bipartició (bacteris)

1- el cromosoma de la cèl·lula mare es duplica i forma 2 cromosomes idèntics

2- seguidament el bacteri es divideix en dues

meitats i el bacteri fill hereta un dels

cromosomes

La mitosi és el procés de reproducció

cel·lular que assegura el repartiment

equitatiu del material genètic i també

de tots els organismes cel·lulars.

Abans de començar la mitosi, al final de

la interfase, les cadenes de DNA es

copien i es dupliquen. L’ADN es manté

desplegat.

Durant la mitosi, en canvi, cal que estigui

ben compactat per evitar que es

trenqui.

INTERFASE

PROFASEL’ADN

s’empaqueta, es

plega i forma els

cromosomes

pròpiament dits.

Els centríols es

dupliquen i es

situen a cada

pol de la cèl·lula

La membrana

que envolta el

nucli es trenca i

desintegra. Els

cromosomes se

situen en el pla

equatorial, al

mig de la

cèl·lula

METAFASE

Cada cromosoma es

divideis en dos i es

separen les

cromàtids i migren

cap a pols oposats

de la cèl·lula. La

separació i la

migració simultània

asseguren que les

dues cèl·lules filles

rebin exactament el

mateix nombre i tipus

de cromosomoes

Al final de l’Anafase els cromosomes

(formats per una sola cromàtide) arriben

als pols i el citoplasma i la membrana

plasmàtica comencen a estrangular-se.

Es forma una

nova membrana

nuclear al voltant

dels cromosomes

fills, que s’han

agrupat als pols

oposats de la

cèl·lula. La cèl·lula

es divideix en 2.

Gemmació: es formen 2 cèl·lules filles: una

més gran que l’altra. Ex: els llevats.

Esporulació: es formen diverses cèl·lules

filles, anomenades espores, bastant més

petites que l’original. Les espores són

resistents a condicions ambientals

adverses.

Provenim de la unió de 2 gàmetes o

cèl·lules sexuals.

› Espermatozoide: gàmeta del progenitor masculí.

› Òvul: gàmeta del progenitor femení.

Reproducció sexual per gàmetes. Es

realitza mitjançant la unió (fecundació)

d'un gàmeta masculí amb un gàmeta

femení. Això dóna lloc a una cèl·lula

(zigot) que ja té la informació genètica

completa. El zigot per multiplicació dóna

lloc a un embrió i després a tot un nou

individu. Els gàmetes masculins dels

animals es denominen espermatozoides

i els de les plantes anterozoides. Els

gàmetes femenins dels animals es diuen

òvuls i els de les plantes oosferes.

Els gàmetes tenen la meitat dels

cromosomes que les cèl·lules

somàtiques. (23 en l’home).

El zigot (després de la fecundació) ja en

té 46 (23 del gàmete femení i 23 del

masculí).

Procés pel qual un tipus de cèl·lula

específica dóna lloc a 4 cèl·lules filles,

cada una amb la meitat de

cromosomes que tenia la cèl·lula mare.

1 cèl·lula amb 2n cromosomes

↓

4 cèl·lules amb n cromosomes

1-condensació de l’ADN a cromosomes (LEPTOTÈ)

2-s’aparellen els cr homòlegs (ZIGOTÈ)

3-cr homòlegs formen bivalent i hi ha crossing over

o recombinació genètica (PAQUITÈ)

4-es separen cr homòlegs (DIPLOTÈ)

5-cr es condensen (DIACINESI)

Cr es col·loquen en placa equatorial

És atzarós el cr que va a un pol o a

l’altre.

Es separen cr homòlegs i van als pols, cada

cr té 2 cromàtides.

Els cr es desespiralitzen una mica i es forma

una mica de membrana nuclear o bé passem a

la 2ª divisió meiòtica

És igual a la mitosi, on es separaran les

cromàtides germanes (i prèviament no hi ha

duplicació de l’ADN. Hi ha compactació de la

cromatina.

Els cr es col·loquen sobre el pla equatorial

Es separen les cromàtides, cada una a un

pol

Es separen els citoplasmes, es

formarà de nou la membrana nuclear.

Com s’aconsegueix aquesta variació:

› En combinar-se de diferents maneres

els cromosomes paterns i materns.

› En bescanviar-se informació els

cromosomes homòlegs durant la

meiosi

› En produir-se mutacions