Embed Size (px)
Citation preview
Amistat FUNDACIÓ
vocaciói positivisme
ELS CUIDADORS DE LES LLARS,
Nº
13 m
arç
2007
• La fundació informa 3
• 24 hores amb 10
Miguel Serrano
• Reportatge 12
Cuidadors a les Llars
• Entrevista 14
Eduard Punset
• Convivència 16
Família Massé
• Voluntaris 18
Donar i rebre
el patronatPresidenta d’Honor: S.A.R. la Infanta Elena
Patronat d’HonorMariano Supervía, Inés Benedetti, Amparo Ferrando, Carmen Gil de Biedma
PatronatPresident: Albert Trias Vicepresidenta: Mercè Escrigas Tresorer: Jordi Segarra Vocals: Lourdes Canet, Rosa Sensat, Xavier Matas, Lluís Ibáñez Secretari: Alfredo Briales
EditaFundació privada Llars de l’Amistat CheshireDirector General: Dr. Josep M. Colonc/ Benedetti, 60-6208017 Barcelona (Espanya)
[email protected]: Montse Fita
editorial
Els detalls, la vida
La vida a les Llars de l’Amistat Cheshire està plena de petits moments
de gran importància. Des del primer dia, els residents evolucionen,
experimenten situacions insòlites i aprenen nous coneixements. Cada
dia és un nou desafiament. I el procés d’adaptació i d’aprenentatge
està ple de situacions difícils, però també de detalls encoratjadors. És
per això que el dinamisme i la capacitat de superació són dues de les
constants de la vida quotidiana a les Llars.
Aquest dinamisme és observat de prop i amb especial atenció pels
professionals que treballen a les Llars i que segueixen amb interès els
problemes i els progressos de tots els residents, convivint a diari amb
ells i compartint tant les seves frustracions com les seves il·lusions i
expectatives. Ells coneixen cada persona i aprenen a descobrir quines
són les seves inquietuds presents i futures. I, amb tota aquesta infor-
mació, s’esforcen per satisfer al màxim les aspiracions dels residents
i millorar les situacions més complexes. Els somnis, de vegades, per
petits que siguin, poden esdevenir realitat amb l’ajuda de tots.
Per això, cada petit detall de la vida quotidiana és important per als
professionals de les Llars. Perquè des de les Llars apostem pel futur
de les persones, i el nostre objectiu és fer que cada dia sigui una mica
millor que l’anterior.
I és des de les pàgines de la revista Amistat que us volem transmetre
com és aquest dia a dia a les Llars.
LLARS DE L’AMISTAT CHESHIRE
sumari
Disseny i realitzacióBPMO Edigrupc/ Caballero, 79, 7è 08014 BCNTel. 93 363 78 40 / Fax 93 410 84 15 www.grupobpmo.com
Dipòsit legalB -4 5 3 2 8 -2 0 0 2
la fundació informa
3
BenvingudesCom a cada número de la revista Amistat, volem aprofitar per donar la benvinguda als nous residents que s’han incorporat a les nostres Llars en els darrers mesos. Han ingressat a la Llar Can Llovera el Francisco i el Jaume, a la Llar La Gavina el Javier, a la Llar Terres de Ponent l’Abdou Asís i la Rosa Maria, a la Llar Pla d’en Boet l’Amable, a la Llar Oxalis el Benito i la Mónica, i a tots volem desitjar-los una feliç estada.
Excursions de la Llar Emilio Benedetti
Durant els mesos d’octubre i novem-bre, els residents de la Llar Emilio Benedetti de Barcelona van fer tot un seguit de sortides que volen com-partir amb nosaltres pel seu interès i varietat. Ens fan saber que van anar al temple budista del Garraf on van rebre explicacions sobre aquesta reli-gió; a la torre de Collserola, situada molt a prop de la Llar, per poder gaudir d’una vista completa de tota
la ciutat i els voltants; i a la segona edició del Saló de la Xocolata, celebrat a la Ciutat Comtal, on van tenir l’opor-tunitat de gaudir de diferents tipus d’aquest saborós aliment.
Festa pel casament del Jordi
Durant el mes d’octubre es va celebrar a la Llar Can LLovera de Sant Feliu de Llobregat una festa per celebrar la unió del Jordi, resident del centre, amb la Lídia, la noia amb qui s’ha casat. La celebració va ser molt emotiva per a tots els residents i el personal, ja que el Jordi és una persona molt apreciada i, evidentment, no va faltar el pertinent regal de noces. Des d’aquestes pàgi-nes volem manifestar la nostra alegria per aquest enllaç. Enhorabona Jordi i Lídia per aquest pas que feu junts!
El pallasso de McDonald’s El pallasso de la cadena McDonald’s, que normalment trobem fent el seu espectacle al restaurant de menjar
ràpid, va visitar la Llar La Gavina d’Alella. L’acte va congregar tots els residents a la sala de televisió per gaudir d’una actuació que va resultar molt inte-ractiva. Jocs de màgia, bromes i acu-dits van ser els recursos utilitzats pel pallasso per tal de fer passar una bona estona a tots els presents. Aquesta representació s’inscriu dins del marc d’actuacions que la cadena fa als seus establiments, però en aquesta ocasió el centre McDonald’s del Masnou va trobar més interessant que el seu ani-mador es desplacés fins a la residèn-cia. Va ser un detall molt encertat.
Visita al món andalusíDins del programa de sortides que rea-litza cada centre, els residents de la Llar Sant Salvador de Tarragona van gaudir de l’exposició que la Caixa de Reus va organitzar sobre l’Àndalus, com s’hi vivia i construïen les edificacions. Tots els que hi van anar van sortir satisfets d’una visita on van conèixer més de prop la història del sud d’Espanya.
4
la fundació informa
Campanya per l’accessibilitatDes de Can Llovera ens fan saber que el passat 30 de novembre van tenir lloc a Sant Feliu de Llobregat diferents actes reivindicatius, per sensibilitzar la població sobre les dificultats de mobilitat que tenen totes les persones amb discapacitats. La campanya es va celebrar a fi i efecte de promoure el dret a una vida millor, on la integració amb la societat sigui una reali-tat, i potenciar la seva autonomia perso-nal. Especialment interessats en el tema, els residents de Can Llovera van realitzar un comunicat i van participar en les dife-rents activitats que es van realitzar.
Excursió a les Caves Freixenet
Un grup de residents de la Llar La Gavina i de la Llar Emilio Benedetti es van des-plaçar fins a Sant Sadurní d’Anoia, pobla-ció coneguda com la capital del cava, per tal de visitar les Caves Freixenet. Allí van fer un recorregut guiat en el qual van rebre explicacions sobre l’elaboració
i història del cava català, alhora que van poder veure tot el procés que segueix aquesta estimulant beguda.
Creació d’un blog per la discapacitatEls residents de la Llar Can Llovera han iniciat un curs d’informàtica de nivell avançat. Es tracta d’aprendre a crear un blog que els permetrà introduir notícies i imatges relacionades amb el món de la discapacitat. La comissió de la creació, redacció i elaboració del blog està for-mada per l’Enrique, el Miguel, la Paquita, el Juan i el Juan Carlos. Us animem a que hi entreu a través de la seva adreça: 5rodando.blogspot.com
Visita del bisbe de Solsona
El bisbe de Solsona, monsenyor Jaume Traserra, i monsenyor Xavier Novell, acompanyats per monsenyor Jordi Orobitg, rector de Mollerussa, van fer una visita pastoral a la Llar Terres de Ponent. Aquesta trobada va permetre que la comitiva pogués passar una estona amb tots els residents i per-sonal del centre, els quals van tenir, alhora, l’oportunitat de saludar monse-nyor Xavier, que havia estat voluntari de la Llar durant els anys de servei a la parròquia de Mollerussa. Per la seva part, el bisbe Jaume Traserra es va interessar, especialment, per la tasca que es porta a terme a la residència, així com per tots els seus membres.
Ja s’ha publicat la Guia Edamat a Portal SocialLa Guia Edamat és una guia pràctica per garantir el compliment efectiu dels drets de les persones amb discapaci-tat a Europa. El projecte, coordinat per l’organització benèfica de persones amb discapacitat Leonard Cheshire, ha estat creat a partir del treball i de la col·laboració de polítics, tècnics, inves-tigadors i persones amb discapacitat de diversos països d’Europa. La Funda-ció Llars de l’Amistat Cheshire ha estat el representant espanyol d’aquest pro-jecte europeu. Llars de l’Amistat ha comptat amb un equip investigador expert en l’àmbit de les discapacitats de la Fundació Pere Tarrés-Universitat Ramon Llull.http://www.portalsocial.net/DBS/a/materials/portada/ambits/pe/index.html
Càritas felicita les festes a la Llar Terres de PonentA Mollerussa se’ls coneix com els Visi-tadors de Càritas, però són una colla d’amics, perquè es tracta d’un grup de voluntaris que van pels domicilis i insti-tucions visitant malalts i persones que es troben soles. És per això que amb el temps i les seves continuades visites s’han convertit en amics per a la Llar Terres de Ponent. En aquesta ocasió, i amb motiu de les festes nadalenques, van preparar un repertori de cançons, que la tuna va interpretar per a tots els residents. Grà-cies amics pel vostre temps.
la fundació informa
5
Visita dels joves estudiantsTambé durant aquests dies la Coral de l’IES Terres de Ponent va apropar-se a la Llar Terres de Ponent per felicitar-los les festes i realitzar un recital de cançons d’allò més animat, amb peces diverses –des de Boig per tu de Sau fins a les nadales més tradicionals–. Al finalitzar el concert, es van fer una foto conjunta amb els residents i van cantar Santa Nit.
De nou amb nosaltresMalauradament, durant el mes de novembre, Tomás Carrasco, resident de la Llar Pla d’en Boet, va ser atropellat mentre passava per un pas de vianants. Durant dos mesos ha estat hospitalitzat, primer a Mataró, posteriorment al socio-sanitari d’Aliança i, finalment, a l’Institut Guttman, on s’ha recuperat del tot. Des d’aquestes línies, tant els professionals de Pla d’en Boet com la Fundació Llars de l’Amistat Cheshire volem felicitar-lo pel seu coratge i ganes de viure. Real-ment ha fet tot un esforç i estem molt feliços que pugui continuar formant part de nosaltres. Una abraçada, Tomás, i encantats de tenir-te de nou.
Festa de les FamíliesEl dia 16 de desembre es va celebrar la Festa de les Famílies a la Llar Pla d’en
Boet a Mataró, amb les actuacions de la Maria, voluntària de la Llar, que va inter-pretar amb el seu saxo un repertori de peces molt actual, i les ballarines de la dansa del ventre, que van fer gaudir tots els presents amb els seus ritmes exò-tics. Durant l’acte es van vendre treballs realitzats pels residents al taller, d’entre els quals els centres de taula i els detalls nadalencs van ser els que van tenir més èxit. També volem agrair la col·laboració de les famílies que van venir i ens van obsequiar amb la seva companyia.
Exposició i venda de treballs manualsCom cada any, la voluntària de la Llar Joan Trias, Gemma Badia, ha exposat els seus treballs manuals al centre i el que ha recollit de la seva venda ho ha entregat com a donatiu. Des de la Llar, li volem donar les gràcies per aquest acte de generositat que té amb nosaltres i que repeteix any rere any.
Visita al centre d’horticulturaUn grup de residents de les Llars La Gavina d’Alella i Joan Trias de Barcelona van anar a visitar un dels centres de producció agrícola que Parcs i Jardins té a Barcelona. La sortida va resultar
d’allò més interessant, ja que els res-ponsables van mostrar els horts cedits per l’Ajuntament als jubilats del barri perquè cultivin el que cadascú desitgi a la seva parcel·la. Els residents també van poder veure els recipients d’elabo-ració del compost, on els veïns apor-ten les restes orgàniques de les seves escombraries, així com als animals de granja que hi tenen.
Gaudint de l’oferta cultural
Els residents de la Llar La Gavina han volgut compartir amb tots nosaltres algunes de les sortides que han realit-zat darrerament per haver-les gaudit especialment. D’aquesta forma, un grup d’ells van estar al Museu d’Història de Barcelona, per completar els estudis del taller de cultura. L’excursió, que els va
6
la fundació informa
permetre ampliar els seus coneixements sobre la vida de la ciutat, va acabar en un dinar al restaurant del museu. En aquesta ocasió el grup va ser convidat per l’Associació de Pares i Mares i Amics de La Gavina, que enguany ha decidit subvencionar els dinars de les sortides dels divendres, com una ajuda a la nor-malització i millora de la seva qualitat de vida. Així mateix, també van estar al CaixaForum, realitzant una visita guiada per l’exposició del pintor francès Jean-Honoré Fragonard, i a l’Aquàrium de Barcelona. D’aquestes sortides, ens han fet arribar les imatges de més amunt.
Festa dels VoluntarisPer tal de mostrar el nostre agraïment a la inestimable tasca que realitzen els voluntaris de Llars de l’Amistat, el passat 30 de desembre va tenir lloc la IX Festa dels Voluntaris de la Llar Terres de Ponent amb la presència de la coral
Verge del Lliri de Vilanova de Bellpuig, que van fer un recital de nadales molt adient per a aquelles dates.
La tradicional calçotada
Com ja és habitual desde fa uns anys, la Llar La Gavina ha fet la seva tradicional sortida al restaurant La Vaqueria per tal de degustar una bona calçotada, que no té res a envejar a les de Valls. Aquest local és una opció perfecta per als resi-dents de la Llar, ja que es troba situat a només mitja hora del centre i facilita tots els desplaçaments. A més, que el servei és molt amable i les instal·lacions estan força adaptades a les necessitats de mobilitat dels residents. La trobada va reunir fins a 100 persones entre els resi-dents, el personal, familiars i voluntaris. Una bona colla.
Especial Nadal a les LlarsCom cada any, són moltes les activitats que se succeeixen als nostres centres durant les festes nadalenques. Els dinars, trobades, festes, exposicions, lliurament de regals són esdeveniments habituals d’unes dates molt assenyalades per a tots, en les quals volem celebrar la bona convivència més que mai. El tradicional dinar de Nadal ha tingut lloc enguany a cada una de les Llars amb la presència de membres de la Fundació i d’altres personalitats locals, segons el cas, que han compartit àpats amb els residents i personal dels centres. Menús especi-als, decoracions nadalenques fetes pels residents, música adient per a l’ocasió són elements que no han faltat en cap cas per tal de gaudir aquesta oportunitat d’estar junts i passar un bon dia en com-panyia de tothom.A la Llar Emilio Benedetti, per exemple, ens han fet saber que van organitzar un taller especial per decorar tota la Llar per
la fundació informa
7
a aquestes dates. Durant dos mesos, els residents –amb la col·laboració de moni-tors i voluntaris– van treballar diferents motius propis d’aquestes festes.A Joan Trias també ens fan saber que, després de dinar, van tenir lloc els par-laments del Dr. Josep M. Colon, director de la Fundació, i Adolfo Guillén, director
de la Llar. Seguidament, es va procedir al lliurament d’obsequis, van assistir a una obra de teatre representada pels usuaris, actuacions musicals, una missa i concert de Nadal, així com a l’entrega de regals feta per Sergi Bruguera, tennista, i Pere Escobar, periodista esportiu.En el cas de la Llar Pla d’en Boet, el dinar va estar animat pels voluntaris, com Joan Segura, que va fer un recital poètic amb els personatges de la Llar com a protago-nistes. Posteriorment, va haver una can-tada de nadales amb l’assessorament de les voluntàries Gemma i Conxita. Altres voluntaris, com el Sr. Elies i la Maria, també van ser-hi presents.D’altra banda, a Terres de Ponent van gaudir de la presència d’Albert Trias, pre-sident de la Fundació Llars de l’Amistat, el Dr. Josep M. Colon, director general, Alfredo Briales, secretari del Patronat, Mercè Escrigas, vicepresidenta del Patro-nat, i Lluís Ibáñez, membre del Patronat. Després del dinar, els residents van fer cagar el tió, festa a la qual es va afegir l’alcalde de Mollerussa, Toni Bosch, el
segon tinent d’alcalde, Marc Solsona, i la regidora de Benestar Social, Rosa Marçà. Les celebracions nadalenques van comp-tar amb l’actuació de la coral de l’Associ-ació de Dones Albada de Mollerussa, i la visita del president del Pessebre Vivent de Linyola, així com d’altres figurants que van obsequiar als presents amb dolços i un dvd del pessebre vivent.
La revista es financia íntegrament amb donatius. Si vol col·laborar-hi, pot fer-ho al núm. de compte 2100 0555 34 0201381965.
la fundació informa
Agraïment a la Llar La GavinaEl passat mes de desembre ens va deixar l’Oriol Garcia amb
qui convivíem des de feia molts anys. I és que l’Oriol era un
membre més de la família de la Llar La Gavina.
El seu pare ha volgut agrair-nos tots aquests anys d’alegries i
amistats que l’Oriol ha viscut a la residència amb la carta que
ens ha fet arribar i reproduïm a continuació:
8
racó d’opinió
L ’Emilio Martiño, resident de la Llar Emilio Benedetti, ens ha fet arribar aquest escrit
d’agraïment dirigit a la persona que li ha fet arribar una cadira automàtica. També ens adjunta unes fotografi es on surt, feliç, amb la seva nova cadira.
“Voldria agrair, amb la més sincera grati-tud, a la persona que de forma anònima i a través de la revista em va obsequiar amb una cadira de motor i em va donar l’oportunitat de desplaçar-me lliurement per la zona on visc. M’agradaria, si fos possible, donar-li les gràcies personal-ment. D’altra banda, també voldria donar els meus agraïments a totes aquelles per-sones que cada dia aporten la seva ajuda per fer de la nostra vida una vida millor”.
Emilio MartiñoResident de la Llar Emilio Benedetti
Queridos amigos:
Ante todo quiero daros las gracias por todo lo que hicisteis con Oriol
mientras estuvo entre nosotros. Fuisteis su familia en los momentos
malos y buenos, le ayudasteis en los momentos de tristeza y compartis-
teis con él sus inquietudes y alegrías.
Hablaba de vosotros con tal cariño, que sólo puede ser refl ejo de todo lo
bueno que le dabais. Erais sus amigos, sus cómplices y os quería como
sólo las personas buenas y nobles son capaces de hacerlo.
No hace falta deciros a ninguno de vosotros cómo era Oriol, le conocíais
muy bien, muchas horas compartidas, muchas noches en el silencio de
La Gavina, muchas excursiones, e incluso muchas riñas como sólo voso-
tros las hacéis, sin rencores, sin malos modos, llevados por la convivencia
tan difícil, pero para vosotros tan fácil… Pensad que sois especiales,
que tenéis un don que al resto de las personas se nos ha negado, que
es la sinceridad, la bondad y que no sabéis hacer el mal. Así era Oriol,
especial…
A vosotros cuidadores, profesionales del centro, quiero haceros llegar mi
gratitud por todo lo que le hicisteis, por vuestro cariño hacia él y vuestros
desvelos, por hacerle fácil la comunicación entre todos y por darle vuestra
comprensión. Gracias.
Tenéis un amigo en mí. Para todo lo que necesitéis, sabéis que podéis
contar conmigo. La marcha de Oriol no signifi ca que perdamos el con-
tacto, seguiré dando mi cariño y mi amistad a todas las personas del
centro, a todos sus amigos, pues Oriol esta entre nosotros.
Un fuerte abrazo para todos
la fundació informa
9
Una Llar més LlarLa pintora Ute Rebholz ha donat tres meravellosos quadres a la
Llar Emilio Benedetti, dels quals podrem gaudir-ne tots: residents,
familiars, voluntaris i personal.
L’Ute vol aportar caliu a la Llar Emilio Benedetti amb la seva obra
racó d’opinió
Ute Rebholz pinta des de fa més de 20 anys. En l’actua-litat comparteix un estudi al
barri de Sarrià de la Ciutat Comtal amb altres artistes on pot desenvolupar la seva creativitat. S’inspira en una temà-tica bucòlica i aspectes de la realitat que li són propers, com ara una porta, unes flors o una fruita…
Ute confessa que li agrada treballar amb colors que siguin vius i forts, i que sempre els dóna més importància que no pas a les formes, fugint sempre de les línies rectes. Voluntària de les Llars de l’Amistat Che-shire des de fa més de 15 anys (vegeu l’article de la secció Voluntaris), l’Ute pensa que les seves obres han de ser una alegria per a aquell que les contem-pla, objectiu pel qual va decidir donar tres quadres a la Llar Emilio Benedetti, on també col·labora. D’aquesta forma, l’Ute vol aportar caliu, “no només amb la meva presència com a voluntària, sinó a través de la meva obra. Espero que contribueixin a crear una major sensació d’estar a la nostra Llar”, explica.
Miguel SerranoIniciem la secció 24 hores amb amb un dels residents
més antics de les Llars de l’Amistat Cheshire. Es tracta
de Miguel Serrano, que porta 20 anys fent la seva vida
a la Llar Sant Salvador de Tarragona, satisfent les seves
necessitats d’independència i tranquil·litat.
10
24 hores amb
24h08.00 h. El Miguel és dels primers a despertar-se a la Llar Sant Salvador, ja que la seva vitalitat el porta a voler aprofitar el dia al complet. Un cop arreglat –és molt presumit– es dirigeix al menjador a esmorzar.
08.00 h
10.30 h. Dos cops per setmana fa rehabilitació amb l’Andrés, el fisioterapeuta, que li fa moviments actiu-assistits als braços per tal de conservar la força i la mobilitat.
10.30 h
11.00 h. El Miguel, que és de Reus, va estudiar FP i Administratiu a Albacete, però sempre ha sentit
una gran passió per la informàtica. Estudiar diversos cursos de disseny
li ha permès poder dedicar-se professionalment al disseny de
pàgines web, publicitat i targetes de tota mena que fa per encàrrec.
11.00 h
11
13.00 h. Abans de dinar es troba amb els companys que han baixat al centre comercial amb la furgoneta de la Llar i algunes cuidadores. Allà fan l’aperitiu i algunes compres al supermercat.
13.00 h
16.00 h. Després de dinar sempre és un bon moment per fer la tertúlia amb els amics o retirar-se a descansar una estoneta.
16.00 h
17.00 h. I és que cal agafar la tarda amb energia. El Miguel dedica unes 3 hores diàries als seus compromisos laborals. No només dissenya les targetes, sinó que també les retalla fent-ne la producció des del principi fins al final.
17.00 h
21.00 h. Després de sopar i fins a l’hora d’anar a dormir, veu la televisió o alguna pel·lícula en DVD a la seva habitació.
21.00 h
14.00 h. El Miguel torna a pujar a la Llar amb l’autobús per l’hora de dinar. Avui toca fideuà i llom acompanyat d’una amanida.
14.00 h
12.00 h. Un cop avançat el matí, si fa bon temps, agafa l’autobús just davant de la Llar per desplaçar-se fins al centre de Tarragona on realitza les seves gestions.
12.00 h
Vocació i positivisme
Ens hem reunit a la Llar Emilio
Benedetti amb un grup de
cuidadores per conèixer de prop
les vivències i inquietuds de la
seva professió, fonamental en
la vida de les Llars i els residents.
Un paper difícil pel tracte diari
amb les persones i les tasques
inherents al lloc de treball.
D’aquesta forma, per poder fer
una bona feina cal tenir vocació
i saber gaudir de cada moment.
12
P er tal de parlar sobre la seva feina, ens hem reunit amb un grup de cuidadores de les Llars de l’Amistat: la Dorka, de La Gavina; la Mery, d’Emilio Benedetti;
l’Olga, de Joan Trias; la Júlia, de Can Llovera; la Toñi, de Sant Sal-vador; i l’Eva, d’Oxalis. És un grup heterogeni, ja que algunes tre-ballen a les Llars des dels seus inicis, fa quasi 30 anys, i d’altres porten tan sols uns mesos. Però totes les experiències i opinions que ens confien son vàlides per apropar-nos a la realitat de la seva feina. Altres trets significatius les uneixen, com que totes tenen un mateix objectiu i una mateixa passió pel que fan. Ens expliquen que la seva responsabilitat consisteix a millorar la qualitat de vida dels residents fent-los tot allò que ells no són capaços, potenciant alhora la seva autonomia. “És important que no perdin les seves capacitats. No hem de fer per ells el que poden fer sols”, diu l’Eva. Aquesta definició, que sembla molt simple implica ser les mans i els peus dels residents, és a dir, aixecar-los pel matí, fer-se càrrec de tota la seva higiene personal, vestir-los, donar-los els medicaments, l’esmorzar, col-
reportatge
reportatge
locar-los a les cadires, canviar les postures, etc., així com posar-los al llit, endreçar la seva roba i atendre’ls durant la nit.La Mery, per exemple, ho té molt clar: ”Cal pensar que ells no poden assolir el mateix que tu, de forma que t’has de proposar fer-ho millor que si t’ho fessis a tu mateixa. L’aspecte i la higiene són molt importants perquè ens poden aixecar l’estat d’ànim. Si em dutxo i em maquillo, m’animo, oi? Doncs ells també. A més, alguns són molt presumits i ja t’ho demanen”. Però tot no s’acaba aquí, aquestes tasques cal que vagin acompanyades d’una actitud determinada, que és la que farà que la feina del cuidador sigui satisfactòria o no per a un resident. Saber quines són les prioritats en tot moment, crear un clima de respecte mutu i ser positiu és bàsic.
La Dorka pensa que “els fem de mares, pares, professors, amics, però alhora els has de tractar com un igual perquè és el que necessiten, i per això cal ser diplomàtic”. A això, la Júlia hi afegeix la importància de ser respectuosos amb la seva vida i privacitat, i també discrets, perquè “et confien moltes coses íntimes”.
Treball en equipL’equip tècnic i la direcció són parts molt importants en la tasca d’un cuidador, ja que marquen les pautes i estan disponibles per a qualsevol dubte o incidència que pugui sorgir. “Des de la direc-ció fins al personal de neteja som un equip que funciona com un engranatge que es basa en la comunicació. De la mateixa forma passa entre els tres torns de cuidadores: del matí a la tarda, de la tarda a la nit i de la nit al matí ens hem d’explicar les coses perquè
hi hagi una continuïtat en la nostra feina” explica la Toñi. “A més, si fomentem la bona harmonia entre nosaltres ells també ho faran entre ells”, afegeix.Però, i com es cuida el cuidador? Amb aquesta finalitat, les cuidadores reben formació contínua amb informacions sobre com mobilitzar els residents i les
postures que cal adoptar. “Tenim grues elèctriques, mitjans de protecció com les faixes per a l’esquena o els guants…eines que són de gran ajuda, i és que amb els anys hem guanyat en molts aspectes. Això és molt important perquè si nosaltres estem bé físicament i men-talment podrem oferir un millor servei als nostres residents” conclou la Toñi.
13
Una actitud determinada és la que farà que la feina del cuidador sigui satisfactòria o no per a un resident
D’esquerra a dreta: la Toñi, la Mery, l’Eva, la Dorka, l’Olga i la Júlia
entrevista
14
“Calen activitats que ens incrementin la creativitat”
Des del programa televisiu
Redes, aquest execonomista
i expolític s’ha convertit en un
carismàtic divulgador de temes
científics, apropant els misteris
de la ment i l’univers a la gent
del carrer. Després de destil·lar
els secrets del benestar interior
amb El viatge a la felicitat,
El alma está en el cerebro
suposa una nova incursió en
els sorprenents mecanismes
de la nostra màquina de pensar.
EDUARD PUNSET
Vostè ha tocat moltes tecles (dret, economia, política), però no prové de l’àmbit de les ciències. Com va desembocar-hi?Fa uns vint anys, em van demanar que investigués l’impacte de les noves tecno-logies en la gestió econòmica. En el curs d’aquest estudi em vaig trobar tractant, cada cop més, amb menys economistes i amb més científics. De seguida em vaig adonar que aquest era un camp en el qual hi havia avenços importantíssims i vaig arribar a la conclusió que calia gent que sapigués pujar i baixar els tipus d’in-terès, però no jo. Així que, més que a la ciència, vaig decidir dedicar-me a la com-prensió pública de la ciència. Em passo el dia amb els científics per recollir el que
entrevista
15
ja està consensuat entre ells i veure en quina mesura pot interessar a tothom.
Digui’ns una forma bàsica de ser feliç.Una de les claus radica a submergir-se en una activitat que desenvolupi les facultats amb les quals un neix. La gent creu que n’hi ha prou amb buscar temps per a l’oci, però no és així, cal invertir el temps en un exercici que tregui el potencial específic que portem a dins.
En els seus llibres certifica que les emocions acaben governant totes les nostres decisions. No fa por pensar que no som éssers racionals?Consideri que, davant del fet de prendre una decisió de pes a la vida (vaig a la guerra o no, em caso o no, accepto o no aquesta feina...) a partir de criteris raci-onals, el percentatge d’error és altíssim. De manera que dotar, en última instàn-cia, de mecanismes automàtics l’última paraula em produeix un gran confort.Rescatem una frase d’El viatge a la felici-tat: “En uns anys constatarem l’enorme cost social en què haurem incorregut al no tractar seriosament el problema de la salut mental”.
Vostè és crític amb el fet que no se’ns ensenyi com enfrontar-nos a les nostres emocions.La gran revolució ha de tenir lloc en l’àrea de l’educació. Ara a la Unió Europea es comença a tenir consciència que cal intro-duir una nova assignatura, el problema és que es va plantejar l’ensenyament de valors sense tenir en compte que aquests es troben per sistema carregats d’ideologia. Per això, la millor educació de valors és l’educació emocional, que està en un pla anterior i en una base neutra i científica.“Saber o imaginar què pensa l’altre és la gran conquesta de l’home”, podem llegir a El alma está en el cerebro.Fins que no ets capaç d’intuir el que l’altre està pensant no pots ajudar-lo o bé manipular-lo. Els arqueòlegs sostenen que això va tenir lloc fa uns 25.000 o 30.000 anys. Va ser l’entrada de la capacitat metafòrica el que va permetre, pro-bablement, començar a penetrar a fons en el cervell del que tens davant.
No creu que quan hàgim interpretat al 100% el cervell viure no haurà perdut tota la gràcia?Estic convençut que una de les més sòlides esperances de què disposem per disminuir l’àmbit del patiment en el món es substituir el pensament dogmàtic pel científic i aplicar els nous descobriments a la vida quotidiana de la gent. En alguns aspectes ja es pot fer i en d’altres s’està començant, com és el cas de la regeneració amb cèl·lules mare.
“Prendre una decisió de pes a la vida a partir de criteris racionals dóna un percentatge d’error altíssim”
S’ha constatat que en el camp de la salut mental hem comès equivocacions molt recents. En parlar amb psiquiatres t’ado-nes que una de les més greus és creure que amb la farmacologia es poden buidar els hospitals mentals. Suposa que els fàrmacs curen, i es perd la possibilitat d’un tracte individualitzat i permanent en centres especialitzats.
16
Felip Massé és el pare del Quique i el Víctor, dos germans amb paràlisi cerebral que
viuen a la Llar Joan Trias de Barcelona. En aquesta conversa, Felip parla amb el seu fill
Quique de la relació que han mantingut al llarg de tots aquests anys i dels reptes que
han afrontat plegats. Tots dos mantenen un diàleg amb el cor a la mà.
Paraules d’amor entre pare i fill
Felip: Recordes com era la teva vida a casa?Quique: Sí, vaig treballar molt dur, durant anys, per a la meva recuperació. Ho feia 8 hores al dia, fins i tot els diumenges, i no tenia temps per jugar... Després vaig estudiar, a casa i a Auxilia, i també vaig fer informàtica al Pont del Dragó.F: Quines dificultats tenies amb la rela-ció amb la família i l’entorn?Q: Estava ocupat tot el dia, no em comu-nicava com ara… Vivia en el meu món, sense distreure’m amb amics. Per a vosaltres va ser molt difícil la decisió de portar-me a viure a la Llar, fora de casa?F: Sí, va ser una decisió molt difícil sepa-rar-nos i confiar en què seríeu tractats, tant tu com el teu germà Víctor, amb la mateixa estima i la mateixa cura que teníeu a casa. Però tant els professionals
de l’educació com els metges i psicòlegs ens van ajudar a com-prendre que era la millor solució per al vostre futur. Tu recordes el teu primer dia a la Llar?Q: Sí, va ser a l’octubre de 1995. Sabia que anava a comen-çar un camí nou, lluny dels pares, i tenia una mica de por. Però suposo que per a vosaltres també va ser complicat trobar l’equilibri entre protegir-me i donar-me certa independència.F: He de reconèixer que a la teva mare i a mi no ens preo-cupava la teva independència, sinó que més aviat ens amoï-
convivència
17
nava la teva protecció. La realitat ens ha demostrat que per al vostre desenvolupament com a homes tots dos conceptes eren importants.Q: I creus que al llarg dels anys ha canviat la nostra relació?F: Ha millorat molt! Ara tenim un diàleg entre homes sobre tot tipus de temes. Abans era més aviat un monòleg de pares... a nens.Q: Quins aspectes de la nostra relació t’agradaria millorar?F: Potser incrementar la confiança mútua per abordar qualse-vol problema, preocupació o tema, sense reserves, com faries amb un bon amic. Perquè tu ara sí que tens bons amics, oi?Q: Hi ha hagut amics amb els quals sempre m’he entès de meravella. Per exemple, la Maria del Mar, que és més que una amiga. La vaig conèixer aquí, a la Llar, quan vaig entrar. També és molt bon amic el Benito. I fora de la Llar, el Jaime, que és el meu professor de pintura, però més que un pro-fessor és un amic. Però amb vosaltres també he passat molts bons moments...
F: Quins, per exemple? Jo recordo que gaudies quan anàvem de viatge a veure l’àvia a Alemanya...Q: I també cada Nadal, quan posàvem l’arbre, i quan a l’es-tiu anava a la piscina... Per a vosaltres quins han estat els moments més feliços?
F: Són tants... Cada vegada que has aconseguit amb esforç i constància superar les dificultats durant la teva recupe-ració, en moure les cadires (primer la manual, després l’elèctrica), en els estudis... Quan vas aprendre a llegir i a escriure, o vas memoritzar totes les capitals! Ara, aconse-guint premis i participant en exposicions de pintura, fins i tot en una mostra itinerant per Europa. Segueix sempre en aquesta línia de superació!Q: Però què t’agrada més que compartim junts?
F: M’agrada molt el teu sentit de l’humor, la teva alegria... Tot et fa riure i aquest riure s’encomana i transmet il·lusió pel futur. I a tu, què és el que et fa més feliç?Q: Doncs veure-us a tu i a la mare feliços també em fa feliç a mi. F: Això és molt maco.Q: Creus que tenir-me t’ha fet una per-sona diferent?F: Estic convençut, m’ha ajudat enorme-ment a distingir allò que és important d’allò superflu, i a lluitar per vosaltres. No hi ha res més important per a la teva mare i per a mi que ajudar-vos a tu i al Víctor a viure un present i preparar un futur amb il·lusió i optimisme. Q: I et sents satisfet com a pare?F: Molt, perquè ets un gran lluitador.
“Va ser una decisió difícil separar-nos de vosaltres i confiar en què seríeu tractats amb la mateixa estima i cura que a casa”
convivència
Donar i rebre
T otes tres aporten somriures i una glopada d’aire fresc a les Llars de l’Amistat Cheshire.
L’Ute, la Marta i la Neus s’han conegut fent de voluntàries a la Llar Benedetti, que visiten des de fa més d’una dècada. La més veterana de les tres és l’Ute, una dona d’origen alemany que parla un castellà precís i que reconeix que des de sempre havia tingut inquietuds per fer tasques socials. Va ser una amiga, fa més de 15 anys, qui li va parlar de les Llars. I des de llavors és fidel a la seva cita dels dilluns amb els residents de Benedetti. La Marta i la Neus són veïnes. La Marta, que ja rumiava la idea de fer alguna mena de voluntariat, es va assaben-tar que a les Llars necessitaven col-laboradors a través d’una carta que les seves filles li van portar de l’escola. La Marta va decidir col·laborar-hi i, un any després, animava la Neus a unir-se al
voluntaris
18
Voluntaris és també una secció
nova dedicada a la inestimable feina
dels voluntaris de les nostres Llars.
En aquesta ocasió, hem parlat amb
l’Ute Tintoré, la Marta Jori i la Neus
Rosquelles, que col·laboren des de
fa gairebé 15 anys amb les Llars de
l’Amistat Cheshire. En aquest temps
han conegut molts residents i han
viscut amb ells totes les seves
experiències vitals. Per això no fallen
a les seves visites dels dilluns en
què omplen de conversa i una dosi
d’humor els passadissos de la Llar
Emilio Benedetti i la Llar Can Llovera.
grup de voluntaris. “Al principi ajudàvem en tot allò que feia falta: els donàvem de menjar, ajudàvem a plegar roba, xer-ràvem amb ells...”, explica la Marta, que recorda l’ambient “familiar i de molt caliu” que es vivia a la Llar Emilio Bene-detti en aquells inicis.Des de llavors, cada dilluns a la tarda s’acosten a passar unes hores a la Llar Emilio Benedetti, encara que la Neus i la Marta també visiten la Llar de Sant Feliu. El primer dia, però, no va ser fàcil per a cap d’elles. “Va ser un impacte total”, coincideixen l’Ute i la Marta. Però totes tres van superar de seguida la primera impressió i a poc a poc es van anar integrant a la rutina de les Llars. “Els residents es van convertir en part de la nostra vida”, asseguren.
Una experiència positivaL’Ute és clara: “Fer de voluntària et dóna una gran lliçó. Et fa apreciar moltes coses de la vida. Per exemple, aprens a detectar de seguida les barreres arqui-tectòniques. I també aprens que els discapacitats físics són persones com tu que només tenen un problema de mobilitat. Tot això et fa posar els proble-mes en la perspectiva correcta i t’ajuda a veure què és el que realment importa a la vida”. La Marta assegura, per la seva banda, que fer de voluntària és una manera de tornar a la societat tot allò que ha rebut, i que a les Llars sent que “tot es relativitza”, encara que puntua-litza que “no sempre tot és de color de rosa”. De totes maneres, insisteix la Neus, “és una experiència molt positiva. Veus com t’ho agraeixen i això et satisfà molt”. Per això, no volen deixar passar l’oportunitat d’animar els dubtosos a fer de voluntaris. “Fa falta més gent jove”, demanen.Per a elles, ha estat fàcil integrar-se en la dinàmica de les Llars i guanyar-se la confiança dels residents. “Ells estan molt oberts a conèixer gent, estan desitjosos de veure persones noves”,
voluntaris
19
explica la Marta. “No cal tenir cap habilitat especial per fer de voluntària, només ganes de xerrar una estona”, diu la Neus, que confessa que es fixa una mica en la personalitat de cadascun d’ells per tenir els temes de conversa a punt. I és que gran part de la feina del voluntariat és aportar notí-cies fresques de fora de la Llar que distreguin els residents de la rutina diària. “Per exemple, parlem del Barça o de cinema”, diu la Neus, després de mantenir un debat sobre el cinema de Pedro Almodóvar amb un dels residents de Benedetti i assegurar-li que li portarà més pel·lícules en DVD. I, si no hi ha ganes de xerrar, sempre es por recórrer als jocs de cartes.
La Marta, la Neus i l’Ute a la Llar Emilio Benedetti amb un resident del centre
Records de 15 anysEntre els millors records en aquests gairebé 15 anys de convi-vència amb els residents de la Llar Emilio Benedetti es troben les funcions que s’organitzaven per Nadal, o els moments que han pogut compartir amb molts d’ells, com els enamoraments i els petits èxits. “Nosaltres vivim també les seves vides. Hi ha sensacions indescriptibles”, diuen. I destaquen l’alegria i l’em-penta per viure que transmeten molts dels residents. Entre les pitjors experiències situen el sentiment de pèrdua quan mor algun dels residents amb qui estaven molt unides. “Has d’en-frontar-te amb el millor i el pitjor de la condició humana i de la vida”, confirmen.
