1rESO B Llibre Vegetal http :// issuu . com / omradio / docs /1 resobllibrevegetal

- ÍNDEX

- INTRODUCCIÓ (Informació/Medi ambient) - ORIGEN DE LES PLANTES I/O HISTÒRIA BG1 Ània, Serena, Joel

- ANATOMIA BG2 Victor, Agnès, Lluna 1. Arrel2. Fulla3. Tija4. Flor5. Fruit6. Llavor

- FUNCIONJS VITALS BG3 Alba, Júlia, Laia O 1. Nutrició2. Relació3. Reproducció

-CLASSIFICACIÓCriptògames BG4 Helena, Màrius, VadimFanerògames BG5 Marc, Jackson, Arnau

- UTILITATS BG6 Pau, Max, David1. Medicinal2. Aliments3. Decoració4. Perfum5. Combustible6. Construcció7. Curiositats

BG1 Ània, Serena, Joel

INTRODUCCIÓ : La espècie humana, des dels seus orígens ha estat convivint amb les plantes. Però, què son exactament aquests éssers vius tant propers a nosaltres? Com en puc saber més? Doncs aquest llibre et donarà la informació necessària per començar a informar-te més sobre Les Plantes.

Origen de les PLANTES:

AparicióProbablement, una escuma d’algues es va formar sobre la terra fa uns 1.200 milions anys.Les plantes varen ser dels primers éssers vius que aparegueren a la Terra. Descendeixen dels eucariotes autotròfics apareguts al període Proterozoic.

L'evolució de les algues les porta a desenvolupar les primeres fulles. Immediatament es van desenvolupar les plantes de medi terrestre i les que tenim avui en dia.Totes les plantes procedeixen d’un avantpassat comú:Amb la teoria endosimbiòtica es va anar formant la cèl·lula adquirint poc a poc diferents orgànuls de diferents procedències.

Història EVOLUTIVA DE LES PLANTESL’evolució de les plantes ha donat com resultat un augment en els nivells de complexitat des de les primeres catifes d’algues a través dels briòfits , licopodis , falgueres a les més complexes gimnospermes i angiospermes actuals. Mentre que els grups que van aparèixer primer continuen prosperant, especialment en els ambients on van evolucionar, cada nou grup d’organització ha esdevingut amb més èxit que els seus predecessors.En el període Ordovicià (fa 450 milions d’anys), van aparéixer les primeres plantes terrestres. Aquestes es van començar a diversificar en el període Silurià (fa uns 420 milions d’anys), i el resultat d’aquesta diversificació es mostra en detalls importants en els fòssils del principi del Devonià .Cap la meitat del període Devonià ja estan presents la majoria de les caractarístiques que es troben en les plantes actuals, i cap el Devonià tardà les llavors ja han evolucionat, que permet formar boscos d’arbres alts.La majoria dels grups de plantes van quedar relativament il·lesos de l’extinció Permo - Triàssica però les estructures de les comunitats canviaren. Això va propiciar l’evolució de les plantes amb flors del Triàssic (fa uns 200 milions d’anys). El darrer grup de plantes en evolucionar van ser les herbes les quals esdevingueren importants en el Terciari mitjà (fa uns 40 milions d’anys). Les herbes com també molts altres grups van evolucionar a nous mecanismes metabòlics per sobreviure a les condicions de baix CO2 i de sequedat i calor dels tròpics en els darrers 10 milions d’anys.

Adaptacions al medi terrestre que han aparegut evolutivament a les plantes:

1. Adaptacions contra la dessecació En el medi aquàtic els organismes no perden aigua però en el terrestre la calor del Sol i el vent fa que la perdin. Les plantes presentes una superfície impermeable per evitar perdre aigua ( =cutícula ).

2. Adaptacions per aconseguir aigua . Els organismes depenen de la pluja per a obtenir aigua- les arrels de les plantes absorbeixen aigua i sals minerals dissoltes del sòl de manera eficaç. Les arrels es ramifiquen i presentes uns pèls radiculars a l’extrem per absorbir.

3. Adaptacions per transportar l’aigua Excepte les molses, els vegetals presenten vasos que són uns conductes per on circula la saba.

· Saba bruta (de l’arrel a la resta de la planta). Conté l’aigua amb les sals minerals.· Saba elaborada ( de les fulles a la resta de la planta). Conté els glúcids elaborats durant el procés de la fotosíntesi.Existeixen dos tipus de teixits conductors:· Xilema : transporta la saba bruta. És la part mes interna del tronc· Floema : transporta la saba elaborada. Part més externa del tronc.

4. Adaptacions per aconseguir llum Les plantes han adaptat la forma de les fulles i la capacitat d’aconseguir créixer en alçada per aconseguir llum.

Falguera

Naixement d’una planta

BG2 Victor, Agnès, Lluna

ANATOMIA DE LES PLANTES L’anatomia de les plantes és la ciència de la biologia que n’estudia les seves parts.Una planta consta de:

L’arrel (Lluna):L’arrel és l'òrgan subterrani de les plantes vasculars. Les seves principals funcions consisteixen en fixar la planta al sòl i absorbir l'aigua i les sals minerals contingudes en ell.En moltes plantes es formen una o varies arrels primàries, que surten de la tija, i varies arrels més petites anomenades arrels secundàries,que surten des de l'arrel o arrels primàries. Al mateix temps, de les arrels secundaries també surten d'altres més petites. El conjunt de totes les arrels d'una planta constitueix el sistema radical. Les plantes espermatòfites (plantes que fan flors i llavors) tenen subjectes a l’arrel Pèls Radiculars Absorbents. Les plantes Pteridòfites (plantes que no tenen flors ni fan llavors) desenvolupen el llarg de l’arrel a la tija soterrada, no al seu extrem.

Plantes espermatòfites: Plantes pteridòfites:

La fulla (Víctor):

La fulla és un òrgan de les plantes de forma generalment laminar. Neix als nusos i es disposa lateralment sobre la tija . Habitualment és verda amb simetria bilateral i especialitzada en la fotosíntesi . Pot emmagatzemar aliment i aigua.Una fulla consta de les següents parts, algunes de les quals poden mancar:

● Limbe : Part laminar de la fulla, especialitzada en les funcions de fotosíntesi i intercanvi de gasos, on es diferencien l'anvers (cara superior amb més exposició a la llum) i el revers (cara inferior on es marquen més els nervis), quan la posició de la fulla és horitzontal. Si la disposició és vertical no presenta cap diferència aparent.

● Pecíol : Peu que sosté la fulla.Base: Part més eixamplada a l'extrem del pecíol oposat al limbe, on el pecíol s'uneix a la tija. Generalment coincideix amb la part final del pecíol, si aquest existeix, de tal manera que abraça la tija.

És típic que en les gramínies on no es pot parlar de pecíol, la base, que és extraordinàriament llarga, rep el nom de beina.Les fulles de les gimnospermes tenen nervacions paral·leles, en canvi, les fulles de les angiospermes, tenen nervacions ramificades.

La tija (Agnès): És una estructura aèria cilíndrica allargada i ramificada que creix cap a la llum, conté les estructures reproductives i també les gemmes, que donen lloc a les fulles i a les ramificacions d’aquestes. Està coberta d’una epidermis que la protegeix. Les principals funcions són suportar el pes de les flors i les fulles i conduir la saba bruta (composta per aigua i sals minerals) i la saba elaborada (composta per productes resultants de la fotosíntesi) pels diferents vasos conductors que conté en el seu interior per arribar a transportar-la cap a tots els òrgans de la planta.La tija consta de:

● Gemma apical: És l’extrem de la tija on hi ha el teixit de creixement recobert per petites fulles.● Nus: És el punt de la tija on apareixen les gemmes secundàries i també les fulles i les branques.● Entrenús: És la regió de la tija compresa entre dos nusos.● Gemmes axil·lars: On s’originen les branques.● Secció: És la forma de la tija que queda en tallar-la transversalment.

La flor (Lluna i Agnès):La flor és l'estructura reproductiva característica de les pla ntes fanerògames . La flor té les següents parts:

Corol·la: És la part vistosa de la flor, que conté:

● Pètals: Cada una de les parts de la corol·la. Poden estar lliures (com la rosa) o soldats (com les

gencianes).

Calze: Embolcall exterior de la flor, generalment verd, que conté:

● Sèpals : Cada una de les parts del calze. Poden ser lliures o estar soldats.Androceu: Aparell reproductor masculí de la flor, format per:

● Estams : Òrgans masculins formats pels filaments i l’antera. Estan situats entre la corol·la i els pistils.

● Filaments : Part inferior de l’estam que suporta l’antera.● Antera : Part superior de l’estam. Formada per dos allotjaments amb dos sacs per al pol·len.

Gineceu : Aparell reproductor femení de la flor, format per:

● Pistil : Òrgan femení de la flor.● Carpels : Òrgans que fabriquen els òvuls. Poden ser

lliures i cada un a dins del pistil o soldats per formar un únic pistil.

● Ovari : Part inferior del carpel. Conté els óvuls, i aquí és on hi creixerà el fruit.

● Estil : Filament del carpel que sobresurt de l’ovari i acaba en l’estigma.

● Estigma : Part superior de l’estil, eixamplada i enganxosa. Ha de rebre el pol·len provinent dels estams.

El fruit (Víctor): En les plantes angiospermes el fruit és el resultat de la transformació de l’ovari desprès de la fecundació. Té com a objectiu protegir a la llavor fins la seva maduració i facilitar la seva dispersió. En alguns casos entren a formar part del fruit altres teixits a l’ovari.

Consten de:

● Epicarpi: És la part exterior, anomenada pell.● Mesocarpi: És la part dels fruit que varien en forma i color segons la planta d’on prové, algunes

vegades es prima i seca, però també a vegades gruixuda i carnosa.

● Endocarp: És la par interior. Pot ser: membranosa, llenyosa, sucosa,etc.

la llavor (Lluna):Es crea a partir de l’òvul fecundat. La llavor és una estructura que no necessita aigua, pot esperar condicions favorables per germinar i donar una planta nova.La llavor està formada per:

● l’embrió ● coberta (envolta i alimenta l’embrió).

Quan germina l’embrió es trenquen les cobertes i comencen a créixer les fulles (fotosíntesi) i la nova planta s’alimenta de les substàncies nutritives de la llavor fins que apareguin les arrels.

BG3 Alba, Júlia, Laia OFUNCIONS VITALS DELS VEGETALS

Com ja sabeu, tots els éssers vius (pertanyin al regne que pertanyin) fan tres funcions bàsiques: la nutrició, la relació i la reproducció. Aquí, explicarem més a fons com es realitza cada funció vital.

1- Relació (Alba)

http :// youtu . be / w 6 G 18 BDXGPA

Els vegetals, per més estrany que ens pugui semblar, també son sensibles als canvis ambientals que sofreix el seu entorn: tenen un tipus de “mecanismes” que fan que siguin capaços de detectar els canvis de temperatura, de lluminositat, d’humitat etcètera i que els permeten reaccionar de la manera adequada, tot i que aquesta sigui bastant lenta. Aquest és el factor que més influeix en la relació dels éssers del Regne Vegetal. Segons el tipus d’estímul que reben (com hem dit abans, tèrmics, lumínics, hídrics...) sintetitzen unes hormones o unes altres. Gràcies a aquestes, les plantes saben quan i com han de germinar les llavors, créixer les fulles i la tija, obrir-se les flors, néixer els fruits...Les hormones vegetals poden produir dos tipus diferents de reaccions: els tropismes o les nàsties. ELS TROPISMES:Determinen com serà la planta per sempre, d’una manera permanent i constant. Alguns estímuls que desperten els tropismes en una planta són: la llum, la gravetat o el contacte. Quan el vegetal creix segons el perfil definit pels tropismes, es diu que és tropisme positiu, i si no és així, s’anomena tropisme negatiu. Per exemple: quan una planta enfiladiça com la tomaquera creix cap a munt al voltant d’algun pal o tronc, seria un tropisme positiu perquè ha reaccionat correctament a un estímul de gravetat.LES NÀSTIES:Determinen alguns aspectes de la planta temporals i efímers, i per tant, no influeixen en el creixement de la planta. Alguns estímuls que desperten les nàsties són: la temperatura, l’humitat o la llum. Per exemple: quan veus la flor d’un gira-sol que durant tot el recorregut el sol està de cara a ell (és a dir, que va donant la volta segons la posició de l’estrella) vol dir que ha reaccionat correctament a un estímul de llum.

2- Reproducció (Laia)

LA REPRODUCCIÓ ASEXUAL:La reproducció asexual, anomenada també reproducció vegetativa és la multiplicació de les plantes a partir d’un tros de planta, com les arrels, les tiges, o les fulles. Hi han mecanismes de reproducció asexual naturals i artificials. Les principals formes de reproducció asexual son:-ESTOLONS: La reproducció vegetativa mitjançant estolons és important en plantes tals com la maduixera o les violes.-TUBERCLES: Com a tija que és, un tubercle té gemmes axil.lars en els costats i en l’extrem.-RIZOMES: Normalment els rizomes són propis de plantes vivaces que perden les parts aèries en l’estació des-favorable.-A PARTIR DE LES ARRELS: Les arrels mostren un gemmes amb capacitat d’originar llucs i esdevenir futures tiges.

REPRODUCCIÓ SEXUAL:És possible gràcies a la formació de les cèl·lules especialitzades anomenades gàmetes. Els gàmetes masculins s’anomenen anterozoides i els femenins, oosferes.ESPERMATÒFITS: Són els vegetals millor adaptats de la vida terrestres, estàn més perfeccionats i són més eficaçosBRIOFITS O MOLSES: es reprodueixen gràcies a un cicle de vida que inclou dues generacions alternants: esporòfit i gemetòfitFALGUERES: Una Falguera és qualsevol planta del grup d’unes vint mil espècies. Una Falguera es defineix com una planta vascular que no produeix llavors si no que es reprodueix per espores.L’esporòfit es distingeix per la producció de dos tipus d’espores, una de petites (masculines anomenades micròspores) i d’altres de grosses (femenines anomenades megàspores)

EL CICLE VITAL DE LES PLANTES:El cicle vital d’un organisme és la seqüència completa de les fases de desenvolupament, des de la formació de zigot fins a la formació de gàmetes.

Fig 1 Reproducció de les falgueres en dues generacions alternants

GIMNOSPERMES Inclou unes 800 espècies i formen boscos (la majoria són arbres). les gimnospermes són els espermatòfit més antics. Inclou:LES CONÍFERES: Que són vegetals amb la fulla en forma d’agulla com el pi, l’avet i el cedre. I també ni han amb la fulla de forma d’escama com el xiprer i el savina.LES CICADÀCIES: Amb vegetals que tenen la fulla de forma de palmeraANGIOSPERMES: Formen un grup mes extens del regne de les plantes. Tenen flors i produeixen fruts secs amb llavors. Les Angiospermes poden ser arbres com: els arbustos, les herbes... Son les úniques plantes que s’han adaptat a tots els ecosistemes de la Terra, excepte les regions

3- Nutrició (Júlia)

La nutrició dels vegetals és el conjunt de processos que fan per aconseguir energia, ja que són autòtrofs i són capaços de sintetitzar el seu propi aliment convertint matèria inorgànica (com ara aigua o diòxid de carboni) en matèria orgànica (glucosa, entre d’altres). Els processos que es duen a terme són la fotosíntesis i la respiració cel·lular.

LA FOTOSÍNTESIS:Tots els vegetals (fins i tot, les algues i alguns bacteris) són fotosintètics, ja que tots obtenen energia a partir de la llum del sol.La fotosíntesi és un procés que fan els éssers vegetals i la resta d’éssers que posseeixen clorofil·la; “capturen” energia solar i la converteixen en glucosa. La fotosíntesis consisteix en absorbir aigua i diòxid de carboni i transformar aquest últim en nutrients (és a dir, hidrats de carboni) mitjançant uns processos complexes que aprofunditzarem a continuació:

Els elements principals per a fer la fotosíntesis són l’H2O amb sals minerals, el CO2 i la llum solar. L’aigua amb minerals l’aconsegueixen les arrels: amb els pèls absorbents, xuclen tota l’aigua de la terra i aquesta barrejada amb la saba forma la saba bruta, que és transportada a la resta de la planta per una mena de conducte o vas anomenat xilema.El diòxid de carboni penetra a les fulles per les estomes, que són un tipus de porus que es troben a la superfície de les fulles. La seva funció és produir un intercanvi de substàncies gasoses amb l’exterior quan la planta ho necessita (a part de deixar que el CO2 penetri a la fulla, també són les encarregades d’expulsar l’O2 una vegada el procés ha finalitzat).La llum solar és absorbida per la clorofil·la que contenen els cloroplasts de les cèl·lules vegetals.

Un cop tenim tots els “ingredients”, es comencen a dur a terme uns processos molt complicats per aconseguir transformar el diòxid de carboni en glucosa. La saba elaborada són les restes d’aquests procés fotosintètic, i per tant, és saba amb l’H2O restant i els glúcids aconseguits. Com a producte de desfeta, els vegetals expulsen oxigen per les estomes, però quan aquestes s’obren per donar pas a l’intercanvi gasós, també deixen anar una mica de vapor d’aigua.

Aquí hi ha una fórmula senzilla per entendre la fotosíntesis:

CO2 + H2O + llum → C6H12O6 + O2 + H2O

Que és el mateix que:

Diòxid de carboni + Aigua + Energia en forma de llum solar → Glucosa + Oxigen + Aigua

La fotosíntesis es produeix a les fulles, ja que aquestes estan preparades per a fer aquesta funció. Per exemple: les fulles de la selva són molt amples i tenen una forma curiosa. Per què? Doncs perquè a les selves el clima és diferent del que tenim nosaltres: plou poc, però quan plou l’aigua és molt abundant i s’acaa de seguida. Per tant, han de ser grans per absorbir el màxim d’aigua i no malgastar-la gens.

LA RESPIRACIÓ CEL·LULAR:

La respiració és un procés que consisteix en degradar la glucosa aconseguida en la fotosíntesis per obtenir energia per poder posar en pràctica les altres funcions vitals. Aquest procés, a diferència de la fotosíntesis, es produeix a tots els òrgans de la planta: fulles, tija, flors (quan en té, és clar) i fins i tot a les arrels. Té lloc als mitocondris de les totes les cèl·lules de l’ésser, i per això anomenem al procés respiració cel·lular.La respiració es du a terme agafant oxigen de l’atmòsfera, trencant i degradant els nutrients gràcies al O2 i finalment, expulsant com a producte de desfeta CO2. Quant és de dia, la quantitat d’oxigen que els vegetals consumeixen disminueix notablement, i en conseqüència, la quantitat de diòxid de carboni que desprenen també. Per això diuen que les plantes contribueixen a equilibrar l’atmòsfera. No obstant això, hi ha molta gent que considera que dormir amb moltes plantes al voltant és perillós perquè contamina l’aire. És una teoria absolutament falsa. A continuació, l’aclarim:Diuen que fa uns quants anys, un biòleg va declarar que dormir amb vegetals era perjudicial, afirmació que es va extendre molt fàcilment per la població i que la gran majoria de gent es va creure.La realitat és molt diferent. Tot i que és cert que durant la nit les plantes tan sols consumeixen oxigen i alliberen diòxid de carboni, –ja que no poden fer la fotosíntesis per la falta de llum solar i només respiren–, com que durant el dia s’ha alliberat més oxigen del que es consumeix a la nit, en realitat ens estan fent un favor perquè ens estan purificant i oxigenant l’atmòsfera. Per tant, no només és recomenable viure amb plantes al voltant sinó que, a més a més, afavoreix molt la nostra salut.S’han fet varis estudis respecte el tema, i tots han arribat a aquesta mateixa conclusió. Per exemple, un experiment realitzat per la mateixa NASA, en el mateix Centre Espacial de Houston, Texas: un home es va estar quinze dies tancat juntament amb 30.000 espigues de blat, en una cambra d’uns nou metres quadrats, i va sobreviure només amb l’oxigen que els cereals li van oferir. També s’ha comprovat que l’O2 consumit per un vegetal durant un dia sencer és menor al que consumeix un humà.Repetim i reafirmem: és absolutament sa, recomanable i beneficiant que visqueu amb plantes al vostre entorn més proper.(A més a més, perquè no dir-ho? Les plantes sempre li donen a una llar un toc més familiar i acollidor).

text | Posició fixaActiva el lector de pantalla

BG4 Helena, Màrius, VadimCLASSIFICACIÓ

CRIPTÒGAMES Les criptògames no fan flors ni llavors , inclouen les molses i les falgueres. Tenen reproducció alternant: una generació es reprodueix sexualment, a través de gàmetes masculins i femenins. I també asexualment, a traves d’espores.

MOLSES:Són petites i d’estructura molt simple.Presenten 24.000 espècies.Són els primers vegetals terrestres, encara que necessiten viure en llocs molt humits, doncs no poden controlar la pèrdua d’aigua.Van ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés, sense oxigen, de carbonatació.

El seu cicle reproductor es basa en 2 formes: el gametòfit, que viu sempre, i l’esporòfit, que només apareix en el moment de la reproducció i viu sobre el gametòfit.El gametòfit està format:● El rizoide, semblant a una arrel.● El caulidi, semblant a una tija. Pot tenir posició erecta o prostrada.

● El fil.lidi, semblant a les fulles. També pot tenir formes diferents.

FALGUERES : Són més grosses i d’estructura més complicada.Presenten 10.000 espècies.Les falgueres van ser les primeres plantes que van tenir vasos conductors. Això les va permetre dominar en el món vegetal durant molt de temps. Van arribar a formar grans extensions i durant l’era primària (paleozoic) i en elles tenen origen els grans jaciments de carbó.Necessiten viure en llocs humits, doncs durant la seva reproducció necessiten l’aigua, encara que sigui en forma de gotes de rosada.

Van ser molt abundants durant el període carbonífer ( fa 240 milions anys) i les seves restes han originat carbó per un procés anaerobi (sense oxigen) de carbonatació.

Viuen en zones humides i obagues però també càlides. Estan millor adaptades al medi terrestre que les molses. Poden ser més altes (vasos conductors ).

Malgrat ser vegetals superiors, les seves estructures no acaben de ser com les de les espermatòfites, doncs els teixits no són iguals. Al fer les descripcions de les falgueres haurem de tenir en compte les seves pròpies estructures, que són:

● L’arrel, fines i nombroses.● La tija, tipus rizoma, de la que pengen les arrels en tota la seva llargària.● Les frondes, equivalents a les fulles. Poden presentar ramificacions, com si es tractés de fulles

compostes.

BG5 Marc, Jackson i Arnau

ELS FANERÒGAMES o Espermatòfits ( Plantes amb llavor)

Els Fanerògames o espermatòfits inclouen unes 260.000 espècies ( herbes, arbusts i arbres). Presenten teixits ( de sustentació, vasos conductors …) i òrgans especialitzats ( arrels, tija, fulles amb cutícula). Durant l’època de reproducció fan flor que formarà una llavor.

ON VIUENEls Fanerògames viuen en ambients molt diversos. Estan molt millor adaptades a les condicions actuals que les molses i les falgueres.

ESTRUCTURAArrel : És subterrània i amb Pèls Radiculars Absorbents. A més de subjectar la planta l’arrel absorbeix aigua i sals minerals.Tija : És una estructura de cel·lulosa. Té la funció de aguantar la planta, enlairar les fulles cap al Sol i connectar les fulles amb les arrels per intercanviar aigua i nutrients.Fulles : Neixen de la tija i de les branques.Tenen clorofil·la que dona el color verd. Fan la fotosíntesi.Presenten dues cares . Anvers i revers. El revers conté uns petits orificis anomenats estomes per in- intercanvien CO2 i O2 amb l’exterior.

REPRODUCCIÓA partir de la flor es forma la llavor. La llavor és una estructura que no necessita aigua, pot esperar condicions favorables per germinar i donar una planta nova.

La llavor està formada per l’embrió i una coberta que l’envolta i de la que l’embrió s’alimentarà quan germini.Quan germina l’embrió es trenquen les cobertes i comencen a créixer les fulles i la nova planta s’alimenrta de les substàncies nutritives de la llavor fins que apareguin les arrels.

CLASSIFICACIÓ

6.1 GIMNOSPERMESInclou unes 800 espècies. Les Gimnospermes són les fanerògames més antigues.Hi han:Les Coníferes Inclou pins, avets i cedres.Són de fulla allargades, i tenen els òrgans reproductors a cada branca, no fan flors. Cada organ reproductor te dos parts, la masculina i la femenina. La masculina esta a sota, i amb el vent, el polen s’eleva i entra a un dels dos ovuls femenins.. Els fruits tenen forma de con, la mes comú, la pinya, en els pins.Les Cicadàcies amb forma de palmera. Les fulles són allargades i molt resistents als canvis. Per reproduir-se, les Cicadàcies teuen les cel·lules mascullines mes grans conegudes fins ara, de un 0,2 mil·limetres, hi entren, com en els pins, a uns ovuls situats a derrera les fulles.I les Ginkgoàcies, l’únic representan actual és Ginkgo biloba, que te més de 200 milions d’anys. Es un Arbre xinès emparentat amb els xiprers. Es de fulla caduca i és l’unica especie de les Ginkgoacies que existeix, la Ginkgo biloba. Es un arbre dels més antics, desde l’epoca dels dinosaures. Son fulles de formacions simples, i la forma de reproducció és la més antiga. Les fulles superiors del arbre tenen uns fruits amb les cèl·lules masculines ja madures. Més o menys, quan el arbre té 30 anys, l’arbre femení crea uns “ous” que tenen moltes cèl·lules femenines apunt de ser fecundades per el polen, de un arbre mascle. Sempre té que haver un arbre mascle, i l’altre femení

Les CONÍFERES, CICADÀCIES i GINKGOÀCIES són plantes que presenten sempre fulles protegides per cutícula.Són de fulla perenne però les fulles vellles van caient la terra al llarg de l’any.

6.2 ANGIOSPERMESInclou unes 260.000 espécies, i és tracta de la majoria del món, ja que estan desde alguns arbres, arbustos i la majoria de herba. Són les més evoluciondes i adaptades, i també inclou les palmeres, cereals i plantes enfiladisses.Es caracteritzen per que les llavors están protegides per un fruit normalment es fan servir com a comestible. Les flors són vistoses.Les classifiquem segons el nombre de cotilèdons que te la llavor, que són de lo que s’alimentara la planta quan creixi. Les Gimnospermes no en tenen.

Monocotiledòneas: Les monocotelidòneas tenen els nervis de les fulles paralels entre ells, i la tija es més flexible i poc gruixuda. Les flors són de 3 pètals o multiples de 3 amés les arrels són més perpendiculars al terra.Dicotelidoneas: Les dicotelidòneas tenen les fulles amb els nervis fent ramificacions, i la tija és gruixuda i turgent. Les flors són de 4 o 5 pètals o multiples, i les arrels són més gruixudes i es diverfiquen més.

BG6 Pau, Max, David

UTILITATS: -La construcció és l’art o la tècnica de construir: “fer, formar (alguna cosa) ajuntant les seves parts constituents segons una ordenació, segons un pla determinat, edificar, bastir”.

Ho podem fer de diferents formes i combinacions per aconseguir crear diferents tipus d’estructures (cases, vaixells etc.), fent servir materials Construcció

diversos: Tant d’origen vegetal com la fusta, la canya, la palla, fang, maons, paper, i fins hi tot amb corda i quatre pals.

Història de la construccióDes de fa milions d’anys, és a dir, des de la prehistòria, l’ésser humà ha buscat materials per construir i fabricar edificacions, estris etc.Ja en els campaments paleolítics, els habitants d’aquell moment vivien en coves i també en cabanes fetes de pals, cordes i pells d’animals. Els materials d’origen vegetal –fusta, fulles, fibres vegetals-, estaven a l’abast de tothom i era fàcil de treballar amb ells.A mida que l’home evolucionava, descobreix altres materials més resistents, i amb més durabilitat per aixecar edificacions més sofisticades, piràmides, temples, palaus, amfiteatres, teatres, circs etc.

Així es combinen els materials d’origen vegetal amb els materials d’origen mineral, la pedra, el fang. S’elaboren cabanes fetes d’argila, bigues de fusta, teulades de branques i fang, recobriments d’argila, toves etc.Totes aquestes construccions es feien per complir uns requisits i unes comoditats: cases per viure-hi, monuments funeraris per enterrar a la gent que es mereixia un cert respecte, circs i amfiteatres per distreure a la població...Els avenços tècnics de l’arquitectura mica a mica faciliten la construcció de edificis i monuments fets amb grans roques.Cal destacar també l’ús de la fusta i d’altres materials vegetals per la construcció nàutica. Quan l’ésser humà es va començar a desplaçar per rius, mars i llacs, va ser indispensable la construcció de vaixells i barques. Es feien servir per viatjar, per pescar, per intercanviar mercaderies i com a mitjà per a conquerir altres territoris.

Materials vegetals utilitzats per la construcció

El material vegetal més important i a la vegada el més utilitzat per la construcció d’habitatges i vaixells ha sigut la fusta. També s’utilitzaven altres materials com la palla, la canya, i les fibres vegetals, cotó, lli, cànem.Però, per que es feien servir aquests materials?Doncs per què són materials a l’abast de tothom, és matèria primera i a més no ha de passar per cap tractament artificial.N’hi ha de diferents:

La canya com a material de construccióLa canya o el bambú és un material utilitzat des de l’antiguitat per la construcció. La canya és una de les plantes que creix més ràpid del món, i per això sempre n’hi ha agut en abundància. És un material flexible, lleuger i es fan servir per una gran varietat de construccions:

· Fonaments: Els fonaments de bambú s’utilitzen en la construcció de cases més econòmiques. No duren més de tres anys, a menys que siguin sotmeses a un tractament amb productes químics. Els fonaments es solen construir de fusta més resistent.

· Portes i finestres: Els marcs de portes i finestres, es poden construir amb fusta de canya de bambú. Les portes, es poden elaborar entrelligant unes canyes amb unes altres, i posant-les sobre d’una estructura també feta de bambú.

· Sostres: Quan es construeix un sostre de bambú, s’ha de tenir en compte el pes de la coberta feta de canya, fusta, pinassa que anirà sobre la capa de bambú.

· També es construeixen estructures, canals, desaigües etc.FustaLa fusta és un material dur i resistent que s’obté a partir de la transformació de l’arbre. Un arbre és una planta perenne i d’estructura llenyosa, formada per un tronc principal que sosté el brancatge i les fulles. Les arrels subjecten l’arbre al terra. Els arbres poden ser:

- Latifolis: les seves fulles són amples, com el plàtan, el roure..

- Coníferes: les fulles que el formen tenen forma d’agulla, com els pins i els avets.

- Palmeres: són els vegetals amb les fulles més grosses

Les parets de les cèl·lules del tronc contenen cel·lulosa. Aquestes cèl·lules s’uneixen unes amb les altres amb una mena de ciment anomenat lignina, d’on prové la fusta.La fusta és una matèria primera i un recurs forestal disponible, que s’ha utilitzat des de fa molt de temps per a la construcció d’habitatges, vaixells i molts objectes que han format i formen part de la vida quotidiana de l’home (mobles, estris, eines...).Fusta i construccióLa fusta té unes propietats físiques i mecàniques que la fan idònia per a la construcció.Propietats de la fustaLes propietats de la fusta utilitzada per la construcció depenen del tipus d’arbre del que provenen.

- Angiospermes: són arbres caducifolis (roure, om, castanyer..); d’aquests arbres n’extraiem fusta dura i més resistent.

- Gimnospermes: aquesta fusta prové d’arbres perennes i de creixement ràpid, com el pi, l’avet, el xiprer. Són fustes més toves.

Propietats mecàniquesLa fustaés un material heterogeni, i es pot dir que és l’únic material de construcció que té com origen un ésser viu: la

resistència, duresa, flexibilitat, rigidesa i possibilitat de ser treballada i transformada han fet de la fusta un material molt important per a la construcció i fabricació de molts tipus d’eines. Aquest material es pot fer servir directament – tronc i branques per construir cabanes -, o després de passar per processos industrials de transformació ( serrat, secat, envernissats, aglomerats, etc. ), i així obtenim diferents mides i formes de fusta: bigues, taules, taulers, xapes, llistons, etc.

Altres materials vegetals per a la construcció - Suro: material que s’obté de l’alzina surera. S’ha fet servir per a la construcció des de l’antiguitat per la seva capacitat d’aïllament (en forma de teules).

- Fibres vegetals: el cotó i el lli per la construcció nàutica; l’espart, el bambú, la palla, el cànem són exemples de diferents materials fets servir per les diferents civilitzacions en la fabricació i construcció de cordes i teixits.

Aliments :

Els vegetals són una font d’alimentació bàsica i imprescindible. Proporcionen vitamines, hidrats de carboni i també certes proteïnes. Podríem dir que la principal funció dels vegetals és la de l’alimentació.

Dels vegetals es poden utilitzar qualsevol de les seves parts: L’arrel, la tija, les fulles, els fruits i també les flors.Hi ha molts vegetals que es poden menjar crus, sobretot la fruita i d’altres que es fan cuinats de totes les maneres, bullits, fregits, al forn, etc. Moltes vegades perden part de les seves propietats alimentàries al coure’s.

Hi ha diferents maneres d’anomenar els animals o persones que s’alimenten de vegetals.Els principals són els vegetarians ( pels humans ) i els herbívors ( pels animals) :

-Herbívors: dins d’aquests hi ha els remugadors que amb un estómac especial digereixen els vegetals dels quals s’alimenten exclusivament.

-Vegetarians: Inclou la pràctica de dietes basades en vegetals. Dins d’aquests estan els vegans que no inclouen a la seva dieta absolutament cap aliment que no sigui d’origen vegetal.

Parlem d’omnívors quan l’animal s’alimenta tant de vegetals com de proteïnes animals.

Les plantes medicinals:

Una planta medicinal o herba medicinal és qualsevol vegetal que contingui en qualsevol part de la seva estructura, alguna substància amb activitat farmacològica que es pugui utilitzar amb fins terapèutics o que es pugui fer servir com a prototip per a sintetitzar nous fàrmacs.

Hi ha molts remeis ( la majoria cassolans o infusions ) que es sintetitzen a partir de molts vegetals, com ara:

-Abatzer: Cura diabetis i talla múltiples tipus de diarrees.-Angèlica: Va bé per activar la circulació.-Aloe vera: Tanca i refresca cremades i es fan infusions per al mal de panxa.-Cammamil·la: Es fan infusions per al mal de panxa i va bé per fer el cabell més clar.-Eucaliptus: Va bé per als refredats.-Espígol: Les seves infusions van bé per a la digestió i es fan cremes per a fer massatges.

Els remeis de les plantes medicinals es poden preparar de moltes maneres:

-Infusió: Escalfar aigua i afegir la part de la planta necessària en el primer bull. Tot seguit s'aparta del foc, es tapa i es deixa reposar uns minuts. La infusió una vegada feta no ha de bullir. Se sol preparar amb les parts joves de la planta, com a fulles, flor i llavors.

-Decocció: Procés pel qual la planta es bull en aigua durant un període de temps determinat. S'usa aquest procediment amb les parts més dures, com a escorça, fulles coriàcies, arrels i tiges.-Reducció: Si la cocció es du a terme durant més de 20 minuts, es produeix la reducció. S'empra per a principis actius que resisteixen la calor i dels que es necessita, per la seua escassa proporció, una major concentració.

-Maceració: Consisteix a deixar reposar les plantes en aigua freda durant algunes hores. Serveix per a extraure principis actius inestables enfront de la calor però soluble en aigua.

-Tintura o vins medicinals: És la maceració feta en alcohol i normalment porta una part de la planta per cinc d'alcohol. S'usa si els principis actius no es dissolen bé en aigua o són de sabor desagradable, emprant-se generalment planta seca. Són molt coneguts els vins de quina o l'aiguardent d'aranyoner (patxaran).

-Xarops: Són dissolucions de sucre en aigua a què després se'ls afegeix la planta.

-Suc: directament es trituren les plantes fresques i després es tamissa el líquid.

-Olis medicinals: Igual que l'alcohol, l'oli és un altre dels dissolvents més usats. De fet hi ha certes plantes que transfereixen millor els seus principis actius a l'oli. Són els més utilitzats per a ús extern ( fregues, massatges o untes).

-Cataplasmes o compreses: Es fan bullint la planta o sotmetent-la a l'acció de l'aigua. Les plantes bullides s'emboliquen en draps prims que se situen sobre la zona a tractar.

-Bafs: Es preparen amb herbes aromàtiques, les quals es bullen en aigua. El vapor que es desprèn del recipient una vegada retirat aquest del foc, és el que ha de ser inhalat.

Perfums i plantes aromàtiques:Les plantes aromàtiques no constitueixen cap grup botànic, són plantes de famílies molt diverses com ara labiades, compostes o umbilíferes. Les plantes aromàtiques tenen diversos usos ( medicinals, culinaris i també com a components de perfums, colònies i insecticides ).La indústria de la perfumeria absorbeix el 30% de la producció mundial de plantes d’essències.

Una de les plantes que més s’utilitza a la perfumeria és l’espígol ja que és molt aromàtica.

La destil·lació permet obtenir olis essencials que contenen, concentrats, els principis actius de les plantes i els seus aromes. L’ús d’aquests olis essencials s’anomena aromateràpia. Les diferents olors de les plantes generen estats emocionals i físics.El perfum de les plantes aromàtiques es pot fer servir per l’elaboració de colònia, per fer bossetes per aromatitzar armaris o roba i també per extreure els olis essencials de l’aromateràpia.

Les flors mereixerien tot un capítol dins l’àmbit dels perfums i les colònies ja que és dels seus pètals d’on s’extreuen les essències més importants. Flors com la rosa, el gessamí, la tarongina o la violeta donen lloc a molts perfums, sobretot femenins.Pels perfums masculins s’utilitzen més plantes aromàtiques o arbustos com l’enebre, el té verd o el mateix espígol.

Combustible:

Les plantes són l’origen de moltes fonts d’energia renovable. Entre les més important estan:

- Llenya, provinent dels arbres, la llenya ha servit des del principi de la humanitat com a combustible per fer foc tant per calentar-se com per cuinar. Encara podem trobar cuines i estufes de llenya.

- Carbó vegetal, el seu poder calorífic és molt més gran que el de la llenya; per això s’ha utilitzat des dels temps antics i es fabrica mitjançant carboneres. Es produeix per escalfament de fusta i d’altres residus vegetals en altes temperatures i en absència d’aire. Es produeix un material combustible sòlid, fràgil i porós amb un alt contingut en carboni.

- Biomassa, es tracta d'aquella energia que som capaços d'extreure tant de les plantes com de la resta de la matèria orgànica. A més de la llenya, les plantes ens proporcionen combustible molt semblant al gas-oil que podem utilitzar en els cotxes (biodièsel), alcohol que també serveix com a combustible (bioalcohol) i gas que es crema tant a les calderes de calefacció coma les que produeixen electricitat (biogás). Si considerem totes les formes d'ús de la biomassa, es desprèn que és la font d'energia que més es consumeix al món després del petroli. Això és una esperança per aconseguir un combustible ecològic i alternatiu a la benzina per als nostres cotxes.

Decoració:

És evident que el món vegetal s’utilitza molt en decoració, sobretot de festivitats i celebracions.Les flors s’utilitzen per fer rams per decorar les llars o els llocs on es celebren bodes, batejos, simples festes o per que les persones també es decorin amb diademes de flors, o rams de núvia.Les flors assecades poden configurar quadres per embellir les parets d’una casa.La mort també es decora ja que les corones de flors fan més bonics els cementiris i els enterraments.Els arbres i arbustos també serveixen per decorar, en aquest cas els jardins o les tanques de moltes cases. La jardineria es dedica a moldejar aquestes plantes de manera que quedin ben retallades i amb formes que facin un bonic jardí.També hi ha plantes especials que es fan servir per decorar festes determinades, per exemple, l’avet que decora moltíssimes llars del món durant el Nadal, així com el vesc.Finalment, hi ha vegetals que decoren bb encara que també es poden menjar, però que fan el plat més agradable a la vista com el julivert, la menta o els pètals de les flors.

Curiositats:

Podem trobar molts fets curiosos al món vegetal, per exemple:

- Hi ha un arbre anomenat Drago que pot mesurar 25 metres d’alt i 2,3 de diàmetre. A les Illes Canàries hi ha alguns de 800 i 1000 anys d’antiguitat.- Les flors d’alzina no fan olor.- Els fruits dels beladres són molt tòxics i poden arribar a matar les persones.- Hi ha plantes amb les quals s’efectuen supersticions, com l’ortiga que ficada a l’orina del malalt predeia la seva mort si s’assecava i la seva recuperació si es mantenia verda; o el vesc sota el qual si els amants es feien un petó es mantindrien units tota la vida; o la verbena a laqual se li atribueixen moltes propietats màgiques. La rosa de Jericó diuen que s’obre el dia del part de l’embarassada que la cuidi.- Hi ha uns cactus a l’Àfrica que han adoptat la forma d’una pedra per no ser ingerits pels animals. Es diuen Lithos, pedres vives o cactus pedra i fan unes floretes similars a les margarides.- La Posidonia és una planta marina del mar Mediterrani i del Sur d’Austràlia que cobreix el fons marí com si fos un prat. A les Illes Balears en van trobar una de 8 km de llarg amb el que és l’ésser viu més gran del planeta. Dona uns fruits anomenats “olives de mar”.- A les selves de Sumatra i Borneo hi ha una flor gegantina que li diuen la “flor cadàver” perquè fa una forta olor a carn en descomposició.

- Hi ha plantes dites carnívores perquè digereixen insectes, per exemple, la Dionaea atrapamosques que es tanca al voltant de l’insecte i se’l menja.

PREGUNTESBG1 Ània, Serena, Joel

-Explica com va ser l'evolució de les plantes, com es diu la teoria que demostra com es va formar la cèl·lula vegetal?

1· En quants períodes es divideix l’evolució?a) 7b)24c) 3

2· Quin es l’ordre correcte?a)Terciari mitjà, Devonià Tardà, Silurià , Ordovicià , Triàssic , Devoniàb)Ordovicià, Silurià , Devonià , Devonià Tardà, Triàssic , Terciari mitjàc) Devonià Tardà, Devonià , Silurià , Ordovicià, Triàssic , Terciari mitjà

3·L'evolució de les algues les porta a desenvolupar...a)Els primers fongsb)Les primers herbesc)Les primeres fullesd) Les floridures

BG2 Victor, Agnès, Lluna Pregunta test:

a) Les fulles de les gimnospermes tenen nervacions ramificades.b) Les fulles de les angiospermes tenen nervacions paral·leles.c) El limbe és la part de la fulla especialitzada en la fotosíntesi i intercanvi de gasos.d) Cap de les anteriors és certa.

Pregunta normal:-Esmenta les parts de la flor (No és necessari explicar-les):-Quina és la part de la flor d’on surt el fruit?-Quin és el nom de l’aparell reproductor masculí de la flor?

Pregunta llarga:Quines son les tres parts principals de la planta? Descriu i explica la funció de cadascuna

BG3 Alba, Laia i Júlia

1. Gràcies a que és possible la reproducció sexual dels vegetals?

2. Fes un dibuix del cicle de la reproducció de la planta:

3.a) Els tropismes determinen un aspecte de la planta que tindrà durant tota la vida, i es desperten amb estímuls com la temperatura o la llum i les nàsties determinen un aspecte efímer amb estímuls com ara la llum o la gravetatb) Els tropismes determinen un aspecte de la planta que tindrà durant tota la vida i es desperten amb estímuls com la gravetat o el contacte i les nàsties determinen un aspecte efímers amb estímuls com ara la temperatura o la humitat.c) Els tropismes determinen un aspecte efímer de la planta, i es desperten amb estímuls com ara el contate o la temperatura , i les nàsties determinen un aspecte que tindrà durant tota la vida amb estímuls com ara la gravetat o la llum.d) Cap d’aquestes es certa.

4. Què és la fotosíntesis? Explica

BG3 Alba, Júlia, Laia O

1. Gràcies a que es possible la reproducció sexual dels vegetals?2. Fes un dibuix del cicle de la reproducció de les plantes:3.

a) Els tropismes determinen un aspecte de la planta que tindrà durant tota la vida i es desperten amb estímuls com ara com la temperatura o la llum i les nàsties un aspecte efímers amb estímuls com ara la gravetat o la llum.

b) Els tropismes determinen un aspecte de la planta que tindrà durant tota la vida.c) Els tropismes determinen un aspecte efímer de la planta i es desperten amb estímuls com ara el

contacte o la temperatura i les nàsties determinen un aspecte que tindrà durant tota la vida amb estímuls com ara la gravetat o la llum.

d) Cap d’aquestes es certa.

4. Que es la fotosíntesi?¿ Explica en que consisteix, on es du a terme, que es necessita, posa-hi una fórmula:

5. a) La respiració vegetal es un procés que duen a terme els vegetals al nucli per degradar glucosa i

aconseguir ATPb) la respiració vegetal es un procés que duen a terme els vegetals i tot els éssers que tenen

clorofil·la als ribosomes per degradar hidrats de carboni i aconseguir ATP.c) La respiració vegetals es un procés que duen a terme els vegetals al mitocondri per degradar

glucosa i aconseguir energia.d) La respiració vegetal es un procés que duen a terme els vegetals als ribosomes per degradar

glucosa i aconseguir energia.

BG4 Helena, Vadim, Màrius1- quines diferencies hi han entre les molses i les falgueres?2- Digues perquè que les falgueres necessiten viure en llocs humits: 3-Com es reprodueixen les criptogràmes?a) Sexualment, a traves de gàmates mascullins i femamnins.b) Asexualment, a traves d’espores.c) de les dues formes.4-De que està format el megetòfit?5-Dibuixa les parts de la falguera:

BG5 Marc, Jackson i ArnauPreguntes:1-Que són els cotelídons:2-Quins tipus de gimnospermes hi ha?a) Coníferes, monocotiledons i Ginkoàciesb) Coníferes, cicadàcies i Ginkoàciesc) Cicadàcies, dicotelidoneas i Ginkoaciesd) Coníferes, dicotelias i Ginkoàcies

3- Explica las diferències entre les monocotiledoneas i les dicotiledoneas:

4- Les…............. tenen els nervis de les fulles amb ramificacions i la tija es més turgent, ja que són ….....

5- Dibuixa les diferencies entre una planta dicotelidonea i una monocotelidonea.

BG6 Pau, Max, David 1- Test1-La fusta es classifica en:a)D’arbres angioespermes o gimnospermes b)Arbustos i herbes

c)Mamifers i aus

2-Les plantes medicinals.a)Les plantes medicinals constitueixen un grup botànic molt gran.b)Les plantes medicinals només poden ser labiades, compostes o umbilíferes.c)Cap de les anteriors és certa.

2-Explica per què s’utilitza la fusta com a material de construcció:3-Perquè el Lithos o cactus pedra han adoptat forma de pedres? Explica perquè creus que ho han fet.4- Anomena 4 plantes medicinals i 2 aromàtiques:5- Anomèna 3 maneres de preparar les plantes medicinals: