1995 - 2004 · INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE MATARÓ 1995-2004 ... mataroní/na segueix a l'entorn dels 124 litres que es consumien ja el 1995, dada que ens manté entre els valors

1995 - 2004

INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE MATARÓ 1995-2004

PRESENTACIÓ

L'Oficina Agenda 21 de l'Ajuntament de Mataró calcula anualment els indicadors desostenibilitat en el marc del Pla de Seguiment de l'Agenda 21 Mataró. Són 30 indicadors queens aporten informació i avaluen anualment l'estat ambiental, social i econòmic de la ciutat, ensindiquen tendències i es calculen en base a una metodologia i fonts d'informació constant, laqual cosa ens és útil per obtenir una evolució temporal dels indicadors. Amb el càlcul fet de lesdades del 2004 ja tenim una dècada d'informació acumulada que ens permet intuir lestendències que en conjunt es dónen.

En el procés de reformulació del Pla de Seguiment elaborat l'any 2002, es va procurar que totsels indicadors complissin determinats requisits com ara la simplificació del càlcul, que fossinentenedors, significatius, comparables, de fàcil actualització... Malgrat tot, les limitacionsmetodològiques i buits d'informació continuen inevitablement existint, sobretot quan intentemanalitzar la sostenibilitat de la ciutat en clau d'ecosistema urbà, i és per això que no s'han desacralitzar les xifres que s'acaben obtenint un cop superats els obstacles.

En definitiva, més enllà de les xifres, el que cal per sobre de tot és tenir clar què i com volemque sigui la nostra ciutat, i procurar la coherència en termes de sostenibilitat dels diversosprojectes tant públics com privats que hi coexisteixen. Sempre, mirant que el nostre propifuncionament ens meni a un menor consum de materials i energia externs, a una menorexportació de contaminants, i desenvolupant-nos amb una qualitat de vida creixent basada enuna economia local pròspera i un entorn social just.

VECTOR AIGUATranscorreguts els darrers 10 anys, el volum d'aigua de xarxa consumida diàriament per cadamataroní/na segueix a l'entorn dels 124 litres que es consumien ja el 1995, dada que ensmanté entre els valors de referència establerts per la Xarxa de Ciutats i Pobles cap a laSostenibilitat (110-140 l/hab/dia). En la mateixa línia de moderació en l'ús d'aigua potable dexarxa, és significatiu l'augment del volum d'aigua destinada al reg extreta de la xarxa de pouspropis de la ciutat, que manté una proporció creixent respecte el volum d'aigua de xarxa.

VECTOR ATMOSFERAEls controls que realitza la Policia Local sobre els vehicles que tenen més de 4-5 anysdemostren que el percentatge de vehicles que incompleixen la normativa ha anat disminuintprogressivament fins al 12% actual.

VECTOR ENERGIAMentre que l'índex de consum total d'energia es manté força estabilitzat a l'entorn de les 1,3tones equivalents de petroli per habitant i any, la producció local d'energies renovables haemprès l'enlairament d'un vol que s'haurà de consolidar d'ara endavant també en l'àmbit privatarran de la recent aprovació de l'ordenança solar. Entretant, el consum de combustibles fòssilsa la ciutat genera unes emissions de 2,5 tones de CO2 per habitant i any, i aquesta és la nostracontribució a l'increment de l'efecte hivernacle global.

VECTOR RESIDUSLa producció de residus sòlids urbans per càpita ha anat consolidant al llarg dels 10 anys unatendència paulatinament ascendent fins assolir els 1,6 kg diaris actuals, que coincideixen ambel valor mitjà a Catalunya. D'aquests residus generats a Mataró, el percentatge que es destineni processen en instal·lacions de recuperadors per ser reutilitzats o reciclats ha incrementat desdel 5,7% de l'any 1995 fins al 16,6% del 2004. Aquesta millor gestió és possible també gràciesa l'increment del percentatge de residus que són dipositats als diversos sistemes de recollida

selectiva existents, que actualment se situa en un 21% del total dels residus domèsticsgenerats. Així, per exemple, cal destacar que més d'un 96% dels residus entrats a la deixalleriavan ser destinats a recuperadors. Malgrat tot, només un 30% del total d'entrades a lesdeixalleries són de mà dels ciutadans.

VECTOR SOROLLMalgrat que el percentatge de vehicles inspeccionats aleatòriament que incompleixen lanormativa vigent no mostra encara una clara tendència descendent, sí que cal destacar ladisminució de 3 decibels mesurats en els punts més conflictius de la xarxa viària de Mataró.

VECTOR SISTEMES NATURALSLa superfície ocupada per prats, pastures i terres de conreu ha disminuit de 2 hectàrees entre2002 i 2004, alhora que no hi ha hagut regressió causada per incendis en zona forestal.

VECTOR MOBILITAT I SISTEMA VIARIAl llarg dels darrers 10 anys afortunadament s'ha consolidat una tendència creixent en lautilització del transport públic tant municipal com intermunicipal. Per la seva banda, haincrementat la longitud de vials on s'apliquen mesures de pacificació del trànsit, i la mobilitatamb vehicle privat ha continuat sofrint accidents amb víctimes. Finalment cal destacar, enrelació als trajectes dels vianants, que el 100% de la població de Mataró disposa d'una zonaverda de com a mínim 1500 m2 de superfície a menys de 400 metres de la llar.

VECTOR CIUTAT/SOCIECONÒMICEl percentatge d'aturats en relació a la població activa del municipi és inferior l'any 2004 enversel 1995, malgrat que en els darrers tres anys ha disminuït també el percentatge de contractacióindefinida al municipi. Continua l'estabilitat en l'1% del pressupost dedicat a activitats decooperació i solidaritat internacional.

Ajuntament de Mataró

DEFINICIÓ DELS INDICADORS I GRÀFIQUES D'EVOLUCIÓ

INDICADORS DEL VECTOR: AIGUA

124,0

126,0

129,0130,0

129,0

128,0

127,0

124,1

125,9

124,8

121122123124

125126127128129130131

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

l/hab/dia

any

Definició: Volum d'aigua de la xarxa consumida diàriament respecte al padró d'habitants (cens a 1 de gener).

Unitats: l/hab/dia

Mètode d'obtenció: Relació entre el consum total anual d'aigua de la xarxa d’ús domèstic i el padró d’habitants de Mataró. No s’inclouen les pèrdues de la xarxa. Sol·licitud del volum d’aigua registrat per a ús domèstic a la companyia subministradora.

Tendència desitjada: Manteniment-Disminució

I-1 CONSUM D'AIGUA D'ÚS DOMÈSTIC

Valor de referència:

Comentaris:

SIGAM'21. Sistema d'indicadors de sostenibilitat. MINUARTIAOficina Agenda 21Servei de Ciutat SostenibleC/ Pablo Iglesias, 63, 2n. - 08302 MataróTel. 93 758 26 32 - Fax 93 758 22 54A/e: [email protected]

Pàgina 1 de 4418/07/05



5,8

6,6

6,4

5,4

5,6

5,8

6

6,2

6,4

6,6

6,8

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %

Mètode d'obtenció:

Tendència desitjada: Disminució

I-1 (1) PERCENTATGE D'ABONATS QUE SUPEREN EL DOBLE DEL CONSUM DE L'AIGUA MITJÀ DE LA CIUTAT


Comentaris:


Pàgina 2 de 4418/07/05



1,0

1,2

1,1

0,9

0,95

1

1,05

1,1

1,15

1,2

1,25

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %



I-1 (2) PERCENTATGE D'ABONATS QUE SUPEREN EL TRIPLE DEL CONSUM DE L'AIGUA MITJÀ DE LA CIUTAT


Comentaris:


Pàgina 3 de 4418/07/05



3.481,3

3.798,6

4.151,2

3000

3200

3400

3600

3800

4000

4200

4400

2002 2003 2004

m³ /ha

any

Definició: Volum anual d’aigua de la xarxa destinada al reg municipal per hectàrea de zona ajardinada de la ciutat.

Unitats: m³ /ha

Mètode d'obtenció: Relació entre el consum total anual d'aigua de la xarxa destinat al reg municipal i el total d’hectàrees de les zones ajardinades (parcs i jardins, rotondes, parterres al costat de carrers, etc.). No s’inclouen les pèrdues de la xarxa. Sol·licitud del volum d’aigua registrat per al reg municipal a la companyia subministradora. I sol·licitud de les hectàrees anuals de les zones ajardinades al Servei de Manteniment de l’Ajuntament.


I-2 EFICIÈNCIA EN EL REG MUNICIPAL


Comentaris:


Pàgina 4 de 4418/07/05



21.027,0

54.775,0

78.431,0

0

10000

20000

30000

40000

50000

60000

70000

80000

90000

2002 2003 2004

m³

any

Definició:

Unitats: m³


Tendència desitjada: Augment

I-2 (1) VOLUM D'AIGUA ANUAL PROCEDENT DE LA XARXA DE POUS PROPIS DE LA CIUTAT QUE S'UTILITZA PER AL REG


Comentaris:


Pàgina 5 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: ATMOSFERA

21,6

15,1

20,422,7 22,8

13,9

10,8

13,812,0

0

5

10

15

20

25

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge dels vehicles inspeccionats que incompleixen la normativa vigent, la que se’n derivi, o la que la modifiqui o substitueixi.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Controls periòdics d'emissions de gasos dels tubs d'escapament dels vehicles, amb la metodologia utilitzada pel servei de Policia Local de Mataró, i obtenció de la relació dels vehicles que incompleixen la normativa respecte als inspeccionats. Els controls es realitzen durant 15 dies a l’any i sobre vehicles que tenen més de 4-5 anys.

Tendència desitjada: Disminució fins al 0%

I-4 EMISSIONS DE GASOS DELS VEHICLES


Comentaris:


Pàgina 6 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: ENERGIA

Definició: Consum total anual d'energia al municipi distribuït entre el nombre d'habitants. Inclou el consum del sector domèstic i serveis, industrial, municipal i l’associat als transports.

Unitats: tep/hab/any

Mètode d'obtenció: Sol·licitud dels consums desglossats per a cadascun dels sectors: domèstic i serveis, industrial i municipal a:- Consum de gas natural i d’electricitat a les pròpies empreses subministradores. GAS NATURAL i FECSA-ENHER.- Consum propi d’electricitat provinent d’autogeneradors al Servei d’Anàlisi i Planificació Energètica (SAPE) de la Direcció d’Energia i Mines de la Generalitat de Catalunya. - Consums de GLP (Gasos Liquats de Petroli) a les pròpies empreses subministradores. BUTANO MARESME (bombones de butà i propà) i REPSOL GAS (dipòsits de propà a granel).- Consums d’energies renovables a l’ICAEN (només es té en compte consum propi i no la part que s’incorpora a la xarxa elèctrica)

Sol·licitud de consums associat al sector transport a: - Consums de CL (Combustibles líquids): estimació dels consums de gasolines i gasoils A i B a partir dels consums provincials, fent una relació a partir del parc de vehicles de Mataró, ja que el trànsit n'és el principal consumidor. Font utilitzada: CORES (Corporació de Reserves Estratègiques), dades de conjuntura. Per determinar el consum de gasoil C (dipòsits de gasoil C a granel) sol·licitar les dades a les empreses subministradores de l’Administració per a la legalització d’instal·lacions petrolíferes per a ús propi (ECA, ICICT), i multiplicar-lo per un factor de reposició de 1,8. No es tenen en compte consums de fuel-oil ni de querosè. Sol·licitar a l’IDESCAT el parc de vehicles del municipi i el de la província.- Consums de biocombustibles a l’empresa subministradora STOCKS DEL VALLÈS.


I-5 ÍNDEX DE CONSUM TOTAL D'ENERGIA



Pàgina 7 de 4418/07/05



1,4

1,21,1

1,21,3 1,3

1,41,3

1,41,3

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

tep/hab/any

any

Comentaris:


Pàgina 8 de 4418/07/05



6,67,2

11,0

0

2

4

6

8

10

12

2002 2003 2004

kWh/hab/any

any

Definició: Producció local d’energia provinent de fonts renovables per habitant i any.

Unitats: kWh/hab/any

Mètode d'obtenció: S’entén per energia renovable aquella que s’obté de fonts inesgotables o que es poden renovar (solar, eòlica i minihidràulica).

Identificació de tots els edificis i instal·lacions gestionats per l’administració municipal (edificis públics o de promoció pública) i privats que disposen d'instal·lacions per a l'aprofitament d'energies renovables com l'energia solar tèrmica o la solar fotovoltaica, l’eòlica, etc. Per a l’identificació d’utilització d’energies renovables en edificis privats caldrà demanar informació al Servei de Llicències del propi Ajuntament, a l’ICAEN i a l’IDAE si tenen constància de projectes amb incorporació d’energies renovables o sol·licitud de subvencions per part dels ciutadans.

Un cop identificats els usos d’aquests tipus d’energia cal sol·licitar les dades de producció d’energia. En cas d’existència de comptadors s’agafa la pròpia dada, en cas de no existir comptadors es determinaran en cas de plaques solars els m² instal·lats i es calcularà a partir de la ratio anual de KWh/m² instal·lat subministrat anualment per l’ICAEN.


I-6 PRODUCCIÓ LOCAL D'ENERGIES RENOVABLES


Comentaris:


Pàgina 9 de 4418/07/05



234,6

211,3

222,8

195

200

205

210

215

220

225

230

235

240

2002 2003 2004

kWh/hab/any

any

Definició: Producció local d’energia provinent de la valorització energètica per habitant i any.

Unitats: kWh/hab/any

Mètode d'obtenció: S’entén per valorització energètica l’operació d’aprofitament del poder calorífic d’un residu, quan és assimilable al d’un combustible i el balanç ambiental és favorable.

Sol·licitud dels Kwh produïts a partir de la valorització energètica dels residus aportats per la ciutat de Mataró a la planta de Tractament de Residus sòlids urbans del Maresme. Es realitzarà una aproximació dels KWh totals produïts en funció del coeficient de co-participació de Mataró a la planta.

Per al cas concret del projecte del Tub verd, projecte d’aprofitament de calor provinent de l’assecatge de fangs de l’Estació Depuradora d’Aigües Residuals i una petita part de la planta de tractament de residus, es sol·licitarà a l’empresa Mataró Energia Sostenible els KWh anuals subministrats al Tub verd.


I-7 VALORITZACIÓ ENERGÈTICA


Comentaris:


Pàgina 10 de 4418/07/05



Definició: Quantitat anual d’emissió a l’atmosfera de gasos que provoquen l’efecte hivernacle, en relació al nombre d’habitants.

Unitats: tCO2/hab/any

Mètode d'obtenció: Determinar la quantitat d’emissió de CO2, NOx i CH4 a partir de les dades de consum de combustibles fòssils de cadascun dels sectors d’activitat del municipi (obtinguts per al càlcul de l’indicador 5), aplicant els factors següents:

CO2 NOx CH4

TRANSPORT(t/tep) Gasolina 2,89 0,03155 Gasoil 2,98 0,022922

DOMÈSTIC(t/tep) Gas Natural 1,69 0,0021 0,00046 GLP 1,69 0,0018 0,000053 CL gasoil 3,04 0,0025 0,000085 CL fueloil 3,04 0,0072 0,00013

INDÚSTRIA(t/tep) Gas Natural 1,69 0,0021 0,000048 GLP 1,69 0,0021 0,000053 CL gasoil 3,04 0,0025 0,000085 CL fueloil 3,04 0,0074 0,000083

CO2: Diòxid de Carboni NOx: Òxids de Nitrogen CH4: Metà GLP: Gasos Liquats del petroli CL: Combustibles líquidsFactors d’emissió de contaminants segons focus d’emissió i tipus de combustibles. Font: Departament de Medi Ambient, 1993

Per al càlcul de l’indicador també es tindran en compte les emissions produïdes en la generació d’electricitat a partir de combustibles fòssils. Considerant que per a Catalunya, per a la producció de 1Tep d’electricitat es consumeix un 2% de carbó, 4% de gas natural, i un 1% de fueloil.


I-8a CONTRIBUCIÓ DE MATARÓ A L'EFECTE HIVERNACLE (CO2)



Pàgina 11 de 4418/07/05



2,5

2,7

2,5

2,4

2,45

2,5

2,55

2,6

2,65

2,7

2,75

2002 2003 2004

tCO2/hab/any

any

Comentaris:


Pàgina 12 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: RESIDUS

1,31,4 1,4 1,4

1,5 1,5 1,51,6 1,6 1,6

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1,4

1,6

1,8

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

kg/hab/dia

any

Definició: Producció diària de deixalles generades en l'àmbit domèstic respecte al padró d'habitants.

Unitats: kg/hab/dia

Mètode d'obtenció: Relació entre la quantitat de residus domèstics de Mataró que es tracten a la planta de tractament de residus sòlids urbans del Maresme més la quantitat de residus recollits selectivament (dades recollides en les àrees d’aportació, a les deixalleries i altres circuits específics) i el padró d'habitants.


I-9 PRODUCCIÓ DE RESIDUS SÒLIDS URBANS


Comentaris:


Pàgina 13 de 4418/07/05



5,7 6,7 5,9 5,26,5 7,0

11,613,7

19,4

16,6

0

5

10

15

20

25

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge de residus sòlids urbans reutilitzats o reciclats respecte a la quantitat total de residus sòlids urbans generats al municipi.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Relació entre els residus reciclats o reutilitzats (inclouen els obtinguts amb la recollida selectiva realitzada per l'Ajuntament, les deixalleries i els separats a la planta de triatge de la planta de tractament de residus), i el total de residus sòlids urbans generats al municipi. Per al còmput es consideren reutilitzats o reciclats la totalitat de residus que són destinats i processats a les instal·lacions de recuperadors dels corresponents materials.


I-10 RESIDUS SÒLIDS URBANS REUTILITZATS O RECICLATS


Comentaris:


Pàgina 14 de 4418/07/05



18,7

21,721,4

1717,5

1818,5

1919,5

2020,5

2121,5

22

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %



I-10 (1) PERCENTATGE DE RESIDUS RECOLLITS SELECTIVAMENT (A LES DEIXALLERIES, LES ÀREES D'APORTACIÓ I ALTRES CIRCUITS ESPECÍFICS) RESPECTE EL TOTAL DE RESIDUS DOMÈSTICS GENERATS


Comentaris:


Pàgina 15 de 4418/07/05



49,9

59,2 59,0

44

46

48

50

52

54

56

58

60

2002 2003 2004

kg/hab/any

any

Definició: Quantitat anual de material aportat i gestionat a les deixalleries respecte el total de població del municipi.

Unitats: kg/hab/any

Mètode d'obtenció: Sol·licitud al Servei de Serveis Municipals de les quantitats aportades per la població local al servei de deixalleria. En cas de no enregistrar les entrades de material es calcularà l’indicador respecte les quantitats de sortida.


I-11 APORTACIÓ DE MATERIALS A LES DEIXALLERIES MUNICIPALS


Comentaris:


Pàgina 16 de 4418/07/05



39,0

28,9 30,4

0

5

10

15

20

25

30

35

40

45

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %



I-11 (1) PERCENTATGE D'ENTRADES A LA DEIXALLERIA PER PART DELS CIUTADANS RESPECTE EL TOTAL D'ENTRADES A LA INSTAL·LACIÓ


Comentaris:


Pàgina 17 de 4418/07/05



0,1 0,1 0,1

0

0,02

0,04

0,06

0,08

0,1

0,12

2002 2003 2004

entrades/hab

any

Definició:

Unitats: entrades/hab



I-11 (2) NOMBRE D'ENTRADES A LA DEIXALLERIA PER PART DELS CIUTADANS RESPECTE EL TOTAL DE POBLACIÓ DEL MUNICIPI


Comentaris:


Pàgina 18 de 4418/07/05



67,6

93,7 96,8

0

20

40

60

80

100

120

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %



I-11 (3) PERCENTATGE DE RESIDUS QUE UN COP ENTRATS A LA DEIXALLERIA ES PORTEN A RECUPERADORS


Comentaris:


Pàgina 19 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: SOROLL

10,7

5,5

18,2

14,7 15,1

12,4

0246

8101214161820

1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge de vehicles inspeccionats que incompleixen la normativa vigent.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Controls periòdics d'emissions de soroll per part dels vehicles a motor i especialment motocicletes i ciclomotors, amb la metodologia habitual que ja s’utilitza a Mataró, aturant aleatòriament els vehicles, sense seleccionar els de matriculació més antiga. Obtenció de la relació dels vehicles que incompleixen la normativa respecte als inspeccionats. Les dades a utilitzar són les de les campanyes anuals de control de soroll emès pels vehicles i les procedents dels controls setmanals que efectua la Policia Local Municipal, sempre que els vehicles siguin aturats amb el criteri aleatori. No s’inclouran les dades que provenen dels controls realitzats d’ofici.


I-12 SOROLL CAUSAT PELS VEHICLES


Comentaris:


Pàgina 20 de 4418/07/05



Definició: Mitjana dels nivells sonors diürns –mesurats en dBA- en diferents punts de la xarxa viària que han estat detectats com a conflictius en el període base per l'Auditoria o detectats com a indrets de nivells elevats de soroll en els mapes acústics que s’elaboren periòdicament.

Unitats: dBA

Mètode d'obtenció: El mètode a utilitzar en les mesures i en el càlcul de l’indicador és el descrit a la nova Llei de protecció contra la contaminació acústica (Annex 12). En el cas que es publiqui normativa derivada d’aquesta llei, o legislació que la modifiqui o substitueixi, i inclogui disposicions relatives a canvis metodològics, caldrà incorporar-los al càlcul de l’indicador. Els punts a controlar inclouen tots els carrers que en els mostratges per a elaborar l’Auditoria van presentar valors diürns superiors a 75 dBA i alguns dels que van presentat valors superiors a 70 dBA. A aquests s’han afegit altres carrers amb intensitats de trànsit elevades que apareixen amb nivells de soroll importants d’acord amb els resultats dels mostreigs que realitza l’Escola Universitària Politècnica de Mataró. Els punts són els següents (d’acord amb la codificació i nomenclatura utilitzada per l’EUPM): M-3 (avinguda Puig i Cadafalch), M-16 (avinguda Puig i Cadafalch), M-24 (N-II), M-27 (N-II), M-48 (Camí Ral entre l'avinguda Recoder i el carrer Montserrat), M-46 (el Torrent), M-54 (Camí de la Geganta entre les places d'Espanya i de Granollers), M-59 (Floridablanca), M-76 (avinguda del Velòdrom), M-72 (ronda dels Països Catalans), Via Europa (al costat de Joan Peiró), Carrer d’Hernán Cortés, Ronda President Tarradellas, Ronda Mossèn Jacint Verdaguer. Aquesta selecció inclou carrers de la xarxa interior situats en diferents sectors de la ciutat.

La mitjana dels punts s’obtindrà realitzant una transformació a escala normal (no logarítmica) dels valors, fent la mitjana aritmètica dels mateixos, i transformant el resultat novament a valor logarítmic. Les dades es facilitaran en unitats de dBA

Tendència desitjada: Disminució fins a 65 dBA

I-13 NIVELLS DE SOROLL EN VIALS MOLT TRANSITATS



Pàgina 21 de 4418/07/05



75,174,5

75,3

73,8

71,2

72,2

73,072,5

72,0

69

70

71

72

73

74

75

76

1995 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

dBA

any

Comentaris:


Pàgina 22 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: SISTEMES NATURALS

283,0

281,0 281,0

280

280,5

281

281,5

282

282,5

283

283,5

2002 2003 2004

ha

any

Definició: Superfície ocupada per conreus i pastures, expressada en ha.

Unitats: ha

Mètode d'obtenció: Sol·licitud al DARP de les estadístiques anuals sobre Superfícies dels conreus agrícoles 1-T. La dada a incorporar és la conjunta dels conceptes A) Total terres de conreu + B) Total prats i pastures.

Tendència desitjada: -

I-14 SUPERFÍCIE DE CONREUS I PASTURES


Comentaris:


Pàgina 23 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: SISTEMES NATURALS

1,1

0,20,3

0,0 0,0

0,8

0,0 0,0 0,0 0,0

0

0,2

0,4

0,6

0,8

1

1,2

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

ha

any

Definició: Superfície cremada anualment a causa d'incendis forestals.

Unitats: ha

Mètode d'obtenció: Sol·licitud a la Direcció General de Prevenció de riscos del Medi Natural (Servei de Prevenció d’Incendis Forestals) del Departament de Medi Ambient de la Generalitat de Catalunya de les dades corresponents.


I-15 INCENDIS FORESTALS


Comentaris:


Pàgina 24 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: MOBILITAT I SISTEMA VIARI

8.445,0 8.603,0 8.706,0 9.028,0 9.529,010.662,0 11.143,0

12.013,013.308,0 13.700,0

0

2000

4000

6000

8000

10000

12000

14000

16000

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

viatgers / dia

any

Definició: Mitjana diària del nombre de viatgers anuals del transport públic municipal.

Unitats: viatgers / dia

Mètode d'obtenció: Càlcul a partir de les dades subministrades per l’empresa concessionària.


I-16 UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC MUNICIPAL


Comentaris:


Pàgina 25 de 4418/07/05



18.724,0 17.878,0 19.109,0 19.063,020.632,0

25.216,026.703,0

0

5000

10000

15000

20000

25000

30000

1995 1997 2000 2001 2002 2003 2004

viatgers / dia

any

Definició: Mitjana diària del nombre de viatgers anuals del transport públic intermunicipal.

Unitats: viatgers / dia

Mètode d'obtenció: Càlcul a partir de les dades subministrades per l’Autoritat del Transport Metropolità (ATM) i les de Mataró Bus. A l’ATM cal sol·licitar les dades de RENFE, Casas i ASSER (Barnabus).


I-17 UTILITZACIÓ DEL TRANSPORT PÚBLIC INTERMUNICIPAL


Comentaris:


Pàgina 26 de 4418/07/05



7,36,8 6,6 6,7

5,5

7,27,8

6,5

7,8

6,4

0

1

2

3

4

5

6

7

8

9

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

accidents amb víctimes /

1000 vehicles

any

Definició: Nombre total anual d'accidents de trànsit amb víctimes per 1000 vehicles a la zona urbana i travesseres de la xarxa interurbana.

Unitats: accidents amb víctimes / 1000 vehicles

Mètode d'obtenció: Càlcul de la proporció del nombre anual d'accidents de trànsit en zona urbana que han originat víctimes per cada 1000 vehicles a partir de les dades de les que disposa la Policia Local.


I-18 SEGURETAT VIÀRIA


Comentaris:


Pàgina 27 de 4418/07/05



48,248,9

50,150,7

46,5

44

45

46

47

48

49

50

51

52

2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Longitud de carrers arbrats en relació a la longitud total de carrers.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Incorporació al sistema informàtic del Servei de Manteniment (Ajuntament de Mataró) dels nous carrers que es vagin urbanitzant i aquells en els quals s'implanti arbrat (ja siguin carrers existents o carrers nous). S'ha de fer el comptatge de la longitud total de carrers arbrats i de la longitud de carrers total, calculant el percentatge d'aquella respecte a aquesta. Per calcular la longitud del carrer: no es diferenciarà si la que està arbrada és una vorera o dues; en cas que existeixi una plaça o eixamplament important i localitzat del carrer es considerarà la longitud d’un traçat lineal que correspongui al recorregut lògic que faria un vianant; en cas que les dues voreres del carrer tinguin longituds clarament diferents, s’adoptarà com a referent el punt mitjà d’ambdues longituds.


I-19 EXTENSIÓ DE LA XARXA DE CARRERS ARBRATS


Comentaris:


Pàgina 28 de 4418/07/05



95,4

100,0 100,0 100,0 100,0 100,0

93

94

95

96

97

98

99

100

101

1995 2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge d'habitants que viuen a menys de 400 m d'una zona verda.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Determinació de la superfície del conjunt dels sectors de la ciutat que es localitzen en un radi de 400 m a l'entorn de cada una de les zones verdes existents (considerant únicament les que superen els 1500 m² de superfície i que siguin adequades per a fer-ne ús de lleure), tenint en compte de no comptabilitzar per duplicat les interseccions. Tot seguit es multiplicarà la superfície obtinguda per la densitat d'habitants mitjana de la ciutat (de la zona urbana) amb la finalitat d'estimar el nombre d'habitants a què fa referència l'indicador.

Tendència desitjada: Augment fins al 100%

I-20 ACCESSIBILITAT DE LES ZONES VERDES


Comentaris:


Pàgina 29 de 4418/07/05



0,0 0,0 0,0 0,0

1,2 1,2

2,1

2,6 2,6

3,3

0

0,5

1

1,5

2

2,5

3

3,5

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

km

any

Definició: Longitud total de recorreguts que s'hagin condicionat per a bicicletes.

Unitats: km

Mètode d'obtenció: Longitud absoluta de recorregut urbà o rural que s'hagi adequat i senyalitzat per a la circulació de bicicletes.


I-21 RECORREGUTS PER A BICICLETES


Comentaris:


Pàgina 30 de 4418/07/05



18,4

18,9

19,7

17,5

18

18,5

19

19,5

20

2002 2003 2004

km

any

Definició: Longitud total de vials en els que s’apliquen mesures de pacificació del trànsit.

Unitats: km

Mètode d'obtenció: Longitud absoluta de vials que s'hagin adequat i senyalitzat com a zones de vianants, zones de preferència de vianants, zones 30 o zones amb algun altre mecanisme similar de pacificació del trànsit. Els carrers amb doble sentit de circulació no es comptabilitzen per duplicat. Es comptabilitzen els trams sencers d’un carrer (és a dir, no descomptant les cruïlles si és que aquestes estan incloses dins la zona amb mesures de pacificació)


I-22 PACIFICACIÓ DEL TRÀNSIT


Comentaris:


Pàgina 31 de 4418/07/05



0,0 0,0 0,0

2,2 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2 2,2

0

0,5

1

1,5

2

2,5

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

km

any

Definició: Longitud total de recorreguts de passejada en l'entorn rural que s'hagin condicionat amb senyalització i informació didàctica.

Unitats: km

Mètode d'obtenció: Longitud absoluta, de recorregut de passejada en l'entorn rural que s'hagi adequat amb senyalització i informació didàctica.


I-23 RECORREGUTS DE PASSEJADA EN L'ENTORN RURAL


Comentaris:


Pàgina 32 de 4418/07/05


INDICADORS DEL VECTOR: CIUTAT / SOCIOECONÒMIC

13,0

11,4 11,1

9,5

7,66,2 5,8

6,4 7,07,8

0

2

4

6

8

10

12

14

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge de nombre d'aturats en relació a la població activa.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Relació percentual entre el nombre d’aturats inscrits al municipi segons dades del Departament de Treball i la població activa del municipi segons les dades del cens més recent.


I-24 TAXA D'ATUR


Comentaris:


Pàgina 33 de 4418/07/05



13,812,9

11,2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

2002 2003 2004

%

any

Definició:

Unitats: %



I-24 (1) TAXA D'ATUR FEMENÍ, COM A PERCENTATGE DE DONES ATURADES RESPECTE A LA POBLACIÓ ACTIVA FEMENINA


Comentaris:


Pàgina 34 de 4418/07/05



1,9

4,4 4,4 4,3 4,3 4,5 4,6

3,0 3,1 3,0

00,5

11,5

22,5

33,5

44,5

5

1995 1996 1997 1998 1999 2000 2001 2002 2003 2004

Associacions/1000 habitants

any

Definició: Nombre d'associacions ciutadanes/1000 habitants.

Unitats: Associacions/1000 habitants

Mètode d'obtenció: Determinació del nombre total d'associacions ciutadanes al municipi per cada 1000 habitants, a partir del Registre Municipal d’Entitats.


I-25 VITALITAT SOCIAL


Comentaris:


Pàgina 35 de 4418/07/05



13,812,9

11,2

0

2

4

6

8

10

12

14

16

2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge de la contractació realitzada al municipi que és indefinida.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Relació percentual entre el nombre de contractes realitzats al municipi de tipus indefinit respecte el total de contractes realitzats.


I-26 ESTABILITAT LABORAL


Comentaris:


Pàgina 36 de 4418/07/05



7,4

0,0 0,0

0

1

2

3

4

5

6

7

8

2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge de nous habitatges que són de protecció oficial.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Relació percentual entre el nombre de nous habitatges iniciats de protecció oficial al municipi en relació al nombre total de nous habitatges iniciats al municipi


I-27 HABITATGE DE PROTECCIÓ OFICIAL


Comentaris:


Pàgina 37 de 4418/07/05



5,4

4,3

3,4

0

1

2

3

4

5

6

2002 2003 2004

Adimensional

any

Definició: Relació entre la renda disponible per habitant i el preu de l’habitatge.

Unitats: Adimensional

Mètode d'obtenció: Divisió entre la renta disponible per habitant i el preu mitjà del m² d’habitatge de nova construcció.


I-28 ACCESSIBILITAT A L'HABITATGE


Comentaris:


Pàgina 38 de 4418/07/05



0,9

1,0 1,0

0,84

0,86

0,88

0,9

0,92

0,94

0,96

0,98

1

1,02

2002 2003 2004

%

any

Definició: Percentatge del pressupost municipal dedicat a activitats de cooperació i solidaritat internacional.

Unitats: %

Mètode d'obtenció: Percentatge que suposa la despesa municipal dedicada a activitats de cooperació i solidaritat internacional respecte al total d’ingressos propis de l’Ajuntament.

Tendència desitjada: Manteniment-Augment

I-29 COOPERACIÓ INTERNACIONAL I SOLIDARITAT


Comentaris:


Pàgina 39 de 4418/07/05



400.408,2

445.462,8 442.353,5

370000

380000

390000

400000

410000

420000

430000

440000

450000

2002 2003 2004

€

any

Definició:

Unitats: €


Tendència desitjada: Manteniment-Augment

I-29 (1) QUANTITAT DEL PRESSUPOST MUNICIPAL DESTINADA A SUBVENCIONS A ENTITATS PER A ACTIVITATS DE COOPERACIÓ INTERNACIONAL


Comentaris:


Pàgina 40 de 4418/07/05



62,3

58,3

56

57

58

59

60

61

62

63

2002 2003

accidents / 1000

treballadors

any

Definició: Nombre d’accidents laborals al llarg de l’any per cada 1000 treballadors.

Unitats: accidents / 1000 treballadors

Mètode d'obtenció: Nombre d’accidents laborals totals ocorreguts en el municipi al llarg de l’any per cada 1000 treballadors. Sol·licitud a l’IMPEM.


I-30 SALUT LABORAL


Comentaris:


Pàgina 41 de 4418/07/05



61,8

57,6

55

56

57

58

59

60

61

62

63

2002 2003

accidents/1000 treballadors

any

Definició:

Unitats: accidents/1000 treballadors



I-30 (1) NOMBRE D'ACCIDENTS LLEUS A L'ANY PER CADA 1000 TREBALLADORS


Comentaris:


Pàgina 42 de 4418/07/05



0,5

0,6

0,44

0,46

0,48

0,5

0,52

0,54

0,56

0,58

0,6

0,62

2002 2003


any

Definició:




I-30 (2) NOMBRE D'ACCIDENTS GREUS A L'ANY PER CADA 1000 TREBALLADORS


Comentaris:


Pàgina 43 de 4418/07/05



0,0 0,0

00,10,20,3

0,40,50,60,70,80,9

1

2002 2003


any

Definició:




I-30 (3) NOMBRE D'ACCIDENTS MORTALS A L'ANY PER CADA 1000 TREBALLADORS


Comentaris:


Pàgina 44 de 4418/07/05

Documents

1995 - 2004 · INDICADORS DE SOSTENIBILITAT DE MATARÓ 1995-2004 ... mataroní/na segueix a l'entorn dels 124 litres que es consumien ja el 1995, dada que ens manté entre els valors