22. LES CONJUNCIONS. L'ORACIÓ COMPOSTA I L'ORACIÓ … · Tradicionalment les oracions compostes s'han dividit en coordinades (copulatives, disjuntives, ilatives i adversatives)

-629-

22 LES CONJUNCIONS LORACIOacute COMPOSTA I LORACIOacute COMPLEXA

221 DEFINICIOacute

Les conjuncions soacuten una categoria gramatical formada per una seacuterie de paraules morfologravegicament invariables tancada i no massa extensa366 Funcionalment se caracterisen per ser enllaccedilos o relacionants entre elements equivalents o pertanyents al mateix nivell sintagravectic be siguen paraules (Treballa dia i nit sense descans) sintagmes (Srsquoapunten els hogravemens i les dogravenes que no tenen parella) o oracions (Ahir mabellia eixir a ballar pero hui tinc ganes de quedar-me en casa) a lhora que expressen les diverses classes de relacioacute llogravegica o semagraventica que hi ha entre ells

Ademeacutes algunes conjuncions tambeacute poden relacionar elements de diversos nivells categorials o funcionals com ara un adjectiu i una oracioacute subordinada de relatiu Eacutes una dogravena molt treballadora i que sap molt be a oacuten teacute el cap

Levolucioacute natural de la llengua viva fa que algunes conjuncions hagen caigut en desuacutes i hagen aparegut en el seu lloc unes atres completament noves com mostren els eixemples del seguumlent llistat en el que els teacutermens entre pareacutentesis han acabat substituint als que figuren en cursiva jatsia que jatsesia que (encara que) car (pero ya que puix posat que perque) cor (perque puix que) et e (i) encars (en cas) doncs (puix per tant aixina que) ne (ni) onque (encara que) per quant (perque) su (sino) tan tost (tan pronte com)

Algunes conjuncions presenten variants o formes noves en el pas del temps com ara mentres367 aixina que (front a lantiga aixiacute que) en que (front a lantiga ab que) des de que (front a lantiga des que) Tambeacute en poden apareacuteixer de noves a lhabilitar-se com a conjuncions formes que no tenien esta naturalea o en crear-se locucions conjuntives

Per uacuteltim recordar que lomissioacute de la conjuncioacute en una oracioacute origina una figura retograverica denominada asiacutendeton del llatiacute asyndĕton i este del grec ἀσύνδετον que significa desnugat per oposicioacute al valor denllaccedil que tenen les conjuncions

Ton pare eacutes alt prim [i] ros

Arribiacute viu[i] venciacute

366 Hi ha una seacuterie quantiosa de locucions denominades conjuntives que equivalen o actuen com a conjuncions (per a que encara que puix que) de manera que les conjuncions formen una llista tancada pero nomeacutes relativament tenint en conte les locucions conjuntives i la possibilitat de que napareguen algunes noves 367 Forma documentada ya en la llengua clagravessica junt a lantiga i hui arcaica mentre

-630-

222 LES DIFERENTS CLASSES DE CONJUNCIONS

La tradicioacute gramatical distinguix dos grans classes de conjuncions les de coordinacioacute i les de subordinacioacute Les primeres denominades tambeacute coordinatives o coordinants enllacen oracions o constituents oracionals equifuncionals eacutes dir que realisen funcions sintagravectiques equivalents Les segons conegudes tambeacute com a subordinatives o subordinants establixen relacions jerarquisants entre un element principal i un atre subordinat

223 LES CONJUNCIONS LES PREPOSICIONS ELS PRONOMS RELATIUS I ELS ADVERBIS

Les conjuncions estan funcionalment molt prograveximes a uns atres elements tambeacute invariables i que com elles actuen com a enllaccedilos o relacionants entre elements sintagravectics

2231 Conjuncions i preposicions

La categoria meacutes progravexima a la de les conjuncions eacutes la preposicional puix tant luna com latra relacionen elements Se diferencien per la naturalea del terme subordinat

Per regla general les preposicions seleccionen sintagmes nominals o adjectivals o be oracions subordinades en el verp en infinitiu mentres que les conjuncions poden seleccionar oracions en el verp en indicatiu o subjuntiu

Vingueacute despusahir sense laviacutes del seu advocat (preposicioacute)

Vingueacute despusahir sense que el seu advocat lavisara (conjuncioacute)

Li ixqueacute colesterol per menjar molta cansalada (preposicioacute)

Li ixqueacute colesterol perque menjava molta cansalada (conjuncioacute)

2232 Conjuncions i pronoms relatius

Les conjuncions subordinants tambeacute sacosten als pronoms relatius ya que abdoacutes categories actuen com a enllaccedil entre loracioacute principal i la subordinada

A pesar de que la distincioacute sol estar clara en alguns casos no resulta senzill distinguir les dos categories accedilograve succeiumlx en els relatius adverbials a on com quan que no solen dur antecedent i actuen en loracioacute subordinada com a circumstancials de lloc modo o temps

-631-

2233 Conjuncions i conectors discursius

Ademeacutes de les conjuncions poden actuar tambeacute com a nexes alguns adverbis La funcioacute denllaccedil que realisen els adverbis no eacutes progravepiament conjuntiva sino que actuen com a conectors discursius

A diferegravencia de les conjuncions els conectors discursius unixen oracions independents i presenten movilitat oracional de manera que poden ocupar diverses posicions dins de lenunciat Funcionen com a conectors discursius adverbis com efectivament conseguumlentment finalment igualment ademeacutes

Hi ha aigua en eixe planeta conseguumlentment podem trobar vida

Sap parlar gallec ademeacutes parla agraverap i angleacutes

Meacutes avall descrivim els principals conectors pel seu significat en relacioacute a les corresponents oracions compostes Ara des drsquoun punt de vista funcional i deixant de banda la categoria gramatical a la que pertanyen podem establir la seguumlent classificacioacute

a) Aditius i de precisioacute particularisacioacute a banda ademeacutes368 al capdavall anagravelogament aixina mateix369 (deixant) a part damunt drsquoafegitoacute de fet en el fondo en realitat eacutes meacutes per una atra banda per una atra part per un atre costat per si fora poc sobretot

b) Adversatius i contraargumentatius ara be (ans) al contrari ans be despuixen acabant de tot empero en canvi aixograve siacute no contrastant no obstant no res menys pel contrari tot lo contrari

c) Concessius aixina i tot encara aixina en tot (i en aixograve) de qualsevol manera de totes formes maneres en qualsevol cas

d) Consecutius i ilatius aixina puix conseguumlentment drsquoesteeixe modo drsquoestaeixa manera de maneramodo que en consequumlegravencia llavors per conseguumlent per (lo) tant puix

e) Explicatius a saber eacutes dir370 accedilograve eacutes371 o siga

368 La variant a meacutes encara que conta en tradicioacute clagravessica i ha segut usada en el llenguage lliterari fins a dates recents eacutes arcaica Ademeacutes lrsquouacutenica viva actualment se registra en la llengua escrita des del sigle XV 369 Ya ha segut dit que la forma aixiacute encara que ve contant en cert us lliterari fins al present eacutes arcaica No obstant el seu us en el conector aixiacute mateix per ser propi drsquousos formals eacutes tambeacute acceptable junt a aixina mateix 370 La construccioacute eacutes a dir encara que difosa per algunes propostes gramaticals eacutes artificial i deu evitar-se 371 La variant ccedilo eacutes agravempliament usada en la llengua clagravessica hui eacutes arcaica

-632- f) Reformuladors (dit) en unes atres paraules (dit) en uns atres teacutermens (dit)

drsquouna atra formamanera drsquoun atre modo meacutes clarament parlant clar

g) Eixemplificatius aixina aixina per eixemple aixina tenim com ara com ara comparanccedila per eixemple verbigragravecia

h) Rectificatius meacutes aiumlnaaiumlnes meacutes pronte millor dit per millor dir

i) Recapitulatius a fi de contes al cap i a la fi en conclusioacute en definitiva en fi en resum en siacutentesis en suma en una paraula resumint total

j) Drsquoordenacioacute a continuacioacute al final al remat ansabans que res de primeries drsquouna partbanda drsquouna atra partbanda en primersegon llocterme finalment per a escomenccedilarmamprendre per a acabar primerament

k) De recolzament argumentatiu a soles que aixina les coses ateacutes que dit accedilograve en vista de que drsquoaccedilograve nomeacutes que posat que puix be puix que

l) De digressioacute a propogravesit a tot accedilograve dit siga de pas entre pareacutentesis per cert


Encara que pot unir sintagmes o incluacutes paraules la conjuncioacute eacutes la categoria especialisada en relacionar les oracions (tambeacute nomenades proposicions teacutermens o membres) que formen part duna atra oracioacute superior siga composta o complexa

En teacutermens estrictes podem distinguir entre oracioacute composta i complexa entenem per oracioacute complexa aquella en la que tenim en el nivell superior una uacutenica oracioacute que presenta la particularitat de tindre algun constituent que no estagrave conformat per un simple sintagma sino per una oracioacute sancera Aixina en Hui vullc que aplegues pronte a casa lobjecte directe que aplegues pronte a casa no teacute la forma dun sintagma sino duna autegraventica oracioacute subordinada a la principal

En canvi en les oracions compostes tenim dos enunciats relativament autogravenoms des dun punt de vista comunicatiu com demostra el fet que poden constituir intervencions o tandes de parla diferents en un diagravelec Loracioacute composta Baixareacute a passejar el gos encara que estagrave plovent arreplega les dos intervencions dun diagravelec en el que un parlant diu Baixareacute a passejar el gos i latre ladvertix estagrave plovent

Esta divisioacute de loracioacute en dos enunciats no eacutes possible en loracioacute complexa de manera que Hui vullc que aplegues pronte a casa no eacutes el resultat dun diagravelec en el que per eixemple un pare diu Hui vullc i el fill contesta Aplegues pronte a casa372

372 Per a una explicacioacute del funcionament de les oracions compostes des dun punt de vista comunicatiu vore Loacutepez Garciacutea A Gramaacutetica del espantildeol vol 1 Madrit Arco 1994

-633- Distinguim aixina les seguumlents classes doracions

0) Oracions simples Hui anireacute a Valeacutencia en coche

1) Oracions complexes aquelles que inclouen en la seua estructura les seguumlents oracions subordinades

11 Oracions completives substantives en funcioacute de

11a Subjecte Me molesta que fumes

11b Objecte directe Necessite que mescoltes

11c Objecte de regravegim Per a comprar-se el nou pis Ampar conta en que li pugen el sograveu

12 Oracions adverbials temporals Malccedilareacute ans que ixca el sol Des de que festeja en la seua noacutevia estagrave desconegut

13 Oracions de relatiu Els hogravemens que conegueres ahir han preguntat per tu Anirem a visitar la ciutat a on muigueacute Sant Vicent Ferrer

2) Oracions compostes

21 Copulatives Mon fill estudia Filologia i ma filla treballa en un despaig dadvocats

22 Disjuntives iquestTe quedes o ten vens

23 Adversatives Fa calor pero en casa tenim aire acondicionat

24 Ilatives He estudiat molt de manera que estic tranquil

25 Condicionals Si veus al pare recorda-li que demagrave teacute hora en el mege

26 Causals Estagrave fort perque va al gimnasi molt a sovint

27 Finals Havem preparat nosatros el dinar per a que pugues descansar

28 Concessives Encara que demagrave treballa hui es gitaragrave tart

29 Modals i comparatives Treballa com un descosit

210 Consecutives Eacutes tan alt que casi no entra per la porta

225 CLASSES DORACIONS COMPOSTES

Tradicionalment les oracions compostes shan dividit en coordinades (copulatives disjuntives ilatives i adversatives) i subordinades (condicionals causals finals concessives comparatives i consecutives)

-634- Des dun punt de vista sintagravectic o funcional resulta poc apropiat parlar doracions subordinades compostes ya que mentres en una oracioacute complexa com Necessite que majudes loracioacute que majudes realisa la funcioacute dobjecte directe dins de la principal i eacutes clarament subordinada en una oracioacute composta condicional com Si tenim diners anirem de viage la proposicioacute subordinada Si tenim diners no realisa ninguna funcioacute sintagravectica dins de la principal anirem de viage Ademeacutes abdoacutes membres de loracioacute sexigixen muacutetuament des dun punt de vista semagraventic En consequumlegravencia alguns autors sestimen meacutes considerar les oracions compostes per subordinacioacute com a oracions interordinades eacutes dir compostes per dos membres o proposicions interdependents Aciacute acceptarem la denominacioacute tradicional de subordinades

Deixant a part la quumlestioacute de la denominacioacute les oracions subordinades presenten certes caracteriacutestiques sintagravectiques que les diferencien de les coordinades Aixina un membre coordinat no pot antepondres a latre membre (Andreu canta i Maria toca la guitarra en el conjuntrarrI Maria toca la guitarra Andreu canta incorrecte) ni admet la coordinacioacute en una atra oracioacute de la seua classe Ernest estudia moltes hores pero no sap estudiar correctament i pero trau males notes (incorrecte)

En canvi les oracions subordinades siacute solen admetre estes transformacions Vine ya que estagraves aciacute rarr Ya que estagraves aciacute vine Estic content perque tinc vacacions i perque cobrareacute la paga extraordinagraveria

Ademeacutes les oracions subordinades presenten una relacioacute meacutes forta entre els seus membres que les coordinades i esta estreta relacioacute es manifesta en el fet que solen admetre el subjuntiu que eacutes el modo de la subordinacioacute o de la major unitat sintagravectica (Yo anireacute a sa casa sempre que tu vingues en mi Li ho torniacute a dir per a que no ho oblidara Encara que despusdemagrave fera fret aniria a la plaja) front a les coordinades que no van en subjuntiu (Tu tencarregues de traure el fem i yo fareacute la faena de casa O taprimes o no cabragraves en el vestit de noacutevia Estic fet una tonyina pero fareacute un esforccedil Tinc ganes daplegar a casa aixina que afanyaacutet)

No obstant les fronteres entre compostes coordinades i subordinades no sempre soacuten niacutetides Per eixemple sha discutit molt sobre si les adversatives eren coordinades i subordinades i incluacutes alguns autors consideren les causals com a coordinades Ademeacutes dins dun mateix grup tambeacute poden haver diferegravencies de comportament de forma que shan considerat algunes causals (les de lenunciacioacute) com a coordinades i unes atres (les de lenunciat) com a subordinades Aciacute seguirem la seguumlent classificacioacute

- oracions compostes coordinades copulatives disjuntives ilatives i adversatives

- oracions compostes subordinades condicionals causals finals concessives comparatives i consecutives

-635-

226 LES ORACIONS COMPOSTES COORDINADES

2261 Les oracions copulatives

22611 Concepte

Les construccions copulatives expressen una unioacute entre elements (paraules sintagmes o oracions) per mig de la qual srsquoafig una informacioacute suplementagraveria al terme bagravesic inicial Ampar i Chimo treballen en Gandia (=Ampar treballa en Gandia i Chimo tambeacute)

22612 Condicions de coordinacioacute copulativa

En la coordinacioacute copulativa com en la disjuntiva i en lrsquoadversativa no pot afegir-se qualsevol element al terme inicial que eacutes comunicativament el principal sino que els membres afegits han de presentar diversos requisits

a) Han de ser semagraventicament coherents en el terme inicial per aixograve eacutes possible dir Vicent treballa com a periodiste i guanya molts diners pero no Vicent treballa com a periodiste i la Gran Muralla estagrave en China

b) No poden manifestar en el segon element informacioacute que ha quedat impliacutecita en el primer sino que el membre inicial ha de ser meacutes complet que els afegits Aixina unirem dos sintagmes nominals com el trage gris + el trage negre dient El trage gris i el negre i no El gris i el trage negre Igualment direm El tren ha vengut en retart i (el tren) estava de gom a gom pero no Ha vengut (el tren) en retart i el tren estava de gom a gom (incorrecte)

c) Sempre eacutes possible coordinar dos sintagmes de la mateixa classe (nominal adjectival) si realisen una mateixa funcioacute sintagravectica Lluiacutes i el seu soci treballen de valent (subjecte) Dus unes quantes figues i un grapat dalbercocs (dos objectes directes) etc

d) Si els dos elements coordinats rigen la mateixa preposicioacute esta sol apareacuteixer uacutenicament darrere del segon Nos agrada tractar i raonar de deport La compra i venda de cases Si duen preposicions distintes eacutes possible tant conservar uacutenicament la segon preposicioacute (Eacutes necessari ajudar i confiar en els alumnes) com la construccioacute en dos sintagmes preposicionals diferents (Eacutes necessari ajudar als alumnes i confiar en ells) si be esta segona construccioacute eacutes la recomanada en els registres formals

e) Poden coordinar-se compartint el mateix terme preposicional les preposicions semagraventicament relacionades iquestVoleu els refrescs en o sense cafeiumlna Comprarem aigua en i sense gas Ho ha fet per i per a tu

f) No eacutes possible la coordinacioacute de sufixos pero siacute la dalguns prefixos (Els periodos pre i post electorals solen ser difiacutecils per a la Bossa)

-636- g) Els elements afegits han de poder constituir un grup fogravenic autogravenom de forma que

no poden ser un pronom degravebil ni un possessiu agraveton ya que no es pronuncien separats per una pausa del verp ni del substantiu respectivament Ma i ta casa (incorrecte) La meua i la teua casa (correcte)

Sadmeten les coordinacions de quantificadors i demostratius i en general les dels elements que poden funcionar com a pronoms (Anirem tots i totes Vullc esta i aquella) i la dels artiacuteculs seguits del substantiu al qual determinen Els i les tenistes guanyen massa diners

h) La coordinacioacute entre elements que realisen la mateixa funcioacute sintagravectica presenta restriccions quan pertanyen a categories gramaticals diferents No obstant soacuten possibles les seguumlents coordinacions

- un adverbi o un adjectiu i un sintagma preposicional (Ballava apassionadament i en molta gragravecia Un home vell i en algun alifac)

- una oracioacute completiva en infinitiu i una atra en forma personal Magrada treballar en harmonia i que em respecten

- un adjectiu o un sintagma preposicional i una oracioacute de relatiu Eacutes una dogravena molt treballadora i que sap be a oacuten teacute el cap

- un gerundi i un adjectiu o un participi (Aparegueacute bufat i rient sense parar)

- un sintagma nominal i una oracioacute interrogativa indirecta (No conec la seua professioacute ni quiacute eacutes)

En canvi la coordinacioacute entre un substantiu i una oracioacute completiva en verp conjugat se sent estranya a no ser que hi haja una forta vinculacioacute semagraventica entre els elements en quumlestioacute per eixemple per estar reforccedilada pel context La llectura o que facen una bona peliacutecula soacuten les uacuteniques coses que poden fer que em quede en casa un dumenge de vesprada (acceptable) Me molesten molt els sorolls del carrer i que els veiumlns posen la muacutesica massa forta (acceptable) Me pareix malament i que eacutes un egoiste (estrany)

i) La coordinacioacute entre sintagmes que realisen funcions diferents en loracioacute eacutes sempre emfagravetica i estagrave restringida a uns pocs casos com ara la dun subjecte i un complement circumstancial o de regravegim (Per a desesperacioacute del botiguer entragrave un grup de chiquets i a uacuteltima hora) la dun complement directe o indirecte i un complement circumstancial o de regravegim (Compragrave una casa ben cara i en el centre de la ciutat Pegagrave un bon puntelloacute al seu cosiacute i en la canella) o la dun predicatiu i un complement circumstancial Li tornagrave les sabates brutes i en una caixa mig trencada

-637- 22613 Coordinacioacute copulativa i elipsis

a) En les oracions coordinades copulatives que tenen el mateix verp en els dos membres se produiumlx lelisioacute de la forma verbal en el segon Ferrando pega un mosset els dissabtes a migdia en casa i Micalet en el bar

Com sobserva en leixemple per a lelisioacute del verp eacutes necessari lexpressioacute en el segon terme da lo manco un complement (en este cas en el bar) que expressa la diferegravencia de contengut informatiu entre les dos proposicions de loracioacute composta Si tots els sintagmes foren coincidents en les dos proposicions expressariacuteem lenunciat simplement per mig dun subjecte compost Ferrando i Micalet peguen un mosset els dissabtes a migdia en casa

b) En els sintagmes nominals copulatius selidix el nuacutecleu substantiu pero sha de mantindre un especificador Lequip local i el (equip) visitant Estos nyispros daciacute i aquells (nyispros) dalliacute soacuten els meacutes dolccedilos

En els sintagmes preposicionals eacutes possible elidir el substantiu del segon terme si la preposicioacute que lintroduiumlx va en correlacioacute en una atra preposicioacute del primer terme Aixina podem dir Posam una cervesa en alcohol i una atra sense pero no Tots els convidats vullgueren cafeacute i mhe quedat sense ya que falta la preposicioacute del primer membre que entre en correlacioacute en sense

c) En les expressions temporals eacutes possible elidir el substantiu que indica lhora si eacutes recuperable pel context Quedem a (les huit) i mija Quedem a (les huit) i vint

d) Quan en el segon terme de la coordinacioacute copulativa apareixen els adverbis tambeacute tampoc siacute no selidix tot el fragment comuacute a abdoacutes periodos incloent frequumlentment tot el sintagma verbal o incluacutes el subjecte

Yo vixc en Alzira i ella tambeacute (=viu en Alzira)

A mi magraden les fraules en nata i ad ell tambeacute (=li agraden les fraules)

A mi no magraden les fraules en nata i ad ell tampoc (=no li agraden les fraules)

A mi magraden les fraules i ad ell no (=no li agraden les fraules)

2262 Les conjuncions copulatives

22621 Inventari

Les conjuncions copulatives soacuten a soles dos i i ni La primera sutilisa en oracions afirmatives i la segona en oracions negatives

-638- 22622 La conjuncioacute i

En valenciagrave la conjuncioacute copulativa i es manteacute invariable encara que la paraula seguumlent escomence per i- o hi- sense transformar-se en e com fa el castellagrave (Facultat de Geografia i Histograveria Fotografies i imagravegens de hui)

Quan senllacen meacutes de dos elements la copulativa i apareix a soles entre els dos uacuteltims a no ser que es vullga emfatisar la successioacute de teacutermens coordinats i en eixe cas apareix davant de cada u drsquoells figura retograverica que rep el nom de polisiacutendeton

Vullc llimes bresquilles fraules i melons dAlger

Veacuterem fardes i porcs javalins i gats cervals (emfatisant)

I al contrari eacutes possible tambeacute ometre la conjuncioacute en tots els membres coordinats en asiacutendeton

Llig ensomia viu

Lasiacutendeton sol anar acompanyat dentonacioacute final suspensiva per a indicar que la seacuterie enumerada no eacutes exhaustiva i eacutes per tant susceptible dampliacioacute Comprarem botifarres llonganices cansalada

22623 Matisos i valors de la conjuncioacute i

La coordinacioacute copulativa representa el valor meacutes general de la composicioacute oracional com eacutes la mera adicioacute delements independentment de la vinculacioacute o relacioacute llogravegica entre siacute que estos presenten Per aixograve la conjuncioacute i pot adquirir tots els matisos de les demeacutes oracions compostes condicional (Estudia i aprovaragraves) disjuntiu (Descansa i dorm al teu gust) ilatiu-consecutiu (Treballa massa i cauragrave malalt) concessiu (Trobagrave faena i no tenia casi formacioacute) final (Ves al mercat i dus algunes llimes) adversatiu (Eacutes molt conformiste viu molt modestament i estagrave content) i causal (Teacute una boda i sestagrave afaitant)

Els predicats en plural que acompanyen als sintagmes nominals coordinats reben habitualment una interpretacioacute distributiva eacutes dir que el predicat en quumlestioacute satribuiumlx a cada u dels membres de la coordinacioacute Aixina Pere i Pau viuen en Oriola equival a Pere viu en Oriola i Pau viu en Oriola No obstant existixen una seacuterie de construccions colaboratives en les que el predicat sinterpreta de manera conjunta Desta forma Pere i Pau nos prepararan una bona paella no equival a Pere nos prepararagrave una paella i Pau nos prepararagrave una atra bona paella sino que significa que la prepararan entre els dos Ademeacutes destes estructures colaboratives favorixen una interpretacioacute conjunta els predicats que inclouen elements que impliquen semagraventicament una relacioacute siguen verps (casar-se separar-se juntar-se colaborar complementar-se dialogar unir poder) adjectius (diferent semblant progravexim lluntagrave paralel perpendicular) substantius (amic enemic parent soci familiar)

-639- o adverbis (conjuntament en colaboracioacute en desacort) Ampar i Xavi shan casat Bernat i el seu amic estigueren dialogant per bon espai Ma germana i yo seguiacuterem camins paralels en la vida Davit i yo tenim treballs pareguts Finalment la distribucioacute correlativa es du a terme gragravecies a ladverbi respectivament El meu gat i el meu gos dormen respectivament en el garaig i en el jardiacute

El fet dutilisar sistemagraveticament dos llinages i posar la conjuncioacute copulativa i entre el llinage patern i el matern eacutes contra lo que es pot creure una influegravencia del castellagrave segons experts en onomagravestica com ara Enric Moreu-Rey (Vicente Loacutepez y Planes Joseacute Ortega y Gasset) De fet la tendegravencia en gran part de lantiga Corona dAragoacute era gastar uacutenicament un llinage (Joanot Martorell Ausias March Isabel de Villena) Lus de la conjuncioacute castellana y entre llinages apareix en el nostre territori en eacutepoca de decadegravencia a partir dels sigles XVI i XVII substituiumlda per i en eacutepoca moderna La seua utilisacioacute per tant queda a voluntat de cada u

22624 Les locucions conjuntives formades per i

La conjuncioacute i pot formar locucions conjuntives combinant-se en uns atres elements que matisen el seu significat dadicioacute

a) La locucioacute aixina com i la seua variant antiga aixiacute com indiquen el punt final duna seacuterie Frequumlentment tornen a obrir una seacuterie aparentment tancada per la conjuncioacute i Se compragrave una bata uns pantalons i unes sabates aixina com un cinturoacute El seu valor conjuntiu no estagrave clar puix soacuten substituibles per ademeacutes de

b) I tambeacute i tampoc Tenen una valor similar a i pero aporten un matiacutes continuatiu remarcant lampliacioacute duna seacuterie coordinada que pareixia tancada a manera dafegit posterior Ha pres el bany en la piscina de matiacute i tambeacute de vesprada No magrada la mistela i tampoc la cassalla Per aixograve quan la seacuterie coordinada fa de subjecte i estagrave formada per elements en singular no admet la concordanccedila plural en posicioacute posverbal a diferegravencia de i Ahir vingueren mon pare i ma mare Ahir vingueacute mon pare i tambeacute ma mare

c) I eacutes meacutes i ademeacutes i sobretot Afigen un element creant una escala gradual ascendent en la coordinacioacute de forma que podem dir El saludagrave i ademeacutes li donagrave un bes afectuoacutes pero no Li donagrave un bes afectuoacutes i ademeacutes el saludagrave

d) I incluacutes i encara i fins i inclusiu i meacutes encara Sumen el valor gradual i el continuatiu Mon germagrave el meu cosiacute i incluacutes el meu cunyat vingueren a la festa A diferegravencia de les locucions de lapartat anterior poden acompanyar als numerals cardinals Caben trenta persones i incluacutes trentahuit

e) I en fi i finalment i a la fi Senyalen el punt meacutes alt duna escala o la culminacioacute duna seacuterie Se queixagrave al professor al tutor al cap destudis i a la fi al director

-640- 22625 Uns atres nexes en valor copulatiu

a) Prenen valor copulatiu els adverbis comparatius meacutes i mancomenys quan indiquen adicioacute o substraccioacute de cantitats Tres meacutes (i) tres fan sis Huit menys dos soacuten sis

b) Tambeacute pren valor copulatiu la conjuncioacute comparativa discontiacutenua tantcom la qual destaca que la seacuterie coordinada estagrave conformada uacutenicament per dos elements o conjunts Tant son pare com sa mare estan sense treball Tant els professors com els alumnes estan descontents en lequip directiu Esta conjuncioacute unix sintagmes nominals (Tant Albert com Lleopolt tenen por a lavioacute) preposicionals (Ho feu tant per la seua famiacutelia com per siacute mateixa) adjectivals (Pots pintar-la tant roja com verda) o verbals Tant llogar el pis com vendrel me pareixen bones solucions

c) El mateix significat teacute la correlacioacute aixina com dus formal La desocupacioacute ha aumentat notablement aixina en el camp com en la ciutat

22626 La concordanccedila en la coordinacioacute copulativa

i La concordanccedila en el verp

En general els sintagmes nominals coordinats per i fan la concordanccedila en plural Nagravecio i Elena soacuten els millors sicogravelecs de la promocioacute Per a una informacioacute meacutes detallada de la concordanccedila entre el verp i un subjecte coordinat vore lepiacutegraf 9412

ii Lelisioacute del determinant

a) Eacutes possible elidir el determinant del segon substantiu quan els dos noms coordinats compartixen gegravenero i nuacutemero (La proteccioacute i custogravedia de la reliacutequia) pero no si soacuten de gegravenero o de nuacutemero diferents La proteccioacute i el respecte del mig ambient Esta proteccioacute i estes mides entraran en vigor lany vinent)

b) Els substantius coordinats singulars que compartixen determinant concorden en plural en ladjectiu que els modifica (La poliacutetica i proteccioacute mijambientals se voran reforccedilades en els progravexims anys) a no ser que es referixquen a una uacutenica entitat (Este professor i catedragravetic emegraverit) o que sinterpreten com un concepte unitari (Coneixia a la perfeccioacute la llengua i cultura valenciana)

Pero direm Guanyagrave un prestigi i un renom extraordinaris Guanyagrave prestigi i renom extraordinaris ya que en ningun dels dos casos compartixen determinant

-641- iii La concordanccedila en ladjectiu

a) Quan tenim diversos substantius singulars coordinats modificats per un adjectiu comuacute pospost este concorda en masculiacute plural si els substantius soacuten de gegravenero diferent (Portava pantaloacute i americana blancs Se compragrave un pantaloacute i una americana blancs) i en el plural del gegravenero corresponent si tenen el mateix gegravenero (La Seccioacute de Llengua i Lliteratura Valencianes de la Real Acadegravemia de Cultura Valenciana)

b) Quan els substantius coordinats van en plural i pertanyen al mateix gegravenero pot originar-se una sequumlegravencia ambigua Llavors se recomana que el segon substantiu no porte determinant si ladjectiu teacute valor distributiu eacutes dir si saplica als dos substantius (Lobra estagrave dirigida als estudiants i professors coneixedors del tema) mentres que si es preteacuten una llectura restrictiva en la qual ladjectiu saplica uacutenicament al segon substantiu se recomana que este porte determinant o que es faccedila us de les locucions i tambeacute i tampoc Lobra estagrave dirigida als professionals i (tambeacute) als aficionats amants de la bona llectura

c) Si els substantius coordinats soacuten de diferent gegravenero o nuacutemero la millor forma de desfer lambiguumlitat eacutes precisament lus de i tambeacutei tampoc per a la llectura restringida llimitada al segon element Les lleis i tambeacute les mides especiacutefiques mijambientals tenen la clau per a resoldre el problema

22627 La conjuncioacute ni

i Valor

La conjuncioacute copulativa ni afig a un element negatiu un nou terme tambeacute negatiu Apareix davant de tots els elements que enllaccedila quan la coordinacioacute precedix al verp (Ni chocolate ni fartons puc menjar) en posicioacute posverbal pot apareacuteixer o no davant del primer element de la seacuterie pero eacutes obligatograveria davant dels atres elements coordinats No puc menjar chocolate ni fartons No puc menjar ni chocolate ni fartons De forquetes no men queden ni una ni mija ni cap De forquetes tampoc men queden ni una ni mija ni cap No treballa ni estudia ni colabora en casa Ni treballa ni estudia ni colabora en casa

ii La concordanccedila

a) Quan la seacuterie coordinada negativa fa de subjecte i precedix al verp la concordanccedila es fa en plural Ni Rosalia ni yo parlem chinenc

b) Un subjecte coordinat en posicioacute posverbal pot concordar en singular o en plural indistintament quan tots els elements de la seacuterie duen ni Finalment no aparegueacute ni Joan ni la seua dogravena Finalment no aparegueren ni Joan ni la seua dogravena No queda ni bajoqueta ni garrofoacute No queden ni bajoqueta ni garrofoacute

-642-

Si el primer ni va davant del verp la concordanccedila es fa en singular Finalment ni aparegueacute Joan ni la seua noacutevia

c) Quan el primer element drsquoun subjecte posverbal coordinat no du ni la concordanccedila en singular eacutes meacutes natural Finalment no aparegueacute Joan ni la seua noacutevia No queda bajoqueta ni garrofoacute

d) Si algun dels elements coordinats correspon a la primera o a la segon persona gramatical a soles eacutes possible la concordanccedila plural Finalment no vingueacutereu a la festa ni Pere ni tu Finalment no acodirem demagrave a la festa Pere ni yo

2263 Les oracions disjuntives

Les oracions disjuntives proponen una tria entre diverses opcions Distinguim dos classes fonamentals doracions disjuntives

22631 Les disjuntives exclusives

Les disjuntives progravepies o exclusives soacuten aquelles en les que simpon la necessitat de triar lopcioacute preferible entre les dos propostes ya que estes no tenen el mateix valor i la seleccioacute duna opcioacute o latra no eacutes indiferent Per eixemple en lenunciat amenaccedilant duna mare Ves-ten ya a dormir o vindragrave el butoni el chiquet hauragrave de triar entre dos opcions una de les quals la segon eacutes presentada com a amenaccedila i ogravebviament no preferible

Se denominen exclusives perque sha de triar u dels dos teacutermens contraposts el preferible i excloure o rebujar latre Les disjuntives exclusives se construiumlxen per mig de la construccioacute o be entre els dos teacutermens de la coordinacioacute be en construccioacute correlativa davant de cada terme (oo)

O taprimes o no cabragraves en el vestit de noacutevia

Aprimat o no cabragraves en el vestit

Hi han tres classes fonamentals doracions exclusives

a) Les amenaces o les oacuterdens que indiquen expressament la consequumlegravencia negativa del seu incompliment com en leixemple anterior constituiumlxen les oracions disjuntives exclusives prototiacutepiques en elles dels dos teacutermens contraposts el preferible sempre seragrave el primer

b) Soacuten tambeacute exclusives les oracions disjuntives polegravemiques pronunciades com a reaccioacute a un enunciat o a un comportament previ de linterlocutor Estes oracions no admeten la correlacioacute simple o i han de construir-se per mig de la correlacioacute oo

-643-

O ten vas o et quedes pero decidix-te ya (com a resposta a lindecisioacute de linterlocutor)

O em pares atencioacute a mi o als mensages del mogravevil pero no pots estar en el plat i en les tallades (com a resposta a la falta datencioacute de lrsquooyent)

mdashNo seacute quina secretagraveria de totes matengueacute despusahir pero era una chica jove

mdashPuix o tatengueacute Merceacute o tatengueacute Mariola perque soacuten les uacuteniques joacutevens de loficina

Soacuten possibles les disjuncions exclusives polegravemiques entre meacutes de dos teacutermens llavors tots els teacutermens coordinats per o es consideren acceptables i preferibles a qualsevol atra opcioacute que queda exclosa

mdashMabellix una cervesa mdashDemana o un refresc o un aigua o una llimonada pero no demanes res en alcohol que has de conduir

Les oracions polegravemiques ya no constituiumlxen progravepiament amenaces pero mantenen la tendegravencia a indicar el terme preferit en primer lloc Aixina eacutes possible dir contradient lorde cronologravegic natural Podem vore-nos o el dia trentauacute o el vintihuit si hi ha hagut un debat previ sobre la data ideal per a la cita i lemissor de lenunciat ha mostrat una preferegravencia clara per luacuteltim dia del meacutes

c) Les oracions disjuntives exclusives impliquen una eleccioacute entre dos teacutermens contraposts lo qual els otorga un caragravecter problemagravetic o dubitatiu Aixograve explica laparicioacute de la conjuncioacute o en les oracions interrogatives indirectes totals les quals encara que no soacuten progravepiament disjuntives comporten un dubte o interrogacioacute sobre dos alternatives excloents

Me pregunte si enguany tindreacute les vacacions en juliol o en agost

No sap si estagrave enamorat (o no)

El caragravecter dubitatiu explica tambeacute les construccions per mig de ni que + imperfecte de subjuntiu en enunciats com Para ya de menjar ni que passares fam en ta casa

Estes construccions estan a cavall entre les concessives i les disjuntives Per una banda la locucioacute conjuntiva ni que + subjuntiu teacute un matiacutes concessiu (Para ya de menjar encara que passares fam en ta casa no fartaries tant) i per una atra loracioacute no deixa dindicar un terme primer limperatiu preferible sobre el terme alternatiu introduiumlt per ni que373

373 Quan estes oracions no prenen forma imperativa (Mengen sense parar iexclni que passaren fam en sa casa) el primer terme remarca el caragravecter negatiu o censurable dun comportament (menjar massa) contraponent-lo a un comportament alternatiu indicat pel segon terme tambeacute negatiu pero

-644- Les construccions seudodisjuntives en ni que comuns en el valenciagrave actual no han de reputar-se com a castellanisme puix com havem explicat sexpliquen per la seua modalitat dubitativa Ya la llengua valenciana antiga usava esta locucioacute disjuntiva per a indicar les dos alternatives de les oracions interrogatives indirectes

ldquoDigaume per vostra bondat si eacutes stat pres ne cativat per los moros ne que eacutes stat dell que nos sia trobat en les forts batalles ab lo Rey e ab los altres cavallersrdquo (Tirant Lo Blanch cap 26)

ldquoRespograves Moreno y qumiddote fet yo ni qumiddote comeacutes que voacutes majau a fer proceacutesrdquo (Lo Sompni de Johan Johan)

22632 Les disjuntives inclusives o indiferents

Quan leleccioacute entre una opcioacute o una atra eacutes indiferent perque no soacuten contradictograveries apleguem a les disjuntives inclusives Per aixograve estes disjuntives admeten la coordinacioacute entre meacutes de dos membres

Normalment la conjuncioacute o apareix davant de luacuteltim terme coordinat (Demana esgarradet tellines o un plateret de cuixot) encara que pot apareacuteixer davant de tots els teacutermens coordinats (Demana esgarradet o tellines o un plateret de cuixot) excepte del primer puix llavors se convertix en exclusiva (Demana o esgarradet o tellines o un plateret de cuixot pero no les tres coses que nos resultaragrave cariacutessim)

Se denominen inclusives perque leleccioacute com eacutes indiferent pot no ser exhaustiva eacutes dir que soacuten possibles unes atres alternatives Demana esgarradet tellines o qualsevol atre plat que tabellixca no mires el preu

A voltes les opcions no soacuten excloents i llavors la conjuncioacute o pren valor progravexim al copulatiu Magraden els coches negres o els grisos pero no els de color claret

Com que la locucioacute oo marca leleccioacute entre dos membres contraposts no eacutes possible el seu us en les inclusives Aixina un enunciat com Convida-la al teatre o al cine no exclou uns atres plans mentres que Convida-la o al teatre o al cine exigix triar necessagraveriament una destes dos opcions

Lindiferegravencia progravepia de les inclusives alcanccedila el grau magravexim en les disjuntives eixemplificatives en les que les opcions presentades soacuten uacutenicament una mostra o

meacutes justificable Mengen sense parar ni encara que passaren fam en sa casa seria normal que tingueren tanta gana = Menjar tant eacutes criticable i meacutes encara quan no es passa fam en casa Estes oracions no imperatives pareixen meacutes acostades a les concessives que les anteriors per una doble raoacute lopcioacute preferible del primer element progravepia de les disjuntives ha dinterpretar-se aciacute en sentit lax com a ldquoopcioacute meacutes marcada preferida per a la criacuteticardquo i en segon lloc perque les oracions concessives se caracterisen per senyalar una contraexpectativa o un comportament contrari a lesperat socialment

-645- seleccioacute duna llista meacutes ampla (Les grans ciutats valencianes com Valeacutencia Alacant Elig o Castelloacute) i en les disjuntives denominatives en les que es presenten dos o meacutes alternatives per a nomenar un element aclarint el seu significat Lobjecte o complement directe eacutes una funcioacute sintagravectica nuclear

2264 Les conjuncions disjuntives

La conjuncioacute disjuntiva per excelegravencia en valenciagrave eacutes o que es manteacute invariable encara que la paraula seguumlent escomence per o- o ho- sense transformar-se en u com fa el castellagrave374 (Eren chiquets o hogravemens disfrassats Pots protestar o obedir) Esta conjuncioacute aprofita tant per a les disjuntives exclusives com per a les inclusives pero uacutenicament les exclusives poden construir-se per mig de la conjuncioacute discontiacutenua oo eacutes dir duplicant la conjuncioacute o que passa a apareacuteixer davant de cada una de les dos opcions possibles Gitat o vindragrave el butoni = O et gites o vindragrave el butoni Habitualment esta conjuncioacute no va precedida de coma

La disjuntiva o pot rebre el reforccedil emfagravetic de ladverbi be principalment en les construccions exclusives en correlacioacute (O be parles o be menges pero no faces les dos coses a lhora) o sense Me pregunte si eacutes valenciana o be eacutes murciana

El reforccedil emfagravetic no eacutes possible en les disjuntives exclusives que indiquen una orde les quals ya soacuten emfagravetiques per siacute mateixa motiu pel qual tampoc admeten la correlacioacute oo Callat o texpulse (correcte)- Callat o be texpulse (incorrecte)

Els elements coordinats per o sinterpreten com a pertanyents a dos proposicions distintes donant lloc a una oracioacute composta Comprarem la llet en una tenda o (la comprarem) en un supermercat segons lo que trobem primer Me disfrassareacute dorso o (me disfrassareacute) de vaquer

Sexceptuen les disjuntives eixemplificatives i les denominatives per a les quals no eacutes possible postular lelisioacute delements recuperables a partir del primer terme Aixina El valenciagrave septentrional o castellonenc eacutes un dialecte parlat en les comarques del nort no equival a El valenciagrave septentrional eacutes un dialecte o el castellonenc eacutes un dialecte

La coordinacioacute delements disjuntius ha dajustar-se a les condicions exigides per a la coordinacioacute copulativa (vore epiacutegraf 22612) com ara el ser semagraventicament compatibles (O et calles o la Gran Muralla estagrave en la Iacutendia)

Soacuten possibles tambeacute algunes coordinacions delements de diversa categoria gramatical (Estagrave ple dhogravemens vells o en algun alifac) o que realisen funcions

374 A nivell oral i coloquial la conjuncioacute disjuntiva o pot prendre la forma u davant de qualsevol vocal o consonant pero este fet no sha de traslladar a lescritura (U u atre ho sabragrave Este u eixe eacutes lassessiacute Segravet u huit Una u dos Blanc u negre)

-646- gramaticals diferents No admetem que nos tornen les sabates brutes o en una caixa oberta

2265 Les construccions distributives

Quan els elements coordinats no constituiumlxen progravepiament opcions entre les que triar sino que expressen simplement una alternanccedila ordenada de dos elements pertanyents al mateix agravembit semagraventic o pragmagravetic ya no tenim una oracioacute disjuntiva sino una construccioacute distributiva oracional o no No obstant abdoacutes classes estan prograveximes i incluacutes compartixen conjuncions

Les construccions distributives soacuten sempre correlatives pero front a les disjuncions exclusives construiumldes per mig de la locucioacute discontiacutenua oo les distributives no manifesten preferegravencia per ningun dels elements coordinats

Reconeixem dos classes fonamentals de locucions distributives

a) Les formades per elements diferents tenen valor alternatiu eacutes dir que inclouen successivament els dos elements de la distribucioacute Soacuten principalment araadeacutes uns atres esteaquell

Unes voltes estagrave trist (unes) atres no para de riure

ldquoAra salada adeacutes gelada troben que bullrdquo (Jaume Roig Espill)

El moviment era continu estos preparaven el dinar eixos paraven taula aquells escuraven els gots

b) Les locucions formades per la repeticioacute dun element poden tindre valor alternatiu pero tambeacute valor exclusiu de manera que el compliment dun terme de la distribucioacute implica lexclusioacute de latre Conformen correlacions de teacutermens iguals les seguumlents araara adeacutesadeacutes bebe be sigabe siga ya sigaya siga sigasiga (o la seua variant per a contexts passats forafora)

Ara anava ara venia sense saber queacute fer

Adeacutes ria adeacutes plorava sense poder controlar la seua emocioacute

ldquoLi daven empentes adeacutes fent lo siure adeacutes fent lo caure en terra ab la creurdquo (Lo Passi en Cobles)

ldquoAra ten dols ara les volsrdquo (Espill)

No patixques que trobarem lloc per a dormir be en un hotel be en un hostal

Fora en un hotel fora en un hostal estava segur que trobarien hostage

Ya siga rostit ya siga a la plancha li encanta el pollastre

-647-

Be siga ton pare be siga ta mare firmaran el document

O siga en ma casa o siga en la teua nos hem de vore

Ya siga aciacute ya siga allagrave treballar hem de treballar

Be siga dalt be siga baix els gots salcen en lescudeller

En ocasions estes mateixes correlacions poden usar-se en valor disjuntiu i llavors admeten la correlacioacute oo

(O) be tries la comoditat (o) be lesforccedil pero no podragraves conseguir els teus objectius sense treballar de calent (valor disjuntiu)

Be (fora) pel fret be (fora) pels nervis tremolava sense parar (valor distributiu)

Ya ploga ya ixca el sol farem la faena (valor distributiu)

Prenen sentit progravexim al distributiu exclusiu les correlacions formades per un verp en subjuntiu que es repetix en el segon terme

Sigam nosatres siguen ells alguacute ha de guanyar

Vaja yo vages tu hi hauragrave alguacute per a atendrel

2266 Les oracions adversatives

La coordinacioacute adversativa indica contraposicioacute o contrast entre dos elements El segon element el que va introduiumlt per la conjuncioacute adversativa eacutes el terme semagraventicament meacutes important Per aixograve eacutes correcte un enunciat com ara Estic cansat pero mabellix anar al cine ves traent les entrades per Internet ya que la conclusioacute de lenunciat (trau les entrades) eacutes coherent en el terme semagraventicament principal lencapccedilalat per pero (mabellix anar al cine) En canvi Estic cansat pero mabellix anar al cine me posareacute el pijama eacutes inacceptable perque la conclusioacute eacutes coherent en el terme degravebil el primer (estic cansat)

A diferegravencia de les construccions coordinades copulatives i disjuntives les adversatives no admeten la recursivitat eacutes dir que al segon terme lencapccedilalat per la conjuncioacute adversativa no se li pot afegir una atra contraposicioacute

Demanagraverem seacutepia i creiumllles i una bona cerveseta (correcte)

Estic cansat pero mabellix anar al cine pero no vullc gastar-me diners (incorrecte)

-648-

2267 Les conjuncions adversatives

Les principals conjuncions adversatives soacuten pero i sino esta uacuteltima reservada a contexts negatius

22671 La conjuncioacute pero

Pero375 contrapon a un element inicial un terme segon el qual no eacutes progravepiament contrari al terme inicial pero siacute a una inferegravencia que sobteacute daquell Aixina en Eacutes ric pero eacutes molt agarrat trobem que ser agarrat no eacutes contrari a ser ric pero siacute eacutes contrari a una inferegravencia com ldquome convidaragrave a dinarrdquo que podem extraure del primer membre ldquoeacutes ricrdquo

Esta conjuncioacute pot introduir elements de diverses categories com ara oracions (Cobra poc pero sap administrar-se molt be) sintagmes adjectius (Eacutes lleig pero simpagravetic) preposicionals (Teacute uacutenicament dos camisetes pero de marca) o adverbials (Treballa eficaccedilment pero molt espayet)

Normalment no coordina sintagmes nominals a no ser que estiguen quantificats (Hi han poques avespes pero moltes formigues) o tinguen valor atributiu com en Estic preocupat soacuten responsables pero (soacuten) empleats i miraran pel seu intereacutes

Situat a lescomenccedilament dun oracioacute funciona com a conector discursiu En este cas tot se resolgueacute favorablement Pero no sempre les coses ixen tan be el meacutes passat la mateixa imprudegravencia acabagrave tragravegicament

22672 Conjuncions sinogravenimes de pero

Algunes conjuncions o locucions poden funcionar com a sinogravenimes de pero en alguns contexts

a) A soles que solament que prenen valor adversatiu restrictiu quan van precedides per pausa en cas contrari funcionen com a condicionals i duen subjuntiu

Estes locucions adversatives no contradiuen el primer element pero el matisen invalidant la seua capacitat argumentativa segons sobserva en el seguumlent diagravelec

A- Me canviareacute les sabates noves per a anar coacutemodo

B- Puix ahir anares per casa en sabates

375 La forma aguda perograve que donen alguns gramagravetics no existix en valenciagrave que sempre ha dit pero plana o sense accent prosogravedic segons els casos No obstant en algun cas per fonegravetica sintagravectica pot apareacuteixer una forma ldquoperoacuterdquo en -o tancada que no sha de traslladar a lescritura

-649-

A- Siacute en sabates a soles que en sabates velles

b) Que no Opon un terme a un atre destacant la diferegravencia semagraventica entre abdoacutes per a corregir una inferegravencia errogravenea

A- Convencerem a Quelo sense problemes perque eacutes un sant

B- Un sant que no un bovo

c) La conjuncioacute concessiva encara que pot funcionar com a adversativa En eixe cas ya no indica un obstagravecul o una expectativa contragraveria per al compliment de la principal com fan les concessives sino que indica un terme contrapost a linicial i coherent en la conclusioacute final

Encara que estagrave plovent eixireacute a coacuterrer (oracioacute concessiva)

Estagrave plovent encara que (=pero) eixireacute a coacuterrer he de posar-me en forma

d) La conjuncioacute mes sinogravenima de pero era molt comuna en els texts clagravessics (en la llengua antiga solia prendre la forma mas) i encara estagrave viva en la llengua actual

Tenia molta sograven mes no volia gitar-se

22673 La conjuncioacute sino

La conjuncioacute sino presenta una informacioacute afirmativa incompatible en la negacioacute impliacutecita o expliacutecita del primer membre Les construccions encapccedilalades per sino es denominen adversatives exclusives perque exclouen el primer element afirmant el segon en conte daquell No estan trists sino despagats El primer element pot estar impliacutecit No vullc sino la teua amistat

Sino376 sol introduir un sintagma siga nominal (No he segut yo sino ta germana) adjectival (No eacutes exactament agraciat sino atractiu) preposicional (No viu en Alcoy sino en Elig) o adverbial (No vindragrave hui sino demagrave)

El terme de la conjuncioacute tambeacute pot ser un participi un infinitiu (No vullc discutir sino raonar) o un gerundi (No estagrave plorant sino gemecant)

Quan introduiumlx un sintagma que du un verp en forma personal presenta la forma sino que o sinoque No et demane que em dones la raoacute sino que mescoltes uacutenicament No et demane que em dones la raoacute sino uacutenicament que mescoltes

No ha de confondrersquos la conjuncioacute adversativa sino adeacutes descrita en si no sequumlegravencia formada per la conjuncioacute si seguida de lrsquoadverbi de negacioacute no

376 Antigament podem trobar-la grafiada si no La forma sinoacute que donen alguns gramagravetics nomeacutes se pot donar per fonegravetica sintagravectica i no sha de traslladar a lescritura

-650-

Si no ho fas tu no ho podragrave fer ninguacute

Me pareix una situacioacute rara si no perillosa (=quan no perillosa)

Per si no teniacuteem prou ara nos donen esta mala notiacutecia

Si vols vindre be i si no tambeacute

Ha de notar-se que en estos casos el segon element de la sequumlegravencia ndashla negacioacute nondash eacutes togravenic mentres que la conjuncioacute adversativa sino eacutes generalment agravetona

22674 Unes atres conjuncions

a) El comparatiu meacutes que sutilisa tambeacute en funcioacute adversativa En eixe valor presenta dos usos diferents si el primer terme va impliacutecit i teacute sentit negatiu esta locucioacute equival a sino No em dona meacutes que maldecaps en canvi si el primer membre estagrave expliacutecit eacutes el terme introduiumlt per meacutes que el que pren valor negatiu Eacutes de color vert meacutes que blau = No eacutes de color blau sino vert Volia obligar-la meacutes que conveacutencer-la = No volia obligar-la sino conveacutencer-la377

b) La locucioacute conjuntiva mentres que indica una comparacioacute contrastiva entre dos elements Enric treballa de matiacute mentres que yo vaig de vesprada Hui sha quedat tot lo dia en casa mentres que ahir no va parar en torreta

Ladverbi mentres en canvi no sol amprar-se en valor adversatiu sino temporal Mentres treballe escolte muacutesica

22675 Conectors discursius adversatius

Alguns conectors discursius expressen un sentit de contrast o oposicioacute progravexim a ladversatiu

a) No obstant378 eacutes el conector adversatiu principal tant pel seu us habitual en la llengua clagravessica com pel seu caragravecter general que li permet expressar diversos

377 En la llengua antiga la locucioacute mas que equivalia segons els casos a pero que (Digau a aquell qui us tramet a mi lo que yo he fet eacutes per cortesia mas que tinga be sment a siacute mateix car axiacute com he fet dels altres altre tal fareacute dell Tirant lo Blanch) a sino que (Les altres dones e deesses agenollaven se davant la Sibilla e recaptaven li gragravecia que no moriacutes mas que la sentegravencia fos mudada en accedilots Tirant lo Blanch) o a encara que (E qui ab coltell o ab altres armes nafraragrave altre en les cases on Noacutes estiam o alberguem e Noacutes no y siam mas que siam en la vila o el loch pac per pena M solidos Furs de Valeacutencia) Esta uacuteltima encara es conserva en la forma mes que i dialectalment en la forma arcaica originagraveria 378 En valenciagrave no sutilisa la conjuncioacute pero en funcioacute de conector discursiu adversatiu sinogravenim de no obstant com alguna gramagravetica arreplega a pesar de que esta inadequacioacute ha segut senyalada ya per diferents gramagravetics valencians Frases com Joan perograve no sabia res de tot aixograve o Joan no

-651-

matisos doposicioacute com ara la restriccioacute (Lequip ha demostrat una falta despenta preocupant Devem no obstant donar-li una atra oportunitat) el contrast (Digueacute que ho tindria preparat per a hui No obstant encara no ha mampreacutes la faena) o la comparacioacute (Yo mesforce per mantindre lharmonia en casa Ell no obstant sempre estagrave buscant la confrontacioacute)

b) No eacutes valenciana la forma nogensmenys introduiumlda en alguna gramagravetica i totalment desconeguda tant en els texts antics com en la llengua actual

En canvi siacute soacuten propis de la nostra tradicioacute escrita els conectors no contrastant no res menys379 i empero els quals a pesar de ser arcaics podran utilisar-se com a sinogravenims de no obstant quan siga necessari variar el conector principal per motius estiliacutestics i en un llenguage formal o tegravecnic

Segons les enquestes guanyaragrave el ldquonordquo al rescat europeu No obstant No contrastant No res menys Empero a voltes els sondejos senganyen

c) En canvi sutilisa per a expressar el contrast entre dos elements

Hui sha quedat en casa En canvi ahir no va parar en torreta (contrast)

Enric treballa de matiacute yo en canvi treballe de vesprada (comparacioacute contrastiva)

d) Indiquen tambeacute contrast els conectors pel contrari al contrari i per contra

A mi mencanta cuinar A mon pare pel contrari al contrari per contra no li agrada gens

2268 Les oracions ilatives

Les oracions ilatives indiquen en el segon membre la consequumlegravencia llogravegica o natural derivada de les accions senyalades pel primer Expressen per tant una relacioacute causa-efecte pero a diferegravencia de les condicionals la causa no eacutes hipotegravetica i inversament a les causals el membre que porta la conjuncioacute no eacutes el que indica la causa sino el consecutiu o ilatiu Tinc set aixina que em fareacute una cerveseta en el bar

sabia res de tot aixograve perograve soacuten alienes al valenciagrave i inadmissibles Igualment alguns gramagravetics aporten la conjuncioacute adversativa tanmateix inexistent tant en la llengua clagravessica com en lactual 379 El sentit meacutes comuacute de no res menys era un valor aditiu o emfatisant Eacutes per eixemple el valor principal que pren en el Tirant lo Blanch No obstant front a lo que sosteacute Pompeu Fabra que no la contemplagrave en la normativa catalana tambeacute coneix un us adversatiu en els texts valencians present per eixemple en el Liber Elegantiarum de Joan Esteve Tambeacute pareix tindre valor adversatiu en uns atres texts com ara en la Carta de Joan de Borja a son pare Alexandre (1493) axiacute nols done vostra santedad culpa que quant alguna culpa tengueacutes yo en accedilograve no seria dels no res menys yo he manat a Arteacutes vaja aquiacute e ja eacutes partit per a embarcarse a Alacant

-652- Les construccions coordinades ilatives se diferencien de les subordinades consecutives perque estes senyalen una consequumlegravencia derivada de lexpressioacute dun grau magnitut o cantitat Estava tan cansat que dorguiacute tota la nit duna sonada

Hi ha discussioacute sobre si les oracions ilatives soacuten coordinades o subordinades Aciacute les incloem entre les coordinades perque presenten algunes caracteriacutestiques progravepies de la coordinacioacute com ara el rebuig de la recursivitat eacutes dir limpossibilitat per a coordinar-se (Tinc set aixina que em fareacute una cerveseta i aixina que me la fareacute doble incorrecte) i lobligatorietat danar pospostes (Aixina que em fareacute una cerveseta tinc set incorrecte)

Les conjuncions i locucions ilatives tenen la particularitat de que poden unir dos segments conversacionals sancers en conte de dos oracions Mamprengueren lassamblea pero els veiumlns no paraven denviar mensages pel mogravevil i mantenien conversacions paraleles entre siacute que si la porta del garaig que si la llum aixina que el president hagueacute de cridar finalment a lorde

2269 Les conjuncions ilatives

Les oracions ilatives en valenciagrave van introduiumldes per les locucions aixina que (i la seua variant en desuacutes aixiacute que) en tal manera que de tal manera que de manera que en tal forma que de tal forma que i de forma que totes les quals rigen indicatiu

El dilluns tinc hora en el mege aixina que no podreacute assistir a lencontre

Estic fart aixina que no contes en mi

Estem en juliol en tal manera que ya shan acabat els entrenaments

Vivim en el camp de tal manera que no tenim problemes de contaminacioacute

Ya he acabat de llegir el llibre de forma que pots tornar-lo a la biblioteca

Excepte aixina que totes estes conjuncions poden regir subjuntiu en valor consecutiu final El seguumlent parell deixemples mostra la diferegravencia entre la funcioacute ilativa i la consecutiva final

Lhome preparagrave un molt bon testament de manera que quan ell faltagrave sa muller vixqueacute sense preocupacions (ilativa)

Lhome preparagrave un molt bon testament de tal manera que sa muller no tinguera que preocupar-se pels diners si ell faltava (consecutiva final lil preparagrave per a que no es preocupara)

Igualment llevat de aixina que estes conjuncions adquirixen valor purament consecutiu quan rigen indicatiu pero van situades en el primer membre de loracioacute

Escriu de tal manera que no podreacute llegir la nota

-653-

Protestagrave de tal forma que li feren cas en seguida

22610 Conectors discursius ilatius

Funcionen com a conectors ilatius puix (i la seua variant poc frequumlent aixina puix) llavors consequumlentment en consequumlegravencia conseguumlentment per conseguumlent per tant i per lo tant380

Els accidents de tragravensit han baixat considerablement des de lentrada en vigor del carnet per punts i la Direccioacute General de Tragravensit per conseguumlent pensa continuar per eixe camiacute

La chiqueta ho ha passat de lo meacutes be en lexcursioacute i ha vengut puix entusiasmada

Vens a voreacutem puix yo togravebric la porta

Ademeacutes puix presenta valors discursius diversos Els principals soacuten

a) el valor polegravemic o contrastiu quan respon en sentit contrari a lintervencioacute anterior

A- Trobe que Toni no vindragrave al viage

B- Puix a mi em digueacute que li abellia molt vindre

En ocasions el valor polegravemic recalca la falta de pertinenccedila duna pregunta

A- iquestCoacutem has conseguit tan bon resultat

B- Home puix esforccedilant-me al magravexim

b) el valor fagravetic que ajuda a mantindre obert el canal de comunicacioacute

A- iquestQueacute vols per a dinar

B- Puix no ho seacute encara deixam pensar un poquet

c) el valor de contraexpectativa o sorpresa iquestVeus quin almorzar meacutes bo Puix lhe preparat yo mateixa

380 Fa sigles que la conjuncioacute doncs eacutes arcaica en valenciagrave i no teacute sentit seguir arreplegant-la com a forma viva en les gramagravetiques valencianes

-654-

227 LES ORACIONS COMPOSTES SUBORDINADES

2271 Les oracions condicionals

22711 Concepte

Les oracions condicionals indiquen una causa hipotegravetica en loracioacute subordinada la qual en cas de complir-se provoca una determinada consequumlegravencia en la principal segons sobserva en els eixemples seguumlents Si plou (oracioacute subordinada que expressa la causa hipotegravetica) me quedareacute en casa (oracioacute principal que expressa la consequumlegravencia) Per tant en les oracions condicionals la realisacioacute de loracioacute principal (coneguda com a apogravedosis) depeacuten del compliment de lhipogravetesis expressada per la subordinada (coneguda com a proacutetasis)381

22712 Classes doracions condicionals

El compliment de loracioacute principal pot presentar-se subjecte a diversos graus de provabilitat lo que dona lloc a tres classes doracions condicionals

a) Les condicionals reals destaquen la relacioacute necessagraveria entre la condicioacute i lefecte Eacutes dir posen laccent en que si es complix la condicioacute se realisaragrave en seguritat la principal de manera que el contengut de la principal se presenta com a provable Si em toca la loteria me comprareacute un coche nou

b) Les condicionals eventuals o possibles presenten el contengut de la principal com una conjectura da on sorigina un matiacutes dimprovabilitat Si em tocara la loteria me compraria un coche nou Si Enric estiguera aciacute demagrave majudaria Si Enric estiguera en casa podria anar preparant ya el dinar pero no seacute si hauragrave arribat

Les oracions eventuals poden formular-se en contexts en els que la situacioacute comunicativa desfagrave la conjectura i llavors se despreacuten lincompliment de la principal Si Enric estiguera aciacute ara nos ajudaria pero hem dapanyar-nos a soles

Se conserven algunes expressions en les que el segon terme de les oracions eventuals no du futur hipotegravetic com eacutes habitual sino pretegraverit imperfecte de subjuntiu Si fora dell no ho cuidara (= cuidaria) tant382

381 Com remarca Guinot (Gramagravetica normativa de la llengua valenciana pagravegina 381) els noms doracioacute principal i subordinada no responen a la seua significacioacute sino a la seua estructura gramatical ya que semagraventicament la subordinada eacutes incluacutes meacutes important en el sentit de que el compliment de la principal depeacuten della En canvi sintagravecticament la subordinada no teacute autonomia i ha dapareacuteixer junt a la principal 382 Estagrave relacionat en est us la conservacioacute del valor hipotegravetic del pretegraverit imperfecte de subjuntiu del verp ser (fora) que ha donat orige a lexpressioacute de desig fora cas

-655- c) Les condicionals irreals o contrafactuals referides al passat presuponen

lincompliment de la principal Si hagueres estudiat meacutes hauries aprovat lexamen (pero has suspeacutes) Si haguera acabat els estudis tindria un bon treball

22713 Correlacions temporals i modals

El modo i el temps verbal de les oracions subordinades condicionals encapccedilalades per si no depenen de ningun element de la principal sino que abdoacutes oracions se mantenen relativament independents respecte al temps i al modo Existixen per tant moltes possibilitats de combinatograveria temporal i modal entre principal i subordinada encara que hi han algunes correlacions prototiacutepiques que es mostren en els seguumlents eixemples

Classe de condicional

Proacutetasis (oracioacute subordinada)

Apogravedosis (oracioacute principal)

Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu

Si plou me quede en casa

Si plou me quedareacute en casa

Si plou quedat en casa

Eventual Pretegraverit imperfecte de subjuntiu

Futur hipotegravetic Si demagrave ploguera me quedaria en casa

Si ara estiguera plovent me quedaria en casa pero com que no plou men vaig




Eixemples

Irreal Pretegraverit plusquamperfecte de subjuntiu

Futur hipotegravetic compost o pretegraverit plusquamperfecte de subjuntiu

Si ahir haguera plogut mhauria quedat en casa

Si ahir haguera plogut mhaguera quedat en casa

-656- 22714 Les condicionals de lenunciat i de lenunciacioacute i les correlacions temporals

i Introduccioacute

El quadro anterior arreplega les correlacions temporals prototiacutepiques Aixina eacutes habitual que el compliment duna condicioacute real presentada com a provable se situe en el futur i per aixograve eacutes natural que en lrsquooracioacute principal aparega el futur el present (que en valenciagrave pot tindre valor futur) o limperatiu (que es complix en el futur)

No obstant soacuten tambeacute possibles les condicions reals referides al passat com en Si tenia formage blanquet sempre men donava Desta forma les possibilitats combinatograveries se multipliquen pero no soacuten iguals en totes les condicionals Com en unes atres subordinades (causals finals o concessives) en les condicionals podem distinguir entre oracions condicionals de lenunciat i condicionals de lenunciacioacute distincioacute que es reflectix en possibilitats temporals diverses per a una i atra classe

ii Correlacions temporals en les condicionals de lenunciat

Les condicionals de lenunciat soacuten les condicionals prototiacutepiques En elles sindica una suposicioacute o una causa hipotegravetica del compliment de la qual depeacuten que lefecte de la principal siga possible o no

Si el dimecres tinc festa anireacute al trinquet

Si ix tart de treballar no aplegaragrave a hora

Si sentera senujaragrave

Si em toca la loteria agarre vacacions indefinides

Els dos teacutermens de les condicionals prototiacutepiques presenten una ampla varietat de combinacions temporals entre la subordinada i la principal La restriccioacute principal eacutes que si la subordinada es referix al present la principal no pot referir-se al passat puix lefecte no pot ser anterior a la causa

En oracions coloquials com Si ho seacute no hauria eixit de casa hui no es transgredix realment esta regla puix el present dindicatiu del verp ser de la subordinada remet realment a un estat del present que sorigina en el passat i equival a Si ho haguera sabut mhauria quedat en casa hui

Soacuten possibles per tant combinacions diferents de les prototiacutepiques observades en el quadro superior com ara

-657-

Classe doracioacute Subordinada Principal

Referegravencia temporal passada


Real Pretegraverit imperfecte

Si realment fea aixograve

Pretegraverit imperfecte

mereixia un castic

Real Pretegraverit perfecte simple

Si realment feu aixograve

Pretegraverit perfecte simple

mereixqueacute eixe castic








mereixia eixe castic

Real Passat progravexim

Si ha fet aixograve

Passat progravexim

sha guanyat un bon castic

Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute

Pretegraverit plusquamperfecte de subjuntiu

no haguera eixit de casa hui

Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute

Futur hipotegravetic compost

no hauria eixit de casa hui

-658-



Referegravencia temporal present


Si suspengueacute lexamen per la meua culpa

Present

ho lamente sincerament


Si suspenia sempre per la meua culpa

Present


Irreal

(Construccioacute expressiva coloquial)


Si haguera guanyat el premi


ara mateixa estava ya en Eivissa


Referegravencia temporal futura


Si sha copiat en lexamen

Futur imperfecte

sarrepenediragrave


Si sha deixat la carrera

Futur perfecte

shauragrave arrepenedit ans de complir els trenta



Real Present

Si Ampar diu alguna cosa

Present

ell ho confirma perque no teacute personalitat

-659-




Real Present

Si demagrave Ampar diu que siacute

Futur

ell tambeacute ho diragrave

Eventual Present


Futur hipotegravetic

ell tambeacute ho diria

iii Condicionals de lenunciacioacute

Junt a les condicionals de lenunciat trobem tambeacute diverses classes de condicionals de lenunciacioacute o condicionals discursives que presenten caracteriacutestiques progravepies Totes elles tenen en comuacute que establixen unes circumstagravencies baix les quals eacutes pertinent la realisacioacute de lapogravedosis per part del parlant o de loyent Inclouen

a) Les invitacions o permissos formulats al receptor de manera indirecta Si estagraves cansat ahiacute tens cadira Si tens fret tinc una tovalleta en el coche Si et torna a insultar pots dir-li-ho a la professora

En estes condicionals la referegravencia temporal de la subordinada i de la principal han de remetre al present o al futur per a que linvitacioacute o sugeregravencia siga viable Si estagraves cansat (present) ahiacute tens un sofagrave (present) Si demagrave estigueres cansat (futur) tindragraves un sofagrave a la teua disposicioacute (futur)

Si la referegravencia temporal eacutes passada lacte de parla ya no sinterpreta com una invitacioacute sino com una recriminacioacute Si estaves cansat tenies un sofagrave a la teua disposicioacute ara no et queixes

b) Les condicionals dobligacioacute futura indiquen una orde cap a loyent o be una promesa del parlant Si aproves el curs te comprareacute el rellonge Si vols aplegar a temps afanyat Si aplega ans dhora que espere a la porta

c) Les condicionals epistegravemiques ilocutives i valoratives senyalen les condicions que justifiquen lafirmacioacute de loracioacute principal per part de loyent Si les llums estan enceses estan en casa Si vingueacute en tren ha destar molt cansat Si estagrave jubilada eacutes que teacute meacutes de xixanta anys

Podem observar que en Si les llums estan enceses estan en casa la condicional no expressa la causa hipotegravetica de que estiguen en casa sino la causa de que el parlant ho manifeste Equival per tant a Si les llums estan enceses han destar en casa

-660- En este grup sinclouen expressions de cortesia com Si em permet Si fora tan amable Si no eacutes demanar massa de comentari llinguumliacutestic (Si eacutes correcta lexpressioacute Si es diu aixina Si he pronunciat adequadament Si resumim lo expost anteriorment) i de modegravestia o atenuacioacute de lafirmacioacute Si no menganye Si no estic equivocat

Tambeacute pertanyen ad este grup les condicionals que establixen les circumstagravencies baix les quals se realisa una valoracioacute Si estagraves feliccedil llavors (puc dir que) feres be en trencar eixa relacioacute Les condicionals epistegravemiques presenten major llibertat de correlacioacute temporal de manera que la referegravencia de lapogravedosis pot remetre incluacutes a un moment anterior a la de la proacutetasis com sobserva en luacuteltim eixemple

iv Restriccions temporals en la subordinada

Alguns temps verbals soacuten inadmissibles en les subordinades de les condicionals Concretament soacuten incorrectes en valenciagrave

a) La construccioacute si + futur imperfectefutur perfecte

Si demagrave faragrave bon orage anirem a la plaja (incorrecte)

La periacutefrasis anar +a + infinitiu eacutes admissible uacutenicament quan predomina clarament el valor dintencioacute o planificacioacute sobre el futur eacutes dir en construccions polegravemiques o temagravetiques en les que la subordinada repreacuten un enunciat anterior o es deduiumlx de la situacioacute comunicativa

Si vas a criticar-me fes-ho ya

Deixa de fer el borinot si anem a participar haurem de preparar-nos be

b) La construccioacute si + futur hipotegraveticfutur hipotegravetic compost

Si voldries majudaries (incorrecte) Si hauria estudiat hauria aprovat lexamen (incorrecte)

c) Eacutes desconegut en valenciagrave actual lus de si + imperfecte dindicatiu en conte del de subjuntiu en la proacutetasis de les condicionals eventuals

Si estava aciacute nos ajudaria (incorrecte) rarr Si estiguera aciacute nos ajudaria (correcte)

2272 Les conjuncions condicionals

Com havem vist adeacutes la conjuncioacute condicional meacutes important eacutes si pero nhi han moltes meacutes sempre que mentres com posat que si no mentres no en tal que en

-661- que nomeacutes que o a soles que suponent que si eacutes que donat que a condicioacute de que383

a) Sempre que sempre i quan + subjuntiu384 indiquen un requisit dinexcusable compliment i equivalen a a soles si nomeacutes si sols si + indicatiu Estes locucions remarquen la relacioacute de dependegravencia de la principal respecte de la subordinada i sutilisen en contexts positius en els que el compliment de lrsquoapogravedosis eacutes desijable o favorable

Sol presentar lorde apogravedosis + proacutetasis

Te pujareacute el sograveu sempre que tho hages guanyat

Podeu utilisar lordenador sempre i quan el tracteu be

b) A soles que solament que nomeacutes que en tal que en que + subjuntiu indiquen la condicioacute miacutenima per al compliment de la principal

A soles que et vera entrar per la porta eixiria corrent

Podragrave participar qualsevol ciutadagrave en tal que residixca en Valeacutencia

En que hi haja beguda aniragrave a la festa

Quan la subordinada eacutes temporalment posterior a la principal en tal que385 pren un matiacutes final Fareacute qualsevol sacrifici en tal que estigues content En este sentit final se construiumlx en infinitiu quan el subjecte de la principal i de la subordinada eacutes el mateix Estagrave dispost a qualsevol cosa en tal de trobar un treball

En que necessita anar acompanyat dun element que indica una cantitat impliacutecita (com els verps bastar o conformar-se o lexpressioacute tindre prou) o expliacutecita (com els numerals)

No cal que sigues el millor de la classe en que aproves me conforme

En que caigueren quatre gotes se regaria lhort

c) Indiquen una excepcioacute dhipotegravetic compliment excepte si + indicatiu i a no ser que + subjuntiu386

383 Soacuten arcaiques les formes sols que tota vegada que i totes vegades que estes dos uacuteltimes equivalents a lrsquoactual sempre que 384 Tambeacute eacutes acceptable en este valor la locucioacute a condicioacute de que 385 No teacute tradicioacute clagravessica pero estagrave molt estesa 386 No eacutes correcta la locucioacute a menys que que alguna gramagravetica arreplega puix eacutes un calc del castellagrave ldquoa menos querdquo La forma clagravessica era menys que + subjuntiu Eacutes recomanable usar les formes vives sinogravenimes excepte si a no ser que en conte de menys que si be esta eacutes acceptable en registres molt formals No soacuten acceptables les locucions llevat que tret que + subjuntiu que no

-662-

Lequip baixaragrave a segon divisioacute excepte si guanya tots els partits que resten i els seus rivals no trauen meacutes de dos punts

Els estudiants faran folga a no ser que es retire el pla de Bolonya387

d) Contragraveriament a sempre que la conjuncioacute com + subjuntiu alccedila expectatives negatives i eacutes molt usada en amenaces i advertegravencies Apareix en primera posicioacute

Com seguixques aixina me perdragraves

Com no tesforces meacutes no tens res a fer

e) Mentres + subjuntiu

Mentres no reclame oficialment que es queixe lo que vullga

Mentres tingam treball no podem queixar-nos

La variant mentres que no srsquoutilisa tant en sentit condicional

Mentres que tingam treball no podem queixar-nos

Mentres que no em demane perdoacute no lhe de perdonar

En ocasions srsquoutilisa mentrimentres en un valor emfagravetic

Mentrimentres puga anireacute a visitar-lo cada estiu

f) En cas de que En cas que + subjuntiu (o En cas de + substantiuinfinitiu) sampra principalment per a referir-se als casos hipotegravetics contemplats per una normativa o per a contrariar una expectativa

En cas dincendi utilisen leixida demergegravencia (lexpectativa desijable eacutes que no hi haja ningun incendi)

Te permetran passar sense problemes pero en cas que et demanaren alguna acreditacioacute tin el meu carnet (lexpectativa eacutes que no li demanen lacreditacioacute)

En cas de que els veiumlns se retarden sistemagraveticament en el pagament de les quotes perdran el dret de votacioacute en la Junta

tenen tradicioacute clagravessica No direm per tant Anirem dexcursioacute tret que ploga sino Anirem dexcursioacute a no ser que ploga Anirem dexcursioacute excepte si plou Anirem dexcursioacute si no plou No shan de confondre estes locucions incorrectes en les locucions preposicionals correctes llevat de o llevant de i tret de que no van seguides de verp sino dun element que es deixa a banda Llevat de les bresquilles magraden totes les fruites Tret daccedilograve tot lo atre estagrave be 387 Informativament abdoacutes locucions no soacuten totalment equivalents excepte si rig indicatiu lo qual otorga gran forccedila comunicativa a la subordinada i fa que tinga un us prou restringit puix el seu valor dexcepcionalitat choca en la forccedila que li dona lindicatiu A no ser que susa de manera meacutes general i com que rig subjuntiu eacutes apta tambeacute per a les condicionals modalisades que indiquen una amenaccedila o una orde Te suspendreacute a no ser que tesforces meacutes

-663- Precisament pel seu matiacutes dexpectativa defraudada forma part de lexpressioacute En cas de no ser aixina

Hauragraves dingressar-me els diners en el determini estipulat En cas de no ser aixina prendreacute les mides necessagraveries

2273 Unes atres construccions condicionals

Tambeacute indiquen condicioacute unes atres estructures dorige divers

a) Posat que + subjuntiu Posat que ixquera el sol aniriacuteem a la plaja Posat que siga veritat haurem de reaccionar dalguna forma

b) Si eacutes veritat que + indicatiu teacute valor temagravetic puix lhipogravetesis arreplega un enunciat anterior o compartit per loyent (Si eacutes veritat que hi ha una oferta tan bona no la podem deixar escapar)

c) Suponent que +indicatiusubjuntiu Suponent que saps anar anem a fer-te cas Suponent que el dumenge estigues bo iquestmacompanyaragraves al cine

d) Posant per cas + indicatiusubjuntiu Posant per cas que guanyara el premi faria un viage al voltant del moacuten Posant per cas que no tingueacute mala intencioacute encara el podreacute perdonar

e) Els gerundis i participis absoluts Intentarem traure a la llum les seues falsetats i descoberts en sa mentira no tindran meacutes remei que contar la veritat Venint tu a ajudar-nos estem tranquils

f) Teacute sentit condicional lexpressioacute yo de tuyo de vosteacute yo della yo de vosatros usada generalment per a donar consells Yo de tu no vendria ta casa la llogaria

g) En canvi no tenen sentit progravepiament condicional les oracions introduiumldes per si que no expressen hipogravetesis sino que sampren per a destacar la veritat o la falsetat de loracioacute principal

Si eacutes cert que tu eres un bon mege yo tambeacute soc un bon professional

Si aixograve eacutes valenciagrave yo soc un extraterrestre

h) Algunes locucions compostes per si meacutes una atra conjuncioacute subordinant combinen els valors dabdoacutes partiacutecules

Gemecava com si estiguera morint-se (valor condicional i comparatiu)

Agarra el paraiguumles per si plou (valor condicional i causal)

i) La construccioacute discontiacutenua queque teacute valor disjuntiu i condicional a lhora en enunciats com Que estagraves cansat te quedes en casa que no ten vens en nosatros

-664-

2274 Les oracions causals

22741 Concepte

En estes oracions el terme introduiumlt per la conjuncioacute causal (perque o una sinogravenima) expressa el motiu que provoca lefecte expressat per latre terme En les causals la proposicioacute subordinada (la que indica la causa) eacutes anterior a la principal (la que indica lefecte) a diferegravencia de les finals en les que el terme subordinat final eacutes posterior al principal

En loracioacute causal Ha aprovat lexamen perque ha estudiat molt el fet destudiar molt eacutes anterior a aprovar lexamen mentres que en la final Estudia per a trobar treball el membre subordinat (trobar treball) eacutes posterior en el temps al principal (estudiar)

22742 Causals de lenunciat i causals de lenunciacioacute

Les oracions causals tambeacute coneixen dos classes de construccions les de lenunciat i les de lenunciacioacute Les oracions causals de lenunciat tambeacute nomenades causals de causa real indiquen el motiu que origina lefecte expressat per la principal Sha aprimat perque fa molt deixercici

En canvi les causals de lenunciacioacute tenen valor argumentatiu i expressen el motiu que permet emetre loracioacute principal o be justifiquen un comportament o instruccioacute cap a loyent

(Trobe Crec que) Estan en casa perque tenen les llums enceses

Men vaig a dormir que estic cansat

Ya que estagraves aciacute ajudam a fer el dinar

22743 Les subordinades causals els complements circumstancials i les oracions dinfinitiu

Les subordinades causals de les oracions compostes presenten la particularitat destar molt acostades als complements circumstancials de les oracions simples Aixina el complement circumstancial causal de He vengut per les rebaixes no es diferencia molt de loracioacute subordinada causal de He vengut perque esteu de rebaixes

Entre loracioacute composta i loracioacute simple es situen com a grau intermig les oracions complexes dinfinitiu que no van encapccedilalades per una conjuncioacute (perque) sino per la preposicioacute per Lhan castigada per aplegar tart a casa Ademeacutes en algunes construccions loracioacute causal ve regida per un element concret de lenunciat principal motiu pel qual alguns autors les consideren tambeacute complexes (i no compostes) Quan

-665- estes subordinades duen un verp conjugat i no un simple infinitiu la preposicioacute per apareix contigua a la conjuncioacute que i sescriuen separades (vore 733)

Ha manifestat el seu intereacutes per reviscolar leconomia

Ha manifestat la seua preocupacioacute per que leconomia millore

22744 El modo en les oracions causals

Les oracions causals se construiumlxen casi exclusivament en indicatiu A soles porten subjuntiu en certs casos

a) En les construccions de causa exclosa (no perquesino) quan se nega una causa anterior que es considera no efectiva substituint-la per la causa efectiva corresponent

A- Veig que thas enfadat per la meua mentira

B- No estic enfadat perque mhages mentit sino perque no confies en mi

b) En les causals de matiacutes concessiu en les que sinvalida una causa determinada negant la seua eficagravecia com a obstagravecul

No perque crides meacutes tindragraves la raoacute rarr Encara que crides meacutes no tindragraves la raoacute

iquestTe quedaragraves perque ella tho ordene rarr Encara que tho ordene ella no necessites quedar-te

c) En les oracions desideratives o de dubte que focalisen la causa

Espere que continues aciacute perque estigues a gust i no perque et sentes obligat

Dubte que ho faccedila perque estiga convenccedilut sino perque no teacute meacutes remei

d) Quan la construccioacute no eacutes progravepiament una oracioacute causal sino una subordinada substantiva que funciona com a complement de regravegim dun terme que rig subjuntiu Lluitareacute per la pau rarr Lluitareacute per que tingues lo que et mereixes

2275 Les conjuncions causals

La conjuncioacute causal per excelegravencia eacutes perque388 pero hi han unes atres com ya que puix389 puix que vist que com que390 donat que o posat que391

388 La conjuncioacute causal perque eacutes plana en valenciagrave i en -e- tancada no senteacuten que alguna gramagravetica i alguns manuals la grafien perquegrave aguda i en -egrave oberta per molt que en catalagrave es

-666- 22751 Conjuncions progravepies de les causals de lenunciat

a) En les construccions de causa real la causa va habitualment posposta i estagrave encapccedilalada per la conjuncioacute perque o per les locucions a causa de per causa de per culpa de gragravecies a degut a (que)

Estes locucions introduiumlxen normalment un sintagma nominal (He aplegat tart per culpa de la pluja) Quan encapccedilalen una oracioacute subordinada substantiva conserven la preposicioacute davant de que (per causa de que per culpa de que gragravecies a que)

Estic cansat perque estic tot lo sant dia treballant com a obrer de vila

Laigua bull perque aplega als cent graus de temperatura

Els peixos respiren gragravecies a les bragravenquies

Ha aplegat tart per causa dun emboccedil en la V-30

Ha perdut els nervis per culpa duna discussioacute

Sha pogut comprar un coche gragravecies a que ha fet hores extraordinagraveries

No ha pogut assistir a les classes per causa de que estava embarassada

Degut a que lrsquoacossaven en el treball ha caigut en una depressioacute

b) Lanteposicioacute de la causa introduiumlda per estes locucions dona meacutes forccedila al terme causal Gragravecies a que ha fet hores extraordinagraveries392 sha pogut comprar un coche Per culpa duna discussioacute ha perdut els nervis

En el cas de la conjuncioacute perque lanteposicioacute resulta emfagravetica i destaca una determinada actitut del subjecte

pronuncie aixina En ningun registre ni ninguacute mai pronuncia en valenciagrave perquegrave Nomeacutes per fonegravetica sintagravectica pot donar-se en certs contexts la forma ldquoperqueacuterdquo que no sha de traslladar a lescritura 389 Se tracta duna forma clagravessica reintroduiumlda puix encara que tots els gramagravetics larrepleguen en la llengua parlada sutilisa la forma castellana ldquopuesrdquo o el vulgarisme ldquoposrdquo 390 Ll Fullana Gramagravetica de la llengua valenciana pagravegina 238 Tambeacute J Mordf Guinot Gramagravetica normativa de la llengua valenciana pagravegina 338 391 En la llengua antiga existia la conjuncioacute car que hui eacutes una forma completament en desuacutes en qualsevol registre Ni a nivell lliterari contra lo que apunta algun gramagravetic sol utilisar-se Tambeacute soacuten arcaiques les formes per tal car i per tal com 392 La locucioacute gragravecies a que coneix la variant emfagravetica gragravecies que usada en construccions en les que la causa apareix en primer terme i va seguida de lefecte encapccedilalat per la conjuncioacute i iexcl(Dona) Gragravecies que lhe vist i li ho he pogut dir En elles el parlant destaca davant del seu interlocutor el caragravecter positiu de la causa senyalada per la locucioacute gragravecies que Pot prendre valor recriminatori i usar-se per a censurar el comportament poc agraiumlt de lrsquooyent

-667-

Perque escrivia en faltes dortografia lhan suspeacutes

Perque sha dormit lhan despachat del treball

Perque treballa sense parar pot mantindre una famiacutelia tan gran

c) De la mateixa manera la construccioacute per + infinitiu sutilisa principalment per a expressar una causa associada al subjecte pel seu comportament o per les condicions que el volten pero no per a formular enunciats de veritat general o cientiacutefica

Per aplegar els cent graus de temperatura laigua bull (incorrecte)

Li han llevat el carnet per conduir a huitanta quiloacutemetros per hora en via urbana (correcte)

Ha caigut malalt per treballar sense descans (correcte)

Per estar embarassada lhan despachada del treball (correcte)

22752 Conjuncions progravepies de les causals de lenunciacioacute

Les causals de lenunciacioacute duen les locucions ya que vist que puix que posat que donat que com que com puix i que

a) Els teacutermens causals introduiumlts per ya que vist que puix que posat que i donat que poden apareacuteixer davant o darrere de lefecte mantenint essencialment un valor idegraventic Uacutenicament saprecia una llaugera diferegravencia de matiacutes quan el terme causal apareix en primer lloc la causa es presenta com a coneguda mentres que quan se presenta com a informacioacute nova tendix a apareacuteixer en posicioacute final

Ya que estagraves tan content te demanareacute un favor

Farem paella de carn ya que tenim garrofoacute i tavella

Pintaren el pati de gris puix que ninguacute votagrave en contra

Feu un artiacutecul sobre Corella donat que era el seu centenari

Donat que estan tots presents mamprendrem la reunioacute

No podem fer pa posat que no hi ha rent

b) Com que i la seua variant com uacutenicament poden introduir causes conegudes i ocupen la posicioacute inicial

Com que no tinc garaig ni guau deixe el coche a on puc

Com sha tret el carnet de conduir vol comprar-se una moto

Uacutenicament accepten la posposicioacute acompanyats dentonacioacute suspensiva

-668-

Men vaig a passejar un poquet Com que ya he acabat la meua faena(mho he guanyat)

Deixam vint euros Com que has cobrat hui (no tindragraves problema)

c) Contragraveriament puix i que introduiumlxen informacioacute nova i van sempre posposts precedits de coma

Anirem a Peniacutescola puix nos han donat vacacions enguany

Vine aciacute que sestagrave molt be a lombreta

No ten vages que estic parlant en tu

d) Pot conseguir-se el valor causal per mig dunes atres construccions com ara els gerundis de verps dinteleccioacute o pensament

Hui no hi hauragrave lliccediloacute considerant que falten tants alumnes

Se conserva be tenint en conte la seua edat

2276 Les oracions finals

22761 Concepte

En les oracions finals meacutes caracteriacutestiques la proposicioacute subordinada indica lobjectiu o el propogravesit de lo que sexpressa en la principal Estan molt relacionades en les causals puix indiquen que el motiu que origina laccioacute principal eacutes una intencioacute Una oracioacute final com He vengut per a que majudes equival a una causal de voluntat com He vengut perque vullc que majudes La relacioacute entre causa i finalitat eacutes tan estreta que eacutes possible contestar una pregunta com iquestPer queacute talces sempre tan matiacute per mig dun enunciat final com Per a fer les coses en temps i sense pressa La diferegravencia fonamental respecte de les causals eacutes que les finals tenen una inclinacioacute proyectiva eacutes dir que el contengut expressat per la subordinada final (que majudes) eacutes posterior al de la principal (he vengut) al contrari que en les causals

22762 Classes doracions finals

Distinguim dos classes fonamentals doracions finals les finals de lenunciat i les finals de lenunciacioacute

-669- i Les finals de lenunciat

En una oracioacute final de lenunciat com El Conseller ha baixat els imposts per a que leconomia es reactive la subordinada indica la finalitat (que leconomia es reactive) per la que sha dut a terme laccioacute principal (la baixada dimposts)

Les finals de lenunciat inclouen les oracions finals prototiacutepiques que com lanterior indiquen un propogravesit del subjecte pero tambeacute unes atres finals que meacutes que voluntarietat indiquen una successioacute temporal Estes finals poden senyalar dos estadis successius en un proceacutes (Per a que sinstale el programa el naucher ha de reiniciar lordenador Per a que la paella tinga bon sabor eacutes necessari sofregir ben be la carn) Aixina mateix indiquen la simple posterioritat temporal que acompanya a les etapes duna rutina (Pujagrave al tren en Massanassa per a en acabant llegir un poquet i escoltar muacutesica durant el trayecte) dun programa (El conseller se reuniacute en el seu equip per a anar en acabant a dinar a un restaurant progravexim) o dun proceacutes natural (Estes aus emigren a final de lestiu per a tornar en primavera)

ii Les finals de lenunciacioacute

Hi han tambeacute unes finals de lenunciacioacute en les que la subordinada indica la finalitat que mou al parlant a enunciar loracioacute principal mostrant una actitut subjectiva del parlant cap a loyent o cara al propi enunciat

Per a que ho sagravepies (te dic que) yo he tret millors notes que tu

No cal preocupar-se tant iexclper a quatre dies que vivim

No tesforces tant en el treball per a lo que cobres

Estes construccions uacutenicament admeten la conjuncioacute per a que

22763 Les subordinades finals els complements circumstancials i les oracions dinfinitiu

Com en el cas de les causals les subordinades finals de les oracions compostes estan molt acostades als complements circumstancials corresponents de les oracions simples en este cas els de finalitat Entre abdoacutes classes doracions (la simple i la composta) se situen les oracions complexes que inclouen oracions finals dinfinitiu

He vengut per a la revisioacute (oracioacute simple que inclou un complement circumstancial de causa)

He vengut per a revisar lalarma de sa casa (oracioacute complexa que inclou una oracioacute dinfinitiu)

-670-

He vengut per a que em revisen el coche (oracioacute composta que inclou una subordinada final en verp conjugat)

Tambeacute existixen unes construccions finals que fan dependre loracioacute subordinada de determinats elements legravexics de lenunciat principal motiu pel qual poden ser considerades tambeacute complexes (i no compostes) incluacutes quan duen un verp conjugat i no un simple infinitiu

El termoacutemetro per a medir la temperatura de laigua lhe comprat en la ferreteria del cantoacute

Sha trencat laparat automagravetic per que a mengen els peixos (per a que mengen els peixos modifica uacutenicament a laparat automagravetic de manera que no podem dir Sha trencat per a que mengen els peixos pero siacute Aciacute tens laparat automagravetic per a que mengen els peixos)

2277 Conjuncions progravepies de les oracions finals

a) Ademeacutes de la conjuncioacute bagravesica per a que393 + subjuntiu (o per a + infinitiu) que ha substituiumlt per complet a lantiga perque394 les finals prototiacutepiques admeten una ampla gama de conjuncions i locucions com ara a fi que a fi de que (seguida dun verp en subjuntiu) a fi de395 (seguida dun infinitiu) i per tal que + subjuntiu que eacutes una forma clagravessica reintroduiumlda restringida a la llengua escrita i a registres molt formals396

b) En lliacutenees generals podem dir que quan el subjecte de loracioacute subordinada i el de la principal tenen el mateix referent o tenen valor genegraveric la conjuncioacute final rig infinitiu (Se prepara per a coacuterrer la maratoacute En conte de treballar per a viure Magraverio viu per a treballar) i que quan tenen un subjecte diferent rig subjuntiu (Tancareacute la finestra per a que no entren les mosques)

393 Fonegraveticament en els registres informals per a que tendix a contraures en ldquopa querdquo fet que no sha drsquoarreplegar en lescritura si no eacutes per a reflectir la llengua coloquial 394 Algun gramagravetic encara considera perque com a conjuncioacute final valenciana La conjuncioacute final perque era plana en valenciagrave i en -e final tancada com ho eacutes la causal perque i no senteacuten que alguna gramagravetica i alguns manuals la grafien perquegrave aguda i en -egrave final oberta 395 Destes locucions la meacutes clagravessica eacutes a fi que si be hui sol usar-se en la llengua parlada la variant a fi de que i tambeacute a fi de meacutes infinitiu 396 Guinot en la seua Gramagravetica normativa de la llengua valenciana ya diu que ldquono susa el gir PER TAL QUE en conte de ldquoper a querdquo i el verp en subjuntiurdquo pagraveg 339 No eacutes correcte lus de la variant per tal de que sense tradicioacute clagravessica Encara que ha tengut bona acollida en registres formals i sobretot entre els parlants que shan incorporat a la llengua des del castellagrave tampoc eacutes correcte lus de per tal de seguida dun verp en infinitiu puix no teacute tradicioacute clagravessica i substituiumlx innecessagraveriament la forma clagravessica i general per a

-671- c) Empero en algunes ocasions les finals admeten tant la construccioacute en infinitiu

com en subjuntiu Principalment admeten la doble construccioacute (infinitiu i subjuntiu) en estos casos

- Quan el subjecte eliacuteptic de loracioacute subordinada teacute el mateix referent que lobjecte directe lindirecte o el complement de regravegim de la principal

Lenviaren per a resoldreper a que resolguera el problema

Li pagaren per a revisarper a que revisara les instalacions de la fagravebrica

El convenceren per a ferper a que fera un desfalcament

- Si loracioacute principal estagrave en veu passiva el verp de la subordinada tendix a construir-se en infinitiu quan el seu subjecte teacute el mateix referent que el complement agent La peliacutecula fon rodada pel nou director en blanc i negre per a commoure a lespectador (el director volia commoure a lespectador) En canvi tendix a construir-se en subjuntiu si el subjecte de la subordinada teacute el mateix referent que el subjecte pacient de la principal La peliacutecula fon rodada en blanc i negre pel nou director per a que commoguera a lespectador (la peliacutecula havia de commoure a lespectador)

Quan el subjecte de loracioacute principal eacutes humagrave soacuten possibles en alguns casos abdoacutes construccions sobretot en verps dinfluegravencia com enviar nomenar triar lliberar Fon triat president per a que solucionara la crisisper a solucionar la crisis

- En els casos en que el subjecte de loracioacute principal i el de la subordinada tenen el mateix referent i la principal eacutes una orde Menja-tho tot per a posar-te bo pronte Menja-tho tot per a que et poses bo pronte

d) Les oracions finals introduiumldes per verp de moviment duen habitualment la locucioacute a que + subjuntiu (o a + infinitiu si el subjecte de la principal i el de la subordinada tenen el mateix referent) encara que tambeacute admeten la conjuncioacute general per a que (o la preposicioacute per a + infinitiu)

He vengut a que mexpliques la situacioacute He vengut per a que mexpliques la situacioacute

Pujagraverem a landana a buscar el bauumll Pujagraverem a landana per a buscar el bauumll

Vinc a ajudar-te Vinc per a ajudar-te

e) Les finals de lenunciat que indiquen un canvi destat en un objecte propiciat per una persona admeten les conjuncions per a que a fi de que Sha de sofregir be la carn per a que a fi (de) que la paella prenga bon sabor En canvi les que expressen simplement posterioritat a soles duen per a (Se nanagrave de casa a les huit per a prendres el cafeacute en el bar) Si susa una atra conjuncioacute com a fi de a fi de

-672-

que loracioacute deixa dindicar simple posterioritat i senyala intencionalitat Ixqueacute de casa a les huit a fi de prendres un cafeacute en el bar del cantoacute que li agradava meacutes que el de casa

f) Tambeacute pot adquirir valor final la conjuncioacute que Vine que et torcareacute les mans

2278 Les construccions concessives

22781 Concepte

Les construccions concessives senyalen una contraexpectativa Accedilograve vol dir que el membre subordinat encapccedilalat per la conjuncioacute concessiva (encara que o una sinogravenima) indica una situacioacute a partir de la qual sesperaria que es produiumlra lo contrari de lo que establix el terme principal Eacutes dir que en les oracions concessives loracioacute principal expressa un fet que defrauda les expectatives socials generades per la subordinada

Aixina diem Encara que de moment fa sol sha endut el paraiguumles perque no sespera que u use el paraiguumles quan fa sol Tambeacute podem dir per tant que la subordinada expressa un obstagravecul ineficaccedil per al compliment efectiu de la principal el sol ha segut un obstagravecul ineficaccedil que no ha impedit que agarrara el paraiguumles per precaucioacute

22782 Classes doracions concessives

Segons el caragravecter real o hipotegravetic de lobstagravecul podem distinguir dos classes doracions concessives

a) Quan el terme subordinat encapccedilalat per encara que indica una situacioacute hipotegravetica du el verp en subjuntiu Encara que demagrave faccedila un poc de fret no posareacute la calefaccioacute que gasta massa

- Si el verp de la subordinada va en present o en pretegraverit perfecte de subjuntiu remet a una situacioacute hipotegravetica del futur Encara que demagrave ploga anireacute dexcursioacute Encara que quan malce demagrave haja plogut me nanireacute dexcursioacute

- Si va en pretegraverit imperfecte de subjuntiu i es referix al moment present indica un obstagravecul irreal que realment no es materialisa (Encara que ara estiguera diluviant me naniria igualment dexcursioacute=Ara no estagrave diluviant)

- Si va en pretegraverit imperfecte de subjuntiu i es referix al futur indica una situacioacute presentada com a no tan provable com en present de subjuntiu (Encara que demagrave ploguera me naniria igualment dexcursioacute pero en qualsevol cas han pronosticat bon orage)

-673-

- Finalment si el verp de la subordinada va en pretegraverit plusquamperfecte de subjuntiu senyala un obstagravecul irreal del passat Encara que haguera plogut hauria anat dexcursioacute

b) Pero el terme subordinat tambeacute pot indicar una situacioacute real com en Encara que estagrave plovent men vaig dexcursioacute

- Normalment el verp de la subordinada va en indicatiu i llavors presenta lobstagravecul com una informacioacute nova no compartida per loyent Estic molt cansat pero encara que estic cansat tinc ganes deixir a sopar

- No obstant el verp de la subordinada va en subjuntiu quan presenta la restriccioacute o obstagravecul en quumlestioacute com a conegut per loyent Accedilograve ocorre fonamentalment en les denominades concessives polegravemiques en les quals el parlant repreacuten linformacioacute enunciada pel seu interlocutor per a invalidar-la o negar-la

A- Eixireacute una horeta a passejar

B- Estagrave plovent

A- Encara que estiga plovent eixireacute a passejar

22783 Les correlacions temporals en les oracions concessives

Respecte al temps verbal de la principal i de la subordinada podem dir que les correlacions temporals de les oracions concessives meacutes usuals reproduiumlxen les correlacions prototiacutepiques de les condicionals

Si plou me quedareacute en casa rarr Encara que plou me nanireacute dexcursioacute

Si plou me quede en casa rarr Encara que plou men vaig dexcursioacute

Si plou quedat en casa rarr Encara que plou ves-ten dexcursioacute si tens tantes ganes

Si ella estiguera ara aciacute nos ajudaria rarr Encara que ella estiguera aciacute no podria ajudar-nos

Si ella demagrave arribara aciacute a temps nos ajudaria rarr Encara que ella arribara aciacute a temps no podria ajudar-nos

Si ella haguera estat hui aciacute nos haurianos haguera ajudat rarr Encara que ella haguera estat hui aciacute no hauria no haguera pogut ajudar-nos

22784 Les concessives de lenunciacioacute

Hi ha un grup doracions concessives particulars denominades concessives de lenunciacioacute en les quals el terme subordinat no indica un obstagravecul per al compliment

-674- de la principal sino per a emetre lenunciat En Encara que no em cregues te vullc molt lidea expressada pel membre subordinat (no ser cregut per loyent) no eacutes un obstagravecul per a voler molt a loyent sino per a dir-li-ho Loracioacute anterior per tant equival a Encara que no em cregues te direacute que et vullc molt

2279 Les conjuncions concessives

La conjuncioacute concessiva meacutes usual eacutes encara que pero hi han unes atres com mes que si be per meacutes que per molt que a pesar de que ni que o mal que que estudiarem a continuacioacute

a) La locucioacute clagravessica mes que397 continua ben viva en valenciagrave i el seu us eacutes propi tant de registres formals com informals

Mes que sempre va en coche hui ha triat el tren

Per ahiacute iquesthi ha una estoreta velleta per a la Falla de Sant Josep el tio Pep mes que siga la tapadora del comuacute nuacutemero u

Regala-li alguna coseta mes que siga un mocadoret

b) La locucioacute si be rig obligatograveriament indicatiu

Si be no teacute el carnet de conduir sel trauragrave pronte

Si be la crisis no ha passat escomenccedila a baixar la desocupacioacute

c) Lexpressioacute i aixograve que va seguida igualment dindicatiu i dona particular forccedila al terme subordinat que expressa lobstagravecul per al compliment de la principal

No nos feu cas i aixograve que no paragravevem dinsistir-li

Se menjagrave una bona platerada de fideuada i aixograve que havia desdejunat be

d) Per meacutes que i per molt que afigen al concessiu un valor intensiu

Per meacutes que sesforccedila no conseguix aprovar lexamen

Per meacutes que plore el chiquet no li dones el chuploacute

Per molt que plores no conseguiragraves res

No conseguiragraves res per molt que plores

e) A pesar de eacutes una locucioacute preposicional de sentit concessiu398 Actualment pot introduir tant sintagmes nominals (A pesar de les meues contiacutenues advertegravencies

397 En la llengua antiga solia prendre la forma mas que que encara alterna dialectalment en mes que

-675-

continuagrave en aquell destrellatat proyecte) com oracions substantives cas en el que coneix la forma a pesar de que A pesar de que estava molt pressionat no cediacute a les seues pretensions399

f) Teacute tambeacute valor concessiu la locucioacute ni que seguida de subjuntiu com va notar Josep M Guinot400 No aixarem arrere ni que nos apunten en una pistola

g) La locucioacute mal que seguida de subjuntiu estagrave restringida a contexts negatius Vixca el nostre equip mal que perga Mal que no trsquoagrade eixa eacutes la veritat

h) Tenen valor igualment concessiu les construccions reduplicades en subjuntiu que inclouen una oracioacute relativa de lestil de Caiga qui caiga Vinga qui vinga Samague a on samague Samague a on samague el trobareacute La nova llei de navegacioacute aeacuterea eacutes molt restrictiva siga la que siga lrsquoaltura a la que apleguen els aparats

Tambeacute presenten matiacutes concessiu les oracions disjuntives en subjuntiu Vullgues o no finalment hauragraves de fer-li cas Menges meacutes o manco pagaragraves lo mateix

22710 Conectors discursius concessius

Funcionen com a conectors discursius concessius diversos adverbis i locucions com aixina i tot (i la variant en desuacutes aixiacute i tot) en tot en tot i en aixograve401 accedilograve no obstant no obstant accedilograve aixograve no obstant i no obstant aixograve402

Aixina i tot hui eixireacute a vore si trobe un bon calcer

He guanyat molts diners accedilograve no obstant encara en necessite meacutes

398 En la llengua antiga sutilisava seguida dun possessiu pospost conservant en part el seu valor nominal originari (E ara que saben que aquesta nau es venguda e a pesar llur es entrada Tirant Lo Blanch cap 105) 399 La construccioacute a pesar + possessiu coneixia en la llengua clagravessica la variant a malgrat + possessiu hui en dia en desuacutes La qual no consent a malgrat meu que en aquest cars la lengua sallimite (Tirant Lo Blanch cap 154)

En canvi no es troba en la llengua clagravessica ni moderna lus de malgrat com a sinogravenim de a pesar de que encara que No eacutes acceptable per tant lus de malgrat que com a sinogravenim de encara que com recomanen algunes gramagravetiques puix ni correspon a lus clagravessic ni a la llengua viva 400 Gramatica normativa de la llengua valenciana pagravegina 343 401 Hui eacutes arcaica ab tot i han caigut en desuacutes per be que i be que Les formes tot i tot i que que tambeacute trobem en alguna gramagravetica valenciana com a equivalent de les castellanes ldquocon todo yrdquo o ldquocon todo y querdquo ni soacuten valencianes ni tenen tradicioacute escrita clagravessica 402 No totes estes locucions han tengut el mateix us en la llengua clagravessica ni el tenen en lactualitat Les meacutes usuals en la llengua clagravessica eren no obstant accedilograve i accedilograve no obstant seguides de no obstant aixograve i aixograve no obstant la meacutes moderna pero tambeacute una de les meacutes utilisades hui eacutes aixina i tot

-676-

Diu que el depogravesit del descalcificador estagrave ple no obstant aixograve compra meacutes sal per si un cas

22711 Les oracions modals i comparatives

Les conjuncions modals introduiumlxen oracions subordinades que indiquen el modo o la manera com se realisa laccioacute expressada en la principal Les oracions modals van introduiumldes per elements com com aixina com tal com segons segons com molts dells de caragravecter relatiu

Ho fem hui com ho feen els nostres antepassats

Tot passagrave aixina com ha dit el testic

Parla tal com sensenyagrave de menut en el poble

El correger cus segons li ensenyagrave son pare

Ell ho fa tot segons com li digueren que ho fera

El valenciagrave distinguix perfectament entre lus de com i el de com a El valor fonamental general de com eacutes el de comparanccedila entre dos elements mentres que com a indica una equiparacioacute en una categoria o classe en abstracte per aixograve introduiumlx habitualment substantius sense actualisar

Quan el terme de comparanccedila eacutes un substantiu especificat per un determinant o per un quantificador pert el valor essencial i llavors usem generalment com

i) Us de com a

El sentit fonamental i prototiacutepic de com a eacutes el de en calitat de a partit del qual soriginen diversos valors i matisos

- temagravetic equivalent a ldquoparlant derdquo ldquoen quant ardquo

Larrop com a postre dolccedil eacutes dels meacutes bons

Com a eixercici la natacioacute eacutes el deport meacutes complet

- causal equivalent a ldquoya que eacutesrdquo

Com a membre meacutes jove Quelo faragrave de secretari

Com a millor veu seragraves el soliste

- llimitador marcant el lliacutemit magravexim o miacutenim i equivalent respectivament a ldquoa lo magraveximrdquo o ldquoa lo miacutenimrdquo

-677- Com a molt pots fer-te un glopet de vi

Com a magravexim tardareacute dos hores

Heu de fer huit quiloacutemetros com a miacutenim

- categorial equivalent a ldquodacort en la categoria derdquo

Yo com a Secretari done fe de lacort

- modal o funcional equivalent a ldquoa modo de en funcioacute derdquo

Duya la granera entre cames com a cavall

- denominatiu equivalent a ldquodenominatrdquo ldquoconegut pel nom derdquo

Lanimal conegut com a degu o farda chilena eacutes dorige americagrave

Sha dedicat un carrer a lescritor conegut com a Azoriacuten

Pot comprovar-se que els eixemples anteriors poden ser objecte de paragravefrasis per mig del valor general ldquoen calitat derdquo En calitat deixercici la natacioacute eacutes el deport meacutes complet En calitat de membre meacutes jove Quelo faragrave de secretari Yo en calitat de secretari done fe de lacort El valor que admet en meacutes dificultat la substitucioacute per ldquoen calitat derdquo eacutes el llimitador pero est us sexplica per la proximitat entre les nocions de lliacutemit i de classe o categoria

ii) Us de com

Utilisem com quan el terme objecte de lequiparacioacute va determinat Llavors la construccioacute pert el sentit abstracte que el fea equivalent a ldquoen calitat derdquo i pren valor modal comparatiu

Com va seguit dels artiacuteculs definits o indefinits el lo la elslos les un una uns unes dels demostratius este eixe aquell esta eixa aquella estos eixos aquells estes eixes aquelles dels pronoms demostratius accedilograve aixograve allograve o dels adjectius i pronoms alguacute algun alguna alguns algunes

Menja com un descosit

Peixca com el meacutes vell dels peixcadors

Bevien com una rabera de bous

Parlava com aquell poliacutetic famoacutes

Estava com la pera en lo tabac

Eacutes com accedilograve

-678-

Actua com alguns estrangers

Com eixos orellals lin regaliacute uns a ma mare

Eres puntual com un rellonge

iii) No obstant existixen valors creuats Per una banda eacutes possible comparar un element en una categoria o classe Llavors utilisem com a que equival en este cas a ldquocom si fora a lestil derdquo

Se llanccedilaren a menjar com a llops famolencs (se llanccedilaren a menjar com si foren llops famolencs)

Graniccedilolaven pedres com a punys

Bevien com a bous assedegats

Inversament eacutes possible prendre un element determinat com a representant duna categoria sancera i llavors el valor de com sacosta al de com a

Tractal com un bon germagrave que eacutes (tractaacutel en calitat de bon germagrave)

Accedilograve pot originar alguns dubtes en els parlants principalment quan el terme de comparanccedila va en plural No contrastant com sobserva en els eixemples estos casos sajusten igualment a la regla usarem com a seguit de substantiu sense especificador (Pedres com a punys) i com seguit de terme especificat (Tractal com un bon germagrave que eacutes Tractal com el bon germagrave que eacutes)

iv) Per la seua banda les oracions comparatives403 sestructuren a traveacutes de correlacions digualtat (tanttantatantstantescom tancom i igual deque) de superioritat (meacutes que) o dinferioritat (mancomenys que no tant com)

Menja tant com son pare

Teacute tantes sabates com yo

No eacutes tan templat com en la foto

Treballa meacutes que abans

Aciacute fa meacutes fret que en Valeacutencia

Teacute manco diners que ella

No menja tant com son pare

403 Vore el capiacutetul 20 dedicat als adverbis

-679- v) Les oracions encapccedilalades per com per a afigen el valor final al comparatiu No estic tan vell com per a no poder pujar lescala mentres que les encapccedilalades per com si tenen valor comparatiu condicional (Viu com si no hi haguera demagrave) segons havem senyalat meacutes amunt

22712 Les oracions consecutives

Les construccions consecutives expressen una consequumlegravencia derivada de lexpressioacute dun grau magnitut o cantitat en grau magravexim (Estava tan cansat que dorguiacute tota la nit duna sonada)

Les conjuncions consecutives rigen indicatiu i formen correlacions en el primer membre apareix un quantificador (tant tanta tants tantes o taltals) i en el segon una oracioacute subordinada introduiumlda per que Esta oracioacute eacutes la que expressa la consequumlegravencia Tenia tanta set que es begueacute una botella sancera Tenia tal cansament que es quedagrave dormit en la cadira El cuida tant que a voltes lofega

Mentres que tal fa referegravencia al grau qualitatiu (Duya tals bates que tot lo moacuten la mirava) tant indica grau quantitatiu (Tenia tantes bates que mai repetia model) pero esta diferegravencia es neutralisa en els substantius incontables Tenia tantatal set que es begueacute una botella sancera

En conte de tal sutilisa frequumlentment en els registres coloquials lindefinit ununaunsunes Me deu vint euros i encara men demana meacutesiexclTeacute una barra que tira de tograves iexclFa un fret que pela iexclTinc una fam que em soterra Lus de lindefinit eacutes habitual en les construccions coloquials expressives en les que el segon terme queda impliacutecit i el primer acaba en entonacioacute suspensiva ascendentiexclTeacute una barra iexclFa un fret Els quantificadors habituals admeten tambeacute estes oracions en suspens iexclTenia tanta personalitat Mostragrave tal simpatia (que lenchisagrave)

Aixina mateix formen construccions consecutives algunes locucions progravepies de les ilatives com de tal manera que en tal manera que de tal forma que en tal forma que No obstant les construccions consecutives duen estes locucions conjuntives en el primer membre de loracioacute i no en el segon com fan les ilatives

Escriu de tal manera que no podreacute llegir la nota (construccioacute consecutiva)

Escrivia fatal de tal manera que no pogueacuterem llegir la nota (construccioacute ilativa)

Protestagrave de tal manera que li feu cas en seguida (construccioacute consecutiva)

Protestagrave enegravergicament de tal manera que li feu cas en seguida (construccioacute consecutiva)

Front a les construccions ilatives les locucions consecutives no poden ser substituiumldes per aixina que Quan estes locucions se construiumlxen en subjuntiu prenen

-680- un clar matiacutes final Comportat de tal manera que agrades a tot lo moacuten (agradar a tots no eacutes a soles la consequumlegravencia sino tambeacute lobjectiu que espenta cap ad eixe comportament exquisit)

228 LORACIOacute COMPLEXA

2281 Les oracions temporals

22811 Concepte

Les conjuncions temporals introduiumlxen oracions subordinades que actuen com a circumstancials de temps de les oracions principals Poden estar precedides pel relatiu quan o per un grup de conjuncions que indiquen relacions danterioritat posterioritat o simultaneiumltat entre la subordinada i la principal

22812 Les conjuncions temporals

Expressen anterioritat les conjuncions ans que o abans que404 i fins que

a) Ans que i abans que rigen sempre subjuntiu

Conta-li-ho tu ans que sentere ell

Ya coneixia la notiacutecia abans que ixquera en la prensa

b) Fins que marca una accioacute secundagraveria com a lliacutemit final de la principal Rig indicatiu quan el verp principal se referix al passat o a un present habitual i subjuntiu quan se referix al futur

Espolsagrave lestora fins que quedagrave neta com una patena

Sempre espolsa lestora fins que queda neta com una patena

Fes el favor despolsar lestora fins que quede neta com una patena

c) Expressen posterioritat les locucions en acabant que (o despuix que) tan pronte com aixina que en quant en seguida que i a penes Totes elles rigen indicatiu quan el verp principal se referix al passat o al present quan pren referegravencia prospectiva eacutes possible tant el subjuntiu que eacutes la forma meacutes general actualment com el futur

404 Encara que eacutes preferible abans que tambeacute eacutes acceptable la forma abans de que usada esporagravedicament pels autors valencians (X Casp Miacutenims detalls progravelec ldquoAbans de que mrsquoaborrone eixa expressioacute abismal entendrixes la seua estelardquo)

-681-

En acabant i despuix que sutilisen per a indicar la posterioritat en general i soacuten per tant les que tenen un us meacutes ample

En acabant que pelagrave la perdiu sa filla la guisagrave per a sopar

En acabant que birbes te preparareacute lalmorzar

Tornagrave el regal despuix que son fill ya lhavia obert

Despuix que hauragraves fet la teua faena podragraves eixir a jugar

Despuix que hages fet la teua faena podragraves eixir a jugar

Conveacute senyalar que en acabant que i despuix que igual que ans que i abans que sampren principalment quan loracioacute principal i la subordinada tenen diferent subjecte

Si el subjecte eacutes el mateix lo meacutes habitual eacutes lus de les corresponents preposicions seguides dinfinitiu (En acabant de dinar pegagrave una becadeta)405 encara que tambeacute eacutes possible la construccioacute conjuntiva (En acabant que shagueacute papat un bon dinar se gitagrave a dormir)

d) Indiquen posterioritat immediata tan pronte com aixina que en quant en seguida que i a penes Rigen indicatiu quan el verp principal se referix al passat o al present quan fa referegravencia al futur van en subjuntiu o en futur

Tan pronte com acabe de cuinar anireacute a la peluqueria

Tan pronte com acabagrave de cuinar anagrave a la peluqueria

Aixina que sagravepia lo que mha regalat li compre yo el seu regal

Aixina que senteragrave de la notiacutecia mamprengueacute a riure

En quant el veja entrar li donareacute un bes

En quant el voreacute entrar li ho contareacute tot

En quant el viu entrar li ho amolliacute tot

En seguida que llave la roba te planche la camiseta

En seguida que tindreacute la roba llavada te planchareacute la camiseta

En seguida que tingueacute els diners escomenccedilagrave a gastar-los

A penes ixqueacute escomenccedilaren a saludar-lo tots

Tambeacute pot expressar posterioritat el relatiu temporal quan

405 En este cas tambeacute pot amprar-se la forma en acabar de

-682- Quan arribaragraves ho voragraves (o quan arribes ho voragraves)

e) La locucioacute des de que406 marca una accioacute secundagraveria com a lliacutemit descomenccedilament de laccioacute principal

ldquoY feu tocar totes les campanes a no cessar des de que entragrave en lo pont dels Serrans fins que fonch al Realrdquo407

ldquofan estacions dels sentenciats com en Valeacutencia se fien des de que mosseacuten Simoacute moriacuterdquo408

Des de que escomenccedilagrave a treballar fa dos anys no sha pres ni uns dies de vacacions

Des de que teacute diners no para de bafanejar

f) Expressen simultaneiumltat les conjuncions mentres409 i mentrimentres Rigen indicatiu quan el verp principal se referix al passat o al present Quan fan referegravencia al futur estes conjuncions poden regir subjuntiu o futur Si es tria el subjuntiu el context aclarix si la construccioacute teacute valor purament temporal o teacute matiacutes condicional (Mentres faces bondat tot aniragrave be valor condicional Demagrave mentres els obrers estiguen almorzant aprofitarem per a eixir a comprar valor temporal)

ldquo mentres que nos vivam no us amareacuterdquo410

ldquoE vejau que mentres Jesuchrist fo viu les gents rebien volenters als Apogravestols en ses casesrdquo411

ldquoRodrigo Sit Diegueccedil dit Campeador segur senyor mentres vixqueacuterdquo412

ldquoMentres que lemperador se dinava aquells junyienrdquo413

ldquoPert de mi lesperanccedila graciosa nimfa que may sereacute ab tu mentres vixchardquo414

406 Se tracta duna forma ben antiga que sha mantengut viva a lo llarc de lhistograveria de la llengua la seua variant des que hui eacutes arcaica en valenciagrave com tambeacute eacutes arcaica tan prest com i no soacuten valencianes unes atres com denccedilagrave que i tan aviat com que aporten alguns gramagravetics 407 Pere Martiacute Llibre dantiquitats 1525 408 Pere Joan Porcar Coses evengudes en la ciutat y regne de Valeacutencia I 1585 409 Com ya havem dit adeacutes la seua variant tambeacute antiga mentre hui no susa en valenciagrave 410 Jaume I Llibre dels feits 1380 411 Sant Vicent Ferrer Sermons 1410 412 Jaume Roig Espill 1460 413 Joanot Martorell Tirant lo Blanch 1490 414 Joan Roiumlccedil de Corella Les proses mitologravegiques 1460

-683- Mentres tu torques la pols yo llave la casa

Mentrimentres estudiava escoltava muacutesica

Mentrimentres u neteja els cristals latre fa lescurada

Sonagrave el teleacutefon mentres estaven sopant

Mentres son pare fea caraces ell anava a bacs

g) Tambeacute indica simultaneiumltat a lhora que

Lluiacutes vingueacute a lhora que Joan

Lluiacutes aplegagrave a lhora que Joan se nanava

Defenia la posicioacute a lhora que informava de la situacioacute

A lhora que tu torques la pols yo llavareacute la casa

h) Expressen frequumlegravencia les conjuncions sempre que cada volta que o cada vegada que415

Entra a vorem sempre que passes per aciacute

Cada volta que em veu munfla a besos

Li entra oix cada vegada que menja abadejo

2282 Les construccions completives

22821 Les conjuncions completives i loracioacute complexa

i Les completives introduiumldes per si

Les conjuncions completives que introduiumlxen una oracioacute subordinada substantiva dins duna oracioacute complexa soacuten que i si La conjuncioacute si encapccedilala les oracions completives de verps que indiquen una situacioacute incerta que implica un dubte o vacilacioacute

Prototiacutepicament duen si les oracions interrogatives indirectes totals mentres que les interrogatives indirectes parcials seran introduiumldes per un interrogatiu

No sabem si podrem anar enguany o lany que ve

Preguntagrave queacute havia dit en lassamblea

Vol saber a oacuten estan els joguets

415 Existixen unes atres formes sinogravenimes tambeacute vagravelides com cada viage que cada camiacute que

-684- No obstant duen si molts atres verps que no indiquen progravepiament pregunta sino dubte incertea vacilacioacute o presa de decisioacute entre una opcioacute i la contragraveria com ara el verp examinar en loracioacute Examinagrave detengudament si era viable el proyecte

Soacuten verps com aclarir afectar averiguar clarificar comprovar conjecturar considerar debatre decidir demostrar desconeacuteixer desinquetar determinar dilucidar dir discutir dubtar enrecordar-se de establir estudiar examinar explorar ignorar importar indagar inquietar inspeccionar investigar jujar meditar parar atencioacute a pensar plantejar preocupar-se de raonar remugar resoldre vigilar votar i uns atres dest estil

En la junta de despusahir consideragraverem si valia la pena canviar lascensor o no

iquestHas meditat prou si canvies de faena

Estic investigant si hi ha alguna opcioacute millor

Legravexit del fichage dependragrave de si oferix bon rendiment en el camp no dels diners invertits

Molts destos verps com ara decidir dir pensar indiquen tambeacute situacions no incertes i en estes construccions no duen si sino que Pense que eacutes una bona idea fer-ho Pensava si seria una bona idea fer-ho Decidiacuterem que era una bona opcioacute No podiacuteem decidir si era una bona opcioacute perque nos faltava informacioacute

Alguns dells poden dur que o si sense a penes alteracioacute del significat Dubte si em vols Dubte que em vullgues Mafecta molt que em crides Mafecta molt si em crides i uns atres admeten les dos conjuncions a lhora da on se genera un matiacutes dinsistegravencia Pregunta si lajudaragraves Pregunta que si lajudaragraves Diu que majudaragraves Diu si majudaragraves Diu que si majudaragraves

ii Les completives introduiumldes per que

Totes les completives en verp conjugat que no indiquen dubte o incertea van introduiumldes per la conjuncioacute que seguida dindicatiu o subjuntiu segons els casos Estes completives poden actuar com a subjecte complement directe complement de regravegim o com a complement dun substantiu o dun adjectiu

Magrada que sigues amable en nosatres (subjecte)

Digueacute que enguany aniria a Castelloacute (complement directe)

Confiava en que podria ajudar-te (complement de regravegim)

Teacute por que pergues la partida (complement del substantiu)

-685-

La possibilitat de que416 tacompanye eacutes remota (complement del substantiu)

Un home feliccedil de que li facen eixa distincioacute (complement de ladjectiu)

iii El modo en les completives introduiumldes per que

Moltes voltes el modo del verp completiu no eacutes lliure sino que ve determinat pel significat i lestructura argumental del verp principal En quant al modo que rigen distinguim cinc classes principals de verps

a) Els verps de coneiximent i percepcioacute intelectual (creure comprendre opinar pensar saber) i els de percepcioacute sensorial (escoltar observar oir vore sentir) rigen indicatiu Crec que tenganyes Opine que eacutes una bona mida Oiacute que sacostava Sentiacute uns passos que salluntaven

Quan van negats estos verps porten habitualment subjuntiu i llavors neguen tot lenunciat Sent que alguacute sallunta rarr Puix yo no sent que sallunte ninguacute (=No sent a ninguacute alluntar-se) Veig que estagraves cansat rarr Puix yo no veig que estiga cansat (no el veig cansat) No crec que senuge (crec que no senujaragrave)

No obstant alguns poden dur indicatiu i llavors neguen uacutenicament la percepcioacute pero afirmen loracioacute subordinada segons sobserva en comparar estos eixemples

mdashNo vaig vore que la furgoneta estava trencada (i menganyiacute comprant-la) La furgoneta siacute estava trencada pero yo no em doniacute conte

mdashPuix yo no vaig vore que la furgoneta estiguera trencada quan la compragraverem el problema mecagravenic ve dara (encara pense que no estava trencada)

b) Els verps dinfluegravencia i obligacioacute com ara aconsellar animar condenar encorajar espentar exhortar estimular exigir evitar forccedilar impedir impelir impulsar incitar induir instigar obligar permetre prohibir recomanar suplicar duen sempre subjuntiu

Lencorajagrave a que estudiara

Lespentagrave a que iniciara el negoci

No tobligue a que ho faces uacutenicament tho recomane

Taconselle que et tranquilises

c) Els verps declaratius rigen indicatiu Soacuten verps com afirmar anunciar assegurar comentar comunicar confessar confirmar contar contestar dir declarar

416 Vore ldquoLa preposicioacute de i la conjuncioacute querdquo dins de lrsquoepiacutegraf 21216

-686- ensenyar explicar expondre informar insinuar mostrar preguntar referir relatar respondre revelar

Comunicagrave que lhavien ascendit

Insinuagrave que era mentira

Mostragrave que era un mentiroacutes

Nos explicagrave que la mida fon necessagraveria

Precedits de negacioacute estos verps poden regir un subjuntiu en valor metallinguumliacutestic o contrastiu com a resposta a un enunciat de sentit contrari No nos explicagrave que la mida fora necessagraveria com tu dius sino que era uacutenicament aconsellable No nos comunicagrave que lhagueren expulsat digueacute que estava temporalment apartat

No obstant estos verps admeten tambeacute lrsquoindicatiu i llavors afirmen el contingut de la subordinada No nos comunicagrave que lhavien ascendit No nos explicagrave que la mida era necessagraveria i per aixograve protestagraverem

d) Els verps que indiquen sentiment duen sempre subjuntiu Pertanyen ad este grup verps com arrepenedir-se avorrir alegrar assustar avergonyir cansar disgustar divertir emocionar enfadar entristir enujar molestar entusiasmar estar contentfeliccediltristorgulloacutes estranyar impacientar indignar llamentar maravellar odiar preocupar queixar-se riures tindre por tindre ganes Molts dells admeten una construccioacute reflexiva i una atra transitiva no reflexiva

Sesglayagrave de que hi haguera tanta gent

Lesglayagrave que tiraren una traca

Savergonyiacute de que ninguacute el convidara

Lavergonyiacute que ninguacute el convidara

Se queixa de que li hagen pujat la contribucioacute

Me riguiacute de que shaguera caigut tan cogravemicament i senujagrave

Teacute por que lenganyen

No teacute por que lenganyen

e) Rigen subjuntiu les expressions de valoracioacute i necessitat com ara no caldre ser bo ser roiumln ser injust ser llogravegic ser necessari ser horrible ser maravelloacutes

Eacutes necessari que digues la veritat

No eacutes necessari que crides no estic sort

No cal que crides no estic sort

-687-

Eacutes bo que faces un poc de deport

22822 Les oracions completives dinfinitiu

No totes les oracions completives van introduiumldes per una conjuncioacute Quan loracioacute subordinada rep una interpretacioacute genegraverica o quan el seu subjecte teacute el mateix referent que algun constituent de la principal la completiva pot anar en infinitiu El subjecte de la completiva pot remetre al subjecte de la principal (Elena vol menjar) al complement directe (Escoltagrave lladrar al gos) o al complement indirecte (Li prohibiacute fumar en casa)

Segons quin siga el verp principal la completiva dinfinitiu pot ser obligatograveria (Elena vol menjar rarr Elena vol que menge incorrecta si el subjecte de menjar eacutes tambeacute Elena) o a soles una alternativa a la completiva introduiumlda per que Emili creu coneacuteixer totes les espegravecies botagraveniques del Penyoacute dIfach Emili creu que coneix totes les espegravecies botagraveniques del Penyoacute dIfach

Els verps de percepcioacute sensorial i els verps dinfluegravencia solen admetre les dos construccions

Escoltagrave lladrar al gos rarr Escoltagrave que el gos lladrava

Li prohibiacute fumar rarr Li prohibiacute que fumara

Els verps declaratius igual que els de percepcioacute intelectual no solen admetre la construccioacute dinfinitiu (Comunicagrave a sos pares estar embarassada Opina ser el millor) i quan ladmeten alterna en la dindicatiu

Afirmagrave ser fadriacute rarr Afirmagrave que era fadriacute

Creu ser feliccedil rarr Creu que eacutes feliccedil

Finalment els verps de sentiment porten infinitiu quan hi ha correferegravencia (Sassustagrave destar a soles en ell Odia tornar tart a casa) i que + subjuntiu quan el subjecte de la completiva no compartix referent en el de la principal (Sassustagrave de que el gos li lladrara tant Odia que la seua dogravena torne tart a casa)

-630-

222 LES DIFERENTS CLASSES DE CONJUNCIONS

La tradicioacute gramatical distinguix dos grans classes de conjuncions les de coordinacioacute i les de subordinacioacute Les primeres denominades tambeacute coordinatives o coordinants enllacen oracions o constituents oracionals equifuncionals eacutes dir que realisen funcions sintagravectiques equivalents Les segons conegudes tambeacute com a subordinatives o subordinants establixen relacions jerarquisants entre un element principal i un atre subordinat

223 LES CONJUNCIONS LES PREPOSICIONS ELS PRONOMS RELATIUS I ELS ADVERBIS

Les conjuncions estan funcionalment molt prograveximes a uns atres elements tambeacute invariables i que com elles actuen com a enllaccedilos o relacionants entre elements sintagravectics

2231 Conjuncions i preposicions

La categoria meacutes progravexima a la de les conjuncions eacutes la preposicional puix tant luna com latra relacionen elements Se diferencien per la naturalea del terme subordinat

Per regla general les preposicions seleccionen sintagmes nominals o adjectivals o be oracions subordinades en el verp en infinitiu mentres que les conjuncions poden seleccionar oracions en el verp en indicatiu o subjuntiu

Vingueacute despusahir sense laviacutes del seu advocat (preposicioacute)

Vingueacute despusahir sense que el seu advocat lavisara (conjuncioacute)

Li ixqueacute colesterol per menjar molta cansalada (preposicioacute)

Li ixqueacute colesterol perque menjava molta cansalada (conjuncioacute)

2232 Conjuncions i pronoms relatius

Les conjuncions subordinants tambeacute sacosten als pronoms relatius ya que abdoacutes categories actuen com a enllaccedil entre loracioacute principal i la subordinada

A pesar de que la distincioacute sol estar clara en alguns casos no resulta senzill distinguir les dos categories accedilograve succeiumlx en els relatius adverbials a on com quan que no solen dur antecedent i actuen en loracioacute subordinada com a circumstancials de lloc modo o temps

-631-
























































-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-631-
























































-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-























































-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-









































-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



















-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-635-



22611 Concepte

































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



































22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-
























22621 Inventari








Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-


















Llig ensomia viu






























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-





































i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-




























i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-

















i Valor





-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-642-














-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-643-




















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-


















































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-







































-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-





























-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-647-

















-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-648-















-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-649-

















-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-650-














-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-651-




























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



























-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-653-



















-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-654-



22711 Concepte
















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



















Eixemples

Real Present

Present

Futur imperfecte

Imperatiu










Eixemples






i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-













i Introduccioacute












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-657-







mereixia un castic














Si ha fet aixograve

Passat progravexim


Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



Irreal

(coloquial)

Present

Si ho seacute



-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-658-






Present




Present


Irreal










Futur imperfecte

sarrepenediragrave



Futur perfecte




Real Present


Present


-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-659-




Real Present


Futur


Eventual Present










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-










































-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



























-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-662-




































-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-





























-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-664-


22741 Concepte












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












































-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-


























-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-667-






















-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-668-











22761 Concepte

















-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-

























-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-670-























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-


























-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-672-




22781 Concepte









-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-673-






































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-
































-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-675-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-676-











i) Us de com a




















ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-























ii) Us de com









-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-678-



































22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-



























22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-















22811 Concepte













-681-









































































-685-





































-687-












-681-









































































-685-





































-687-






























































-685-





































-687-

















































-685-





































-687-


























-685-





































-687-












-685-





































-687-
































-687-












-687-












Documents

22. LES CONJUNCIONS. L'ORACIÓ COMPOSTA I L'ORACIÓ … · Tradicionalment les oracions compostes s'han dividit en coordinades (copulatives, disjuntives, ilatives i adversatives)