Aki Kaurismäki va néixer el 4 d’ abrilde 1957 a Orimattila, Finlàndia. Desde molt jove va mostrar un gran interèspel món del setè art; als anys setantaes va convertir ja en un gran cinèfil.Dit per ell mateix: “…ho anotava tot ala meva agenda i veia una mitjana desis pel·lícules diàries”. La seva passiópel món cinematogràfic fou tal desprésdel visionat de La edad de oro deBuñuel que decidí convertir-se endirector de cinema. “Quan era jovevaig veure una pel·lícula de Buñuel iaixò va canviar la meva vida: en granpart he acabat en aquest negoci brutper culpa de Buñuel”.

Començà l’any 1981 guiat pel seugermà Mika, una mica més gran queell i format a l’Escola Universitària deCine de Munich, amb una pel·lícula decaràcter documental titulada Elsíndrome del lago Saimaa (Saimaa-ilmiö), filmada al llac més gran deFinlàndia.

Al llarg de la seva carrera ha filmat,entre molts altres títols, dues trilogiesfílmiques: la trilogia del proletariat,formada per Sombras en el paraíso(Varjoja paratiiissa, 1986), Ariel (1988)i La chica de la fábrica de cerillas(Tulitikkutehtaan tyttö, 1990); i latrilogia d’allò quotidià o trilogia delsperdedors, formada per Nubespasajeras (Kauas pilvet karkaavat,1996), Un hombre sin pasado (Miesvailla menneisyyttä, 2002) i Luces alatardecer (Laitakaupungin valot, 2006).

Kaurismäki és un dels grans, un directorde reconegut prestigi, mereixedor dediferents premis. La seva darrerapel·lícula Le Havre (2011) ha rebut elpremi Fipresci al millor llargmetratgedel . Ha rebut un total de 23 premisentre els quals el del Festival deCannes, el del Festival de Berlín, eldels European Film Awards i el delFestival de Valladolid, entre d’altres.

Kaurismäki es reconeix per un estilauster, senzill i minimalista, en el quela música hi té un paper important iels seus protagonistes tenen lacapacitat de demostrar amb una solamirada un sentiment intens.

LE HAVREL’escriptor Marcel Marx (protagonistaja del film anterior de Kautismäki Lavida de Bohemia (1992)) viu ara retirata Le Havre, havent acceptat el seufracàs com a literat i dedicatcompletament a la seva feinad’enllustrador de sabates de carrer, ala seva dona i als seus veïns i companysde fatigues del bar del barri.

Però el destí fa que la seva vida escreui amb la d’un immigrant il·legalmenor d’edat provinent de l’Àfricanegra necessitat d’ajuda i, a més, laseva dona es posa greument malalta,de manera que no li quedarà mésremei que enfrontar-se a la indiferènciahumana generalitzada i a la maquinàriacega de l’Estat, representat aquí perla policia, amb les úniques armes alseu abast: el seu optimisme ideterminació i la solidaritat espontàniadels habitants del seu barri singular.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITAT

ANYDURADA

DIRECCIÓGUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGE

Finlàndia, Françai Alemanya201193 minutsAki KaurismäkiAki KaurismäkiAki KaurismäkiTimo SalminenTimo Linnasalo

FITXA TÈCNICA

Marcel MarxArlettyMonetIdrissa

El denunciant

André WilmsKati OutinenJean-Pierre DarroussinBlondin MiguelJean-Pierre Léaud

FITXA ARTÍSTICA

DIUMENGE29 D'ABRIL DE 201219:30 HTEATRE CONSERVATORI

FILMOGRAFIA

Crimen y castigo (1983)Calamari Union (1985)Sombras en el paraíso (1986)Hamlet va de negocios (1987)Ariel (1988)Likaiset kädet (Les mainssales) (1989)Leningrad Cowboys GoAmerica (1989)La chica de la fábrica de cerillas(1990)Contraté a un asesino a sueldo(1990)La vida de Bohemia (1992)Toma tu pañuelo, Tatiana(1994)Leningrad Cowboys MeetMoses (1994)Nubes pasajeras (1996)Juha (1999)Un hombre sin pasado (2002)Dogs Have No Hell (episodi de10 minuts de Ten MinutesOlder - The Trumpet)(2002)Luces al atardecer (2006)Le Havre (2011)

AKI KAURISMÄKI

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

Kaurismäki deixa guanyar elsseus perdedors

Hi ha directors queindependentment del lloc onambientin les seves trames,l’idioma amb el que estiguinrodades, els actors que utilitzino les històries que expliquin sónimmediatament recognosciblesper qualsevol aficionat al cinemanomés veient-ne una seqüència,i també ho serien encara que noexistissin els títols de crèditaclaridors. El finès Aki Kaurismäkiés un d’ells. Normalment, no liagrada sortir d’aquella Helsinkitan ombrívola que a vegadespenses que és un decorat, elsseus personatges són semprepintorescos, de gestualitatkeatoniana, s’expressen ambmonosíl·labs i no sembla mai queels seus sentiments s’alterin ploguio nevi, estiguin acorralats od’acord amb la seva trista vidade manera resignada. Elsprotagonistes són perdedorseterns i estrafolaris decidits amantenir la seva dignitat. Enaquest cinema també funcionaun inimitable sentit de l’humor ide la tragicomèdia. AmbKaurismäki saps el que ettrobaràs, però li surti millor (Lachica de la fábrica de cerillas iContraté un asesino a sueldo sónesplèndides) o pitjor, garanteixuna manera autònoma de mirarla vida, un planeta emocional moltpeculiar, el dubte etern de si allòque estàs veient o sentint estàplantejat seriosament o en broma.

A Le Havre Kaurismäki es traslladaa França, a aquesta ciutatnormanda i portuària que ensimaginem emboirada, enigmàticai canalla. També utilitza un idiomaque no és el seu i ha de prescindirde la majoria dels seus actorshabituals. És igual. S’ho muntaper trobar les mateixes carotes ipintes exòtiques que caracteritzenla seva fauna, manté el mateixritme i atmosfera, no saps mai

com reaccionaran aquestsmarginals davant la sevaexistència problemàtica i et fariure amb els disbarats moltseriosos que fan servir perdefensar-se.

La protagonitza un antic bohemique ha renunciat a les sevesaspiracions literàries per portaruna vida tranquil·la a Le Havre.Entén per normalitat treballard’enllustrador de sabates decarrer, sobreviure en una casetaruïnosa en companyia de la sevamuller estimada i molt malalta id’un gos anodí, disposar de dinersper comprar tabac i vi a barsfoscos i habitats per un lumpenhermètic, col·leguejar amb elverdulaire i la fornera del seubarri. Aquest supervivent veuràalterada la seva placidesa vital ise li exigirà astúcia i coratge quanes faci responsable d’un nenimmigrant que anava de polissó

COMENTARI en un vaixell, per aconseguir ques’escapi d’una policia amb vocacióde caçar als il·legals mésdesemparats i pugui arribar aAnglaterra per trobar la sevamare. Les argúcies del’enllustrador de sabates, ajudatper la solidaritat i la consciènciade classe d’altres marginats perburlar l’ordre i fer que el noietnegre recuperi l’esperança,posseeixen un encant i una gràcianotables.

Totes les pel·licules d’aquestdirector tenen un metratge sagrat,a la manera antiga, que maisobrepassa l’hora i mitja. El tempsse’t fa molt curt i abandones lasala amb un somriure agraït. Elspresumptes marcians deKaurismäki estan plens de vida.

Carlos Boyero. Crítica a El País.18/05/11