19.Teatre-Textos Relacionats Amb El Teatre

7/30/2019 19.Teatre-Textos Relacionats Amb El Teatre

http://slidepdf.com/reader/full/19teatre-textos-relacionats-amb-el-teatre 1/13

Teatre

- 264 -

Unitat 4 Textos relacionats amb el teatre.

La darrera unitat del bloc de teatre la dedicarem a aquells textos que no són

estrictament teatrals però que s’hi refereixen per a la publicitat, per a la gestió, per a

la representació etc.

Així doncs són textos importants perquè reforcen el fet teatral com a

globalització, perquè el teatre ja ho hem dit no és solament escriure’l i llegir-lo sinó i

sobretot és també representar-lo, és escoltar-lo, contemplar-lo, és tot un món divers

i complex que ajuda el text escrit perquè arribe a l’espectador, perquè arribe al

receptor no com la narració novel·lada o com a voltes la poesia que són solamentllegides. El teatre pot ser llegit, però sobretot el teatre és representació i per tant es

necessita de tot una complexa xarxa de textos que ajuden i que reforcen l’estricta

obra que serà representada en un lloc determinat.



Unitat 4 Textos teatrals o relacionats amb el fet teatral. (Sessió 17)

- 265 -

Sessió 17 Textos previs o simultanis a la representació.

Els autors dels textos previs o simultanis poden ser el mateix autor de l’obra

que va a ser representada o un crític periodístic o el director de la representació.

Així l’autocrítica és una breu notícia crítica d’una obra teatral escrita per l’autor per

a ésser publicada abans de l’estrena.

Els textos previs o simultanis poden ser principalment dels següents tipus:

PÚBLICS,

dirigits a l’espectador, són introductoris perquè expliquen l’argument i la forma

representativa, presenten l’elenc1, els tècnics, i també poden comentar les

circumstàncies que envolten l’autor, l’època de l’autor, el tema, el missatge, altres

representacions fetes de l’obra etc. És a dir és un grup de textos que es refereixen a

la representació concreta que anem a presenciar o que expliquen l’origen i

circumstàncies que han envoltat l’obra des de la creació per part de l’autor fins enaquell moment.

Els textos que apareixen a la premsa sobre la representació entren dins el

gènere periodístic, i també en poden aparèixer propagandístics siga a la premsa, a

la ràdio, a la televisió, etc.

PRIVATS

per a ús intern de la companyia o grup d’artistes i dels tècnics teatrals units per

a la representació continuada d’espectacles, per tal de seguir els assaigs i aprendre

els papers respectius així com les entrades de tots els tècnics en el moment oportú

(música, so, decoració, maquillatge). Així per exemple la didascàlia és cadascuna

de les indicacions fetes per l’autor per a la marxa correcta de l’obra.

331 m. teat. Llista dels actors d’una companyia de declamació, d’òpera, etc.,



Teatre

- 266 -

ARA QUEELS AMETLLERS

JA ESTAN

BATUTS

un espectacle creat i interpretat perJOSEP MARIA FLOTATS

basat en la narrativa deJOSEP PLA

Vaig començar a treballar sobre la idea d’aquest espectacle amb unagran reserva, amb una gran por i un gran respecte. Només estava segur d’unacosa: que hi havia certs trossos de l’obra de Pla i certes pàgines que, almeu parer, podien constituir un mitja extraordinari per establir unarelació de comunicació privilegiada amb el públic, i que aquesta riquesas’havia de poar i redistribuir; no n’hi havia prou amb la lletra impresa. Apart del plaer golafre que imaginava que tindria com actor dalt del’escenari mossegant-ne les paraules com qui menja una fruita deliciosamentcarnosa i aromàtica.

La idea va néixer a Paris, com tantes coses de Pla hi nasqueren, iaquest paral·lelisme em sembla positiu i de bon auguri i la llavorgerminal.

Ara que els ametllers ja estan batuts no és un pretext, un espectacleper a mi no és mai un pretext, ni correspon a motius peremptoris o de moda,com serien els de pensar: “aquest determinat escriptor no s’ha representatmai, doncs ara toca fer-ho...” Un espectacle, per a mi, és la conseqüènciad’un impuls emocional rebut en un moment donat, d’un “coup de foudre”

fantàstic i de la necessitat de compartir-ho, el resultat d’un desigprofund, el fruit d’un llarguíssim procés de gestació, procés i desigconscients alguns -no tots- però sempre, això sí, amb poques ganesd’explicar-los... Marcat probablement per una frase lapidària d’un delsmeus mestres a París,-en els meus inicis ...., just acabat el conservatorid’Estrasburg-, a qui jo intentava d’explicar durant un assaig tots els meussentiments i emocions diverses, i els estats de dolor o de joia aparents, iel que jo volia expressar, i com jo pensava interpretar, i quindesenvolupament tindria el meu personatge i...El director em talla dient: “Deixa d’explicar, fes!... I quan hagis acabattorna a començar!

No et preocupis pel públic, que ja et farà saber si ha rebut o no el

missatge.”Si en acabar l’espectacle heu rebut el missatge -i ens ho feu saber-,

si sortint del teatre us vénen ganes, al vostre torn, de poar enl’escriptura de Pla, de llegir o rellegir la seva obra, aquest esforç hauràestat, per a tot l’equip de la Companyia, del tot recompensat. I les horesi hores d’exaltació, de dubtes, de descoratjament, de tornar i retornar acomençar una i altra vegada, en la construcció de l’obra -del contingut, dela història, dels ritmes, de les respiracions-, en el concepte i en lamanera de presentar el muntatge, o en l’estil interpretatiu idoni, esfondran com neu gràcies al vostre càlid record...

Voldria agrair públicament a les dues delicioses germanes de JosepPla, Maria i Rosa, així com als seus respectius primogènits, Frank i Rosa,la deferència, amabilitat i bona disposició amb que m’han facilitat totes

les informacions necessàries al meu projecte i la confiança i l’entusiasme




- 267 -

amb què acolliren la idea i em donaren el permís per fer ho. També a JosepVergés el meu agraïment per les seves magnífiques orientacions i perdó pelsmoments que 1i he fet perdre parlant-me del Pla que ell coneix com ningú,moments que per mi foren tan aprofitats. I finalment a l’amic Ignasi

Camprodon, braç dret i principalíssim ajudant d aquesta empresa,l’agraïment emocionat per la seva intel·ligent i exemplar paciència que ambuna professionalitat a prova de bala i un bon humor constant,indispensable, generós agut i precís, m’ha suportat, recolzat i encoratjatcontinuadament fins i tot els dies de pluja intensa.

Us desitjo que, gràcies a Josep Pla, aquesta vetllada sigui per atots vosaltres una festa de la intel·ligència, de l’esperit i de lallengua.

JOSEP MARIA FLOTATS

ARA QUEELS AMETLLERS

JA ESTANBATUTS

Versió i Adaptació Teatral,Posada en Escena,Interpretació,Dramatúrgia iVestuari

JOSEP MARIA FLOTATS

Escenografia JOSEP MARIA FLOTATS ISERGE MARZOLFF

Il·luminació ALAIN POISSON

So JORDI BONET

Ajudant de direcció IGNASI CAMPRODONSegon ajudant JOAN RIERARelacions Artístiques MARYSE BADIOUAjudant CONCEPCIÓ CASAS

Veu MARGARIDA SABARTÉSRegidor MANUEL RUIZDirector Tècnic JOAN DOMENECHCap de Maquinaria LLUÍS DOTMaquinistes PAU SALVA,

MARIO GARCIACap elèctric ioperador llum JOAN RUIZCol·laboració TONI RUEDAEquip elèctric JORDI MIQUEL,

MARC VALDOOperador So JOAN MANUEL GALIANCRealització vestuari TONI LANGA

Sastresses MATILDE MIRALLES,PEPITA OLIVERAS



Teatre

- 268 -

Maquillatge PEPITA ARAUJOUtiller MANUEL SOTODisseny Gràfic CONNECTA RBPFotografies FAUSTÍ LLUCIÀSecretariat AMPARO VALERAAjudant de producció ISABEL NOTIVOLIPublicacions J0AN RIERAAdministració PEP ZAMORARelacions Públiques idelegada de producció GLÒRIA CASANOVAProducció E.A.O.E.F. DEL. DEPARTAMENT DE CULTURA

DE LA GENERALITAT DE CATALUNYA.Decorat construït per l’equip tècnic de la Companyia.Telons pintats per CASTELLS I PLANAS de Cardedeu.Fotos cedidesamablement per Josep Vergés.

ACTIVITATS

a) Escriu un text públic dirigit als espectadors, on s’explique l’argument i laforma representativa, presentant l’elenc, els tècnics, i també pots comentar lescircumstàncies que envolten l’autor, l’època de l’autor, el tema, el missatge, altresrepresentacions fetes d’una de les dues obres de Salvador Espriu ja esmentadesque estan al present llibre Conversió i Mort d’en Quim Federal o a Tereseta-que-baixava-les-escales.

b) Redacta per escrit un text privat per als actors i tècnics de representació

d’una de les dues obres esmentades en l’activitat anterior.




- 269 -

Sessió 18 Textos posteriors a la representació.

Poden ser també posteriors a una representació per comentar com ha estat larepresentació, llavors s’anomena crítica que pot ser positiva o negativa.

De vegades els comentaris crítics són de l’obra i de la seua representació ialtres voltes de tot el que rodeja al món dramaturg.

SI AIXÒ ÉS UNA MODA: VISCA LA MODA ANDREU ALFARO (escultor)

L'altre dia vaig veure aMadrid un nou muntatge delHamlet. L'espectacle no erares de l'altre món; més bétirava a dolent; encara queel que a mi m'interessavaera veure el treball de JoséLuis Gómez. Tanmateix elteatre María Guerrero estavaple fins a les banderetes, itotes les entrades estavenvenudes des de feia tempsper a tots els dies de larepresentació. Però, per quèaquest entusiasme pelteatre? Tot d’una vaigpensar: per què també elsMuseus, els Concerts,l’Òpera, i en general tots

els espectacles culturalscomençaven, cada vegada mésa seduir el gran públic?Sembla com una moda: la genttorna a eixir de casa idesitja trobar-se amb altrespersones per tal d'opinarsobre Música, Teatre o Art.Fins i tot la Gastronomia jano es limita a "anar derestaurant". També s’haconvertit en un motiu deconversa, en una moda. Elmateix amb la higiene i labellesa. Una nova religió esrevela. Els seus sants sónles coses naturals i totallò on es pot percebre lamà de l’home.



Teatre

- 270 -

FUNCIÓ DE GALA DE RODOLF SIRERA .

SALA RIALTO. CENTRE DRAMÀTIC DE L’INSTITUT VALENCIÀ

D’ARTS ESCÈNIQUES Quan tenia deu o dotze anys -ho he contat altres vegades- els

meus pares em duien tots els diumenges al teatre. Al mateix teatre:un d’aquells que canviava cada setmana de programa i on les obresles interpretava un valent i arriscat grup d’actors amateurs amb elconcurs, d’altra banda inevitable, de l’apuntador.

Durant el temps que va durar la meua relació amb aquell localvaig tenir l’ocasió de veure-hi representades moltes obres -moralitzades a la força- de les que constituïen el que s’enteniallavors com a teatre de repertori: autors, fonamentalment espanyols,

de finals del segle XIX i, sobretot, de la primera meitat del XX,Benavente, els germans Álvarez Quintero, Muñoz Seca... Moltes obresde salonet i de tresillo i alguns exteriors rurals, sobretot per lapart del sud de la península.

Normalment no m’emocionaven aquelles obres ni m’interessavaespecialment el que s’esdevenia a l’escenari, però recorde que síque m’agradaven molt els decorats. Particularment quan es tractavad’una historia de misteri, cosa que, d’altra banda, passava poquesvoltes. I si, damunt, el decorat jugava -és a dir, formava part, elltambé, de la Intriga (portes secretes, quadres que permetien espiarel que succeïa a l’escenari)- molt millor.

I m’agradava pensar en aquells moments, quan encara no sem’havia acudit dedicar-me a la literatura dramàtica, que algun diaescriuria jo també una obra com aquelles. Una obra de misteri i desorpresa, de portes que s’obrien quan calia -i fins i tot quan nocalia-; de gents que fugien i s’amagaven, de disfresses i desuplantacions de personalitat. Una obra, a més a més, d’amor, queacabara bé i on el protagonista-tímid, desmanotat, però entranyable-aconseguia atraure, a la fi, l’atenció de la jove objecte de la seuapassió. 1, és clar, alguns cadàvers viatgers que permetien animar elpanorama i posar entrebancs, molts entrebancs -inversemblants peròben trenats- al desenrotllament normal de l’acció.

I, a la fi, vaig escriure aquella obra. I ho vaig fer desprésd’”El verí del teatre”, de “La primera de la classe”. Potser emcomençava a preocupar que m’identificaren com a dramaturg només ambtextos de pocs personatges, de conflictes interiors o d’accióconcentrada. O potser simplement és que m’abellia jugar a ferteatre, des de la perspectiva que us acabe d’explicar. Així vanàixer, doncs “Funció de gala”. Una obra de les que ja no es fan,escrita en record i homenatge al teatre d’abans, d’ara i de sempre.

RODOLF SIRERA.




- 271 -

ACTIVITATS

a) Critica Alfaro l’obra que va anar a veure? Què fa? Com resumiries el seu

comentari?b) Quina cosa li cridava més l’atenció a Rodolf Sirera de les representacionsteatrals que contemplava en l’època infantil?

c) Quins autors predominaven als teatres que assistia Rodolf Sirera?d) Quina diferència hi ha entre les dues primeres obres ”EI verí del teatre” i “La

primera de la classe” i “Funció de Gala”.e) Quina classe de teatre pensava fer Rodolf Sirera?



Teatre

- 272 -

Sessió 19 Textos no teatrals.

Tots aquells textos que parlen sobre teatre però que no s’integren en larepresentació com per exemple les crítiques, però també la propaganda, lainformació, etc. remarquen tota la textualitat del món dramaturg. Llegirem textosd’aquesta mena trets tots ells de la revista El ‘Temps’ de l’any 1996 i desprésanalitzarem, contestant, les qüestions que se’n facen.

MOSTRA DE TEATRE GAI I LÈSBIC A BARCELONA

Del 18 al 30 de juny esdesenvoluparà la III Mostra de TeatreGai i Lèsbic de Barcelona. Les obres,cinc representacions i una lecturadramatitzada, es repartiran entre el

Teatre Malic, el Teatre de l’EixampIe, Artembrut Teatre i el Casal Lambda.Tot i la modèstia d’aquesta mostra,s’hi poden trobar generes prou

diversos: des del teatre convencionalal show més estripat i ple d’humor. Totplegat, amb els temes semprepresents de l’amor, l’amistat, latendresa i el sexe, sota les ombres de

la sida i de la discriminació. Malgrat eltítol, la Mostra de Teatre Gai i Lèsbicés d’interès per a tota mena depúblics.

‘TARTUF’ , LA HIPOCRESIA SEGONS MOLIÈRE

Del 9 a l’11 Juliol, la companyiadel Teatre Nacional de Bulgàriaportarà a Barcelona Tartuf l’hipòcritapersonatge de Molière. És la segonaobra de l’autor francès que s’estrena alGrec d’enguany, després de L’avar ,que va obrir el Festival sota la direccióde Sergi Belbel. En aquest cas laposada en escena és responsabilitat

de la prestigiosa directora MargaritaMladenova, que li ha volgut imprimir un caràcter d’actualitat, aprofitant lasàtira de Moliere per fer una crítica alseu propi país. L’obra, que esrepresenta a la sala Maria AureliaCapmany del Mercat de les Flors, esfa en búlgar i se subtitula en català.




- 273 -

LA MOSTRA TEATRAL D’ALCOI, EL MILLOR TRAMPOLÍ.

La VI setmana del teatre d’Alcoi comença el dia 23 i converteix aquesta ciutat en

escaparata teatral per als grups valencians. Després d’haver contribuït a consolidar el circuit teatral valencià i a crear el projecte Alcover, ara des de la Mostra, lescompanyies valencianes conquisten Espanya.

En el principi era un intent de fer conèixer a professionals i institucions larealitat teatral valenciana. Posar encontacte els grups professionals ambprogramadors i empresaris que poguerenconvertir-se en els seus clients. La realitat

va superar les previsions i la Mostrad’Alcoi va provar des de la primeraconvocatòria que el magma del teatretenia al País Valencià una temperaturaben alta. La ciutat més burgesa i mésproletària també del país va veurerevitalitzada la seua vida cultural i es valliurar totalment a l’influx dels homes i lesdones del teatre. Teatre Principal, CentreCultural, Teatre Calderón, SalaCasablanca, Plaça de dins, SalaCarmelites, la ciutat prepara els

escenaris. Alcoi va ser la prova que uncircuit teatral valencià era més quepossible i també des d’Alcoi es vapresentar al món el projecte Alcover, que,en síntesi, pretenia crear una ruta estableper a les companyies teatrals de lageografia dels Països Catalans. Fins ara,

ja han passat més de 40 companyies amb83 produccions. Enguany, la mostrapresentarà 15 espectacles, dels quals cincsón estrena absoluta: Preludi, Los

paisajes de Cartier, Breson, Pels pèls, La

Isla i La estancia. A més de companyiesvalencianes, des de l’any passat Alcoi esconverteix en amfitriona d’un grup d’altrescomunitats i enguany li ha tocat el torn ales Illes Balears, que presentaran Twist &Txekhov de la companyia Iguana Teatre.L’activitat teatral, però, no es limita enaquesta mostra a la de teatre, Alcoi esconverteix en plataforma d’intercanvi,

presentació d’experiències i, també, dereivindicacions. Per això, enguany serviràde marc a l’assemblea de la Plataformade les Arts Escèniques de la ComunitatValenciana, i s’hi presentarà l’informeanual del Circuit Teatral Valencià.

La trobada és també el momentidoni per lliurar el premi de teatre ciutatd’Alcoi, el més prestigiós del PaísValencià que ja ha arribat enguany a laseua edició número 24. Gonzalo Pérez deOlaguer, crític d’EI Periódico, Joan LluísBozzo de Dagoll Dagom, Carles Alberola,Juan Vicente Martínez i Joan Masconformen el jurat que en aquesta ocasióhaurà de decidir quina és la millor de les39 obres presentades, 22 de les qualsprovenen de Catalunya, 12 del País

Valencià i 4 de les Balears. Per demostrar la utilitat d’aquests premis, el dia 23 alCentre Cultural es I presenta el muntatge Id’Ignasi García, Preludi , , que en l’edicióde l’any passat va rebre un accèssit alpremi. Després d’haver normalitzat larelació teatral entre els Països Catalans,

Alcoi vol convertir-se enguany enplataforma de llançament per a la resta del’estat. Segons han informat elsorganitzadors, la presencia deprogramadors d’altres autonomies ha

superat enguany les previsions mésoptimistes. Durant aquests tres dies,doncs, Alcoi, l’única ciutat dissenyada delpaís, serà una autentica ciutat de teatre,un escenari perfecte en el millor ambientper demostrar la vivacitat contundent delteatre valencià, superior a les malifeteshistriòniques, d’algun gestor ja gairebéoblidat. J. S.



Teatre

- 274 -

ELS PAÏSOS CATALANS ESTRENEN CIRCUIT TEATRAL

La professió teatral als PaïsosCatalans ha iniciat una dinàmica moltpositiva. Companyies d’arreu delnostre territori han començat a circular per les sales de tota la geografiagràcies al nounat projecte Alcover.Una iniciativa que ret homenatge irecord al lingüista Antoni M. Alcover.Tot i això, de moment, el projecte es

troba en “període de proves”, i haescollit tres grups del País Valencià,les Illes i del Principat que realitzaranun circuit itinerant durant els primersmesos de l’any. Pel que fa al PaísValencià, la companyia triada ha estatLa Dependent; Iguana Teatrerepresentarà el teatre que es fa a lesIlles i la formació catalana FerranMadico donarà mostra del seu treballal Principat. Aquest projecte ha nascut

de la bona voluntat i interèsconsistorials envers el Teatre; unainiciativa promoguda i impulsada per ajuntaments d’arreu dels PaïsosCatalans entre els quals es troben,entre d’altres, el d’Alcoi, Benicàssim,Dénia, Gandia o Vila-real, quant alPaís Valencià; els de Palma iManacor, a les Illes. I Tàrrega, elVendrell, Granollers, Mataró, Reus oVic són algunes de les formacions hanimpulsat el projecte i s’hi han adherit

des del Principat. La iniciativa que, demoment, ha posat en movimentaquestes tres companyies fa unaselecció a partir dels treballspresentats a la ja tradicional Fira deTàrrega, cita obligada per tots elsprofessionals de l’escena. Una cita,per cert, a la qual també acudeixenresponsables de cadascun dels

ajuntaments promotors del projecteper tal de veure i triar les propostesmés interessants.

A aquest circuit teatral decaràcter públic, s’ha adheritúltimament el Patronat Municipal delTeatre Atlàntida de Vic, sala en ques’interpretaran, el dia 27 de gener elsTreballs perduts, de Shakespeare, enaquesta ocasió posats en escena per la companyia Ferran Madico. El dia 17

de març, hi actuaran els valencians deLa Dependent amb L’aniversari de donEduardo, un text basat en escritsd’Eduard Escalante i estrenat l’anypassat amb motiu del centenarid’aquest autor. I, finalment, IguanaTeatre, actualitzarà, el dia 17 d’abril,un recull de textos del segle XVIII sotael títol genèric de Sa varietat en salocura.

Eliseu T. Climent




- 275 -

ACTIVITATS

a) Quantes obres es representaran a la Mostra de teatre Gai i Lèsbic a

Barcelona? I en quines sales s’hi faran? Gèneres teatrals i temes. Finalment per aquin tipus de gent es dirigeix la mostra?

b) Per què l’obra ‘Tartuf’ de Molière té actualitat?

c) Escriu el nom de les sales de teatre de la ciutat d’Alcoi.

d) Per escrit explica què és el ‘projecte Alcover’.

e) Què vol dir malifetes histriòniques de les últimes línies de l’article de lamostra teatral d’Alcoi. Explica per escrit el significat tot consultant un diccionari.

f) Per què ha iniciat una dinàmica molt positiva la professió teatral als païsoscatalans segons l’articulista del darrer dels articles periodístics llegits.



Teatre

- 276 -

Sessió 20 El teatre propi (tp4).

ACTIVITATS INDIVIDUALS

a- Escriu un text previ a la representació com si fos per al públic tot explicantl’obra.

b- Escriu textos per a cadascú dels actors dels teus personatges. Què han de fer com s’han de comportar quina manera de vestir, quin gestos, etc.

c- Redacta un escrit on es critique positivament o negativament la teua obra.

d- Redacta un escrit semblant al de LA MOSTRA TEATRAL D’ALCOI, EL

MILLOR TRAMPOLÍ de la sessió anterior, on aparega la teua obra.

Documents

19.Teatre-Textos Relacionats Amb El Teatre