400 anys de la separació de Cubelles i Vilanova-FM 2011

GRUP D’ESTUDIS CUBELLENCS

••• Festa Major’11 Cubellas

Lolo García

A M I C S D E L C A S T E L L

400 anys de la separació de Cubelles i VilanovaIndependència!

10

FestAR

IntroduccióEnguany es compleixen quatre segles de la partició de Cubelles i Vi-lanova. La sol·licitud formal la varen realitzar els cubellencs el 5 de maig de 1603 i l’aprovació definitiva es va executar el 2 de juliol de 1611. El pro-cés, tanmateix, no fou gens senzill atès que les dues viles van viure im-merses en un constant plet que no es resoldria en última instància fins al 8 de juny de 1850, és a dir, pràctica-ment dos segles i mig després d’obrir el camí de la segregació. Enmig, es produirien sonades dis-putes per l’elecció del batlle que van compartir fins al 1718, per qüestions econòmiques i territorials. Ningú volia cedir i durant aquests anys hi hagueren intrigues, morts i, fins i tot, un motí popular que va aca-bar amb bona part de les dones de Cubelles empresonades al castell de la Geltrú.Encara que a molta gent li pugui sorprendre, l’antic terme cubellenc era quatre vegades i mitja més gran que l’actual i, des del primer terç del segle XIII, abastava Vilanova, vila que va néixer a redós del Cubelles i amb qui sempre va mantenir una difícil relació paterno-filial.Mica en mica els vilanovins van anar superant demogràficament els cubellencs fins assolir el domini dels òrgans de gestió de la universitat –corporació- que conformaven les dues viles juntament amb la Geltrú. L’orgull dels veïns de Cubelles va quedar fondament afectat fins al punt de despertar ben aviat el seu sentiment segregacionista. Malgrat que es van donar intervals de temps de pau social i respecte mutu, els conflictes foren sonats, tal com re-cull el llibre de concòrdies redactat pel notari Gerard Cassany entre 1726

i 1745 i que veu la llum per primera vegada, en la seva part referent a

Cubelles.L’aplec inclou dos

documents d’excepcional valor que revelen amb detall les intri-cades tortuosi-

tats derivades d’un procés força complex i gairebé fratricida. Així mateix, per tal de completar i contextualitzar correctament el present treball, hem fet ús dels excel·lents estudis sobre la història de Cubelles dels insignes historiadors mossèn Joan Avinyó (1871-1939) i Albert Virella (1915-2000), així com de les cròniques sobre Vilanova del pare Josep Antoni Garí (1812-1895) i Josep Coroleu (1839-1895), entre d’altres.

OrígensLa primera referència escrita de Cubelles de què es té constància data de l’any 977, concretament d’un document de venda del castell de Castellet, inclòs al Cartul·lari de Sant Cugat del Vallès, Volum I, pàgina 101. Segons explica l’historiador Xavier Miret i Mestre al llibre Els noms de lloc del terme de Cubelles, el topònim

donava nom al castell, a la parròquia, a la vila i a la riera1 i durant el segle XIII,

11

••• Festa Major’11 Cubelles

almenys tres cavallers van dur el cognom de Cubelles. Així mateix, Miret també fa esment al nom de Cubelles aparegut en un escrit anterior de 973, malgrat que l’autor es decanta per considerar que, en aquest cas, l’anotació fa referència a un indret del mateix nom situat a l’antic terme de Les Corts de Sarrià, aleshores independent de Barcelona. No fou, però, fins a l’any 999, quan el comte Ramon Borrell va vendre el terme a Gombau de Besora, que es fixaren, per primera vegada, els límits territorials de la vila. Per sorprenent que pugui semblar a ulls actuals, el terme de Cubelles abastava de Calafell fins a la Geltrú, i de primera línia de mar fins els dominis de Castellet, amb unes possessions que sumaven uns 60 quilòmetres quadrats, l’equivalent a quatre vegades i mitja l’extensió actual2.Tanmateix, tal com succeïa a bona part del país, l’abundància de terres no volia dir que es gaudís d’una nombrosa població i, de fet, al mateix document de

venda entre els comtes de Borrell i Gombau de Besora només s’assenyala que les terres eren conreades, sense que s’esmenti cap presència de molins, vinyes, sèquies, esglésies o cases, tal com sí que succeïa a d’altres contractes similars de l’època.Sigui com sigui, la vida dels cube-llencs seguia el seu ritme sense grans sobresalts sota el domini dels seus senyors feudals fins que el 3 de gener de 1251, el seu propietari, Ponç de Cervera, va vendre el castell i tot el seu terme al rei Jaume I qui, al seu torn, el dia 30 del mateix mes va pre-miar la donació de 400 morabatins d’or per part de la població amb la declaració de la seva inseparabilitat de la corona. Només sis anys després, dins la seva política per guanyar-se el favor de la plebs, el monarca va ator-gar un especial privilegi que eximia durant dos anys als veïns de Cube-lles de pagar diversos impostos de l’època com quèsties, exèrcits i caval-cades. Segons queda anotat, el terme de Cubelles ja incloïa les quadres de Vilanova, Rocacrespa, Segur i Cunit, a més dels llocs d’Enveja i Aderró. Tal com era habitual en aquella èpo-ca, i malgrat la seva teòrica insepara-bilitat de la corona, el poble històric de Cubelles va passar alternativa-ment de mans reials a propietaris feudals en funció de les necessitats econòmiques d’uns i altres. Tanma-teix, l’estiu de 1274 Jaume I va atorgar a Cubelles la carta de població, que exonerava els seus veïns a perpe-

Imatge del castell de Cubelles de començaments del segle XX.

Aspecte del camí d’arribada a la masia de Rocacrespa

12

FestAR

tuïtat a haver de satisfer diferents servituds reials, com tributs i similars. Tot i així, les operacions de compra-venda entre els descendents del rei i diversos particulars provo-caren alguns conflictes. El rei Alfons II, nét de Jaume I, va confirmar el dia

6 de març de 1287 el privilegi que el seu avi havia atorgat als veïns de Cubelles. La seva paraula, però, no va durar gaire ja que el 12 de juny de 1288, el mateix monarca va vendre novament el castell de la vila a un particular, Gilbert de Castellet, per 30.000 sous. Els cubellencs es van rebel·lar i van endegar un litigi que, amb data del 3 d’agost de 1318, va sentenciar que la propietat es retornés a la corona i que, en endavant, el monarca no pogués desprendre’s de la seva possessió. Tal era el malestar dels

13


cubellencs davant els canvis de propietat i el seu desig que es respectés la seva carta de llibertat que foren els mateixos veïns els que pagaren al fill de Gilbert de Castellet els 30.000 sous corresponents en concepte d’indemnització. Després d’esdevenidors diversos, el rei Alfons III, en data del 18 de febrer de 1335, va establir que la vila de Cubelles pogués escollir cada primer de febrer un total de quatre regidors i deu consellers amb l’objectiu de facilitar el govern del seu batlle. Per a Joan Avinyó, rector de la vila de 1916 a 1924 i autor de la Història de Cubelles, el document és essencial atès que suposava la creació de facto de la municipalitat de Cubelles3.

Vista aèria de la vila corresponent als primers anys de la dècada de 1920

Gallifa i l’ermita de Sant Pau, als anys 60 del segle XX

14

FestAR

Creació de VilanovaDiu la llegenda que Vilanova es va fundar el dia que un jove pagès de la Geltrú i la seva muller van fugir d’un pervers baró que exigia fer valer el seu dret a cuixa. Els dos enamorats es van instal·lar molt a prop del mar, dintre del terme de Cubelles, i mica en mica la vila va anar creixent mercès a l’arribada d’altres veïns de la Geltrú cansats de la tirania i els abusos del baró. A la seva Historia de Villanueva y Geltrú, publicada originàriament el 1879, Josep Coroleu recull aquesta llegenda malgrat que no li dóna cap validesa en afirmar que la comarca mai va formar part del territori de la Catalunya vella i que, per tant, era impossible que s’exercís el dret a cuixa, o dit d’una altra manera, el dret dels senyors a pernoctar amb les dones dels seus dominis durant la seva nit de noces4.

De la seva banda, Joan Avinyó escriu que l’origen es basava més aviat en les ànsies dels veïns de la Geltrú de redimir-se de la dominació senyorial i d’afavorir-se dels beneficis de què gaudien les viles i pobles reials com Cubelles5.

Els dos historiadors coincideixen en assegurar que la migració cap a Cubelles deuria sent tan gran que l’any 1275, Ferrer de Manresa, senyor de la Geltrú, va elevar una queixa al

rei Jaume I per tal que prohibís al batlle de Cubelles que més homes del castell veí s’instal·lessin a la vila nova que s’estava edificant dins dels seus dominis.L’historiador Albert Virella data de començaments del segle XIII l’inici de la po-blació de la futura Vilanova. Segons assegura, bona part dels primers habitants provenien de terres d’alta muntanya més enllà del Principat, que havien perdut la por als sarraïns i que s’atansaven fins a la vora del mar buscant una vida millor. El naixement de la nova vila se situaria cap al 1232, només un any després de la conquesta de Mallorca per part de les tropes catalanes de Jaume I. Virella també defensa que Vilanova va anar creixent progressivament fins que el 1274, Jaume I li va concedir la carta de població6.

Imatge recent de l’ermita de Rocacrespa

15


De la seva banda, la Geltrú no passaria a formar part de la universitat de Cubelles i Vilano-va fins pràcticament un segle després. Fart dels constants enfrontaments amb la família Sanahuja, senyors de la Geltrú, i de les queixes constants dels seus mateixos vassalls, el rei Pere III va dictar una disposició amb data del 12 d’abril de 1373 on ordenava que el batlle de Cubelles continués exercint la total jurisdicció sobre el barri limítrof del Palmerar, que havia provocat fortes discussions entre ambdues parts. Els Sanahuja no van acceptar el manament i, segons recull un document del 7 d’agost de 1374, van arribar, fins i tot, a amenaçar de mort el batlle de Cubelles. El monarca va esclatar i va ordenar els propietaris del castell de la Geltrú que no tornessin a destorbar el batlle cubellenc, sota pena de 500 flo-rins i la represàlia corresponent a càrrec del veguer de Vilafran-

ca. La contundent disposició de Pere III va comportar l’ocàs del domini feudal de la Geltrú i la seva inclusió dins el municipi de Cubelles i Vilanova.

Primeres demandes de separacióEl pes de la demografia seria cabdal per entendre les aspiracions secessionistes dels cubellencs. Cap a mitjans del segle XIV, els habitants de Vilanova ja supe-raven els de Cubelles. Aquesta dinàmica va provocar que el batlle reial de tot el terme s’instal·lés a Vilanova i que administrés justícia a Cubelles cada dijous o, en el seu defecte, almenys dos cops al mes. Ja l’any 1442, la reina Maria, esposa d’Alfons el Magnànim, va designar que la universitat nomenés anualment els seus jurats i consellers. Segons la distribució establerta per la corona, Vilanova gaudiria de 2 jurats i 13 consellers; la Geltrú, de 2 jurats i 8 consellers, i Cubelles de només un jurat i 4 consellers. La posició dels cubellencs a l’hora d’escollir els seus dirigents quedava en una situació àmpliament minoritària, de manera que no és d’estranyar el malestar regnant a la vila.Cansats de la seva postergació, els veïns de Cubelles van escollir directament el seu alcalde mitjançant una tria entre tres noms de la vila. L’elegit fou Jaume Ràfols, qui va prendre possessió del càrrec pel trienni de 1569 a 1572. Els vilano-vins, que també havien presentat una terna de candidats, van impugnar i van aconseguir que es revoqués el nomenament i que finalment assumís la batllia

Gabriel Alegret, sastre de Vilanova.La reacció dels cubellencs no es va fer esperar i, mitjançant un emissari de Barcelona, Andreu Salvalia, van intentar que el rei Felip II de Castella els atorgués la jurisdicció civil i cri-minal del seu terme, independent de Vilanova i la Geltrú. La jugada no va reeixir i, un altre cop, Cubelles restà sotmesa als designis dels vilanovins. Novament, el 1587, intentaren els cubellencs imposar el seu candidat a alcalde, aquesta vegada amb el suport dels veïns de la Geltrú. Ber-nardí Guasch va resultar escollit per assumir el càrrec, però Vilanova va reaccionar amb una nova apel·lació que els donà la raó tres anys després.Per tal d’acabar amb tanta tensió i problemes, el 1593 es va implantar un sistema d’elecció anomenat insaculació. Es tractava, simple-ment, d’introduir en una bossa unes butlletes amb una cinquantena del candidats perquè, posteriorment, un menor d’edat extragués a l’atzar els noms dels tres jurats. D’aquesta terna, la Reial Audiència nomenaria el batlle. Per a Cubelles no va ser una bona solució atès que, basant-se en el principi de la proporcionalitat demo-gràfica, la major part de les butlletes pertanyien a veïns de Vilanova. La

Un dibuix de Mas de l’Escarrer del segle XIX

16

FestAR

fallida de la insaculació fou la gota que va fer vessar el got de la pacièn-cia dels cubellencs.

SeparacióEl plet de separació de Cubelles i Vilanova i la Geltrú s’inicià amb la petició de Cubelles el 5 de maig de 1603 i s’aprovà definitivament en reial sentència el 26 de juny de 1610, de manera que la vila podia recaptar per si sola els seus tributs i es podia governar a tenor del reial privilegi atorgat pel rei Alfons el 18 de febrer de 1393. A partir de la reial sentèn-cia, s’elaborà un decret amb data del 25 de maig de 1611 que establia l’execució i liquidació de la separació i el 2 de juliol s’efectuà oficialment la referida segregació. A partir d’aquest moment, les dues parts van iniciar una llarga i dura negociació per acordar els termes d’una liquidació que no arribaria, però, fins el 26 d’abril de 1700. Tal com estableix la reial provisió emesa amb aquesta data, primerament, Cubelles podia escollir i nomenar cada primer de febrer quatre jurats i deu consellers per tal que regissin, governessin i administressin els seus rèdits i emoluments. D’altra banda, els seus representants podien pro-posar candidats a terna d’alcalde de la mateixa vila, de tres en tres anys, i s’establia que l’esmentat batlle hau-ria d’habitar a Cubelles i exercir la jurisdicció civil i criminal a Vilanova i la Geltrú. A més, es liquidaven a favor de Cube-lles els camps de pastura del terme de Vilanova, excepte els que eren de propietat privada, a més de respectar els terrenys dintre de la vila Cubelles

que també haguessin estat adqui-rits legalment per vilanovins.

Així mateix, es liquidava a favor de Cubelles la

quantitat de 15.966 lliures, 7 sous i 2 diners en concep-te del valor dels productes, rèdits

i emoluments tributats al castell de la Geltrú durant 93 anys, concretament des del dia 5 de maig de 1603, quan s’inicià el plet de la segregació, fins al 1696.Seguidament, la reial provisió estableix també la resta de liquidacions de caràc-ter econòmic entre una i altra vila que, un cop fets els càlculs, deixaven un haver favorable als cubellencs de 12.199 lliures, 16 sous i 8 diners.És en aquest darrer punt on les negociacions s’encallen, tal com demostra la reial sentència provisional amb data del 17 de desembre de 1731, on es recull que les dues parts refermen el seu acord sobre la indemnització pels tributs pagats pels cubellencs al castell de la Geltrú de 1603 a 1696, però on es deixa clar que uns i altres segueixen enfrontats per la resta de compensacions. A més, Cubelles, reclama una tercera part del valor del castell de la Geltrú, ja que fou venut el 24 de novembre de 1576 a les tres universitats que aleshores formaven una unitat Vilanova i Cubelles expliciten les seves discrepàncies i el procés de liquidació s’allarga amb diverses correccions, deduccions i al·legacions per part d’una i

17


altra banda, fins que es decideix, amb data del 2 de gener de 1734, que l’oïdor de la Reial audiència, Francesc de Borràs i Vinyals, exerceixi de mit-jancer i negociï una solució definiti-va i pacífica. Les dues viles, cansades per la llargada del procés, que ja durava més de 130 anys, i afectades econòmicament pels costos ocasio-nats pel plet, que el notari Gerard Cassany descriu com a “exorbitants”, accepten la seva mediació i nomenen dos síndics per tal que acordin la transacció final. Per part de Cubelles s’escull el pagès i regidor, Josep Puig, mentre que per Vilanova l’elegit és Pau Martí i Cabanyes, notari públic de la vila. Amb data del 10 d’octubre de 1734, es convoca a Vilanova els regidors de Cubelles Joan Cona, Pere Escardó i Pau Almirall per tal que sentin la sentència del mediador i signada pel seu síndic, Josep Puig, en nom de la vila i amb la presència, també, dels pagesos Josep Coll i Jaume Serra cridats com a testimonis. Dos dies després és el torn de l’acceptació de la part vilanovina, representada pels seus regidors Magí Gassó, Magí Escardó, Salvador Ballester, Francesc Ballester, Josep Ràfols i Antoni Samà, i amb la presència dels testimonis Joan Garrich, mestre, i Jaume Mestre, pagès. El seu síndic, Pau Martí, signa en representació també de l’alcalde de la vila, Francesc Miró i Gassó.Després d’una extens i elaborat dic-tamen de 37 punts, Borràs i Vinyals emet una sentència basada en tres eixos: les reclamacions de Cubelles respecte a la tercera part dels bene-ficis generats pel Castell de la Geltrú entre 1603 i 1611, la creació d’un arxiu històric a l’esmentat castell a petició també de la part cubellenca i la liquidació econòmica final.Sobre el primer punt, els cubellencs reclamen rebre una compensació pels beneficis obtinguts pel castell a raó del lloguer d’una habitació destinada a hostalatge, les presons que contenia la fortificació, un forn de munició, les 25 lliures anuals que els arrendadors pagaven anualment per a obres al castell i que recaptaven els regidors i jurats de Vilanova, els

La pertinença de Mas de l’Escarrer sempre va ser motiu de discòrdia entre Vilanova i Cubelles

Vista de Cunit a finals de la dècada de 1950

18

FestAR

sous que rebien l’alcalde i regidors en virtut del seu exercici a la Geltrú, així com la tercera part dels emolu-ments rebuts durant el 1603 –any en què Cubelles reclama la seva independència- i el 1611 –any en què se li concedeix. La decisió final de l’oïdor, però, es-tableix que Vilanova no ha de pagar res a Cubelles atès que els ingressos rebuts durant aquests anys s’havien esmerçat en pagar despeses comunes de les tres universitats, mentre que la mesura de fer pagar als arrenda-dors 25 lliures anuals només havia estat imposada a partir de 1730. Tanmateix, els vilanovins es com-prometen a pagar la tercera part dels útils que es demostrin haver rebut. Sobre el forn de munició, Borràs i Vinyals justifica que s’havia utilitzat per nodrir les tropes apostades per protegir les tres viles. Pel que fa a la creació d’un arxiu comú, Cubelles reclama que els do-cuments es conservin al castell i que es facin tres claus que conservarà cada una de les parts implicades. L’oïdor accepta la petició cubellenca, així com que sempre que s’hagin de consultar documents, hi hagin de ser les tres claus a la vegada per motius de seguretat. Respecte a l’últim punt, el més delicat al tractar-se de la liquidació econòmica pendent, Borràs i Vinyals estableix que Vilanova deu a Cube-lles un total de 23.183 lliures amb 11 sous i 2/3 d’un diner. De la seva banda, els cubellencs han de pagar als seus veïns 22.051 lliures i 893 sous, de manera que la liquidació final queda xifrada en 1.132 lliures, 219 sous i 2/3 d’un diner a favor de Cubelles. Finalment, després d’un plet de 131 anys, el 20 de desembre de 1734 els síndics i apoderats d’ambdues viles

signen l’acord de liquidació de la unió de Cubelles i Vilanova i la

Geltrú i es comprometen a obeir la sentència i a

no seguir litigant entre elles.

Disputa pels límits Resolta la querella econòmica mitjançant aquesta concòrdia, ara calia escometre la qüestió territorial. Segons es recull a la següent concòrdia recollida pel notari Guillem Cassany el mes de juny de 1738; el 2 de novembre de 1734 es va convenir que per establir la pau i la concòrdia entre les dues universitats de Cubelles i Vilanova era precís dividir i separar el terme, tot assenyalant els límits de cada un dels pobles, no només per a l’ús de les seves herbes i pastures, sinó també per a l’exercici de la jurisdicció dels batlles.Per dur a terme l’establiment de la separació dels termes, es va crear una comis-sió presidida per Francesc de Borràs i Vinyals que havia de recórrer els dos pobles i les viles veïnes per marcar el llindar dels dos municipis i prendre una decisió que fos inapel·lable i acceptada per tothom. La comissió es va constituir oficialment el 24 d’octubre de 1737 per resoldre les disputes i controvèrsies hagudes entre els veïns en l’ús de les herbes i pastures arran de la separació dels dos pobles. La comissió presidida per Borràs i Vinyals, oïdor degà de la Reia Audiència que ja s’havia encarregat quatre anys abans de liquidar les qüestions econòmiques entre ambdues parts, recorre els termes de Cubelles, Vilanova i altres viles veïnes per tal d’establir els seus límits. Així mateix, s’estableix que qualsevol que contravingués l’acció de la comissió seria multat amb 500 florins d’or fi d’Aragó. La comissió recorre Cubelles, Vilanova i les quadres de Gallifa i Rocacrespa, incloses dins del terme del castell de Cubelles. Cada part en litigi nomena uns integrants que acompanyen l’expert neutral assenyalat per Vinyals i Borràs, en aquest cas Agustí Juli, mestre d’obres de Barcelona. Agustí Juli recorre els dos pobles acompanyat dels representants assignats per les dues parts, els quals fan jurament sobre l’amplitud i longitud del castell de Cubelles, així com de la distància existent entre les referides viles, quadres i cases, i dels prats existents. A Agustí Juli se li subministra un plànol que ell mateix va esmenant i corregint du-rant el seu recorregut pel terme tenint en compte les apreciacions dels experts representants de cada vila.

Mapa amb els dominis del castell de Cubelles fins a la separació de Vilanova

19


Declaració dels experts de Cubelles Les declaracions es fan a Vilanova el 10 de maig de 1738. Els experts designats pels regidors de Cubelles són Joan Casas, de 57 anys, i Josep Puig, de 49 anys, ambdós pagesos. Després de prendre jurament, Casas i Puig afirmen que els dies 8, 9 i 10 de maig van recórrer el terme del castell de Cubelles en companyia d’Agustí Juli i els experts designats pels regidors de Vilanova. Tots plegats van reconèixer les distàncies i l’amplitud i longitud de les viles de Cubelles i Vilano-va, així com les quadres de Gallifa, Rocacrespa, Cunit i Segur. També repassen els prats i camps de joncs existents al terme del castell de Cubelles. Els represen-tants cubellencs estableixen que el terme general de Cubelles té de llarg dues hores i un quart i mig de camí. D’ample, per la part de Segur, cinc quarts d’hora; per la part de Cunit, tres quarts d’hora; per la part de Vilaseca, una hora; per la part de Rocacrespa, cinc quarts d’hora, i per la part de mas Roig té d’ample una hora i mitja de camí. Així mateix, Casas i Puig afirmen que al principi del terme del castell de Cu-belles per la part d’orient es troba Vilanova, la qual dista una hora de Cubelles ca-minat cap a ponent, i que seguint el camí Reial es troba la quadra de Cunit, a tres quarts d’hora, i que a continuació, a dos quarts i mig d’hora, s’arriba a la quadra de Segur, que llinda amb el terme de Calafell. Els representants cubellencs dictaminen que des de Cubelles fins a la fi de l’altre terme hi ha una distància d’una hora i un quart i mig i que dintre del terme del castell de Cubelles s’inclouen les quadres de Rocacrespa, Gallifa, Cunit i Segur. Així mateix, declaren que la vila de Cubelles està composta per unes 100 llars, comprenent les cases de Mas d’en Pedro i la Guineu i que, a més, la quadra de Cunit, juntament amb les cases de Vilaseca, Puig de Tiula, Estoret, Borràs, Marià Miró, Ramon Soler, Jaume Torrent i Mas Peirot, sumen de 35 a 45 cases més. Afegeixen que la quadra de Segur només es compon de dues cases i que Gallifa i Rocacrespa juntes acumulen vint cases més. Casas i Puig també asseguren que

a la part de migdia de l’altre terme del castell de Cubelles hi ha, entre d’altres, el prat anomenat de Mas Mortes, que els habitants de Vilanova i la Geltrú han segat sempre el jonc que produeix i que se l’han emportat a benefici seu, amb la conformi-tat que els habitants i pastors de Cubelles i la resta de quadres també el poguessin executar. Així mateix, declaren que a la referida part de migdia, entre les dues viles, hi ha un altre prat anomenat del Viver o de l’Escarrer, on també madura jonc que era segat i aprofitat pels habitants de Cubelles, de la mateixa manera que els vilanovins, fins a l’any 1733, quan l’Intendent General de Catalunya el va vendre a Vilanova. Aquesta deci-sió, com veurem més endavant, no va ser un tema menor ja que va agreujar les disputes. A més, els representants cubellencs defensen que els veïns de Vilanova i la Geltrú posseeixen molt més

Instantània de la fastuosa entrada de Cal Travé

Fotografia de la Mota de Sant Pere, ben diferent a la seva imatge actual

20

FestAR

terres procedents de l’antic terme del castell de Cubelles de la part de ponent de la riera de Cubelles com de llevant. Finalment, Casas i Puig acaben la seva declaració afirmant que des de l’any 1718 fins al seu dia els alcaldes de Vilanova de Cubelles han exercit amb promiscuïtat la jurisdicció a tot l’esmentat terme. La declaració és llegida a Joan Casas el 10 de maig de 1738 a Vilanova i a Josep Puig el 17 de maig a Vilafranca.

Declaració dels experts de Gallifa i Rocacrespa Són nomenats com a experts pels re-gidors de les dues quadres Francesc Puig, de 55 anys i pagès de Gallifa, i Ramon Rovirosa, de 55 anys i pagès de Rocacrespa. Després de prendre jurament, Puig i Rovirosa presten declaració sobre el recorregut dut a terme el 9 de maig de 1738 en com-panyia del mestre d’obres, Agustí Juli, i dels representants de Cubelles i Vilanova. Els experts de Gallifa i Rocacrespa, que es presenten com a fills de Cube-lles, coincideixen en la seva decla-ració amb els experts cubellencs i assenyalen exactament les mateixes mides i distàncies per al terme del castell de Cubelles.Així mateix, Puig i Rovirosa afirmen que les viles de Cubelles i Vilanova disten una hora i que, caminant cap

a ponent pel camí Ral, es troba la quadra o lloc de Cunit, a uns tres

quarts d’hora, i que després es troba la quadra de

Segur, a tocar amb el terme de Calafell, a dos quarts i mig d’hora de Cunit. Per tant, són de

l’opinió que de Cubelles fins a la fi de l’esmentat terme hi ha una distància d’una hora i un quart i mig de camí. De la mateixa manera que els representants de Cubelles, els experts de Gallifa i Rocacrespa també asseguren que la vila de Cubelles està composta per unes 100 cases, a més de la quadra de Cunit i les cases de Vilaseca, Puig de Tiula, Estoret, Borràs, Marià Miró, Ramon Soler, Jaume Torrent i Mas Peirot, que sumen de 35 a 40 cases més. Per últim, afegeixen que la quadra de Segur es compon de dues cases i que Gallifa i Rocacrespa aporten vint més.

21


A continuació, els dos experts també reconeixen que cubellencs i vilanovins sempre han segat lliurement el jonc del prat de Mas Mortes i el del Viver o de l’Escarrer, aquest últim fins a l’any 1733. Els representants de Gallifa i Rocacrespa, Francesc Puig i Ramon Rovirosa, s’alineen amb els de Cubelles i defensen que els veïns de Vilanova i la Geltrú posseeixen moltes més terres procedents de l’antic terme del castell de Cubelles, tant a ponent de la riera de Cubelles com a llevant. Finalment, tots dos clouen la seva declaració afirmant que des de l’any 1718 fins al seu dia els alcaldes de

Vilanova de Cubelles han exercit lliu-rement la jurisdicció a tot l’esmentat terme.

Declaració dels experts de Vilanova Són designats com a experts per la part de Vilanova i la Geltrú Francesc Guardiola, de 56 anys, i Josep Joandó, de 52 anys, tots dos pagesos. Després de prendre jurament, els dos experts vilanovins asseguren que els dies 8, 9 i 10 de maig de 1738 van recórrer el terme general del castell de Cubelles en companyia d’Agustí Juli i dels representants de Cubelles. Guardiola i Joandó declaren que el terme general abasta dues hores i mi-tja de llarg i una hora i mitja d’ample. Així mateix, estableixen que de Vilanova a Cubelles caminat cap a po-nent hi ha una distància d’una hora i que prosseguint pel camí Ral es troba la quadra o lloc de Cunit a uns tres quarts d’hora. A continuació, es troba la quadra de Segur a tres quarts d’hora, situada al llindar del terme de Calafell. Per tant, de Cubelles fins a la fi del terme del castell hi ha una hora i mitja, aproximadament. Els representants vilanovins decla-ren que Cubelles en conjunt posseeix el mateix nombre de cases esmentat pels representants de la vila i de Gallifa i Rocacrespa, i que Vilanova està composta de 540 cases. Així mateix, Guardiola i Joandó afirmen que a la part de migdia del terme del castell i a l’altra banda de la riera de Cubelles hi ha el prat de Cunit i el de Mas Mortes. Respecte a aquest segon, els experts vilanovins reconeixen que el jonc sempre ha estat segat pels habitants de Vilanova a benefici propi sense consideracions de cap tipus i de la mateixa conformitat que l’han executat els pastors i habitants de Cubelles i les seves quadres. Guardiola i Joandó, a més, refermen que a la referida part de migdia del terme del castell hi ha el prat del Viver o de l’Escarrer que, de la ma-teixa manera que el de Mas Mortes i el de Cunit, també produeix jonc i que, fins a l’any 1733, els habitants de Cubelles i les seves quadres segaven els que volien, de la mateixa conformitat que els de Vilanova i la

Cal Travé a finals del segle XIX

22

FestAR

Geltrú, aprofitant-se uns i altres de l’esmentat jonc.Els representants vilanovins també reconeixen que Vilanova posseeix 90 dels 100 jornals de terra que hi ha de la part de ponent de la riera de Cubelles cap a llevant. Finalment, Guardiola i Joandó acaben la seva declaració afirmant que des de l’any 1718 fins al seu dia els alcaldes de Vilanova de Cubelles han exercit amb promiscuïtat la jurisdicció a tot l’esmentat terme.

Declaració de l’expert neutral Agustí Juli, de 42 anys i mestre d’obres de Barcelona designat per Francesc Borràs i Vinyals, declara que els dies 8, 9 i 10 de maig va recórrer el terme del castell de

Cubelles en companyia dels experts de Vilanova i la Geltrú i de Cubelles, als quals es van afegir el dia 9 els representants de Gallifa i Rocacrespa. Juli assegura que, unàni-mement, es va establir que el terme del castell abasta dues hores i mitja de llarg i una hora i mitja d’ample. Així mateix, s’acorda que entre Cubelles i Vilanova hi ha una distància d’una hora i que entre Cubelles i Cunit hi ha una diferèn-cia de tres quarts d’hora, just la mateixa distància entre Cunit i Segur, de manera que la separació entre el castell de Cube-lles i la fi del terme cap a ponent és d’una hora i mitja. Juli també declara que a la part de migdia del castell i a la part de ponent de la riera de Cubelles hi ha una gran extensió de prats coneguts com Mas Mortes i Cu-nit i que el de Mas Mortes havia estat explotat pels veïns de Vilanova i Cubelles a benefici d’ells mateixos i sense cap contradicció. L’expert neutral afirma, a més, que el prat del Viver o de l’Escarrer, el qual també produeix jonc, havia estat segat per totes dues parts fins que el 1733 el batlle de

L’escut del castell de Cubelles fotografiat a mitjan segle XX

El carrer Major sempre ha estat un dels eixos principals de la vila

23


Vilanova i la Geltrú va obtenir la seva propietat per part de l’Intendent General. També declara que Vilanova té moltes més terres de la part de ponent i de la de llevant de la riera de Cubelles. Així mateix, Agustí Juli assegura que, al contrari del que s’havia dissenyat en un principi, el prat de l’Escarrer, i amb ell el mas del mateix nom i el d’en Palau, no pertanyia al districte de les quadres de Gallifa i Rocacrespa. Juli explica que el dia 9 de maig, en presència de tots els experts i de Manel Ferrer, pagès de Cubelles, i Magí Gassó, pagès de Vilanova, es va llegir un document autentificat de Pere Guasch, notari públic de Vilafranca del Penedès, del 9 de febrer de 1593 que deia que el prat i els dos masos L’escut del castell de Cubelles fotografiat a mitjan segle XX

Castell de la Geltrú, on actualment es troba l’Arxiu Comarcal del Garraf

Vista antiga de CubellesEl carrer Major sempre ha estat un dels eixos principals de la vila

24

FestAR

no formen part de les esmentades quadres. L’expert neutral designat pel comissionat Borràs i Vinyals es-mena i corregeix el disseny inicial, especialment en tot allò referent al prat de l’Escarrer i els masos de l’Escarrer i d’en Palau. Així mateix, refà els límits del terme del castell

de Cubelles afegint-li a ponent una part de muntanya que li fal-

tava en la seva formació i traient una porció de

terra d’orient que pertany, segons tots els experts, al terme del castell de la Geltrú.

Sense acordEscoltades totes les parts, el comissionat Francesc Borràs i Vinyals va decidir no emetre cap sentència i prosseguir amb les negociacions. De fet, les divisions eren tan profundes que Borràs va demanar a les dues viles que nomenessin un disputador cada una per tal que intentessin arribar a un acord després d’escoltar novament totes les parts, tot i que sense èxit, atès que tampoc va arribar l’entesa. A continuació, se’ns refereix al text del notari Gerard Cassany, es va organitzar una nova conferència amb la participació dels capellans de Vilanova i Cubelles, que també fracassaren en el seu intent de concòrdia, especialment el de Vilanova i la Geltrú, atès que els seus regidors no van acceptar la línia que va marcar com a terme el seu propi mossèn. Atès que cap d’aquestes diligències havia sorgit efecte, el comissionat va decidir suspendre el procés, donar compte al reial acord de la situació d’atzucac en què es trobava la definició dels límits dels respectius termes i continuar més enda-vant amb les diligències.

L’ermita de Sant Pau abans

del seu actual estat ruïnós

25


Nova resolucióde Borràs i VinyalsMés endavant, el comissionat va demanar al mestre d’obres, Agustí Juli, que comprovés novament les distàncies dels prats de Mas de l’Escarrer, també cone-gut com el Viver, i el de Mas Mortes per tal que s’establís definitivament la seva propietat. Borràs i Vinyals va prendre aquesta decisió després que els capellans de Cubelles i Vilanova haguessin assenyalat cada un al mapa amb seda negra les seves delimitacions.

Segonadeclaracióde l’expert neutral Agustí Juli va comparèixer a Barcelo-na davant Francesc Borràs i Vinyals, el 29 de maig de 1738, i va declarar que tot just dues setmanes abans es van personar els experts de Vilanova, Cubelles i les quadres de Gallifa i Ro-cacrespa per consensuar la distància existent des del torrent de la Pastera, que separa els termes de la Geltrú i del castell de Cubelles, fins a les línies de seda negra situades al mapa cap a ponent pels capellans de les dues viles en litigi. Respecte a la línia col·locada pel rec-tor de Vilanova fins al torrent de Mas Juliu o Garrofer de Gabriel Guasch, hi havia una distància de dos quarts i mig, i des del torrent de la Pastera fins a la riera de Cubelles, davant de Rocacrespa, una hora. De la seva banda, la línia de seda negra del rec-tor de Cubelles indicava que des del torrent de la Pastera per la banda de mar fins a la capella de Sant Gervasi hi havia un quart i mig d’hora, i des de la mateixa Pastera sota el corral de Joan Gassó fins al mas Gros hi havia una distància, segons els experts de Vilanova, d’un quart d’hora, i fins a les quadres d’un quart i mig d’hora. Així mateix, es va establir que des del torrent de la Pastera fins a la Talaia, a l’extrem del terme per la banda de tramuntana, hi havia una distància de mitja hora. Seguidament, Juli va declarar que l’endemà dia 17 de maig va comparèi-xer als prats de l’Escarrer i al de Mas Mortes per definir la seva longitud. Segons les seves apreciacions, Mas Mortes tenia una longitud de 750 canals catalans, mentre que el mas de l’Escarrer, 1.002 canals. De fet, la seva fauna era la pròpia d’una zona pantanosa, amb anguiles, colobres i batracis, i era possible navegar pels

Mapa de l’estructura de Cubelles abans que es construïssin la carretera i el ferrocarril

26

FestAR

seus terrenys amb barca. Malgrat que a ulls actuals pugui sorprendre, la disputa per aquest prat inhabitat no era un tema menor. Les cendres del jonc que produïa era molt riques en potassa, de mane-ra que les convertia en un adob d’excel·lent qualitat per a la vinya, cultiu principal de l’època. Després que l’Intendent General de Catalun-ya atorgués el prat de l’Escarrer a Vi-lanova, els cubellencs van protestar i van obtenir de l’auditor de la Reial Audiència una ordre que els perme-tia continuar segant el jonc. Malgrat que l’alcalde de Vilanova sembla que va acceptar de mala gana la decisió, els problemes van continuar arribant fins al punt que el 1746 van ser detinguts els veïns de Cubelles Josep Colomer, Pere Colomer i Josep Domènech per tallar jonc fraudu-lentament. De resultes de les ferides originades durant la disputa, Josep Colomer va acabar morint.Arran d’enfrontaments i conflic-tes com aquest, la concòrdia es va trencar el 1750 i la disputa entre Vilanova i Cubelles es va agreujar. Després d’un nou plet, la Reial Audiència de Barcelona va decidir el 6 de desembre de 1764 situar el límit territorial de Vilanova al davant de la mateixa capella de Sant Antoni Abat, situada a l’actual carrer de Sant Antoni. Indignats, els veïns es van amotinar, van tirar a terra la fita del terme i la van sepultar al costat d’un rierol. Segons narra el Pare Garí a la seva Descripción é historia de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días, publicada per primer cop el 1860, les autoritats, un cop assabentades de la revolta, van arribar fins al poble i, com que els homes havien fugit, van detenir totes les dones i les van empresonar al castell de la Geltrú. Ofesos per la

reacció cubellenca, Vilanova va decidir el 1768 canviar el seu nom i passar de dir-se Vilanova de

Cubelles a Vilanova i la Geltrú. Finalment,

amb el pas dels anys, la relació es va anar normalit-zant i el 8 de juny

de 1850, l’Ajuntament de Vilanova va acceptar les demandes cubellenques i va permetre que el límit territorial se situés a l’alçada del torrent de Santa Maria, on roman inalterable al dia d’avui.

Alcalde propi Tot i que Cubelles va obtenir oficialment la seva independència el 1611, no fou fins un segle més tard que no va poder escollir batlle propi. Una Reial provisió del 26 d’abril de 1700 ja recollia el dret dels cubellencs a escollir el seu alcalde,

La torre del castell de Cubelles els anys 60 del segle XX

27


però la decisió restava aturada per l’apel·lació interposada pel síndic de Vilano-va. La Guerra de Successió, a més, va acabar d’alentir un procés que no es clouria fins al 1718. El triomf de Felip d’Anjou va comportar l’anorreament i la destruc-ció de les institucions catalanes poble a poble. Un cop aplicat el funest Decret de Nova Planta, la Reial Audiència es va sentir prou habilitada per establir que Cubelles recuperés batlle propi quatre segles després. El primer alcalde escollit fou Francesc Serra i els nou regidors Isidre Rovirosa, Pere Almirall, Joan Cona i Pere Gassó per Cubelles; Antoni Torrents, Francesc Gener i Pere Màrtir Miró, per Cunit, i Jaume Rovira i Pau Fontanals per Rocacrespa i Gallifa. En total, Cubelles tenia 139 veïns repartits de la següent manera: 80 a la vila, 33 a Cunit i 16 entre les quadres de Rocacrespa i Gallifa.•••

Imatge recent de Rocacrespa

Detall del castell

28

FestAR

Endnotes1 MIRET i MESTRE, Xavier. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1r Premi Vila de Cubelles d’investigació local 1989. Ajuntament de Cubelles. Cube-lles 1990. Pàgs. 14 i 15. 2 VIRELLA i BLODA, Albert. El terme de Cubelles a través del temps. 2n Premi Vila de Cubelles d’investigació local 1989. Ajuntament de Cubelles. Cube-lles 1991. Pàg. 11. 3 AVINYÓ i ANDREU, Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Cubelles 1993. Pàg. 21. 4 COROLEU i INGLADA, Josep. Historia de Villanueva y Geltrú. El Cep i la Nan-sa Edicions i Ketres Editora. Vilanova i la Geltrú 1979. Pàg. 69. 5 AVINYÓ i ANDREU, Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Cubelles 1993. Pàg. 11.6 VIRELLA i BLODA, Albert. El terme de Cubelles a través del temps. 2n Premi Vila de Cubelles d’investigació local 1989. Ajuntament de Cubelles. Cube-lles 1991. Pàg. 31. 7 GARÍ i SIUMELL, José Antonio. Descripción é historia de la villa de Villa-nueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días. Biblioteca Antina. El Cep i la Nansa Edicions i Ajuntament de Vilanova. Vilanova i la Geltrú 1996. Pàgs. 177-178.

AgraïmentsLaia Estalella, Xavier Martínez, Antoni Pineda, Joan Vidal, Juanjo Pineda, Víctor Lora, personal de la Biblioteca Pública Joan Avinyó de Cubelles, Arxiu Municipal de Cubelles i Arxiu Comarcal del Garraf.

Bibliografia-AVINYÓ i ANDREU, Joan. Història de Cubelles. Ajuntament de Cubelles i Institut d’Estudis Penedesencs. Cubelles, 1993.

-CARBONELL I VIRELLA, Vicenç. Noms de lloc de Vilanova i la Geltrú. Corpus de Toponímia Penedesenca: vol. 2. Institut d’Estudis Penedesencs. Vilafranca del Penedès, 2001. -COROLEU i INGLADA, Josep. Historia de Villanueva y Geltrú. El Cep i la Nansa Edicions i Ketres Editora. Vilanova i la Geltrú, 1979.

-GARÍ i SIUMELL, José Antonio. Descripción é historia de la villa de Villanueva y Geltrú desde su fundación hasta nuestros días. Biblioteca Antina. El Cep i la Nansa Edicions i Ajuntament de Vilanova. Vilanova i la Geltrú, 1996.

-MIRET i MESTRE, Xavier. Els noms de lloc del terme de Cubelles. 1r Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local 1989. Ajuntament de Cubelles. Cubelles, 1990.

-VIRELLA i BLODA, Albert. El terme de Cubelles a través del temps. 2n Premi Vila de Cubelles d’Investigació Local 1989. Ajuntament de Cubelles. Cubelles, 1991.

ARXIU COMARCAL DEL GARRAFLlibre de Concòrdies 1726-1745Notari Gerard Cassany.Sig. 71. Pàgs. 137-164 i 196-209.

ARXIU PRIVAT MAS DE L’ESCARRER

ARXIU FOTOGRÀFIC ANTONI PINEDALa foto de portada correspon a un plànol del terme del castell de Cubelles i de la Geltrú del 1767, de l’Institut Cartogràfic de Catalunya. Pertany a l’arxiu particu-lar d’Antoni Pineda i ha estat una cessió de l’arqueòleg Jordi Ramos.

Documents

400 anys de la separació de Cubelles i Vilanova-FM 2011