3 cetrencada@cetrencadaUPF

ELENA GARRIDOMARIONA SALES

Anar al supermercat i comprar un paquet més d’arròs perquè hi ha una recol·lecta a la sortida. Envi-ar un missatge de text a una ONG perquè un anunci t’ha tocat la fi-bra. Col·laborar amb la Marató perquè “diu molt de tu”. Donar un abric que ja no utilitzes, o in-vertir en què no hi hagi “cap nen sense joguina” el proper Nadal. Ser solidari, bona persona, pen-sar que ajudar als altres ens farà sentir millor, tenir amor cap a tot el que fa referència a la humani-tat sense necessitat de rebre res a canvi. I així, ens trobem davant de l’univers de les donacions: pe-tits o grans esforços de la vida quo-tidiana de cadascú que impulsen al món a ser una mica millor. O, bé, almenys així ens ho han ve-nut sempre.

A la nostra societat sempre s’ha dit que ajudar als més desafavo-rits és una necessitat. El camí per fer-ho normalment recau en la multitud d’organitzacions exis-tents que s’encarreguen d’ajudar a aquests col·lectius a partir de la iniciativa dels voluntaris i de les donacions dels ciutadans, com fan Càritas Diocesana, la Funda-ció Banc d’Aliments o la inicia-tiva catalana per excel·lència: La Marató de TV3.

Però sembla que les tendències també arriben al món de la caritat.

Al nostre país, està en augment l’existència dels coneguts com a “filantroemprenedors”, seguint el model anglosaxó de donacions. Aquest terme defineix a un per-fil de donants que no només col-laboren en l’àmbit financer, sinó que utilitzen les seves xarxes pro-fessionals per contribuir a les se-ves causes. A més a més, a través de les seves habilitats avaluen el retorn social de la inversió de les seves accions.

Posicions contraposadesLes organitzacions senten que te-nen una gran responsabilitat avui dia. El mossèn Pare Rodolf, orga-nitzador de Càritas, afirma que “actualment sense una iniciati-va privada de col·laboració, el pa-ís quedaria col·lapsat perquè els més necessitats quedarien desem-parats”.

En la mateixa línia, Belén Jimé-nez, cap de comunicació del Banc dels Aliments de Barcelona, afir-ma que el que fan “és una tasca necessària en un món de pobre-sa cronificada i extensa”.

La Marató, el gran orgull de TV3, és el clar exemple de la im-plicació catalana. L’última edició va recaptar més de nou milions d’euros per a les malalties mino-ritàries, sumant-se als gairebé 190 milions d’euros recaptats al llarg de totes les edicions. És el progra-ma que recapta més diners de l’Es-tat Espanyol.

Tot i això, les bones accions també generen controvèrsia. El paper de les administracions en tot aquest assumpte és una qües-tió molt discutida. S’ha debatut molt fins a quin punt les dona-cions altruistes fan el joc als go-verns i a les grans empreses i els eximeixen de part de les seves res-ponsabilitats.

En el cas del Banc dels Ali-ments, Belén Jiménez té clar que l’ajuda alimentària “ha de ser una mesura en cas d’emergència soci-al”, afirma que aquestes assistèn-cies no fan sortir de la pobresa a aquestes persones i que, per tant, “ca-

Necessitat o hipocresia?El món de les donacions, una qüestió de controvèrsia i de poca transparència

len ajudes estructurals que han de garantir les administracions”. En canvi, Nati Millán, membre de Càritas, pensa que és impossible que els governs s’encarreguin de cobrir la necessitat solidària de la nostra societat perquè “es perdria la bonica voluntat caritativa que neix de cadascun dels membres i limitaria la creació de projectes que cobreixin tots els àmbits que

es necessiten cobrir”. Laura Álvarez, regidora de So-

lidaritat a l’Ajuntament de la Ro-ca del Vallès, defensa que el pro-blema recau en la manca de re-cursos de l’Administració. “No es pot col·laborar amb els col·lectius necessitats sense els recursos hu-mans suficients. No hi ha tantes persones com per dur a terme una tasca tan important per iniciativa pròpia”. A més a més, argumen-ta que la política no es podria de-sentendre i mai hi hauria igualtat entre les diferents causes.

També hi ha opinions que car-reguen contra les grans empreses, amb la Marató de TV3 com a clar exemple. Albano-Dante Fachin, per les xarxes socials, va titllar-la de “rentat de cara de les empreses que patrocinen el programa”. Jo-an Coscubiela, en canvi, l’acusa-

Magatzem del Banc dels Aliments de Barcelona. IRENE LÓPEZ

Existeixen deduccions per do-natiu, tant en l’Impost de Renta de les Persones Físiques com en l’Impost de Societats. Per des-gravar, les donacions han d’es-tar declarades d’Utilitat Pública.

··· IRPFHi ha una deducció del 75% dels primers 150 euros donats. Serà del 30 o del 35% quan s’han rea-litzat donacions consecutives de 150€ o més durant tres anys a la mateixa entitat.

··· IS El percentatge de deducció és del 35%, que pot incremen-tar-se al 40% per les donacions consecutives.

Objectiu: desgravar

“És una tasca necessària en un món de pobresa cronificada i extensa”

PUNTS DE RECOLLIDA D’ALIMENTSMapa d’orga-nitzacions col-laboradores amb el Banc d’Aliments de Barcelona, on es distribu-eixen els ali-ments als di-ferents barris de la ciutat.

va de “blanquejar les polítiques de les farmacèutiques”. A aques-tes crítiques se li suma la de Xavier Sala i Martín que, tot i sentir-se orgullós de la iniciativa de TV3, assenyala que el projecte solida-ri entra en un terreny on ja hi ha una enorme aportació de diners i que, per tant, la recaptació es po-dria destinar a “solucionar els pro-blemes més oblidats del món”.

Les èpoques de crisi atien, sens dubte, el dilema: És el model de donacions just i adient a les ne-cessitats de la nostra societat? O, realment, cal més transparència per no caure en la hipocresia? ···