Dreyer va ser un fill il•legítimnascut a Copenhaguen,Dinamarca, i aviat va quedarorfe. Els seus pares adoptiuseren luterans estrictes, il'educació rebuda seguramentva ser molt influent en elstemes de molts dels seus films.El seu debut com a director vatenir un èxit limitat. La fama liva arribar amb el film(Honraràs la teva esposa), el1925.El film, La passió de Joanad'Arc es va convertir en el seuprimer gran clàssic.El 1955 va rodar Ordet (Laparaula) el film combina unahistòria d'amor del tipus Romeui Julieta amb un examen de lafe. La seva última obra va serGertrud el 1964. Tot i queprobablement és inferior alsfilms anteriors, el resultat ensmostra una espècie detestament artístic.

GERTRUDGertrud és una dona madurai idealista que busca l'amorabsolut, amb majúscules, peròles seves experiènciessentimentals es veuen sempreabocades al fracàs. Decideixseparar-se del seu marit, uneminent polític, perquè ellanteposa el treball a l'amor.S'enamora d'un jove músic quecomença a collir els seusprimers èxits, però ell noméspensa en si mateix, Gertrudno és més que una aventurapassatgera. D'altra banda, unantic nuvi poeta reapareix enla seva vida amb la pretensióque reprenguin la seva antigarelació.

ARGUMENT BIOGRAFIA

DIRECTOR

NACIONALITATANY

DURADADIRECCIÓ

GUIÓ

PRODUCCIÓFOTOGRAFIA

MUNTATGEMÚSICA

Dinamarca1964116 minutsCarl Theodor DreyerCarl Theodor DreyerHjälmar Söderberg(obra)Jørgen JersildHenning BendtsenEdith SchlüsselJørgen Jersild

FITXA TÈCNICA

Nina Pens RodeBendt Rothe

Ebbe RodeBaard Owe

Axel Strobye

Gertrud KanningGustav KanningGabriel LidmanErland JanssonAxel Nygen

FITXA ARTÍSTICA

DIJOUS18 D'OCTUBRE DE 201221:00 HLA PEIXERA CAFÈ-TEATRE

FILMOGRAFIA

1964 Gertrud1955 Ordet (La palabra)1945 Dos personas1932 Vampyr1928 La pasión de Juanade Arco1926 La novia de Glomdal1925 El amo de la casa1924 Michael (Deseo delcorazón)1922 Los estigmatizados1922 Érase una vez1921 Las páginas del librode Satán1920 La viuda del párroco1919 El presidente

CARL THEODORDREYER

Sony CrawfordDuane JacksonJacy FarrowSam the LionRuth PopperLois FarrowLester Marlow

COMENTARI

DISSABTE 1521: 00 HÚLTIMA SESSIÓ A LASALA CIUTAT

Versió original en anglès amb subtítolsen castellà.

ARGUMENT

Gertrud (1964), l'última de lespel·lícules del danès Carl T.Dreyer (1889-1968) és una deles seves grans obres demaduresa. Guanyadora delpremi de la Crítica al Festivalde Venècia. Va arribar amb ellaa una estilització formalextrema. La sobrietat imposala seva llei: en la decoració,en les paraules, en els gestosdels actors ...; fins a la vida!,Ja que aquesta lentitud en elsmoviments dels cossos semblaindicar que estan els ànimsdels seus amos oprimits,aixafats, encadenats... I sí queho estan: per la tristesa.

No n'hi ha prou per explicaraquesta cerimònia de la"desesperació tranquil·la" ambassenyalar que es parla a ella,de la mort, del desamor, deltemps que passa..., sinó quecal afegir que manca el sentitde la mort, el temps noconstrueix la felicitat del'home..., no hi ha Amor.

Quan es diu que aquest dramade Gertrud no és unmelodrama gairebé es diu queno hi ha vida, que no hi hasentiments -els alegres, no-, iés així: es presenta una talamargor d'ànima que si estractés de la seva ascensió capa Déu en el gairebé últim estadies podria dir que aquestaànima està patint una terriblenit fosca, però aquí, en Dreyer,no hi ha una ascensió a Déu,sinó un desorientat caminarde cors àrids i desolats. No hiha més sentiments queaquests.

¿Bellíssima? Bellíssima, sí, comel terror. Cal veure la grandesai sublimitat d'una ànima,

gairebé morta.

És un rar teatre cinematogràficl'obra de Dreyer. És cinemaperquè en la seva obra laimatge ho és tot, o gairebé tot.I és cultura nòrdica, l'obra deDreyer és d'ànima nòrdica.

Solitud i nuesa. Jo no diriatampoc ascetisme, doncsl'asceta es priva del que lidestorba per així espiritualitzar-se cada vegada més. Si enGertrud hi ha recerca del'espiritualitat de l'amor, esbusca tan malament quesembla un impossible. Gertrudés un buit enorme, un abismed'angoixa, un fracàs humà fetsilenci.

És un cinema on la densa iexacta paraula cau com unapedra a l'aigua de la cisterna:sona i ressona, i aixeca ecosd'ecos ...Bellíssima. Sí, com la mort, quediu tot, i res.

Un món d'antiguitat nòrdica,d'una religiositat torturadora,d'una fredor de cor tan fredque només s'obre a la calordel sexe. En Gertrud es parla

COMENTARI d'aventures sexuals, no esveuen, el lent ballet del'angoixa n'hi ha. No hi ha sexeenamorat, però sí que hi hatèrbol alleujament sexual,l’animalitat de l'home.

No és el buit de la humanitaten aquella primera meitat delsegle XX. No és tampoc l'odide les nacions en aquellaprimera meitat del segle XX.Carl Theodor Dreyer no és unsociòleg ni un profeta. És unpoeta de si mateix, del seupropi món buit, mancat d'amor,tant, que ni sap buscar. Labellesa, indubtablement és lade la mort.

Pedro Antonio UrbinaFilasiete.com