Escola Pablo Picasso25è Aniversari

R E V ISTA ESP E C I A L • F EB R E R d e 2 0 1 0 • E d i t a A j un t a m e n t d e B a r b e r à d e l Va l l è s

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so2

Edita: Ajuntament de Barberà del Vallès

Disseny i impressió: Creacions Gràfiques Canigó, s.l. - Tel. 93 229 23 60

Dipòsit Legal: B-47845-2009 • Tiratge: 2.000 exemplars

Suplement MunicipalExemplars de distribució gratuïta

C arta de l'a lca ldessa . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 3

U N A MIC A D'HIST Ò RIAUna mica d'història de l'Escola Pablo Picasso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 4Recuerdos de los inicios del Coleg io Público Pablo Picasso (A MPA) . . . . . . . . . . 5Records d'una mestra . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 5

LA CEL·LEBRA C I Ó Inauguració del 25è aniversari . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 6Tu sí que va ls, Picasso! . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 7Ta llers Picassians de C icle Infantil . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Ta llers Picassians de Primària . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 8Sombra aquí y sombra a llá . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9Sopar de mestres . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 9

ELS PR O PERS 25 A N YSProjecte sòcio-emociona l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 10Padrins i fillols . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 11El concert de N ada l . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12Aprenent anglès a l Picasso . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 12

REC O RDS I F O T O SQ uins bons records . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Entrevistem a la M O N TSE . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 13Fotos i més fotos . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 14-15Agra ïments . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . . 15

Índex

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so3

Feliç 25è aniversariFa un temps, vaig assistir en un acte de l’escola Pablo Picasso i una senyora d’edatavançada va llegir uns poemes que ella mateixa havia fet i, en acabar, m’hi vaig apro-par per felicitar-la i em va comentar que estava molt contenta. Vaig pensar que era perhaver pujat a l’escenari a explicar els seus sentiments, però em digué que ho estavaperquè veia com tots els nens i nenes de la ciutat anaven a l’escola cada dia peraprendre moltes coses; m’explicà que ella mai no havia tingut aquesta oportunitat ique, quan era jove, se sentia molt trista perquè volia escriure i no en sabia, ja que maino va poder anar a l’escola. Quan va ser gran va esforçar-se molt i, per fi, va poder lle-gir i escriure. El dia que va ser capaç de poder llegir un rètol d’una botiga al carrer i en-tendre’l, el cor se li va eixamplar i va plorar d’alegria. La veritat és que mentre m’ho ex-plicava jo també em vaig emocionar, tant per ella com per totes les persones del mónque, encara ara, no tenen la possibilitat d’estudiar regularment en una escola.

Aquesta anècdota real, ens ha d’ajudar a prendre consciència de la importància que tél’educació i la formació de les persones. A l’escola s’adquireixen coneixements, peròtambé hàbits i procediments; a l’escola es té cura de la salut alimentària i també es fo-menta l’esport; a l’escola s’aprenen metodologies, però també valors socials de con-

vivència. Evidentment, no és l’únic lloc on se’ns forma com a persones, en tota l’extensió de la paraula. La família, les amistats, lesinstitucions i els mitjans de comunicació també contribuïm a la transmissió d’uns valors que formen la nostra personalitat, i peraixò tots hi posem el nostre granet de sorra. Totes aquestes reflexions ens són difícils d’entendre quan som infants, però conformeanem complint anys, ens adonem que qui ens ha marcat veritablement són la família, les amistats i els i les mestres que han deixatempremta en la nostra vida.

Vull agrair, doncs, a tothom que ha fet possible aquest aniversari: professorat, alumnes, famílies i altres persones que hi han parti-cipat, la seva contribució a millorar la societat, mitjançant la formació de persones.

Al principi he fet esment de l’àvia i els seus poemes, perquè significa l’admiració per l’aprenentatge i el valor de poder anar a l’es-cola, i és per tot això que vull recordar la dedicatòria que va fer el poeta Rafael Alberti, al pintor que dóna nom al vostre centre:

“Dios creó el mundo -dicen-y en el séptimo día,

cuando estaba tranquilo descansando,se sobresaltó y dijo:

He olvidado una cosa:los ojos y la mano de Picasso”.

Serveixi aquest cant a la il·lusió, com un homenatge a l’escola Pablo Picasso, amb el desig que sempre es mantingui encesa laflama de l’admiració per la descoberta.

Feliç 25è aniversari!Ana del Frago Barés

Alcaldessa de Barberà del Vallès

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so4

Empieza la construcción enlos años 80-81. Se inaugurala escuela en marzo del año1982.El colegio se construyó antela necesidad de plazas esco-lares. En aquellos años ha-bía aulas distribuidas en di-ferentes locales del pueblo,antiguos juzgados, oficinasde las piscinas municipalese inclusive en el Ayunta-miento.Se abrió el colegio práctica-mente sin terminar, sobretodo, los patios que parecíantierras de cultivo y que dadosu aspecto hasta hoy les haquedado el nombre de “LosMonegros”.La misma situación de faltade plazas escolares que ha-bía en Barberà, se daba enSabadell, zona de la Romá-nica, como consecuencia deesta situación en el Picassose cogían niños de las dospoblaciones, no existían ni-veles paralelos pues lomismo había 6 clases de Pri-mero que dos de P-4, dos deP-5 y un tercero que era elcurso más alto.Llegaban al colegio me-diante autobuses que pusoel Ayuntamiento y que losrecogían en diferentes pun-tos del pueblo. Había moni-tores que los acompañabane identificaban mediantetarjetas de diferentes colores,según el punto del que pro-cedían.En aquel tiempo no existíanni los profesores de música ode deportes y menos de in-formática. Tampoco habíalos espacios adecuados, lamúsica se impartía directa-mente en las clases. Las cla-ses las realizaban monitoresdependientes de una inci-piente “Escuela de Música”de Barberà a cuya cabeza es-taba Blai, el compañero en-trañable y dicharachero quetodos conocemos. La gimna-

sia la impartían monitoresdependientes del Patronatode Deportes de Barberà, mo-nitores como Encarna yPepe, más conocidos y quetan entrañables recuerdosde ellos se guarda en el Pi-casso.Las clases las impartían enlas pistas cuando el tiempolo permitía o en un aulagrande adecuada para ello,“la sala del corcho” llamadoasí por tener el suelo forradode este material.Los niños, no se sabe por quérazón, tenían una idea ex-traña, creían que el profeso-rado vivía en el colegio y queel colegio era del “Manolo”,el conserje, posiblementefuese porque se les decía, tra-tando de concienciarlos queel colegio era de todos y quehabía que cuidarlo no rom-piendo árboles o plantas nitirando cosas al suelo.Fue una época muy enrique-cedora. Había carencias detodo, pero muchas ganas dehacer cosas, de revindicar,de luchar por las mejoras dela enseñanza en todas susvertientes.Las A. A. P. P. y los padres es-taban muy implicados en lavida escolar, eran reivindi-cativos y peleones a vecesincluso confundiendo fun-ciones de padres A. A. P. P. yclaustro, pero con buena vo-luntad y ganas de hacer co-sas como por ejemplo la so-ciabilización de librosusados para atender las ne-cesidades de alumnos condificultades para comprar-los.En las diferentes fiestas, so-bretodo en Carnaval, lostrajes o disfraces se hacíanpor motivos y por aulas to-dos iguales, no había distin-ciones según el poder adqui-sitivo de las familias, y todala comunidad educativa co-laboraba en su confección.

Cuando los alumnos llega-ron a séptimo y a octavo, enel espacio que despuésocupó “Patio de los peque-ños”, había un pequeñohuerto en el que la mitad loplantaba Manolo y la otramitad los alumnos. Era inte-resante que vieran crecer sushabas, ajos, lechugas y otrashortalizas de temporada deforma que rompían con la

idea de que lo que sus pa-dres llevan a casa crece enlas paradas del mercado.

Quins bons records!!! Oi????D'ençà d'això, el Picasso hapassat per diferents moments:obres, alumnes, mestres, pa-res/mares, festes, sortides...Fins a arribar a aquest any enel que l'escola celebra el 25èaniversari.

Una mica d’història Una mica d’història de l’Escola Pablo Picasso

Per això,

MOLTES GRÀCIES

a totes les persones

que heu participat de la festa

i d'aquests 25 anys!!!!!!

1973. Terrenys futura escola Pablo Picasso

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so5

Las necesidades de la escuela en 1980nos llevan a reivindicar una escuelapública, laica, gratuita, etc…En la zona donde está ubicada la EscuelaPablo Picasso era impensable conseguirla escolarización de todos los niños yaque los colegios que existían estaban ma-sificados.Los ayuntamientos de Sabadell y Bar-berà recogieron en parte las reivindica-ciones de los padres de alumnos y hayque reconocer que fue un gran aciertola construcción del colegio en esta ubi-cación. El tiempo ha dado la razón a losque apoyábamos este emplazamiento.Es necesario reconocer la labor que hicie-ron los concejales de cultura Sr. Roda y Sr.Álvarez de Barberà y Sabadell respectiva-mente. Con una dedicación admirableporque había que convencer y contentara todos. Recordamos con satisfacción lasreuniones que celebrábamos hasta quese decidió la construcción del mismo. El Ayuntamiento a través del Sr. Rodabuscó la forma de conseguir los terre-nos, y la inauguración del Pablo Pi-casso fue un hecho. Se celebró unafiesta organizada, por los Profesores yla A.P.A. que entonces se denominabaAsociación de Padres, recién fundadapara los cuales nuestra mayor conside-ración y reconocimiento a su labor. Sa-ludamos a todos los Profesores y a las

Juntas que han trabajado para conse-guir los objetivos hasta hoy logrados.Es digno mencionar en estas palabrasque ex alumnos del Pablo Picasso en unalto porcentaje recibieron una buenaformación que les sirvió para iniciar es-tudios superiores y que actualmente es-tán ejerciendo en las diferentes áreas dela sociedad, de lo cual estamos todosmuy satisfechos.Somos un grupo numeroso de padres quecolaboramos en la fundación de la A.P.A.del Colegio Público Pablo Picasso, apor-tando nuestra experiencia en el funcio-namiento de las asociaciones y promo-viendo nuestras inquietudes y, que porley de vida ya no podemos pertenecer ala A.M.P.A, pero si que animamos a losProfesores y a los Padres de Alumnos areivindicar y conseguir estos objetivos:• La escolarización gratuita de 0 a 18

años dentro de la red pública. La plenagratuidad de la enseñanza en los nive-les obligatorios, incluyendo las activi-dades complementarias y extraescola-res, los libros y el material escolar, y losservicios de comedor y transporte.Propugna la generalización y sufi-ciencia de oferta de puestos escolarespúblicos y gratuitos en los niveles noobligatorios.

• Una escuela democrática y participa-tiva, gestionada democráticamente con

intervenciones, así como el control delos demás sectores afectados por la edu-cación.

• Una escuela laica, donde el adoctri-namiento esté totalmente desterrado,y en particular la educación finan-ciada con fondos públicos.

• Que los alumnos reciban una educa-ción humanista y científica, de altacalidad, orientada al pleno desarrollode su personalidad y al fomento dehábitos intelectuales y de trabajo, ydel espíritu crítico.

• Que la actividad educativa forme enel respeto de los derechos y libertadesfundamentales, en los valores de pazy solidaridad y en el ejercicio de la to-lerancia y la libertad.

• Una educación que capacite para elejercicio de una profesión o para lacontinuación de estudios superiores,el disfrute del ocio, y facilite la inser-ción social y laborar que establecenuestra Constitución.

• Que en el marco de una programacióngeneral de la enseñanza para todo elterritorio español, la educación seaplanificada, gestionada y controladapor las comunidades autónomas con-forme establece la Constitución y el de-sarrollo de los estatutos de autonomía.

• Una escuela alegre y divertida paranuestros hijos e hijas.

Fa una setmana la Montse em va co-mentar, que per la inaguració del 25èaniversari, podria fer un petit escrit, ex-plicant la trajectòria de l'escola, perquèsóc la mestra que porta viscuts els 25anys del Picasso.Si us dic la veritat, no em va sobtar, peròem feia una mica de mandra…Aquellmateix dia em vaig trobar un noi, unexalumne, que em va dir:

- Hola Montse!- Te’n recordes de mi?- ….I tant que me'n recordava!!

Vam estar parlant una estona recordantaquells anys, té ara 29 i feia ja 15 que ha-via acabat l'escola.Aquest fet, em va fer pensar, i vaig deci-dir, que sí hauria d'explicar una mica elque penso, el que sento, el que he viscut,durant aquest quart de segle d'història.Començaré dient que fa 25 anys, vaigarribar a Barberà, llavors Santa Maria deBarberà…

Buscava una escola quees deia Pau Picasso. La gent del poble no laconexia.

Em va estranyar, més tard, ho vaig en-tendre…Estava al final, final del poble, després depassar camps i camps, al costat de Saba-dell.Al trobar-la, vaig pensar:- És una escola nova, maca…però sensemuntar…Així que “manos a la obra”…Els Mestres,juntament amb els pares i mares, nens inenes, conserge, serveis i institucions, ensvam posar a treballar de valent, per anarconstruïnt amb il·lusió, el que avui és lanostra escola.25 anys donen per a molt; hem compar-tit moments molt entranyables.Hem vist crèixer als nostres nens i nenes,avui homes i dones...Han passat molts alumnes, molts mes-tres, moltes persones, moltes famílies…Que encara que ja no hi són amb nosal-tres, estan aquí perquè han contribuït a

que l'escola sigui el que és; han format iformen part d'aquesta comunitat educa-tiva que es diu el CEIP Pablo Picasso,abans Pau Picasso i sempre el Picasso.A tots i totes els hi hem de dir gràcies, grà-cies…i gràcies per treballar i estimar lanostra escola.Sabem, que en un raconet del vostre cor,“vola” el colom del Picasso.I ara, a tirar endavant…Comença una altra etapa, un altre reco-rregut de 50 o 75 o més anys… però sem-pre, sense oblidar aquell esperit d'il·lusió,treball i estimación d'aquell 1 de setem-bre del 1982.Endavant nens i nenes, mestres, mares ipares!!!

MONTSE GARCIA

Recuerdos de los inicios del Colegio (A.M.P.A)

Records d’una mestra

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so6

La celebració

Per fi ha arribat!!! L’escola Pablo Picasso ja té 25 anys!!! Podríemdir que té l'edat perfecta no?? (ni molt jove nimolt gran)Per aquest motiu, durant tot el curs 2007-08l'escola ha viscut una festa molt intensa plenade records i dies senyalats.Primer de tot, ens vam posar ben macos perfer-nos una foto, però no una foto qualsevol.La foto més gran que podeu imaginar amb totsels alumnes de l'escola (de P3 a 6è) formant un25 enorme!!!! Vam passar una mica de fred però el resultatva ser increïble!!!

Després vam celebrar la inauguració pròpiament dita, amb totsels membres de la comunitat educativa (pares/mares, mestres,alumnes) i l'alcaldessa de Barberà del Vallès, Ana del Frago.Vam donar els premis dels logos del 25è aniversari i vam pre-sentar a tothom la pancarta i la placa commemorativa de lafesta.

I després de tot això... esmorzar a càrrec de l'AMPA i FESTA!!!!!!

Si voleu veure més fotos, vídeos, etc. de la inauguració del 25è aniversari i de tota la festa

podeu visitar la web: http://25aniversari.blogspot.com

Inauguració del 25è aniversari

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so7

Febrer de 2008. La comissió del 25èaniversari es va reunir amb la direc-tora de l'escola per plantejar els contin-guts de la 'setmana vint-i-cinquè'. Vo-líem trobar una temàtica que motivés,no només als alumnes, sinó a tota lacomunitat educativa. Desprès de diver-ses propostes, ens va venir al cap elprograma “Tu sí que vals” de Telecincocom a tema que estava al 'candelero',al boca-boca dels nens, en els darrersdies. Per què no aprofitar l'empentamediàtica d'aquest programa com aeix motivador i vertebrador del 25èaniversari? Seria una oportunitatúnica per incentivar la col·laboraciódels alumnes, per obrir les portes a l'es-cola i compartir amb la resta dels com-panys les habilitats més amagadesque, com a artistes, d'una manera od'una altra, tots tenim. Nom? “TU SÍQUE VALS, PICASSO!”. No vàrem dei-xar córrer ni un minut: mans a l'obra!!!Com ho faríem? Obriríem un períoded'inscripció, portaríem a terme un 'càs-ting' amb el corresponent jurat (mem-bres de la comissió, 'Risto inclòs') quevaloraria, controlaria i reconduiria lespropostes dels participats. Finalment, ala 'setmana 25è', es duria a terme l'es-pectacle final davant de les famílies i laresta de nens.Semblava, no era, un procés gens fàcil:tot un repte. No obstant això, no ensfeia gens de por. Tot el contrari, ens do-nava força, il·lusió, per seguir enda-vant i gaudir de tot el procés. Il·lusióque, a jutjar per l'enorme allau de pro-

postes, es va contagiar massivament:més de 80 persones apuntades al“càsting”. Nens, nenes, mares, besà-vies, mestres, etc. van venir al primercàsting per tal de fer la seva propostad'actuació: les propostes van serd'allò més variades i sorprenents.Després de valorar les propostes i ferels reajustaments adients, la ma-quinària “Tu sí que vals” es va posaren marxa: un segon “càsting” fou ne-cessari per tal de veure l'evolució deles actuacions i, finalment, l'assaig fi-nal ens va assegurar que totes les peçesdel 'show final' encaixessin i oferissinun espectacle únic. A mesura que s'apropava el 'gran dia',el clima a l'escola era més i més efer-vescent: nervis, assajos a l'hora delpati, preguntes entre classe i classe i uncompte enrere que anava a tota veloci-tat. Decorats, convidats, música, ves-tuari, orde d'actuacions, show eurovi-siu sorpresa, diplomes i un llargetcètera que va culminar, tal i com es-tava programat, el dia 14 de juny a les10 hores. Un gran pastís de nata i xocolata, Pi-casso XXL (pel tamany i pel volum d'ho-res de feina que va suposar), va donar eltret de sortida de la 'setmana 25è'. Des-prés d'una inesperada però sorprenentpluja de confeti, l'espectacle, retrasmèsper 25èTV, va començar. El moment vaser presidit, a banda de tots els fami-liars, mestres i alumnes de l'escola, perl'Alcaldessa de Barberà del Vallès, Anadel Frago; la Cap de la secció d'educació

de l'Ajuntament, Neus Noguera; la ins-pectora del Departament d'Educació,Assumpció Serrano; i 'el Ramón' (direc-tor de l’Escola Miquel Martí i Pol). El resultat va ser tot un èxit d'audiència(25% de share) gràcies a un sorprenenti eclèctic ventall d'actuacions que novan deixar ningú indiferent: 'bulerías',harmònica, poesies intergeneracio-nals, Ratolins (mares i fills) llaminers,ritmes mónica-europeus, 'lollipops' demaduixa, Rock-n-roll amb patinetinclòs, cantant enamorada, lloro i reique explicant acudits, gimnàstica rít-mica, rap dragon ball, dansa del ven-tre, coreografies pop, solistes del país“Nunca jamás”, trio-performanceQueen, flautes titàniques i una guita-rra eurovisiva que, amb el seus can-tants proclamant l'himne “perrea, pe-rrea”, va aixecar el Picasso sencer i elva fer ballar els mítics pasos “Breakin-dans, Crusaíto, Maikelyakson i Robo-cop”. Algun i alguna culpable/respon-sable del show, camuflats sota la pellde les ballarines Chikichiki (amb els

corresponents tops cenyits i perru-quins), van sorprendre els assistentsamb una coreografia que de ben se-gur quedaran a la memòria i a l'ar-xiu audiovisual de l'escola. Si en aquest 25è aniversari visua-litzàvem i recordàvem momentsmítics del passat de l'escola comara mestres interpretant “Los Ma-nolos” (guitarra-en-mano), setma-nes culturals, o les actuacions es-tel·lars de “Las Miranda”, de bensegur d'aquí uns anys tots recorda-rem (o almenys així ens agradaria)el “Tu sí que vals, Picasso”, comaquell espectacle que va aconseguirapropar a gran part de la comuni-tat educativa gràcies a l'esforç, lail·lusió i els somriures que cadascúde nosaltres vam aportar.

Christián Álvarez Luque

Tu sí que vals, Picasso!

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so8

Al Cicle Infantil des del mes de novem-bre ja vam començar a treballar l'ar-tista Picasso amb tallers de plàstica.

Els infants es dividien en 10 grups i s'inte-rrelacionaven entre ells, és a dir, en unmateix grup hi havia uns 12 nens/es ambedats compreses entre els 3, 4 i 5 anys.Aquesta interrelació creava un am-bient molt ric, on s'ajudaven, col·labo-raven i compartien diferents idees elsuns dels altres.

En els tallers s'utilitzaven diverses tèc-niques plàstiques com: la pintura, elcollage, el model·latge amb plastilina icartró, i la calca amb acetat…

Tallers picassians de Cicle Infantil

Quin quadre!!!!!

Plats picassians

Puntillisme ‘La Nana’

Mòbil picassià

Juguem amb les cares

Collage de Picasso La figura humana

El meu Guernica

En començar a celebrar el 25è aniver-sari de l'Escola i proposar activitats afer, no podia faltar muntar uns tallersde plàstica… Quina millor manera dereflectir el nom de l'escola! Tots els ci-cles estaven entusiasmats amb laidea.Es va començar a treballar al tercertrimestre, a partir de molts dels qua-dres de Picasso vam confeccionar elstallers fent servir totes les tècniquespossibles: collage, tèmpera, volum,trenca-closques…Tots ens vam poder emportar un re-gal, que ens servirà tant per jugarcom a record d'aquests tallers.Ens ho vam passar molt bé i els resul-tats eren sorprenents i divertits... Totauna galeria d'art!

Tallers picassians a Primària

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so9

Per celebrar el nostre 25è aniversarivam fer moltes activitats a l'escola. Una de les més divertides va ser lasessió de maquillatge que vam fer

a final de curs… Ens ho vam pas-sar genial!!Tots hi van participar, des delsmés menuts fins als més grans.

Sombra aquí y sombra allá

La celebració del 25è aniversari va comptar amb l'organització d'un sopard'antics i nous mestres de l’Escola Pablo Picasso.

Sopar de mestres

Quantes coses vam recordar!!!!... Una imatge val més que mil paraules

Vam comptar amb l’actuació deLAS MIRANDAS ex-alumnes de l’escola

Va ser una nit amb molta gresca, tothom es va animar a ballar

Per molts anys que passin l'escola continuarà estant a la nostra memòria… com aquesta foto que perpetua aquest inolvidable moment

Dolça va ser la festa on vells amics es van poder retrobar...

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so10

El projecte que es va començar a dur aterme a l'escola durant el curs 2005-2006, va ser reconegut pel Departa-ment d'Educació de la Generalitat deCatalunya el següent curs, 2006-2007.

Aquest projecte va nèixer de la necessi-tat de voler canviar els hàbits i com-portaments dels infants i adolescentsdavant la resol·lució de conflictes decaire social i individual.

El treball sobre les emo-cions ajuda a conèixermillor a un mateix i alsaltres i a crear vies deresolució a partir deldiàleg.El projecte tambéajuda a crear vinclesde solidaritat, empatiai estima a tot el grupclasse, i a l'escola engeneral.En aquest projecte es tre-ballen 3 grans blocs decontinguts, els senti-ments, les habilitats so-

cials i de comunicació i l’autoconceptei autoestima.Per treballar aquest projecte, a l'escolahi ha vàries propostes que tenen unpes molt important:

- el treball de les qualitats de les perso-nes (a través de contes, aniversaris…)

- les assemblees de classe- i les tutories

Els propers 25 anysProjecte d’educació sócio-emocional

GELOSIA I ENVEJA:- HA ESTAT EL PETIT MONSTRE. Editorial Corimbo.- ELS GELOS D'EN GASPAR. Anne Gutman.

Editorial Juventud.- QUI VOL LA MEVA GERMANETA. Ulises Wensell.

Editorial Joventut.

MORT:- LA JÚLIA TÉ UN ESTEL. Eduard José. Editorial La Galera.- ET TROBO A FALTAR. Paul Verrept. Editorial Juventud.

POR, ALEGRIA, RÀBIA…:- DINS DEL BOSC. Anthony Browne. Editorial Fondo de

Cultura Econòmica.- EL VOL DE LES FADES. Jane Simmons.

Editorial Beascoa.- UN MONSTRE SOTA EL LLIT. Angelika Gliz.

Editorial Timun Mas.- QUINA REBEQUERIA. Mireille d'Allacé.

Editorial Coimbo.- POPI SE HA PERDIDO. Hans Wilhem.

Editorial Juventud.- EL PEIX IRISAT I LA COVA DELS MONSTRES MARINS.

Macus Pfister. Editorial Beascoa.- NO TINC POR DE LES OMBRES. Jack Delaroche Panini.- A CASA ABANS NO ES FACI FOSC. Ian Beck.

Editorial Joventut.AFECTE:- T'ESTIMARÉ SEMPRE PETITÓ. Debi Gliori.

Editorial Planeta.

SENTIMENTS:- LES PARAULES DOLCES. Carl Norac. Editorial Corimbo.- EL MILLOR AMIC DEL MÓN. Carl Norac.

Editorial Corimbo.- L'ILLA DE LES CARÍCIES. Carl Norac. Editorial Corimbo.

INTEGRACIÓ:- L'ARBRE DELS CONTES. Sophie Fatus. Editorial Beascoa.- NEGRE COM LA XOCOLATA. Teresa Jiménez.

Edicions Tàndem.- ÓSCAR EL BOTÓ. Eszter Nagy. Editorial Beascoa.- MARES DEL MÓN. Editorial Galera.

PREJUDICIS:- PATAPAF. Philippe Coretin. Editorial Corimbo.- LOLA. Loufane Símbol Editors.- L'OLIVIA NO VOL ANAR A L'ESCOLA. Elvira Lindo.

Editorial Cruïlla.

AMISTAT:- MOLTES GRÀCIES. Laurence L.- Alfaro. Editorial Cruïlla.- NO ENS AGAFARÀS! Daniela Kulot-Frisch.

Editorial Joventut.- EL PEIX IRISAT. Marcus Pfíster. Editorial Beascoa.- EL PEIX IRISAT I LA COVA DELS MONSTRES MARINS.

Macus Pfister. Editorial Beascoa.- SISPLAU! Laurence L.- Alfaro. Editorial Cruïlla.

ALTRES:- L'OLIVIA NO SAP PERDRE. Elvira Lindo.

Editorial Cruïlla.

Exemples de contes en relació a les emocions

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so11

Moltes ganes, moltes il·lusions i tot un repte!Havia viscut l'inici d'aquest projecte end'altres escoles, havia sentit parlar me-ravelles tant per part de mestres com depares implicats així que… Com a tu-tora de P3 vaig decidir implicar als mésgrans de l'escola en aquesta fita! Laclasse dels Globus i dels Cargols vam es-criure una carta i vam demanar a Cicle

Superior si ens voldria apadrinar. Ambaquelles caretes dels nens/es de P3 al se-tembre… Qui gosaria dir que no?Tot i que no va costar molt convèncer ala meva padrina de 6è, la Marisa, ensvam posar les dues mans a l'obra…Idees hi havia moltes però... Pors també!Funcionarà? Estaran engrescats amb laproposta? Participaran?… L'única sol·lu-ció era posar-ho en pràctica. Com ja sabeu, l'escola encara a CicleSuperior no és del tot de doble línia pelquè Cinquè es va fer càrrec d'un P3 iSisè de l'altre.Va arribar el moment dels primers con-tactes. Els grans de l'escola, encantatsamb el seu paper, van arribar a laclasse de P3 i… Tot d'una es sentí el pri-mer plor! Els petits de P3 quan vanveure aquells 25 nens/es grans que en-traven a la classe i… Que a més a mésvolien jugar amb ells… Quin horror!Ploraven, ploraven i no volien saber resdel tema.Imagineu-vos la nostra frustació coma mestres! Però… si parlaven merave-lles de tot allò dels padrins i els fillols

per alguna cosa se-ria, no?

Així que vam continuar l'activitat.Doncs… Poc a poc la cosa es va anartranquil·litzant i de sobte: una rialla, iuna altra i una altra. Els plors haviendeixat pas als somriures. Aquí va venirla nostra primera sorpresa i satisfac-ció: els petits havien acceptat la com-panyia dels grans de l'escola i aquestsestaven gaudint de valent de la sevasessió de psicomotricitat com si tornes-

sin a tenir 3 anys. Després d'uns quants contactes méscada padrí va passar a tenir un fi-llol. Els nens/es de cinquè i sisè te-nien clar que el seu paper eramolt important. Tenien la fita dedonar-los la benvinguda aaquests nens i nenes a la nostraescola. I així d'aquesta manera van co-mençar tot un seguit d'activitats.

Els Cargols i els Globus, de la mà delsseus padrins, van viure les seves pri-meres festes a l'escola. La Castan-yada amb berenars compartits, la vi-sita dels SM els Reis de l'Orient, ladesfilada conjunta per Carnestoltes,la màgia de Sant Jordi explicantcada padrí al seu fillol un conte… i…fins i tot com marca la tradició vanfer La Mona!Cada activitat era un nova sorpresaper les mestres. Els petits estavencada cop més encantats amb la vi-sita dels seus padrins: jugaven, elsajudaven, compartien coses… I elsgrans de l'escola demostraven verita-ble dedicació. Estava clar que les nostres pors en-vers el projecte van quedar recom-pensades. Havia unit a petits i gransperò no tan sols això sinó que haviaaconseguit despertar sentiments iemocions a tots/es. Ara a P4 encaramolts se'n recorden del seu padrí/nai des d'aquí aprofitem per enviar-losun petó molt gran als que ja són al'institut i… Esperem que quan els

que van ser Cargols i Globus arribin aSisè puguin gaudir tant dels seus fillolscom ho van fer els seus padrins!

Padrins i fillols a l’escola

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so12

La nostra escola està participant en elPla Experimental de Llengües Estran-geres del Departament d'Educació ambel projecte d'innovació “The sooner, thebetter” (com més aviat, millor)

Els objectius principals del projecte són:

- Millorar la competència lingüísticacomunicativa de l'alumnat en llen-gua estrangera.

- Afavorir actuacions i experiències in-novadores en el centre que augmen-tin la presència de la llengua estran-gera en l'entorn educatiu dels nostresalumnes.

- Assegurar la continuïtat metodolò-gica i la progressió dels continguts en-tre les diferents etapes educatives.

- Promoure la participació activa delsnens/es en el seu procés d'aprenen-tatge, fent servir l'anglès de formacreativa i significativa a l'entorn so-cial de l'aula.

- Contribuir al desenvolupament inte-gral del nen (físic, social, emocional,psicològic i cognitiu).

Per tal d'aconse-guir aquests ob-jectius, durant

tres cursos escolars (del 2008 fins2011) anirem desenvolupant i in-troduint progressivament dife-rents accions:- Introduir l'ensenyament de l'Anglès a

P4 i P5 (sessions de 30 minuts en gruppartit)

- Fer les “English bags” (maletes viatge-res amb material en Anglès perquè elsalumnes es portin a casa) de 1r a 6è.

- Fer els tallers de Plàstica en anglès.- Avançar les obres de teatre a 1r.- Adquirir material perequipar i adequarl'aula d'Anglès (con-tes, videos, dicciona-ris, cds, dvds, materialreal, canó i pan-talla digital...)

- Demanar unapersona nativaper reforçar l'ex-pressió oral a CicleSuperior.

- Posar en marxa “Tra-vel with a tale” (portarun conte en Anglès acasa) a P4 i P5.

- Començar a fer les colònies de 6è alcàmping Santa Susanna (activitats enanglès)

- Fer l'”English day” (festa dedicada ex-clusivament a l'Anglès on es farangimcanes i/o activitats exclusivamenten anglès durant un dia sencer)

Totes aquestes activitats i moltes més(articles, fotos, videos, cançons, jocs...)estaran recollides en un bloc que estemposant en marxa:http://blocs.xtec.cat/englishpicassoEnjoy it!!!! Christian i Àngels (mestresd'Anglès).

Aprenent anglès al Picasso

Hi!! Myname is Àngels.

How are you?

My name isChristian. Welcome

to the Englisthclassromm!!

Helloeverybody!!I’m Picasso

El concert de Nadal s’inicia el curs2007-08 com una proposta associada al’Aula de Música i com activitat en laqual participen tots els alumnes de l’es-cola Pablo Picasso i en general, tota lacomunitat educativa. El plantejamentde realitzar aquesta activitat pretén nonomés celebrar la festivitat tradicionaldel Nadal sinó també treballar aspectesrelacionats amb la música i gaudir dela festivitat dins del marge educatiu del’escola.En relació amb la tasca i el treball quecomporta aquesta activitat s’esdevémolt significativa pels alumnes ja queimplica un esforç i compromís col·lectiuen la qual els veritables protagonistessón els mateixos alumnes. En aquestsentit, la presència de les famílies s’es-devé molt important paticipant i recol-zant als cantaires durant la celebració. D’altra banda, cal parlar de tot un procésportat a terme al llarg del primer trimes-tre en la qual es prepara molt bé aquestacte esperat per tots els alumnes. Des del’Aula de Música es treballen les cançonstriades en funció dels diferents cursos,portant a terme un treball vocal forçaacurat i especialment més intensificat amesura que s’acosta el dia del concert. Tammateix, s’ha de destacar altres as-pectes relacionats amb aquesta festivi-

tat i en la qual participa tota l’escola,com és la decoració del gimnàs, espaion s’ha realitzat els últims concertsaquests darrers anys. Els diferents cicles també col·laboren enaquesta tasca realitzant motius i dibui-xos nadalencs quees penjen per tot elgimnàs creant unambient més nada-lenc i també ungran mural que desde l’Aula de Músicaes realitza amb l’a-juda dels més gransde l’escola. Inclúsper donar suport vi-sual al repertori decançons, aquestcurs (2008-09) es projecten imatges deNadal relacionades amb les diferentscançons que ha d’interpretar cada curs. Pel que fa a l’organització del dia delconcert, cal destacar que es troba plante-jada a partir de dos torns de concert quees realitzen al llarg del matí del mateixdia. El primer concert el fan tots elsalumnes d’Ed. Infantil juntament ambel Cicle Inicial i el segon la resta d’alum-nes de l’escola, el Cicle Mitjà i Superior.En el primer concert s’ha de destacarcom a significatiu, el fet d’incloure la

participació dels alumnes de Cicle Supe-rior, (considerats com els padrins) can-tant conjuntament amb els diferentsalumnes de P3 i P4 (considerats com elsfillols). Cal destacar que aquesta orga-nització permet aplicar i crear un lligamamb el projecte emocional que segueixl’escola, el qual s’ha contemplat sempre

de forma molt significativa en la progra-mació dels darrers concerts de Nadal. En aquest sentit, l’organització d’aquestdia es gestiona acuradament, preveientl’espai per les famílies en els diferentstorns del concert i facilitant en tot mo-ment una bona gestió de l’activitat. Defet, el matí es converteix en un dia veri-tablement musical i festiu! Un dia en elqual la música, a través de les veus detots els nens i nenes, té el poder de crearuna circumstància i vivència única querecordaran per sempre!

El concert de Nadal al Pablo Picasso

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so13

Molts nens i nenes, pares i mares i mestres han passatper l'Escola durant aquests 25 anys. Són molts els mo-ments inolvidables, són molts els records...

Records i fotosQuins bons records!!!

Hola!! Bueno, de este cole tengo muy buenos re-cuerdos de la gran mayoría de profes, sinceramente. Pero

si que una de ellas me marcó más por el cariño que le cogí.Se llama Teo, era una elegante señora algo mayor.

Alberto Parra

Sí que me acuerdo de la Teo, cada vez el recuerdo esmás lejano pero sí, creo que nos marcó mucho de hecho

creo que tengo una foto en algún sitio, ya la buscaré... ElJuan también fue uno de los profes que más se volcó en no-sotros, nos apoyaba en todo, pero también era estricto... Yano os acordáis del "caminemos... NO!!! Caminamos, a co-piar 50 veces...” A mí, eso me marcó muuucho jijiji, al final se les cogía ca-riño eh... Os acordais de la de gimnasia, Patricia no?? Quetenía una hermana gemela y dejó el cole para irse a latele??? Bueno son muchos recuerdos...

Anabel del Peral

Jo sóc una exalumna del col·legi Pablo Picasso. Vaig estar des de P3 fins a 6è de Primària. El que més me’n recordo són les colò-nies de 6è a Cala Montjoi. Eren tres dies fora de casa pero ens ho vam passar tan bé que se’m van fer molt curts.

Raúl Martínez Morillo

¿¿Qué me decís de las ruedas que habían en el patio que leechábamos tierra por dentro para que saliera humo?? Eso sí que

eran juegos, jajaja. Montse López Paris

A la pregunta: De quin mestre tens un bon record?

“Pues yo me acuerdo de todos, casi... la Celia, la Montse, laCarmen, la Rosa, la Nuria, la Neus, el Manolo (conserje), pero so-

bretodo me quedo con tres hombres...- Blay o Blai (el de música) cuando todos los niños le decíamos: “bo-rra la pizarra, borra la pizarra!!!” y la borraba deprisa y nos partía-mos...

- Juan: (Quin home...) mi primer profe, en parvulitos y luego en 6º quecasi siempre decía: “¿tenéis ganas de hacer clase?” y todos: “noooo-ooo!!!” y él decía: “pues yo tampoco! voy a contaros un cuento!“ Meencantaba...

- Josep: Que tal vez porque ya no está con nosotros... con su maletínsiempre, sus gafas oscuras, y siempre decía: “Avui encara, quan elsnens acaban 8è... Surten de l'escola... I són... ANAAAAALFABETS!!!!! “(Quin riure... xD) Y donde quiera que esté... que sepa que fue un profemuy especial para mí!!” Aaron García

A la pregunta: Quin és el teu millor record de l’escola?

1. Quant de tempsportes treballanta l'escola? Moltsanys, vaig arribaral Setembre del80. Ja podeu cal-

cular vosaltres ma-teixos, vint-i-cinc,

vint-i-sis anys.

2. Quina és l’experiència que mést’ha agradat viure en aquest temps?Experiències en aquests anys han estatmoltes. Seria difícil explicar una enconcret, però explicaré la que més re-cordo. És la il·lusió i el treball del pri-mer curs, quan l’escola era nova i encarafaltaven moltes coses d’organització, dematerials, de mobiliari. Però teníem elmés important: nens i nenes i moltesganes de tirant endavant.

3. Ha canviat molt l'escola enaquests anys? Sí, tot va canviant: elpoble, la societat, així que també l'es-cola. Fins i tot l'hem mogut, abans l'es-cola estava mirant cap a Sabadell, iara s'ha girat i mira cap a Barberà.

4. Per què vas decidir ser mestra?Perquè m’agradava treballar ambnens i nenes. Jo abans de ser mestra eramonitora d'un esplai i ja tenia contacteamb la canalla. Gaudia molt d’a-questa activitat.

5. Has treballat en moltes escolesabans d'arribar al Pablo Picasso?Tres escoles a Barcelona.

6. Creus que es podria millorar al-gun aspecte del funcionament del’escola? Sempre hi ha coses que po-dem millorar o variar. Penso queaquest és el secret d’anar avançant entot a la vida. Ara tenim un equip direc-tiu que té moltes ganes de treballar i fercoses noves per a l’escola.

7. Quina és la tasca que més etcosta fer a l'escola? Amb tants anystreballant de mestra no hi ha res enconcret que em costi més o menys.

8. Quina és l’activitat que més t’a-grada de fer? He fet pràcticament detot a l’escola, des de p3 fins 6è. Cada

nivell té la seva motivació. Ara esticcom a mestra de reforç d’educació es-pecial i m’agrada aquesta tasca, ja quepots relacionar-te i conèixer nens i ne-nes i mestres dels diferents cicles de l’es-cola.

9. Quant de temps dediques a l'es-cola cada setmana? Depén de la set-mana, però com a mínim a més de leshores lectives i de les hores d'exclusiva(de 13 a 14 hores) ens hem de portarfeina a casa gairebé cada dia.

10. T’agrada la feina que fas? Sí,crec que amb les respostes a les pregun-tes anteriors ja queda clar. Però si voleuus torno a repertir que sí. Mireu, pensoque si tornés a néixer tornaria a sermestra.

11. Pots explicar alguna anèc-dota que et faci gràcia? Anècdotesn'hi ha moltes, però recordo que unavegada un nen de P-3 es pensava queles mestres vivien a l'escola, que eracasa nostra perquè ells sempre ensveien aquí quan arribaven i quanmarxaven.

Entrevista a la Montse

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so14

Fotos i...

BD

VEs

cola

Pab

lo P

icas

so15

Agraïments:No volem que sigui aquest un donar gràcies perquè sí. Volem acabar aquesta commemoració felicitant-vos primer, perquè teniu uns fills i filles magnífics que ensajuden a créixer personalment i segon, per la confiança que ens heu donat deixant que els eduquem.També, gràcies a tots i totes les mestres que han passat pel Picasso en aquests vint-i-cinc anys perquè plegatshem refet els “currículums” i els deures de l'educació una i una altre vegada.Hem compartit, plegats, moments de molta tendresa i de més durs, moments de tot.Gràcies a tots i totes aquelles persones que amb la seva tasca ens hem trobat dia rere dia l'escola neta iperfumada, regada i fresca i recollida i endreçada. I a tots els professionals que vetllen perquè rutlli aquellengranatge quan els mestres no hi som.Gràcies, a les entitats, que amb les seves col·laboracions han posat el seu grà de sorra en el 25è aniversari.I això no s'acaba aquí, no hem fet més que començar perquè tot just n'han passat vint-i-cinc i continuemtreballant, jugant, cantant, estudiant, reunint-nos, fent esport i botifarrades...I perquè aquells que van inaugurar el PICASSO ja han començat a portar els seus fills i filles.

GRÀCIES

...més fotos