2.3. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN SOCIOECONÒMIC · 2013-05-15 · població de Calella en 13.694 persones. Segons el padró continu de població de l’Ajuntament, a mitjan febrer de

MEMÒRIA DESCRIPTIVA. PRESENTACIÓ DEL MUNICIPI Descripció de l’entorn sòcioeconòmic

Auditoria ambiental de Calella Abril 2003

18

2.3. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN SOCIOECONÒMIC

Aquest capítol presenta un conjunt de dades que permeten tenir una visió acurada de la realitat socioeconòmica del municipi de Calella. La majoria de dades provenen de la memòria del Pla d’Ordenació Urbanística Municipal (POUM) de Calella1, si bé moltes d’elles han estat actualitzades i completades amb informació de l’Institut d’Estadística de Catalunya (IDESCAT, www.idescat.es) i dels serveis d’estadística de l’Ajuntament de Calella2.

Per situar Calella en relació al seu entorn municipal i comarcal, es comparen llurs principals magnituds socioeconòmiques amb les del veí municipi de Pineda de Mar i les del Maresme (vegeu Taula 1).

Taula 1. Principals magnituds socioeconòmiques de Calella en relació a Pineda de Mar i el Maresme (2002)

Calella Pineda Maresme Superfície

Superfície total (ha) 790 1.030 36.990

Superfície útil 3 ( ha amb <20% de pendent) 210 610 -

Densitat (habitants per superfície útil) 595 315 -

Demografia

Població (2001) 13.694 21.074 356.545

Creixement anual 1981-1991 0,7 % 3,3 % 1,5 %

Creixement anual 1991-2001 1,5 % 2,7 % 2,0 %

% residents nascuts a l’estranger (1996) 6,4 % 4,2 % 5 %

Mercat residencial

Parc d’habitatges (est. 1999) 7.967 14.697 145.854 (1991)

% segones residències (est. 1991) 39 % 56 % 29,5 %

1 Finalitzada durant l’any 2002. Concretament, s’ha estudiat el capítol 4 de la memòria (Anàlisi socioeconòmica).

2 De les dades demanades a l’Ajuntament, algunes han pogut ser incloses en aquest text, i d’altres no perquè encara

no les ha emès. Es preveu actualitzar les taules corresponents un cop s’obtinguin les dades de l’Ajuntament

(especialment pel que fa a la població, al turisme i el treball).

3 El concepte de “superfície útil” introduït pel Pla General Territorial de Catalunya (1995) es refereix exclusivament

als efectes urbanístics, atès que el territori amb pendents superiors al 20% té moltes i importants utilitats i funcions, tant socials com ambientals o econòmiques.



19

Calella Pineda Maresme % segones residències (est. 2000) 27 % 47 % -

Ratio habitants/habitatges principal (est. 2000) 2,5 2,8 3,26 (1991)

Mercat laboral

Taxa d’ocupació (1996) 54,3 % 51,4 % -

Taxa d’atur (2002) 7,4 % 9,6 % -

Estructura productiva (1996)

Total 4.847 5.468 116.390

Agricultura 2,8 % 2,9 % 3,7 %

Indústria 15,1 % 38,3 % 33,8 %

Construcció 4,9 % 11,1 % 6,7 %

Serveis 77,2 % 47,8 % 55,8 %

Magnituds de renda i benestar

Rendiments mitjans declarats per contribuent, 1998 (euros) 12.525 12.014 15.283

Parc de vehicles (vehicles per cada 100 habitants) (2001) 56,7 59,4 64,0

Entitats financeres per cada 1.000 habitants (1997) 1,45 0,84 0,93 Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria del POUM de Calella (2002) i la Web de l'Institut d'Estadística de

Catalunya (www.idescat.es).

2.3.1. Característiques demogràfiques

Evolució de la població

El cens de l’Institut Nacional d’Estadística (INE) dut a terme a finals de 2001 xifra la població de Calella en 13.694 persones. Segons el padró continu de població de l’Ajuntament, a mitjan febrer de 2003 hi havien 15.692 persones empadronades al municipi.

La Figura 1 mostra els ritmes de creixement de la població de Calella des de 1718, la primera vegada que se’n té un registre. També relaciona el creixement de la població amb alguns esdeveniments claus en la història del municipi (vegeu apartat 2.1.2).

Calella ha experimentat un creixement sostingut de població des d’inicis de l’Edat Moderna, i es poden identificar tres etapes de major creixement, corresponents a diversos períodes d’immigració d’origen i característiques diferents. La primera etapa (principis de segle XX) responia al desenvolupament de la indústria tèxtil al municipi4, mentre que la segona (anys

4 El nombre d’habitants quasi es va doblar entre 1900 i 1930, arribant a pràcticament 8.000 persones, fet que va fer necessària la construcció de l’Eixample (Memòria del POUM de Calella, 2002).



20

1960-1970) responia a l’eclosió del turisme de sol i platja. En ambdues etapes, els nous residents procedien majoritàriament de fora de Catalunya, segons un model d’immigració camp-ciutat.

Figura 1. Evolució de la població de Calella (1718-2001)

Any 1718 1787 1857 1877 1900 1920 1940 1960 1981 2001

Població 768 2.637 3.529 3.527 4.316 6.195 7.956 8.019 10.586 13.694 Font: Elaboració pròpia a partir de l’Auditoria ambiental de Calella (2000), la memòria del POUM de Calella (2002)

i la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Durant la segona etapa de creixement del municipi, la limitada superfície útil del territori a efectes urbanístics (degut als forts pendents, vegeu Taula 1) i la posada en marxa d’importants infraestructures hoteleres en va condicionar l’expansió residencial. La urbanització va desbordar fora del terme, donant lloc a la creació del barri del Poble Nou, que pertany a Pineda de Mar (al Nord del municipi) però que forma un continu amb el casc urbà de Calella. Aquesta circumstància va fer que l’increment de població es concentrés a Pineda, que va superar Calella en nombre d’habitants a partir de la meitat dels anys seixanta.

La tercera etapa de creixement demogràfic (a partir de 1990) es caracteritza per l’arribada de població de Barcelona i de la regió metropolitana a causa del procés de desconcentració de la capital, i de població estrangera que arriba a Calella a la cerca d’unes millors condicions de

0

2.000

4.000

6.000

8.000

10.000

12.000

14.000

16.000

1700

1720

1740

1760

1780

1800

1820

1840

1860

1880

1900

1920

1940

1960

1980

2000

Anys

Hab

itant

s

1850: Comerç

amb Amèrica

1900-1930: Expansió del tèxtil

1950: Inici

turisme

1996: Arriba

l’autopista

1861: Arriba el

tren



21

vida (vegeu apartat 3.1.3). Un altre fenomen vinculat a aquesta tercera etapa de creixement demogràfic és el retorn de població que havia anat a viure en altres llocs5.

En aspectes poblacionals, és difícil separar Calella dels municipis veïns, especialment Pineda, on ha vessat part de l’impuls demogràfic de la zona, tal i com mostren els valors de la Figura 2. En qualsevol cas, tot i la pèrdua de ritme de creixement demogràfic que ha experimentat Catalunya, el conjunt Calella-Pineda ha mantingut un augment demogràfic molt elevat i estable en els darrers 50 anys. La Figura 2 recull el creixement recent de la població, i es pot apreciar que l’impuls demogràfic de Calella en el període 1991-2001 ha estat en gran mesura en detriment de Pineda.

Figura 2. Comparació entre el creixement de la població de Calella, Pineda, comarca del Maresme i conjunt de Catalunya (en % de creixement anual) entre 1981 i 2001

0,7%

1,5%

3,3%

2,7%

1,5%

2,0%

0,2%0,5%

1981-91 1991-2001

Calella

Pineda

Maresme

Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria del POUM de Calella (2002) i la Web de l'Institut d'Estadística de


Les conseqüències urbanístiques de les diferents arribades de població són diverses. Mentre el flux migratori de les dues primeres etapes va propiciar la creació de nous barris, el corrent actual busca assentaments en zones de baixa densitat, i en molts casos consisteix en la transformació de segona a primera residència.

5 El retorn d’antics calellencs ha estat atribuït a una força identitària característica de Calella, superior a la d’altres poblacions del Maresme.



22

Estructura d’edats

El perfil de l’estructura d’edats de Calella (vegeu Figura 3) mostra una forma romboïdal, que reflecteix una forta reducció dels grups de població de menys de 25 anys, si bé la piràmide mostra un cert repunt en l’estrat més jove. Es tracta, per tant, d’una població envellida.

El procés d’envelliment de la població de Calella ha estat més intens que en municipis veïns, amb quasi el 18% de població amb més de 65 anys i només un 14% per sota dels 15 anys. Aquest procés es manté des dels anys vuitanta, i a mitjan dècada dels noranta la població en edat de jubilació ja va superar a la població menor de 15 anys. No obstant, sembla que el procés s’ha frenat durant el darrer quinquenni.

Figura 3. Piràmide de població de Calella (2001). Valors percentuals.

Font: Memòria del POUM de Calella (2002), a partir de dades subministrades pel servei d’Estadística de

l’Ajuntament.



23

Figura 4. Evolució de l'estructura d'edats de Calella des de 1981a 2001. Valors percentuals

22,8 17,9 14,7 13,7

62,5 66,6 67,7 68,6

14,7 15,5 17,6 17,7

1981 1991 1996 2001

Per

cent

atge més de 65 anys

De 15 a 64 anys

De 0 a 14 anys

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria del POUM de Calella (2002) i la Web de

l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Les causes d’aquest envelliment es troben, d’una banda, en l’arribada de parelles grans procedents de Barcelona i la seva rodalia (Memòria del POUM de Calella, 2002), i de l’altra, de l’emigració de parelles joves de Calella a la cerca d’un habitatge més assequible (Auditoria ambiental de Calella, 2001). Cal emmarcar aquest procés dins l’envelliment general de la població a Catalunya, atesa la reducció de la natalitat des de mitjan anys vuitanta.

La disminució de població jove implica una progressiva reducció d’entrades en el mercat laboral i en la formació de noves llars, fet que pot incidir també en la demanda d’habitatges principals en els propers anys.



24

Natalitat i immigració

A conseqüència de la seva estructura d’edats, des de 1990 Calella té un creixement vegetatiu negatiu, ja que el nombre de defuncions supera el de naixements. El fort augment de població que manté es deu, per tant, a la immigració i a la transformació residencial. En els darrers 5 anys, han arribat a Calella una mitjana de 970 immigrants anuals, mentre l’emigració ha estat d’unes 490 persones cada any, obtenint un flux net positiu d’uns 500 immigrants anuals, set vegades més que en el quinquenni anterior.

La desconcentració de Barcelona i rodalies ha canviat profundament el Maresme, i ha afectat també el municipi de Calella. Es tracta d’un procés que està relacionat amb les millores de les comunicacions, tant viàries (la perllongació de l’autopista oberta el 1996 representa un punt d’inflexió claríssim, vegeu Figura 1) com de la xarxa ferroviària de rodalies, factors que han facilitat substancialment l’accessibilitat des de Barcelona, integrant progressivament el municipi en les relacions metropolitanes. Altres factors que han intervingut en aquest creixement recent són els nous desenvolupaments suburbans que ha promogut l’Institut Català del Sòl (Incasol) en el municipi, amb la construcció de més de 400 cases, així com la recuperació del ritme d’edificació immobiliària a l’eixample.

Històricament han estat importants les immigracions procedents de Catalunya i la resta de l’Estat, però darrerament ha pres importància la immigració procedent de Barcelona6 i de l’estranger (vegeu Figura 5). Més del 25% dels immigrants dels darrers anys són estrangers, que procedeixen d’Àfrica (un 70%, majoritàriament del Marroc) i de Llatinoamèrica, mentre que els ciutadans de la Unió Europea representen només un 13% d’aquest col·lectiu.

El grau de coneixement de la llengua catalana (un 95,5 % dels Calellencs l’entenen) és sensiblement major a Calella que a la resta de comarca i Catalunya. Si bé que darrerament aquest valor decreix lleugerament, atesa la forta immigració estrangera, es pot considerar que el grau d’integració de la població immigrant és elevat.

6 La tipologia d’aquests immigrants s’associa a una classe mitjana-alta, que busca un entorn menys congestionat per viure, però que majoritàriament continua treballant a Barcelona.



25

Figura 5. Lloc de naixement dels habitants de Calella, anys 1991 i 1996

Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Estacionalitat de la població

El grau d’estacionalitat de la població d’un municipi depèn en gran mesura del turisme que aquest acull i de la importància de la segona residència al municipi.

Durant els anys 1990-91 Calella va assolir el nivell màxim de visitants, amb unes 27.000 persones (sobre una població permanent d’unes 14.000 persones). La distribució de l’afluència turística no és homogènia, sinó que es concentra als mesos d’estiu. S’estima que l’agost de 2001 el nombre de residents a Calella va arribar a les 37.000 persones, 2,6 vegades més que la població habitual (vegeu Figura 6). Transformat en dades poblacionals anuals, Calella equival a un municipi de 22.000 habitants, un 50% més que la població oficial del municipi. Aquesta és, justament, una de les causes principals dels reptes amb els quals s’enfronta el municipi.

Any 1996

Maresme51%

Resta Catalunya21%

Resta Estat22%

Estranger6%

Any 1991

Maresme54%

Resta Catalunya20%

Resta Estat22%

Estranger4%



26

Figura 6. Població permanent i estacional a Calella (estimació 2001)

Font: Memòria del POUM de Calella (2002)

Previsions per a l’horitzó 2015

La memòria del POUM de Calella (2002) elabora una sèrie d’escenaris possibles de l’evolució demogràfica de Calella fins l’any 2015. Les previsions per a l’any 2015 queden compreses entre 16.600 habitants i 19.000 habitants permanents (vegeu Figura 7) .

Atesa la piràmide de població del municipi, és previsible que el procés d’envelliment de la població continuï, tot i que la seva importància dependrà de l’escenari que s’acabi configurant. Els escenaris demogràfics més expansius impliquen una major arribada d’immigració, i atesa l’estructura d’edat de la població immigrant comportarrien un cert rejoveniment. Aquest factor tindrà influència en diversos serveis, com ara les necessitats de places escolars, que previsiblement augmentaran en els propers anys, o també en les necessitats de serveis per a la tercera edat, ja que el volum de població d’aquest col·lectiu té un pes cada cop més elevat.

D’altra banda, les previsions relatives a l’evolució de la població estacional són subjectes a més incerteses. Sembla que en conjunt, la forta estacionalitat que té el municipi tendirà a moderar-se lleugerament en aquest període, però no desapareixerà.



27

Figura 7. Possibles escenaris d’evolució de la població de Calella a l'horitzó 2015

Font: Memòria del POUM de Calella (2002)

2.3.2. Característiques socioeconòmiques i incidència social de les activitats

Mercat laboral: ocupació

El nombre de llocs de treball del municipi ha augmentat lleugerament en el darrer decenni per situar-se al voltant dels 5.000 l’any 2001. L’any 1996, la població activa del municipi sumava un total d’unes 5.400 persones, un 81% de les quals estaven ocupades7. Aquesta xifra és similar a la d’altres municipis de la rodalia.

Un 9 % de la població correspon al sector de població “inactiva” que es dedica a feines de la llar. Es tracta d’un valor baix, especialment si es compara amb els municipis veïns, i que significa un elevat grau d’incorporació de la dona al mercat laboral. Pel que fa al nombre de

7 Segons dades de l'Institut d'Estadística de Catalunya (Idescat).



28

jubilats, Calella en té uns 2.400 (un 21 % de la població), un valor dels més alts de la comarca.

Les activitats terciàries han anat creixent fins arribar a representar més del 80% dels llocs de treball (vegeu Figura 8), situant el municipi entre el grup de municipis de Catalunya amb una major especialització terciària. El turisme i el comerç expliquen el predomini dels serveis.

Figura 8. Evolució de la distribució dels llocs de treball per sectors a Calella entre 1991 i 2001

70% 78%

82%

7%

5%

8% 20%

15%

9% 2%

2% 1%

1991 1996 2001

Agricultura

IndústriaConstrucció

Serveis

4.550

5.0004.847

Nota: Les dades de 2001 són estimades.

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria del POUM de Calella (2002) i la Web de l'Institut d'Estadística de


L’activitat industrial ha experimentat una progressiva davallaçda fins el punt que, actualment, només representa el 9% dels llocs de treball al municipi. El tèxtil, que havia estat molt important durant la dècada 1950-60, ha pràcticament desaparegut. En canvi, s’han desenvolupat petites empreses relacionades amb el turisme i la construcció. Existeix una zona industrial a la carretera de Masdenvinyà que no s’havia posat fins ara en marxa degut a la manca d’accessos. Amb la facilitat d’accés que dóna l’autopista és previsible que s’ocupi tota la zona industrial de manera ràpida, tal com ha passat en d’altres municipis propers. Això permetrà mantenir l’ocupació industrial del municipi, però d’altra banda pot significar una font d’impactes sobre el medi ambient i el paisatge.



29

El sector d’activitat més dinàmic en els darrers anys ha estat la construcció, si bé la seva incidència sobre el mercat laboral local ha estat limitada ja que bona part dels ocupats en aquest sector viuen al nucli de Poble Nou de Pineda, o al barri de Sant Lluís de Palafolls, ambdós fora del terme municipal de Calella.

En l’àmbit productiu, els municipis de Calella i Pineda de Mar són complementaris, ja que Pineda concentra activitats industrials (en un polígon proper al terme de Calella) i constructives que realment serveixen als dos municipis. De fet, l’anàlisi de la mobilitat laboral intermunicipal de Calella (vegeu capítol 3.1.4), mostra que Calella, Pineda i Santa Susanna formen una àrea de cohesió8, que integra per tant un mercat laboral únic.

2.3.3. Equipaments i serveis

El municipi de Calella compta amb una abundant i diversa xarxa d’equipaments, tal i com mostren les taules 2, 3, 4 i 5. S’ha distingit entre els equipaments educatius, els dedicats a la salut i finalment els equipaments dedicats a la cultura, al lleure i a l’esport.

2.3.3.1. Equipaments educatius

El municipi de Calella té un total de nou centres educatius (vegeu Taula 2), cinc dels quals són de caràcter privat. La proporció de centres privats és elevada en comparació amb la de Pineda de Mar. A més, Calella presenta una major diversitat de centres educatius, que contemplen gairebé tota la gamma d’edats. D’altra banda, no s’ha detectat canvis recents en el nombre de centres educatius d’ambdós municipis, i per tant l’oferta educativa s’ha mantingut estable.

A Calella només hi ha un centre que ofereix tots els nivells d’ ensenyament obligatori. Això significa que bona part dels alumnes han de canviar de centre en passar de l’educació primària a la secundària. Finalment, Calella no disposa de centres dedicats a l’educació especial, tot i que n’existeix un a Pineda que és públic i pot absorbir la demanda de Calella.

8 Es considera una àrea de cohesió aquella que integra municipis que tenen fluxos de mobilitat laboral que superen

el 15% del total, ja que es considera que realment formen part del mateix mercat laboral (Memòria POUM de Calella, 2002).



30

Taula 2. Centres educatius de Calella i Pineda de Mar, segons tipus d'ensenyament (2000)

Calella Pineda

Públic 4 8

Només infantil 1 0

Infantil i primària 2 5

Només secundària 1 2

Infantil, primària i secundària 0 0

Només ed. especial específica 0 1

Privat 5 2

Només infantil 2 1

Infantil i primària 1 1

Només secundària 1 0

Infantil, primària i secundària 1 0

Només ed. especial específica 0 0 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

2.3.3.2. Equipaments vinculats a la salut

Les dades corresponents als equipaments sanitaris de Calella i Pineda es mostren a la Taula 3. Calella disposa de l’Hospital de Sant Jaume de Calella, amb més de 200 llits, que ofereix assistència hospitalària (nivell I) a la seva població i a la de municipis veïns. Aquest hospital es va consorciar el setembre de 2001 amb l’hospital de Blanes i d’altres centres geriàtrics i centres d’atenció primària per formar la Corporació de Salut del Maresme i la Selva9.

Per rebre una assistència més especialitzada cal desplaçar-se a l’hospital de Mataró (nivell II), que es troba a uns 20 km de Calella, o a hospitals de nivell III com l’Hospital Universitari Germans Tries i Pujol (Can Ruti, Badalona) i l’Hospital General Vall d’Hebron (Bareclona).

Calella també presenta una elevada proporció de farmàcies en comparació amb Pineda (municipi amb un 50% més de població permanent que Calella). Aquest fet està segurament relacionat amb la forta estacionalitat de la població de Calella.

9 Més informació a http://www10.gencat.net/catsalut/cat/coneix_empreses_con_csms.htm



31

Taula 3. Equipaments i serveis vinculats a la salut a Calella i Pineda de Mar, (2001)

Calella Pineda

Hospitals (llits) 1 (213) 0

Farmàcies 6 7 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

No hi ha equipaments per a persones amb algun tipus de disminució ni a Calella ni a Pineda. Calella té 5 centres geriàtrics distribuïts pel municipi, que sumen un total de 441 places. L’equipament geriàtric més gran es troba a la Carretera d’Hortsavinyà (km 1,2) i té una capacitat per a 144 persones.

2.3.3.3. Equipaments dedicats a la cultura, al lleure i a l’esport

Calella presenta una oferta cultural diversificada, amb un baix nombre d’equipaments de cada tipus (vegeu Taula 4). Així, només hi ha una biblioteca (en contrast amb les tres que hi ha a Pineda) i un arxiu, si bé els dos museus poden alleujar la mancança d’equipaments culturals.

Pel que fa al lleure, Calella disposa d’una sala de cinema i un teatre, una oferta que es complementa amb la sala de cinema de Pineda. Destaquen, però, els abundants bars musicals i discoteques que es poden trobar arreu del municipi, especialment durant la temporada d’estiu, l’activitat dels quals està relacionada amb l’afluència massiva de turistes.

Hi ha escasses zones verdes a l’interior de Calella, i només destaca el parc Dalmau com a parc urbà. Això no obstant, la població de Calella té un fàcil accés al medi natural, tant el litoral (amb una extensa platja) com el de muntanya (contraforts del Montnegre).

Taula 4. Equipaments culturals a Calella i Pineda de Mar (2001)

Calella Pineda

Biblioteques 1 3

Museus i col·leccions 2 1

Arxius 1 1

Cinemes 1 1

Teatres i auditoris 1 1 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es) i de

l’Ajuntament de Calella.



32

Pel que fa als equipaments esportius, la Taula 5 mostra que Calella destaca en nombre d’equipaments, que numèricament superen a Pineda. És destacable el gran nombre de piscines, que supera la cinquantena. Moltes d’elles estan vinculades a equipaments turístics com hotels i càmpings. Bona part dels equipaments esportius de Calella són de caràcter privat, i només poden ser utilitzats pels clients dels equipaments turístics. Per tant, es tracta d’uns equipaments molt subjectes a l’estacionalitat de la població.

Taula 5. Equipaments esportius de Calella i Pineda de Mar, (2001)

Calella Pineda

Pistes poliesportives a l’aire lliure (>400 m2) 5 11

Pistes de tennis (>400 m2) 5 5

Frontons (>200 m2) 2 0

Camps de futbol, rugbi, hoquei, etc. (>4.000 m2) 2 2

Pistes poliesportives en pavellons (>400 m2) 1 2

Espais esportius en sales (>50 m2) 8 6

Vasos de piscines a l’aire lliure (>50 m2) 48 20

Vasos de piscines cobertes (>50 m2) 3 0

Pistes d’atletisme (200, 300 i 400 m de corda) 2 0

Altres espais convencionals (petanca, esquaix, etc.) 15 15

Altres tipus singulars (camps de golf, clubs nàutics) 5 5

Altres espais petits (pistes petites, esplanades, etc.) 59 29 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

L’Ajuntament de Calella disposa de la fàbrica Llobet i Guri, un equipament preparat per allotjar activitats culturals al qual poden accedir les entitats locals. Es tracta d’una gran superfície que acull a més activitats esportives i lúdiques, i que constitueix uns dels elements més rellevants de la vida social del municipi.

2.3.4. El turisme

Calella, juntament amb Lloret, Sitges i Salou, és un dels municipis catalans amb una major afluència turística durant els mesos d’estiu, i n’és segurament el més antic. Avui dia, Calella té una capacitat d’allotjament que supera les 17.000 places. Predomina l’oferta hotelera amb petites variants, com els apart-hotels i les pensions, que es complementa amb els càmpings (vegeu Taula 6).



33

L’any 2000 es va aprovar el Pla d’Excel·lència Turística del municipi, que procura donar resposta a les noves demandes del turisme, per tal de mantenir la competitivitat del municipi dins el sector. Aquest pla té per objectius generals:

• Diversificar i enriquir l'oferta turística.

• Augmentar la qualitat de les destinacions, especialment els factors ambientals que incideixen en la percepció i satisfacció dels turistes.

• Adequar el producte a les noves tendències de la demanda.

• Desestacionalitzar l'oferta i la demanda.

Taula 6. Capacitat d’acollida turística de Calella (2002)

Establiments Places % Hotels 44 13.169 75,7

Pensions 15 1.051 6,1

Apartaments/Apart-hotels 6 1.311 7,5 Càmpings 3 1.868 10,7

Total 68 17.399 100,0 Nota: Dels 44 hotels, la meitat tenen una categoria de 3 estrelles i 3 tenen una categoria de 4 estrelles.

Font: Oficina de Turisme de Calella, depenent del Patronat Municipal de Turisme

Segons la previsió que realitza la memòria del POUM de Calella (2002), a l’horitzó de l’any 2015, no es preveu un increment de les places d’allotjament turístiques, ja que la capacitat hotelera i la de càmpings sembla haver arribat a un cert sostre, i els canvis que es volen promoure són qualitatius i no quantitatius, tal i com proposa l’esmentat Pla d’Excel·lència turística. D’altra banda, es preveu que el procés de transformació de segona a primera residència redueixi l’oferta actual d’apartaments turístics.

2.3.5. El parc immobiliari

Durant la darrera meitat de la dècada dels noranta el ritme constructiu ha estat el més elevat dels darrers anys. L’activitat constructiva s’ha centrat en el nucli urbà tradicional, on s’han transformat gairebé totes les indústries, els hotels i les pensions obsoletes i s’ha completat l’edificació de moltes cases unifamiliars. Aquesta transformació immobiliària, juntament amb l’aplicació de restriccions a l’accés rodat i la modernització del comerç han revitalitzat el centre urbà.



34

És previsible que la majoria d’aquestes promocions immobiliàries es destinin a residència habitual, i que, per tant, es produeixi un creixement demogràfic d’unes 2.000 persones en els propers 4 o 5 anys.

2.3.5.1. Transformació residencial

El Maresme ha esdevingut progressivament una zona residencial de la conurbació de Barcelona. El procés de transformació de segona a primera residència es va iniciar de manera molt intensa al Maresme sud10. A mesura que les comunicacions ho han facilitat (sobretot la prolongació de l’autopista C-32), el procés s’ha anat estenent cap a zones més septentrionals, i va arribar a Calella durant la segona meitat de la dècada dels noranta.

El parc residencial de Calella està format actualment per uns 8.000 habitatges. Entre un 60 i un 65% són habitatges habituals, prop d’un 30% s’utilitza com a segona residència i entre un 7 i un 8% estan vacants (vegeu Figura 9). Calella té un volum de segones residències relativament elevat en el context comarcal, però que és inferior al d’altres municipis veïns amb façana marítima, com Pineda (vegeu Taula 1), Sant Pol o Santa Susanna.

Figura 9. Evolució del parc residencial a Calella entre 1991 i 2001

3.85552%

4.22654%

5.12461%

3.60046%3.559

48%

3.27639%

1991 1996 2001

Altres (2ª residència ivacants)

Principals

7.4147.825

8.400

Nota: Les dades de 2001 són estimades.

Font: Elaboració pròpia a partir de la memòria del POUM de Calella (2002)

10 En els municipis més propers a Barcelona la segona residència ha pràcticament desaparegut.



35

El gruix principal de segona residència es concentra en blocs i grans complexos d’apartaments. Els més grans se situen a la zona hotelera o a les seves rodalies, en edificis que tenen entre 150 i 600 apartaments. També hi ha segones residències esparses en les urbanitzacions de Sant Quirze, Valldenguli, o Dalt Calella, que en conjunt totalitzen uns 150 habitatges.

S’estima que als anys noranta un total de 600 habitatges van esdevenir habitatges habituals, i que un terç dels residents dels grans complexos d’apartaments hi viuen de manera permanent. Generalment aquests residents són parelles grans, ja vinculades a Calella, especialment catalans o comunitaris, que s’instal·len a Calella per gaudir dels seus avantatges climàtics i residencials. La tendència és que es mantingui aquest procés, si bé la tipologia de residència que predomina al municipi, bàsicament apartaments turístics, condiciona aquesta transformació11. Tanmateix, aquest procés de transformació residencial ha afectat uns 65 habitatges anuals, cosa que ha suposat que durant el període 1996-2001 la població de Calella augmentés en unes 550 persones, és a dir, poc més del 20% del creixement total que ha experimentat el municipi12.

2.3.6. Riquesa i benestar

Les estimacions a partir d’indicadors de consum situen la renda per càpita de Calella en un nivell substancialment superior a la dels municipis veïns, però inferior a la d’altres indrets turístics com Salou, Lloret o Sitges. El nivell de renda de Calella de l’any 1996 situava al municipi en el lloc 21 dins dels 163 municipis de Catalunya amb més de 5.000 habitants.

Si el Producte Interior Brut (PIB) i la Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD) de Calella superen clarament la mitjana comarcal i catalana (vegeu Taula 7 i Taula 8), això contrasta amb els rendiments mitjans declarats per contribuent (vegeu Figura 10). Aquestes diferències responen a les diferents formes d’estimar la renda familiar13.

11 Aquesta tipologia d’apartament turístic és més difícil de transformar en primeres residències que no pas la que hi

ha al Maresme sud (habitatges unifamiliars i entremitjeres).

12 Aquest valor es redueix fins el 12-14% si es fa sobre la població que s’ha instal·lat a Calella en aquest període.

13 Hi ha dues maneres bàsiques d’estimar la renda familiar, una és a partir d’indicadors de consum, que és el que

utilitza l’Institut d’Estadística de Catalunya, i una altra és a través dels indicadors fiscals, dades que utilitza el departament d’Economia. Si i el càlcul es fa a partir d’indicadors fiscals, la renda que s’obté per Calella no és tant



36

Taula 7. Producte Interior Brut a preus de mercat (PIBpm, 1996) de Calella, Pineda, el Maresme i Catalunya

Calella Pineda Maresme Catalunya

PIBpm (milers d’Euros) 290.000 214.000 3.428.000 88.803.000

PIBpm per habitant (Euros) 24.823 11.975 10.751 14.582

Índex /Catalunya=100) 170,23 82,13 73,73 100,00 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es)

L’impost sobre la renda de les persones físiques (IRPF) es basa en els rendiments declarats pels contribuents. La Figura 10 mostra l’evolució dels rendiments declarats durant una sèrie temporal de 13 anys, on es pot apreciar que l’economia de Calella segueix unes tendències similars a les de la resta de la comarca, si bé es troba sensiblement per sota de la mitjana comarcal i catalana, i que la distància entre Calella i Pineda s’ha escurçat durant els darrers anys.

Taula 8. Renda Bruta Familiar Disponible (RBFD, 1996) de Calella, Pineda, el Maresme i Catalunya


RBFD (milers d’Euros) 133.863 169.377 3.288.690 57.286.857

RBFD per habitant (Euros) 11.454 9.471 10.313 9.407

Índex (Catalunya=100) 121,77 100,68 109,63 100,00 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es)

favorable, si bé seguiria sent superior a la dels municipis veïns i força inferior a la d’altres municipis turístics (Memòria del POUM de Calella, 2002).



37

Figura 10. Rendiments mitjans declarats per contribuent (IRPF) de Calella, Pineda, el Maresme i Catalunya (1987-1998).

7000,00

8000,00

9000,00

10000,00

11000,00

12000,00

13000,00

14000,00

15000,00

16000,00

1986

1987

1988

1989

1990

1991

1992

1993

1994

1995

1996

1997

1998

Anys

Eur

os

Calella

Pineda

Maresme

Catalunya

Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Els rendiments declarats per a l’IRPF es poden desglossar en rendiments de treball (per a persones assalariades), rendiments empresarials i rendiments professionals (professionals autònoms). Calella presenta una major proporció de rendiments empresarials i una menor proporció de rendiments del treball en relació amb d’altres municipis del Maresme (Auditoria Ambiental de Calella, 2001). Pel que fa als rendiments professionals, Calella es troba al mateix nivell que la resta de la comarca.

2.3.7. Hàbits de consum

Si considerem el nombre d’entitats financeres per cada 1.000 habitants, Calella es desmarca de la resta del Maresme i de Pineda (vegeu Taula 1) amb un 50% més d’aquest tipus de serveis. Això és degut fonamentalment a l’important activitat financera vinculada al turisme, si bé el canvi de divises ha disminuït amb l’arribada de l’euro. D’altra banda, Calella disposa



38

de més de 50 línies telefòniques per cada 100 habitants, un valor lleugerament per damunt de la mitjana comarcal i catalana. Més d’una tercera part d’aquestes línies corresponen a equipaments comercials i al servei públic.

Taula 9. Establiment d’empreses de serveis i d’empreses de comerça al detall a Calella, 2000

Empreses de serveis Calella Empreses de comerç al detall Calella

Comerç a l’engròs 31 Productes alimentaris 94

Hostaleria 235 Roba i calçat 129

Transport i comunicacions 86 Articles de la llar 66

Mediació financera 29 Llibres i periòdics 12

Serveis a empreses 34 Productes químics 29

Serveis personals 147 Material de transport 3

Immobiliàries i altres 62 Altres 97

Total 624 Total 430 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Pel que fa a les empreses de serveis establertes al municipi (vegeu Taula 9 i Taula 10), destaca l’elevat nombre de les que estan vinculades al turisme, en detriment de les empreses dedicades a d’altres serveis com el comerç a l’engròs, respecte el qual Calella es troba molt per sota de la mitjana comarcal.

Pel que fa al comerç al detall, Calella mostra, en quasi bé totes les categories, valors sensiblement superiors a municipis veïns i a les mitjanes comarcal i catalana (vegeu Taula 9 i Taula 11), fet que situa Calella entre els municipis amb una major activitat comercial relativa de Catalunya. Aquesta activitat comercial va molt lligada a l’afluència de turistes durant la temporada d’estiu. L’efecte dinamitzador del turisme es reflecteix especialment en l’elevat nombre de botigues de roba i calçat.



39

Taula 10. Establiment d'empreses de serveis per cada 1000 habitants a Calella, Pineda, el Maresme i Catalunya (2000).


Comerç a l’engròs 2,3 4,4 7,7 5,5

Hostaleria 17,2 8,3 6,8 7,1

Transport i comunicacions 6,3 5,4 5,2 7,7

Mediació financera 2,1 1,0 1,2 1,7

Serveis a empreses 2,5 1,8 2,4 3,8

Serveis personals 10,7 7,4 8,7 9,7

Immobiliàries i altres 4,5 4,9 3,5 3,6

Total 45,6 33,3 32,5 39,0 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Taula 11. Establiments d'empreses de comerç al detall per cada 1000 habitants a Calella, Pineda, el Maresme i Catalunya (2000)


Productes alimentaris 6,9 5,6 5,9 6,1

Roba i calçat 9,4 5,1 3,9 3,7

Articles de la llar 4,8 2,5 2,2 2,5

Llibres i periòdics 0,9 0,3 0,5 0,7

Productes químics 2,1 1,2 1,2 1,5

Material de transport 0,2 0,7 0,6 0,6

Altres 7,1 4,4 3,5 3,5

Total 31,4 19,7 17,8 18,6 Font: Elaboració pròpia a partir de la Web de l'Institut d'Estadística de Catalunya (www.idescat.es).

Així doncs, la indústria del turisme és el principal motor comercial de Calella i capitalitza bona part dels hàbits de consum al municipi. Durant els mesos de temporada baixa, l’activitat comercial del municipi frena i el consum a Calella es posa al mateix nivell que d’altres municipis de la zona.



40

2.3.8. Síntesi dels aspectes socioeconòmics més rellevants

Calella és un municipi fortament especialitzat en el turisme, fet que condiciona força les activitats que s’hi duen a terme. La principal conseqüència de la condició d’enclavament turístic de primer ordre és la forta estacionalitat de la població, que fa que el municipi tingui una població equivalent un 50% superior a la població censada. És previst que aquest fenomen es redueixi lleugerament a causa de la transformació residencial (habitatges d’estiuejants que passen a ser primera residència) i al canvi en els plantejaments turístics, que tendeixen a potenciar la qualitat del turisme per damunt de la quantitat.

Un altre aspecte rellevant de Calella és el procés d’envelliment de la població, un procés que va iniciar-se a mitjan dècada dels vuitanta i que s’ha agreujat amb l’arribada de parelles grans procedents de Barcelona. La immigració procedent d’Àfrica i Amèrica Llatina pot significar un cert rejoveniment de la població.

Finalment, Calella presenta un alt nivell de saturació urbanística, fet que limita l’assentament de nova població, que sovint ha hagut de ser absorbida pel municipi veí de Pineda de Mar. No obstant, la presència d’un continu urbà entre els nuclis de Calella i Pineda fa que ambdós municipis siguin complementaris, tant en l‘oferta immobiliària, com en l’oferta d’equipaments i en tots aquells aspectes relatius al mercat laboral.

Documents

2.3. DESCRIPCIÓ DE L’ENTORN SOCIOECONÒMIC · 2013-05-15 · població de Calella en 13.694 persones. Segons el padró continu de població de l’Ajuntament, a mitjan febrer de