1 De lantropologia ecolgica a 1. De l antropologia ecolgica a lantropologia ambiental

1. Perspectiva aristotllica:pdeterminisme i possibilisme ambiental

1 Determinisme ambiental1. Determinisme ambiental

Arguments- la diversitat cultural sexplica a partir de la influncia que

exerceix l'entorn sobre la cultura (factors vagament definits: el clima i la seva variaci amb la latitud)

les caracterstiques ambientals determinen directament els - les caracterstiques ambientals determinen directament els trets del comportament hum i, per tant, les societats

- hi ha una relaci causal simple, unidireccional i mecnica, hi ha una relaci causal simple, unidireccional i mecnica, entre l'entorn i la cultura, en la qual ambdues constituirien entitats esttiques i estanques: l'entorn s el factor actiu daquesta relacid aquesta relaci

1 Determinisme ambiental1. Determinisme ambiental

Crtica- usa correlacions vagues i evidncies anecdtiques: falta de

consistncia emprica

- ignora les evidncies contrries

- no pren en consideraci l'existncia de tipus diferents de societats en un mateix entorn ni la presncia d'uns mateixos trets en entorns diferentsmateixos trets en entorns diferents

- no permet explicar les similituds i les diferncies socials i culturals

1 Possibilisme1. Possibilisme

Argumentsg- l'entorn pot limitar o potenciar determinats fenmens socials

i culturals per no s la causa directa de la variaci sociocultural

- els factors culturals deriven de dinmiques culturals (innovaci transmissi difusi evoluci) i no del medi fsic(innovaci, transmissi, difusi, evoluci) i no del medi fsic

- la natura circumscriu les alternatives ofertes als humans (en termes permissius o restrictius) per els factors histrics i termes permissius o restrictius) per els factors histrics i culturals sn aquells que expliquen les opcions elegides en cada cas

- importncia del condicionament hum del medi fsic

- reconeixement de la presncia de cultures distintes en pcondicions geogrfiques semblants

"Les condicions geogrfiques noms tenen el poder de Les condicions geogrfiques noms tenen el poder de modificar la cultura. Per elles mateixes no sn creadores[ ] L'ambient opera sempre sobre una cultura [...]. L ambient opera sempre sobre una cultura preexistent, no sobre un grup hipottic sense cultura. Per tant, noms s important en la mesura que limita o Per tant, noms s important en la mesura que limita o afavoreix les activitats [...]. L'ambient t un efecte important sobre els costums i les creences de l'home, p ,per noms en la mesura que contribueix a determinar les formes especials dels costums i les creences. Per aquestes es basen primordialment en condicions culturals, que en si mateixes es deuen a d'altres causes"

BOAS, Franz (1964) Cuestiones fundamentales de antropologa cultural. Buenos Aires, Solar, pg. 194-196 [Org.: The mind of primitive man. Nova York Macmillan 1943]York, Macmillan, 1943].

Regions climtiques a AmricaRegions climtiques a Amrica

rees culturals dAmricarees culturals d Amrica

"Els indis del SO no cultivaven [el blat de moro] perqu la Els indis del SO no cultivaven [el blat de moro] perqu la natura els hagus indut a la invenci. No van inventar-se aquest cultiu. Aix ho va fer gent molt llunyana i a partir d'ells a t ansmet e's al SO a t a s de di e sos contactes t ibals va transmetre's al SO a travs de diversos contactes tribals.

Aquests contactes, que sn la causa especfica de l'agricultura del SO, constitueixen un factor social hum, un factor cultural

o civilitzador. L'entorn climtic o fsic no va intervenir-hi, excepte en posar algunes dificultats a l'agricultura en l'rid SO. Si el SO hagus sigut un desert total, l'agricultura no s'hi g g ghauria pogut desenvolupar. Per aix suposa noms una condici limitant; les causes actives o positives que van produir l'agricultura al SO sn la seva invenci molt al sud, la produir l agricultura al SO sn la seva invenci molt al sud, la seva difusi al nord i la seva acceptaci all

KROEBER, Alfred (1923:185)

"Si b s cert que les cultures estan arrelades en la naturalesa i que, per tant, s impossible arribar a entendre-les sense fer referncia a l'entorn natural entendre-les sense fer referncia a l entorn natural en el que tenen lloc, no obstant no sn fruits de l'entorn ms del que una planta s producte del sl q p pen el que est arrelada. Les causes immediates dels fenmens culturals sn altres fenmens culturals"

KROEBER, Alfred L. (1939:1)

Tipus d'entorns en relaci amb el seu potencial agrcola:

1) rees sense potencial agrcola: l'agricultura s impracticable per la presncia de factors ambientals que impedeixen el creixement o la maduraci de les plantescreixement o la maduraci de les plantes

2) rees amb un potencial agrcola limitat: factors climtics que exhaureixen rpidament la fertilitat inicial del sl

3) rees amb un potencial agrcola incrementable: es pot obtenir collites relativament bones a travs d'adoptar mesures de restauraci del slrestauraci del sl

4) rees amb un potencial agrcola illimitat: quasi no es necessiten coneixements especialitzats per assolir i mantenir un nivell estable de productivitat

"El nivell que cada cultura pot desenvolupar depn de la potencialitat agrcola de l'entorn que ocupa" (1954:815).

MEGGERS, Betty J. (1954) "Environmental limitation on the development of culture", a American Anthropologist, 56: 801-824.

1 Possibilisme1. Possibilisme

Crtica- tant les rees geogrfiques com les cultures es conceben

com a entitats indiferenciades (i de gran escala)

- es limiten a establir correlacions esttiques entre trets ambientals i trets culturalsambientals i trets culturals

- l'afirmaci que els factors ambientals no determinen per s limiten el ventall possible de la variaci social i cultural limiten el ventall possible de la variaci social i cultural simplifica massa les coses (entre els resultats possibles, uns sn ms probables que daltres)

- renuncia, a partir del seu mfasi en els aspectes distintius, a la comprensi de les similituds manifestades pels processos culturals