Lluís Maria Xirinacs GLOBÀLIUM . MODEL MAJOR

PROBABILITAT

2

Un model global de la realitat. GLOBÀLIUM Segona part: MODEL MAJOR Categoria: PROBABILITAT Primera edició (en format electrònic): gener 2017 © Del text: Lluís Maria Xirinacs Damians Llibres de figures Globàlium major: Lluís Maria Xirinacs Damians Informatització figures Globàlium major: Manuel García Sanz Aportacions: Definicions curtes: Joan Parés Grahit Història Filosòfica: 02 Marc Malagarriga Sociolingüística: Jordi Feliu Pons Recerca de textos afins: 02 Núria Roig Esteve Recerca d’obra plàstica afí: Francesc Soler Claveras Test/qüestionari informatització: Montserrat Sànchez Barra GRUP D’INVESTIGACIÓ GLOBÀLIUM

FUNDACIÓ RANDA LLUÍS M. XIRINACS Rambla de Badal, 121, 1r. 08028-Barcelona Tel. 934194747 http://xirinacs.cat - http://xirinacs.wordpress.com www.lluismariaxirinacs.cat info@fundacioranda.org - germanies.randa.xirinacs@gmail.com Totes les obres de Lluís Maria Xirinacs sota llicènc ia CC:

Aquesta obra està subjecta a una llicència de Reconeixement-NoComercial-SenseObraDerivada 4.0 Internacional de Creative Commons

3

ÍNDEX - MODEL MAJOR, TERRITORIS, ESTIL ........................................................ Pàg. 4 - Categoria: PROBABILITAT * Definicions curtes .......................................................................................... Pàg. 5 * Etimologia ..................................................................................................... Pàg. 5 * Història filosòfica .......................................................................................... Pàg. 6 * Nucli .............................................................................................................. Pàg. 9 * Antitermes ..................................................................................................... Pàg. 14 * Núvol d’afins ................................................................................................. Pàg. 14 * Sociolingüística ............................................................................................. Pàg. 15 * Figures ........................................................................................................... Pàg. 16 * Texts afins ..................................................................................................... Pàg. 17 * Obra plàstica afí ............................................................................................ Pàg. 18 * Dades tècniques ............................................................................................. Pàg. 19 * Test / Qüestionari .......................................................................................... Pàg. 19 * Diccionaris consulta ...................................................................................... Pàg. 20

4

2.- MODEL MAJOR Dintre del projecte general de GLOBÀLIUM , un model global de la realitat, el MODEL MENOR (1), era una esfera de tres dimensions cartesianes: cernent (c), parença (p) i tensió (t), amb els sis corresponents punts cardinals: “Teoria” (+c) / “Pràctica” (-c), “Fenomen” (+p) / “Noümen” (-p) i “Objecte” (+t) / “Subjecte” (-t). Per accedir ara al MODEL MAJOR cal afegir-hi una quarta dimensió cartesiana: voltant (v), amb els seus dos punts cardinals: “Món” (+v) / “Plasma” (-v). 24.- TERRITORIS En la pissarra (22) del MODEL MAJOR hi ha vuit centres principals d’atracció (categories de color verd), corresponents als vuit punts cardinals esmentats, equidistants entre veïns (90º). Hem establert una xarxa bàsica lineal de trams de carreteres (vint-i-quatre), tots iguals, de 90º cadascun, entre cada dos punts cardinals veïns. N’han resultat sis cercles canònics màxims (360º), perpendiculars entre ells, que hem anomenat: I. Mètode (231), II. Revelació (232), III. Univers (233), IV. Cultura (234), V. Relació (235) i VI. Consistència (236). En el punt mig de cada tram hem fixat un centre de segon ordre (en total: 24 categories de color negre), que vénen definits per les dues categories primàries verdes situades en els dos extrems del seu tram. Ara fem un pas més. Cada tres punts cardinals veïns verds determinen una superfície territorial en forma de triangle, els tres costats del qual vénen formats pels tres trams de carretera que els uneix, en el punt mig dels quals trobem sengles punts secundaris negres. D’aquesta divisió del territori surten trenta-dos triangles rectangles (angles i costats de 90º), regulars (equilàters) i iguals, en el baricentre dels quals situem un centre de tercer ordre (en total: 32 categories de color roig), que vénen definits tant per les tres categories primàries verdes situades en els tres vèrtexs del triangle, com per les tres categories secundàries negres situades al mig de cadascun dels seus costats. Cada vuit triangles contigus configuren una esfera. Els 32 triangles presos vuit a vuit constitueixen quatre esferes canòniques màximes, perpendiculars entre elles (fig. 0-7), que anomenem: I. Disciplina (241), II. Estil (242), III. Condició (243) i IV. Actitud (244). 242.- ESTIL: c, p, v. La segona (II) esfera canònica de variables cernent, parença i voltant recull les diferents maneres (“Estil”) de tractar la realitat: estils: magmàtic, segons el regne, polit, turbulent, sublim, harmònic, precís i segons probabilitat. És formada segons la distribució de la segona esfera de la figura “Les quatre esferes canòniques”. 242.48.- PROBABILITAT: +c, +p, -v.

5

242.48.00.- Categoria: PROBABILITAT . PRB (TEO-FEN-PLA) 242.48.01.- Definicions curtes: Ment manifesta plàsmica. Discerniment aparent involutiu. Aproximació confusa als detalls abstractes de l’ampla realitat. Càlcul de probabilitats. Referent a allò que té raons per a succeir. 242.48.02.- Etimologia: Ve del llatí probabilitas “possibilitat probable”, que al seu torn deriva de probatio “prova” (de prova de baixa època romana), significat abstracte que deriva de probus “persona bona, honesta”, amb un sentit original més còsmic i no tan moral d’“allò que creix i es desenvolupa bé, dret”. Probus es descompon en pro-bho-s. 1.- *pro(d)- “Endavant”, “davant” (local o temporal), “defensa”, “protecció”, “en interès de”. Cal relacionar aquesta arrel de pro amb les de per, prae (“Precisió”), prior, pràctica (“Pràctica”) i prodigium (“Prodigi”). 11.- Osc: pru-; umbre: pru-. 12.- Irlandès: ro. 13.- Gòtic: fra-. 14.- Lituà: pra-; vell prussià: pra-. 15.- Vell eslau: pro, pra-. 16.- Sànscrit: pra-. 17.- Avèstic: fra-. 18.- Hitita: pra “endavant”. 19.- Grec: pro, pro-. 2.- *bho- L’arrel indoeuropea *bheu-, *bho-, *bhu- expressa “crèixer”, “pujar”, “desenvolupar-se”, “empènyer”, “existir”, “esdevenir”, “venir de”, “sortir de”, “espai”, món”, “univers”, “naturalesa”. Dóna el: 21.- Llatí: 211.- (pro-)bus “exuberant”, “bo”, “honest” (vegi’s: super-bus). Se’n deriven: “probitat”, “provar”, “prova” (“demostració”), “aprovar”, “comprovar”, “reprovar”. 212.- fuit “fou” , fuerat “fóra” , fuisset “fós” , futurus “seria”, “futur”, variants del verb esse. 22.- Grec: 221.- fýo “fer créixer”, “fer néixer”, “produir”. Fýomai “esdevenir”. 222.- fylon “phylum”, “nissaga”. 223.- fysis “naixement”, “natura”, “acompliment d’un esdeveniment”, “física” (“hipòfisi”, “metafísica”. “fisioteràpia”). 224.- fytos “natural”, “vegetal”, “planta” (“fitoplàncton”, “palafit”, “fitoteràpia”, “neòfit”, “pteridòfit”). 23.- Vèdic: pro-bhuh “eminent”, “poderós”. Sànscrit: 231.- bhumi “terra”, “sòl”. 232.- bhávati “ell és”, abhut “ell fou”.

6

24.- Avèstic recent: bauuaiti “vaig ser”. 25.- Lituà: buti “vaig ser”. 26.- Germànic: gòtic: fruma “endavant”; vell alt alemany: fruma “utilitat”; vell islandès: framr “qui és en el primer reng”; vell norueg: fram “endavant”; alemany: Ich bin “jo sóc”, Du bist “tu ets”. 27.- Itàlics: umbre: fuia “faci’s”, fuiest “es farà”, prufe “com cal” (llatí: probe) ; osc: prúfatted “va probar”, amprufid “ímprobe” 28.- Cèltic: vell irlandès: biu “jo sóc”, “jo esdevinc”; irlandès: am-prom (llat.: im-probus), promaim “provar”; britó: profi “provar”. 29.- Vell anglès: beo “jo sóc”, bis “tu ets”, from “de bona qualitat”, “que té valor”. Anglès: to be “ésser”. 3.- “Pro-ba-bil-itat”: “A favor (superlatiu) – del desenvolupament naixent o sortint – de llavors del món potencial (virtual) – en tant que categoria”. 242.48.03.- Història filosòfica: 242.48.03.01.- Contingència. Eventualitat. Estimació. Versemblança. En versen els judicis problemàtics o contingents (Kant). Atzar degut a la ignorància. Promig. Mitjana. Lleis probabilístiques. Possibilitat. Presumible. Conjectura. Hipòtesi. Suposició. Predicció. Credibilitat. Creença. Docta ignorantia. Aproximació als fets. Aproximació a la veritat. Oportunitat. Opinió. 242.48.03.02.- Probable, probabilitat, són termes usuals en boca de la gent avui dia. Es tracta d’una manera de referir-se al conjunt de possibilitats que s’esdevenen d’un esdeveniment o càlcul, el resultat del qual no podem saber prèviament. En aquest sentit, entenem probabilitat com el concepte que permet expressar quantitativament el caràcter aleatori o estocàstic d’un esdeveniment o fenomen que hom creu que pot succeir.

Així seria en termes generals, col·loquialment parlant, però més en particular es referiria a la mesura de la freqüència amb la que es dóna un resultat en un experiment sota condicions suficientment estables. És un concepte molt utilitzat en àrees com l’estadística, la matemàtica, la ciència i també en la filosofia, fins al punt d’haver creat una “teoria de la probabilitat”, per a poder treure conclusions sobre la probabilitat d’esdeveniments potencials i la mecànica subjacent de sistemes complexes. Es tracta d’una representació de conceptes probabilístics en termes formals: termes que poden ser considerats separats del seu significat, de manera que són manipulats mitjançant les regles de la matemàtica i la lògica, sent el seu resultat interpretat o traduït novament al domini del problema.

Aquesta teoria no és l’única que s’utilitza per a quantificar la incertesa, però sí és la que més respon a les lleis de la probabilitat tal i com s’entenen normalment. Altres d’aquestes teories són la de Dempster-Shafer i la teoria de la possibilitat.

7

En sentit estricte, l’estudi de la probabilitat té un desenvolupament modern. Els jocs d’atzar mostren que hi ha hagut un gran interès en quantificar les idees de la probabilitat durant milers d’anys, però les descripcions i processos matemàtics exactes d’utilitat en aquests problemes no apareixen fins al segle XVII amb l’aportació de la correspondència establerta entre Pierre de Fermat i Blaise Pascal.

Anterior a ells, el concepte “probable” significava “aprovable” i s’aplicava unívocament a l’opinió i a l’acció. Una opinió o acció “probable” era aquella que les persones sensates començarien o mantindrien, segons les circumstàncies.

I tret d’algunes consideracions elementals fetes per Girolamo Cardano al segle XVI, no serà fins a Christian Huygens que se li dóna a la probabilitat el tractament científic (1657).

L’” Ars Conjectandi” de Jakob Bernoulli i “Doctrine of Chances” d’Abraham de Moivre, tractaren el tema com a una branca de les matemàtiques.

La teoria dels errors es remunta fins a Roger Cotes (Opera Miscellanea, 1722) però fou Thomas Simpson qui en 1755 aplicà per primera vegada la teoria per a la discussió d’errors d’observació. Segons ell, els errors positius i els negatius són igualment probables, de manera que hi ha certs límits dins dels quals es suposa que cauen tots els errors, oferint una “corba de probabilitats”.

Pierre-Simon Laplace feu el primer intent de deduir una regla per a la combinació d’observacions a partir dels principis de la teoria de probabilitats. Va deduir una fórmula per a la medició de tres observacions i obtingué, també, una fórmula per a la llei de facilitat d’error, tot i que duia equacions immanejables. Aquesta seria millorada i perfeccionada per Robert Adrain.

Des de llavors, l’estudi de la probabilitat aniria guanyant importància i adeptes i durant el segle XIX són molts els que tractaren la teoria general: Laplace, Sylvester Lacroix, Littrow, Hermann Laurent, Augustus De Morgan i George Boole, entre molts d’altres.

Finalment, arribarà a ser la base de la nova física o “física quàntica”, on el principi d’indeterminació de Heisenberg en serà el gran pilar. En ell queda establerta la impossibilitat de determinar amb precisió els paràmetres fonamentals de qualsevol estudi o càlcul, el que impossibilita la creació d’un sistema d’equacions determinista.

En una visió metafísica, aquest fet es correspondria amb la llibertat inherent a l’existència i l’obertura a la possibilitat de donar-se qualsevol cosa i/o esdeveniment.

En l’aplicació pràctica, al no tenir una definició consistent, són dos els vessants

en que podem entendre el concepte. D’una banda, els “freqüentistes” parlen de probabilitats només quan es tracta d’experiments aleatoris ben definits. D’aquesta manera, la freqüència relativa d’ocurrència d’un resultat d’un experiment, quan es repeteix l’experiment, és una mitjana de la probabilitat d’aquest succés aleatori.

D’una altra banda, els “bayesians” designen les probabilitats a qualsevol declaració, fins i tot quan no implica un procés aleatori, com una manera de representar la seva versemblança subjectiva.

Els àmbits on més s’usa la teoria de la probabilitat són l’anàlisi de riscos i en el

comerç dels mercats de matèries primeres. En general els governs apliquen mètodes probabilístics en la regulació

ambiental, als quals se’ls anomena “anàlisi de vies de dispersió”. Sovint també mesuren el benestar utilitzant mètodes estocàstics per naturalesa i escullen els projectes a dur a terme basant-se en anàlisis estadístics dels seus probables efectes.

8

És molt usada en democràcia a l’hora de fer sondeigs i establir criteris i patrons de comportament, ja que es basen en el resultat de petites parcel·les de població que després són extrapolades a la globalitat de la societat.

En poques paraules: la probabilitat és la mesura del nostre grau d’incertesa o el

grau de la nostra ignorància d’una situació donada. Ignorància; possibilitat; estimació; promig; versemblança; contingència;

aproximació; càlcul; variable; indeterminació.

9

242.48.04.- Nucli: Probabilitat (poca): Contingència (molta). Un dels molts possibles camins per accedir a la categoria Probabilitat és a partir d’“Anàlisi” o diferenciació abstracta de qualitats, de variables. L’“Anàlisi” pot ser mundà i aleshores anem a parar a “Precisió”, que és una diferenciació abstracta o mental, perfecta, dels límits de les qualitats. Prae-cisum vol dir “tallat perfectament”. En direcció contrària l’“Anàlisi” pot ser plàsmic i aleshores anem a parar a Probabilitat , que és una diferenciació abstracta o mental, imperfecta, dels límits de les qualitats. Si ens moguéssim cap a la banda noümènica abstracta, sense sortir de l’àmbit mundà, aniríem a raure a “Harmonia” “allò que té tots els seus límits ben posats”. Si, en canvi, en comptes de mantenir-nos en l’àmbit fenomènic o mundà, naveguéssim en diagonal cap a l’àmbit noümènic i plàsmic, aniríem a parar a “Sublimitat”, “allò que sobrepassa tots els límits”. Aquesta diferenciació abstracta imperfecta, que és Probabilitat , té un davant fenomènic, l’esmentada “Anàlisi”. Així la Probabilitat pot ser fenomènica, patent; pot mostrar el seu aspecte de proximitat a l’encert mental de l’“Anàlisi”, al discerniment clar. I pot ser plàsmica, confusa; i, per consegüent, pot mostrar el seu aspecte de proximitat a la confusió mental de la “Caovisió”, a la incomprensió fosca. La Probabilitat ocupa també un punt mig entre “Indeterminació” i “ Glòria”, perquè té un aspecte abstracte objectiu (IDT) i un aspecte abstracte subjectiu (GLO). Quan mira cap a la “Indeterminació” objectiva, tracta d’establir el grau numèric de Probabilitat d’un esdeveniment, més o menys, necessari o contingent en si mateix, independentment de cap subjecte. Els fets són condicionats per altres fets. Aquesta Probabilitat objectiva és definida “racionalisticament” per P. S. Laplace (1795) així: “Si un fenomen pot produir un nombre de resultats diferents i igualment (?) probables, la probabilitat d’un esdeveniment associat al fenomen és definida com el quocient del nombre de resultats favorables a l’esdeveniment pel nombre total de resultats possibles”. La definició empírica, més ajustada que la de Laplace diu: “En una sèrie llarga de repeticions d’una experiència, la freqüència relativa d’un esdeveniment (quocient del nombre de vegades que es produeix pel nombre total de realitzacions) s’aproxima a la seva probabilitat”. Veiem, aquí, que la Probabilitat no es basa en fets elementals (Equador del model: “Atzar”) ans en conjunts assintòticament homogenis (“Tròpic de Càncer” del model). Se sol plantejar en forma de tants per cent, dins de la disciplina anomenada Càlcul de Probabilitats, on també es delimiten numèricament els graus de possible error (Exemple: “Aquesta columna té 2 metres amb un error menor que 0’01 cm.”). És, doncs, l’antesala de la “Lògica borrosa” objectiva que ací anomenem “Indeterminació”. Per la banda contrària subjectiva mira cap a la “Glòria” subjectiva i tracta d’establir la relació entre el fet fenomènic i el centre d’interès que el valora: “¿probable per a quina intenció?”. La Probabilitat demana una intel·ligència que la percebi com a tal. I neix de la combinació de la nostra ignorància (IDT) parcial de la natura complexa (ACC) i les complexes condicions dels fenòmens mediatitzats pels nostres mitjans d’observació (FEN), experimentació (EXP) i anàlisi (ANA), sempre a la recerca (GLO) d’alguna satisfacció provisional (PAS). Podríem dir que la Probabilitat obre pas a una “incerta glòria”. Entre una i altra haurem de situar els diferents “graus” qualitatius de “certesa”, “encert”, “sort”, “èxit / atzucac”, “victòria / derrota”, “guany / pèrdua”, “triomf / fracàs”, etc. La “Glòria” esdevindria així una mena d’”“Estètica borrosa” subjectiva. En la dimensió TEO / PRA, podem veure la Probabilitat , des de la “Teoria”, com un cas particular de l’ample món de la possibilitat. Possible és tot allò pensable o

10

imaginable en abstracte, sense que necessàriament sigui realitzable o realitzat en concret. “Possible” no vol dir que es pugui realitzar; n’hi ha prou amb què es pugui pensar o imaginar. La Probabilitat acosta el possible a la realitat. I per l’altra banda d’aquesta mateixa dimensió ens trobem amb “Atzar”, a mig camí entre el concret i l’abstracte. Per sota “Turbulència” seria l’”Atzar” merament concret (Cal no confondre’l amb la “Indeterminació” objectiva). L’“Atzar” és la insuficiència de probabilitats en la previsió, tant si és un “Atzar” subjectiu per ignorància, com si és objectiu per complicació de condicionants. Respecte a l’“Atzar”, la Probabilitat acosta la realitat –el caràcter aleatori o estocàstic d’un esdeveniment- a una major possibilitat de manipulació mental. 242.48.04.10.- Blaves: 242.48.04.11.- Entre Probabilitat i “ Indeterminació” (OBJ). 3.09: - 30 IDT – 60 OBJ- 60 ECL – 30 RGN. (48.80) Probabilitat indeterminada: Ignorància. Indefinició. 242.48.04.12.- Entre Probabilitat i “Glòria” (SUB). 3.09: - 30 GLO – 60 SUB – 60 ECU – 30 RGN. (48.77) Probabilitat gloriosa: “Incerta glòria”. 242.48.04.20.- Verdes - Negres: 242.48.04.21.- Entre Probabilitat i “Teoria”. 2.01: - 55 TEO – 55 HAR – 35 CMN – 35 RGN. (48.02) Probabilitat teòrica: Suposició. Hipòtesi. Possibilitat. * Opinió. 242.48.04.22.- Entre Probabilitat i “Atzar” (FEN-PLA). 2.01: - 35 ATZ – 35 TRB – 55 PRA – 55 RGN. (48.28) Probabilitat atzarosa: indeterminable, imprevisible. Possibilitat. 242.48.04.23.- Entre Probabilitat i “Fenomen” 2.12: - 55 FEN – 55 POL – 35 COS – RGN. (48.04) Probabilitat fenomènica: “Sembla que”. Aproximació als fets. 242.48.04.24.- Entre Probabilitat i “Caovisió” (TEO-PLA). 2.12: - 35 CAV – 35 SLM – 55 NOU – 55 RGN. (48.20) Probabilitat caovisiva: confusa, borrosa, vaga. 242.48.04.25.- Entre Probabilitat i “Plasma”. 2.22: - 55 PLA – 55 MGM – 35 AMO – 35 RGN. (48.07) Probabilitat plàsmica: Segons equació d’ona de Schrödinger. 242.48.04.26.- Entre Probabilitat i “Anàlisi” ( TEO-FEN). 2.22: - 35 ANA – 35 PCS – 55 MON – 55 RGN. (48.11) Probabilitat analítica: Grau de probabilitat.

11

242.48.04.30.- Negres – Roges: 242.48.04.31.- Entre Probabilitat i “Significat” (TEO-IDT). 6.12: - 66 SGT – 66 OGN – 48 RGN. (48.15) Probabilitat significativa: rellevant, a tenir en consideració (quantitativa). 242.48.04.32.- Entre Probabilitat i “Transit” (FEN-PLA-GLO). 6.12: - 48 TRS – 66 STM – 66 RGN. (48.61) Probabilitat en trànsit: exaltada, paroxística. 242.48.04.33.- Entre Probabilitat i “Ciència” (FEN-IDT). 6.26: - 66 CIE – 66 OBL – 48 RGN. (48.23) Probabilitat científica: Grau d’aproximació. 242.48.04.34.- Entre Probabilitat i “Follia” (TEO-PLA-GLO). 6.26: - 48 FOL – 66 MTP - 66 RGN. (48.53) Probabilitat folla: irracional o transracional. 242.48.04.35.- Entre Probabilitat i “Bosó” (PLA-IDT). 6.44: - 66 BOS – 66 ETI – 48 RGN. (48.32) Probabilitat bosònica: entreverada, compartida. 242.48.04.36.- Entre Probabilitat i “Estètica” (TEO-FEN-GLO). 6.44: - 48 EST – 66 INT – 66 RGN. (48.40) Probabilitat estètica: estimulant de la imaginació i fantasia. (A = no A). 242.48.04.37.- Entre Probabilitat i “Sentit” (TEO-GLO). 6.16: - 66 STT – 66 GEN – 48 RGN. (48.16) Probabilitat amb sentit: digna de ser considerada (qualitativament). 242.48.04.38.- Entre Probabilitat i “Ona” (FEN-PLA-IDT). 6.16: - 48 ONA – 66 SGE – 66 RGN. (48.64) Probabilitat ondulatòria: Ona de probabilitat. 242.48.04.39.- Entre Probabilitat i “Art” ( FEN-GLO). 6.30: - 66 ART – 66 DSG – 48 RGN. (48.24) Probabilitat artística: estimulant de l’expressió i de la interpretació. 242.48.04.3A.- Entre Probabilitat i “Raresa” (TEO-PLA-IDT). 6.30: - 48 RAR – 66 MTF – 66 RGN. (48.56) Probabilitat rara: insospitada, escassa. 242.48.04.3B.- Entre Probabilitat i “Felicitat” (PLA-GLO). 6.47: - 66 FEL – 66 MIS – 48 RGN. (48.29) Probabilitat feliç: Optimisme. 242.48.04.3C.- Entre Probabilitat i “Lògica” (TEO-FEN-IDT). 6.47: - 48 LOG – 66 AFI – 66 RGN. (48.39) Probabilitat lògica: Càlcul de probabilitats. Aproximació a la veritat.

12

242.48.04.40.- Negres: 242.48.04.41.- Entre Probabilitat i “Cosmovisió”. 7.17: - 90 COV – 90 RGN. (48.19) Probabilitat cosmovisiva: 242.48.04.42.- Entre Probabilitat i “Caos”. 7.17: - 90 CAS – 90 RGN. (48.17) Probabilitat caòtica: 242.48.04.43.- Entre Probabilitat i “Exactitud”. 7.34: - 90 EXC – 90 RGN. (48.27) Probabilitat exacta: 242.48.04.44.- Entre Probabilitat i “Confinament”. 7.34: - 90 CFN – 90 RGN. (48.25) Probabilitat confinada: 242.48.04.48.- Entre Probabilitat i “Experiència”. 7.08: - 90 EXP – 90 RGN. (48.10) Probabilitat experimental: 242.48.04.46.- Entre Probabilitat i “Síntesi”. 7.08: - 90 SIN – 90 RGN. (48.12) Probabilitat sintètica: 242.48.04.50.- Blaves: 242.48.04.51.- Entre Probabilitat i “Arquetip”. 13.32: - 107 ARQ – 73 RGN. (48.75) Probabilitat arquetípica: 242.48.04.52.- Entre Probabilitat i “Passió”. 13.32: - 73 PAS – 107 RGN. (48.69) Probabilitat passional: 242.48.04.53.- Entre Probabilitat i “Economia”. 13.33: - 107 ECN – 73 RGN. (48.71) Probabilitat econòmica: 242.48.04.54.- Entre Probabilitat i “Tiàmat”. 13.33: - 73 TIA – 107 RGN. (48.73) Probabilitat tiamàtica: 242.48.04.55.- Entre Probabilitat i “Àpeiron”. 13.31: - 107 APE – 73 RGN. (48.68) Probabilitat apeirònica: 242.48.04.56.- Entre Probabilitat i “Bellesa”. 13.31: - 73 BEL – 107 RGN. (48.78) Probabilitat bella: 242.48.04.57.- Entre Probabilitat i “Divinitat”. 13.35: - 107 DIV – 73 RGN. (48.74) Probabilitat divina: 242.48.04.58.- Entre Probabilitat i “Acció”. 13.35: - 73 ACC – 107 RGN. (48.72) Probabilitat activa: 242.48.04.59.- Entre Probabilitat i “Comunitat”. 13.34: - 107 COM – 73 RGN. (48.70) Probabilitat comunitària:

13

242.48.04.5A.- Entre Probabilitat i “Arkhé”. 13.34: - 73 ARK – 107 RGN. (48.76) Probabilitat arcana: 242.48.04.5B.- Entre Probabilitat i “Akaixa”. 13.36: - 107 AKA – 73 RGN. (48.65) Probabilitat akàixica: 242.48.04.5C.- Entre Probabilitat i “Determinació”. 13.36: - 73 DET – 107 RGN. (48.79) Probabilitat determinada: 242.48.04.60.- Roges: 242.48.04.61.- Entre Probabilitat i “Convenció”. 11.31: - 90 CNV - 90 RGN. (48.55) Probabilitat convencional: 242.48.04.62.- Entre Probabilitat i “Embriaguesa”. 11.31: - 90 EBR – 90 RGN. (48.49) Probabilitat embriagada: 242.48.04.63.- Entre Probabilitat i “Funció”. 11.30: - 90 FUN – 90 RGN. (48.63) Probabilitat funcional: 242.48.04.64.- Entre Probabilitat i “ Letargia”. 11.30: - 90 LET – 90 RGN. (48.57) Probabilitat letàrgica: 242.48.04.65.- Entre Probabilitat i “Tècnica”. 11.18: - 90 TEC – 90 RGN. (48.35) Probabilitat tècnica: 242.48.04.66.- Entre Probabilitat i “Mítica”. 11.18: - 90 MIT – 90 RGN. (48.37) Probabilitat mítica: 242.48.04.67.- Entre Probabilitat i “Prodigi”. 11.29: - 90 PRD – 90 RGN. (48.52) Probabilitat prodigiosa: 242.48.04.68.- Entre Probabilitat i “Astúcia”. 11.29: - 90 AST – 90 RGN. (48.54) Probabilitat astuta: 242.48.04.69.- Entre Probabilitat i “Orgó”. 11.32: - 90 ORG – 90 RGN. (48.60) Probabilitat orgónica: 242.48.04.6A.- Entre Probabilitat i “Agudesa”. 11.32: - 90 AGU – 90 RGN. (48.62) Probabilitat aguda: 242.48.04.6B.- Entre Probabilitat i “ Ideica”. 11.24: - 90 IDE – 90 RGN. (48.38) Probabilitat ideica: 242.48.04.6C.- Entre Probabilitat i “Psíquica”. 11.24: - 90 PSI – 90 RGN. (48.36) Probabilitat psíquica:

14

242.48.05.- Antiterme: 30º: IDT, GLO. 35º: ATZ, CAV, ANA. 48º: TRS, ONA, FOL, RAR, EST, LOG. 55º: TEO, FEN, PLA. 66º: SGT, STT, CIE, ART, BOS, FEL. 71º: PCS, SLM, TRB. 73º: BEL, PAS, TIA, ARK, ACC, DET. 90º: OBJ, SUB, SIN, EXP, CAS, COV, EXC, CFN, TEC, MIT, IDE, PSI, PRD, AST, FUN, LET, CNV, EBR, ORG, AGU. 107º: APE, ARQ, ECN, COM, DIV, AKA. 109º: HAR, POL, MGM. 114º: AFI, MTF, SGE, MTP, INT, STM. 125º: PRA, NOU, MON. 132º: OGN, OBL, ETI, GEN, MIS, DSG. 145º: CMN, COS, AMO. 150º: ECL, ECU. 180º: RGN. 242.48.06.- Núvol d’afins: Contingència. Aproximació. Eventualitat. Estimació. Versemblança. Atzar degut a la ignorància. Promig. Mitjana. Lleis probabilístiques. Estadístiques. 242.48.06.- Salt als veïns propers: (35º ATZ/2.01/TEO 55º) (35º CAV/2.12/FEN 55º) (35º ANA/2.22/PLA 55º) (30º GLO/3.09/IDT 30º) (48º TRS/6.12/SGT 66º) (48º ONA/6.16/STT 66º) (48º FOL/6.26/CIE 66º) (48º RAR/6.30/ART 66º) (48º EST/6.44/BOS 66º) (48º LOG/6.47/FEL 66º) 242.48.06.- Salt als veïns neutres i llunyans: (90º SIN/7.08/EXP 90º) (90º CAS/7.17/COV 90º) (90º EXC/7.34/CFN 90º) (90º MIT/11.18/TEC 90º) (90º IDE/11.24/PSI 90º)

15

(90º AST/11.29/PRD 90º) (90º LET/11.30/FUN 90º) (90º EBR/11.31/CNV 90º) (90º AGU/ 11.32/ORG 90º) (73º BEL/13.31/APE 107º) (73º PAS/13.32/ARQ 107º) (73º TIA/13.33/ECN 107º) (73º ARK/13.34/COM 107º) (73º ACC/13.35/DIV 107º) (73º DET/13.36/AKA 107º) 242.48.07.- Sociolingüística: Aproximació confusa als detalls abstractes de l’ampla realitat. Qualitat de probable. El que permet d’expressar quantitativament el caràcter aleatori d’un esdeveniment o fenomen que succeeix o que hom creu que pot succeir. Càlcul de probabilitats: càlcul matemàtic puntual d’un fet que succeeix o pot succeir o bé corba matemàtica de les diverses possibilitats segons les condicions en que succeeix. Densitat de probabilitat. Mesura el grau de possibilitat dintre d’un espai matemàtic que un fet succeeixi. La corba matemàtica més aguda indica que les possibilitats són grans de que el fenomen tingui lloc en un interval petit. Probabilitat de presència: àtom. Possibilitat de trobar una partícula atòmica (electró) dins de la seva òrbita (Bohr).

Probabilisme (Filosofia): teoria filosòfica que nega l’oposició entre veritat i error i que considera que només es pot distingir entre diferents graus de probabilitat. Principi moral sostingut en particular pels jesuïtes pel qual es pot, en els casos en que el deure no és prou clar, seguir un sistema més flexible en lloc d’un sistema rigorós (per exemple recolzar-se en l’autoritat de l’Església deixant les exigències més rígides de la consciència o viceversa).

16

242.48.08.- Figures: 242.48.08.01.- Símbol de PRB: 242.48.08.02.- Aurèola de PRB:

17

242.48.09.- Texts afins: 242.48.09.01.- “L’univers, quan més original representa l’estat de mínima probabilitat; quan més format, representa l’estat de màxima probabilitat” (François Meyer, 1947). 242.48.09.02.- “PROBABILITAT . A l’Antiguitat s’anomenava amb freqüència “probable” a allò que segons les aparences pot ésser declarat veritable o cert. La probabilitat té diversos graus segons el seu major o menor acostament a la certesa. Aquesta doctrina és de caire gnoseològic i és la que ha exercit més influència fins a la nostra època, però pot formular-se també una doctrina ontològica que consisteix en considerar la probabilitat com un concepte aplicable a les coses mateixes. En el primer cas es diu que un judici és probable ; en el segon es diu que un esdeveniment és probable. De vegades s’anomena subjectiva a la concepció gnoseològica i objectiva a l’ontològica. Sembla difícil que pugui constituir-se una teoria del probable prescindint d’un d’aquests dos aspectes. En efecte, si la noció de probabilitat fos del tot subjectiva la probabilitat consistiria només en una limitació o falla del coneixement. Si fos del tot objectiva el judici sobre el probable no podria ser un judici cert. Per aquest motiu s’ha proposat una concepció que inclogui el concepte intern i extern: la probabilitat és un grau major o menor de certesa sobre un esdeveniment o un grup d’esdeveniments afectats per un índex de probabilitat.” Ferrater Mora, J. DICCIONARIO DE FILOSOFÍA ABREVIADO. Pàg. 296. Edhasa-Sudamericana. Barcelona, 1990

18

242.48.10.- Obra plàstica afí:

Sol leWitt SENSE TÍTOL 1996 Gouache, 11 x 15 cm.

19

242.48.11.- Dades tècniques: c = 0.09188814923696535240 p = 0.09188814923696535240 t = 0.00000000000000000000 v = -0.09188814923696535240 242.48.12.- Test / Qüestionari: 242.48.12.01. TEO – FEN – PLA

242.48.12.02. ANA – PLA

CAV – FEN

ATZ – TEO

20

242.48.12.03. PRB

Lluís Maria Xirinacs Damians. PROBABILITAT . GLOBÀLIUM. MODEL MAJOR Consulta: Diccionaris

- Diccionari de la llengua catalana. IEC - Diccionari descriptiu de la llengua catalana. IEC - Diccionari català-valencià-balear. IEC - Gran enciclopèdia catalana. GEC - Viquipèdia. L’enciclopèdia lliure.

Breu bibliografia de consulta ètimo-semàntica: - Coromines, Joan, Diccionario crítico etimológico de la Lengua Castellana, 4 vols.

(1954 – 57). - Id., Diccionario etimológico castellano e hispànico, 1980? - Id., Diccionari etimològic i complementari de la Llengua catalana, 9 vols. (1980 –

1991), Curial, Barcelona. A. Ernoult et A. Meillet, Dictionnaire étymologique de la Langue latine, 4ª ed., 1985, Klincksieck, París.