').,.~,&~~;:.~!VUNIVERSITAT Dt:. VICGih,' oteca

3.800 estudiants cursen estudis homologatsa la Universitat de Vic

Matriculats títols homologats

Escola PolitécnicaSuperior

Fae. CiénciesHumanes,Traduce. iDocument.

EU de Ciénciesde la Salut

Matriculats títols propis

Escola Superior"Johan Cruyff"

ES d'Empresa,Turisme,Marqueting i Gestió

Evolucióde matriculats de nou accés

1000

900

800

700

600

500

400

300

200

100

Facultatd'Educació

FCJE.Campus Vic

FCJE.EU deTurisme ESERP

BAU. Escolade Disseny

E5. de Mitjansde Comunicació

Institutde Ciencia

i Tecnologia

Total nou accés atítols homologats de

ir dele a la UV

Total nou accés atttots homologats de

an dele a la UV

Total alumnes denou accés

• Curs 2000/01 • Curs 2001/02 * Baixada demanda de H dele de Catalunya: -12%

L'Area de Marqueting i Comunicació de la UV va donar a

coneixer el dia 6 de novembre les dades definirives de matrí-

cula del curs 2001-2002. Segons aquesta informació, 3.795

estudiants s'han matriculat en estudis homologats a la UV i

983 ho han fet en títols propis en els centres vinculats a Bar-celona i a Mollet.

Els alumnes de nou accés als estudis homologats de primer i

de segon cicle han estat 974, un 1% inferior al curs anterior,

cosa que posa de manifest que la UV ha mantingut l' entrada

de nous estudiants malgrat la forta davallada de la demanda

universitaria global que ha parir el mercat universitari catala

amb un decrement total del 12%.

EIs esforcos de tota la insritució en el procés de captació d' es-

tudiants ha perrnes donar a coneixer el model UV de forma

més completa. El manteniment de matricula de moltes de les

carreres de la UV, juntament amb l'exit de les carreres noves

(la Llicenciatura de Ciericies de l'Activitat Física i de I'Esport

i la de Publicitat i Relacions Publiques), les noves formes se-

mipresencials i els segons cicles, on destaquen I'Enginyeria

Superior d'Organització Industrial i la Diplomatura de Fisio-

terapia, expliquen la bona matriculació del present curso A

part d'aquesta evolució deis títols homologats cal destacar la

bona matrícula global de títols propis.

PeI que fa a la procedencia deis estudiants matriculats en estu-

dis homologats a la UV, el31 % prové de les comarques d'Oso-na i el Ripolles, el 33% del Barcelonés i les comarques de l' en-

torn, el 32% de la resta de Catalunya i el 4% restant de l'Estat

espanyol. Aquesta darrera procedencia, tot i que perita percen-

tualment, en xifres absolutes ha crescut d'una manera molt

considerable aquest curso

Universitat de Vic Carrer Sagrada Família, 7. Tel 93 886 12 22. Fax. 93 889 10 63. http://www.uvic.es

Internet i societat: un viatged'anada i tornada

La Facultat de Ciencies Jurídiques iEconomiques de la UV va invitarAlejandro Piscitelli, llicenciat en Fi-losofia per la Universirat de BuenosAires i Master of Science in SystemScience per la Universiry of Louisvi-lle, a impartir una conferencia sobre«Internet i societat- el 24 d' octubre.Piscitelli, que va fer un repas hurna-nisticocultural per l'entorn d'Inter-

net, concep la xarxa com un laborato-ri social i un entorn de simulació tantcom un mercat virtual o una extensióde les propietats del món real al móndigital. És tant el seu poder corrosiu-actualment adormit, diu-, que no-cions que es creien eternes i definiti-ves -com les de temps i espai, nació iteritori, pero també propietat in-tel-Íecrual, copyright, i fins i tot llei aseques- estan fent un canvi impredic-tible gracies a l' existencia d'Internet.

Clausura del Curs de Programacióbecat per lbermátlca, Caixa deManlleu i la Universitat de Vic

EI26 d' octubre va finalitzar el Curs deprogramació en Natural, Adabas, Co-bol, Cics, Internet, Oracle i LotusNotes becat per l'empresa Iberrnatica,Caixa de Manlleu i la uv. Hi van par-ticipar 15 estudiants de la Universitatde Vic que, segons I'aprofitament quen'hagin fet, podran optar a un períodede tres mesos de practiques remunera-des a Iberrnática, amb la possibilitatd' accedir a un contracte laboral.

CAMPUS

Activitats de la Xarxa ORTUDES aLlatlnoamérica

Entre el 19 de juliol i el 3 d' agost tresprofessors de la UV (jacint Torrentsde la Facultat d'Educació, Toni Morai Joan Bou de la Facultat de CienciesJurídiques i Econorniques), junta-ment amb una professora de la Uni-versitat de Girona i una de la Univer-sitat de Múrcia, van visitar tresuniversitats llatinoamericanes, la Uni-versidade Regional do Noroeste doEstado do rio Grande do Sul (Brasil),la Universidad Nacional de Misiones(Argentina) i la Universidad Colum-bia (Paraguai).Aquesta visita s'ernmarca en la XarxaTemática de Docencia ORTUDES(Ordenació Territorial: Turisme, Pa-trimoni Natural i DesenvolupamentSostenible) financada per la AgenciaEspañola de Cooperación Interna-cional del Ministeri d'Assumptes Ex-teriors del Govern Espanyol.EIs dies 19 de novembre i 4 de desern-bre és previst que ens visitin 4 profes-sors d' aquestes universitats per im-partir docencia a les universitats deVic, Girona i Múrcia.

L'Aula de Teatre de la UV a Girona

El13 de novembre l'Aula de Teatre dela UV representara l' obra N'hi ha mésa fora que a dins, basada en textos deRoland Duvillard, a la Sala Planeta,de Girona, dins de la Mostra de Tea-tre Universitari programada en elFestival Temporada Alta. Enguanyaquesta obra ja ha estat representada aVic i al Teatre Grec de Barcelona.

Oficina Internacional de la UV

La Junta de Rectorat va aprovar elmes d' octubre la creació de la OficinaInternacional de la UV amb la finali-tat de coordinar les activitats interna-cionals del conjunt deis centres de laUniversitat. Les relacions interna-cionals de la UV van comens:ar fa deuanys amb el programa Socrares-Eras-mus d'intercanvi d' estudiants i poste-riorment amb el programa DEGId' estudis Empresarials que permetd'obtenir el Diploma Europeu deGestió Internacional. Aquest progra-mes es van veure reforcats quan laUniversitat va entrar a la xarxa Ibsen através de la qual s'establien contactesamb quatre universitats dels EstatsUnits. Aquest any també cornencaráel programa EC/US en el qual parti-cipen cinc universitats dels EUA iquatre d'Europees entre les quals laFacultar de Ciencies Jurídiques iEconórniques.Des de l'Oficina Internacional, la res-ponsable de la qual és la professoraNoemí Morral, delegada del rectorper a les Relacions Internacionals, espotenciaran les relacions amb l' es-tranger tant amb aquests programescom amb els de recerca i els de coope-ració que des de fa temps es desenvo-lupen a la Facultar d'Educació. Tam-bé es treballara per reforcar elsintercanvis de les Escola de Salut ambFranca, de la Politecnica, on ja s'estaobrint una via d'intercanvis amb pai-sos de l'Est i els de la Facultar de Tra-ducció i Documentació amb elsEUA. Així mateix es vol instituciona-litzar una xarxa de practiques per alsestudiants que un cop acabada la car-rera voldrien anar a treballar a l'es-tranger. En un altre ordre de coses,s'analirzaran les possibilitats que elsestudiants que vinguin a estudiar aVic obtinguin la doble titulació delseu país i l'homologada aquí, uncamp on encara hi ha un buit legalque es vol superar.

CAMPUS

Jornada "Banca i inversions étiques.Alternatives per a l'estalvi"

Aquesta jornada, que tindrá lloc el 15de desembre al Castell de Montes-quiu, donara a coneixer nous instru-ments de financarnent i d'estalvi quetenen en compte les implicacions so-cials i ambientals que comporta totainversió. D'aquesta manera e! fi-nancament i l'esralvi mantenen co-herencia amb els valors de solidaritat,equitat i justícia social.Actualment la inversió ética i solida-ria és poc coneguda a Catalunya.Aixo comporta que hi hagi poca ofer-ta de productes de financarnent i es-talvi eric i poca informació. No obs-tant, l'interes envers aquest tipusd'inversió és creixent perque cada ve-gada són més les persones sensibilit-zades de les repercussions que podentenir les nostres accions quotidianessobre el benestar de tots.En aquesta jornada experts en banca iinversions etiques aportaran e!s seusconeixements sobre e! tema per expli-caran en que consisteix i quines carac-terístiques té aquest ripus de financa-ment i quin és l'estat actual de lainversió ética a Catalunya.S' adreca a persones interessades enconeixer formes més etiques de fi-nancarnenr i estalvi, ONGD i enriratsciutadanes, estudiants d'economia o

ciencies afins i personal d' entitats fi-nanceres i d' estalvi.Intervindran Arcadi Oliveres, profes-sor d'Economia Aplicada de la UAB ipresident honorari de FinancamentEtic i Solidari (FETS), amb la con-ferencia Que és la banca ética? Di-ferencies amb la banca convencional, iMerce Vida!' directora de! Departa-ment de Comptabilitat i Finances dela Facultat de Ciencies Jurídiques iEconórniques de la UV, amb la con-ferencia Productes jinancers etics i/o so-lidaris. Després hi haura la taula ro-dona Iniciatives d'inuersiá ética aCatalunya amb Ignasi Boleda, gerentd'Oikocredir Catalunya; RamonGarcia, president de la Comissió Eti-ca de Morgan & Stanley; Roger Su-nyer, coordinador de Coop57; JoanGarcia, vicepresident d'Acció Solida-ria Contra l'Atur; Ánge! Font, direc-tor de la Fundació Un Sol Món (Cai-xa de Caralunya): Tomas Moreta,direcció financera i de canals alterna-tius de la Caixa de Manlleu. Mode-rara Oriol Alsina, coordinador deFETS.Inscripció: 5.000 ptes. Estudiantsacreditats: 2.500 ptes. Inforrnació: LaVola, tel: 93 851 50 55, fax: 93 8515056. www.lavola.com

Seguda contra la guerra de l'Afganistan

El dimecres 24 d'octubre, de 4 a 6 h.de la tarda, va tenir lloc al pati interiorde! Campus de Miramarges una segu-da d'estudiants contra la guerra com ametode per resoldre e!s problemes quee! món té plan tejats, i específicarnentcontra la guerra de l'Afganistan. Va-ren parricipar-hi estudiants deis di-versos centres i hivaren intervenirArcadi Oliveres i jamel El.meziani.L'acte va ser organitzat pe! Grup d'Ac-ció Universitaria (GAU).

El Dr. Peter [ohn Reynoldsva morir a Turquia

A cornencarnents d'octubre va arribarla notícia de la mort sobrada de! Dr.Peter J. Reynolds e! 26 de seternbre,durant una estada de recerca a Tur-qUla.

El Dr. Reynolds (Shifnal, Anglaterra,1939), conegut internacionalmentcom a especialista en arqueologia ex-perimental, era director de! centre derecerca Butser Ancient Farm, a Pe-tersfie!d, Anglaterra, i professor visi-tant de la Universitat de Vic i la Uni-versitat de Barce!ona, en les qualsimpartia conferencies i cursos de doc-torat, rnásters i postgraus. Des de!1989, e! seu interés pe! jaciment ibe-ric i medieval de I'Esquerda e! va por-tar a fer llargues estades anuals a Rodade Ter i a formar part de l'equip d'ex-cavacions arqueológiques, Va iniciaraixí una línia de recerca totalment no-va sobre arqueologia medieval i expe-rimentació agrícola i construcció alnosrre país. L'Área de Recerca i e! jaci-ment de l'Esquerda han servit totaquest temps com a centre docent al'aire lliure, i s'hi han dut a terme di-verses activitats per a estudiants uni-versitaris, entre elles e! curs anual dela Universitat d'Estiu de Vic.El Dr. Reynolds havia participar acti-varnent en congressos nacionals i in-ternacionals, i la seva col-laboració enrevistes especialitzades va generar unseguir de publicacions, d' entre lesquals destaca e!llibre Arqueologia Ex-perimentaL, publicat en catala e! 1988per Eumo Editorial.

CAMPUS

Master en Gestió i Tecnologia del Medi Ambient

El Master consta de 360 hores lectivesdistribuides en dos cursos de post-grau. El primer curs Medi natural,agents contaminants i gestió ambiental,esta dedicat a la ciencia i a la gestióambientals; e! segon curs EnginyeriaAmbiental, fa referencia als aspectestecnologics correctors de la coritami-nació, ja sigui per a minimitzar-la oper a pal-liar-ne e!s efectes. Aquestscursos s'irnparteixen amb una alter-nan<;:a bianual. El primer tindra llocde novembre de 2001 a juny de 2002i e! segon de novembre de 2002 a junyde 2003.La pluridisciplinarietat deis temes faque la docencia sigui impartida perun ampli quadre de professorat idoni.Lactivitat docent es complementaamb sortides de camp i visites, i ambconferencies i taules rodones amb ex-perts procedents d'alrres centres i ambtecnics de l'Administració.EIs objectius de! master són propor-cionar formació continuada al perso-nal tecnic en temática mediambien-tal; donar a coneixer les tecnologiesadients per minimitzar e!s impactesambientals derivats de les activitatsproductives; presentar la legislacióambiental vigent i la seva aplicació, ipermetre la resolució deis problemesambientals que poden sorgir a les ern-preses. S' adreca especialment a tec-nics de l' administració pública o del' empresa privada que treballen en1'Area de Medi Ambient, llicenciatsde les branques de Biologia, Química,

Farmacia, Veterinaria, enginyers tec-nics i superiors, industrials o de! sec-tor agroalimentari, estudiants d'úl-tirns cursos de les branquesesmentades i, en general, a diplomatsi graduats amb formació académicaidonia o amb experiencia professionalsobre e! tema.Durant les últirnes decades, la societaten general ha manifestar una granpreocupació pels aspectes mediam-bientals. En particular, les adrninis-tracions (europea, estatal, autonorni-ca i local) han dictat normativesadients a fi d'aconseguir minimitzarla contaminació produida per activi-tats humanes, ja siguin industrials,domestiques o en explotacions agrí-coles o ramaderes. D'aquestes norma-tives se n'ha derivar la necessitat i/ol' obligació d' implantar sistemes degestió mediambiental a les empreses,buscant una actuació més respectuosaamb e! me di i un desenvolupamentsostenible.La formació que requereix e! tecnic pera enfrentar-se amb la problemáticaambiental és d'un ampli abast, alhoraque molt específica per a cada campo Ala UV, des de 1994, s'ha impartit e!«Diploma d' especialista en TecniquesMediambientals» i des deis Serveisd'Assaig i Recerca Tecnológica s'hanrealitzat nombrosos estudis i projec-tes, ja sigui en l'arnbit de descontami-nació i aprofitament de les aigües, comen e! de sols i residus ramaders i en e!de contaminació atmosférica.

Programa condensat

Medi natural, agentscontaminants i gestió ambiental(l80h).l. Medi físic i biosfera. (3c)2. Contaminació ambiental. (6 e)3. Legislació ambiental. Aspectes

gen eraIs. Legislació específicavigent (1 e)

4. Impacte ambiental. (3 e)5. Auditories ambientals. (2,5 e)6. Sistemes de gestió ambiental

(SGMA). (2,5 e)EnginyeriaAmbiental (l80h).l. Tecnologia aplicada a la gestió

de l' energia. (1 e)2. Tecnologies de gestió de

l'aigua. (3,5 e)3. Tecnologia aplicada a la gestió

de residus. (3,5 e)4. Tecnologia aplicada a la gestió

de sols. (3,5 e)5. Tecnologia aplicada a la gestió

de! medi atmosferic. (3,5 e)6. Economia mediambiental.

Costos i revaloritzacions. (1 e)7. Treball experimental.

Exposició. (2 e)Titulació: En acabar cada curs dePostgrau la Universitat de ViclÍiurara un certificar acreditatiu.En acabar amb aprofitament elsdos cursos, la Universitat de Vicatorgará e! rírol de Master enGestió i Tecnologia de! MediAmbient.Direcció: Ora Consol Blanch.Professorat: Dra. Consol Blanch,Dra. Carme Casas, JoaquimEspona, Dra. Julita Oliveras,Josep Turet, Xavier Serra, EnricVilalta, Mane! Vilar, EsterVinyeta.Departament d'Indústries Agrariesi Alimenraries, EPSDepartament d'OrganitzacióIndustrial. EPSSART- Servei d'Assaig i RecercaTecnológica. EPS

CAMPUS

«Art, follia i cura» i «El genoma humá»,Dos cicles de conferencies a Ciencles de la Salut

D'octubre a desembre l'Escola Uni-versitaria de Ciencies de la Salut haorganitzat dos cicles de tres conferen-cies cadascun.El dia 24 d' octubre va tenir lloc a laUV la primera conferencia del cicle«Art follia i cura», titulada Quan l'artté cura, en la qual van intervenir FinaAJert, técnica del departament d'Edu-cació de Museu Nacional d'Art deCatalunya (MNAC), Alejandro Gó-mez Franco, psicoanalista, i José Le-brero, director d'exposicions del Mu-seu d'Arr Contemporani de Barcelona(MACBA).La segona conferencia, titulada Es-criptura i cura, anirá a carrec d'EnricBerenguer, psicoanalista, responsablede la col-lecció Campo Freudiano al'editorial Paidós, Monica Cano, es-criptora i coordinadora de tallers d'es-criptura, i Ana Nuño, poeta i directo-ra de la revista Quimera, i tindrá llocel 14 de novembre. La tercera, De l'artde curar amb l'art tindra lloc el 12 dedesembre a carrec d'Enric Arqués, di-rector del centre Joia i vicepresidentdel Forurn d'Iniciatives en Salut Men-tal, Guillem Homet, director mediede la Comunitat Terapéutica del Ma-resme, i Francesc Puntí, pintor i psi-coanalista.Aquest cicle de conferencies aborda laproblemática que planteja el tracta-ment de les malalties mentals des de lacreació artística, i mostra com l' objec-

te artístic permet al malalt mental re-fer els vindes socials deteriorats per lamalal tia. l'ocupació creativa, a travésdels mitjans i de les regles de les diver-

ses arts, produeix un apaivagamentdel sofriment psíquic en la mesuraque trenca amb el cercle viciós de lesideacions patologiques.El segon cicle de conferencies, titulargenericament «El genoma hurná», volposar a l' abast dels estudiants, delsprofessionals de la sanitat i del públicinteressat, un conjunt de coneixe-ments indispensables i una informa-ció básica que perrnetin tenir criterisactualitzats sobre les possibilitatsd'intervenció en el genoma humá i es-tar més preparats per participar, ambrnés coneixement de causa, en el ne-

cessari debat públic sobre la gestióresponsable d' aquestes possibili tats.El cicle va cornencar el dia 7 de no-vembre amb la conferencia Que hi diula ciénciai, a carrec de Josep Egozcue,caredratic de Biologia Cel-lular de laUniversitat Autónoma de Barcelona.La segona conferencia, Que hi diul'éticai, tindra lloc el 28 de novembrea carrec d'Ángel Puyol, doctor en Fi-losofia i professor d'Etica de la Uní-versitat de Barcelona. La tercera, titu-lada Que hi diu el dret?, tindrá lloc el12 de desembre i anira a carrec deN úria Terribas, especialista en Bio-dret i directora de l'Institut Borja deBioerica (lBB).

Ofertes de trebaU per a fisiotera-peutes i infermeres a Italia

1'Escola Universitaria de Ciencies dela Salut va rebre la visita de represen-tants del Col-Iegi de Fisioterapeutesde Barcelona i de l'ernpresa italianaGevi. Aquesta empresa de treballtemporal esta interessada a arribar aacords que permetin que estudiantstitulats en aquest centre puguin tre-bailar a Italia. Aquest primer contacteobre l'oportunitat d'iniciar relacionsentre l'Escola i les institucions sanitá-ries italianes. L'empresa italiana hafet una oferta de 300 llocs de treballper a fisioterapeutes i infermers/es.

Segon ciele de Traducció iInterpretació en modalitat

semipresencial

La Facultar de Ciencies Humanes,Traducció i Documentació de la Uni-versitat de Vic inicia aquest curs unanova modalitat d'estudis en formatsemipresencial, amb la intenció d'a-

profirar els recursos que proporcio-nen les noves tecnologies com a partd'un entorn comunicatiu global enque la traducció té un paper cada ve-gada més rellevant.Poden accedir a aquest segon cicle elsestudiants de qualsevol disciplinaamb una diplomatura o un primer ci-de universitari complet que vulguinadquirir competencia i ritulació (lli-cenciatura) com a traductors sensehaver de seguir un ensenyament pre-sencial.L' estudiant pot triar entre un itinera-ri de traducció al carala o un itineraride traducció a l'espanyol, partint del'angles, com a segona llengua, i delfrancés o l'alernany, com a tercera. Elpla d'esrudis preveu per a aquest pri-mer curs la realització d'uns cornple-ments de formació i unes assignaturesa escollir.

CAMPUS

Setmana de la Ciencia de la Universitat de Vic

fiTI'i1 Genera t.1;1da CalaJunya.w Oepartament d·Universitats. Recercai Soca.tat dé la Inlormació

'..~., tu.,Alolol'iA

fij:"'utC4

..Del 12 al 16 de novembre tindra llocla Setmana de la Ciencia de la Univer-sitat de Vic, en el marc de la Setmanade la Ciencia de la Fundació Catalanaper a la Recerca, amb les següents ac-tivitats.

El dilluns 12, a les 12h., inauguracióamb la conferecia-taller L'ambientalit-zació a l'escola a carrec de Jordi Martí iSebastia Riera, professors de la Facul-tat d'Educació.El dimarts 13, a les 12h., a I'aula mag-na del campus de Miramarges, con-ferencia El món deis bolets a carrec delDr. Jaume Llistosella, bioleg de laUB. A les 7h. de la tarda, conferenciaLa síndrome de l'edifici malalt a carrecdel Dr. Xavier Guardino, direcror delDepartament d'Analisis Ambientals iBiologiques de l'INSHT-CNCTEl dimecres 14, a les 12h., a l'aulamagna de la Torre deis Frares: El co-neixement transdisciplinari i el desen-volupament humá sostenible, a carrecdel Dr. Xavier Rambla de la CatedraUnesco de la U'V,

El dijous 15, a les 7h. de la tarda, con-ferencia El paisatge vegetal deis turonsde la Plana de Vic. Uns espais que calconservar, a cartee de la Dra. Carme

viu la ciencia.S [01]SIIIIII 11 tI [111[ I

. ..Cases, bióloga i professora de l'EscolaPolitecnica Superior de la U'V, Aques-ta conferecia correspon a una sessiócientífica de la Institució Catalanad'Historia Natural, dinrre del cideBiologia i conservació. Després de laconferencia s'inaugurará l'exposiciófotográfica del Grup de Naturalisresd'Osona: Natura d'Osona, que espodrá contemplar durant tota la set-mana al vestíbul de la Torre deis Fra-res.El divendres 16, a les 12h., a l'aulamagna de la Torre dels Frares tindráIloc la conferencia-taller Les esoles sen-se fum a carrec d'Ángel Torres, far-rnaceutic i professor de l'Escola Uni-versitaria de Ciencies de la Salut de lauv. Parallelament, durant tota la ser-mana hi haura, a hores convingudesamb les escoles, els tallers experimen-rals Técniques de control de contami-nants de l'atmosfera i Apropa't a lesnoves tecnologies, organitzats pels de-partaments d'Elecrronica i Telecornu-nicacions, d'Inforrnática i Maremari-ea i d'Indústries Agraries i Alimenta-ries, així com una Exposició de bolets,oberta a tothom, a la sala polivalentde l'edifici F.

"

Documents de Recerca

La Comissió de Recerca ofereix alsprofessors de la UV la possibilitat dedifondre els seus resultats dinvestiga-ció a través deis Documents de Recer-ea de la Universitat de Vic (Acció 25del Pla de Recerca). Aquests Docu-ments s' editaran electronicarnenr(seu web de la UV), es difondran gra-tuitarnent i gaudiran del copyright dela UV, cosa que perrnetrá certificar-nela data de difusió. També se n'edira-ran 11 copies en paper, amb carátulade la UV, 10 de les quals es Iliurarangratu"itament a l'autor i se n'arxivarauna copia a la biblioteca de la U'V,Els Documents de Recerca puntuaranen l'avaluació anual deis resultatsd'investigació deis Grups de Recerca ien l'avaluació deis resultats d' investi-gació del professorat que es portara aterme el juny del 2004. També cal es-mentar que aquest tipus de publica-ció universitaria puntua en oposi-cions i altres concursos exrerns.

Presentació del V Col-loqui sobreVerdaguer

El 6 de novembre va tenir lloc a l'Ins-titut d'Estudis Catalans la presenta-ció de les acrivitats del V Col-loquisobre Verdaguer, que tindrá Iloc elnovembre de 2002 a Barcelona, Vic iFolgueroles. El tema central deCol-loqui sera Verdaguer i el segle, i secentrara en l'estudi deis cent anysd'interacció entre l'escriptor i els seuslectors. L acte de presentació va serpresidit per August Bover, presidentde la Societat Catalana de Llengua iLiteratura de l'IEC, i va comptar ambla presencia de Ricard Torrents, rec-tor de la UV i president de la SocietatVerdaguer. En el decurs de l'acte Isi-dor Cónsul, membre de la SocietatVerdaguer i autor de l'edició críticade Sant Francesc (Eumo Editorial,2001), va impartir la conferencia«1895: Verdaguer i la crítica».

Agricultura hongaresa a l'EUPS

El dia 21 de novembre e! Dr. Sándor]ozsef Zsarnoczai impartirá una con-ferencia titulada The role of the Hunga-rían agriculture at the end of 20th cen-turya l'Escola Politecnica Superior.Nascut l'any 1956 a Budapest, e! Dr.Zsarnoczai és professor associat de laFacultar de Ciencies Econorniques iSocial s de l'Institut d'Economia Agrí-cola i Regional de la Universitat ZsentIstván de Codollo (Hongria). Fa unaestada de recerca de tres mesos a l'Esco-la Politecnica Superior amb una becade l'Agencia Espanyola de CooperacióInternacionalActualment, cinc alumnes de la Uni-versitat Szent Isrván de Güdüllü es tro-ben a la Universitat de Vic en e! marcd'intercanvis de! programa Erasmus, idos alumnes de I'Enginyeria TécnicaAgrícola faran els projectes de final decarrera a Codollo durant e! curs 2001-2002.

CAMPUS

Novetats a les pagines web de laUniversitat de Vic

El canvi de la biblioteca del Palau Bo-jons a la Torre dels Frares ha compor-tat canvis a l'apartat "La Biblioteca".Tarnbé s'ha iniciat e! projecte Intra-neko, una intranet per a ús dels pro-fessors i del PAS, per oferir informa-ció sobre els serveis de la Biblioteca.Durant aquesr curs hi haura accés alServei d'Adquisicions i després s'arn-pliara al Servei d'Obrenció de Docu-ments. Ladreca és www.uvic.es/bi-bliotecaLa Faculrar d'Educació rarnbé ha ac-tualitzar les seves pagines. Ha incor-porar informació sobre la nova Lli-cenciatura de Ciencies de l'ActivitatFísica i de l'Esport, iniciada aquesrcurs, sobre la recerca que es desenvo-lupa a la Faculrat, una presentació ge-neral i ha incorporar pagines de No-vetats. Ladreca és www.uvic.es/fe

Conveni entre la Societat Verda-guer i Amics de Verdaguer

El25 d'ocrubre es va signar un conve-ni marc de col-Iaboració entre la So-cietat Verdagurer, representada perRicard Torrents, president, i l'entitatAmics de Verdaguer, representada perMaria Homs, presidenta. Ambaq uest conveni s'estableix la possibili-tat que els socis d'una entirat puguinser-ho també de l'altra i gaudir delsavantatges que cadascuna ofereix alsseus socis (en publicacions i accés alMuseu Verdaguer). També representaun vincle comú amb la gestió de laCasa-M use u Verdaguer de Folguero-les a partir d'un Patronar municipalen el qual participen tres represen-tants de I'Ajuntament, tres d'Amicsde Verdaguer, un de la Societat Verda-guer, un de! Patronar d'Esrudis Oso-nenes i un rercer membre vinculat al' estudi de l' obra de Verdaguer.

També trabaras més informació a:www.caixacatalunya.es Línia

"900363738

UaaauHpeR NOMés

3.900 PTetI I aM~3.900 nes.&RaTf~ eN TRli(aDe~

Aconsegueix aquest rnobil Siemens C-35 i podr-ás

enviar missatges. participar en xats. jugar, rebreinformació a través del Canal Amena (actualitat. esports.

situació de restaurants, tar-rnacies, caixers ..l, accedir ala navegació WAP.parlar amb cobertura nacional i

internacional. .. I tot per només 3.900 ptes., rebent deregal la mateixa quantitat en trucades, sense despeses

d'activació ni quota d'alta. amb tarificació per segons desdel primer minut i una modalitat de facturació pensada

per a joves com tu. Dique no cal continuar?

,

Truca ara! Informa-te'n al telefon d'Amena: 902 10 34 89

CAIXA CATALUNYA .dllb."'i)(F

loaqulm M. Puigvert presenta elseu llibre a Vic i a Barcelona

El llibre de I'historiador Joaquim M.Puigvert, Església, territori i sociabilitat(s. XVII-XIX), publicat per Eumo, espresentara el dia 9 de novembre a Vic iel dia 30 a Barcelona. La presentació aVic anirá a carrec del professor joa-quim Albareda i tindra lloc a l'Alber-gueria, dins el marc de l'exposició d' or-Febre que el Centre Cultural del Bisbatva inaugurar a finals del mes passat.

Sam Abrams presenta els dosúltims llibres de Carles Hac Mor

El dia 14 de novernbre, a la Casa Ma-caia de Barcelona, Sam Abrams pre-sentara el poemari Fer safor i la no-vel-Ía Amor lliure, ús i abús, totes duesobres de Caries Hac Mor, aquestadarrera escrita conjuntament amb Es-ter Xargay.Fer saforés un recull de poemes publi-cats per Cafe Central i Eumoa la col-

CAMPUS

lecció «[ardins de Samarcanda". Lanovel-la Amor lliure, ús i abús ha estatpublicada per Pages editors.

Eumo publica un llibre sobre elPSUC i un de la revolució de 1820

Josep Puigsech es proposa aclarir lescomplexes relacions del PSUC amb laInternacional Comunista durant laGuerra Civil en elllibre Nosaltres, elscomunistes eatala ns, publicat per Eu-mo. L autor hi analitza les relacionsdel PSUC amb el PCE i el POUM, laidentificació del partit amb I'URSS,el paper que va jugar davant la suble-vació militar de 1936 i la seva concep-ció nacional.Esta previst que elllibre es presenti aVic i a Barcelona, abans no acabil'any, amb motiu de la cornrnemora-ció del65e aniversari del PSUc.L'altra novetat d'Eurno Editorial enassaig historie és La revolució de 1820i el Trienni Liberal a Catalunya, delprofessor Ramon Arnabat. Es tracta

de l' adaptació de la tesi doctoral queva mereixer el Premi Jaume VicensVives d'Historia Conternporania queatorga l'Institut d'Estudis Catalans.Tal com destaca l'historiador JosepFontana al proleg, és l' obra maduradun historiador de vocació, una ex-cel-lent visió de conjunt delliberalis-me espanyol i una aportació irnpor-tant per entendre els orígens de laCatalunya conternporania.

Més contes d'en Pau i la Laia

L'accident de la iaia Merce, Anem aldentista i El partit de futbol són els tresnous contes de la col-lecció «En Pau ila Laia», publicada per Eumo Edito-rial. Com sempre, les autores de leshistories són Adelina Palacín i As-sumpta Verdaguer, i les il-lustracionshan estat realitzades per Pilarín Bayés.D'aquesta col-lecció surten simulta-niament els contes en versió catalana ien versió valenciana en coedició ambEdicions del Bullent.

Primera reunió del Claustre de la Universitat de Vic

D'acord amb el que preveuen elsEstatuts de la Universitat de Vic re-centment aprovats, el dia 4 d'octu-bre va tenir lloc la celebració delprimer Claustre de la Universitat deVic. L'acte va comptar amb l'as-slsténcla d'un nombre molt impor-tant deis seus membres.El Claustre esta format actualmentper 183 persones representants detots els estaments de la comunitatuniversitaria de Vic. Durant aques-ta primera sessió constitutiva, lasecretaria general, Sra. MontserratVilalta, va fer a la lectura deis arti-

des deis Estatuts que fan referen-cia al Claustre i va informar sobre elseu reglamento Després hi va haverun informe académlc a cárrec deRamon Pinyol, vicerector d'AfersAcademícs, i un informe económlc acárrec d'Antoni Uix, gerent de laUV. Per doure l'acte, Ricard To-rrents, rector de la UV, va fer unaexposició sobre la situació globalde la Universitat de Vic en l'actuali-tat i les seves perspectives de fu-tur.«El Claustre és l'órgan de debat iparticipació sobre les Iínies gene-

rals d'actuació académlca de laUniversitat de Vic. Té com a objec-tiu principal assegurar la informa-ció i la implicació del conjunt demembres de la Universitat en el seuprocés de desenvolupament», se-gons consta a l'artide 49 deis Esta-tuts.El Claustre es reunirá, de maneraordinaria, una vegada cada curs aca-dernlc. De manera extraordinaria,podrá ser convocat pel rector, pelpresident de la FUB o, d'acord ambel que estableixi el seu reglament,per la comunitat universitaria.