmit perquè entenien que, amb l'informe favorable de la Diputació, ja no els era necessari demanar el de Territori. - Finalment, fins a data d’ahir, la Diputació, no havia contestat la pregunta del Síndic de Greuges. Davant d’aquesta situació, el Síndic de Greuges ha recomanat a l’Ajuntament, i a les altres administracions implicades, que no es comencin les obres en tant en quant no s’hagi efectuat el tràmit de l’AIA, d’acord amb la normativa existent.

Segons la informació oferta pel senyor Francesc Vendrell, la resposta de l’Ajuntament de Montseny hauria estat positiva, assegurant que els treballs de construcció de la carretera queden aturats, fins que no se sàpiga com resta l’aplicació del tràmit de l’AIA en aquest cas. Ara, els organismes implicats hauran d’evacuar les seves consultes al respecte. Per la seva banda, la CSM, a més de presentar una petició formal demanant la intervenció del Síndic en aquest afer, lliurarà a la Sindicatura un dossier complert sobre les accions legals empreses contra la construcció de la carretera Illes-Sant Marçal, a més d’informació urbanística i de contractació de l’esmentat projecte. Sant Celoni, 12 de juny de 2014

El naturalista Martí Boada, diu sí a l'asfalt Afirma que les obres d'un camí del Montseny formen part d'un procés de millora 23/06/14 - MONTSENY - J.V. / El 9 Nou

Una dona camina per un tram del camí que es vol asfaltar, al Montseny Foto: J.V. / EL 9 NOU. El naturalista i doctor en ciències naturals Martí Boada s'ha pronunciat a favor del projecte d'asfaltatge d'una pista forestal entre el càmping Les Illes i Sant Marçal, al Montseny, i a la qual s'han oposat frontalment la Coordinadora per a la Salvaguarda del Montseny (CSM) i altres entitats ecologistes, així com també associacions culturals i els grups parlamentaris de la CUP i ICV- EUiA, per innecessari i per l'impacte ambiental. El professor i investigador de l'Institut de Ciència i Tecnologia de la UAB diu que la proposta “no representa més que el que ha format part d'un procés habitual de millora, no

d'impacte ambiental irreversible, sinó de millora en la vialitat interna del massís”. Boada recorda que la millora dels vials ja va començar als anys quaranta amb l'asfaltatge de la carretera de Santa Fe i posteriorment amb d'altres, com la de la Costa a Santa Fe o més recentment la drecera de Campins a Gualba i la que puja fins a Tagamanent. “El Montseny ha estat una muntanya humanitzada durant segles”, explica Boada, en la qual en els darrers 50 anys s'ha abandonat l'activitat en uns set-cents masos i en el seu context històric “els seus habitants eren els primers interessats que el massís funcionés”. El naturalista assegura que valora “la bondat de l'actitud de molts ciutadans socialment inquiets”, però adverteix que ha aflorat “des de la cultura urbana la idea de sacralitat i d'intocabilitat del bosc com a ideal” i recorda que “el bosc ha estat multisecularment ple de gent treballant-hi” i que s'hi han documentat una vintena d'oficis relacionats. El grup opositor a l'asfaltatge ha aconseguit que l'Ajuntament del Montseny iniciï els tràmits per fer una avaluació de l'impacte ambiental abans que es reprenguin els treballs de l'obra, ara aturats per nidificació. El document és preceptiu perquè es tracta d'una zona inclosa en la Xarxa Natura 2000. El Síndic de Greuges, a petició de la CSM, ha demanat informació a l'Ajuntament, la Diputació i la Generalitat. Boada creu que la reacció contrària a l'asfaltatge del camí de les Illes a Sant Marçal és un exemple “de desproporció i d'orientació extrema” i, afegeix: “Difícilment comprensible, amb uns objectius, per a mi, poc diàfans.”

DOCUMENTACIÓ AMBIENTAL

Hem rebut informació sobre un conveni entre la Generalitat de Catalunya i la Diputació de Barcelona per coordinar els dentres de documentació ambiental de les dues administracions. Reproduïm la informació extreta del Butlletí de Medi Ambient del departament de Territori i Sostenibilitat. 28-05-2014 Una trentena de centres de documentació ambiental es coordinen per facilitar l'accés a 85.000 documents sobre natura i medi ambient Nou conveni entre la Generalitat i la Diputació de Barcelona per col·laborar en la gestió d’aquests centres, compartir recursos i formació Els centres disposen d’estudis de recerca i investigació sobre temes diversos relacionats amb la natura i el medi ambient no editats, difícilment consultables en altres punts

Centre de Documentació del Parc Natural de la Zona Volcànica de la Garrotxa La Generalitat de Catalunya, a través del Departament de Territori i Sostenibilitat i el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i la Diputació de Barcelona, a través de l’Àrea de Territori i Sostenibilitat, han signat un conveni de col·laboració per a la coordinació dels centres de documentació que gestionen. El conveni permetrà compartir recursos i formació, atenent les seves necessitats i finalitats comunes. Aquestes institucions sumen una trentena de centres de documentació, ubicats en l’àmbit dels parcs naturals i espais protegits als que donen servei, a més del Centre de Documentació de Medi Ambient, ubicat a la Facultat de

Biologia de la Universitat de Barcelona. En general, donen servei als seus propis tècnics, a investigadors, i a professors. Els centres disposen d’estudis de recerca i investigació sobre temes diversos relacionats amb la natura i el medi ambient no editats i per tant, difícilment consultables en altres punts. El repte que es pretén assolir amb l’acord és esdevenir un marc global de referència per adaptar els centres de documentació ambiental de Catalunya a la realitat actual, sempre en canvi constant, a banda de la formació conjunta habitual i permanent dels seus responsables. També es pretén coordinar i gestionar millor els centres de documentació gràcies a l'elaboració de nous documents i guies de recursos i de funcionament. L’acord és una reedició del conveni que es va signar el 2004 per formalitzar els contactes regulars entre el conjunt de centres de documentació d’espais naturals protegits i de medi ambient de Catalunya, que actuaven com una autèntica xarxa tècnica de debat, intercanvi i difusió. Des del 1994 s’havien dut a terme diversos projectes conjunts, com les celebracions de reunions anuals que aplegaven tos els seus membres, o l'elaboració del Document marc per al funcionament dels centres de documentació ambiental. També s’havia editat un fullet de difusió conjunta de la xarxa (disponible en català i castellà, i traduït al francès i l'anglès). Durant el XIII Seminari de Centres de Documentació Ambiental i d'Espais Naturals Protegits (RECIDA), celebrat a Segòvia el mes passat, representants de les administracions signants del conveni van acordar dur a terme un seminari de centres de documentació ambiental de Catalunya per fer un inventari de centres existents que treballin al país amb informació ambiental i proposar col·laboracions conjuntes. El seminari, liderat pel Departament de Territori i Sostenibilitat, té previst celebrar-se entre aquest any i el vinent.

PRIMERES OBSERVACIONS D´AUS ESTIVALS

Recordeu d´enviar-nos les vostres primeres observacions de les espècies d´aus estivals. Per a comunicar-ho veniu a les reunions d´ornitologia, també podeu donar les dades a un membre del grup o ho podeu enviar per correu electrònic a l´adreça de la nostra associació: ant.laformiga@gmail.com Ara, a finals de juny, encara resten les comunicacions de l´espècie més tardana en el nostre

entorn, el Siboc (Caprimulgus ruficollis) i d´altres de molt comunes com ara el Papamosques gris (Muscicapa striata). Després, com cada any, es publicarà la llista de primeres observacions d´aus estivals a Torrelles de Llobregat en aquest full informatiu.

PLA DE DESENVOLUPAMENT RURAL

Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar al·legacions a l´ISA preliminar a l´Avanç de Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya, posat a exposició pública pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, i dóna suport a les reivindicacions de la Unió de Pagesos com s´exposa en la informació extreta del seu Web.

Pla de Desenvolupament Rural 19 de juny

El nou PDR 2014-2020 és insuficient i no respon als crítics reptes ambientals i socials. Amb la programació del nou Pla de Desenvolupament Rural 2014-2020 que s’ha de presentar a la Comissió Europea en aplicació de la normativa europea, el Govern té una nova oportunitat per abordar un canvi de rumb en la nefasta política agrícola de les últimes dècades, que han conduït a la crisi d’un sector estratègic com és l’agricultura i la ramaderia, en mans d’un mercat desregulat i especulatiu, amb enormes costos socials i ambientals. El sector presenta nombrosos problemes que el nou programa haurà d’abordar, tant de tipus productiu com ambiental. Problemes greus que obliguen a que la aplicació de la nova política agrària europea al nostre país aposti per una agricultura social i la

preservació del medi ambient i el medi rural, amb l’objectiu final d’assolir la sobirania alimentària. Al.legacions Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya Ecologistes en Acció de Catalunya va presentar al.legacions en aquesta direcció a l’Informe de Sostenibilitat Ambiental Preliminar i a l’Avanç de Programa de Desenvolupament Rural de Catalunya que es van presentar a exposició pública durant un curt termini de temps. La organització no ha obtingut resposta i qüestiona un procés de “participació ciutadana” que el Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural ha obert per cobrir l’expedient, de manera totalment irregular i vulnerant les disposicions de la normativa europea. Les noves disposicions europees sobre fons estructurals i fons de cohesió (1) així ho determinen, indicant que els governs hauran d’assegurar la participació dels interlocutors socials en la preparació, execució, seguiment i avaluació dels Programes de Desenvolupament Rural, amb els organismes que representin a la societat civil que inclou els interlocutors mediambientals, entre d’altres. Tanmateix la organització no ha estat considerada com a part implicada tot i tramitar la seva petició formal per entrar en el Grup de Treball creat pel Departament d’Agricultura, Ramaderia, Pesca, Alimentació i Medi Natural, del qual es desconeix la seva composició i si garanteix la representació social que exigeix la normativa europea. Fins i tot en els documents sotmesos a informació pública mancaven de la relació de mesures concretes propostes, tan sols es parlava d’estratègia i objectius generals, impossibilitant la seva anàlisi en una mostra clara de menyspreu al propi procés participatiu. Un cop oberta aquesta segona fase d’exposició pública i en una primera anàlisi, els ecologistes denuncien que el pressupost i les mesures incloses al PDR són insuficients econòmicament i tenen un clar biaix cap a impulsar infraestructures (camins, regadius, etc.) i inversions a l’agroindústria, però obliden les necessitats de relleu generacional, de suport al petit productor i de millores ambientals a les pràctiques agrícoles que facin compatible un sector primari robust amb la preservació de la biodiversitat. Per això, Ecologistes en Acció veu lògiques i recolza les reivindicacions convocades per la Unió de Pagesos contra l’actual proposta de PDR, i reclama a l’Administració de la Generalitat que es revisi tot el procés incorporant a totes les organitzacions socials interessades i posant l’èmfasi en les necessitats reals si es vol assegurar un medi rural viu que avanci cap a la sobirania alimentària.

1.Reglamento del Parlamento Europeo y del Consejo por el que se establecen disposiciones comunes relativas al Fondo Europeo de Desarrollo Regional, al Fondo Social Europeo, al Fondo de Cohesión, al Fondo Europeo Agrícola de Desarrollo Rural y al Fondo Europeo Marítimo y de la Pesca, incluidos en el Marco Estratégico Común, y por el que se establecen disposiciones generales relativas al Fondo Europeo de Desarrollo Regional, al Fondo Social Europeo y al Fondo de Cohesión y se deroga el Reglamento (CE) nº 1083/2006 del Consejo. 2. Considerando 9 i Art. 5. Requisit de Governança i Associació Multinivell

EL CONSUM DE BOSSES D´UN SOL ÚS

En el Butlletí de Medi Ambient que ens envia per correu electrònic mensualment el departament de Territori i Sostenibilitat s´informa d´una nova campanya per reduir l´ús de les bosses de plàstic d´un sol ús i es remet a un altre article que conté informació interessant sobre l´evolució d´aquest consum en els últims anys. Ho reproduïm a continuació. Divendres, 6 de juny de 2014 Nova campanya per a reduir el consum de bosses

La campanya, creada per a donar suport al canvi d’hàbits dels consumidors, consta d'una col·lecció de cartells per als comerços L'eslògan utilitzat “Vol bossa? No gràcies. Reduir el consum de bosses és bo pel Medi Ambient" incideix en la importància de reduir significativament la utilització de bosses de plàstic d'un sol ús en el comerç urbà, i fomentar l'ús d'elements alternatius per a transportar la compra. Els cartells, elaborats en diferents versions, preveuen un espai disponible per a poder afegir el logotip de l'establiment o associació de comerciants. Pacte per la bossa

Durant el 2007 es van consumir a Catalunya 2.345.686.828 bosses de plàstic d’un sol ús. Això equival a 45 milions de bosses a la setmana, és a dir, 908 bosses a l’any a cada llar. Pràcticament, cada català consumia una bossa de plàstic d’un sol ús al dia durant tot l’any. D’altra banda, el conjunt de bosses de plàstic consumides representava el 0,43% del total dels residus municipals generats a Catalunya. Totes les normatives mediambientals vigents estableixen criteris de reducció de residus, donant una gran importància a les accions de prevenció promovent la minimització dels impactes ambientals dels béns i serveis en totes les seves etapes: disseny, producció, distribució i comercialització. El 28 de juliol de 2009 es va signar un pacte sense precedents entre el Govern de la Generalitat i totes les organitzacions de la distribució i la fabricació amb presència a Catalunya i Espanya. Els signataris d’aquest pacte foren l’Agència de Residus de Catalunya, l’Asociación de Cadenas Españolas de Supermercados (ACES), l’Asociación Nacional de Grandes Empresas de Distribución (ANGED), l’Asociación Española de Distribuidoras, Autoservicios y Supermercados (ASEDAS), la Confederación Española de Comercio (CEC), la Confederació de Comerç de Catalunya (CCC), el Consell d’Empreses Distribuïdores d’Alimentació de Catalunya (CEDAC), PIMEC i l’Asociación Española de Fabricantes de Bolsas de Plástico (AEFBP). El Pacte per la Bossa va establir per primera vegada un marc de col·laboració entre l’Administració catalana i les organitzacions sectorials amb l’objectiu de reduir el consum bosses de nanses d’un sol ús en un 50% l’any 2012, respecte dels valors de consum de 2007, objectiu que ja quedava recollit en el Programa de gestió de residus municipals de Catalunya 2007-2012 (PROGREMIC).Amb posterioritat s’han fet estudis de seguiment pels anys 2009 (que confirma l’assoliment de l’objectiu intermedi de reducció del consum de bosses, fixat pel PROGREMIC en un 30%), 2011 i 2012. El Pacte preveia la creació d’una comissió tècnica integrada per representants de les organitzacions signatàries i de l’Agència de Residus de Catalunya. La responsabilitat principal d’aquesta Comissió ha estat fer el seguiment de les accions i mesures adoptades pels establiments comercials per aconseguir els objectius de reducció. La vigència del Pacte es va establir en dos anys, prorrogables per mutu acord de les parts, i podia conviure amb altres mesures de prevenció. Aquest pacte ha estat renovat en dues ocasions (veure documents d’Addenda 1 i 2) i segons l’última prorroga estarà vigent fins a 31 de desembre de 2014. En formalitzar les adhesions (de manera individual o col·lectiva) cal concretar les mesures per reduir la distribució de bosses de plàstic en els establiments. Els resultats de l’estudi de consum de bosses de l’any 2012 han confirmat l’assoliment de l’objectiu del Govern de reducció del 50%, ja que el consum anual de cada català ha passat de 327 bosses a 156 (reducció del 52,4% del consum per càpita) i s’ha generant 1 kg de plàstic per habitant, mentre que el 2007 eren 2,6 kg.

PARTICIPACIÓ CIUTADANA A LA LLEI CATALANA DEL CANVI CLIMÀTIC Reproduïm, a continuació, el correu electrònic rebut del departament de Territori i Sostenibilitat de la Generalitat de Catalunya, en el qual s´informa del procés participatiu previ a la redacció de la Llei Catalana del Canvi Climàtic.

---------- Missatge reenviat ---------- De: Bústia TES Oficina Catalana de Canvi Climàtic <OCCC@gencat.cat> Data: 19 juny de 2014 13:31 Assumpte: procés de participació pública ciutadana redacció Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3) Per a: Bústia TES Oficina Catalana de Canvi Climàtic <OCCC@gencat.cat> Benvolgut, benvolguda, Us informem que aquest mes de juny s’ha iniciat el procés de participació pública ciutadana per a la redacció de la Llei Catalana del Canvi Climàtic (LC3). L’LC3 vol ser la resposta sòlida i valenta per afrontar el repte de l’escalfament global que des de Catalunya s’aporta al món. L’objectiu de l’LC3 és contribuir a l’assoliment d’una societat competitiva, innovadora i sostenible, amb baixes emissions de carboni i millor adaptada als impactes del canvi climàtic. En aquest sentit, el Departament de Territori i Sostenibilitat, en col·laboració amb el Programa d’Innovació i Qualitat Democràtica, ha obert diferents espais d’informació i debat, tant en format virtual com presencial. Concretament, el procés comptarà amb un formulari en línia, a través del qual qualsevol ciutadà o ciutadana podrà fer arribar les seves aportacions fins l’11 de juliol; 5 sessions d’informació al territori adreçades als ens locals i 5 sessions territorials d’informació i debat adreçades a entitats, empreses, món acadèmic, administració pública i ciutadania en general. Aquestes sessions tindran lloc

les setmanes del 30 de juny i del 7 de juliol. Per inscripcions i més informació: WEB DEL PROCÉS Cordialment, Salvador Samitier Cap de l’Oficina Catalana del Canvi Climàtic Direcció General de Polítiques Ambientals Departament de Territori i Sostenibilitat Tel. 93 444 50 53

OBSERVACIONS ORNITOLÒGIQUESA continuació publiquem les observacions d´ocells que ens han comunicat aquest mes. Gaig blau (Coracias garrulus) (1 ex.) a Torrelletes. Dimecres, 18 de juny del 2014, a la tarda. Observador: Paul Perez Bosqueta vulgar (Hippolais polyglotta) (2 ex.) nidificant aprop de casa seva, a can Güell. Diumenge, 15 de juny del 2014. Observador: Juan Mora

AMPLIACIÓ DELS LÍMITS DE LA RESERVA DE LA BIOSFERA DEL MONTSENY

Reproduïm una informació del butlletí de la Xarxa de Parcs Naturals de la Diputació de Barcelona.

Montseny Ara inclou els municipis que l'integren La UNESCO aprova ampliar l'àmbit de Reserva de la Biosfera del Montseny

Mapa nou de la Reserva 12/06/2014 El Consell Internacional de Coordinació del Programa MaB de la Unesco, reunit a Suècia, ha aprovat aquest dijous 12 de juny ampliar l'àmbit de la Reserva de la Biosfera del Montseny més enllà del perímetre actual del Parc Natural, per comprendre tot el territori dels municipis que l'integren. Amb aquesta ampliació, s'hi inclou el territori de 17 dels 18 municipis que l'integren, a excepció de Sant Martí de Buixalleu, i es dobla pràcticament la superfície reconeguda des de 1978 amb aquesta categoria internacional, a més de multiplicar-se'n exponencialment la població. Aquest reconeixement es produeix en un moment especialment significatiu per al parc natural, que aquest diumenge commemorarà el centenari dels inicis de la seva protecció per part de la Mancomunitat de Catalunya, a Sant Esteve de Palautordera, amb uns actes en què hi participaran els presidents de les diputacions de Barcelona i Girona, Salvador Esteve i Joan Giraut. L'ampliació de la Reserva de la Biosfera del Montseny significa un pas endavant en la salvaguarda i la revaloració d'aquest espai singular, d'una gran riquesa mediambiental que s'alça a tocar del territori metropolità de Barcelona. Les Reserves de la Biosfera són territoris que tenen com a objectiu conciliar la conservació de la natura i desenvolupament econòmic. Al món n'hi ha 621 distribuïdes per 117 països. Durant els dos darrers anys, des del Montseny s'ha treballat en l'ampliació dels límits de la Reserva de la Biosfera després que el 2008 el Congrés de Reserves de la Biosfera celebrat a Madrid aprovés un pla d'acció que recomanava potenciar més el vessant del desenvolupament econòmic, de manera compatible amb la conservació dels valors naturals, en la qual ja incideixen altres figures dins de la pròpia reserva, com ara la de Parc natural. D'altra banda, el mateix any 2008, amb l'aprovació del nou Pla especial, el parc natural va ampliar els seus límits, depassant els de la Reserva de la Biosfera, la qual cosa resultava incoherent amb la filosofia d'aquesta figura. Aleshores els municipis i les dues diputacions que integren el parc van decidir impulsar l'ampliació de la reserva. El parc i reserva va elaborar un dossier de l'ampliació que va ser avaluat per Martí Boada, com a representant de Catalunya al consell científic del Comitè Mab espanyol ("Home i biosfera") de la Unesco i validat per aquest Comitè, que presideix el Ministeri d'Agricultura, Alimentació i Medi Ambient. Font de la informació: Oficina de premsa i comunicació

NOVA PUBLICACIÓ SOBRE TOTES LES ESPÈCIES D´AUS DEL MÓN

Edicions Lynx ens ha fet arribar informació sobre la presentació mundial del primer volum del HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World que es farà a l´agost en elmarc de la British Birdwatching Fair. Recollint l´experiència del Handbook of the Birds of the world ara es publicarà, en coedició amb BirdLife International, aquesta obra en dos volums on es recolliran totes les espècies d´aus del món, amb les corresponents il·lustracions i els mapes de distribució. A continuació reproduïm la informació extreta del web de l´editorial.

HBW and BirdLife International Illustrated Checklist of the Birds of the World Volume 1: Non-passerines Josep del Hoyo, Nigel J. Collar David A. Christie, Andrew Elliott, Lincoln D. C. Fishpool Publicat per Lynx Edicions en associació amb BirdLife International Aquest primer checklist il·lustrat dels ocells del món aglutina dues obres en una. D'una banda, és un checklist complet que incorpora la infomació taxonòmica més actualitzada i, de l'altra, inclou il·lustracions i mapes de distribució de totes les espècies. Aquest checklist inclou tots els dibuixos originals del Handbook of the Birds of the World i diversos centenars més de nous. L'obra es presenta en dos volums. Volum 1 (Non-passerines) Data de publicació: Agost 2014 Volum 2 (Passerines) Data de publicació: 2016 EL SISTEMA TAXONÒMIC En aquest Checklist s’ha aplicat una versió moderna i en sentit ampli del Biological Species Concept (BSC), i també s’ha utilitzat com a ajuda un sistema de puntuació per tal d’avaluar de

manera més objectiva les diferències a la morfologia, les vocalitzacions, l’ecologia i les relacions geogràfiques, publicat a Ibis per Tobias et al. (2010)*. En els no passeriformes això ha suposat poques agregacions d’espècies abans considerades diferents “lumps” (21), però un nombre molt més elevat de divisions d’antigues espècies “splits” (461 a dia d’avui), en comparació amb la taxonomia presentada a la sèrie del HBW. Els grups amb més canvis en el nombre d’espècies són els següents:

SOBRE BIRDLIFE INTERNATIONAL BirdLife International és la major coalició d’organitzacions de conservació del món i aglutina més de 120 associacions (una per país) i continua en expansió. Aquesta organització compta amb 13 milions de socis i simpatitzants, més de 7.000 grups locals de conservació i 7.400 empleats, i té com a objectiu principal aconseguir un món ric en biodiversitat, on l’ésser humà i la natura convisquin en harmonia. BirdLife Internacional creu fermament que la clau per promoure la sostenibilitat de la vida al nostre planeta resideix en la població local que treballa directament per a la conservació de la biodiversitat del seu entorn més proper, però que alhora està connectada a nivell nacional i internacional a través de la seva organització. Aquest enfocament local però alhora global produeix un gran resultat i afavoreix la conservació a llarg termini

cosa que beneficia tant a la natura com a l’ésser humà. BirdLife és considerada l’organització líder en la conservació d’ocells. La suma de l’ús de rigorosos criteris científics, combinats amb la informació pràctica dels projectes que es duen a terme en àrees i hàbitats importants, li permeten gestionar programes de conservació dels ocells i la natura en general. BirdLife és també l’autoritat oficial designada per la IUCN per elaborar la Llista Vermella dels ocells del món, de manera que la taxonomia que es presenta al Checklist servirà de base per a la presa de decisions en aquesta llista, i això tindrà importants implicacions per a la conservació. La intenció és que el Checklist sigui el més participatiu, obert i transparent possible. Per aconseguir-ho, s’establirà un sistema a la xarxa on qualsevol persona interessada podrà proporcionar informació que serà valorada en futures edicions. SOBRE ELS AUTORS Josep del Hoyo: Editor del Handbook of the Birds of the World (1992–2013); Director, HBW Alive; Membre del Consell Global de BirdLife International (2004–2013); Vicepresident de la Sociedad Española de Ornitología SEO/BirdLife (1994–2008). Nigel J. Collar: Leventis Fellow in Conservation Biology, BirdLife International; Autor de Threatened Birds of Africa and related islands (1985), Threatened Birds of the Americas (1992), Threatened Birds of Asia (2001). David A. Christie: Editor adjunt de British Birds (1973–2002); Editor del Handbook of the Birds of the World (2003–2013); Autor de Woodpeckers: An Identification Guide to the Woodpeckers of the World (1995), The Macmillan Birder’s Guide to European and Middle Eastern Birds (1996), Raptors of the World (2001, 2005). Andrew Elliott: Editor del Handbook of the Birds of the World (1992–2013). Lincoln D. C. Fishpool: Global Science Co-ordinator (IBAs) de BirdLife International; Autor de Important Bird Areas in Africa and Associated Islands: Priority Sites for Conservation (2001).

AL·LEGACIONS DE DEPANA A UNA ESTACIÓ ELÈCTRICA DE GAVÀ Depana ha informat de la presentació d´al·legacions per demanar la necessitat de sotmetre a avaluació ambiental el projecte de construcció d´una nova subestació elèctrica a Gavà. Reproduïm la informació exposada al seu web des d´on es pot accedir al text de les al·legacions presentades. Foto: Daniel G. (Wikipedia)

Dijous, 26 de juny del 2014 DEPANA al·lega que l'estació de 220 kV a la Sentiu Gavà, s'ha d'avaluar ambientalment Es tracta d'una zona natural en recuperació, clau per la connectivitat Garraf-Delta del Llobregat. Recentment se'ns va preguntar sobre la necessitat de sotmetre o no a avaluació ambiental el projecte sobre la nova subestació 220 kv Gavà i la línia d'entrada/sortida a Gavà de la línia 220 kV Penedès - Viladecans. DEPANA ha al·legat que si, en base següents als següents arguments: Ubicació: la localització és a l'antiga pedrera de la Sentiu, que està actualment en procés de recuperació ambiental.

No es justificable triar aquest lloc perquè en algun moment ha estat degradat, en tot cas s'ha de continuar recuperant-ho. La instal·lació de la subestació suposaria una regressió en aquest procés recuperador. La zona també inclou una sèrie de bases que són rellevants per als amfibis, com el gripau d'esperons (Pelobates cultripes), el gripau comú (Bufo spinosus) o la reineta (Hyla meridionalis). Connectivitat: l'àmbit del projecte es troba a tocar del límit del Parc del Massís del Garraf, zona de la Xarxa Natura 2000 i PEIN, de fet la subestació s'ubica al bell mig de la zona que serveix com a connector biològic i natural (l'últim) entre el Parc del Garraf i els espais naturals del Delta del Llobregat i es vital per la seva viabilitat. Línia aèria nova i rapinyaires: la variant doble d'alta tensió d'una de les línies existents de 220 kV amb estesa aèria de més de 3 km, necessària per al projecte, està en un àrea altament sensible per la presència de l'àliga cuabarrada (Aquila fasciata) i en la ruta migratòria dels rapinyaires pre i post-nupcial. Per tot això, el projecte s'ha d'avaluar ambientalment i si l'impacte es negatiu, no s'hauria d'executar. Trobareu les al·legacions al peu.

PROJECTE LIFE A MONTSERRAT A continuació reproduïm una informació sobre dos projectes Life+ subvencionats per la UE a Montserrat i Vilafranca del Penedès. A Montserrat l´objectiu és realitzar un pla de gestió integral agrosilvopastoral per lluitar contra els incendis. Aprovats en la convocatòria LIFE 2013 dos projectes del territori de Barcelona

Foto: Ramon Soler/Diba El projecte LIFE MONTSERRAT sobre biodiversitat, liderat per l'Àrea de Territori i Sostenibilitat de la Diputació de Barcelona, i el projecte LIFE VINEYARDS4HEAT sobre canvi climàtic, liderat per l'Ajuntament de Vilafranca del Penedès, han estat seleccionats en el marc de la convocatòria LIFE 2013. Ambdós projectes han estat assessorats per la Direcció de Relacions Internacionals de la Diputació de Barcelona. - LIFE MONTSERRAT té per objectiu desenvolupar mesures per millorar la resistència i l'estabilitat dels boscos i prevenir incendis forestals a la muntanya de Montserrat, contribuint alhora a la conservació i la millora de la seva biodiversitat.

- El projecte LIFE VINEYARDS4HEAT vol demostrar la viabilitat de l'Estratègia municipal de mitigació del canvi climàtic basada en un seguit d'accions en què participen tots els afectats locals. Les actuacions incloses en el projecte consisteixen en la creació d'una cadena de valor per generar energia verda a partir de residus de biomassa procedents de la poda de les vinyes. Segons les previsions, amb aquest projecte es reduiran les emissions de CO2 de Vilafranca del Penedès en unes 3.000 tones l'any i es produiran 10.500 megawats/hora l'any d'energia renovable. La Comissió Europea va aprovar el passat 30 d'abril el finançament de 225 projectes a l'empara del programa LIFE+, el fons que la UE destina al medi ambient. S'han seleccionat projectes dels vint-i-vuit Estats membres de la UE, que inclouen actuacions en els àmbits de la conservació de la natura, el canvi climàtic, la política ambiental i la informació i la comunicació en matèria de medi ambient. El conjunt representa una inversió de 589,3 M€, 282,6 M€ dels quals són finançats per a UE. D'altra banda, cal destacar que la primera convocatòria del nou programa LIFE (2014-2020) pel medi ambient i l'acció climàtica es publicarà provisionalment el proper 16 de juny. Aquesta convocatòria, que només es refereix al subprograma medi ambient del programa LIFE, inclourà projectes i assistències tècniques.

CABAL ECOLÒGIC PER AL RIU SIURANA

Reproduïm la denúncia del Gepec sobre el desviament de part del cabal del riu Siurana cap al pantà de Riudecanyes. És una mostra més de la necessitat d´establir els cabals mínim ecològics que necessiten els rius. DENÚNCIA Dimarts, 17/06/2014 Volem que l'aigua torni al riu: aigua pel Siurana!

Acció al riu Siurana. Foto: Aniol Poblet Des del GEPEC-EdC donem ple suport als ajuntaments de Poboleda i Torroja en la seva reinvindicació pel cabal ecològic del riu Siurana. Per aquest motiu divendres passat fèiem costat als alcaldes i als presidents de les comunitats de regants de Poboleda i Torroja en un acte reivindicatiu sobre el terreny. Aigues avall de la Venta del Pubill una captació d'aigua deixa el riu eixut la major part de l'any. L'aigua és desviada cap a l'embassament de Riudecanyes. La conca del Riudecanyes acostuma a ser insuficient per omplir l'embassament. Per aquest motiu es va buscar la manera d'aportar-li

més aigua. La solució va venir amb aquesta captació que porta l'aigua des de la conca del Siurana i que data de l’any 45. Podria ser una solució acceptable per la gent del territori i també per l'ecosistema si es respectés el cabal ecològic del riu Siurana. Ara mateix la poca aigua que li resta al riu està embassada i només és font de mosquits. El microclima de la zona és alterat per la manca d'aigua fent que els estius siguin més calorosos. L'aigua de rec pels pagesos de la zona és de baixa qualitat. El bosc de ribera es ressent també d'aquesta manca de la humitat suficient. Malgrat que el mecanisme de la captació d'aigua està preparat per tancar-se i deixar que l'aigua baixi pel seu curs natural, fa anys que no es fa servir. Fins i tot és possible que degut al desús hagi perdut la seva funcionalitat. I ens preguntem moltes coses: Com és que aquesta primavera la presa de Riudecanyes ha sobreeixit durant setmanes i no s'ha donat pas a l'aigua cap al Siurana? Quin volum d'aigua administra cada any l'embassament de Riudecanyes i com es distribueix? D'ençà dels anys 80 en que el mini-transvassament de l'Ebre començà a portar l'aigua a la ciutat de Reus, l'aigua del pantà és tota pels regants? Quina quantitat en gasten? Quina quantitat d'aigua sobra i què se'n fa? I ja per acabar, que l'aigua del Siurana no arribi a la seva desembocadura, és a dir al riu Ebre, ho hauríem de considerar si més no un micro-transvassament de l'Ebre? De vegades sembla que hi ha coses menys clares que l'aigua. Gràcies a la nostra pressió i la dels representants de Poboleda i Torroja, de forma miraculosa, des d’ahir torna a baixar aigua pel riu Siurana. Ens preguntem quan durarà. Continuarem a l’aguait.

HERBARI VIRTUAL DE LA FLORA DE TORRELLES DE LLOBREGAT

Vinculat al web de l´ANT, hi ha des de fa temps el bloc Les plantes de Torrelles. Herbari virtual de la flora silvestre i "asilvestrada" de Torrelles de Llobregat. Amb l´esforç personal de Tomás Blasco i amb la col·laboració d´altres membres de l´ANT s´ha aconseguit introduir-hi més de quatre-centes espècies de plantes del nostre entorn. I, constantment, es va ampliant. Es pot consultar a l´adreça següent: http://floratorrelles.blogspot.com.es/.

I com dèiem abans també s´hi pot entrar des del nostre web. Us animem a fer-ho.

161 AGENDA JULIOL 2014 CALENDARI DE REUNIONS DE L´ANT Dilluns, 7 de juliol, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió de la junta directiva. Dilluns, 28 de juliol, a les 21 hores, a can Sostres. Reunió del grup d´ornitologia.

ACTIVITATS DE L´ANT Diumenge, 6 de juliol, a les 17 hores, a la plaça de l´Església. Passejada per observar els ocells del nostre entorn. Cal avisar de l´assistència. T. 93 689 03 66. Diumenge, 13 de juliol, a les 18 hores, a can Sostres. Cens de nius d´Oreneta cuablanca. Dins del projecte orenetes, organitzat a Catalunya i coordinat per l´Institut Català d´Ornitologia. És obert a la participació de tothom. No cal tenir cap experiència ornitològica.

Diumenge, 13 de juliol, a les 21 hores, a can Sostres. Cens d´aus nocturnes. Organitzat pel grup d´ornitologia de l´ANT. És obert a la participació de tothom. No cal tenir cap experiència ornitològica. Dijous, 31 de juliol. Finalitza el termini per respondre a les dues fotografies del mes de juliol del 13è Concurs d´identificació fotogràfica d´aus.

ALTRES ACTIVITATS

Dissabte 5 de juliol, de les 10 a les 14 hores, a Alcanar (Av. Catalunya, 64). Presentació de la Xarxa per la Sobirania Energètica a les Terres de l’Ebre i del Sénia. La Xarxa per la Sobirania Energètica, es va crear el passat 5 d’octubre de 2013 a Girona per agrupar totes les entitats catalanes que treballen temes relacionats amb l’energia i que aposten per un canvi de model energètic. Un aspecte que vol desenvolupar és precisament el retorn de la sobirania energètica a les comunitats i poder debatre els resultats de les experiències que s’han dut a terme en aquest sentit i les possibilitats tècniques i legals de tornar la producció i distribució d’energia al nivell municipal. La Campanya 25 anys accident Vandellòs I, està duent a terme durant aquest any 2014 diferents actes que tenen com a objectiu denunciar l’ús de l’energia nuclear i donar alternatives a aquesta opció. La presentació de la XSE que fem a Alcanar respon a la necessitat d’estendre la Xarxa en el context de la campanya, a les Terres de L’Ebre i el Sénia i ens pot donar molta llum sobre altres maneres d’enfocar el model energètic i aportar solucions

que evitin polítiques absurdes com la del projecte Castor que afecta en aquestes comarques. Organitza Plataforma Ciutadana per la defensa de les Terres del Sénia. De l'11 al 27 de juliol, entre Palència i Donosti, recorrent els paisatges amenaçats pel fracking en suport a les lluites per aturar aquests projectes i conèixer les alternatives de vida respectant el territori. Ja pots apuntar-te a la 4ª Ecomarxa que organitzem des d'Ecologistes en Acció.

Dissabte, 5 de juliol, de les 9 a les 17 hores, a Rocallaura, Vallbona de les Monges. Introducció a l´apicultura ecològica. Taller a càrrec de Xavi Branchat. Passarem un agradable dia d'estiu tot descobrint els secrets de les valuoses abelles. Palpant, sentint ... tot acostant-nos-hi tant d'una vessant teòrica com també pràctica.Organitzat per Gepec. T. 977331142. www.gepec.cat

CENTRES DE RECUPERACIÓ DE FAUNA I TELÈFONS D´INTERÈS

Mòdul de recuperació de Fauna Salvatge Cos d´Agents Rurals Estació Biològica de can Balasc Serveis Centrals Camí de can Balasc, s/n Tel.: 93 574 00 36 08017 – Les Planes Of. de Sant Boi de Llobregat (c. Tints, 13) Tel.: 93 587 95 13 – 600 464 006 Tel.: 93 652 95 08 / Fax.: 93 652 95 39