2 Urgell infobasica - XTEC...Pobles agregats: - ALMENARA ALTA. S’hi troba el pilar d’Almenara. Es tracta d’una torre rodona d’una alçada de 14 m. És punt de referència geogràfic

Comarca de l’UrgellRecursos educatius de les Terres de Lleida 3

INFORMACIÓCOMARCAL

INFORMACIÓCOMARCAL


EXTENSIÓ579,7 Km2

POBLACIÓ33.093 habitants

DENSITAT56,1 h/km2

CAPITAL DE COMARCATÀRREGA

NOMBRE DE MUNICIPIS20

L’URGELL


DIVISIÓ COMARCALELS MUNICIPIS

La comarca de l’Urgell està dividida en 20 municipis,la majoria dels quals no superen els 500 habitants.

Té tres grans poblacions: la seva capital Tàrregaamb 14.509 habitants, Agramunt amb 5.210 habitantsi Bellpuig amb 4.355 habitants.

L’Urgell disposa de diverses demarcacions de tipusadministratiu, judicial o eclesiàstic que tenen poc aveure amb la comarca establerta per la Generalitat.

Pel que fa a l’ensenyament, l’Urgell disposa d’unaoferta especialment diversificada: als 5 centresd’educació Infantil, els 24 centres d’educacióprimària, i els 6 d’educació secundària, s’hi afegeixenensenyaments especialitzats com els de l’Escolad’Arts, Escola Agrària, Escoles de Música, Escolade Sobreestants i Escola Oficial d’Idiomes.

D’altra banda els municipis de la comarca de l’Urgellformen part del partit judicial de Cervera o deBalaguer.

Des del punt de vista eclesiàstic, les terres de l’Urgelles troben dividides entre l’arquebisbat de Tarragonai els bisbats de Solsona i d’Urgell.


AGRAMUNT

Partit Judicial: BalaguerExtensió: 79,7 Km2Habitants: 5.212Festa Major: 1r cap de setmana desetembreDistància a Tàrrega: 16 kmCal destacar:- Fira del Torró i de la Xocolata a laPedra (cap de setmana més proper al12 d’octubre).

Segona vila en importància de lacomarca de l’Urgell. Es troba a 337md’altitud i situada al peu del riu Sió. Ésuna vila industrial, de serveis i agrícola,molt coneguda per les seves fàbriquesde torró i xocolata.

Pobles agregats:

- ALMENARA ALTA. S’hi troba el pilard’Almenara. Es tracta d’una torrerodona d’una alçada de 14 m. És puntde referència geogràfic de la comarcai des d’on es domina una magníficapanoràmica de la plana d’Urgell.

- LA DONZELL D’URGELL. Pobleclarament medieval. L’entramat decarrerons i placetes manté l’estructuramedieval original.

- MAFET. Els edificis més notables sónl’església de St. Llorenç i dues cases

pairals del s.XVII: cal Torres i cal Benetdel Segarrenc.

- MONTCLAR. S’hi troba el magníficcastell, que és una fortificació de laReconquesta (s.XI), reconstruïda als.XVII.

- LES PUELLES. Té l’església i duescases pairals del segle XVII.

Indrets d’interès

- L’Església de Santa Maria- L’Espai Guinovart- El Museu Etnològic Municipal- La Casa de Poesia Visual «Lo Pardal»- L’Ajuntament i la plaça del Mercadal

Detalls

Església de Santa Maria


ANGLESOLA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 23,5 Km2Habitants: 1.293Festa Major: 1, 2 i 3 de maigDistància a Tàrrega: 6 kmCal destacar:- Festa dels TRES TOMBS , fira del

Cavall i fira Medieval.

Aquesta població es troba en la zonamés plana de la comarca de l’Urgell.El municipi d’Anglesola comprènl’agregat de les cases de Barbens, elsantics termes de Montagull i de SantPere de Paganell. És una vila agrícola.El canal d’Urgell travessa el seu termei determina una zona de regadiu ones cultiven panís, alfals, hortalisses iarbres fruiters.

Els cultius de la zona de secà són elblat, l’ordi, les oliveres i els ametllers.Complementen l’activitat agrícola unimportant nombre de granges debestiar i algunes petites indústries. Elseu carrer és ple de porxos i de grannombre d’edificis nobles ambinteressants façanes de pedra. Durantels últims anys hi ha hagut un augmentimportant de cavalls a la zona i s’hanrenovat i restaurat un gran nombre decarros i carruatges antics. Moltsd’aquests es poden admirar al’anomenat Museu del Carro de Pagès.

Destaca la tradicional festa dels TresTombs en honor de Sant Antoni. S’hipoden veure tota mena de carruatges ianimals de càrrega i muntura d’arreu deCatalunya.


- Els carrers i plaça porticats (porxos del carrer Major ide la plaça de l’Església).

- Els relleus de St. Pere i St. Pau (romànic) a l’esglésiaparroquial.

- El retaule xorigueresc de la Santa Creu a l’esglésiaparroquial.

- Casa museu Cal Gassa (s.XVI).

Església parroquial deSant Pau de Narbona

(s. XVI)

Porxos del carrer Major


BELIANES

Partit Judicial: CerveraExtensió: 15,8 km2.Habitants: 608Distància a Tàrrega: 20 kmCal destacar:- Romeria al santuari del Tallat el diumenge després de Pasqua.- Festa de l’Oli, vers el dia 6 de

setembre.


- La Casa de la Vila (edifici, d’estil gòtic renaixentistadel s.XVI).

- L’església de Sant Jaume (s.XV), reedificada sobreuna primera, romànica, de la qual queden elselements de la portada.

- El molí d’oli Maurici Massot. Antic molí d’oli del s.XVIIrestaurat.

- L’ecomuseu de la Vida Rural.

Es troba al darrer tram del curs del riuCorb. Confronta amb dues comarquesveïnes, el Pla d’Urgell i les Garrigues.Per la part sud participa del relleuaturonat que distingeix la vall del Corb.La resta del terme ja és plenamentabocat a la plana. El punt més alt delpoble és a 373 m. S’hi cultiven cerealsametllers, oliveres i vinya. Bona partd’aquests productes es comercialitzena través d’una cooperativa. Una part del

terme es beneficia del regadiu eventuald’hivern del canal d’Urgell. De bestiartambé n’hi ha: bàsicament boví, porcí ioví. L’avicultura i les bòbiles són tambésignificatives per a l’economiabelianenca. Té diferents equipamentsculturals com ara biblioteca, fonoteca iun ecomuseu (del qual forma part elMolí d’Oli Maurici Massot del s.XVII).

Església

Ajuntament


BELLPUIG

Partit Judicial: CerveraExtensió: 35 Km2Habitants: 4.243Festa Major: 2n cap de setmana desetembreDistància a Tàrrega: 11 kmCal destacar:• Festivitat dels Dolors: divendresabans de Divendres Sant• Premi Valeri Serra i Boldú: l’endemàdels Dolors• Sant Isidre: 15 de maig• El Concert de Santa Cecília(novembre)


- L’església Parroquial de Sant Nicolau- El mausoleu de Ramon Folch de Cardona (dins

l’església)- El castell medieval del s.XI.- El convent de Sant Bartomeu- La Fundació Perelló.- L’Arxiu Municipal Valeri Serra

El municipi de Bellpuig s’estén pel plade ponent de la comarca. Comprèn lavila de Bellpuig d’Urgell, centre del’antiga baronia de Bellpuig, i el barri

agregat de Seana, el terme del qual,proper a Barbens, allarga el municipipel nord. El territori és lleugeramentondulat i inclinat vers el Segre.

La seva economia és diversa, encaraque la base de la zona és l’agricultura i

la ramaderia, complementada ambpetites indústries. El poble es troba a308m d’altitud. Es conserven edificisdels s.XVII i XVIII. El carrer de laMuralla assenyala la zona del pobleoriginari. El fill il·lustre d’aquesta vila ésel mestre Valeri Serra i Boldú quededicà la seva vida a recollir i estudiaramb un gran interès el folklore català,sobretot el de les terres de l’Urgell.

Convent de Sant Bartomeu

Mausoleu deRamon Folch de Cardona


CASTELLSERÀ

Partit Judicial: BalaguerExtensió: 15,8 Km2Habitants: 1.117Festa Major: Sant Sebastià: 20 degenerDistància a Tàrrega: 21 kmCal destacar:• El Roser: 2n cap de setmana demaig.


- La Panera (s.XV). Antic magatzem del monestir de Poblet.- Antiga creu de terme dels s. XIV i XV.- Cal Tarragona (s.XVII). Casal pairal català d’estil barroc.- Ermita de Sant Sebastià.- Església de Santa Magdalena (s.XVI).

Aquest terme es troba a la zona planade la comarca de l’Urgell. Comença alvessant de migdia de la serrad’Almenara i s’estén un bon bocí endinsdel Pla d’Urgell. A causa d’aquestacircumstància els seus sòls són moltvariats.

El canal d’Urgell travessa el terme alnord-est, faldejant la serra i en rega les4/5 parts. El canal ha comportat un canviprofund de l’organització agrícola il’evolució econòmica d’aquest terme.L’arribada de l’aigua ha transformat lesterres eixutes en grans extensions deregadiu de blat de moro, blat, alfals iarbres fruiters. Les indústries defarratges i cambres frigorífiques per afruita són un complement de la sevaactivitat. La seva economia és, doncs,diversa encara que la base de la zonaés l’agricultura i la ramaderia,complementada amb petitesindústries.

El poble de Castellserà es troba a 267md’altitud. S’hi conserven edificis dels

s.XVII i XVIII. El carrer de la Murallaassenyala la zona del poble originari.

En aquest municipi trobem la finca deTarassó, coneguda perquè va rebre elprimer regadiu del canal d’Urgell.

Ermita deSant Sebastià


CIUTADILLA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 17 Km2Habitants: 245Festa Major: 12, 13 i 14 d’agostDistància a Tàrrega: 12 kmCal destacar:• Aplec: dilluns de Pasqua a l’ermitade St. Roc.• Trobada de grups de recreaciómedieval, vers el dia 1 de maig.


- Castell medieval (s.XI).- Església parroquial de St. Miquel (s.XVI)- El sarcòfag gòtic del s.XVI de la família Guimerà

(dins l’església).- L’Ajuntament (d’estil renaixentista)

Poble situat a 515m d’altitud. El seucastell medieval marca la inconfusibleimatge de la serra, des de la qual esdominen bona part de l’Urgell i laSegarra. La situació estratègicad’aquesta antiga defensa ha estatrellevant al llarg de la història.Actualment aquest fet es palesa en lescarreteres que s’enllacen dins el seu

terme: Tarragona-Andorra, Ciutadilla-Vallfogona de Riucorb, Ciutadilla-Passanant. El terme és drenat, a més,per la riera de Boixerons. El termemunicipal de Ciutadilla té forma allargadai sensiblement rectangular i és unexcel·lent terreny per a la pràctica del’esport de caça menor ( perdiu, conill,tord, etc.). Els conreus de cereals,ametllers, oliveres i vinya configuren elseu paisatge, juntament amb els petits

boscos d’alzinars que inviten a passejartot resseguint-ne els camins.El terme de Ciutadilla també és ric enjaciments prehistòrics i s’hi han trobatrestes de ceràmica ibèrica iinteressants vestigis de l’èpocaromana.

Castell


LA FULIOLA

Partit Judicial: BalaguerExtensió: 11 Km2Habitants: 1.234Festa Major: 12, 13 i 14 d’agostDistància a Tàrrega: 14 kmCal destacar:• Festes del Segar i el Batre: darrerdiumenge de juny i segona quinzenade juliol.• Sant Jaume i Santa Anna: 25 i 26de juliol.


- Església parroquial de Sta. Llúcia (s.XVIII)- Museu de paleontologia (particular)- Museu d’armes i eines antigues del camp de Josep Pané.- Cal Pep del Pau, (casa pairal s. XVI-XVII)- Casa Terés (casa pairal s. XVII)- Església parroquial de l’Assumpció (romànic

modificada)

El terme de la Fuliola-Boldú té formade quadrilàter. Es troba a 272 m d’altituden la zona de l’Urgell on la plana ésuniforme i només priva la vista lavegetació d’arbres.El nucli primitiu de la Fuliola era tancat,voltat de muralles. Encara avui, se’npoden veure els portals d’accés i

algunes cases de l’època medieval. Elcreixement urbanístic, al peu decarretera, es manté des de la segonameitat del s. XIX, quan l’arribada delcanal d’Urgell va donar un gran impulseconòmic i demogràfic a la vila.L’agricultura és la base de l’economiade la zona. A tot el terme s’hi generauna producció organitzada i modernade blat de moro, blat, alfals i arbresfruiters. Hi ha indústries de farratges icambres frigorífiques per a fruita. LaFuliola s’ha convertit, en els darrersanys, en un dels llocs més visitats deCatalunya, ja que recorda aquellatradició de la sega amb la dalla i labatuda a l’era.

Pobles agregats:

BOLDÚ. Es troba al costat mateix dela Fuliola seguint l’eix de la carretera. Al’entrada del poble hi trobem la creu determe, situada al bell mig d’una placetades d’on es veu l’antiga esglésiad’origen romànic. La vila està plena deracons molt ben arreglats.


GUIMERÀ

Partit Judicial: CerveraExtensió: 25,8 Km2Habitants: 361Festa Major: 3r cap de setmana degener (Sant Sebastià)Distància a Tàrrega: 15 kmCal destacar:• Festa Major «votada»: SantSebastianet, 20 d’abril.• Aplec a la Bovera: dilluns de Pasquai 1r dissabte de setembre.• Mercat Medieval, vers el primer capde setmana d’agost.


- Vila medieval: conjunt del centre medieval i part altadel poble.

- La torre de guaita.- El castell.- L’església de Santa Maria (s.XI).- La capella de Sant Esteve (S.XIV).- L’ermita/santuari de la Bovera.- Les ruïnes de l’antic convent de Vallsanta.

El terme de Guimerà té forma poligonali ha estat vinculat a l’orde del Cister. Elseu paisatge deixa veure estrats depedra i vegetació de pins, alzina irebolls. La seva economia ésfonamentalment de caire agrícola. S’hicultiven productes de secà: cereals,ametllers, oliveres i vinya.Guimerà es troba dalt d’una serra,recolzada en un turó desnivellat sobrela vall del Corb, a la dreta del riu. Ésuna vila medieval, antiga baronia icomtat (encara avui és vigent el títol decomte de Guimerà). La vila de Guimeràfou declarada conjunt historicoartísticel 1975. Té una fisonomia única; unlaberint de carrers s’enfilen cap a

l’església i el castell i creen un originaljoc de formes arquitectòniques.Perdre’s pels carrers del poble, pujarfins a dalt de tot i contemplar lapanoràmica de la vall des de la torreés una descoberta sorprenent.A més a més, Guimerà té bonsproductes de la terra per digerir la sevarica història: entre ells tenim l’oli , el vi,la cansaladeria i la pastisseria.D’aquesta última cal destacar-ne lesorelletes, els cócs, els carquinyolis i elpa cuit en forn de llenya.


MALDÀ

Partit Judicial: CerveraExtensió: 31,3 Km2Habitants: 283Festa Major: 3r cap de setmanad’agostDistància a Tàrrega: 18 kmCal destacar:• Jornades de cultura popular lasetmana de Sant Joan.• El 1r de maig es fa una caminadafins a Rocallaura (15 km).


- Castell s. XIII-XIV- Església romanica de Sant Pere s.XII- Església parroquial de Sta. Maria s.XVIII- Ermita de Sant Joan de Maldanell

Maldà es troba a 428 m en una serraque divideix les aigües de la ribera delCorb i del Maldanell (o riera de Llorenç)arrecerat sota el castell. El seu termeestà situat entre les comarques del’Urgell i les Garrigues i, pel sud, estroba molt proper a la Conca deBarberà. El paisatge que ofereix elterme de Maldà combina petits boscos–d’alzina, pi i carrasca, que redibuixenels relleus ondulats dels pujols-, lesterres de secà i les feixes més riquesde les valls. A Maldà l’ocupacióprimordial és l’agricultura, bàsicamentde secà i vinya i la de regadiu es limitaa les planes més fèrtils dels rius Corb iMaldanell. Les explotacions ramaderes,les pastures i la farinera completenl’activitat laboral i econòmica del poble.També hi ha la Cooperativa del Camp,la qual elabora vi i oli amb denominaciód’origen i una empresa farinera queelabora diversos tipus de farina. Al s.

XII, el poble era envoltat de muralles itancat per portals. Criden l’atenció lespedres que configuren les restes delcastell, les de l’església de Sant Pere iles del temple de Santa Maria. Des dela part alta de la vila es té una vistapanoràmica de totes les terres delvoltant.

Església romànicade Sant Pere

Castell


NALEC

Partit Judicial: CerveraExtensió: 9,2 Km2Habitants: 92Festa Major: 25 de juliol, SantJaume.Distància a Tàrrega: 12 kmCal destacar:

• Romiatge a l’ermita de la Boveral’últim dissabte d’abril, als voltants deSant Jordi.


- Església de Sant Jaume. Finals del s.XVIII- Restes del castell medieval.

Terme situat a l’esquerra del riu Corb a478m d’altitud. La seva forma ésallargassada en direcció nord-sud.

Dins del seu terme s’han trobat restesde l’edat del bronze i de l’èpocaromana. Al seu temps va gaudir d’una

torre de defensa que es va transformaren un castell del qual en queden pocsvestigis.

La major part del seu relleu ésaccidentat amb pronunciats desnivells.Els cultius de Nalec són els propis desecà. A la part de la vora del riu, lesaigües propicien la vinya i leshortalisses i a l’altre cap de terme, elsconreus alternen amb boscos de pins ialzines que afavoreixen la pràctica dela caça, sobretot de conills, llebres iperdius…La principal indústria de la zona és lacooperativa de Nalec que produeix unoli de gran qualitat.

Església deSant Jaume


ELS OMELLS DE NA GAIA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 13,5 Km2Habitants: 156Festa Major: 15 d’agostDistància a Tàrrega: 29 kmCal destacar:• Festa del Roser: 22 de maig,pelegrinatge a la Mare de Déu delTallat (Rocallaura).


- Església parroquial de Santa Maria s.XVIII.- Les cases i carrers dels Omells.

El poble està situat a la serra del Tallat,en un tossal a 560m d’altitud. El seuterme limita amb els de Maldà, Vallbonade les Monges, Senan i l’Espluga Calba.Sembla que el nom prové dels qui forenels seus primers senyors: Ramon deTorroja i Gaia de Cervera, i d’un derivatd’oms o d’olmells, tipus de vegetacióde les vores dels rius. El poble es vaformar inicialment al voltant del castell,

del qual actualment només en quedenalgunes restes de murs. Les casescorresponen a èpoques molt diverses:cases medievals i cases del segleXVIII (aquestes són les que méspredominen). Gairebé totes són depedra i segueixen els tradicionalssistemes constructius. El paisatge delterme és una barreja de boscos de pinsi alzines i terres cultivades. Els conreussón bàsicament de secà: l’olivera,l’ametller, la vinya i els cereals. Elscomplementen les explotacionsramaderes.


OSSÓ DE SIÓ

Partit Judicial: CerveraExtensió: 26,3 Km2Habitants: 230Festa Major: 2n diumenge d’octubreen honor a la Verge del Remei.Distància a Tàrrega: 18 kmCal destacar:• Festes de Bellver: 1r cap de setmanad’agost.• Festes de Montfalcó: el dia de St.Miquel, 29 de setembre.


- Església romànica de la Mare de Déu del Remei aOssó

- Creu de terme gòtica a Ossó de Sió- Torre circular romana a Castellnou d’Ossó (s. II a.C)- Església parroquial de Sant Pere (romànica, del s.

XII) a Bellver.- Creu de terme gòtica a Bellver- Església parroquial de Sant Pere (romànica del s.XII)

a Castellnou d’Ossó.

Municipi situat al nord-est de la comarcade l’Urgell. Es troba situat en un elevatplanell a l’esquerra del riu Sió, encontacte amb la Segarra i la Noguera.Comprèn els pobles d’Ossó de Sió, capdel municipi, i els agregats de Bellverd’Ossó, Castellnou d’Ossó i Montfalcód’Ossó. La vall del Sió ocupa bona partdel seu terme. Ossó té com a fonts deriquesa l’agricultura, amb el cultiu delscereals, i la ramaderia. Els seus carrerss’han anat configurant en formaconcèntrica. Les característiquesurbanístiques, els diversos monumentsarquitectònics i el paisatge senzill iagradable fan molt atractiva la visita aaquests indrets.

Castellnou d’OssóTorre romana

Ossó de SióEsglésia

Ossó de Sió


PREIXANA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 21,7 Km2Habitants: 413Festa Major: 10, 11 i 12 d’agost. SantLlorenç.Distància a Tàrrega: 14 kmCal destacar:• El dilluns de Pasqua Florida: aplecsardanista al parc de l’ermita deMontalbà.• Dimarts de Pasqua: Ntra. Sra. deMontalbà• El dia de St. Isidre, benedicció detractors i dinar de germanor a l’ermitade Montalbà.


- Església gòtica de Santa Maria- Capella de Sant Llorenç (anterior al s.XV)- Ermita i parc de la Mare de Déu de Montalbá

Antiga vila emmurallada, poble costerut,molt bell, Preixana es troba en un turóque culmina amb l’església parroquial.Hi predominen les cases de pedra jaque Preixana ha estat sempre bressolde picapedrers. Situada a 3 km deBellpuig, a una altura de 321 m, estroba al límit sud-oriental del Plad’Urgell. El seu terme és parcialmentregat pel canal d’Urgell. Al regadiu s’hifa blat, blat de moro, farratges, fruita ihortalisses. Al secà ordi, blat, ametlles,olivera i vinya. Històricament s’haviabeneficiat de les aigües del riu Corb.Per un futur pròxim confia en laconstrucció del canal Segarra-Garrigues.Antigament era un poble molt conegutper les seves pedreres, encara avui endia es conserva una importantcol·lecció d’esteles funeràries

discoïdals, trobades al cementiri i fetespels picapedrers que hi havia a la vila.Tradicionalment, l’explotació de lespedreres del poble donava feina amolta gent de Preixana. El picapedrersde Preixana van tenir anomenadadurant segles i les seves obres estroben arreu del país, tant en estris oinstal·lacions domèstiques com enimportants construccions. L’última granobra d’aquests picapedrers va ser elcampanar de l’església parroquial.


PUIGVERD D’AGRAMUNT

Partit Judicial: BalaguerExtensió: 17 Km2Habitants: 244Festa Major: 16 i 17 de setembreDistància a Tàrrega: 18 km


- Església parroquial de Sant Pere (d’estil neoclàssic).- Capella romànica de Sant Miquel.- Castell i muralla medievals.

El poble s’enfila en un tossal a la dretadel Sió. Es troba a l’extremseptentrional de la comarca, ja al límitamb la Noguera, a la ribera del Sió. Laconfiguració dels carrers i la constantpresència de muralles ens indiquen laimportància que va tenir antigament. Alseu terme s’hi han trobat paviments demosaic corresponents a una antiga vilaromana.

A la part alta del poble destaca,majestuós, el castell. La bonica vistaque hi ha des del poble, reforçada pelsedificis de l’església i el castell, cridal’atenció i convida a fer-hi una visita. Lamajor part de la població es dedica al’agricultura i a la ramaderia.

Església de Sant Pere

Capella de Sant Miquel


SANT MARTÍ DE RIUCORB

Partit Judicial: CerveraExtensió: 34,9 Km2Habitants: 697Festa Major: 11 de novembreDistància a Tàrrega: 15 kmCal destacar:• St. Martí de Riucorb. 2n diumenge demaig, festa votada: peregrinació alTallat amb les Llànties.• Últim cap de setmana de juliol: FestaMajor.• Rocafort de Vallbona: dia 5 d’agost,St. Salvador Festa Major.• Pessebres vivents a Sant Martí deRiucorb i a Rocafort de Vallbona, versles festes de Nadal.


- Església parroquial de Sant Martí de Riucorb (planta dels.XIV i portalada barroca).

- Capella romànica del castell.- Ermita barroca de Sant Roc (s. XVIII en ruïnes).- Museu Municipal Josep Farreras, d’eines de la

construcció i pagesia.- Cal Miqueló (s. XVIII).- Cal Timoneda (s. XIV) i cal Bergadà (s. XVII) cases pairals

catalanes a Llorenç de Rocafort .- Església parroquial de St. Abdó i St. Senen (s. XVII) a

Llorenç de Rocafort.- Església de la Transfiguració (neoclàssic) a Rocafort de

Vallbona.- Església de Sta. Maria del Vilet.

El municipi és situat a la dreta del riuCorb. És envoltat a tramuntana pelmunicipi de Preixana, al NE pel deVerdú, i al l’E, per l’antic municipi deRocafort. Confronta amb Nalec i aponent, per la partida de les Sinogues,confronta amb Belianes. La població deSant Martí de Riucorb es troba al costatdel riu Corb, en una petita serra de 417metres que domina la vall. Les terresde conreu es destinen a cereals,olivers, vinya i ametllers. L’estructura del

poble neix del nucli del castell quedefineix la seva zona antiga. Caldestacar la creu de terme esculpida perl’escultor Xavier Barrachina.

Poblacions agregades: el Vilet, Llorençde Rocafort i Rocafort de Vallbona.

Prop del poble de Sant Martí es trobenunes interessants tombes romanesanomenades de Fogonussa.

Rocafort de VallbonaCastell

Sant Martí deRiucorbEsglésia


TÀRREGA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 88,4 Km2Habitants: 13.999Festa Major: 13 i 14 de maig. M. De Déude l’Alba.Cal destacar:• Festa dels Tres Tombs de Sant Antoni iMercat Tradicional: 17 de gener.• Fira del Teatre al Carrer: cap de setmanade l’11 de setembre.• Festa major de la Figuerosa: diumengeabans del 15 d’agost.• Festa major de Santa Maria deMontmagastrell: 3r cap de setmana d’agost• Festa major de Riudovelles: 26 d’agost• Festa major de Claravalls: darrer cap desetmana d’agost.• Festa major d’Altet: 1r cap de setmana desetembre.• Festa major del Talladell: 1r cap desetmana de setembre.

Indrets d’interès- Façana d’inspiració barroca de l’Ajuntament de Tàrrega.- Església parroquial de Sta. Maria de l’Alba (neoclàssic)- Creu de terme gòtica a la plaça Major (s.XV).- Palau dels Marquesos de la Floresta (s.XIII).- Plaça medieval de St. Antoni amb l’església de St. Antoni.- Museu Comarcal .- Ermita i parc de Sant Eloi.- Restes de muralles i castell medieval.- Església parroquial del Sant Nom de Maria (s. XVIII, barroc) a Montmagastrell.- Església parroquial de St. Gil (romànic) a Riudovelles.- Església parroquial de St. Pere, s.XVII i ermita del Pedregal, s.XIX al Talladell.- Església parroquial de St. Pere (rococó) a Altet.- Església parroquial de la Mare de Déu de l’Assumpció (neoclàssica) i capella de Sant

Marçal a la Figuerosa.- Castell d’estil gòtic a Claravalls.

Ermita deSant Eloi

• Altres: Firacoc (maig), fira del Medi Ambient (juny), fira d’Artistes i ActivitatsTradicionals (desembre).


TÀRREGA

Antigament Tàrrega era una vilamedieval que es va formar al voltant delcastell (s.XI). La comunitat jueva va tenirmolta importància a la vila, fins i tot ambl’existència d’un call jueu. Situada a lavall del riu d’Ondara, actualment és lacapital de la comarca de l’Urgell. Els20 municipis que formen la comarca esrelacionen intensament amb Tàrrega,que fa mercat tots els dilluns. A finalsdel s. XIX li fou concedit el títol de ciutat.Últimament s’han incorporat al seuterme municipal el pobles de Claravalls,el Talladell, la Figuerosa, Altet, Sta.Maria de Montmagastrell, Riudovelles iConill. L’activitat econòmica ésactualment diversificada entre elsdiferents sectors, d’entre els qualsdestaquen indústries metal·lúrgiques,d’olis i fruits secs i una llarga tradiciócomercial. Tàrrega acull tota mena de

serveis i iniciatives en els àmbits del’ensenyament, del comerç, de lasanitat, de la cultura i de l’esport.

Els pobles agregats:

- ALTET. El nucli més antic ens indicaque va ser un poble emmurallat durantl’època medieval, i que es va anarformant al voltant del castell, el qual vaser reformat al s. XVIII. Cal destacarl’església parroquial de Sant Pere,d’estil rococó.- CLARAVALLS. L’antic castell dominala part alta del poble. El nucli antic delpoble conserva l’estructuraemmurallada, i actualment es conservaencara algun dels portals. Hi ha lacapella de la mare de Déu dels Arcs iuna creu de terme d’estil barroc.- EL TALLADELL. Poble situat a lavora del riu d’Ondara, es va anarformant sota l’antic castell. Va estaremmurallat fins al s. XVIII. Abansd’arribar al poble hi ha l’ermita delPedregal, construïda a finals del s. XIX,on es venera la imatge romànica de lamare de Déu de la Llet, bastida amb

elements gòtics procedents de l’anticconvent del Pedregal.-LA FIGUEROSA. Els edificis mésdestacats són l’església neoclàssicade la Mare de Déu de l’Assumpció, del’any 1865; les restes de l’esglésiaantiga, i l’ermita de Sant Marçal . Elpoble deshabitat de Conill va pertànyera l’antic municipi de la Figuerosa.- RIUDOVELLES es troba situat en unpetit turó sobre el torrent de Sant Gil.Les cases del poble estan situades alvoltant del castell. Als afores hi hal’església de Sant Gil, d’estil romànicde transició amb campanard’espadanya.

Església parroquialSanta Maria de l’Alba


TORNABOUS

Partit Judicial: BalaguerExtensió: 24,2 Km2Habitants: 824Festa Major: 1r cap de setmana demaigCal destacar:• Sant Isidre: 15 de maig, a Tornabous.• Festa major del Tarròs: 1r diumengede juny.• Santa Cecília: 22 de novembre, alTarròs.• Festa major de la Guàrdia: 4t cap desetmana d’agost.• Cap de setmana Ibèric, vers el primercap de setmana d’octubre.


- Ajuntament d’estil renaixentista (s.XVI), antigacasa del Comú.

- Església Parroquial de Sta. Maria d’origenromànic.

- Poblat ibèric del Molí d’Espígol.- Monument al President Companys al Tarròs.- Torre militar medieval de la Guàrdia (s.XI) i

església d’estil romànic, reformada dal s. XVII, ala Guàrdia.

Aquesta població s’assenta a la zonaplana de la comarca de l’Urgell. El seuterme és un rectangle estirat endirecció NE-SW; l’altra part comprènels termes de la Guardia d’Urgell i delTarròs. L’agricultura és la base del’economia de la zona. L’arribada del’aigua del canal d’Urgell transformà lesterres eixutes en grans extensions deregadiu que generen una produccióorganitzada i moderna de panís, blat,cereals i arbres fruiters. Indústries defarratges i cambres frigorífiques per ala fruita són un complement de la sevaactivitat.


- EL TARRÒS. En aquesta vila va néixerqui fou president de la Generalitat deCatalunya entre 1934 i 1940, LluísCompanys i Jover (1882-1940). A lacarretera s’ha aixecat un monument ala seva memòria, esculpit per l’escultortargarí Antoni Boleda. També caldestacar l’església parroquial de SantaCecília.- LA GUÀRDIA. El poble de la Guàrdiacompta amb una església d’estilromànic, amb el campanard’espadanya de tres ullals i unarosassa. Té també una torre de formaquadrada que és una fortificació militarmedieval del s. XI .

TornabousMolí d’Espígol

TornabousAjuntament


VALLBONA DE LES MONGES

Partit Judicial: CerveraExtensió: 34,1 Km2Habitants: 264Festa Major: 3r. diumenge desetembre.Cal destacar:• Peregrinació al santuari del Tallat perSant Jordi.• Festa votada de «La Pigota» aVallbona.


- Monestir cistercenc de Sta. Maria de Vallbona.- Santuari del Tallat a Rocallaura.- Església de Sta. Maria de Vallbona.

És una vila situada al peu de la serradel Tallat, a la vall del riu Maldanell,afluent del riu Corb. Quan arribem aVallbona, el primer impacte ensl’ofereix el monestir femení de l’ordedel Cister, un dels més importants deCatalunya. Visitar Vallbona és endinsar-se en les arrels més profundes de lacomarca i de Catalunya. El poble viubàsicament de l’agricultura i lescooperatives s’ocupen de la promociói comercialització dels seus productes,sobretot de l’oli d’oliva i del vi. Els vinsde la vila estan emparats en laDenominació d’Origen Costers delSegre, denominació que s’atorga aaquells vins de qualitat produïts a lescomarques lleidatanes. També cal dirque la ramaderia ocupa un bon paperen l’economia, i el turisme comença apoc a poc a ser un revitalitzador de lazona.


- MONTBLANQUET. L’esglésiaparroquial és romànica, de líniescistercenques, i dedicada a SantAndreu. La imatge, del s. XIV, és alMuseu Diocesà de Tarragona

- ROCALLAURA. Té l’esglésiaparroquial de Sant Llorenç que és detransició romanicogòtica, on s’hi guardala imatge de la Verge del Tallat. S’hitroba també l’edifici de l’antic balneari,actualment tancat.

Monestir

• Pessebre vivent , vers les festes deNadal.


VERDÚ

Partit Judicial: CerveraExtensió: 35,8 Km2Habitants: 1.074Festa Major: Sant Flavià, darrer capde setmana de gener.Cal destacar:• Aplec a la font de Sta. Magdalena: 1rde maig• Festa del Vi i la Verema: 12 d’octubre• Festa del Silló i fira de la Ceràmica, afinals de maig.


- Església parroquial de Sta. Maria (s.XIII).- Castell medieval (s.XII).- Ermita gòtica de Sant Miquel (s.XIV).- Galeria d’art Cal Talaveró.- Museu de Joguets i Autòmats. Col·lecció

Mayoral.

Verdú es una vila agrícola i històrica,popular per les seves fires i per la sevatradició terrissera. El paisatge del seuterme sedueix per la simplicitat i per lallum intensa de les terres planes. Téuna forma arrodonida i s’estén al sudde Tàrrega, tot limitant amb la comarcade la Segarra. La seva població, d’uns1000 habitants, es dedica en gran parta l’agricultura de secà, amb els cereals,la vinya i la ramaderia. Manté la tradicióde producció de ceràmica,especialment la típica caracteritzadapel seu color negre: càntirs fumats,negres, anomenats silló i altresmostres de ceràmica. L’activitat delstallers de cantirers i ceramistes atreul’atenció dels forasters. Hi ha un grannombre d’empreses familiars que s’hidediquen. La producció té un caràcterartesanal i es pot observar tot el procés

de modelat de les peces. La visita aVerdú es justifica perfectament, tantdes del vessant històric com artístic.

Castell


VILAGRASSA

Partit Judicial: CerveraExtensió: 19,9 Km2Habitants: 449Festa Major: Festa de l’hivern:dedicada al patró Sant Sebastià (20 degener).Festa Major Gran: el primer cap desetmana de setembre en honor de lapatrona de la parròquia, Santa Maria.Cal destacar:• Trobada de puntaires: 1r diumenged’octubre.


- Església romànica de Santa Maria.- Ermita del Roser.- Cal Botes i cal Giró. Cases pairals catalanes.

Es troba al bell mig de la comarca del’Urgell, a 355 m d’altitud situada entreles planes lleidatanes i l’altiplàsegarrenc. El terme té una formaallargada en direcció nord-sudoest. Ja

des de l’època romana ha estat situatprop d’importants vies de comunicació.L’agricultura és la seva principal baseeconòmica, complementada ambgranges de bestiar i establimentscomercials. De fet, Vilagrassa és undels municipis de la comarca amb unpercentatge més alt de terresconreades. Vilagrassa es beneficiatambé de l’aigua del canal, la qual cosacaracteritza el seu paisatge.

Els cultius predominants al terme sónels cereals (ordi, blat, alfals, blat demoro, gira-sols i veces), seguits delluny per oliveres, ametllers i algunsfruiters. Malgrat això, i a causa en parta la seva gran proximitat a Tarrega,només el 15% de la seva població esdedica al sector agrari. La resta esdedica a activitats industrials i alsserveis.

Església de Santa Maria

Anant cap a Preixana hi ha un edificisignificatiu dins del terme de Vilagrassaanomenat Mas de l’Estadella.

• Fira de l’Ametlla, vers el 3er.diumenge de setembre


CRÈDITS

AUTORS INFORMACIÓ:

Jaume Samarra Pla (CRP Urgell) Teresa Vilalta Coll (CRP Urgell) Rosa Riu Canela (CRP Urgell)

FONTS:- Gran geografia comarcal de Catalunya. volum 9.- Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum I. La geografia i

la població.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum II. La història.- Les nostres contrades. L’Urgell. Volum III. Costums i

tradicions la població.- Departament de Turisme, Consell Comarcal de l’Urgell

MAPES:Universitat de Lleida. Servei de CartografiaInstitut Cartògrafic de CatalunyaJaume Samarra Pla

FOTOGRAFIA:

Ara Lleida Consell Comarcal de l’Urgell

Constantí Torres Boch Jaume Samarra Pla Jordi Orobitg Clua

Núria Boleda Mas Teresa Vilalta Coll

COL·LABORACIONS:

Consell Comarcal de l’Urgell Museu Comarcal de l’Urgell

REVISIÓ LINGÜÍSTICA:

Teresa Arrufat Millan (Servei del Català de l’Urgell)

GRÀFIQUES:

Institut d’Estadística de Catalunya. IDESCAT

MAQUETACIÓ:

Jaume Samarra Pla

Documents

2 Urgell infobasica - XTEC...Pobles agregats: - ALMENARA ALTA. S’hi troba el pilar d’Almenara. Es tracta d’una torre rodona d’una alçada de 14 m. És punt de referència geogràfic