18
Edifici Narkomfin, 1928-1930 Moiséi Guinzburg - Milinis Raül Ortega Muñoz Erika Torrents Alós

23 Narkomfin

Embed Size (px)

Citation preview

Page 1: 23 Narkomfin

Edifici Narkomfin, 1928-1930

Moiséi Guinzburg - MilinisRaül Ortega MuñozErika Torrents Alós

Page 2: 23 Narkomfin

Biografia

• Arquitecte i urbanista que va néixer a Minsk l’any 1892 i mor al 1946.

• Va estudiar successivament en l’acadèmia de Belles arts de París, l’escola d’arquitectura de Toulause i en l’acadèmia d’arts de Milà.

• Obté el títol d’arquitecte al 1914.• Torna a Rússia i obté el títol d’ingenyer-arquitecte al 1917.• Després s’envà 4 anys a Crimea.• Al 1924 pública “estil i època” on es remarcar el canvi social i

recolza el constructivisme.• Va destacar com a teòric més que com a projectista.• Va elaborar el mètode funcional, fonament del grup d’arquitectes

constructivistes.• Va formar part de l’OSA (societat d’arquitectes contemporanis).• L’obra més important va ser l’edifici Narkomfin juntament amb I.

Milinis.

Page 3: 23 Narkomfin

Context històric / Ambit social

• Rússia, Moscú surt d’una revolució comunista. Coneguda amb el nom de REVOLUCIÓ D’OCTUBRE.

• Rússia lluita per abolir el poder imperial dels Tsars. Abdicació de Nicolau II.

• Els obres lluiten per un estat comunista. • Cració de la unió soviètica l’any 1922.• Neixament de nova idea d’estat -> conseqüent cambi de societat.• Apareix la problemàtica de la vivenda.• Inici de la investigació a la problemàtica de la vivenda -> treballen

conjuntament ESTAT i ARQUITECTES.• Creació del Grup d’aqruitectes contamporanis a Rússia. • Nova concepció de la vivenda : CASA – COMUNA• A partir d’aquesta idea neix EL CONSTRUCTIVISME (moviment

vanguardista exclusiu de Rússia).• Cambi de consiencia respecte la vivenda a nivell Europeu ->

semblança amb el Grup europeu d’arquitectes EXISTENZMINIMUM.

Page 4: 23 Narkomfin

CASA - COMUNA

• Únic país capaç d’afrontar un cambi en la manera de viure de la societat a causa de la seva revolució comunista.

• REVOLUCIÓ DE 1917 -> 1. abolició del dret a la propietat privada 2. expropiació per part del govern de l’àrea urbana.

nova concepció de vivenda

CASA – COMUNA :

1. Col·lectivització dels serveis domèstics2. Aconseguir que la vivenda sigui l’element

fundamental que permeti estructurar les ciutats.

2 objectius:

a.Millorar i utilitzar el patrimoni ja edificat.b.Creació de nous models aqruitectonics que satisfaguin aquestes premises 1 i 2.

Page 5: 23 Narkomfin

Emplaçament

Edifici de vivendes situat a Rússia, Moscú. En un Bulevard anomenat NOVINSKY.

Fotografia aerea de Moscú.

Clima Fred Temperatures entre -6 i 17 ºC

Page 6: 23 Narkomfin

Orientació / Posició respecte la parcel·la

N

•La parcel·la estaba situada en un bosc -> contacte amb la natura.

•Total radiació solar de la parcel·la.

•Terreny pla.

Orientació de la parcel·la

Orientació de l’edifici

•L’edifici es situa en la part oest de la parcel·la formant una forma d’L

•La part més llarga de l’edifici es la part residencial

•L’edifici es tenca en un tros de bosc -> FORMANT UN PATI

Page 7: 23 Narkomfin

Accesos a la parcel·la

L’edifici Narkomfin està

compost per dos cossos: ->

1. Edifici de vivendes2. Edifici social

Pasarel·la en cota 1r pis per unir els 2 edificis -> bàsic per entendre el seu accés.

2 tipus d’accés: A. Vehicle B. A peu

Accesos a peu

Accesos amb vehicle

Accesos a la parcela antics Accesos a la parcela actuals

Accesos al Edifici

Page 8: 23 Narkomfin

Programa i organització

L’Edifici NARKOMFIN, és un edifici de VIVENDES + edifici SOCIAL. Edifici de VIVENDES: - bloc linial - 6 plantes - dos accesos i dos comunicacions verticals NO MECANITZADES - façanes més grans orientades a EST i OEST - planta baixa sobre pilotis -> PLANTA LLIURE

Edifici SOCIAL : - cub de 4 plantes - si destina l’activitat d’oci dels veïns - una comunicació vertical (escales) - un accés desde planta baixa - una comunicació directe amb edifici de VIVENDES (passarel·la) 1r pis - les dues façanes grans donen a SUD i NORT - l’edifici esta dotat de SERVEIS i SALES

Page 9: 23 Narkomfin

Organització / accesos / comunicacions PB

Page 10: 23 Narkomfin

Apartament K - 82,34 m²

Planta 1 Planta 2

Page 11: 23 Narkomfin

Apartament F – 34,55 m²

Planta 5 Planta 4 Planta 3

La cél·lula F, és un tipus de vivenda d’on poden sorgir 2 tipus d’organitzacions. -> Fa i Fb <-

La cel·lula F, en les seves dues vessants s’exten al llarg de les plantes 3, 4 i 5.

L’accés es per la planta 4.

Plànol cuarta planta

Cada crujía en les plantes 3, 4 y mig , y cinc hi ha dos vivendes tipus F.

La planta 4 es exclusiva per l’exccés als dos tipus de cel·lula F, i per albergar els serveis de cada vivenda (w.c.)

Page 12: 23 Narkomfin

Apartament F – 34,55 m²

Accés en planta cuarta a les dues tipologies de la cel·lula F.

Planta 4Planta 5 Planta 3

•Accés als dos pisos de cada crujía per planta 4•Tenim dues escales : • a. accedim a la planta 3ª i cel·lula Fa. • b. accedim a la planta 4ª i mitja i a la vivenda Fb (una vivenda amb 2 mitjos pisos).•Trobem un w.c. per cada vivenda a l’entrada. •Entrada i escales estan paret amb paret d’una cel·lula amb l’altre. •La planta no és simètrica, sinó continua.

Page 13: 23 Narkomfin

Apartament F – 34,55 m²

Cel·lula Fa Cel·lula Fb

Zona de colors:

Part habitació / aseo / estar

Part de doble espai / menjador-cuina

Cp

Cp

Zona de colors:

1r mig pis: Zona menjador-cuina, part amb doble espai2n mig pis: zona habitació, aseo, estar

Page 14: 23 Narkomfin

Fotografies edifici

1.Vista façana EST

2. Axonometria

3. Accés peatonal / Unió dos cpmplexes

Page 15: 23 Narkomfin

Estructura• Estructura porticada de formigó armat.

• Dos pòrtics de 4,5 m i de 3,5 amb crugies de 3,75 m.

• Un voladís de 1 m a la façana est i oest.

• Llosa de formigó pel forjat.

Page 16: 23 Narkomfin

Tancaments en façana

Page 17: 23 Narkomfin

Casa bloc 1932-1936 a Barcelona

Unitat d’habitacions 1947-1952 a Marsella

Edifici Mitre 1960-1964 a Barcelona

Concepte de casa comuna

Page 18: 23 Narkomfin

• El problema de la casa es problema de la época. El equilibrio de las sociedades depende actualmente de él. El primer deber de la arquitectura, en una época de renovación, consiste en revisar los valores i los elementos constitutivos de la casa.

Le corbusier ( Màquina de habitar )

Síntesis