curiositats · 2013-07-23 · Crec que aquests són els tipus de curiositats que més hi ha al nostre voltant i que més poden interessar als lectors excur-sionistes. A Catalunya

curiositats naturals a prop

de barcelona

70 excursions

Col·lecció: Azimut - 129

josep mAuri portolès

AZ129-CURIOSITATS 1.indd 1 31/08/12 11:17

Primera edició: octubre del 2012

© del text i de les fotografies: Josep Mauri Portolès

© d’aquesta edició:9 Grup Editorial

Cossetània EdicionsC. de la Violeta, 6 - 43800 Valls

Tel. 977 60 25 91Fax 977 61 43 57

[email protected]

Disseny i composició: Imatge-9, SL

Impressió: Romanyà-Valls, SA

ISBN: 978-84-9034-020-2

Dipòsit legal: T-911-2012

Aquest llibre ha estat editat amb la col·laboració de:


3

per què un llibre de curiositats naturals?

Aquest llibre neix de la vocació que sent l’autor de difondre indrets de tota mena. N’hi ha que són molt coneguts i d’altres que no ho són tant, però l’objectiu és que satisfacin el lector en els aspectes bonics o curiosos que ens ofereix la natura, i que aquest voldria conèixer. Però la gran diversitat de llibres de tota mena que hi ha al mercat pot fer perdre una idea general del que conté cada massís muntanyós o comarca, perquè és difícil fer una tria correcta entre tanta informació trobada.

A tots, en algun moment de la nostra vida, quan hem vist, encara que sigui en fotografia o en pel·lícula, un vistós salt d’ai-gua, un engorjat, una grandiosa boca d’accés a una cova o bal-ma, una pedra de singular aspecte o un arbre de grans magni-tuds, ens han vingut a la boca paraules que poden perfectament copsar la nostra idea del llibre: és curiós això, això és magnífic!

D’aquí surt la idea de fer un llibre dedicat només a curiosi-tats naturals; tot allò que la natura ens ofereix i que la mà de l’home no ha tocat. Des d’aquest moment, el lector veurà que en aquest llibre no hi apareixeran indrets que tot excursionista sap apreciar. És a dir, en aquest recull no hi haurà muntanyes, castells, esglésies, ermites o santuaris i també poques fonts, ja que aquestes normalment són arranjades per la mà de l’home, i en aquest cas només sortiria algun brollador natural.

Així doncs, hem cregut adient de dividir aquestes curiositats naturals en tres subgrups, atenent a la seva diversitat morfolò-gica. Aquests subgrups són:

· Pedra (roques singulars, engorjats, balmes, coves i avencs).· Aigua (salts d’aigua, gorgs i brolladors naturals).· Arbres (boscos esponerosos i arbres monumentals).

Crec que aquests són els tipus de curiositats que més hi ha al nostre voltant i que més poden interessar als lectors excur-sionistes. A Catalunya no hi ha guèisers, glaceres, volcans en erupció o selves exuberants d’altres latituds, per posar exem-ples de la grandiositat de la natura. La nostra natura és més amorosida i controlada, però tanmateix d’un interès remarcable.


4

Vull aclarir que aquesta selecció ha estat una tria personal i lliure i que no correspon en cap cas a llistats que puguin figurar en algunes administracions, entitats excursionistes o en altres llibres de muntanya. La selecció no és exhaustiva, però ha in-tentat ser acurada i precisa; tanmateix, segur que m’he deixat coses al tinter, ja que una obra d’aquestes característiques no ho pot donar a conèixer tot, perquè la llista seria interminable. De ben segur que algun lector coneix un indret curiós, un tor-rent engorjat, aquella cinglera de forma sinuosa, un petit saltant d’aigua que no hi surt... He intentat fer la llista més completa possible al meu entendre, però, en tot cas, expliqueu-me aquest indret que coneixeu i podrà ser inclòs en futures edicions.

Desitjo que fruïu d’aquests indrets naturals que hi ha al vol-tant de Barcelona, molts dels quals, afortunadament, encara no són massa visitats. Només les entitats excursionistes dels seus voltants els visiten i els frueixen.

l’autor

la Fou


5

estructura i ús de la guia

A part d’estructurar-lo en els tres grups que he mencionat abans, cada curiositat està explicada en funció d’uns apartats determinats. Primer hi ha una fitxa ràpida que ofereix una ràpida idea general del tipus de curiositat de què parlem. Indica la dis-tància que cal recórrer a peu, la bellesa de l’indret, la dificultat per arribar-hi i, en el cas d’un salt d’aigua, si hi trobareu aigua tot l’any, o només després de pluges, si us hi podreu banyar, etc.

Després s’introdueix una petita descripció del que veurem. Seguidament hi constarà la situació; és a dir, on es troba empla-çada aquesta curiositat natural i a prop de quina població. Més tard hi haurà l’itinerari d’accés més recomanable i interessant per arribar-hi, que és potser la part més útil de la guia. Un petit plànol, molt esquemàtic, us ajudarà a situar-vos millor sobre el terreny. Per últim, hi ha informacions útils sobre poblacions del voltants que mereixen la visita, monuments destacats a prop vostre, algun restaurant recomanable, etc.

Dificultats en els itineraris

Malgrat que la majoria dels itineraris estan pensats per a un públic excursionista en general, n’hi ha alguns que us demana-ran una certa agilitat muntanyenca, saber resoldre certs proble-mes que pot comportar no trobar correctament un camí o seguir corriols de mala petja per terrenys escabrosos i inestables. En aquests casos, a les indicacions inicials de cada curiositat na-tural hi trobareu els primers indicis i seguidament, quan llegiu l’itinerari, s’explicaran clarament aquestes dificultats.

En general, els itineraris no són massa llargs; n’hi ha per tot-hom i per a tots els gustos. Així doncs, a grans trets podríem de-finir l’apartat de dificultat dels itineraris de la següent manera:

· Baixa: Camins senyalitzats i/o evidents sense cap pro-blema d’orientació. No cal superar grans desnivells ni fer grans esforços físics. Són, com a molt, sortides d’un pa-rell d’hores de recorregut apte, en principi, per a tothom.


6

· Mitjana: És indicat ja per a excursionistes acostumats a caminar per la muntanya, que saben interpretar un mapa topogràfic i tenen determinats coneixements d’orientació per camins difícils. També ho és per als que realitzen ca-minades de certa importància i superen un cert desnivell per arribar a l’objectiu sense massa problemes físics.

· Alta: Gent acostumada a caminar per tot tipus d’indrets i relleus a qualsevol època de l’any, que sap combinar tot tipus d’itineraris, amb un important fons físic i que sap sortir sense problemes de qualsevol imprevist.

Un altre aclariment que volem fer és que, quan ens referim a esquerra o dreta, és segons la nostra posició en el camí; al contrari dels cursos fluvials, en què cal interpretar l’esquerra o la dreta segons el sentit descendent de les aigües.

Horari

Cal mencionar que l’horari dels recorreguts, per regla ge-neral, només compta el temps de l’anada. En aquest sentit, doncs, cal tenir en compte el temps de la tornada i mesurar les forces convenientment. Si és tractes d’un itinerari de tipus circular, és a dir que anireu per una banda a l’anada i tornareu per una altra a la tornada al mateix punt de partida, aquesta cir-cumstància ja constarà clarament en la descripció de l’itinerari.

D’altra banda, hi ha distàncies en els itineraris per a tots els gustos: existeixen curiositats on s’hi pot arribar amb cotxe (Sant Miquel del Fai, les Deus...); d’altres en què s’ha de cami-nar menys de quinze minuts (Fonts del Llobregat, font del Bisbe, coves del Salnitre...); i també les més allunyades (Pont Cabra-dís, turó de les Onze Hores, cova de Santa Agnès...).

Interès

Es mesuren d’una a cinc estrelles el grau d’interès de la curiositat. Una puntuació alta indica una bellesa o interès molt remarcable, que fa la visita del tot imprescindible. En cas que les curiositats siguin salts d’aigua, el seu interès serà màxim després d’èpoques de grans pluges.

Divulgació

La divulgació de les curiositats es mesura en tres graus:

· Baixa: La curiositat que anirem a veure presenta una poca divulgació entre el públic en general i, fins i tot, pot ser poc coneguda per la rodalia. Ens podem trobar acces-sos poc indicats.


8

· Mitjana: Normalment la curiositat és coneguda a la roda-lia i, per regla general, els camins són evidents i alguns estan indicats.

· Alta: La curiositat és coneguda per tothom i arreu en qualsevol època de l’any. Normalment els camins d’ac-cés són evidents, arranjats i indicats.

Degradació

Es mesura d’una a cinc estrelles el grau de degradació de cadascun dels indrets descrits, si es troben molt o poc conta-minats. En aquest cas, una puntuació molt alta indica que la curiositat està molt degradada: per la presència de deixalles, malmesa per la gent, propera a indústries, per l’obertura de vies de comunicació, etc.

Quadre de les curiositats naturals

PeDrA

Curiositat Dificultat Horari interès Divulgació Degradació

1. Pont de les Arnaules Baixa 20’ * * * Baixa 1

2. Pont de l’Arcada Mitjana 1 h 15’ * * * * Mitjana 1

3. Roca del Frare Baixa 10’ * * * Mitjana 1

4. Les Escletxes — — * * * Alta 4

5. Forat dels Lladres Mitjana 2 h 30’ * * * * Baixa 1

6. Gorges de Foix Mitjana 2 h 15’ * * * Baixa 1

7. Balmes de Sant Martí Sarroca

Mitjana 50’ * * * * Baixa 1

8. Cova del Castellot Baixa 40’ * * * Baixa 1

9. Morral del Drac/cova de Santa Agnès

Mitjana 4 h * * * * Mitjana 2

10. Cova Simanya Baixa 45’ * * * * Alta 2

11. Cova de l’Arcada Alta 1 h 45’ * * * * Mitjana 1

12. Coves del Salnitre Baixa 10’ * * * * * Mitjana 1

13. Puig de la Balma Baixa 1 h * * * * Mitjana 2

14. Coves del Toll Nul·la 45’ * * * Mitjana 1

15. Bauma d’Esplugues Baixa 35’ * * * Baixa 1

16. Pont Cabradís Alta 2 h * * * * * Mitjana 1

17. Turó de les Onze Hores Alta 2 h 15’ * * * Baixa 1

18. Puig de la Força Mitjana 1 h 15’ * * * * Mitjana 1

19. Balma de les Piques Baixa 30’ * * * * Mitjana 1

20. Cingles de Cabrera i Aiats

Mitjana 1 h 45’ * * * * * Mitjana 1

21. Balma de l’Espluga Baixa 20’ * * * * Mitjana 1

22. Les Deus — — * * * Alta 3

23. Gorges del Gurri Baixa 25’ * Mitjana 1

24. Balma de la Vila Baixa 1 h * * Baixa 1

25. Bufadors de Beví Mitjana 2 h 30’ * * * * Mitjana 1

26. Balmes de Llaés Mitjana 2 h 30’ * * * * Mitjana 2


9

AIguA

Curiositat Dificultat Horari interès Divulgació Degradació

27. Gorg dels Banyuts — 5’ * * * * Mitjana 1

28. Font de l’Adou — 5’ * * * * Mitjana 2

29. Gorgues de Vilardell Mitjana 1 h * * * Mitjana 2

30. Torrent de la Cabana Mitjana 1 h 15’ * * * * Alta 2

31. Fonts del Llobregat — 5’ ***** Molt alta 3

32. Font de les Tàpies Baixa 45’ * * * Mitjana 2

33. Gorg del Pare Baixa 25’ * * * Alta 2

34. Els Caus del Guitard Baixa 10’ * * * Mitjana 1

35. Salts de Canaletes Alta 1 h * * * * Mitjana 1

36. La Fou Baixa 20’ * * * * Baixa 1

37. Font del Bisbe Baixa 5’ * * * Mitjana 1

38. Salt de la Tosca Baixa 1 h 5’ * * * Mitjana 2

39. Gorgs Negre i Blau Mitjana 35’ * * * Baixa 2

40. Sant Miquel del Fai — 5’ * * * * * Alta 1

41. Salt del Molí de Bellús Mitjana 1 h 50’ * * * Baixa 2

42. Salt de la Dona d’Aigua Baixa 50’ * * * Baixa 1

43. Salt del Prat Baixa 50’ * * * Mitjana 1

44. Salts de Gualba Baixa 1 h 30’ * * * * Alta 1

45. Riera de Riells Baixa 40’ * * * * Mitjana 1

46. Salt del Purgatori Baixa 45’ * * * * Baixa 2

47. Salt del Molí de Salgueda

Baixa 35’ * * * * Mitjana 2

48. Salt de Tirabous Baixa 10’ * * * Baixa 1

49. Salt del Molí Bernat Mitjana 40’ * * * * Baixa 1

50. Salt del Cabrit Baixa 10’ * Baixa 4

51. Salt de les Paganes Baixa 20’ * * * Mitjana 1

52. Salt del Còdol Mitjana 35’ * * * * Baixa 1

53. Salt de la Barra de Ferro Mitjana 1 h * * * * Mitjana 1

54. Salt del Tornall Mitjana 45’ * * * * Baixa 1

55. La Foradada Baixa 35’ * * * * * Alta 2

56. Salt del Molí Rodó Mitjana 20’ * * Baixa 2

57. Salt de Sallent Baixa 10’ * * * * Alta 2

58. Salt del Mir Baixa 1 h * * * * Alta 2

59. Font de les Donzelles Mitjana 50’ * * * Baixa 1

60. Salt de l’Oratori Baixa 1 h 30’ * * Mitjana 1

ArBreS

61. Castanyer Gros d’en Cuc Mitjana 1 h 30’ * * * * Alta 1

62. Alzina de Can Farrerons Baixa 1 h * * * Mitjana 2

63. Roure del Giol Baixa 1 h 15’ * * * * * Mitjana 1

64. Avellaner Font Baladrell Baixa 35’ * * * Baixa 1

65. Avetosa de Passavets Mitjana 45’ * * * Mitjana 1

66. Castanyer de les Nou Branques

Baixa 20’ * * * Mitjana 1

67. Roure de la Senyora Baixa 20’ * * * * Mitjana 1

68. Fageda de la Grevolosa Mitjana 1 h 20’ * * * * Mitjana 2

69. Fageda de la Sauva Negra

Mitjana 10’ * * * * Mitjana 2

70. Alzina del Pujol Baixa 30’ * * Baixa 2


10

Bagà

Berga

Ripoll Olot

Rupit

Guilleries

Vic

Viladrau

Montseny

Sant Celoni

GranollersMontnegre-Corredor

Mataró

Barcelona

Martorell

Sabadell

Terrassa

Sant FeliuVilafranca

Sant Quintíde Mediona

Torrellesde Foix

Igualada

Montserrat

MoiàManresa

LluçanèsCollsacabra

Cadí-Moixeró

16

28

31 27 30

2937

67

59

25 2426 4758 68

2055 56 574819

491850

515253

54

23 664260

65 6444 45

61

70

62

43

46146369

3917

40211538

103233

131

93411 12

4

2Ordal

Vilanovai la Geltrú

8

76

5322

3536

41

SITuACIÓ De LeS CurIOSITATS NATurALS


11

pedra: roques singulars, cingles, coves i balmes

Encetem el nostre recull de curiositats naturals amb un pri-mer apartat que fa referència a totes aquelles en què els agents naturals han creat relleus de singular aspecte. Aquí trobarem modelats calcaris originals, curiosos conglomerats, pedres tor-tuoses d’aspectes fantasiosos i curioses coves o balmes que s’endinsen originalment dins de la terra. El clima que impera a la zona, els agents atmosfèrics —el vent, la pluja o la neu—, les convulsions geotècnies del passat i el pas dels anys han creat aquests inèdits paratges que només els excursionistes i els amants de la natura sabem apreciar i fruir.

Abans d’endinsar-nos en la nostra selecció, vull fer referèn-cia que en aquest apartat els massissos de conglomerats de Sant Llorenç del Munt i la muntanya de Montserrat ja podrien omplir sols tot aquest apartat. En aquest cas, la selecció de les curiositats naturals d’aquestes muntanyes ha estat més delicat i compromès. En el cas de Montserrat, hem fet referència no-més a la cova de l’Arcada i a les coves del Salnitre perquè són, segurament, els indrets de referència imprescindible. A Sant Llorenç del Munt tampoc no hi podia faltar el pelat Montcau, fita de nombrosos excursionistes, la cova Simanya i la cova de Santa Agnès.

Fugint d’aquestes dues serralades, destaca en primer terme el Pedraforca, però, com a muntanya pròpia d’una ascensió ex-cursionista, no era el propòsit d’aquest llibre i, per tant, l’hem omès. També al Berguedà, hi ha l’anomenat Pont Cabradís, sor-prenent forat a la muntanya que travessa el riu d’Aigua de Valls, al nostre entendre un dels punts més atractius del país.

En canvi, la sorprenent morfologia d’Osona, el Vallès Oriental i el Vallès Occidental ha creat nombrosos cingles que guanyen el desnivell existent entre la muntanya i la plana. Ens referim als cingles de Cabrera i Aiats, de Tavertet, de Bertí i de gallifa. Els rius i torrents, en el seu descens des d’aquests nivells sob-tats, formen bonics salts d’aigua, com veurem més endavant a l’apartat hidrogràfic Aigua.


12

A les comarques més meridionals de la província de Bar-celona, al Garraf i al Baix Llobregat o al Penedès, el fenomen càrstic hi té força importància, i unit a la poca vegetació existent ha provocat la creació d’importants dolines, avencs i clotades. Destaquem els avencs del Pla d’Ardenya, a l’Ordal; la dolina del Pic del Martell i les gorges de Foix o el Forat dels Lladres, cu riós esvoranc a la muntanya. Des del punt de vista excursio-nista, només es poden visitar aquests dos últims; per tant, són els que hem inclòs en el nostre llibre.


13

Fitxa tècnica

· Altitud: 280 m.· Dificultat: Baixa. Camins senyalitzats.· Horari: Uns 20’.· Interès: * * *.· Divulgació: Baixa.· grau de degradació de l’indret: *.· Època aconsellable: Tot l’any, tret de l’estiu, ja que la

calor és força intensa.· Descripció: Curiós pont de roca que uneix les dues ban-

des del torrent de les Arnaules. El buit que es forma a sota seu sorprèn i meravella que aquesta curiositat de la natura fos originada per erosió diferencial.

· Situació: Suspès sobre el torrent de Font de Cirerencs, a l’oest del pont de Vilomara. S’hi accedeix per un bonic camí, un xic costerut, que supera les feixes d’aquesta part de la població. Malauradament, l’autopista de Ter-rassa a Manresa passa ben a prop del pont Foradat, i pren part de l’encant d’un indret tan curiós.

Itinerari

Sortiu de la població del Pont de Vilomara, passant el riu Llobregat per l’esvelt pont gòtic. Un cop a l’altra riba, situats a l’anomenat Raval de Manresa, seguiu una pista asfaltada cap a l’esquerra i deixeu dos viaranys successius a l’esquerra que baixen suaument. Se us ha ajuntat, en aquest darrer viarany, el PR (senyals blancs i grocs), que seguireu cap a la dreta i en pujada mantinguda. Uns metres més endavant, deixeu l’asfalt a la dreta en una corba i seguiu cap a l’esquerra, per davant de les últimes cases del poble. Si mireu vers el fons de la vall, ja podeu començar a apreciar la silueta del pont, aixecat força amunt per sobre del torrent i per sota de l’autopista. A uns 100 m (5’), deixeu la pista forestal que accedeix a Can Font de Cirerencs, i agafeu, just en un piló indi catiu, el costerut sender que s’enfila per la dreta, vorejant parets de pedra seca i mates baixes oloroses —romaní, llentiscle, foixarda... Una vegada a

Pedra. Itinerari 1

el pont Foradat o de les arnaules

(el pont de Vilomara, bages)


14

dalt, sortiu de nou a una pista forestal, que havíeu deixat a baix de tot (15’). Trobeu novament un piló informatiu. Seguiu la pista cap a l’esquerra i, al cap d’uns 200 metres, deixeu-la per baixar lleugerament per bon camí fins al proper pont Foradat, que ja veieu al fons de la clotada, a considerable alçada de la vall i pròxim a l’autopista de Manresa (20’).

el pont de les Arnaules


15

a Manresa

Autopista

a Terrassa

Pont de les Arnaules

a Sant Vicençde Castellet

Riu Llobregat

El Pontde Vilomara

Informacions útils

El Pont de Vilomara és punt de pas de l’itinerari senyalitzat GR 4. És molt interessant la travessa des del Pont de Vilomara fins a Navarcles (cotxe de línia a Manresa de l’empresa Sagalés SL, tel. 938 738 454). A Navarcles tenim la pensió Muntané, tel. 938 310 440, i la pensió Nou de Baviera, tel. 938 310 340.

L’itinerari passa a prop del bonic monestir restaurat recent-ment de Sant Benet de Bages, el monument més important del Bages, ara reconvertit en Món Sant Benet, projecte cultural, tu-rístic i de lleure. Accessible amb cotxe per la carretera de Sant Fruitós a Navarcles. Totes les visites són guiades; per tant, és millor fer reserva prèvia al tel. 938 759 401. Més informació a http://www.monstbenet.com.


231

Índex

Per què un llibre de curiositats naturals? ..............................3

Estructura i ús de la guia .....................................................5

Pedra: roques singulars, cingles, coves i balmes ................11

1. El pont Foradat o de les Arnaules (Bages) .......................13

2. El pont de l’Arcada i diversos avencs (Alt Penedès) ..........16

3. La roca del Frare (Anoia) ................................................20

4. Les Escletxes (Baix Llobregat) ........................................23

5. El Forat dels Lladres i l’Agulla de Font-rubí (Alt Penedès) ..25

6. Les gorges de Foix (Alt Penedès) ....................................28

7. Les balmes de Sant Martí Sarroca (Alt Penedès) .............31

8. La cova del Castellot (Alt Penedès) .................................34

9. El Morral del Drac, Ses Corts, la cova de Santa Agnès i les balmes Fosca i Clara (Vallès Occidental) ..................37

10. La cova Simanya (Vallès Occidental) .............................41

11. La cova de l’Arcada (Anoia) ..........................................44

12. La cova del Salnitre (Baix Llobregat) .............................47

13. El Puig de la Balma (Bages) .........................................49

14. Les coves del Toll (Bages) ............................................52

15. La bauma d’Esplugues (Vallès Oriental) ........................54

16. El Pont Cabradís (Berguedà) .........................................56

17. El turó de les Onze Hores (Vallès Oriental) ....................60

18. El puig de la Força (Osona) ..........................................63

19. La balma de les Piques (Osona) ...................................66

20. Els cingles de Cabrera i Aiats (Osona)...........................69

21. La balma de l’Espluga (Vallès Oriental) .........................73

22. Les Deus (Alt Penedès) ................................................76

23. Les gorges del riu Gurri (Osona) ...................................79


232

24. La balma de la Vila (Osona) .........................................82

25. Els bufadors de Beví (Osona) .......................................85

26. Les balmes de Llaés: la balma del Teixidor, la Balmassa i la balma dels Fleurs (Ripollès) ..................89

Aigua: salts d’aigua, gorgs i brolladors naturals .................93

27. El gorg dels Banyuts (Ripollès) .....................................95

28. La font de l’Adou o Fonts del Bastareny (Berguedà) .......98

29. Les gorgues de Vilardell (Ripollès) ..............................101

30. Salts i gorgs del torrent de la Cabana (Ripollès) ..........104

31. Les Fonts del Llobregat (Berguedà) .............................107

32. La font de les Tàpies (Bages) .....................................110

33. El gorg del Pare (Bages) .............................................113

34. Els Caus del Guitard (Vallès Occidental) ......................116

35. Els salts de Canaletes (Anoia) ....................................119

36. El salt de la Fou (Anoia) .............................................123

37. La font del Bisbe (Berguedà) ......................................126

38. El salt de la Tosca (Vallès Occidental) .........................129

39. La cascada del Molí i els gorgs Negre i Blau (Vallès Oriental) .........................................................132

40. Sant Miquel del Fai (Vallès Occidental) ........................135

41. El salt del Molí de Bellús (Berguedà)...........................138

42. El salt de la Dona d’Aigua (Selva) ...............................141

43. El salt del Prat (Vallès Oriental) ..................................145

44. Els salts de Gualba (Vallès Oriental) ...........................147

45. La riera de Riells (Selva) ............................................151

46. El salt del Purgatori (Osona) .......................................154

47. El salt del Molí de Salgueda (Osona) ..........................158

48. El salt de Tirabous (Osona) ........................................161

49. El salt del Molí Bernat (Osona) ...................................164

50. Els salts del Cabrit i Gros de la Gorga (Osona) ............167

51. Els salts de les Paganes (Osona) ...............................170

52. El salt del Còdol (Osona) ...........................................173

53. El salt de la Barra de Ferro (Osona) ............................176

54. El salt del Tornall (Osona) ..........................................179

55. La Foradada (Osona) .................................................182

56. El salt del Molí Rodó (Osona) .....................................185

57. El salt de Sallent (Osona) ..........................................188


233

58. El salt del Mir (Osona) ...............................................191

59. La Font de les Donzelles (Osona) ...............................194

60. El salt de l’Oratori (Osona) .........................................197

Arbres: boscos esponerosos i exemplars monumentals ....201

61. El castanyer Gros d’en Cuc (Vallès Oriental) ................203

62. L’alzina de Can Farrerons (Maresme) ..........................205

63. El roure del Giol (Vallès Oriental) ................................208

64. L’avellaner de la Font de Baladrell (Vallès Oriental) ......211

65. L’avetosa de Passavets (Vallès Oriental) .....................214

66. El castanyer de les Nou Branques (Osona) ..................216

67. El roure de la Senyora (Osona) ...................................219

68. La fageda de la Grevolosa (Osona) .............................221

69. La fageda de la Sauva Negra (Vallès Oriental) ..............224

70. L’alzina del Pujol (Osona) ...........................................227

Per acabar... ...................................................................229


Documents

curiositats · 2013-07-23 · Crec que aquests són els tipus de curiositats que més hi ha al nostre voltant i que més poden interessar als lectors excur-sionistes. A Catalunya