31 de juliol de 2015 · 2018-05-03 · 2 l’independent Especial Festa Major 31 de juliol de 2015 Sidonie, Che Sudaka, Itaca Band, Brams i el Festigàbal auguren una festa de suor

núm

. 58

7

31 de juliol de 2015

San Miguel amb Gràcia

2

31 de juliol de 2015l’independent Especial Festa MajorEspecial Festa Major

Sidonie, Che Sudaka, Itaca Band, Brams i el Festigàbal auguren una festa de suor i masses La Troba Kung-Fú, Fundación Tony Manero i Muyayo Rif completen el cartell gran, al qual s’hi sumen propostes fixes de

rumba com Yumitus i Rumb al Bar, els homenatges a l’Ovidi, als Beatles i a Gato Pérez, i l’excentricitat de Mónica del Raval

CedidaAlbert Balanzà

La Festa Major 2015 tindrà, de nou, un gran cartell de concerts, sense que perilli el seu model identificatiu basat en els carrers guarnits i en la gratuïtat de les ac-tivitats. Això és Gràcia, i s’hi arri-ba sempre, després de fer quadrar una infinitat de detalls, amb paci-ència, suor i molta negociació. Ho saben bé tots els carrers, els 18 fe-derats -enguany amb Perill i sen-se Camprodón- i la mitja dotzena d’espais alternatius, i després de deu anys, ho sap també la gent del Festigàbal, que in extremis seran a la festa en el nou espai de la Se-deta. El pregó enguany va a càrrec de l’actriu Mercè Montalà.Si ha calgut paciència i suor en la negociació de tots els detalls de la festa, ara toca el moment també de la suor de les masses que arros-segaran noms com Sidonie, Che Sudaka i Fundación Tony Manero a la plaça Rovira; Itaca Band i La Troba Kung-Fú a la plaça del Sol; Joan Colomo, Mujeres i Joe Cre-pusculo a la plaça de la Sedeta, i les sorpreses que només es desco-breixen amb una anàlisi escrupu-losa del programa i que permetran veure Brams a l’Espai Joanic, Yu-mitus al carrer Perill, Rumb al Bar a la plaça de la Vila i fins i tot l’ex-centricitat petarda de Mónica del Raval al carrer de la Perla. L’aniversarisme també tindrà un efecte multiplicador: fa 50 anys del concert dels Beatles a la Monu-mental i fa 25 i 20 anys que se’n van anar el Gato Pérez i l’Ovidi, i hi haurà un espai a la festa per a ells amb grups i entitats que els

Sidonie: “No som els Beatles però ho intentem”

Entrevista a Marc Ros, cantant, que actua el 19 d’agost a plaça Rovira

Silvia Manzanera

Us estreneu a Festa Major, almenys com a Sidonie...Fa 20 anys vam tocar l’Àxel i jo al carrer Torrijos per Festa Major en un dels primers bolos de la nostra vida, quan estàvem molt peixos com a músics, i sens dubte hi havia molta més gent de la que acostumàvem a tenir.

Quin concert fareu a Rovira?No t’ho dirà cap músic però quan acabes la gira és quan millor to-ques. Tot va molt més rodat i el resultat és molt bonic. Tocarem el repertori del darrer any i mig. El cert és que ens fa molt il·lusió to-car a Gràcia després de tants anys.

A més us precediran a l’esce-nari una banda molt ben re-

Aquesta maduresa artística us consolida com a banda després de 15 anys de feina i èxit. Quins són els reptes als què us enfronteu ara?Sempre ha estat el fet d’enten-dre’ns, ens estimulem com a persones i també hi ha talent, sort i molta tossuderia. Aquest és el secret per no quedar-te en el camí, com ha passat amb molts grups. Hem de mantenir aquest repte. I també m’encan-taria obrir-nos al públic sud-americà, i que hi hagués més in-tercanvi musical; el món global no ho és tant.

Quines inquietuds us mo-uen ara?Abans que músics som fans de la música, i de la millor músi-ca és clar, i ens posem aquesta pressió per arribar a ser com David Bowie o Bob Dylan, pot-ser no ho aconsegueixo però ho he d’intentar cada dia. Als 17 anys volíem ser els Beatles i mantenim aquesta il·lusió.

Els canvis en els darrers discos us han fet sumar nou públic?I també perdre’n... Amb l’anteri-or disc ja ens va passar, però som valents i ens seguim reinventant. No volem caure en aquesta pres-sió perquè si no creus en el que fas t’acabes traint.

LES NOVETATS

comanada, The Crab Apples. Sidonie caçatalents?Els vam conèixer una nit, al Vinilo, i recordo que les Laies (dues de les noies components de la banda) em van passar el disc per si algun dia se’ns acudia portar-los amb nosal-tres. Són súper joves i tenen molt talent. Hem arribat a un punt de maduresa artística que ens permet fer aquestes coses.

fan honor i homenatge, sobretot al cantant d’Alcoi i veí gracienc del carrer Sostres, als espais guarnits

de Progrés i Raspall. L’Indepen-dent també se sumarà als núme-ros rodons: fa 15 anys la publica-

ció va néixer com a mensual i ho vol compartir amb els lectors no només amb el sopar de Festa Ma-

jor sinó amb una nit de ball el 19 d’agost a la plaça del Folk-plaça

segueix a la pàgina 4

31 de juliol de 2015l’independent

3

Especial Festa MajorEspecial Festa Major

4


L’lndependent no es fa responsable ni té per què compartir les opinions expressades a la secció d’opinió d’aquest setmanari

equip

La Perla, 31, 08012 - Barcelona - Tel. 93 217 44 10

Edita: Associació Cultural L’Independent de Gràcia. President

d’honor: Joan Cervera. President: Jordi Fortuny. Director de

L’Independent: Albert Balanzà. Redactors en cap: Silvia Manza-

nera i Xavi Tedó. Redacció: Anaïs Barnoles, Carina Bellver, Anna

Buj, Clara Darder, Meritxell Díaz, Oriol Díez, Ignasi Fortuny, Èric

Lluent, Òscar Mejías, Mar Romero, Paula Solanas, Aida Traidi i

Marc Vilajosana. Col·la boracions: Lluís Bou, Àlex Delmàs, Con-

xa Garcia, Pau Garcia, Marc Gassó, Ernest Cauhé, Ramón Casalé,

Àngel Garreta, Manolo González ‘Patata’, Pep Gorgori, Pere Martí,

Joan Millaret, Carles Nerín, Víctor Nubla, Sara Reñé, Roger Rofín,

Tristram, Rafael Vallbona. Fotografia: Òscar Mejías, Laia Coll,

David Zorraquino. Maquetació: Marta G. Bravo i Sergi L. Bofill.

Disseny de portada: Aida Morilla. Disseny web: Maria Vilarnau.

Publicitat: Héctor Jiménez (692 601 263). Imprimeix: Indugraf

Offset, S.A.

Dipòsit legal: B-32.478-00

Sol·licitat control PGD

Joan Colomo i els amics de la Radiofórmula, a punt per al Festigàbal

del Sol. El setmanari també ha vol-gut recordar en aquest especial els 40 anys de l’accidentat concert de Raimon a la plaça del Sol (vegeu pàgina 20).Enguany el gran públic també per-cebrà canvis d’imatge corporativa de la festa, amb el primer dels cinc anys inicials del nou patrocinador principal, San Miguel. Per això hi haurà dos dies de tast de cerveses artesanes a la plaça Joanic, amb la col·laboració d’ARAPDIS. Al programa els petits canvis afec-ten l’Espai de la Calma del carrer Santa Magdalena, que no es farà, però a canvi la plaça de la Revolu-ció acollirà un tast del nou Ateneu de Fabricació sobre la tradició tèx-til que s’instal·larà al carrer Perill

6 en els pròxims mesos (vegeu L’Independent 584). Enguany, a més, també hi haurà observadors internacionals: l’any passat va ser Tolosa de Llenguadoc i s’esperen les Joventuts Musicals de Valònia, l’Ajuntament de Burgos, el segui-ci de Sitges amb 150 persones i el grup brasiler de Jorge Riba amb el seu atelier.

Segona corona d’accés

La Fundació Festa Major, que vol superar per la via del silenci administratiu el trasbals del cas Estruch, l’expresident i últim pre-goner que va cometre despeses incorrectes per valor de 28.572 euros (vegeu L’Independent núm. 580), també ha fet un esforç amb Guàrdia Urbana i Mossos d’Es-quadra per redoblar amb una segona corona d’accés l’afluència als carrers del sud, on ja fa dos

anys que hi ha un control de pas i que l’any passat ja es va fer reco-manable a tots els carrers.L’Assemblea Nacional Catalana tornarà a prendre el pols polític del moment, per tercer any, amb l’assaig de la Via Meridiana a Pi i Margall, amb una proposta de deu colors que es va idear a l’as-semblea de Gràcia i que l’entitat ha fet seva a nivell nacional.

1. Berga. Circus Berga

2. Ciudad Real. En construcció

3. Fraternitat de Baix.

Wiguonia

4. Joan Blanques de Baix.

Parc d’atraccions Joan

Blanques

5. Joan Blanques de Baix de

Tot. Aterrant a Gràcia

6. Perla. Perla mutant

7. Llibertat. Zoo en Llibertat

8. Mozart. MozArt Museum

9. Perill. El passatge del Perill

10. Plaça de la Vila. Quinze són

15

11. Plaça Rovira. Museu d’Art

Contemporani Rovira

12. Placeta Sant Miquel.

Yabba dabba duu

13. Progrés. Pandora a Progrés

14. Providència. Les quatre

estacions de Providència

15. Puigmartí. Puigcamelot

16. Tordera. Panotxes

17. Travessia Sant Antoni. La

rue de Saint Antoine

18. Verdi del Mig. Japó

tradicio nal

Guarnits no federats19. Plaça Raspall. Ovidi 20 anys

de vacances

20. Sant Pere Màrtir. Alierta,

que ve la festa

Altres espais no federats21. Festes John Lennon

22. Pàrquing Encarnació

23. Espai Tres Lliris

els carrers guarnits

Valònia, Burgos, el seguici

festiu de Sitges i el grup

brasiler de Jorge Riba,

convidats internacionals

ve de la pàgina 2

Oriol Escarmís

Les Festes Alternatives creixen i enguany tindran fins a sis espais El casal Tres Lliris consolida espai passant de Montmany a Abdó Terradas

Xavi Tedó

Fora del programa oficial, els moviments socials de la Vila s’han abocat en la celebració de les festes alternatives, que en-guany tindran fins a sis espais, alguns dels quals d’un sol ús im-mediat, com el cas cada cop més clàssic del festival Caos a Grà-cia, en ple carrer Torrijos el 14 d’agost a les 20.30 hores.L’Esquerra Independentista, per mitjà de La Barraqueta, encapçala les festes amb un homenatge a Ovi-di Montllor a la plaça del Raspall en motiu del vintè aniversari de la seva mort amb un guarnit de tri-but i l’actuació de Diluvi, que farà

versions del cantautor d’Alcoi. La Comissió Popular de Festes (CPF) defuig de nou de grans grups per evitar massificacions i tindrà com a grans reclams Muyayo Rif i els incombustibles Insershow. A Sant Pere Màrtir, La Torna in-cideix de nou en la crítica social més actual abordant la vaga de tècnics de Telèfonica amb un lema més que explícit Alierta, que ve la festa! en al·lusió al president de la multinacional. La Revolució de les Escales portarà de nou a l’escena-ri Soweto en un cartell on destaca La Banda del Panda, famosa per la seva col·laboració al Polònia amb el diputat de la CUP, David Fer-nàndez, i el seu doble.

El Casal Popular Tres Lliris, que l’any passat va improvisar festa a Montmany, enguany ha pac-tat amb el Districte el carrer Ab-dó Terrades, en un espai que no guarniran i per on hi passaran grups com La Kinky Beat. L’inde-pendentisme combatiu manté la tradicional Marxa de Torxes per les preses el diumenge 16. L’anarquisme també gaudirà de tres espais, comptant Torrijos: les Festes Llibertàries es faran a la plaça John Lennon amb concerts de dissabte a dimarts amb grups com Pogo sobre mi madre; i el pàrquing d’Encarnació tornarà a acollir actuacions el cap de setma-na o el mercadillo punk.

Cedida

Insershow: “La Festa Major de Gràcia és casa nostra”

Entrevista a Jordi Roca ‘Gos’, excantant de L’Odi Social, que debuta a Raspall

Com valoreu la vostra es-trena a la plaça del Ras-pall?Per fi podrem actuar-hi, en te-nim moltes ganes perquè hem tocat a molts carrers i places però encara no ho havíem fet al Raspall, que és la nostra festa i on hi ha la nostra gent. Ja vam actuar fa uns anys al Diamant

o a Còrsega a les festes alterna-tives i a l’edició de l’any passat a Sant Pere Màrtir, però ens falta-va el Raspall.

Es podria dir que sou un clàssic de la Festa Major?Portem dotze anys tocant i el pri-mer any ja vam venir a Gràcia, on hem actuat unes vuit vegades. La

Festa Major de Gràcia és casa nostra i és un plaer ser-hi.

Prepareu alguna sorpresa?Mai fem el mateix. Hi haurà sor-preses, segur, però no es poden avançar. Aquest, però, serà un concert especial perquè l’any vinent canviarem el format de l’espectacle que portem fent.

LES NOVETATS


5


Mercè Montalà: “Admiro els que s’impliquen en la vida de Gràcia”

Clara Darder

Com valora que l’hagin esco-llit com a pregonera? Per mi serà un honor, em fa mol-ta il·lusió perquè sóc del barri. No m’ho esperava, en absolut. Ha estat totalment inesperat.

Com va rebre la notícia? Em van trucar des de l’ajunta-ment i em van assaltar els dub-tes: “I què diré?”, “I com ho haig de fer?”, “Quanta estona haig de parlar?” L’haig d’escriure i lliu-rar abans del dia del pregó per-què es puguin familiaritzar amb el text els que fan la interpretació en llenguatge de signes. Seran deu minuts i ja està.

Silvia Manzanera

Què dirà a el pregó?Estic investigant la història de Gràcia, que és molt enriquidor, i en faré cinc cèntims. Sobretot vull desitjar als veïns que gaudei-xin de la festa i mostrar la meva admiració amb els que s’impli-quen a la vida de Gràcia. Nous projectes professio-nals per gaudir-la? Al setembre estaré als Microte-atre amb la Montse Pérez, amb qui m’hi entenc molt. Serà una bona experiència. La Llibertat, la impulsora, és una dona forta, meravellosa, vaig fer de madrina de l’espai, i n’estic molt contenta. Farem un text de la Noemí Car-rasco.

Canvis entre la nostra entre-vista del 2012 i aquesta? La feina que esperava i desitjava s’ha complert. La vida et prepara sorpreses desagradables, la meva germana va morir i va ser molt dur. I altres molt més bones: sóc àvia des de fa un any. Ha estat com un recuperador d’emocions, un naixement et fa bategar el cor d’una manera increïble.

És difícil el paper d’àvia? Al teatre encara no l’he fet i m’agrada que m’hagi arribat abans a la vida que a la professió. No sóc una àvia com cal, treballo molt però quan hi sóc en gaudei-xo. Si un fill és el que més esti-mes, imagina’t el fill del teu fill.

I la Irene (Montalà) com a

La pregonera de la Festa Major 2015 porta vinculada al món de l’espectacle des que tenia 15 anys, quan va fer la seva primera actuació al Teatre Almeria. Des d’aleshores no s’ha aturat. Ràdio, doblatge, televisió i teatre avalen una trajectòria brillant d’una dona que es considera tot terreny i que creu que el més important és treballar. Engrescada en el paper d’Aisha, la mare de la Fàtima, a la sèrie ‘El Príncipe’, aquest se-tembre la podrem veure a l’espai Microteatre del carrer Bailèn.

som nosaltres qui tenim el poder de canviar les coses.

Vull aconseguir a la meva professió… Que la compartim tota la vida. Per mi no hi ha triomf més gran que el dia que em jubili poder dir que he viscut del que m’agrada.

Quins problemes hi ha en el món dels actors? S’han tancat moltes sales. Per

La teva Festa Major... Du-rant els dies de festa m’agra-da caminar per Gràcia a dos quarts de nou després de la revetlla. És una delícia perquè és la setmana ideal. No reco-mano fer-ho tot el mateix dia. Fer una porra a casa per veu-re qui guanya és molt divertit. Surto i no tinc rumb fix: avui a la dreta o cap a l’esquerra? He passat per tots els processos de les festes, des de sortir de festa boja a viure-les ara amb

tranquil·litat. I amb qui trenca els decorats? Què hi ha al cap d’una persona que s’emporta alguna cosa o el trenca perquè sí? Si tu no escups al passadís de casa teva perquè ho has de fer al carrer? En aquest país tenim un problema amb els espai públics i els diners. Un desig... Que aquests dies misteriosament pel barri corri un aire de fraternitat, cordia-litat i que l’alegria s’encomani a tothom.

amb Gràcia

Irene Montalà, durant l’entrevista de l’especial de Festa Major

mare, com és? Doncs va decidir no treballar. Té un cap molt ben amoblat, tenint en compte la nostra professió.

Com a actriu, ha estat molt valenta? Sempre hi ha una persona que trenca les normes. Per què no has de ser tu? Cal tenir menys por i tirar endavant. Crec que pensar massa ens paralitza. Hem de seguir endavant perquè potser

sort hi ha nous formats i sales petites i em sembla meravellós. La mateixa professió és qui gene-ra més feina. Teatre als terrats, als microteatres... L’espectador veu l’obra de prop, viu la història des de dins. Hem de deixar més llibertat per crear.

‘El Príncipe’ ha suposat un revulsiu en la seva carrera? Gràcies al meu paper d’Aisha, que ha estat un regal i la posteri-or entrevista a El Periódico, pro-bablement sóc la pregonera.

I com se sent amb el perso-natge? Molt còmoda, tot i ser una pati-dora nata. Les meves sorpreses d’aquests anys m’han permès fer certa catarsi. Tot positiu.

La gent coneix el món àrab?El desconeixem absolutament. Les informacions que ens arri-ben són tremendes i fa que tin-guem por d’unes persones que no són com nosaltres. Però el que ens diferencia és el vestit i l’espi-ritualitat i res més.

EL PREGÓ

6


els principals actes

I’m from Gràcia

“Where are you from?” Quan

responc sempre es dibuixa un

somriure als llavis dels meus

interlocutors. El comentari que

segueix a aquest gest còmplice

acostuma a ser similar: “I què

hi fas vivint aquí si véns de la

ciutat més bonica del món?”

Els qui, a més, han passejat pels

carrers de la Vila, quan els dic

que sóc gracienca, encara fan

un segon gest de sorpresa. I és

que venim d’un dels destins

turístics per excel·lència, d’un

lloc on tothom s’hi quedaria a

viure. Ara bé, això és gràcies a

ser una ciutat aparador, un es-

cenari perfecte per als qui s’hi

passen quatre dies, una postal

única... que ensenya una cara

no tan agradable als veïns, que

pateixen les conseqüències del

turisme. I aquest model insos-

tenible no és el model que de-

fenso. Em sorprèn veure com

la identitat de la Vila ha canviat

en els darrers anys, trobar-me

amb una Travessera de Dalt

que acull locals més propis de

la Rambla i descobrir bars amb

cartes que pensen en butxa-

ques de fora. Em descol·loca

sentir que ens hem de dedicar

a explotar el bon clima, que és

el que se’ns dóna bé, i permetre

que els hotels apareguin com

bolets. Per sort bufen vents de

canvi i som a temps de recupe-

rar allò que el turisme s’ha fet

seu, de repensar els espais i de

seguir-nos projectant, sense

diluir la nostra identitat. I com

a bons amfitrions seguirem

donant la benvinguda a aquells

qui vulguin treure el nas per la

Vila ja sigui al Nadal, a la prima-

vera o per Festa Major. Però

ho farem sentint-la i sabent-la

com a pròpia.

Meritxell Díaz

Dilluns 17

23.00 h. Punxa-discos amb el

xou d’Albert Malla ‘Hasta

luego, cocodrilo’

Dimecres 19

23.00 h. Havaneres amb el grup

Mar Brava

Divendres 21

19.00 h. Ball amb versions a càr-

rec de l’Orquestra Aquàrium

La cultura japonesa més tradicional ha ins-pirat els veïns de Verdi, que han substituït els colors de l’Amazònia més verge -un guarnit amb què van aconseguir el primer premi l’any

passat- pel vermell, blanc i negre que caracte-ritzen molts dels elements tradicionals nipons. Fugint dels tòpics i ressaltant les imatges més significatives d’aquesta cultura, Verdi rebrà

els visitants amb un torii de grans proporcions -l’arc situat davant dels temples xintoistes- i il·luminarà la nit amb drac ple de colors. Rea-lisme i detallisme són marca de la casa.

Silvia Manzanera

El local dels veïns del carrer Ver-di funciona aquests dies com un engranatge perfecte fruït de l’experiència, l’esforç i les nom-broses mans disposades al servei d’un projecte comú: fer un guar-nit bonic, que els satisfaci a ells i faci gaudir tothom, que sigui l’ànima i l’esperit de la Festa Ma-jor, una festa que comença molt abans del 15 d’agost. De fet, ells ja l’han començat fa mesos i, tot i que el rellotge sempre juga en

la seva contra, gaudeixen de cada pinzellada, cada retall o cop de martell. I com es tradició, aquí hi ha moltíssim de cada cosa. “Som molt detallistes i perfeccio-nistes”, explica Susanna Font, “i això ens ho podem permetre per-què som moltes mans”. El guarnit estarà dividit en qua-tre zones: la porta d’entrada amb un torii fet de fusta (una estruc-tura que arribarà als 5 i 6 metres d’alçada), un jardí (els arbres i les flors són signe indiscutible de la identitat japonesa), la cultura tradicional (amb un preciós drac que, sens dubte, serà una de les peces més destacades del guarnit i ara de les més amagades pels seus autors) i la zona amb figures emblemàtiques com les geishes o

Silvia Manzanera

Verdi s’inspira en el Japó tradicional per omplir el carrer de toriis, jardins i geishes

els lluitadors de sumo. A base de molts metres de tela de galliner, dos quilòmetres de plàstic pintat -que servirà per fer el sostre ple de glicines-, desenes de làmpa-

Susanna Font donant els darrers detalls al drac “misteriós”

des amb grafies nipones, 5.000 llaunes reciclades en peces que la gent haurà de descobrir què son, Verdi està construint un decorat detallista i de gran bellesa que

Les frases i els noms del

guarnit s’han fet amb

l’assessorament d’un veí

japonès del carrer

S.M.

sempre els ha identificat i que els ha valgut el reconeixement del jurat en nombroses ocasions.Precisament aquest rigor els ha portat a escriure en japonès les frases i els noms que formen part del guarnit. “Va ser molt divertit quan un grup de japonesos es va aturar, el dia que treballàvem al carrer, a llegir els textos”, explica la Susanna. Els noms de tots els membres del carrer i diferents paraules com ara festa major o alegria s’han traduït al japonès; l’ajut i l’assessorament han vin-gut de la mà d’un veí japonès del carrer. Tot està pensat fins a l’úl-tim mínim detall. “Hi haurà dos carrers, el de dia i el de nit”, re-corden els seus festers. És clar, si no, no seria Verdi.

la turista accidental

ELS CARRERS GUARNITS


7



Turistes

Els dies d’estiu resulten llargs

i díficils. No és només aques-

ta xafogor enganxosa de

Barcelona sinó tota l’atmosfera

vacacional que es va creant a

la ciutat. He quedat a quarts

d’onze amb la Mariona per

esmorzar. El dijous se’n va de

vacances a Tanzània. Primer,

fem una aturada als Emirats

àrabs, m’explica i després

volem a Nairobi i enfilem cap

a Tanzània, farem un safari pel

Parc Nacional del Serengueti,

i pel Ngorongoro. Segur que a

tu t’agradaria molt, em diu, tota

convençuda. L’afirmació em

sorprèn. I em pregunto si real-

ment m’agradaria veure zebres,

lleons i elefants. Els correus i

els watssaps van disminuint

i me n’adono que tothom ja

va marxant o marxarà aviat.

El meu germà passarà quinze

dies a Zermatt, la Muntsa se’n

va a Califòrnia, en Lluís al Japó,

i la Carmeta i la Tina marxen a

Berlin. Com cada any, malgrat

la crisi, a l’agost s’instal·la una

dèria col·lectiva per viatjar, per

fugir de la quotidianitat, per

desconnectar, per consumir

països i experiències. “Nosal-

tres” viatgem i som turistes

allà, en altres països i ciutats i

“els altres”, ells, els “estrangers”

arriben i són turistes aquí, a

Barcelona. La ciutat, convertida

en marca i disfressada d’allò

que no és, quedarà aviat enva-

ïda pels visitants. A Gràcia, la

festa, la nostra, anirà deixant de

ser nostra, desbordada i inun-

dada per aquells que venen. Els

altres es queixen del turisme a

ca seva i nosaltres ens quei-

xem dels turistes a ca nostra. I

seguim així, perquè els turistes

són els altres i no nosaltres.

Sara Reñé

Diumenge 16

12.30-23.00 h. Diada Ovidi Mont-

llor amb actuacions dels ger-

mans Marimon i altres artistes.

Dimarts 18

23.00 h. Nit jove amb Liberum

(punk), Trum (ska) i PD.T.

Dimecres 19

19.00 h. Havaneres amb Pirats

del Mar.

Després d’assolir el primer premi fa dos anys amb una rèplica de ‘Juràssic Park’ i obtenir el segon envaint el carrer de zombis l’any passat, la comissió de festes del carrer Progrés

torna a imbuir-se de l’esperit cinematogràfic amb un homenatge a ‘Avatar’, la pel·lícula més taquillera de tots els temps, que traslla-darà els visitants a Pandora, una lluna del

sistema estel·lar Alfa del Centaure, habitada per indígenes humanoides, els na’vi, amb qui els colons humans estan en conflicte per les reserves d’un mineral molt valuós.

Xavi Tedó

La proposta futurista va guanyar de carrer en l’assemblea que van celebrar fa uns mesos. “Volíem seguir el fil de les pel·lícules que hem anat recreant aquests dar-rers anys”, explica Joanjo Pujol, un dels membres de la comissió. El llistó l’han posat alt perquè hi haurà un carrer de dia i un de nit amb una potent il·luminació nocturna que vol reflectir els dos mons paral·lels de Pandora. “De dia serà una selva, però de nit el

guarnit brillarà per la vida que prenen tots els éssers vius que hi viuen, serà una explosió de co-lors”, afegeix Pujol.Els membres del carrer no ama-guen que tenen una espina cla-vada amb la il·luminació que ara volen corregir convertint-la en un element central del guar-nit. Un exèrcit format per una vintena de na’vies defensarà el fortí a la part nord del carrer just davant de l’arbre casa de tretze metres que a efectes visuals serà la portalada. “Aquesta és la part més complexa del decorat”, reco-neix Pujol, que afegeix que han utilitzat materials molt lleugers per poder-lo aixecar. A l’altre extrem del carrer, l’ar-bre de l’ànima, el lloc de culte

Xavi Tedó

Progrés segueix la línia cinèfila amb un homenatge a l’‘Avatar’ de Cameron

d’aquesta raça, donarà la benvin-guda als visitants que vinguin del sud. També un arbre no tan ma-jestuós com el primer, però que acollirà una gran cascada, serà

Diferents generacions de la comissió de festes del carrer Progrés enllestint el guarnit

de fet la font que sempre acom-panya els guarnits de Progrés, que enguany han cuidat més els detalls atorgant una gran impor-tància als elements de la vegeta-

ció d’aquest singular ecosistema.L’acurat treball, en tot cas, s’ha nodrit d’un altre exèrcit, el dels voluntaris, que porten des del mes de juliol fent el guarnit. “Tot aquest mes hem tingut una quinzena de persones ajudant, mai havíem tingut tanta gent per aquestes dates, suposo que els premis ajuden a què els veïns s’engresquin a participar-hi”, re-coneix Pujol. Els premis assolits a les dues darreres edicions no els suposa pressió: “El nostre ob-jectiu no és guanyar cap premi, el més important és que no es perdi el guarniment, la filosofia és pas-sar-ho bé, quan quedàvem se-tens fèiem la mateixa gresca que ara que hem aconseguit aquests guardons”.

La il·luminació, l’espina

clavada de la comissió,

reflecteix els dos mons

paral·lels de Pandora

X.T.



8

31 de juliol de 2015l’independent Especial Festa MajorEspecial Festa MajorEspecial Festa MajorEspecial Festa Major


el turista accidental

‘Guiris go

home’. Segur?

Fa anys, quan a Gràcia enca-

ra no hi havia turisme, solí-

em acabar les nits de festa

major en un local del carrer

Sant Pere Màrtir. Al costat de

la barra algú hi havia penjat

un cartell on s’hi podia llegir

“guiris go home”. Una nit

van entrar al local tres noies

britàniques. Automàtica-

ment es va activar l’ instint

de seducció dels homes que

érem en aquell local. Tot

anava bé fins que una d’elles

va atansar-se a la barra per

demanar una nova ronda de

cerveses. Mentre el cambrer

improvisat buscava entre la

nevera algunes llaunes més,

la noia va llegir el cartell. En

tornar cap a la rotllana la

noia va preguntar encuriosi-

da... “Què és un guiri?” I algú

dels que érem allà, sense

calcular la transcendència

de la resposta, li va contes-

tar... “vosaltres... vosaltres

sou guiris”. La noia va mirar

les dues amigues i els va

etzibar... “potser que mar-

xem, aquí no ens hi volen”.

A partir d’aquí va començar

una conversa plena d’excu-

ses mal argumentades per

explicar i intentar justificar

el perquè d’aquell cartell...

no va funcionar. Els voltors

es van quedar sense presa.

És evident que el debat que

Barcelona i, de retruc, Gràcia

hauria de fer sobre el model

turístic que volem va molt

més enllà d’aquesta anèc-

dota. Només faltaria. Però

també és cert que sovint no

valorem allò que tenim fins

que ho perdem.

Roger Rofín

Dissabte 15

23.00 h. Concert amb Boris Mic-

hael i La Ká DJ’s Session.

Dimecres 19

23.00 h. Concert amb The Mo-

dern Poppers i Domino Swing

Dijous 20

23.00 h. Concert amb les actuaci-

ons de Larry Smith i la Travessi-

erus Band i The Sick Boys.

Va ser l’any 1956 quan la Travessia Sant An-toni va decidir dedicar la temàtica del carrer al París dels anys vint, i, gairebé seixanta anys després, l’associació de la Travessia ha

decidit fer un homenatge a aquell guarnit tot repetint l’experiència. La seva presidenta, Nàdia Bestregui, explica com encaren aques-tes festes després de l’èxit assolit l’any passat

amb un tercer lloc en la seva reaparició als guarnits amb la idea de l’Índia. Hi ha més il·lusió i motivació que no pas pressió per a assolir la mateixa posició de fa un any.

Òscar Mejías

No han perdut el temps durant aquests mesos i des de la Traves-sia de Sant Antoni ja fa temps que estan treballant per al guarnit, i veient el seu local un ja es pot fer la idea de la feina acumulada per tots els seus participants. Trobem caixes de fusta, envasos per als ous, xapes metàl•liques, diaris i fins a 20.000 ampolles de plàstic que van aconseguir recopilar grà-cies a una campanya via Facebo-ok. Tot aquest material s’acabarà de transformar en uns dies per

a transportar-nos a aquell Paris bohemi retratat per Hemingway i molts d’altres. Per a aconseguir-ho han ideat una portalada amb el Moulin Rouge que donarà la ben-vinguda al públic, i tancarà el car-rer una típica boca de metro pa-risina. El guarnit quedarà coronat amb una gran torre Eiffel situada enmig de la Travessia. Va ser el passat mes de gener que els quaranta socis de l’associació, amb la inestimable col•laboració dels veïns, ja van posar-se a treba-llar. En una primera fase, ideant la temàtica i pensant la elaboració i, ja més endavant, començant a donar forma al guarnit final. Per portar-ho a terme s’han organit-zat per comissions. Amb una per-

Òscar Mejías

La Travessia de Sant Antoni viatja al París bohemi retratat per Hemingway

sona responsable de la visió global del guarnit, la resta de comissions s’han fet càrrec dels diferents trams del carrer, diversificant ai-

Una element del guarnit que Travessia de Sant Antoni prepara sobre el París dels anys 20

xí les tasques. Però l’ambientació de la Travessia no acabarà només amb el guarnit, sinó que des de l’associació s’han pensat activitats

relacionades amb la temàtica que s’aniran portant a terme durant la setmana. Un grup de varietés vindrà a animar la festa al ritme de la música de cabaret dels anys vint, s’organitzarà un concurs de pintura al natural relacionat am París i, a més, la Nadia avança que hi haurà una sorpresa molt peculiar al guarnit que prefereix no desvetllar encara. Només ens dóna la pista que és una part de la decoració que no es percep amb la vista. Per qui vulgui anar a gaudir de les activitats, troba-rà una oferta molt variada: des de cinema a la fresca, el ball del fanalet o nit d’havaneres, fins a vermuts musicals al migdia i DJ’s per tancar la nit.

El guarnit es coronarà

amb una gran torre

Eiffel situada enmig

de la Travessia

Òscar Mejías



9

Especial Festa MajorEspecial Festa MajorEspecial Festa MajorEspecial Festa Major

integrants tenia experiència en el guarniment de carrers, tots són estudiants de belles arts i tenen pràctica en la manipulació de materials i en la creació de figures, seguint un procediment molt semblant al de la resta de carrers. Alhora, la participació dels veïns del carrer i de la Vila, que han respòs de manera efusi-va a la crida de l’associació, ha estat clau a l’hora de fer el pas. El guarniment de la via, en ser aquest el seu primer any, hono-rarà el nom del carrer dedicant l’ornamentació al perill. El tram estarà guarnit amb pe-rills reals amb senyals de trànsit tant d’aquí com d’arreu del món. També n’hi haurà, però, d’in-ventats i més estrambòtics com el d’un mico que és electrocutat per un llamp. Completaran la

La Festa Major ja no està en perill

L’Associació 44Perills recupera el guarnit

El carrer Perill és la novetat de la Festa Major d’enguany després de dècades sense guarnir-se o de ser referent de les primeres festes alter-natives. Ho fa sota l’estol de l’Associació 44Perills, que el 2013 va organitzar el primer Festival d’Art Sonor.

L’entitat cultural portava tres anys conversant amb la Fun-dació Festa Major per par-ticipar en el guarniment de carrers, però no ha estat fins aquest any quan s’hi han afe-git. L’objectiu és dinamitzar el carrer durant les festes i també l’art sonor, corrent en la que l’associació està espe-cialitzada. Tot i que cap dels

els nous carrers per Marc Vilajosana

La temàtica del guarnit està vinculada al nom del carrer

decoració un exèrcit d’aranyes i formigues negres de tamany considerable, una gran serp ra-dioactiva, un paracaigudista a qui no se li obre l’artilugi en ple vol i una fàbrica industrial amb xemeneies i bidons radioactius dels que sortiran elements tò-xics. Ampolles, cartrons, pa-pers de diari, filferro i pintura han estat alguns dels materials que han utilitzat els veïns del carrer per a una decoració que ens endinsarà en un món on la cautela serà la principal arma per sortir-ne il·lès. Com era de preveure, l’associ-ació donarà molta importància a l’art sonor, i per fer-ho, orga-nitzarà un festival que comp-tarà amb una sèrie de concerts amb un artista convidat cada dia de les festes a partir de les onze de la nit. La popularitat de la Festa Major de Gràcia ha fet que tots els artistes a qui s’han adreçat no hagin dubtat ni un segon a donar el sí. El carrer Perill, seu de les festes alternatives als anys vuitanta i noranta amb l’històric ateneu, retorna al programa oficial de la Festa Major amb l’objectiu de quedar-s’hi.


M.V

10



Mar Romero

Grans i petits fent els avions del guarnit de Joan Blanques de Baix de Tot

L’art, la música, el circ o els Picapedra, a la resta de carrers, en un any d’aniversaris

Els guarnits, l’essència de la festa, han ocupat espai aquests dies als locals de les comissions i en el temps dels veïns,

protagonistes de la màgia que meravella propis i foranis. La inspiració s’ha presentat amb moltes formes en un any

d’aniversaris, els 15 de Plaça de la Vila i els 10 de Rovira. Felicitats. A tots. Textos i fotos: M. Vilajosana, A. Traidi i S.Manzanera

Berga

Activitat recomanada

Dijous 20 d’agost. 18 h

Concurs de puzle per a adults

Circus Berga. Ni Circ Cric ni Cir-que du Soleil. La màgia, a Berga. Durant una setmana el carrer es convertirà en un circ de varie-tats improvisat amb un escenari on hi haurà personatges clàssics d’aquest món com pallassos, tra-pezistes o arlequins. Això sí, no hi haurà cap animal. L’entrada al carrer serà també l’entrada a una gran carpa que cobrirà tota la via. Un cop a dins es veurà un espec-tacle cobert de colors i emocions. Destacaran una màquina de força funcional, una nòria que gira, un autòmat d’una bruixa i una tóm-bola amb premis. També hi seran un carro de bombers, l’home del canó o carretons de crispetes.

Mozart


Diumenge 16 d’agost. 13 h

Vermut amb Marco Chiaperotti

MozArt Museum. La comissió del carrer Mozart vol jugar amb les ments dels espectadors amb el seu propi museu. A la portalada hi haurà uuna volta arquitectònica que representarà l’entrada. Un cop dins, la decoració serà típica amb els quadres a les parets, els quals han estat donats per veïns, reuti-litzats i alguns de nova creció. No hi falten la Gioconda, El Petó de Gustav Klimt, la Noia a la Finestra de Dalí... A mida que s’avança es nota una transició del propi art, en què els quadres comencen a co-brar vida i a sortir del pla 2D per conviure amb els visitants.

Llibertat


Dimarts 18 d’agost. 17.30 h

Taller amb Malsons de la Vella

El zoo en llibertat. Un cartell amb el nom del carrer ens donarà la benvinguda a aquest zoo on els micos, el grans protagonistes del guarnit, alliberaran la resta d’ani-mals. Dofins, lleons, girafes, pin-

La Perla


Dimecres 19 d’agost. 20 h

Danses de Bollywood

Mutacions. La polèmica vestirà el carrer Perla enguany. Dividit en tres trams, la portalada tractarà

Fraternitat de Baix


Dimecres 19 d’agost. 24 h

Concurs d’acudits Albert Capel

Wiguonia. Un nou món poblat per éssers desconeguts i dominat per la vegetació ha sorgit a Frater-nitat. Poc se sap del poblat de Wi-guonia i de la seva cultura, però es diu que només els més valents seran capaços d’accedir-hi. A la portalada un túnel conduirà el vi-sitant pel nou paisatge, replet de plantes carnívores i pels wigua-nos, els habitants d’aquesta terra. El missatge és que els wiguanos han de tractar bé a les plantes si volen sobreviure... Tota una de-claració d’intencions en defensa dels guarnits i del respecte cap a l’esforç i treball dels veïns.

Joan Blanques

de Baix de Tot


Dilluns 17 d’agost. 22 h

Havaneres amb Pirats al mar

Aterrant a Gràcia. El carrer serà un refugi per a tots aquells que no haguem pogut agafar un avió per marxar de vacances. La pista d’aterratge cobrirà tot el terra, de la mateixa manera que el pai-satge que es situa als laterals del carrer o la torre de control que és a punt d’avisar a l’avió de que pot enlairar-se. És un guarnit de grans dimensions que ha requerit molt d’esforç, sobretot pel que fa a l’avió i la torre de control. Amb la decoració aeronàutica els veïns s’han proposat aconseguir estruc-tures que havien hagut de deixar córrer anys anteriors.

Joan Blanques

de Baix


Divendres 21 d’agost. 23.45 h

Concert tribut The Beatis Band

Parc d’atraccions Joan Blan-

ques. Una gran muntanya russa travessarà els 80 metres del car-rer, com una mena d’espinal dor-sal del parc que els veïns de Joan Blanques construeixen aquests dies. Amb aires nostàlgics, el guarnit es completa amb una nò-ria (il·luminada, és clar), autos de xoc (de moment tenen cinc cotxes preparats), avionetes, pomes cara-melitzades, creacions sorgides de la creativitat d’aquesta comissió i materialitzades amb productes re-ciclats, cartró i fusta. Enguany, els veïns s’atreveixen amb estructu-res més grosses per aconseguir un guarnit més espectacular.

Ciudad Real


Dimarts 18 d’agost. 24 h

Concert Nakany Kante

En construcció. Ciudad Real esta-rà cobert de referències obreres i fabrils que recordaran la revolució industrial dels segles XVIII i XIX. Els veïns han volgut donar un sen-tit metafòric a la decoració, amb elements relacionats amb la cons-trucció de la societat actual, remar-cant els valors sobre els quals es volen basar per aconseguir una no-va i millor societat. També tot allò que sobra en l’actual, representat amb un sac ple de runes i maons on la gent escriurà el que cregui convenient. Un dels ornaments més impactants serà una gran tela on hi estarà representada la Repú-blica Catalana, amb la imatge de la Llibertat, símbol de la República, amb la senyera de fons.

la radioactivitat i els abocaments tòxics, representats amb bidons radioactius i provetes amb fluïds verds. El segon tram estarà ambi-entat en la manipulació genètica i els virus, i comptarà amb unes simpàtiques rates mutants, cade-nes d’ADN i virus flotants i altres sorpreses. El tercer i últim tram adopta l’estètica steampunk, una corrent retro-modernista que uneix ciencia ficció amb l’estètica de la revolució industrial, on els metalls i els mecanismes de vapor i gas tenen el protagonisme.

güins o zebres són alguns dels és-sers vius que voltaran pel carrer. A més, a la cantonada amb Progrés, hi haurà una gàbia oberta amb de-senes de lloros que s’enlairaran pel carrer. Per reproduir la forma dels animals, a banda dels materials comuns, els veïns del carrer han utilitzat plomes d’agapornis, pèl de cavall o nous, que han usat per imitar la closca de les tortugues.


11



Pl. Rovira i Trias


Dijous 20 d’agost. 23 h

Homenatge a Pepe Rubianes

MACRO Museu d’Art Contem-

porani Rovira. La plaça Rovira també està de celebració: 10 anys

Providència


Divendres 21 d’agost. 23 h

El Show d’Albert Malla

Les quatre estacions de Provi-

dència. Segon any del retorn de Providència i ho fan seguint la melodia de la genial composició de Vivaldi, Les quatre estacions. Providència substitueix l’illa amb què va tornar a pujar al tren de la Festa Major en 2014 per una adaptació lliure de la coneguda peça musical on els visitants po-dran fer un recorregut a través de diferents elements relacionats amb la primavera, l’estiu, la tar-dor i l’hivern. Parlem de música, instruments, notes... no podia fal-tar, doncs, una orquestra.

Puigmartí


Dijous 20 d’agost. 23 h.

Concert amb RECLAM

Puigcamelot. Retorn al passat per esdevenir el pati interior d’un castell medieval. A l’entrada de dalt del carrer hi haurà l’accés al castell, una gran porta doble amb

Tordera


Diumenge 16 d’agost. 23 h.

Karaoke

Panotxes. Tordera canvia de continent per convertir-se en una típica granja de l’oest americà, re-pleta dels conreus que donen nom al guarnit: el blat de moro. 500 panotxes de blat de moro, fetes amb ampolles i paper de bombo-lles, penjaran del sostre del carrer, oferint un gran camp groc, amb la meitat de panotxes il·luminades. A l’entrada hi haurà una granja de dues plantes amb estable, la qual caldrà travessar per accedir a la via. A l’altre extrem, un gran molí d’aigua amb una torre d’uns sis metres, rematat amb un niu de cigonyes, posaran punt i final a guarnit a l’estil Tordera.

Pl. Vila

de Gràcia


Diumenge 16 d’agost. 12 h

Diada castellera

Quinze són 15. A la plaça de la Vila estan de celebració: 15 anys de Festa Major. I el guarnit, doncs 14 pastissos, cadascun amb una temàtica diferent: n’hi haurà dol-ços, de llaminadures, de xocola-ta... Però el quinzè no serà un pas-tís, sinó la portalada de la plaça, que representarà l’any actual. El sostre, un dels elements més difí-cils, estarà ornamentat amb teles de colors, cadenes i garlandes si-milars als de les festes majors. Un guarnit que mostra el recorregut d’una comissió i d’una entitat que volen seguir tocant el cel.

Pl. Sant Miquel

i Rodalies


Dissabte 15 d’agost. 19 h

Amarcord, finalistes Happy Day

Yabba dabba duu. La placeta de Sant Miquel s’endinsa en el món dels Picapedra i intenta re-produir alguns dels objectes més emblemàtics de la coneguda sèrie d’animació. Els veïns fan ús de cartrons, paper, ampolles de plàs-tic o poliestirè per donar vida als personatges en Fred, la Wilma, en Barry o la Betty, entre d’altres. A més, també es reproduiran alguns dels objectes més emblemàtics, com ara el tronco-mòbil, el cone-gut tallagespa en forma de llagosta o la dino-grúa, situada a l’entrada de la placeta.

Ben tractats?

El turisme li convé a Gràcia? A

Barcelona? I al revés? Perquè,

amics i amigues que engala-

nen o s’engalanaran, ens hem

preguntat mai si el servei que

donem al turista és prou bo?

Amb el meu amic Margi hem

recopilat 4 experiències. 1.

Rússia seria un dels casos on

això de cuidar el visitant/client

ho tenen força descuidat. Es

creuen un imperi i ets tu qui té

l’honor d’estar entre ells.

2. A Hong Kong, com aquí:

en locals de pasta bon tracte

assegurat, però en locals nor-

mals, t’hi trobes de tot. 3. Als

EUA són molt professionals en

tots els casos, perquè donen

la propina per descomptada.

3. A Cuba hi ha de tot, però

tenen un altre problema: al

final del dia cobraran la matei-

xa misèria tant si s’ho curren

com si no, s’imposen el ritme

caribeny i val més prendre-

s’ho amb calma. Aquí no som

ni Moscou, ni a l’Havana, però

cony, som una de les primeres

potències turístiques del món.

I de vegades no ho semblem.

Dit això: bona festa major. I si

veieu un turista perdut bus-

cant calle Torrentalolla mirant

un mapa tronat, atureu-vos-hi

i demaneu-li si li cal ajuda.

Serà un bon moment que

s’endurà cap al seu país.

* Rodaborn des del 1973

Tristam*


de Festa Major, i també ho volen celebrar d’una manera especi-al i amb molt d’art. Dues veïnes, artistes de professió i italianes d’origen, van proposar construir un museu d’art contemporani a la plaça. Així, a base de paper, plàstic, tela de galliner, i moltes hores robades al cap de setma-nes i als vespres, construeixen obres de Magritte, Andy Warhol, Alexander Calder, Dalí o Mondri-an. “Algunes són interpretacions nostres”, asseguren els veïns. Hi ha lloc pel mitjó d’Antoni Tàpies i pels grafits de Bansky. I atenció amb el Senyor Rovira...

dues torres de sis metres custodi-ades per vigies i guàrdies. Un cop traspassades, el carrer estarà de-corat amb banderes de tots colors i emblemes, així com amb torxes artesanals i làmpades medievals. A la part de baix del carrer hi haurà una lluita de guerrers i ca-vallers amb espases i maces, que comptarà amb una sobre-tarima on la reialesa i la noblesa gaudi-ran de l’espectacle amb totes les comoditats. En cas que s’arribi a temps, decoraran la part inferior de l’escenari com si fos una presó medieval.


12

l’independent

Les 50 recomanacion

23.00 h Joe Crepusculo, Mujeres

gábal. Plaça de la Sedeta

DILLU

18.00 h Lliurament de premis de

de la Vila

23.15 h Brams. Dins dels actes de

23.00 h Bardagí-Fortià featuring

Rovira

00.00 h Tori Sparks. Folk-Rock. Ca

DIVENDRES 14

19.00 h Pregó de la Festa Major de Gràcia a càrrec de Mercè

Montalà, actriu i dobladora. Plaça de la Vila de Gràcia

DISSABTE 15

08.00 h Traques i Matinades amb grallers, tabalers, trabucaires i

grups de foc. Inici: Plaça Vila de Gràcia

10.00 h Pedalada. Inici: Pg de Sant Joan/Travessera de Gràcia

13.00 h Matí de Festa Major. Inici: pla d’en Salmeron

18.00 h Cercavila de cultura popular amb les colles de Gràcia,

trabucaires del pla de Barcelona i del seguici festiu de

Sitges. Inici: carrer Gran.

18.00 h Coral de iaioflautes. Carrer Ciudad Real

18.00 h Pregó de festes alternatives John Lennon a càrrec de

Roger Pelàez. Plaça John Lennon

19.00 h Anarquia és independència. Poesia. Dins del Festi-

gábal. Plaça de la Sedeta

22.00 h Derrumband - Gato Pérez 25 anys. Rumba. Plaça del

Folk (plaça del Sol)

22.00 h Soweto. Reggae. Festes alternatives (Sant Pere Màrtir)

23.00 h Cuzo, Julieta Jones i Zerschellt. Rock. Carrer La Perla

23.00 h Joan Colomo i la Radiofórmula, Las Ruinas i Dofí

malalt. Pop. Dins del Festigàbal. Plaça de la Sedeta

00.00 h Yumitus i Estrellas de Gracia. Rumba. Carrer Perill

DIUMENGE 16

12.00 h Tast de cervesa artesana. Amb Arapdis i San Miguel.

Fins a les 23.00 hores. Espai Joanic

12.30 h Diada Castellera. Castellers de Vilafranca, Xiquets de

Reus i Castellers de la Vila de Gràcia. Plaça de la Vila

20.30 h Marxa de torxes. Organitza: Rescat. Festes alternatives

(plaça Raspall)

23.00 h Sidonie i The Crab Apples. Rock. Plaça Rovira

23.00 h Ovidi, 20 anys de vacances. Espectacle musicopoètic

amb set veus, Diluvi en acústic i el grup de teatre crític La

Barraqueta. Carrer Progrés

23.00 h Rumb al Bar i Pastorets Rock. Rumba i Rock. Plaça de la

Vila

23.00 h Muyayo Rif. Reggae. Festes alternatives (plaça Raspall)

23.00 h La Banda del Panda. Rock. Carrer Joan Blanques de Baix

de Tot

El periodisme és idealisme, el periodisme és poder. Però

idealisme per saber transmetre una realitat i poder per tenir ca-pacitat de negociació. El periodis-me és autoritat guanyada des del coneixement i la mà estesa i mai des de la imposició. El periodis-me local és més que això: idealis-ta perquè el seu objectiu no és ser rendible i poderós perquè, com diria Vicent Andrés Estellés, no

s’és res si no s’és poble. I a Gràcia ho hem volgut ser. Cada dia.Els 15 anys de l’Independent, mi-rant enrere i endavant, són el mi-llor reflex de l’evolució d’una pro-fessió en constant repensament, en inacabable millora, en la qual des de Gràcia hem apostat per

reflectir la vida i els canvis d’una vila de 120.273 habitants.Però Gràcia és al centre de Barcelona: no podíem triar un model de periodisme de proximi-tat com el que es fa, d’altíssima qualitat i concreció, a la resta de Catalunya, i havíem de fixar una

relació, un nou llenguatge local i no localista, que tractés de tu a tu la premsa generalista, la qual -tot sigui dit- encara no ha trobat la manera d’adreçar-se a la Catalu-nya local.L’Independent de Gràcia, nascut l’agost del 2000, és l’espai on els

que hi escrivim hem tingut la sort de posar en pràctica aquesta idea del periodisme, la que a cada pa-raula es juga el respecte. A l’In-dependent hem conegut gent ex-traordinària, hem guanyat amics i també n’hem perdut, i per tot això representa, en una professió apassionant, els millors anys de les nostres vides.

Albert Balanzà

Els millors anys de les nostres vides

Els ciutadans han d’exigir que es faci periodisme per entendre el món d’avui

Primera portada de l’Independent. Agost 2000 Última portada de l’Independent. 24 de juliol de 2015

Els mitjans de comunicació locals només poden existir si són viables econòmicament i fan periodisme de qualitat

Els quinze anys de l’Indepen-dent de Gràcia són un bon moment per preguntar-nos com seria la nostra vida sense perio-disme. I la resposta és que seria pitjor, perquè el periodisme contribueix a millorar la socie-tat, a posar en contacte els seus ciutadans i és part de la solució dels problemes. I els ciutadans hem d’exigir aquest periodisme: la informació és fonamental per entendre la societat i el món en què vivim.

Llúcia Oliva

Efectivament, la informació és fonamental perquè si sabem el que passa, per què passa i qui-nes conseqüències pot tenir, els ciutadans podem entendre millor el món d’avui. Podem prendre decisions assenyades i lliures da-vant les diferents oportunitats i situacions que se’ns presenten. Si sabem, podem fer que les coses funcionin més democràticament.Aquest periodisme exigeix dedi-cació i esforç. Sobretot, comença escoltant la gent, ja sigui conver-sant-hi directament o a través de

les xarxes socials. I això enlloc és més possible que en un barri. El periodista que informa d’un territori, com ara Gràcia, ha de conèixer i escoltar la seva gent, els seus líders, les diferents co-munitats que hi viuen, les perso-nes que generen l’opinió i com ho

P i d d l’I d d A 2000 ÚÚÚ

fan, els seus llocs de reunió i les xarxes socials a través de les que es comuniquen.La tecnologia d’avui permet més que mai que la informació vagi en totes direccions i les xarxes soci-als posen la gent en contacte. Els mitjans locals són les plataformes

El periodisme és part

de la solució dels

problemes socials

que permeten que els veïns pu-guin compartir els seus objectius i anhels i buscar solucions en co-munitat i per la comunitat. A més, el periodista local que està prop de la gent i de les instituci-ons està perfectament situat per fer una de les tasques fonamen-tals del periodisme: vigilar l’eficà-cia, eficiència i l’honestedat dels que administren els barris i les seves institucions.Però tot això només pot funcio-nar si els mitjans de comunicació són viables econòmicament, ara que la publicitat com a única font d’ingressos s’acaba. Hi ha mitjans locals que diversifiquen els seus ingressos i a més de la publicitat obtenen beneficis de subscripci-ons, donacions, venda de conei-xement... i del seu periodisme de qualitat.La conclusió a què han arribat els experts nord-americans és que la primera condició per a la supervivència dels mitjans locals és l’excel·lència periodística. Un bon periodisme genera la fidelitat del barri, però també és una font d’ingressos generats per la venda de columnes d’opinió, notícies i investigacions que tenen tanta qualitat i transcendència que in-teressen i agraden més enllà del seu perímetre geogràfic.)

editorial

Jordi

Fortuny

Hereus d’un periodisme arrelat

El quinzè aniversari de l’Independent de Gràcia no

podia passar de llarg sense que miréssim de fer

una cosa especial per celebrar-lo. La coincidència

amb Festa Major ens ho va posar fàcil: podíem de-

dicar unes quantes pàgines del número especial

que teniu a les mans a descobrir als lectors d’avui

la premsa i el periodisme graciencs. La premsa i el

periodisme que ens van obrir el camí. Si ara l’Inde-

pendent de Gràcia fa 15 anys, la premsa gracienca

està a punt de fer-ne 150, gairebé tants com la

última independència de Gràcia, i per això li vam

demanar a Manuel López, periodista i professor

de la Universitat Autònoma de Barcelona, que ens

expliqués què han representat les publicacions

periòdiques gracienques per a la Vila durant tots

aquests anys.

En qualsevol cas, els precedents immediats de

l’Independent van ser les revistes nascudes de la

transició política, Carrer Gran i

El Badall de Gràcia. Dos models

diferents per a una mateixa

llibertat d’expressió amb prou

feines estrenada. Ho expliquen

en aquest especial Vicenç San-

clemente, fundador i exdirector

de Carrer Gran, i Evelio Gómez, un dels fundadors

del Badall.

Però amb el record i l’homenatge a les publicaci-

ons que ens han precedit, i a totes les altres enge-

gades entre 1866 i 2015, no volem fer arqueolo-

gia, sinó posar en evidència que sense la premsa i

el periodisme no seríem on som. Ho explica a les

mil meravelles Llúcia Oliva en aquesta mateixa

pàgina. Ella ha estat presidenta del Consell de la

Informació de Catalunya, al qual l’Independent

acaba de reincorporar-se. El director de l’Indepen-

dent, Albert Balanzà, explica en el text d’obertura

d’aquestes pàgines com ho veiem des de dins.

Fa més o menys un any i mig, quan es va fundar

l’Associació Cultural l’Independent de Gràcia,

no teníem gens clar que poguéssim celebrar els

quinze anys del setmanari. Avui potser no podem

assegurar que la continuïtat de l’Indepe estigui

garantida per sempre, però

sabem que ho estarà mentre

tinguem la complicitat dels socis

i lectors, l’esforç de les persones

que el fan cada setmana i la con-

fiança dels anunciants del barri. A

tots i a totes, per molts anys.

150 anys de premsa i

periodisme graciencs

ens han obert el camí

pàgina 2

Especial Festa Major de Transversal. Agost 2000 Número 1 de Gràcia 6. Agost 1998

Quan tanca una

publicació, al cap de poc

temps en surt una altra

El periodisme, la primera trinxera dels graciencs, des de 1866

El regidor falangista que mana-va a Gràcia el 1974 va aprofitar uns diners destinats a fer carrers per posar-se aire condicionat al despatx. ¡Bufa! La gent ho va saber perquè la revista de l’As-sociació de Veïns va informar-ne de seguida. I és que... a Gràcia (districte i barris) sempre hem hagut de mantenir la trinxera ben fortificada per defensar els interessos de la gent.

Manel López

Des de La Campana de Gràcia (segle XIX) fins a l’Independent i Gràciamon TV, ara, centenars de graciencs han fet de periodistes ocasionals, i més tard professio-nals, per explicar què passa, on passa, qui ho fa i per què ho fa. I si s’escau es treu el dret a fuete-jar als corruptes. Per cert, ¿qui va pagar el míting de comiat de la re-gidora convergent Maite Fandos?De fet, aquí, a Gràcia, va néixer una de les primeres publicacions político/catxondes/humorís ti-ques: La Campana de Gràcia (1870-1934, segons la famosa vi-quipèdia) que va fer primer políti-ca estatal per passar a política cata-lana. Hi v an escriure gent famosa de tot arreu... i el més important és que va crear escola... dinamis-me periodístic i ganes d’emprar el paper com a defensa democràtica i eina crítica contra els poderosos. El Jueves n’és deutor.Després han desfilat moltes publi-cacions que han sortit a la venda o s’han quedat dins de les insti-tucions i entitats de la Vila o dels

barris del voltant. Fem una revisió cronològica, ràpida, i es demana perdó perquè sempre ens en que-darà alguna fora de la llista.En realitat, la primera va ser l’Eco de Gràcia (1866) i de se-guida La Campana de Gràcia, El Diario de Gracia (1884) en dues etapes (ideologia liberal primer i més oberta després), El Cronista de Gracia, El Eco de la Alian-za Graciense, El Eco de la Ver-dad, La Estrella de Gracia, La Autora de Gracia, La Linterna de Gracia, La Revista, Revista Graciense, El Eco de las Afueras, El Cronista de las Afueras, La Antigua Unión i Las Afueras de Barcelona. Totes aquestes entre els segles XIX i el primer terç del segle XX.No cal dir que durant el fran-quisme això del periodisme de proximitat (periodisme local o periodisme de barri), va ser una nul·litat. Fins que als anys 60 comencem a treure fulls volants clandestins o revistes il·legals però tolerades pel règim: Vila de Gràcia (1973-1976, coordinada per Manel López) és la prime-ra. Feta col·lectivament per ve-ïns, aquí comencen a descobrir el periodisme alguns dels grans professionals d’ara: Isidre Am-brós, Vicenç Sanclemente, Jordi Fortuny, Albert Musons. Com a continuació d’aquesta revista neix Carrer Gran (1979-1989) (primer director Manel López, seguit per Joana Uribe, Vicenç Sanclemen-te, Albert Musons).Estem davant del nou periodisme nascut en democràcia, a diferèn-cia de Vila de Gràcia, nascut en dictadura. Es consolida un equip, els comerços comencen a impli-

car-se i posen publicitat. També una mica les institucions... però tant l’Ajuntament com la Diputa-ció o la Generalitat li tenen por a la premsa dels veïns i només donen almoines o uns quants anuncis per no ser criticats. Tot s’ho emporta el Conde de Godó. També comptem amb El Badall de Gràcia, una gran revista crí-tica amb una més que notable oferta de disseny, però va durar molt poc.El poder polític prefereix crear els seus propis mitjans, fàcilment controlables: Els fulls de distric-te, Ràdio Gràcia o Gràcia TV. De

vegades aquests mitjans han cres-cut a la base veïnal i desprès han estat assumits per ajuntaments gens respectuosos amb la llibertat d’expressió. La prova és que no tenen, ara mateix, gaire impor-tància ni ressò. Els seus directors lluiten per la supervivència des de la demostrada professionalitat.És a partir de la dècada dels 90 que apareixen noves publicaci-ons com a resultat de la desa-parició de Carrer Gran: Grà-cia 6 (1998-1999), Transversal (2000-2001, dirigida per Roger Palà i Sergi Picazo) i l’Indepen-dent de Gràcia, que encara du-ra... i dura... i dura.Ara la continuïtat renovada està en mans d’internet. El 2009 neix Gràciamon TV (http://www.gra-ciamon.cat), feta per un grup de graciencs i recolzada per la Uni-versitat Autònoma de Barcelona. En quatre anys, 3.000 vídeos...

una excel·lent producció que ni tan sols han pogut assolir El Pe-riódico de Catalunya o La Van-guardia. Aquí trobem a veterans periodistes graciencs: Conxa García i Manel López, que han deixat el paper per fer TV.I els petits col·lectius van creant nous mitjans: les dones de Gràcia, els joves, la gent del Coll, Vallcar-ca amb la resposta antisistema i els seus mitjans alternatius...La darrera incorporació ha estat Tot Gràcia (que ha publicat el seu número 4 el 2015 i està diri-gida per David Ramon). I Línia Gràcia... relacionada amb Co-municació21.I continuarà. Això del periodis-me local no s’acaba. Quan tanca una publicació a Gràcia, al cap de poc en surt una altra. I ara amb internet la cosa creixerà. La trin-xera es manté en peu. Que tre-moli l’enemic!)

A partir de la dècada dels 90 van aparèixer noves publicacions, com ‘Transversal’ o ‘Gràcia 6’, després de ‘Carrer Gran’

Arxiu

pàgina 3

pàgina 4

pàgina 5

Una breu història de ‘El Badall de Gràcia’

Número 10 de El Badall. Any 1980

Extra Sant Medir. Any 1980

La revista, un badall de crit, va seguir la tradició de les revistes satíriques de la Barcelona de principis del segle XX

La revista El Badall de Gràcia es va gestar en unes reunions que feiem uns quants companys al pati de la Bodega Martines, al carrer Ramón y Cajal 12. José Luis Martínez va ser l’incitador del projecte, un activista polític d’abans de la transició; en Jordi Dodero, un teatrero de tota la vida; en Luis Ángel Fernández Hermana, un periodista ma-

lagueño que venia de Londres després de viure els últims moments d’Allende a Xile; en Evelio Gómez, un il·lustrador i activista del moviment ecologista i un altre José Luis, que venia del món de les arts gràfiques.

Un badallaire

Les discussions ens van portar a constatar l’absència de periodis-me de proximitat, de barri, so-bretot en un barri que reclamava la seva independència en aquells anys (i nosaltres ho vam subs-criure). Entre copes de bon vi i moltes xerrades, vàrem crear uns mínims esbossos del pro-jecte, una revista amb semblan-ces a les revistes satíriques de la

Arxiu

ArxiuEmpe re velis as essita dolorem

Barcelona de principis del segle XX. El referent, La Campana de Gràcia; el batall de la campana va donar pas al badall, que, com va explicar en Josep Maria Espi-nàs, no era pas un badall d’avor-riment sinó un badall de crit i de denúncia, un personatge a l’estil cu-cut, barretina i de gueule ou-verte a l’estil d’una revista eco-logista francesa, més una imatge humanitzada del campanar de la plaça de la Vila. Unes secci-ons fixes, una demanda de col-laboració oberta a tot el barri, i amb publicitat del petit comerç, encara que les caixes varen col-laborar amb els seus anuncis. Un tiratge de 10.000 exemplars, a dues tintes, 16 pàgines, sortida quinzenal, feta a diverses im-premtes. Una distribució porta a porta, entitats i associacions, i també als bars i als quioscos del districte. Les seccions eren Grà-cia endins, recull d’activitats de les més de cent entitats del barri; Badallant per Gràcia, un recorre-gut per les biblioteques, teatres, cinemes , bars, galeries d’art, etc; La butxaca gracienca, una guia per adquirir, bescanviar, llogar i vendre tota mena de productes… i una finalitat, Gràcia comunitat social, històrica i humana. La pu-blicitat era un terç del contingut del Badall.

Encara que es van

arribar a vendre 8.000

exemplars quinzenals,

sempre va ser deficitària

El número zero va sortir a les festes de Gràcia de 1979; eren quatre pàgines i una declaració de principis. L’acollida del pri-mer número va ser espectacular, la sàtira i els comentaris acom-panyats de retalls d’història del barri, així com un manifest per la independència de Gràcia de la ciutat de Barcelona, va desco-brir a molts graciencs una reali-tat que desconeixien.La coberta sempre amb una il-lustració signada per Helios (Evelio Gómez), un editorial so-bre el tema tractat gràficament i unes seccions que es varen ampliar a mesura que es van incorporar nous col·laboradors. Així van anar apareixent ‘Retalls històrics de la Vila’, repàs histò-

ric dels carrers i places de la vila; ‘“Destape” Polític’, comentaris sobre l’actualitat; ‘Crónicas de la frontera’, una visió de les coses que passaven fóra del nostre ter-ritori; una secció de ‘Cartes’ cada vegada més extensa; ‘Badallar de fam’, una secció gastronómica; i ‘Badallar per badallar’, amb pas-satemps i ‘Babau’, una tira cò-mica. Un llenguatge directe, en català i castellà, al principi amb algunes errades ortogràfiques, encara que després de la incor-poració de les correccions d’en Miquel va millorar.Als diferents números es va par-lar de temes relacionats amb les mancances que teníem a Gràcia, de l’Estatut de Catalunya, de la vella política i de la feblesa de l’emergent democràcia, de les castanyeres, de Nadal i de Reis, del consum, del recuperat Car-nestoltes, de l’esport, del Primer de Maig i la lluita dels treballa-dors, del feixisme encara actiu al país, de les mancances d’una transició que no va fer la ruptura amb el franquisme, l’especulació, la repressió i la manca de lliber-tat d’expressió, fins i tot van par-lar de la independència de Grà-cia; aquests i altres temes van ser portades de la revista i part del seu contingut, juntament amb les seccions habituals. Tots els temes adobats amb sentit de l’humor, encara que el rerefons fos la mar de seriós.El contrast amb Carrer Gran,

l’altra revista que va conviure al barri amb el Badall, era en el tractament dels temes i la inten-ció per part nostra de la indepen-dència dels poders polítics. Voldria explicar una anècdota que reflecteix el tarannà del Ba-dall, de març de 1980. CDC ens va convidar a una exposició sobre l’humor gràfic dels principis del segle XX, al seu local del carrer Astúries; el conferenciant era en Josep Maria Ainaud de Lasarte i, al finalitzar, va demanar parlar amb nosaltres i ens va suggerir que en aquells moments de re-cuperació de les institucions de-mocràtiques no era bo fer broma sobre aquests temes.Vam treure un parell de números extres (dobles), per Sant Medir i per Sant Jordi. Un petit facsímil infantil anomenat El Badallet. Cartells, calendaris, adhesius i materials publicitaris, tot servia per a la promoció del Badall; fins i tot, aprofitant que a la plaça del Diamant es feia un envelat pels firaires de Reis, vam llogar l’es-pai juntament amb l’associació de veïns i, durant quatre dies, Gràcia va tenir la millor progra-mació d’activitats culturals del moment. La festa petita d’hivern es va in-augurar amb els Comediants, ball amb l’Orquestra Plateria, teatre amb la Xus Estruc fent de pei-

xatera, cabaret, música clàssica, faquirs, pallassos (Germans Pol-trona), Marduix titelles, cinema i altres activitats. Una programa-ció per a tothom. El resultat va ser un fracàs de públic, els veïns de Gràcia ens van girar l’esque-na. Sort que el cap d’any, en una nit de bojos vam gairebé recupe-rar la inversió feta per pagar els deutes dels dies anteriors; això va ser un tour de force per revi-far la publicació, però les vendes no cobrien les despeses i, com que no rebíem cap subvenció, es van perdre les ganes i el projec-te va arribar a la fi. Al calaix es van quedar altres projectes frus-trats, una revista publicitària i comercial anomenada El cistell de Gràcia, amb un eslògan per a tothom, ‘guiris’ inclosos: Gràcia, una ciutat dins la ciutat.Encara que la distribució i la venda eren importants –es varen arribar a vendre més de 8.000 exemplars–, la revista sempre va ser deficitària; a part de les des-peses de producció, els redac-tors, dibuixants i maquetador no vàrem cobrar res; el departa-ment de publicitat cobrava una comissió i els que la venien s’em-portaven el 50%. Tot i així es va arribar als 18 números, nou me-sos d’embaràs que ens va portar a un part frustrat i al tancament de la revista.)

pàgina 6

La revista ‘Carrer Gran’, gran escolade periodisme i referent de democràcia

Número zero de Carrer Gran. Any 1979 Número 70-71 Extra de Sant Jordi. Any 1983

Un centenar de subscriptors, sense conèixer quin seria el model, ja confiava en la publicació abans que nasqués

Podria resumir la historia de Carrer Gran en dues fotos fixes. La primera al bar del Tea-tre Lliure, l’any 1978, on ens reuníem per fer el projecte uns quants estudiants. L’Albert Mu-sons, en Joan Angel Frigola, la Joana Uribe i jo mateix havíem contactat amb en Josep Maria Huertas Claveria per fer una revista del barri.

Vicenç Sanclemente

Vam adreçar-nos a l’Associació de Veïns i allà, tot seguit, en Jor-di Romero o el periodista Manel López, que havien treballat al Vi-la de Gràcia, van integrar-se amb nosaltres. Com que encara no teníem vint-i-un anys, el primer el director oficial va ser Manel López. Érem independents, però aconsellats per professionals de l’òrbita del PSUC; vam fer primer un manifest i vam recollir subs-cripcions abans de sortir. Més d’un centenar de persones, sense conèixer què seria Carrer Gran, ja confiava en nosaltres abans que naixéssim. Volíem fer una revista indepen-dent, plural, en català, que ajudés a conèixer i a relacionar la vida associativa de Gràcia; tots perta-nyíem a diverses entitats a la ve-gada. Vam presentar-la el març de 1979, coincidint amb les primeres eleccions municipals. Fèiem in-formació local, però no renuncià-vem a res. Des d’una entrevista a la intel·lectual Susan Sontag o al president de la Generalitat fins a la descripció de la penya de l’Euro-

Arxiu

pa més petita. Vam néixer amb un disseny molt curós de Victor Vi-laseca i amb grans col·laboradors com el crític teatral Kim Vilar. Era un moment d’esclat democràtic i això també es notava en els anun-ciants, des de les caixes –que, en aquell temps, finançaven molt–, fins a petites botigues.En gairebé deu anys d’existència mai no vam cobrar. Però va ser una escola genial. En la segona foto, em trasllado als consells de redacció de meitat dels vuitanta. Gairebé vint persones, molt joves. Avui alguns d’ells són escriptors, professors, historiadors o perio-distes. A mi em tocava corregir les galerades a la impremta. Primer va ser a Gràfiques Tordera, dels germans Solé Sugranyes, i des-prés a Copi Art (dues copisteries històriques de la transició). A mi m’enfurismaven unes assemblees inacabables discutint cada peu de foto, cada titular, tot assembleari. A les reunions, a banda i banda, l’Albert Musons, la Joana Uribe, en Joan Angel Frigola, en Jordi Romero, en Jaume Vilalta, Jordi Barrabia, Josep Maria Brugués, Elvira Garcia, Rosa Miró, Carles Geli, Joan Carreras, Jordi Cos-ta, Albert Duran, Anna Saumell, Albert Gasulla, Xavier Muniesa, Miquel Jiménez, en Josep Maria Contel, Queco Novell, Toni Hos-ta, Carolina Garcia, Jordi Musons i molts més col·laboradors que se’n recordaran. Però a la vegada, molts amics i amigues, a qui tam-bé fèiem pencar..Recordo els números especials que editàvem per Sant Medir, ex-plicant la història de cada colla, o, per la Festa Major, amb el pro-grama, i, a més a més, una guia de

Gràcia. O el número més trans-cendent: quan l’Ajuntament va posar a exposició pública el PERI de Gràcia. Molts veïns afectats no se n’havien assabentat. Vam fer una edició especial amb l’expli-cació i el mapa de totes les afec-tacions. A aquell ple del Consell tothom hi va anar amb el Carrer Gran a la mà. Havíem complert la nostra obligació democràtica.

A més a més, ens enredàvem a fer la festa de cap d’any a la plaça de la Vila, a organitzar sardanes, balls, festes culinàries, torneigs de futbol i curses per la festa ma-jor i fins vam idear un cap gros, en Pepitu Campanar, dissenyat pel periodista Miquel Giménez.Rellegeixo el Carrer Gran, tam-bé El Badall, i me n’adono que aquestes dues revistes van ser pous d’activitats vibrants i so-bretot una gran escola per molta gent. Però també –avui es veu– publicacions amb molta qualitat. En el número 100 hi van escriu-re historiadors com Josep Buch (insigne arxiver del Club Excur-sionista de Gràcia, cuidador de l’arxiu de Gràcia durant el fran-quisme), Ramón Vergés, del C.E.

Europa, Silvestre Martí i Gou, o Josep Bargalló, el matalasser del carrer Providència. També he tro-bat un escrit del qui fou el nostre primer director Victor Malope, Manel López, que avui increïble-ment continua actiu a Gràciamon TV, amb un article premonitori: “Gràcia resisteix, Barcelona no”. Nosaltres érem quinzenals i sem-pre patíem per aconseguir una fi-ta: la regularitat, la periodicitat en els enviaments i en la distribució als quioscs. Per això sempre m’ha donat tanta enveja, m’ha provocat tanta admiració com a periodis-ta i com a editor l’Independent. Haver pogut nodrir d’informació els graciencs cada setmana em sembla admirable, increïble. Per molts anys! Felicitats! )

En gairebé deu anys

d’existència, mai no

vam cobrar, però va

ser una escola genial

pàgina 7

Les imatges de Gràcia, a la premsa localL’adéu a Mercè Rodoreda, el tancament de les últimes vaqueries, els desallotjaments de cases okupades i les

visites de l’alcalde de torn i, òbviament, les entrevistes als pregoners de Festa Major, han estat les imatges històriques

de la premsa de Gràcia des de la recuperació de la democràcia. Fotos: Carrer Gran, Gràcia 6, Un toc de Gràcia

pàgina 8

Especial Festa MajorEspecial Festa Major 31 de juliol de 2015

13

ns de L’Independent

s i Rombo. Pop. Dins del Festi-

UNS 17

e guarniments de carrers. Plaça

l’ANC. Espai Joanic

Diego Burán i Ebri Knight. Plaça

rrer Joan Blanques de Baix de Tot

DIMARTS 18

13.00 h La Portàtil FM. Vermut musical. Carrer Progrés

18.00 h Kubra Khademi, performance a l’Afganistan. Xerrada.

Biblioteca Vila de Gràcia

19.30 h Onada Pi i Margall. Organitza: ANC. Carrer Escorial /

Avinguda Pi i Margall

21.00 h Sopar de l’Independent. Preu: 15 euros. Reserves: inde-

[email protected] i 932174410 Carrer Ciudad Real.

22.00 h Itaca Band. Folk-rock. Plaça del Folk (plaça del Sol)

23.00 h Rocky Horror Picture Show. Cinema. Carrer Mozart

23.00 h Cinema a la fresca: ‘Grease’. Carrer Joan Blanques de Baix

00.00 h Nakani Kante. Afro-beat. Carrer Ciudad Real

DIMECRES 19

22.00 h NEWCAT-ètnic i Orquestrina Trama. Folk. Celebra-

ció 15 anys L’Independent. Plaça del Folk (plaça del Sol).

23.00 h Chino & The Big Bet. Swing. Plaça del Swing (plaça

del Diamant)

23.00 h Che Sudaka. Reggae. Plaça Rovira

23.00 h L’Arqueta dels Somnis. El ‘making of’ de ‘El Rellot-

ger de Gràcia’. Espai Tasta Gràcia. Plaça Manuel Torrente

DIJOUS 20

20.00 h Baixada del pilar caminat. Castells. Inici: plaça del Sol

22.00 h La Troba Kung-fú. Folk. Plaça del Folk (plaça del Sol)

23.00 h Homenatge a Pepe Rubianes. Espectacle teatral a la pla-

ça Rovira

DIVENDRES 21

13.00 h Tast de vermuts de Reus amb David Bages. Plaça de la

Vila

23.00 h Xou Albert Malla “Hasta luego Cocodrilo”. Punxadis-

cos. Carrer Providència

20.00 h Tabalada i correfoc. Plaça de la Vila

23.00 h Fundación Tony Manero. Pop. Plaça Rovira

23.30 h Aquarium. Versions. Carrer Verdi del Mig

23.30 h Plutón, Mónica del Raval i Putilátex. Carrer Perla

23.45 h Beaties Band. Tribut Beatles. Carrer Joan Blanques de Baix

00.00 h Insershow. Punk. Festes alternatives (plaça Raspall)

00.00 h Versots. Plaça de la Vila

14


Jo, ‘guiri’

Probablement París és la gran

ciutat amb els hotels més

immunds on m’he allotjat

mai. M’hi he trobat de tot:

cambres ínfimes, lavabos

bruts, personal bord i llord,

esmorzars de postguerra i

preus d’escàndol, entre altres.

Però és una de les ciutats més

cultes, nobles i riques del

món, i no hi deixaré d’anar.

És el que té París. També he

estat a hotels de cinc estrelles

amb escarabats, a Moscou;

a cambres amb el lavabo

dins d’un armari, a Roma i, a

Brussel·les, vaig trobar un tre-

pant al bell mig de la cambra

que mai no van retirar.

Barcelona no és la capital

d’un imperi, ni una ciutat

eterna, ni tant sols un hub

burocràtic. És un lloc sim-

pàtic, amb un patrimoni

notable i habitat per una

gent mesuradament amable

que no té gaires maneres de

guanyar-se la vida, i que ha

trobat en els guiris una font

de feina. O sigui: el turisme

ens té agafats pels ous, i no

els podem oferir hotels amb

xinxes o personal estúpid. Si

ho fem, descobriran un altre

indret atractiu i ens deixaran.

És la dura llei del mercat

global a la que juguem, bo

i anant de xulos, que se’ns

gira en contra i ens fa pagar

l’arrogància col·lectiva (amb

l’ajuntament al davant). Qui

és ara el guapo que li diu a

algú amb feina temporal per

mor del turisme, mal pagada,

que aquesta és una indústria

depredadora i que se li ha de

posar fre?

Rafael Vallbona

el turista accidental Festa Major:“Spain

craziest block party”?El debat sobre el model turístic al districte afecta també la Festa Major,

cada vegada amb més assistència de turistes i barcelonins

Mar Romero

“Go wild at Festa Major de Grà-cia, Spain’s craziest block party”. És el títol que li dóna la guia tu-rística Lonely Planet a l’article en què explica la festa major. Tradu-ït: “Desmelena’t a la Festa Major de Gràcia, la festa de carrer més boja d’Espanya”. La Barcelona Tour Guide descriu el barri com “una zona famosa per una atmòs-fera relaxada i bohèmia, amb pla-ces bullicioses i una vida de bar i cafè vibrant.”“Si estàs visitant Barcelona a l’agost és inevitable que vinguis a la Festa Major”, diu Carla Carbo-nell, la presidenta de la Fundació

Festa Major. I és que en els dar-rers anys s’ha obert el debat de la massificació turística al barri, i en concret a la Festa Major. La Festa Major cada vegada atreu més gent i s’estén pels carrers de Gràcia. L’assistència durant l’es-pecial quinzena d’agost es calcula per estimació: un milió i mig de persones. Si fa o no fa, la pobla-ció de Barcelona. L’any 2014 va ser l’any amb més seguretat i amb més espais dedicats a activitats; aquesta edició els manté tots i a més amplia el dispositiu amb una segona corona a la zona baixa del districte, la més col·lapsada. El sentit únic a determinats carrers també es reforça, per millorar la

circulació dels visitants. Els bars fan més diners: el Cafè del Teatre, al carrer de la Perla, explica que els ingressos entre 2012 i 2014 van augmentar significativament.L’increment de l’assistència a les Festes Majors va de la mà de l’aug-ment del turisme a Barcelona i també al districte. 7,5 milions de visitants són els que van passar per la ciutat durant tot l’any 2013: l’equivalent a la població de Cata-lunya. Aquests 7,5 milions haurien pogut trobar 6.500 llits a Gràcia, sense comptar els possibles 400 pisos il·legals que Albert Arias, geògraf i urbanista, estima que es poden trobar al districte. Per po-der-ho imaginar cal pensar en que

nou illes de l’Eixample senceres, dins de Gràcia, estan destinades a l’allotjament turístic. Tenint en compte que la majoria de llicències de pisos turístics han estat atorgades després del 2011, l’impacte de l’activitat turística a Gràcia és innegable. “Gràcia era un barri de classes mitges i popu-lars, i de cop els negocis i l’espai públic estan enfocats a gent que es pot permetre certs privilegis, com els turistes i la gent més rica” explica Helena Fabré, antropò-loga i veïna de la Vila de Gràcia. “Aquest canvi acaba desplaçant a la gent que vivia aquí originària-ment”, afegeix. Fabré està explicant el procés co-negut com a elitització o gentrifi-cació, un procés que comença per l’augment del valor del sòl d’un determinat espai i que té com a conseqüència la pujada del preu de l’habitatge. Aquest augment pot portar a marxar els primers habitants i els comerços locals, que ja no es poden permetre els nous preus. A Gràcia, el preu del sòl ha pujat més de 200 euros per

metre quadrat en dos anys, i ha perdut més de 2000 empadro-nats des de 2009.Les conseqüències del turisme sobre el districte han obert el de-bat als diferents barris de Gràcia. La plataforma Gràcia on vas? s’ha configurat com la plataforma ve-ïnal que ha portat la veu cantant per demanar un model turístic di-ferent. Recentment, han demanat que el nou pla d’usos redueixi les llicències de restauració. José, del bar Joali a la Plaça del Sol, es quei-xa que es centralitzin “tots els pro-blemes de la nit i del turisme als bars” i carrega contra la culpabi-lització de les terrasses. “Jo visc a Gràcia, compro a Gràcia i treballo

La campanya #JoNoMarxo s’engegà quan una immobiliària va voler fer fora a la llibreria Anita per fer-hi pisos d’alt standing

El milió i mig estimat

de visitants troba una

oferta de 6.500 llits i 400

possibles pisos il·legals

EL DEBAT SOCIAL

les dades

Habitants Gràcia

120.273*

* Des de 2009 hi ha 2.121 empedronaments menys

Els llits turístics a Gràcia

Places turístiques

6.529Habitatges d’ús turísitc

3.246

Hotels

1.050

Albergs

1.535

Residències

424

Pensions

274

Mar Romero


15


Gràcia rep la influència de dos punts turístics com la Sagrada Família i el Park Güell

a Gràcia, i ara sembla que faig mal a tothom, si amb prou feines pago el lloguer”. El Cafè del Teatre tam-bé explica que si no fos pel turisme no podria quadrar els comptes.Una altra de les demandes de Gràcia on vas? és tancar els habi-tatges d’ús turístic (HUTs). Grà-cia és el tercer districte en oferta de pisos turístics a Airbnb, una de les plataformes per trobar allot-jament. A Airbnb, un veí o veïna de Gràcia pot llogar una habitació del seu apartament, o el pis sen-cer, al turista. El discurs generalitzat és que l’es-tratègia Airbnb permet a molts inquilins arribar a fi de mes, i funciona d’aquesta manera per a alguns veïns de Gràcia. Tot i així, un estudi d’Albert Arias, explica que el 2,5% dels perfils a Airbnb controlen el 30% de la oferta de HUTs, i el 60% de la gent lloga més d’un pis. Per tant, és més ge-neralitzat el perfil de persona que té diversos immobles i en treu rendiment a través del turisme que no el perfil de veí que ha d’ar-ribar a final de mes.“Fa falta arribar un punt mig que encara no hem trobat”, diu Helena Fabré, i afegeix que “a la Festa Ma-jor el desequilibri i la massificació queden especialment plasmats”. Gràcia està de moda, per als barce-lonins i per als turistes. Els hostals anuncien la Festa Major, igual que

les agències. De fet, aquest any la Festa Major inclou una pàgina de-dicada a explicar les jornades als visitants de parla castellana, an-glesa i francesa. “La festa rep tu-risme des de fa molts anys i això és una realitat”, explica Elena Lanza, responsable de Tradel-Barcelona, l’empresa de traduccions que ha escrit el programa. La presidenta de la Fundació Fes-ta Major, Carla Carbonell, raona que davant del turisme el millor

que es pot fer és pedagogia per-què els visitants respectin la festa. Enmig d’aquest debat, el conveni signat entre la Fundació i el Ge-nerator Hostel, que col·laborarà econòmicament amb els premis del Concurs de Balcons i oferirà un sopar als tres carrers guanya-dors, ha estat criticat per la co-missió de Progrés, que reclama que es renuncïi a l’acord. “No po-dem tancar les portes al turisme”, explica Carbonell, i afegeix que “tampoc en podem abusar”. Trobar el punt mig. El punt mig per la Festa Major, però també el punt mig per al districte. Cal veu-re si el punt mig és el mateix per a totes les forces que interactuen a Gràcia.

El preu del sòl ha pujat 200

euros per metre quadrat en

dos anys i han marxat 2.000

persones en cinc anys

Mar Romero

16


EL DEBAT SOCIAL

El turisme a Gràcia, si bé podria

fer perdre-li l’essència de barri,

pot ser beneficiós pel comerç. Tot

i així, em sembla bé la congela-

ció que ha fet l’alcaldessa perquè

es necessita establir unes regles.

Comporta coses positives i negati-

ves. Promou el comerç i es coneix

gent nova, però és negatiu perquè

es gasten molts diners en hotels

i no en altres necessitats i alguns

turistes són uns incívics.

Està molt bé sempre i quan no

trenquin coses i respectin el barri

i els vilatans. Sempre hi haurà tu-

ristes aquí, ja que això sempre està

pujant, i em sembla bé que Gràcia

sigui coneguda per a l’estranger.

Visc des de petita al barri i cada

cop hi ha més gent estrangera, fet

que fa que el barri estigui perden

la seva essència; de ser un petit

poblet per convertir-se en un destí

turístic.

BERTA FOLCH

estudiant

CARLES MASIP

paleta

CLÀUDIA GUERRERO

estudiant

CRISTIAN BALLÓN

cambrer

de l’im-

pacte del

turisme a

la Festa

Major?

Què en penseu... Text i fotos: Marc Vilajosana

No em molesta el turisme; enca-

ra que a vegades pot ser excessiu

segons en quins moments, si no

existís seria una pèrdua impor-

tant per als negocis del barri.

Tot i haver augmentat, el turisme

té un comportament acceptable i

encara que n’hi hagi més, no crec

que porti problemes. Estic a favor

d’un turisme que no faci canviar els

nostres costums i forma de viure.

Crec que hi ha bastant turisme a

Gràcia, i sobretot a la Festa Major,

quan es massifica una mica massa

potser, però considero que és molt

positiu per al comerç i per als nego-

cis de bars i restaurants.

És molt positiu, encara que és cert

que està relativament massificat i

està alterant una mica la tradició

de Gràcia. Hi ha gent que ve a

destrossar coses i hi ha gent que ve

a passar-s’ho bé i gastar diners.

ENEKO GARAYETA

restaurador

MIGUEL CALVO

aturat

JOSEP LÓPEZ

enginyer

RAMON TARRÉS

sanitari

El turisme destrueix els barris po-

pulars, com va passar amb el gò-

tic, convertit en un barri comercial

per als turistes. Tot i que crea llocs

de treball, són precaris i només

beneficien a les grans empreses.

JÚLIA PÉREZ

estudiant


17


18


Turismofòbia

Som al 2025 i Gràcia està

radiant. La plaça de la Virrei-

na estrena nou pavimentat

i uns espectaculars plafons

tàctils d’informació turística.

Una cadena internacional

d’hamburgueses ha apos-

tat per obrir el seu primer

establiment de la Vila al local

d’un històric bar de terrassa

concorreguda. Un grup de

creueristes baixa per Torrijos

fins al Museu de la Barcelona

dels Barris, ubicat on fa

molts anys hi havia el cine-

ma Verdi Park. Les sales de

cinema van tancar per falta

d’espectadors, però els tre-

balladors van ser recol·locats

al nou centre museístic, on

cobren força més diners

per un horari més racional.

El propietari d’una bodega

del mateix carrer ara viu a

Formentera, ha llogat l’espai

a una botiga de samarretes

i souvenirs de Gràcia que fa

autèntic furor. Viu de la ren-

da mensual. I en Miquel de

les olives, fa anys que treba-

lla només per gust. Lloga els

seus dos pisos a estrangers,

per dies o setmanes, i amb

la tranquil·litat que dóna

la butxaca plena, s’atura a

fer-la petar llargament amb

els clients de sempre. Ja

en queden ben pocs. Verdi

ha batut rècords de passe-

jants anuals i s’hi acaben

d’instal·lar nebulitzadors per

fer baixar la temperatura.

Però una estranya sensació

inunda Gràcia des de les

eleccions de l’últim diumen-

ge. El Partit Turismofòbic ha

arrasat en vots i diu que vol

tornar al barri de principis

de segle.

Ernest Cauhé

@ernestcauhe

L’Assemblea Nacional Catalana (ANC) de Gràcia assajarà per tercera vegada en plena Festa Major la idea de macromanifestació que, des que es va iniciar el procés inde-

pendentista, arriba sempre per la Diada. Enguany, després de la cadena humana del 2013 i la V de 2014, la plaça Joanic i Pi i Margall són l’escenari de la macroonada de

deu colors, que representen els valors del nou Estat. Més de 50 voluntaris per a 2.000 persones, el míting de Jordi Sánchez i el concert de Brams són els elements clau.

Albert Balanzà

L’ANC és el principal actor polí-tic de mobilització ciutadana a Gràcia i enguany la Festa Major tornarà a servir de plataforma re-ivindicativa per l’aparador nacio-nal i internacional que represen-ta. Tal com s’ha anat detallant en els últims mesos a l’Independent (vegeu núm. 579), la macroonada de deu colors, tindrà el 18 d’agost a les 19.30 hores com a eix de sor-tida la plaça Joanic i es desplega-rà per Pi i Margall. “Volem cobrir l’avinguda amb una fila per a cada

color, i preveiem un espai ocupat fins al carrer Hipòlit Lázaro”, ex-plica un dels portaveus de l’enti-tat, Joan Bussé.L’ANC, amb la responsabilitat d’una idea original que ha estat assumida a l’engròs per l’entitat a nivell nacional per fer la Via Meridiana el pròxim 11 de se-tembre, ha ultimat fins a finals de juliol l’escenificació de la ma-

A.B.

L’ANC prendrà el pols de la Diada amb la macroonada de 10 colors de Pi i Margall

Gràcia Vol Votar, el lema de la V del 2014 entre plaça Joanic i Escorial

zatiu de l’ANC. Amb la prèvia d’un sopar popular i de l’actuació del mag Sergi, el pols independentis-ta també tindrà missatge musical amb la presència d’un dels prin-cipals noms del cartell de la Festa Major 2015, els Brams de Francesc Ribera Titot, de nou a Gràcia i, com sempre es reivindiquen, im-presentables i berguedans.

El parlament del president

de l’ANC, Jordi Sànchez, i

el concert de Brams, altres

elements destacats


EL DEBAT POLÍTIC

croonada amb una coordinació de voluntaris provinents de mi-litants, simpatitzants i entitats que els assegura una execució on la manifestació s’ha de vehicular a través de les instruccions d’un speaker de prestigi, el cantant i xouman Quim Vila, i que es tan-carà amb unes paraules del pre-sident de l’ANC, Jordi Sànchez.

Una botifarrada, un homenatge a Ovidi Montllor i el concert de Rumb al Bar posaran fi a la jor-nada reivindicativa.

Dos dies d’activitats

El gran acte de dimarts, però, ani-rà precedit enguany d’un dilluns atrafegat, també a càrrec organit-


19


20


Sota control

Al parlar del turisme cal, en

primer lloc, tocar de peus a

terra. El turisme a Europa és un

fenomen creixent i tendirà a

més en els pròxims anys. Hi ha

molts indicadors que ho diuen.

L’aeroport de Barcelona ha

crescut en 3 milions de passat-

gers des del 2011. Viatjar cada

cop és més fàcil, barat i pràctic.

És il·lusori agafar aigua amb

els dits, i al meu entendre la

manera d’actuar encertada ara

és plantejar-se quina mena de

turisme volem. El de cert nivell

cultural o el de platja i festa

nocturna? Gràcia, i no cal dir

Barcelona, haurien de rumiar

en això.

L’alcaldessa de Barcelona, Ada

Colau, va cometre un error al

barrejar i posar al mateix sac els

pisos turístics i els nous hotels,

precisament perquè se saltava

aquesta reflexió. Els pisos turis-

tics necessiten un gran control

perquè certament aquesta

pràctica s’ha desbocat amb el

‘boom’ de visitants, i sovint no

porten un turisme de qualitat.

Hi ha excepcions, però, i a

Gràcia tothom en coneix casos.

Però això no evita que sigui

el segment a vigilar amb més

intensitat per part de l’Ajun-

tament. Per primar el turisme

de més nivell cultural, no hi ha

més remei que estudiar amb

seriositat les propostes per

contruir hotels de qualitat, que

d’altra banda estan a pràctica-

ment totes les capitals europe-

es. No siguem provincians, que

en el món actual això es paga

car. Es podrà discutir un cas o

un altre, però la via d’aixecar el

llistó és la que han seguit les

ciutats que han mantingut el

turisme sota control.

Lluís Bou

“Raimon era el cantant més

prohibit pel règim”, recorda

passats els anys el periodista

Jordi Garcia-Soler. “Era el més

inequívocament antifranquista

i d’esquerres”, afegeix a pregun-

tes de l’Independent. Com a tall

d’exemple, Joan Ventura, autor

del llibre La masmorra, explica

que en aquell episodi de la pla-

ça del Sol, que ben segur que

es podia haver acabat en un

nou cas Puig Antich si s’hagués

confirmat la mort d’un policia, a

comissaria un dels agents li va

etzibar: “Ja saps que et trobes

aquí per culpa del Raimon?”.

Aquella nit el cantautor de Xà-

tiva va cloure el concert abans

d’hora del que tenia previst:

“Així és molt difícil cantar. Estic

trasbalsat”, van ser les seves pa-

raules de tancament.

El 20 d’agost de 1975 la policia franquista va protagonitzar un dels episodis més grisos del final de la dictadura, només un mes abans de la mort de Franco. Aquella nit,

vint-i-set joves van ser detinguts acusats d’uns aldarulls que tenien com a origen la detenció d’un jove que venia banderetes en contra de la pena de mort als voltants

de la plaça del Sol. Tot va passar durant un concert de Raimon, el cantautor més inequívocament antifranquista, que no es va poder acabar.

Ignasi Fortuny

El mes d’agost de 1975, tres me-sos abans de la mort de Franco, i amb una Festa Major de Gràcia debilitada -amb només cinc car-rers guarnits- se celebrava a l’en-velat de la plaça del Sol un recital de Raimon. Hi van assistir unes 2.500 persones, la majoria joves. La plaça era plena de gom a gom de gent que no havia pogut acce-dir a l’envelat. L’esdeveniment s’havia convertit en un acte de llibertat, amb Raimon com a refe-rent, i va acabar amb detencions

aleatòries i trets per part de la po-licia. “Va ser el recital de la Nova Cançó que va estar més a punt d’acabar en tragèdia”, recorda el crític musical Jordi Garcia-Soler, cronista d’aquella nit pel Diario de Barcelona. Aquell dia, membres de l’organit-zació clandestina Jove Guàrdia Roja (JGR) venien banderetes amb els colors de la senyera i amb el missatge No a la pena de mort. Un dels 15 o 20 joves de la JGR que en venien era Jordi Rizo. “Volíem recaptar fons per llui-tar contra l’afusellament de tres membres del FRAP i dos d’ETA”, explica Rizo. El 27 de setembre del mateix any els cinc van ser executats. Els últims del règim franquista.

Taller d’Història

Quaranta anys dels 27 detinguts de la plaça del Sol en ple recital de Raimon

“Durant el concert, van detenir a un company per vendre les ban-deretes i la resta vam anar protes-tar davant el bar on el tenien re-tingut”, recorda. Minuts després, la policia va començar a carregar i a disparar trets a l’aire. I també al terra. Tal com apunta l’histori-

Cartell que anunciava el concert del cantautor de Xàtiva durant la festa de 1975

ador local Josep Maria Contel, els policies van ser envestits mentre demanaven reforços i corria la notícia entre els agents que hi ha-via un policia mort. Rizo va ser un dels ferits per arma de foc -al peu esquerre- aquella nit. Hi va haver un total de 27 de-

tencions aleatòries -18 nois i 9 noies-; entre ells, Joan Ventura, que el 2007 va publicar La mas-morra, una crònica en primera persona dels fets. Ventura relata les tortures físiques i psíquiques de la policia, que van provocar fins a dos intents de suïcidi d’un dels detinguts. La majoria dels 27 eren alliberats al cap d’unes 48 hores a la comissaria de la Via Laietana, però tres d’ells van passar fins a tres mesos a la pre-só Model.

Els policies van ser envestits

mentre demanaven

reforços i corria la brama

d’un agent mort


Raimon, el

cantant prohibit

LA MEMÒRIA HISTÒRICA


21


22


L’Independent de Gràcia va néixer a les pla-ces, concretament a la Virreina un agost d’ara fa 15 anys i, per celebrar aquest aniversari i la nova etapa que el setmanari va engegar el

març de 2014 sota el paraigües d’associació cultural com a editora, la plaça del Folk-la plaça del Sol acollirà el 19 d’agost la nit ‘Grà-cia, L’Independent, 15 anys’ en què el Centre

Artesà Tradicionàrius i el setmanari uniran forces amb els lectors i tots els passavolants que s’hi vulguin afegir. La música la posarà Newcat_ètnic, l’Orquestrina Trama i Kabum.

Albert Balanzà

L’Independent de Gràcia a l’agost, després de sortir cada divendres, només surt amb l’especial Festa Major i deixa l’actualitat per a la web. Així era en temps d’aliances amb Vilaweb i així és ara, però a la Festa Major no hi ha faltat mai el sopar de festes amb els lectors. Ja han passat 15 anys de la primera Festa Major del número zero de l’Independent, que tenia Antoni Bassas com a pregoner, i el sopar es farà de nou a Ciudad Real el 18

d’agost. Però l’endemà hi haurà ball a la plaça del Sol amb vells aliats com el CAT i Kabum i nous amics com Newcat_ètnic i l’Or-questrina Trama.La celebració és un pas més en el compliment d’allò que encara no havia fet el setmanari per relli-gar-se més amb els 120.000 gra-ciencs. La creació de l’associació va engegar l’estructura d’entitat a la qual s’hi han sumat 140 perso-nes, l’obertura cap a nous sectors econòmics és a la vista en aquest número i la botiga de Perla 31 s’ha renovat amb noves samarretes.I a la tardor, més novetats: nova web, sota el comandament d’Ig-nasi Fortuny, i nou disseny del setmanari, a càrrec d’Enric Jardí, autor de treballs de renom inter-nacional com el Chicago Reader.

CAT

L’Independent celebra 15 anys amb el CAT i els lectors a la plaça del Sol

Enric Jardí, autor del

‘Chicago Reader’ i del

‘Boston Phoenix’, ja

treballa en el redisseny

Terrorisme

o turisme?

El turisme ens fa nosa? O

ens va bé per millorar? Som

una ciutat amb turisme? O el

turisme se’ns menja la ciutat?

Necessitem ser internacio-

nals? O la internacionalitat

ens mata? Ens hem convertit

en una ciutat cosmopolita? O

preferim seguir sents pro-

vincians? Moltes preguntes

es barregen a les nostres

converses i no en traiem

l’aigua clara. Potser el que

ens hauríem de preguntar és:

quin preu estem disposats a

pagar per ser una gran ciutat?

Sempre he pensat que sortir

de la nostra zona de confort,

conèixer gent, parlar altres

idiomes intercanvia energies i

ens recicla mentalment i espi-

ritual. Amb el turisme ho fem

de cop i sense avisar? Sí, és

veritat, però no tot ha de ser

quan nosaltres volem i deci-

dim. El millor és estar prepa-

rat pels nous esdeveniments,

parlotejar amb qualsevol,

mudar les nostres creences,

millorar el nostre entorn i

oferir-lo a la resta, i deixar que

ens coneguin en tot el nostre

esplendor. Mireu-ho des de la

meva perspectiva. Penso: com

és que tothom vol venir a

Barcelona? Resposta: perquè

som magnífics, especials,

curiosos, ens agrada donar

i rebre el que ens aporten

els forans. Som una ciutat

intel·ligent, oberta, il·lustre,

fantasiosa i digna d’admirar

i de ser mirada. Sí, tenim una

de les millors ciutats del món

on poder viure, per què no

gaudir-la i oferir-la a qui en

tingui ganes?

Clara Darder


LA COMMEMORACIÓ

La càlida veu de Gemma Humet i el ball del Pirineu

L’Orquestrina Trama i NewCat_ètnic, a la nit de l’Independent el 19 d’agost

S.M.

Ball i festa, tradició i alegria. La plaça del Folk, la proposta impulsada pel CAT és un dels espais més concorreguts du-rant la Festa Major. L’exemple gràfic sobre aquestes línies; els de l’escenari són els Catar-res. Enguany el cartell també té noms de pes i marcat accent rumbero. La música d’arrel també té el seu espai, un espai compartit enguany amb l’Inde-pendent, que celebrarà la seva nit d’aniversari amb una doble

actuació: NewCat_ètnic, també definit com a ruralisme il·lustrat, i Orquestrina Trama, un grup de joves fortament vinculats amb la música i cultura tradicional del Pirineu. El NewCat_ètnic és un septet encapçalat pel multi instru-mentista Manu Sabaté que pre-senta un repertori bastit a partir de materials tradicionals però que no renuncia a la interpretació de temes propis. Tot plegat vertebrat gràcies a la calidesa de la cantant Gemma Humet, que participa per primera vegada en una producció estrictament d’arrel. El ball vin-

drà de la mà de l’Orquestrina Trama, nascuda el 2013 entre la Cerdanya i l’Alt Urgell amb una il·lusió: fer reviure melodies i cançons que defineixen una for-ma de viure i entendre el món.


23



Documents

31 de juliol de 2015 · 2018-05-03 · 2 l’independent Especial Festa Major 31 de juliol de 2015 Sidonie, Che Sudaka, Itaca Band, Brams i el Festigàbal auguren una festa de suor