Embed Size (px)
Citation preview
EL MERCADALRevista de Corçà, Casavells, Matajudaica i Cassà de Pelràs
+
22
desembre2010
Bones Festes
HORARIS/SERVEIS
Ajuntament:
De dilluns a divendres de 10:00 a 13:30
Dilluns de 17:00 a 19:30
Consultori municipal:
Dilluns, dimecres i dijous de 9:00 a 13:00
Dimarts i divendres de 12:00 a 13:00
Punt de Trobada:
Dilluns, dimecres i divendres
de 9:00 a 13:00 i de 15:00 a 19:00
Punt de Trobada Casavells:
A convenir segons veïns
Correus:
De dilluns a divendres de 8:00 a 10:00
Dissabtes de 9:00 a 10:00
Centre Cívic:
Cada dia de 13:30 a 20:00
Dilluns tancat
Mancomunitat:
Dimarts de 11:00 a 14:00
Dijous de 17:00 a 20:00
DADES D'INTERÈS:
Ajuntament 972 63 00 51
Fax 972 63 04 28
Email: [email protected]
Web: www.corca.cat
Consultori 972 63 05 63
Farmàcia 972 63 00 83
CAP 972 64 38 08
Punt de Trobada
Corçà 972 63 00 72
Escola 972 63 00 79
Parròquia 972 63 01 92
Bombers 085
Sarfa 972 64 09 64
Renfe 902 24 02 02
Mancomunitat d'aigües 972 63 01 71
Urgències (mancomunitat) 629 37 32 56
2
El
Mer
cadal
Aprofitem aquest espai per fer una crida a totes aquelles empreses quedesitjarien col·laborar amb la revista com a anunciants. La revista sortirà quatrimestralment.
3 quatrimestres 2 quatrimestres 1 quatrimestre
Contraportada 280 € 190 € 100 €
Quart de pàgina 150 € 100 € 55 €
Octau de pàgina 100 € 65 € 35 €
anuncia’t
SUMARI
Serveis ..................................2
Editorial ..............................3
Experiències i vivències.....4
Dia a dia...........................5-8
L’Ajuntament informa..9-12
Festa de Casavells iMatajudaica...... ..........13-14
Festa de Corçà...........15-16
Festa de Cassà de Pelràs i Planils..............................17
Des de l’escola...........18-20
Entrevista ....................21-22
Sabieu que.......................22
Les entitats parlen.....23-24
Relat.............................24-25
Agenda...............................25
Temps era temps.............26
El poble opina..................27
El català correcte...........28
Naixements i defuncions........................ 28
Receptes............................29
Racó dels remeis.............30
Les 10 diferències.. .........31
Aferrar-nos al lloc de naixença és un acte de fidelitat,d'afecte, de no voler esborrar els records d'infantesa, elsrecords del passat, de mantenir vius moments viscuts... És boque així sigui, com també ho és sentir-se d'allà on fas la tevavida des de fa anys, on has format la teva família, on hasencarrilat la teva vida professional o d'allà on estàs llaurantel teu futur. L'arrelament a l'entorn i la pertinença a un lloc,sense fer-nos perdre els nostres orígens, és indispensable perpoder fer la nostra societat més cohesionada, forta,emprenedora, amable i humana. Sentir com a teu allò quet'envolta evita els pensaments de provisionalitat i et permetpensar en el futur. Aquest, el futur, et mantindrà on estàsvivint ara, et durà més lluny o et tornarà allà on vas venir,però el dia a dia et farà sentir còmplice i partícip de cadamoment que visquis, et farà sentir part indispensable del queestà succeint i del que passarà demà. Sentir-nos d'un lloc, dellloc on vivim (poble, comarca, zona...), ens fa forts de formaindividual i reforça el col·lectiu; sentir-te part del teu poble,sentir teus els seus carrers, les seves associacions, les sevesinstitucions, incrementa el respecte i fomenta laparticipació, la creativitat, les il·lusions per fer coses enbenefici de tots els que en formen part, i això és el que ensfa créixer com a grup. A voltes, allò que demanem a lespersones vingudes d'altres països, la integració, laparticipació, habituar-se als costums i tradicions, nosaltresmateixos, els que hem escollit un determinat indret perviure, no ho posem en pràctica.
A l'altra banda d'aquesta manera de fer, de sentir-nos partd'un tot, hi ha qui opta per viure en un lloc perquè l'ha trobatencisador, agradable o romàntic i, quan hi resideix, decideixcanviar el que no li agrada, prescindint de la manera de ferdels vilatans. Aquelles campanes que tanta gràcia li feien, arasón molestes, i la bucòlica fressa de les esquelles s'haconvertit en un soroll insuportable i, per acabar-ho d'arreglar,potser fins i tot troba que la gent que hi viu és diferent.Diferent a què?. Fa uns anys, es va estrenar un musical aBarcelona que duia per títol "T'estimo, ets perfecte; ja etcanviaré" Tenim algun dret a canviar el que els segles hanconvertit en una forma de vida? No en tenim cap, de dret,tenim l'obligació de fer nostre el que és de la gent d'allà onens estem. Més que una obligació, és una necessitat per nocaure en la uniformitat en les maneres de viure, de mantenirla personalitat dels llocs on vivim.
Som d'on naixem o d'allà on hem fet arrels? Ens sentim partdel nostre entorn o ens hi sentim estranys?
editorialeditorial
EDITA: AJUNTAMENT DE CORÇÀCONSELL DE REDACCIÓ: Benvingut Dalmau, Jordi Fontanals, Eva Gasull, Carme Güell, Dolors Tubert,Quim Vall-llosera.DISSENY PORTADA: Montse Dalmau.COL·LABORADORS: AMPA, Rosa Comas, CEIP El Rodonell, Club de Futbol, Montse Dalmau, IolandaDelgado, Pietat Estany, Martí Fabrellas, Núria Ramírez, Francesc Xavier Urtós.COORDINACIÓ: Eva Gasull.IMPRESSIÓ i MAQUETACIÓ: DIG&TALprint - La Bisbal DIPÒSIT LEGAL: GI-1259-96 3
El M
ercadal
experiènciesexperiències ii vivènciesvivènciesDES DE LA LLIBRERIA DE CORÇÀ
Rosa Comas
Vàrem obrir la llibreria la primavera de l'any 1982 (ja han passat 28 anys!).
Al començament venia gent de fora i ens deia: "que són d'avui, aquests diaris"?
Aquests quasi trenta anys ens han passat molt de pressa, fins al punt que ara ja estic a punt dejubilar-me. Les senyores que abans venien a comprar contes per als seus fills ara vénen acomprar-ne per als néts.
Hem tingut vivències de tota mena. La majoria són bones… les dolentes no cal recordar-les.
La llibreria sempre ha sigut un lloc de trobada i de tertúlia. Amb les anècdotes d'en Tonet hempassat estones inoblidables: cartes volant a causa de la tramuntana, gent del poble encircumstàncies compromeses…, la rialla sempre estava assegurada!
Amb en Lluís, el gegant en persona,que sempre venia els vespres per fer-me companyia…
Un dia em vaig enfilar en un tamboretde dos graons per agafar alguna cosad'una lleixa i en baixar vaig fer-ho pelcostat que no tocava i… vaig ferllenya! Em va dir: " t'has fet mal" ? Iell que va quedar blanc com el paper;i per refer-lo res millor que unamenta.
Durant molts anys, quan la mainadafeia més vida al carrer, davant de lallibreria era el lloc on quedaven perqualsevol activitat: per anar a ferbarraques, per anar a entrenament…
Un any va sortir una sindriera al jardíde casa. Va fer una síndria i va desaparèixer. Els nens van venir a explicar-me qui se l'haviaemportat. Un any després va tornar a néixer. Vaig dir-los que la vigilessin i que quan madurésens la menjaríem tots plegats. I així ho vàrem fer. Una tarda d'estiu, asseguts a la vorera, vàremcruspir-nos-la. Va ser realment fantàstic!!
4
El
Mer
cadal
5
El M
ercadal
dia a diadia a dia
6 de junyFesta del Corpus: Recuperem les tradicions!La Dolors Bayod Devant ens explica que des-prés de molts anys sense veure'n, tornen afer una catifa de flors a la plaça de l'esglé-sia per celebrar la festa del Corpus Cristi. Lainiciativa és del mossèn del poble, el senyorJordi Callejón, que engresca les mares delsnens de catequesi i a tothom que vulgui par-ticipar-hi. El dissabte 5 de juny a les 8 delmatí es van a buscar flors al camp, portenginesta, espigues de blat, fulles d'olivera,espines de card de color lila, pètals de rosai molta herba verda. El diumenge a les 8 delmatí es comença a fer la catifa, primerdibuixada amb guix per una artista delpoble. Hi havia un colom de la Pau, la sen-yera (les barres vermelles fetes amb pètalsde rosa i les grogues amb ginesta) i el cor del'escut de Corçà. El fons de la catifa era fetamb gespa verda. Un cop acabada la catifaes va col·locar a l'altar. Per nosaltres, ens vatornar a recordar aquelles catifes de quanérem petits i ens va fer reviure la infantesai la joventut.
4 de junyFestival-sopar CEIP El Rodonell: Va arribarfinal de curs i com sempre l'AMPA va organit-zar un sopar amb festival de cloenda inclòs ala Sala Municipal.
13 de junyCloenda Curs de Patinatge: Com ens explicaLluís Palés es va celebrar el IV Festival dePatinatge. A part de la magnífica actuació delsnens i nenes del Club Patí Corçà, també hi vanparticipar el C.P. Mont-ras, el C.P.S.T. Sta.Cristina i el S.P. de St. Hilari Sacalm ambexhibicions molt boniques. L'actuació sorpresava anar a càrrec dels monitors; en Dídac, laMònica i dues monitores del club de Mont-ras.Tots els patinadors van rebre una medalla i unabossa amb regals. També es va fer el lliuramentd'un ram de flors a cada monitor dels clubsparticipants. Va ser una festa molt agradablede la qual tots vam gaudir d'allò més.
18 de junyPau Torres i Cristina Martínez: Tastetsmusicals al Centre Cívic a càrrec del duetd'en Pau i la Cristina, que ens van fer passaruna bona estona amb un repertori prouconegut per tots. El públic assistent, queacompanyava els músics amb les seves veus,formava part del concert.
22 de junyFesta final de curs CEIP El Rodonell: Últimdia d'escola. Els nens esperen l'arribada de lesvacances d'estiu. L'escola s'acomiada amb unagimcana, un esmorzar i un gran acteacadèmic de comiat per als alumnes de 6è.
dia a diadia a dia
7 de juliolTrobada de Casals d'estiu i AnimadorsInfantils: Com cada estiu, des de fa ja ungrapat d'anys, l'Associació de MúsicsAnimadors Professionals d'EspectaclesInfantils (AMAPEI) organitza aquestatrobada. Enguany hi van participar Casalsde La Bisbal, Ullastret, Parlavà i Corcà. Jaa les 10 del matí la pista de Casavellsestava ben plena de nens i nenes saltant i
7 de juliolSopar d'estiu de Cassà de Pelràs: Com cadaany, i ara ja en fa uns quants, l'últimdivendres de Juliol celebrem a la Plaça del'Església un sopar de veïns amb laparticipació i la col·laboració de membres delConsistori Municipal. És un vespre moltesperat per a tots. A causa de la dispersiód'algunes famílies que estan encara arreladesal poble aquesta trobada permet mantenir-nos en contacte. La llarga tertúlia mentreprenem la fresca ens ajuda a perpetuar viul'esperit de poble. Per aquelles persones,poques, nouvingudes al municipi els serveixper començar a trenar llaços de futuresamistats. També és bon momentd'apropament i d'informació, per part delsmembres de l'Ajuntament als veïns, per apoder comentar les novetats i actuacionsprevistes per als propers anys.
9, 10 i 11 de juliolCicle de Música a la Fresca: Arribat el julioltocava gaudir de bona música en un espaid'allò més bonic com és la Plaça del Rebot.Malgrat que l'assistència de públic no va ser elque s'esperava res va impedir que tantdivendres, dissabte i diumenge, grups comCarles Bech band, The Gramophone Allstars iSandy River Jazz Band oferissin el seurepertori als amants de la bona música.
1, 8, 15, 22 i 29 de juliolCinema a la Plaça: Ja comença a ser un cos-tum. Els dijous de juliol la plaça s'omple perveure les pel·lícules programades. Enguanyes van projectar Fama, Qué les pasa a loshombres?, Sherlock Holmes i No es tan fácil,a Corçà i la infantil Planet 51 a Casavells.Gràcies, família Bofill, per fer que organit-zar el cinema sigui una miqueta més fàcil!
26 de junyIII Sardinada Popular: Enguany unes 200persones ens vam reunir a la Plaça del Firalamb la intenció de sopar acompanyats delgrup El Taper, que ens va oferir el seurepertori d'havaneres i altres cançonspopulars. Gràcies marxaires per fer possibleaquesta vetllada!!
ballant amb un somriure als llavis. La novetat va ser que durant la trobada cadacasal va cantar una cançó que s'haviapreparat prèviament i entre tots es vaescollir la més bonica. La triada va ser la delCasal de Parlavà.Ens trobarem novament l'any vinent iesperem ser encara més colla.
6
El
Mer
cadal
26 de setembre i 1,2 i 3 d'octubreFesta Major de Corçà: Veure detall pàgina 15.
6 de novembre Castanyada a Casavells: 63 persones es vanreunir per celebrar la castanyada. Carn a labrasa, panellets, castanyes i cremat vanacompanyar la vesprada.
6 de novembre Cia La Bleda "Maduixes": Un dissabte al matíd'allò més diferent, una pallassa fent passaruna bona estona a grans i a petis. Esperempoder-ho repetir i animar a més gent, petits igrans, a participar-hi.
diadia aa diadia
26 de juliolIntertourdansa: De nou, a la Plaça del Rebot,però aquesta vegada per veure Dansa,ballarins i ballarines amateurs i professionalsd'arreu del món. Un espectacle que esperemtornar a repetir l'any vinent!
2, 3, 4 i 5 de setembreFesta Major de Casavells i Matajudaica:Veure detall pàgina 13.
24 de juliolFesta de Santa Cristina: Un èxit rotund. Totel barri es va bolcar a gaudir de la festa;sardanes, sopar i ball.
7
El M
ercadal
organitzat la TractoKama, amb gran èxit departicipants. Després de l'esmorzar elstractors antics van fer una passejada pertot el municipi, amb una parada a la Sala deCorçà, per fer un pica- pica. Els concursantsde la gimcana van haver de superar unescomplicades proves d'habilitat amb eltractor, i per acabar d' arrodonir la festa, lafamília Creus de Casavells ens va prepararuna magnifica arrossada. Una vegada més volem donar les gràcies atots els col·laboradors i a la gent del poblepel suport rebut. Fins l'any que ve!
2, 3, 4 i 5 de setembreII Tractokama. Com ens explica RoserAlsina, un any més al poble de Casavells s' ha
dia a diadia a dia
14 de novembre Festa Major de Cassà de Pelràs i Planils:Veure detall a la pàgina 17.
6 de desembre Dinar de germanor: Un any més hem cele-brat aquesta festa amb l'afluència d'unes140 persones. Hem gaudit d'un molt bondinar, en un ambient molt familiar i de bon-homia, amb un cafè-concert seguit d'unsballables amenitzats pel grup els Màgics.Des d'aquestes petites ratlles voldríemagrair la colaboració totalment desinteres-sada d'en Salvador. Moltes gràcies a tothom per la sevaassistència.
12 de desembre Santa Llucia a Casavells: Arriba desembrei Casavells es prepara per celebrar la festapetita, aquest any junt amb una celebraciómolt especial; en Lluís ha fet 100 anys. Vaser un matí emotiu, la Coral de Corçà haviapreparat una sardana dedicada a ell, laRoser i en Manel un aperitiu d'allò méssuculent, i com no, no hi podia faltar elpastís i el ball d'una sardana. La festivitatva acabar al Casinet amb una quina benanimada a la tarda que l'any vinentesperem repetir.
Continuarà....
8
El
Mer
cadal
11 de novembre Donació de Sang: Com cada any, a laprimavera i la tardor, a Corçà ens visita elbanc de sang. La participació de donants espot dir que no va ser molt nombrosa.Recordeu que per una simple punxada podemsalvar una vida! Gràcies i us esperem elproper mes de maig!
7 de novembre Castanyada a Corçà: Arriba la fred i lescastanyes! Unes 100 persones celebrant lacastanyada a Corçà, toca coure lescastanyes, però abans un bon sopar. Gràciesmarxaires!
9
El M
ercadal
l’Ajuntamentl’Ajuntament informainformaENSENYAMENT
L'ESO A CORÇÀ. S'ha demanat al Departament d'Educació que es puguin impartir els nivells d'ESOa Corçà. La quantitat d'alumnes del municipi i les perspectives de futur així ho aconsellen, per evi-tar el desarrelament que suposa deixar el municipi als 11-12 anys. De moment no tenim resposta.
CONVENIS. S'ha fet un conveni de col·laboració amb l'IES la Bisbal per la formació pràctica en cen-tres de treball. I un altre conveni que forma part de l'agermanament signat entre el CEIP "ElRodonell" i l'escola "Los Narajos" de Tecoluca a El Salvador.
OBRES
REURBANITZACIÓ DEL NUCLI ANTIC DE CASAVELLS, A RALENTIR: Per motius aliens al consistoriles obres estan durant molt més de l’acordat. S'espera que al gener es vegi la recta final.
ACCESSOS A LES ESCOLES. Durant el mes de setembre es va aprovar el projecte Accessos i Serveisal Centre Escolar (223.566,34 euros, IVA no inclòs): aigües, desaigües, enllumenat, gas, voreres itancament de la parcel·la. El plec de clàu-sules determina també la construcció d'unanova subestació elèctrica i la renovació delparc Caramany. El parc serà també l'accés ala llar d'infants. Aquest desembre sabremquina és l'empresa adjudicatària.
FEIL 2010 - ESPAIS PUIG LLISTÓ i APARCA-MENT PETANCA. L'empresa constructoraReca està acabant l'obra per tal que elmunicipi disposi d'un espai cobert, no tan-cat i multifuncional, tal com s'havia dema-nant en diferents ocasions per realitzar elcasal estiu, festes infantils i activitatsdiverses. També s'està adequant l'aparca-ment proper a la petanca i al mateix tempsquedarà preparada l'estructura per la futu-ra escala que uneixi les dues zones.
MANTENIMENT i ADEQUACIÓ D'INFRAESTRUCTURES
Consultori Municipal. S'han destinat 7.000 euros, subvencionats en bona part per la Diputació deGirona, a arranjar la pintura, persianes i teulada.
Camp de Futbol. Abans de finalitzar l'any s'iniciaran les obres de pavimentació del pas entre elsvestidors i la pista poliesportiva. La intervenció està adjudicada a Jordi Vilà i Castillón per un importtotal de 17.220,31 euros. Al mateix temps, l'empresa Tanques Metàl·liques Gómez, per un importde 4.516,80 euros, farà el tancament del camp de futbol per evitar més robatoris i bretolades.
Lavabo al punt de les àvies Casavells. Després de diverses demandes s'adequa un petit espaiper posar-hi un lavabo i fer les tardes una mica més còmodes.
PREVISIONS 2011
Finalitzar carrer Catalunya. Està previst per primers d'any. Ja es van dur a terme les obres desoterrament de la línia elèctrica i ara manca asfaltar i marcar espais per vianants i aparcament.El responsable del projecte és Jordi Àlvarez, enginyer del Consell Comarcal.
l’Ajuntament informal’Ajuntament informa
Llar d'infants. Hem encarregat el projecte a l'arquitecte Joaquim Bover i quan tinguem el docu-ment bàsic ja se us n'informarà.
Millora dels desaigües. Es canalitzaran les aigües negres de la zona nord de Casavells fins alcentre de bombeig, per tal de reenviar-les a Corçà i a la depuradora de la Bisbal. Properamentens posarem en contacte amb els veïns afectats pel pas de la canonada i limitar al màxim lesmolèsties.
En els carrers Girona, de les Roses i Montserrat s'hi obriran pous de registre per tal que acabin elsembossaments de desaigües.
Adequar la pista de Casavells.
VIA PÚBLICA
MILLORES PER LA SEGURETAT A LA VIA PÚBLICA. La Direcció General de Trànsit, a instàncies del'Ajuntament, ha presentat la proposta de millora de la circulació. Entre les propostes hi ha modi-ficacions de sentit únic i prohibicions d'aparcar com per exemple en el carrer Major, que ara ésde direcció única (de les escoles cap a la carretera de Figueres) i només es pot aparcar a la plaçade la Vila un temps limitat. Fan també especial incidència a la cruïlla del carrer Marina Empúriesi del carrer del Carme. Es preveu millorar l'accés al veïnat d'Anyells i posa de manifest la urgèn-cia de construir una rotonda per accedir al Mercadal.
APARCAMENT, TOT UN PROBLEMA. Com que alguns veïns de la zona del barri de Santa Cristinas'han queixat per l'estacionament de camions en zones no habilitades per aquest ús, des del'Ajuntament s'està cercant algun espai segur i ben il·luminat dins el municipi per destinar-lo al'aparcament per a camions. Els tràmits urbanístics són llargs: el sector industrial nord està pen-dent de reparcel·lació i del sector sud (no finalitzat) no en podem disposar.
S'ha habilitat un nou aparcament al voltant de la sala municipal. Aquest espai, que en projecteconstituirà zona verda, és dins l'àrea d'intervenció quan s'urbanitzi el sector Pucamps. S'ha fet elmínim perquè sigui practicable per tal de no gastar dues vegades.
MEDI AMBIENT
PLANILS I ANYELLS, ESPAIS PROTEGITS. Revisada la proposta del Pla Territorial Parcial de lesComarques Gironines, s'han presentat al·legacions per tal que es qualifiquin els indrets de Planilsi Anyells com a nuclis, amb estratègia de manteniment del caràcter rural i que els terrenys situatsa l'oest de la carretera C-252 tinguin la mateixa protecció que la zona del Pla de Belleses. La pri-mera de les peticions està contemplada en l'aprovació definitiva però la segona es continuarà tre-ballant fins a aconseguir-ho.
NOVA VIA VERDA FIGUERES - LA BISBAL D'EMPORDÀ. El tram d'aquesta via verda transcorreràpel camí que ve de Rupià fins a Corçà i d'aquí anirà pel Torrent de la Berra, el Pla de Bellesesi finalitzarà a Castell d'Empordà.
ARBRES MALALTS- PLAGUES D’OCELLS. Ha calgut de nou el tractament per combatre el tigredels plataners i també s'han ruixat les moreres (sobretot les del carrer Empúries i les de lapetanca) que després de brotar començaven a perdre fulla. S'ha instal·lat una nova plaga d'o-cells al municipi: ara els estornells. Si algú coneix alguna solució per espantar-los agrairíem elseu ajut.
RECICLATGE. L'empresa Roba Amiga i l'Ajuntament han signat un conveni de col·laboració per tald'ubicar tres contenidors per recollir roba. 10
El
Mer
cadal
l’Ajuntament informa l’Ajuntament informa
SALUT APARELLS PER FOMENTAR L'EXERCICI A LA PLAÇA DELS GEGANTERS I AL COSTAT DE LA PISTADE CASAVELLS. Subvencionat per Dipsalut, s'instal·laran vuit aparells per fomentar l'exercici.Aquesta actuació es complementarà amb la senyalització dels tres itineraris de salut que marca-va el projecte fet per la Dra. Dolors Alsina i el servei tècnic del Consell Comarcal.
Per facilitar que les persones grans puguin passejar més enllà dels indrets propers a casa sevas'han reutilitzat bancs i s'han col·locat al camí de Monells, capella de Santa Cristina, Torrent dela Berra i al camí del Pla.
ECONOMIANO HI HA AUGMENT D'IMPOSTOS. L'Ajuntament, conscient del moment de crisi, no augmenta elsimpostos ni tampoc les taxes municipals en el proper exercici.
SUBVENCIONS
Agrupació de Defensa Forestal "Puig Arques" 450 euros
Escola El Rodonell 2.100 euros
Coral de Corçà i grup Isomsis 2.500 euros
Associació Musical Ball de Nit 150 euros
LES FESTES EN NÚMEROS.
Malgrat que el cost total de les Festes Majors és més elevat (cal tenir en compte que hi ha ungrup de gent darrera cada una d'elles, que treballa per tal que surti més econòmica i es generinaltres ingressos que vénen dels anunciants del llibret, la barra i cadires) les despeses fetes perpart del Consistori són:
Casavells i Matajudaica: 4440,9 euros + SGAE
Corçà: 17.499 euros + SGAE
Cassà de Pelràs: 880 euros + 912,39 euros sopar d'estiu
CULTURA - JOVENTUT ACCÉS A LES JORNADES EUROPEES DE PATRIMONI. És una iniciativa del departament de Culturai Mitjans de Comunicació de la Generalitat de Catalunya que dóna l'oportunitat de conèixer diver-sos municipis catalans a través de visites guiades. Concretament a Corçà, en Nick va obrir les por-tes del municipi a una trentena de persones disposades a saber més del nostre entorn. Es valoramolt positivament aquesta iniciativa i es pretén donar-li continuïtat.
GRAN ÈXIT DEL PROJECTE ANEM PER FEINA. Un total de 6 nois/es van participar activament dela vida diària del municipi durant el mes de juliol. Eloi Matés i Blanca Lozano van viure el dia adia del casal municipal d'estiu. Isaac Dueñas, Ivan Lozano i Cristian Vargas van col·laborar amb labrigada i la Sandra Mitjà va participar de l'activitat administrativa. El projecte va culminar ambuna sortida de dos dies a Port Aventura amb tots els participants.
CORÇÀ JA TÉ PLA LOCAL DE JOVENTUT. Per primer cop hem passat de Pla de Dinamització a PlaLocal, la qual cosa implica rebre una subvenció de 8.438 euros concedida pel Departament deJoventut de la Generalitat per invertir en projectes adreçats a joves durant el bienni 2010-2011.A aquesta xifra cal afegir l'aportació per part de la Diputació de Girona que encara no s'ha fetpública. 11
El M
ercadal
l’Ajuntament informal’Ajuntament informa
Bus Nit. Seguint amb les activitats programades amb joves i en col·laboració amb els ajunta-ments de Pals, Bellcaire i Gualta, es va oferir la possibilitat d'anar amb Bus a les festes deTorroella, La Bisbal, Pals i dues nits a les Fires de Girona. De tots ells, els únics serveis que esvan realitzar van ser els de Girona amb un total de 25 joves un dia i 10 l'altre. Suposava per alsjoves poder desplaçar-se a aquestes festes amb seguretat, un cost reduït del viatge i l'opció deconèixer altres joves dels diferents pobles organitzadors.
Esquiada jove el proper 5 i 6 de febrer. També com a part del PLJ i en col·laboració amb altresajuntaments s'està preparant aquesta esquiada. Per a més informació podeu adreçar-vos al Puntde Trobada.
Casal de Joves. Conscients del no molt bon funcionament del casal fins al moment, s'ha decidittornar a reiniciar aquesta activitat a partir del gener i gestionar-la des de l'ajuntament. La dina-mitzadora de joventut els dimecres a la tarda serà la Iolanda Delgado.
CULTURA EN GIRA. Corçà s'ha acollit al programa de la Generalitat Cultura en Gira. És un pro-grama que permet accedir a diversos espectacles culturals (música, circ, dansa, teatre...) ambuna part del seu catxet (30 o 40%) subvencionat per aquest departament. Amb aquesta opciós'ha pogut contractar l'espectacle familiar "CIA LA BLEDA", el proper concert de MARIA COMA iper al proper any el concert de la BETH.
MODIFICACIONS A L'ORDENANÇA GENERALL'ordenança municipal ara contempla:
Prohibició d'abocar fangs de depuradora als camps del municipi. Si es detecta algun aboca-ment prohibit podeu telefonar a l'ajuntament 972 63 00 51 o bé els Agents Forestals 972 64 20 61.
Prohibició d'alimentar animals domèstics o de companyia a la via pública.
Prohibició de la distribució de publicitat o col·locació de cartells publicitaris de qualsevoltipus sense previ permís del consistori.
L'incompliment d'aquestes obligacions pot constituir una infracció sancionable amb una multa.
INFORMACIONS DIVERSES:Pla d'ús i manteniment de la Sala Municipal. S'està fent el possible per posar al dia la SalaMunicipal (cortines, endreça, gestió de l'espai, etc.). L'espai és comunitari i entre tots hem devetllar pel seu bon ús.
Números de carrer. S'està a la fase final de canviar la numerologia de tots els carrers del muni-cipi (sols falta actualitzar el carrer Sant Galderic de Casavells i alguna casa aïllada on s'han fetobres recentment). Per tal de facilitar la feina al servei de correus seria necessari que tothomactualitzés les adreces en els serveis que utilitza.
Fem Civisme. Es recorda a les persones propietàries d'animals que han d'evitar, en tot moment,que aquests causin danys o embrutin tant les vies com els espais públics. Així mateix es prohibeixla circulació per a aquests espais, sols i sense guarda, de qualsevol mena d'animal domèstic, iespecialment dels qualificats com a potencialment perillosos.
Els Mossos d'Esquadra ens han demanat que agraïm la col·laboració ciutadana que els ha permèsla detenció d'un delinqüent que buscaven feia temps.
Ho sentim!! Demanem disculpes per les molèsties que va causar el mal funcionament de l'aparell"espanta ocells" a les tantes de la nit. 12
El
Mer
cadal
Casavells i Matajudaica estava de festa! Unsetembre més, el poble encetava una nova Festa Major.
Tot semblava estar a punt. S'hi respirava un aire d'alegria i il·lusió.Els carrers ben engalanats amb ban-
deroles i serpentines penjades, els escenaris a lloc i elmés important, la gent del poble preparada per gaudird'una nova Festa Major.
Enguany es va començar amb una novetat: la inauguraciódel "Casi-net" del poble, amb un brindis i la projecciód'una pel·lícula. L'endemà vàrem continuar amb l'obertu-ra d'una fantàstica exposició de fotografies de la gent delpoble anomenada "Jugant amb la neu", recordant així laforta nevada del mes de març. Tot seguit, ens vam pre-parar per un bon sopar popular de Festa Major. Sí, sí, unbon sopar amb pica-pica, torrades, carn a la brasa i unesbones postres. Seguidament, ens van acompanyar "Lesveus de Parlavà" per oferir-nos una bona cantada d'ha-vaneres mentre preníem un cremat. A continuació, pera aquells i aquelles que volien més gresca, les Dj'sGallines ens van fer ballar una estoneta. Això sí, no espodia anar a dormir tard, l'endemà tots teníem una cita
amb el despertador perpoder participar en el partit de futbol de sol-ters contra casats. Un partit que, per segonany, s'ha recuperat d'una antiga tradició que sesolia fer per la Festa Major fa uns anys. Acabatel partit i amb la victòria del solters era horade refrescar-se i recuperar forces per anar apair al "Concurs Popular de Botifarra", a la pistade Casavells. Després de tirar quatre trumfos,recontrar o cantar botifarra va sortir la parellaguanyadora, que s'emportà un trofeu i un fan-tàstic sopar. Cap a les cinc, la Festa Major ens
festa de Casavells ifesta de Casavells iMatajudaica Matajudaica
13
El M
ercadal
festa de Casavells i Matajudaicafesta de Casavells i Matajudaica
14
El
Mer
cadal
va sorprendre amb unaaltra novetat: el bateigde la gegantona deCasavells, que acom-panyà els gegants deCorçà a fer tota la cer-cavila de Festa Major,recorrent la carreterade Matajudaica fins aCasavells. Després deseguir els gegantsballant i cantant, enJordi Patxecu ens vaoferir un divertidíssimespectacle d'animacióinfantil, on engrescà aballar els més petits iels que no ho són tant.
Al vespre, a la pista, es començaven a sentir les primeres notes de les proves de so que ens conduïen a l'esperada nit del jovent. "Acció Festiva", "Oriol Foll i la Bandade l'All", "Dekrèpits" i les "Dj's Gallines" no ens van deixar reposar ni un minut. Música de diver-sos estils i per a tots els gustos acompanyada d'un espectacle de foc. Una fantàstica nit queva aplegar joves i no tan joves del municipi i de les rodalies.Diumenge al matí, les campanes sonaven a l'església de Matajudaica. La missa de Festa Majors'havia iniciat. Tot seguit, la cobla "Bisbal Jove" ens va tocar tres sardanes que vam poder ballaren germanor. Fins i tot alguns i algunes van aprendre a ballar-ne. I per acompanyar-ho tot, gau-dírem d'un pica-pica variat per matar el cuc abans d'anar a dinar. A la tarda, s'estrenà la terceranovetat: el "Mercat Boig" on petits i granspodien intercanviar objectes per altresobjectes o es podien comprar per un preumolt econòmic.
Seguidament, era hora d'anar cap al ball defi de festa amb l'orquestra "Fórmula 4" queens engrescà a ballar balsos, pericons, rum-bes, pasdobles i, com no, el ball del fanalet.
Així va ser la Festa Major de Casavells iMatajudaica preparada amb molta il·lusióperquè petits i grans ens ho passéssim d'allòmés bé. Fins l'any vinent!
Com cada any, a l'octubre torna la Festa Major, tot ique s'enceta l'últim cap de setmana de setembre,aquest any força assoleiat. Dissabte, una vista pelpoble per descobrir el que ens faltava per saber.Diumenge, trobada gegantera i teatre. Un matí plede gegantes, gegants, gralleres, grallers, rialles icançons. I més rialles al vespre, amb el Grup deDones amb els seus Tastets de Teatre.
Fins que arriba el divendres, la nit jove, una nitper ballar i cantar, per als joves d'edat o... d'es-perit. Una nit amb unes rumbes de Rauxa. Una nitamb música de la que no et pots treure del cap,versionada per Acció Festiva. Una nit amb unesGallines que posen les últimes notes abans nocaiguem tots rendits al llit. Una nit a l'any queserveix perquè aquells que vulguin passar-s'hobé ho puguin fer.
I dissabte, amb la incondicional BisbalJove sobre el pedestal de la PlaçaMajor fan que s'ompli de gent passejanto sardanejant. Alhora que, al PIC, elsmés petits no poden parar de cridar,riure, saltar, jugar, i sobretot passar-s'ho bé. A qui no li agradaria que laPlaça sempre fos com la de la Festa
Major? I a la nit, aquest any es va apostar per alguna cosa diferent. Alguna cosa que pogués cri-dar l'atenció a diferents públics, de diferents edats. Una música que crida l'atenció a gairebétothom. Tant per als nostàlgics, com per als més moderns... però sobretot per als que gaudeixend'un bon repertori de música. I és que en podem trobar una bona llista als 60-70-80s! Amb lesPepper Pots, el Último Veneno i per últim, amb el DJ Lluís.
El matí del diumenge,com sempre, amb la Coralde Corçà acompanyantl'ofici, amb el posteriorvermut. I el PIC, que faque durant tot el dia laPlaça torni a omplir-sede colors. A la tarda, lamàgia de l'OrquestraSelvatana ens va seduiren un món màgic al seuconcert, i delitar amb lesseves cançons per ballar-les fins que els peus ensfessin mal.
festa de Corçà festa de Corçà
15
El M
ercadal
festa de Corçàfesta de Corçà
16
El
Mer
cadal
I sense adonar-nos-en,tanta feina d'organitzaruna festa i en poc més de48 hores ja s'ha acabat.Com cada any, de mica enmica intentem millorar elsdefectes d'anys anteriors, iaquest any ens hem ado-nat especialment de lamala gestió de les taules.Confiem que entengueuque els dies de festa sóndies molt estressants pelsmembres de la nostracomissió i que de vegadespetits detalls que sónimportants ens passen peralt i per això volem donarles gràcies, encara ambmés motiu. I des d'aquí,també aprofitem l'avinentesa
per agrair tot el suport queles diferents entitats del poble ens han donatper poder fer que cada any aquesta Festasigui possible.
Una altra vegada, agrair-vos la vostra col·laboració i esperem que l'any que ve tots els petitserrors es vegin solucionats. No cal dir que qualsevol recomanació i suport són benvinguts. Entretots podem fer que la festa sigui cada vegada més propera, agradable i al gust de tots.
El propassat diumenge14 de novembre, ambmotiu de Sant Martí(dijous 11 de novem-bre), patró de la vila,es va celebrar laFesta Major de Cassàde Pelràs. A partirde les 11 del matíes varen anar suc-ceint tot una sèried'actes que seguidament
us detallarem. Hem dedestacar que enguany el particular"estiuet de Sant Martí" va ser tota una realitat, jaque vàrem gaudir d'una temperatura molt agrada-ble i d'un matí força assolellat.
PROGRAMA D'ACTES:
- Recital de cançó popular i tradicional catalana, a càrrec de la CORAL DE CORÇÀ.
- Ofici Solemne en honor de Sant Martí, amb acompanyament de Coral.
- Exposició de fotografies: Nevada del 8 de Març.
- Audició de sardanes, amb la cobla PRINCIPAL DE PORQUERES.
En acabar els actes programats i en agraïment a l'assistència i col·laboració de tothom, es vaoferir el ja tradicional APERITIU DE GERMANOR.
17
El M
ercadal
festafesta dede CassàCassà dede PelràsPelràsii Planils Planils
desdes dede l’escolal’escolaL'HORT DE L'ESCOLA
Ja fa anys que cada principi de curs, a l'escola, hi havia algun mestre que proposava fer un hortperò per motius diversos cada any aparcàvem la idea. Què va fer que aquesta vegada ens deci-díssim a fer-lo? D'entrada encaixava perfectament amb el Projecte Interdiciplinar que volíem tre-ballar aquest curs: NYAM-NYAM.
Un hort a una escola de poble? Doncs sí. Que els nostres alumnes visquin amb horts i camps atocar a casa seva no vol dir que les seves famílies tinguin hort. I si en tenen no vol dir que elsnens i nenes el treballin, ni garanteix que sàpiguen identificar les hortalisses, ni que coneguin lesque es poden plantar o sembrar a cada temporada. D'altra banda seria un hort on tothom hi tin-dria una responsabilitat, els nens i nenes aprendrien a valorar les feines del camp i potser tambéaconseguiríem que tastessin hortalisses que mai han menjat. I com que a més seria ecològic, valo-rarien la importància de menjar sa.
Ja ho veieu, hi havia més raons que ens decantaven cap al sí que cap al no. Així, doncs, se li vaencomanar a un grup de mestres de tirar-lo endavant.
El primer que necessitàvem era un assessor que ens ajudés a engegar el projecte. Un pare de l'es-cola era just la persona que estàvem buscant: en Joan, el pare de la Tura i l'Ot. Li vam explicarquina era la nostra idea i va acceptar de seguida ajudar-nos. Vam començar a planificar-ho tot:quina mena d'hort volíem, on el faríem, què s'havia de fer per preparar la terra, quan el comen-çaríem, què hi plantaríem... Molta feina que va culminar finalment en la plantació de les prime-res hortalisses el dia 2 de novembre.
18
El
Mer
cadal
des de l’escola des de l’escola
19
El M
ercadal
Quina mena d'hort volíem? Des de l'escola teníem clar que volíem que fos un hort ecològic i enJoan ens va portar una proposta molt concreta: un hort en parades en crestall. Aquesta menad'horts van ser dissenyats per un mallorquí, Gaspar Caballero de Segovia, que va crear un mèto-de propi de plantació i que des de 1991 es dedica a explicar-lo a través de conferències, vídeosi llibres. (www.gasparcaballerodesegovia.net).
Va fer falta treure les pedres del pati de la zona destinada a l'hort, treballar la terra, fer-hi arri-bar l'aigua, comprar estaques, cordills, compost, mànegues, aixetes, eines..., i després d'unessetmanes ja teníem llest l'hort per a plantar i sembrar. D'entrada, hi hem plantat enciams diver-sos, escaroles, remolatxa, col-raves, cebes, alls, pèsols, faves, espinacs, bledes, ravenets..., i unmunt de plantes aromàtiques.
Ara, de moment, només ens queda regar-lo (no ha fet falta perquè ha plogut cada setmana desque el vam plantar), treure herbes (no n'hi surten gaires) i esperar la collita. Que què en faremde les hortalisses que collim? Hem pensat que podríem fer una petita parada un dia a la setma-na per vendre les hortalisses quan en tinguem. Així també estudiarem amb els alumnes mésgrans el funcionament d'una mini-empresa: hem tingut una inversió que caldrà anar recupe-rant fins que arribin els beneficis. I si tenim sort i algun dia n'arriben, podrem fer-hi unatanca per evitar els accidents amb les pilotes a l'hora del pati, podrem comprar el plantercada temporada, anar renovant el compost..., i tot el que faci falta.
El projecte ha sigut molt ben acollit pels nens i nenes de l'escola: respecten l'hort, se'l vana mirar sovint a veure com està, i hi treballen de grat quan se'ls demana que ho facin. Itambé per les famílies que van participar massivament en la jornada de portes obertes cele-brada el dia 26 de novembre i que va servir perquè tothom pogués veure'l de ben a prop.
des de l’escola des de l’escola
20
El
Mer
cadal
Volem agrair, des d'aquestes ratlles, la imprescindible col·laboració d'en Joan i família, del'Ajuntament, de Planters Casas (que van aportar desinteressadament el planter ecològic),d'en Carles, que ens va treballar la terra i de l'Albert, que ens va fer una de les eines quenecessitàvem.
AUTOSERVEI
DARDER-TUBERT, S.L.c/ Marina, s/n
Tel. 972 63 00 3317121 CORÇÀ
Si us agrada el nostre projecte i en voleu conèixer més detalls o en voleu fer un seguimentpodeu visitar el bloc que hem creat específicament per a l'hort (rodonellhort.blogspot.com)
LA PUÇA DIATÒNICAJordi Gasull (Casavells), l'acordió diatònic.Toni Molina (La Bisbal d'Empordà), percussions.Ramon Riera (Sarrià de Ter), la gralla, el sac de gemecs i el whistle.Albert Such (Casavells), guitarra acústica.Pau Torres (La Bisbal d'Empordà), el contrabaix.
- Expliqueu-nos una mica l'inici del grup…A finals d'abril d'aquest any van comunicar
a en Jordi i l'Albert si volien anar a tocar albar del Centre Cívic de Corçà. Vam assajaruns dies i, amb en Ramon, que s´hi va afegir,no vam dubtar de complir amb una obligació,un comprimís… Però l'objectiu no era crear ungrup. Ara bé, a partir d'aquí…
- I com va anar la primera actuació?Doncs, molt bé. Va venir gent, el bar era
ple. Vam quedar sorpresos. Vam tocar trestemes propis. La intenció era convertir elCentre Cívic en una taverna irlandesa.
- Com és la vostra música?Més aviat folk, barreja de música irlandesa
i empordanesa. Música tradicional. Cantemcançons en català i en anglès.
- I la següent actuació on va ser?Una festa a l'All d'Empordà de Corçà. Hi
havia en Toni Molina, que li va agradar quèfèiem i com ho fèiem. I, com que no teníemcap instrument de percussió, crèiem que fóra
entrevistaentrevista
21
El M
ercadal
interessant la seva aportació. Es va afegir algrup sense pensar-s'ho massa.
- I ja érem quatre.A l'agost, per la festa de la Bisbal ens van
encarregar de tocar al final del Correfoc(Masurca). Ens vam sentir molt orgullosos.
A més, vam actuar a la Rigotaverna ambgrups bisbalencs. A l'aire lliure, un ambientfantàstic, un escenari gran. Va ser una novaestrena en un espai diferent als dels bars, pubs…
També a l'Equus de Girona, a l'Hotel Ibis,en una festa privada.
- Així tot ha anat rodat…Sí, el boca orella ha funcionat i la "pressió"
inicial ha estat superada. El 25 de setembreérem a l'acordionada de Tortellà, on hi haviamolts grups de música tradicional. I l'endemàanàvem a una casa de colònies a Solsona. I el6 d'octubre al Tasmània.
Ja ho veieu, tot va començar com un joc,sense pretensions grandiloqüents i aquí ensteniu. No parem de fer actuacions.
entrevistaentrevista
22
El
Mer
cadal
* La Montse Dalmau, el passat 11 de juny, va lliurar els premis a treballs de recerca d'estudiantsde batxillerat al Parc Científic i Tecnològic de la Universitat de Girona. Ella en va serguanyadora al 2004 i va aprofitar el moment per fer la presentació "Pel riu de la vida a laUniversitat de l'Aigua" en la qual va parlar de la seva experiència com a membre del grup derecerca LEQUIA.
* http://idd00k6q.eresmas.net/METEO/index.htm, és una pàgina on l'Agustí Xarau deMatajudaica ens informa de quines són les condicions meteorològiques del poble.
* Aquest mes de desembre en Lluís de Casavells ha fet 100 anys. FELICITATS!!
* La Guadalupe Martínez Esteva, veïna de Matajudaica, ha guanyat el segon premi Ploma de Ferrode narrativa curta convocat per l'Ajuntament de Capdepera (Mallorca). Enhorabona Lupe!!
* Cada segon dissabte de mes, en l'àmbit del mercat ecològic, hi haurà exhibició del treball dela farga.
* L'últim dia de Festa Major de la Bisbal tots els músics que van actuar a la Rigotaberna erendel municipi.
sabieu que...sabieu que...
- I finalment, s'hi afegeix en Pau Torres…Sí, va ser una cas similar al d'en Toni.
Musicalment trobàvem a faltar un baix. Laprimera sessió amb tots cinc ha estat el 20 denovembre en una festa privada a Platja d'Aro. El6 de desembre actuem a Mariscal (L' Estartit).
- Quin és el secret del grup?Que ens ho passem molt bé, tant en els
assajos com en els concerts. Si vius el quefas, es transmet i fas gaudir la gent. També ésun punt terapèutic: ens oblidem dels proble-mes quotidians. Sabem quan comencem, peròno quan acabarem. Som un grup més de con-tacte directe amb una mica de xou personal…
Res del que ha succeït ha estat programat,estudiat o preparat… S'ha anat produint sobrela marxa.
- I la idea del nom del grup? Uns quants provenim de grups d'animació
infantil. N'hi ha un que té una cançó que esdiu la petita puça, que ens agrada molt i laposem amb els geganters… Primer ensvolíem dir la puça gintònica, però com queen Jordi toca l'acordió diatònic va quedar lapuça diatònica.
- Els instruments que utilitzeu no són moltconvencionals…
Exacte, i això fa que no tinguemcompetència pels tipus d'instruments.L'acordió diatònic, per exemple, és més propide zones de muntanya del pirineu
- On assageu?Al menjador de ca l'Albert, a Casavells, un
dia a la setmana.
- Quin futur teniu?Les perspectives són positives. A final d'
any tenim previst enregistrar una maqueta al'estudi Can Sons de Casavells amb temesceltes i molts altres registres diferents.Introduir-nos al món d'internet…
Només volem cançons "que tinguin puça",acaben dient l' Albert i en Jordi.
CLUB FUTBOL CORÇÀFarà gairebé un any que des d'aquesta revista ens adreçàvem a tots vosaltres per fer una valo-ració de la temporada 2008-09 i de la que llavors començava, 2009-10. Si ho recordeu comen-tàvem l'augment del nombre d'equips. Aquest any, com a novetat i com a fet molt positiu,volem incidir en la creació d'un equip a la categoria juvenil. Això suposa que tenim equips en
ARCC PUNT DE TROBADACom diuen en el ram de l'hostaleria, el Punt de Trobadaestà al 100% d'ocupació.A més del seus serveis habituals es fan cursos d'informà-tica, de català i d'anglès. Un local petit i polivalent.Avui parlarem de la Dolores, una dona decidida que, jagran, ha après a llegir i escriureI ara, totes les tardes, per no oblidar "lo poco que sé"com diu ella mateixa, fa repàs amb nosaltres.Vol donar les gràcies a l'alcaldessa i a l'ARCC per ferrealitat la seva petició.Bon Nadal a tothom!
les entitats parlen...les entitats parlen...
AMPA
Fi de curs escolaEl passat dia 4 de juny va tenir lloc a la Sala Municipal el sopar de fi de curs de l'escola de Corçà,una trobada de germanor que reuneix alumnes, mestres i pares de tots el cursos. Els alumnes deprimària van preparar per a l'ocasió una representació, que en aquest cas es va centrar en un reco-rregut per la història del cinema musical, amb números tan coneguts com "Cantant sota la pluja","Grease"... amb els quals tant el públic com els actors s'ho van passar d'allò més bé, amb les can-çons i els balls presentats. Tot seguit va començar el sopar amb una gran varietat de plats que cadauna de les famílies va portar, des d'entrants fins a postres. Així es van assaborir tot tipus de gustosi tastets. Per acabar, una bona estona de música va permetre que els més petits de l'escola, els nensi nenes d'infantil, sorprenguessin tothom amb un seguit de balls que tenien preparats i als quals esva afegir tothom qui va voler i que es van allargar fins al final de la festa. Tot plegat, un bon fi decurs que ens va permetre a tots gaudir d'una vetllada d'allò més divertida i amena.
Activitat extraescolar d’handbol al CEIP El Rodonell de CorçàPer segon any consecutiu, aquest curs 2010-2011,l'AMPA de l'escola ha organitzat l'activitat extraescolard'handbol. El club d'handbol de Bordils és qui la propo-sa i és dirigida per en Jordi González i Pérez. Es rea-litza els dijous de 17 a 18:15 h.
El grup està format per 12 nens. Aquest primer trimes-tre hem estat convidats a Bordils per realitzar un par-tit amistós amb l'equip d'aquest municipi.Us animem a apuntar-vos a aquesta activitat i us dei-xem una imatge dels alumnes del grup de Corçà.
23
El M
ercadal
relatrelat
24
El
Mer
cadal
lesles entitatsentitats parlen...parlen...
totes les categories. D'aquesta manera, un nen que comença a l'escoleta del C. F. Corçà, amb 4anys, podria jugar fins als 18 anys o més al Corçà... Volem recalcar la dificultat i l'esforç de moltagent que han fet possible la creació de l'equip juvenil, ja que és una edat (16-18 anys) en quèes difícil trobar jugadors.També ens agradaria assenyalar que gràcies a la creació d'equips a totes les categories, jugadorsdel C. F. Corçà, que havien hagut de marxar a altres equips, han pogut tornar al club, cosa queens fa sentir satisfets amb la feina feta. L'organització d'una Quina al poble per part del C. F. Corçà, ja és ben coneguda per la majoria.Aquesta activitat suposa també una gran preparació i esforç per part dels membres de la junta ialtres col·laboradors desinteressats, com ara pares i jugadors. Aquest any els dies de quina seran: 8, 12, 25 i 26 de desembre i 1, 2 i 6 de gener.Us animem a passar una estona amb nosaltres, a provar sort i, si no n'hi ha, agrair-vos la vostraassistència i col.laboració.Bones Festes!
AQÜESTIÓ DE CONSCIÈNCIAPietat Estany Bou
Feia estona que em regirava al llit, neguitosa. Una mena d'angoixa sufocant em premia la bandadel cor i, cada cop més, tota jo em notava rígida de cap a peus. Havia intentat canviar de posturamil i una vegades, fins que en un inútil darrer intent desesperat per arreplegar el son, ajagudade bocaterrosa i amb el cap sota el coixí, em vaig donar per vençuda. Vaig obrir els ulls. Teniales parpelles com de plom i em sentia com si m'haguessin capolat tota sencera. A les palpentes,vaig encendre el llum de la tauleta. De reüll, vaig mirar el despertador. Les quatre de lamatinada.
Amb el pensament emboirat, em vaig adreçar al bany. Ara que tenia la clara percepció del capespès i el cos feixuc, hauria jurat que una força estranya em donava corda per moure'm, com sijo fos un ninot mecànic. El cervell restava aïllat; no podia coordinar les idees i això em vaespantar. Tot i el meu esforç per situar-me, recordar i entendre el perquè del meu estat, no hoaconseguia. Em vaig inclinar i vaig posar el cap directament al fons del lavabo, amb l'aixetad'aigua freda oberta a raig. A poc a poc, els meus sentits van respondre a aquest estímul sobtat.Amb el cap jup, ben xop i regalimant, em fugí, canonades avall, l'últim grop que s'obstinava abloquejar-me la ment. Poc a poc s'aclaria el garbuix i vaig respirar a fons, alleugerida. Calmada,vaig eixugar-me el cap amb la tovallola. Quan de sobte, un reguitzell de llumenetes va il·luminarel mirall, alhora que enmig de mil colors intermitents la meva imatge s'hi reflectia amb nitidesa.I em va retornar la memòria.
Tot emmirallant-me, vaig recordar que la vetlla, en acabar de sopar, havia intentat distreure'mmirant la televisió. Hi passaven una pel·lícula que volia ser d'enjòlit i que ni tan sols reeixia a sermitjanament suportable. Violència a dojo, sang i fetge a cor què vols i un argument sense suc nibruc. Un bunyol indigerible. El recurs del zapping va empitjorar les coses. Vaig transitar per unconcurs pretesament divertit, amb presentador entestat a ser graciós, i un parell de programes ditsdel cor -segurament per risc d'infart- en els quals unes senyores de vistosa aparença i dubtóscoeficient, cridaven histèriques al voltant d'unes històries tan banals com mancades de l'ètica méselemental. De mica en mica, em sentia encalçada per una imprecisa sensació de nerviosisme, fins
que vaig arribar al límit de la indignació. Tot d'una, em vaig llançar directa cap al televisor i vaigprémer el botonet malèfic, amb ferma voluntat de fer justícia. Ja està. Tots morts. Comptat idebatut, més valia anar a dormir. Però vet aquí que a dintre meu un cuquet em burxava, insistent.Alguna veu no identificable m'interpel·lava tot preguntant-me si n'hi havia prou amb aquell gest deprotesta o rebequeria. "Allà, endins, -em xiuxiuejava- segueixen fent de les seves; tot es cou moltal fons d'aquella caixa que has emmudit per a tu tota sola... Quan el perill és tan gran -continuava-no és just actuar individualment...". Ja dins el llit, tota jo tremolava. Quina bestiesa!, vaig pensar.I, aclucant els ulls amb ràbia, vaig iniciar un malson fosc i acusatori. Un malson trencat a les quatrede la matinada, a nit batent.
Relacionant, doncs, aquest fet d'anit amb la meva presència ara davant del mirall, vaig comprendrequina era aquella força misteriosa que em col·locava emmarcada en un simulacre de pantalla, sensdubte per projectar un missatge transcendent. A tothom. A la comunitat amb la qual em sentoidentificada i solidàriament responsable. Així que, adoptant un aire greu, vaig iniciar el meudiscurs. Parlava i parlava sense respir, i cada vegada em venien més idees al cap. Les paraules fluïenràpides, empenyent-se. La meva densa al·locució era tot un símbol. Sí, un símbol del que ha de serun mitjà televisiu. La importància vital d'una comunicació vera, intel·ligent, digna i respectuosa.Tot, tot va sortir com si res. Em vaig sentir mestressa d'aquella insòlita situació. Però el més emotiud'aquesta història va esdevenir quan em vaig sentir transportada a l'altra banda del mirall. Llavors,jo ja no em veia, sinó que, oh, meravel!a!, d'allà darrere estant podia contemplar enfront meu, finsa l'infinit, una multitud expectant, d'ulls brillants i plorosos, que m'escoltava embadalida. Ja nopodia aturar el meu parlament. Es tractava d'un compromís contret amb la meva pròpiaconsciència, el resultat del qual ben bé que l'estava veient, allà, cristal·litzat en aquella gernacióimpressionant. Hi eren tots, amb les mirades fixes al telemirall: gent gran, joves, infants...copsant, a gratcient, les meves paraules. Però...
De cop i volta, la visió se'm va esvair, mentre el so de la meva veu es fonia per l'espai. Durant unssegons se'm va fer negra nit. Tot va giravoltar al meu entorn i un soroll esquerdat i sec em va fertrontollar. Vaig reaccionar i, sota un silenci esglaiador, em vaig trobar sola, tota sola, asseguda aterra al bell mig del bany. Palplantada, amb uns ulls com taronges i un batec de cor galopant, vaigrestar una estona immòbil. A la fi, estintolant-me per les parets, vaig tornar-me'n al llit, quem'esperava, acollidor com mai.
Arraulida, amb un petar de dents desenfrenat, notava que el cap se me n'anava. Em vaig posar lamà al front. Cremava. Tenia febre. Molta, molta febre.
25
El M
ercadal
relatrelat
DESEMBRE: Dies 8,12,25 i 26 de desembre: QUINA a la Sala MunicipalDia 19 de desembre: Teatre de Nadal, a les 17:00 CEIP RODONELLDia 24 de desembre: FEM CAGAR EL TIÓ: 11:30 PLAÇA DEL FIRALDia 28 de desembre:CONCERT DE NADAL: MARIA COMA, Sala Municipal, 22:00
GENERDies 1,2 i 6 de desembre: QUINA a la Sala MunicipalDia 5 de gener: ARRIBADA DELS REIS, a les 19:30Dia a determinar: Festa carrer Sant Sebastià
agendaagenda
26
El
Mer
cadal
temps era temps temps era temps VÍCTIMES DE LA GUERRA CIVIL
Carme Güell Parnau
La matinada del dia 11 de maig de 1939 va ser afusellat al cementiri de Girona en SalvadorSararols Solivera. Al poble el coneixien com en Vadó Palpas. Treballava de pagès, tenia 43 anys,era casat i va ser alcalde de Corçà durant l'etapa republicana. Quatre dies després del'afusellament va sortir de Burgos la resposta a l'escrit de súplica de la dona d'en Vadó, la PilarVentura. La demanda de llibertat havia estat desestimada "por no venir reintegrado en forma,requisisto previo a su tramitación", segons queda documentat a l'Arxiu Històric Comarcal. De resvaren servir les signatures recollides i enviades al Cuartel General de S.E. El Generalísimo, comtampoc va servir l'aval que l'Ajuntament de Corçà va fer arribar a la presó de Girona. L'exalcaldede Corçà va ser una més de les víctimes directes de la Guerra Civil, però no l'única.
Als municipis de Corçà i Casavells, en aquell momentindependents l'un de l'altre, es varen mobilitzar un totalde cent vint homes dels quals cinc formaven part de laQuinta del Biberó: L'Albert Casadevall, l'AníbalGelabert, en Lluís Martí, en Narcís Comas i en JosepComamala. A més a més, al front i als hospitals decampanya hi van morir dotze homes més (veure la llistade noms al final de text). Aquestes van ser les víctimesdirectes del conflicte. No obstant, cal recordar quel'any 1940 encara hi havia 11 veïns del municipi reclososa la presó o els camps de concentració. La majoria vanobtenir la llibertat entre l'any 1943 i el 1944. No va serel cas de Mateu Casadevall, que va morir anys més tardsense recuperar la llibertat.
El conflicte tindria un altre tipus de víctimes, aquellesque encara en patirien les conseqüències molts anys després que s'acabés la guerra, especialmentles que eren discriminades en funció del bàndol en què la seva família, el seu marit, fills oconeguts havien militat d'una manera més o menys voluntària al costat dels "perdedors". Parlemde dificultats per accedir a determinades ajudes o llocs de treball, dels depurats, etc. A Corçà laConcepció Prim Teixidor, coneguda com Assumpció Met (germana d'en Lluís), havia quedat víduai tenia un fill petit anomenat Joan. La situació de pobresa familiar fa que els primers mesos de1945 demani ajuda acollint-se al decret de 23 de novembre de 1940 sobre Protección deHuérfanos de la Revolución y de la Guerra. La prestació se li va denegar "por haber fallecido suesposo en un campo de concentración a consecuencia de una enfermedad".
Narcís Alenà Saballs 22 anys mort a Gelsa (Saragossa)Bonaventura Bahí Gou 23 anys Santa Coloma de GramanetJoan Cubert Parals 34 anys Hospital de Deusto Joan Fabrelles Parals 23 anys Montgai (Noguera)Joan Gasull Casanovas 30 anys Serra de Cavalls (Terra Alta)Pere Padré Soler 23 anys Hospital campanya Seu UrgellJoaquim Planas Serradells 26 anys Hospital militar Manresa (Bages)Josep Planas Serradells no ho sapFrancesc Dalmau Coll 39 anys mort a tremp (Pallars Jussà)Lluís Figueres Artigas 31 anys mort al front del SegreSaturnino Padré mort en camp de concentració de FrançaSalvador Salvà Alsina 23 anys mort a tremp (Pallars Jussà)Lluís Ginesta Colomer 22 anys mort a l’Espluga de Francolí (Conca de Barberà)
FONT: El Punt diari i Arxiu Històric Comarcal, secció Corçà.
el poble opinael poble opina
27
El M
ercadal
POEMA DE GRATITUTF. Xavier Urtós
A la revista El Mercadal
vull escriure un poema com cal,
amb ella tots estem informats
ja que som més de quatre gats.
Amb diligència ens assabentà
des de la cosa bona a la dolenta
que passa al poble de Corçà,
Casavells, Mata-Judaica i Cassà.
Ara ens arriba de mica en mica,
però es tot una joia quan arriba.
I amb aquest vers tan petit
per recordar a tothom que hi ha escrit
i els que la fan possible
que per molts anys sigui llegible
Corçà, 5 de Gener de 2010
SANTA CRISTINAComissió de Festes de Santa Cristina
Hola a tothom.
El grup d’amics que organitzem actualment la festa de Santa Cristina estàvem fent unes cervesesi vàrem pensar... coi!!! Que toca fer l’escrit de la festa!
Sincerament envers l’any passat, aquest any no teníem il·lusió per fer-la (però és que no la anàvéma fer, diu en Vila). Quinze dies abans l’ARCC ens va citar al punt de trobada i ens va insistir (i molt)que no la deixéssim perdre. Buscant motivacions que no trobàvem ens van proposar fer un soparpopular. Al principi no ho veiem gens clar, però si que és cert que ens van ajudar molt, cosa quesense el seu suport hagués estat possible. Així que entre tots la vàrem començar a organitzar.
La sorpresa va arrivar quan vam ser 300 veïns. La cosa pintava bé, ens tornàvem a sentir recol-zats. El matí perfecte, el parc infantil sembla que agradava i la festa de l’escuma va ser un èxit.
A la tarda els nervis ens atrapaven, teníem molt a fer i poc temps (taules, cadires, sardanes...)i per aixó tenim ganes d’agrair l’ajuda espontània d’alguns veïns.
La veritat es que va arrivar l’hora de començar a servir el sopar i no sabíem ni com fer-ho. Algunses van menjar la carn freda (ho sentim), però esperem millorar-ho l’any vinent.
Vàrem intentar fer un sopar divertit, amenitzat amb en Michael Tree i la seva memorable “malaputa”, en Jordi Poch, la jove promesa del barri, no ens va defraudar amb el seu monòleg picanti tot seguit la disco mòbil va posar fi a una gran nit.
No ens va agradar gens que alguns volguessin menjar sense col·laborar, la festa és de tots!
Demanem disculpes als veïns que no els varem tornar els obridors, però és que no sabem de qui son!
naixementsnaixements ii defuncionsdefuncions
Josep Poch Sancho 15-06-10Joan Boschsacoma Garriga "Pere" 5-10-10Josep Fabrellas Planas 12-10-10
Roger Entreserra Simón 19-11-09Genís López Sais 10-12-09David Rodríguez Ariza 8-12-09Emanuela Chis 3-01-10Roger Batallé Cruañas 7-01-10Iris Batallé Cruañas 7-01-10Nora Sangiorgio Camp 8-02-10Aya Ellabbakh 4-04-10Alaa Ellabbakh 4-04-10Douae Ellabbakh 4-04-10Pau de Santa Catalina Vázquez 6-04-10Arnau Rovira Rodríguez 17-06-10Rita Macià Gurt 8-08-10Ona Baeza Vila 31-08-10Marina Font Madrenas 5-09-10Guillem Brunet Ibáñez 9-09-10Jan Ros Benet 26-09-10Jan Ros González 28-09-10
NAIXEMENTS
DEFUNCIONS
28
El
Mer
cadal
El gènere dels nomsEn general, els noms tenen el mateix gènere (masculí o femení) en castellà que en català. Hi ha,però, unes quantes excepcions que cal tenir en compte:
Els afores (las afueras) L'avantatge, els avantatges (la ventaja)
El compte (la cuenta) El corrent (la corriente)
El costum (la costumbre) El deute (la deuda)
El llegum (la legumbre) El pendent (la pendiente)
El senyal (la señal) L'anàlisi, les anàlisis (el análisis)
La calor (el calor) La suor (el sudor)
A més, hi ha alguns noms que s'usen en tots dos gèneres amb significació diferent: el son (actede dormir) i la son (les ganes de dormir), el llum (aparell) i la llum (agent físic), el fi (finalitat,objectiu) i la fi (terme, acabament).
Donar i ferSovint utilitzem el verb donar en construccions que demanen l'ús del verb fer.Exemples: fer una abraçada, fer un petó, fer vergonya, fer pena, fer llàstima, fer classe…
el català correcteel català correcte
POLLASTRE AL CAVA AMB SALSA D'ESCAMARLANSIngredients:Pollastre, cava, escamarlans petits o trencats, ceba, pebrot i tomata.
Preparació:Salpebrem el pollastre tallat a octaus, el rossejarem a la casso-la i quan estigui hi abocarem el cava, més o menys una ampo-lla per cada dos quilos de pollastre. Deixarem que es vagi eva-porant el cava a foc baix. Mentrestant, en una olla a part, ros-sejarem els escamarlans (com que només són per donar gustpodeu utilitzar els escamarlans trencats o petits ja que el seucost és inferior). Els reservarem i amb les verdures tallades adaus (hi podeu barrejar el tipus de verdures que vulgueu) lespassarem un xic amb l'oli del escamarlans, sobretot sense dei-xar-les sofregir. Tornarem a abocar-hi els escamarlans, ho cobri-rem d'aigua i deixarem que bulli uns 25 o 30 minuts. Ho passa-rem per la batedora i seguidament ho colarem amb el "xino".
Quan el pollastre s'hagi "begut" el cava hi tirarem la salsa al damunt i que faci xup-xup durantuna estona.
Si el cuineu el dia abans, serà més gustós. Bon profit.
TORRÓ DE GEMAIngredients:600gr. d'ametlla picada, 400gr. de sucre glaç i 6 rovells d'ou més un ou sencer.
Preparació:En un bol s'hi posen les ametlles i el sucre. Es remena bé i llavors s'hi afegeix l'ou sencer mésels 6 rovells i es torna a remenar fins que agafi textura (15 minuts).
Quan estigui folrarem un motlle amb paper vegetal de cuina i posarem la massa dins. Ho dei-xarem a la nevera tot un dia.
Quan hagi compactat bé, es pinta per sobre amb l'ou batut i es posa al forn a 250º en posicióde gratinar fins que agafi color.
S'ha de deixar refredar.
TORRÓ DE NOUSIngredients:250gr. de xocolata per fondre, 100gr. de mantega, 100gr. de sucre i 300gr. de nous pelades.
Preparació:Es reserven 50gr. de nous i la resta es tritura en trossos no molt petits.
Es posa la xocolata i la mantega a fondre en el bany Maria. Quan està ben lligat es retira delfoc i s'hi posa sucre. Es remena tot ben remenat i per últim s'hi afegeixen les nous.
S'agafa un motlle rectangular i s'hi posa paper vegetal de cuina a dins. Després s'hi aboca el pre-parat i s'hi posen les nous sobrants per decorar. Es tapa amb el paper sobrant i alhora es fa unamica de pressió.
Cal posar-lo a la nevera unes 4 hores i, fins i tot, és millor fer-lo el dia abans. 29
El M
ercadal
receptesreceptes
Com treure una taca de bolígraf? S'ha de fer servir sempre alcohol. Si la roba tacada és decotó de color blanc també es pot fer servir acetona.
Si tasteu el menjar i… hi ha massa sal! la sopa o el guisat no es pot menjar! Teniu diferentspossibilitats per poder-ho solucionar. Afegiu a la cassola unes quantes patates crues talladesa trossos i quan estiguin cuites les traieu, així el guisat ja no serà salat, les patates hanxuclat tota la sal que sobrava. Una altra opció per al mateix problema és afegir a la cassolauna mica de sucre i vinagre de sidra.
Us heu quedat sense cola d'enganxar?Trenqueu un ou, guardeu el rovell i bateu bé laclara. És una cola magnífica!
Ai, ai, ai...tinc el pit ben tapat! Feu vaporsd'eucaliptus, ja veureu que bé que us va! MariaMora
Teniu mal d'orella o mal d'ulls i ja no sabeuquè fer, la flor de saüc us donarà la solució. Pelmal d’'orella, feu-ne vapors amb l’ajuda d’unembut i pel mal dels ulls fregueu-los amb aiguade flor de saüc. Teresa Ponsatí i Conxita Bahí
Si heu d'anar a dormir i teniu el nas ben tapat ... podeu posar ceba trinxada damunt latauleta i ja veureu que bé que dormireu! Teresa Payaró
Com alleugerir unes angines de mil dimonis? Unesbones gàrgares de bicarbonat ens poden ajudar.Lluïsa Ros
Teniu molta tos i no podeu dormir? La mainada esdesperta per què té tos? No cal patir, el remei ésben senzill: només cal partir una ceba per la meitati deixar-la a la tauleta de nit. Amb poca estona esnota l'efecte i a poc a poc la tos desapareix. Siaquesta opció no us és eficient i la tos persisteixpodeu provar de prendre xarop de pinya verda.
Després d'un dinar com els que es fan per Nadals'escau un bon digestiu com la gentresa. La gentresa la podeu preparar vosaltres. L'estiu ésla millor època per fer-la. Cal preparar un litre d'aigua, un litre d'alcohol de debò, quatrelliures de sucre, cinc brots grans de menta romana, cinc brots de romaní, cinc de sàlvia,set clavellines, set grans de pebre negre, un fil de safrà i la pela d'una taronja. Es barregentots els ingredients, es posa en una garrafa durant quinze dies a sol i serena. Passat aquesttemps es cola amb un drap de fil i ja es pot portar a taula. 30
El
Mer
cadal
racó dels remeisracó dels remeis
lesles 1010 diferènciesdiferències
Aquest és un espai creat per tots aquells i aquelles que tinguin ganes de fer-nos arri-bar un escrit o una opinió. Tots els temes seran acceptats sempre i quan es sigui res-pectuós amb els demés.
Feu-nos arribar la vostra opinió al [email protected] o bé al Punt de Trobada.
opina i col·labora
31
El M
ercadal
GERMANS
BASACOMA, S.C.
Fusteria en generalMobiliari de cuinaInteriorisme
c/ Montseny, 18 - Tel/fax 972 63 00 53 - 17121 CORÇÀ (Girona)[email protected] - Albert 627 490636 - Pere 627 490637
