La crisi del sistema de la Restauraci (1898-1931)

La crisi del sistema de la Restauraci (1898-1931)1. El reformisme dinstic.

1.1. El fracs del primer govern regeneracionista.

El 1899 la reina Maria Cristina va anomenar president del govern a un nou lder conservador, Francisco Silvela. Aquest govern va impulsar una poltica reformista i va donar entrada a algunes figures alienes a la poltica anterior, com el general Camilo Polavieja i el lder del conservadorisme catal Manuel Duran i Bas.Els nous impostos del ministre dHisenda Raimundo Fernndez Villaverde van originar una forta protesta a Catalunya (IX-1899): el Tancament de Caixes. El govern va empresonar els morosos, va suspendre garanties constitucionals a Barcelona durant 17 mesos i va declarar lEstat de Guerra. En desacord, Duran i Bas i Polavieja van dimitir.

El Tancament de Caixes signific el trencament entre les elits catalanes i els partits dinstics.1.2. Les reformes de Maura i Canalejas.

A la primavera de 1902, quan va fer els 16 anys, va pujar al tron Alfons XIII. Lany 1903 va arribar al capdavant del Partido Conservador Antoni Maura, i la mort de Sagasta va consolidar Jos Canalejas en el Partido Liberal. Era la generaci de poltics regeneracionistes.El 1904, el conservador Maura esdevingu cap del govern i impuls un projecte, la revoluci des de dalt, que defensava la reforma del sistema poltic des del govern per impedir una revolta popular. El seu segon govern (1906-1909) va promulgar una nova Llei electoral (1907), que va fer ms difcil el frau electoral. Tamb va intentar datreure cap al rgim el catalanisme moderat i es signaren acords amb la Lliga Regionalista per dotar dautonomia els ajuntaments i les diputacions (Projectes de reforma de ladministraci local).

El govern de Maura va aprovar algunes lleis socials, com del descans dominical, i cre lInstituto Nacional de Previsin (1908), dedicat a les assegurances obreres. Tamb va adoptar mesures per reactivar la indstria i lagricultura. Per fou intransigent en el manteniment de lordre pblic, especialment durant la Setmana Trgica de Barcelona (1909). La repressi que va seguir la revolta impuls una campanya de protesta (Maura, no) que va fer caure el govern conservador. Divisi dels conservadors entre conservadors i mauristes.

El 1910, Jos Canalejas form un nou govern liberal, que aprofund la separaci de lEsglsia i lEstat. La Ley del Candado (1910) limit lestabliment de nous ordes religiosos.En poltica social, es va substituir limpost de consums per un de progressiu sobre les rendes, que va provocar la protesta de les classes benestants. Per la Llei de lleves (1912) feia obligatori el servei militar i suprimia la redempci en metllic. Sinici la negociaci duna Llei de Mancomunitats, que possibilitava la uni de les diputacions provincials catalanes per fer-se crrec de la gesti dalguns serveis pblic. Lassassinat de Canalejas, lany 1912, va posar fi al seu projecte renovador. Divisi dels liberals entre liberals, liberal-demcrates i esquerra liberal.

2. Les forces doposici.

2.1. Republicanisme i lerrouxisme.

El republicanisme va ser la fora principal doposici. Per la fragmentaci en diversos grups va afeblir la seva fora electoral i, per tal dunir esforos, el 1903 es va crear la Uni Republicana, encapalada per Nicols Salmern.

A Barcelona, Alejandro Lerroux va tenir molta influncia entre les classes populars, amb un discurs demaggic, anticatalanista i anticlerical. Quan la Uni Republicana es va integrar en la Solidaritat Catalana (1907), Lerroux, sen va separar i el 1908 fund el Partit Radical. Cap al 1910, desprs de la Setmana Trgica, Lerroux va perdre suport popular, va moderar el seu discurs i va marxar a Madrid.2.2. Carlisme i tradicionalisme.

La mort de Carles de Borb (Carles VII) lany 1909 va convertir el seu fill Jaume de Borb en el nou pretendent a la corona. Les disputes al si del partit, iniciades a la darreria del segle XIX amb lescissi dels integristes, van continuar i, arran de la Primera Guerra Mundial, un sector del carlisme es va manifestar germanfil. Llavors, un dels seus dirigents, Juan Vzquez de Mella, va abandonar la militncia i el 1919 va fundar el Partit Catlic Tradicionalista.

Les bases socials del tradicionalisme, com les del carlisme i lintegrisme, es concentraven a Navarra, al Pas Basc i a Catalunya. Lany 1907 es va fundar el Requet, una organitzaci de carcter paramilitar. Amb larribada de la Repblica 1931, carlins, integristes i tradicionalistes es van reunir en un sol partit, la Comunin Tradicionalista.

2.3. Les forces obreres: socialisme i anarquisme.Els socialistes mantenien la seva fora a Madrid i al nord dEspanya, i els anarquistes continuaven sent majoritaris entre la classe obrera catalana, la ms nombrosa dEspanya, i tenien una presncia important a Arag, Valncia i Andalusia.

El partit i el sindicat socialistes.

El PSOE va incrementar el seu nombre dafilitas. Defensava lacci poltica. El 1910, Pablo Iglesias va aconseguir acta de diputat com a membre de la coalici republicanosocialista.

El sindicat socialista, la UGT, va tenir un creixement encara ms gran. Entre els seus lders va destacar Francisco Largo Caballero, secretari general de la UGT des de 1918.Lesclat de la Revoluci Russa va fer que alguns militants del socialisme es mostressin partidaris de la lnia bolxevic i sescindissin del PSOE. El 1921 els dissidents van fundar el Partido Comunista de Espaa (PCE), un grup escs i limitat a Biscaia i a Astries.

Lanarcosindicalisme.Els anarcosindicalistes van crear lany 1907 a Catalunya Solidaritat Obrera. El 1910, es fund la Confederaci Nacional de Treball (CNT). El nou sindicat volia escampar-se per Espanya i de donar estabilitat i empenta al sindicalisme anarquista.

La CNT es definia com a revolucionaria i la seva ideologia es basava en: -la independncia del proletariat respecte de la burgesia i de les seves institucions (lEstat); -lapoliticisme del moviment obrer amb abstencionisme electoral; -la necessitat duna unitat sindical dels treballadors, i -la voluntat denderrocar el capitalisme per mitj de lexpropiaci dels burgesos. Lacci revolucionaria shauria de dur a terme per mitj de vagues i boicots fins que sarribs a una vaga general revolucionaria que acabs amb lEstat i el capitalisme.

Desprs la Primera Guerra Mundial, van sorgir grans lders: Salvador Segu (el Noi del Sucre), ngel Pestaa i Joan Peir. En aquest creixement tingu un paper fonamental el Congrs de Sants, celebrat el 1918 a Barcelona, en el qual es van crear els sindicats nics dindstria, per reafirmar lapoliticisme i la necessitat de la negociaci directa entre obrers i patrons.

3. Catalanisme i republicanisme (1901-1909)

3.1. La consolidaci de la Lliga Regionalista.La Lliga era el partit hegemnic a Catalunya. El seu ideari, definit per Enric Prat de la Riba a La nacionalitat catalana (1906), reclamava el dret de Catalunya a lautonomia, per es mostrava disposat a intervenir en la poltica espanyola per modernitzar i descentralitzar lEstat. Els seus dirigents principals foren Enric Prat de la Riba, responsable de la poltica catalana (Catalunya endins), i Francesc Camb, portaveu dels interessos catalans a Madrid (Catalunya enfora). El nou partit senfront lexpansi del republicanisme lerrouxista.

La crisi esclat el 1904 arran de la visita dAlfons XIII a Barcelona, quan un grup de regidors de la Lliga, encapalats per Camb, no oberen els acords del partit de boicotejar la visita reial. La direcci del partit aprov la seva actitud, la qual cosa va empnyer el sector ms crtic a abandonar aquesta formaci i a fundar-ne una de nova de caire republic.

3.2. La coalici Solidaritat Catalana.El moviment solidari.El rebuig a la Llei de jurisdiccions va gestar un moviment de reafirmaci del catalanisme. Aquest fou lorigen de Solidaritat Catalana (1906), una coalici electoral que aplegava totes les forces catalanes (des dels carlins fins als republicans federals passant per la Lliga), llevat dels partits dinstics (conservador i liberal) i dels lerrouxistes.

Al 1907 els solidaris van obtenir un gran triomf en les eleccions per a les diputacions, que es va repetir a les generals, en les quals van fer-se amb 41 dels 44 escons en pugna.

La crisi de Solidaritat.Les discrepncies entre els diferents partits que formaven la coalici van originar el seu trencament. El primer factor de discrdia fou el Projecte de reforma de ladministraci local del conservador Antoni Maura, que els membres de la Lliga volien negociar amb Madrid.

Els fets de la Setmana Trgica lany 1909 van acabar de dispersar el moviment solidari ja que la Lliga va acceptar la repressi i els republicans van criticar lactuaci governamental.3.3. El catalanisme desquerres.

Els escindits de la Lliga el 1904, dirigits per Llus Domnech i Montaner, van fundar el Centre Nacionalista Republic (1906) un partit nacionalista, democrtic i republic, amb incidncia electoral escassa, per un notable activisme des del diari El Poble Catal. Va promoure el sindicat Centre Autonomista de Dependents del Comer i de la Indstria (CADCI).

La crisi de Solidaritat Catalana va contribuir a lapropament entre els republicanes desquerra, que el 1910 van fundar la Uni Federal Nacionalista Republicana (UFNR). Per la posterior aliana de la UFNR amb el Partit Radical de Lerroux, el Pacte de Sant Gervasi, va desagradar els electors. La desfeta electoral va provocar la crisi i la desaparici de la UFNR lany 1916.

3.4. Limpacte de la Setmana Trgica de Barcelona

El conflicte al Marroc

La conferencia de Algesires (1906) i el posterior Tractat Hispanofrancs (1912) van establir un protectorat francoespanyol al Marroc. A Espanya li va correspondre el territori del Rif. Linters espanyol es basava en els possibles beneficis econmics, per sobretot en el desig de restaurar el prestigi de lexrcit, enfonsat desprs del desastre de Cuba.

La presncia espanyola es va veure contestada pels atacs continuats dels rifenys, organitzats en cabiles. El 1909, al Barranco del Lobo, els rifenys van derrotar les tropes espanyoles.

La mobilitzaci popular i les seves conseqncies.

La mobilitzaci contra la guerra i contra el sistema de quintes sinici al port de Barcelona el 18 de juliol, durant lembarcament de tropes cap al Marroc. El dia 24, amb la participaci de republicans lerrouxistes, socialistes i anarquistes, es constitu un comit que va fer una crida a la vaga general. La revolta popular es va allargar durant una setmana, es va desbordar i va adquirir un fort component antimilitarista i de rebuig a lhegemonia social i cultural de lEsglsia.

Al carrer es van aixecar barricades, es van incendiar ms de 80 centres religiosos. Les autoritats van respondre declarant lestat de guerra.

La repressi del govern de Maura va ser molt dura per part. Es van dictar 17 penes de mort, de les quals noms es van dur a terme 5. Entre els executats hi havia Francesc Ferrer i Guardia, un pedagog anarquista i fundador de lEscola Moderna, que no havia intervingut en la revolta.

Lactuaci del govern va aixecar una onada de protestes que va fer caure el govern conservador de Maura. Els lerrouxistes, desacreditats pel comportament dels seus dirigents, van perdre influncia entre els treballadors. Solidaritat Catalana va desintegrar-se i la Lliga Regionalista va patir un retrocs electoral lany 1910, acusada de donar suport a la repressi

4. La Mancomunitat de Catalunya (1914-1925).4.1. El procs de formaci.A la Diputaci de Barcelona lany 1907, Prat de la Riba va ser-ne escollit president

Amb la voluntat de dotar Catalunya drgans de govern propis, lany 1911 la Diputaci de Barcelona, amb el suport de les altres diputacions, va promoure la iniciativa de mancomunar les quatre diputacions catalanes. Canalejas es va comprometre a tirar endavant un Projecte de Mancomunitats per les Corts. Assassinat Canalejas (1912), el Senat va bloquejar el projecte. Finalment, lany 1913 el nou govern conservador, encapalat per Dato, va publicar un decret que autoritzava les diputacions provincials a mancomunar-se per a fins administratius.

4.2. La constituci de la Mancomunitat.La Mancomunitat de Catalunya es constitu el 6-IV-1914. El nou organisme constava duna presidncia, per a la qual va ser elegit Enric Prat de la Riba, i una assemblea, que designava un consell permanent integrat per vuit membres. No hi va haver mai ni cessi de noves competncies de govern ni modificacions pressupostries que naugmentessin els recursos.

La Lliga Regionalista va ser sempre majoritria a la Mancomunitat. Lorganisme va tenir tres presidents: Prat de la Riba fins a la seva mort (1917), Josep Puig i Cadafalch fins al 1923 i Alfons Sala, nomenat per Primo de Rivera desprs del cop dEstat, fins al 1925.

4.3. Lobra del govern de la Mancomunitat.

La Mancomunitat va tenir dues direccions fonamentals: - la creaci duna infraestructura de serveis pblics i administratius bsics que potenciessin el desenvolupament econmic; i - el foment de la llengua i la cultura catalana a partir dun projecte cultural i educatiu.

Per al desenvolupament econmic, la Mancomunitat va invertir en un pla de millora de la xarxa viria i tamb dels sistemes postal i telefnic. Va crear escoles de tcnics agraris, camps dexperimentaci de conreus i granges models, i va fomentar el cooperativisme agrari.

En la cultura i lensenyament, sinici un projecte centrat en la reafirmaci de la llengua i la cultura catalanes, amb la creaci de les Biblioteques Populars (1918), les Escoles Experimentals (1918) i dEstudis Normals (1919). Per normalitzar la llengua catalana, lInstitut dEstudis Catalans va iniciar una tasca dunificaci ortogrfica, encarregada a Pompeu Fabra, que culminaria en lelaboraci del Diccionari General de la Llengua Catalana (1932). Es van constituir la Junta de Museus i el Servei de Conservaci i Catalogaci de Monuments.

Una renovaci pedaggica que va introduir a Catalunya els mtodes de Maria Montessori, Es van crear lEscola Industrial (1910), lEscola del Treball i lEscola de lAdministraci Local, per potenciar la diversificaci professional i preparar quadres tcnics per a la indstria i el comer.

5. La crisi del 1917.5.1. Limpacte de la Gran Guerra.A lestiu del 1914, durant el govern conservador dEduardo Dato, va esclatar la Primera Guerra Mundial, que va enfrontar els imperis centrals (Alemanya, ustria) amb les potencies aliades (Gran Bretanya, Frana, Rssia). Espanya es va declarar neutral i aix li va permetre exportar productes industrials i agraris als pasos combatents a preus molt alts. Els beneficis industrials van augmentar considerablement i els empresaris van poder fer grans negocis.

Lexportaci duna gran part de la producci va provocar una puja dels preus interiors que no va anar acompanyada dun augment equivalent dels salaris.

5.2. La crisi del 1917.La protesta militar.Lexrcit espanyol presentava un nombre excessiu doficials. La tensi es va agreujar pel fet que els ascensos sobtenien majoritriament per mrits de guerra, sistema que beneficiava els militars africanistes. El fort descontentament entre els oficials de graduaci baixa i mitjana va desembocar en la formaci de Juntes de Defensa, que reclamaven un augment salarial, soposaven als ascensos per mrits de guerra i reivindicaven lantiguitat com a nic criteri. El juny del 1917 van llenar un manifest de caire regeneracionista.La crisi poltica.El 1916 el govern del liberal Romanones, davant les acusacions de corrupci poltica per part de loposici, va decidir clausurar les Corts. Labril del 1917, el conservador Dato va tornar a ser cap del govern i, a mitjan mes de juny, una representaci de diputats (catalanistes, republicans, etc.) va reclamar la reobertura de la cambra. El govern shi va negar i, com a resposta, va declarar lEstat dexcepci i va endurir la censura de premsa.

A iniciativa de la Lliga Regionalista, es va celebrar a Barcelona una Assemblea de Parlamentaris. Des de lAssemblea es va convocar una reuni de tots els diputats i senadors espanyols, per dels 760 citats noms nhi van anar 71 (majoritriament catalanistes, republicans i socialistes). Els reunits el 19-VII-1917 van ser dissolts per la Gurdia Civil.

Les causes del fracs cal cercar-les en el fet que ni els monrquics ni les Juntes de Defensa van donar-hi suport i a les discrepncies entre la Lliga i els grups desquerra.

La vaga general revolucionaria.A lagost del 1917 la CNT i la UGT van convocar una vaga general, que va fracassar. La contundncia de la repressi va afeblir encara ms el rgim i va radicalitzar loposici obrera.

6. La descomposici del sistema (1917-1923).

6.1. La fi del sistema del torn pacfic.

Per resoldre la crisi de lany 1917 es va recrrer a la formaci dun govern de concentraci amb la participaci dels lders dinstics (conservadors i liberals) i de la Lliga Regionalista. Les diferncies van impossibilitar consensuar un programa de reformes. Lany 1918 es va tornar al sistema del torn. La descomposici dels partits dinstics va dificultar lobtenci de majories parlamentaries que donessin estabilitat als governs i al sistema poltic.

La greu situaci poltica derivada de una srie de derrotes militars al Marroc (Annual) va forar la creaci lany 1921 dun nou govern de concentraci (Gobierno Nacional), amb els lders de les diferents faccions dinstiques (Maura, Dato, Romanones, Alba, Garcia Prieto...) i representants de la Lliga (Camb) i del Partido Reformista (Melquades lvarez). Entre el 1918 i el 1923, hi va haver deu canvis de govern. Els governs van recrrer a mesures dexcepci, com la suspensi de les garanties constitucionals i la clausura del Parlament.6.2. La campanya per lautonomia.La Lliga i la Mancomunitat van presentar a Madrid un Projecte dEstatut de Catalunya que proposava la formaci dun govern catal i dun parlament elegit per sufragi universal.

La seva presentaci a les Corts va suscitar un debat tan ple dhostilitats que els diputats catalans van abandonar la cambra. Lanimadversi amb que va ser rebuda la proposta va suposar un cop fort per a la Lliga, que constat que la collaboraci en els governs de coalici no havia significat, com esperava Camb, ms gran envers les reivindicacions del catalanisme.

6.3. Lenfortiment del catalanisme desquerres.

Lany 1917, Francesc Layret (advocat de la CNT) i Llus Companys (advocat dels rabassaires) van organitzar el Partit Republic Catal. El 1922 intellectuals i professionals descontents amb la poltica de la Lliga la van abandonar i van crear Acci Catalana. El mateix any, Francesc Maci fund lindependentista Estat Catal. El 1923 es va crear una organitzaci socialista catalana, quan un grup de militants del PSOE encapalats per Manuel Serra i Moret i Rafael Campalans van formar la Uni Socialista de Catalunya (USC).

6.4. La conflictivitat social.El triomf de la revoluci bolxevic a Rssia va esperonar els grups revolucionaris. A Espanya, el final del conflicte europeu va canviar les condicions econmiques, la producci va baixar, augment latur i van pujar els preus, la qual cosa va provocar la mobilitzaci social i laugment del sindicalisme.A Andalusia, la misria dels pagesos provoc el trienni bolxevic (1918-1921). Els anarquistes van impulsar revoltes pageses. A Catalunya, el conflicte rabassaire, iniciat amb la plaga de la filloxera, saccentu i els pagesos van crear el sindicat Uni de Rabassaires (1922), defensor les petites explotacions davant els grans propietaris de lInstitut Agrcola Catal de Sant Isidre.

El 1919 es va declarar una vaga a La Canadenca, empresa que subministrava electricitat a Barcelona. La vaga va aconseguir la paralitzaci del 70% de les indstries. La patronal hi va respondre amb el tancament dempreses (lockout) i la repressi dels sindicats.Entre el 1919 i el 1923 es don un violent enfrontament entre els sindicats i la patronal. La Federaci Patronal va fomentar la creaci del Sindicat Lliure, que, amb el suport de les autoritats i la policia, va llogar pistolers per assassinar dirigents obrers. Al seu torn, grups vinculats a la CNT hi van respondre amb la realitzaci datemptats contra les autoritats, patrons, els encarregats i les forces de lordre. Los Solidarios, que van actuar a Barcelona i entre els quals hi havia Buenaventura Durruti, Juan Garcia Oliver i Francisco Ascaso.

El general Martnez Anido, governador civil de Barcelona, proteg els pistolers de la patronal, exerc una dura repressi contra els sindicalistes i pos en prctica la Ley de Fugas, segons la qual la policia podia disparar contra els detinguts en cas dintent de fuga. Tot aix origin lpoca coneguda com el pistolerisme (1916-1923). Entre les vctimes shi van comptar Salvador Segu, el Noi del Sucre (1923), ladvocat laboralista Francesc Layret (1920) i el president del govern, Eduardo Dato, assassinat per anarquistes el 1921.

6.5. El problema del Marroc: Annual.Al comenament de la dcada del 1920, a la zona oriental del protectorat del Marroc, al voltant de Melilla, els rifenys hostilitzaven lexrcit espanyol. El 1921 el general Silvestre, amic dAlfons XIII, va iniciar una ofensiva cap a linterior del territori. Lexrcit va ser derrotat a Annual, es va perdre tot el territori ocupat i es van produir unes 13.000 baixes, incls el general Silvestre.

El 1923, amb governs inestables i una tensi social greu, lanunci de la discussi del Parlament del cas Annual i la por que es demanessin responsabilitats poltiques que podrien implicar el monarca, va mobilitzar sectors de lexrcit i de la dreta que, des de feia temps, veien la soluci a la crisi en una dictadura militar.

7. La Dictadura de Primo de Rivera.7.1. Les causes del cop militar.

Miguel Primo de Rivera i els sectors que el recolzaren (militars, poltics propers al rei i part de les classes dirigents) van justificar la Dictadura com una soluci per posar fi a la crisi poltica, a la conflictivitat social, a la inestabilitat i el bloqueig en qu es trobava el sistema poltic, per la por a una revoluci social i el perill del trencament dEspanya per les tendncies separatistes.

Els objectius de Primo de Rivera no eren posar fi a un rgim caduc i rovellat, sin evitar que el rgim poltic acabs democratitzant-se. Aix, lltim govern de concentraci de Garca Prieto pretenia una reforma de la Constituci, de la llei electoral, del sistema del torn de partits, de les relacions de treball i la limitaci de poders del rei. Hi va influir tamb el desig devitar que les Corts exigissin responsabilitats pel desastre dAnnual.

7.2. La reorganitzaci de lEstat.

Entre 1923-1925 govern un Directori militar, substitut el 1925 per un Directori civil, on van destacar Jos Calvo Sotelo (Hisenda), el Conde de Guadalhorce (Foment), Eduard Auns (Treball) i el general Severiano Martnez Anido (Governaci).Les primeres mesures del Directori militar van ser: suspensi del rgim constitucional, dissoluci de les Corts, cessament de les autoritats civils, prohibici dels partits poltics i dels sindicats. Es van elaborar un estatut municipal i un de provincial (1925), sent substituts els ajuntament per unes juntes integrades pels contribuents ms importants de cada localitat.

En collaboraci amb Frana, sorganitz el desembarcament dAlhucemas (1925), que es va saldar amb un gran xit militar. Abd el-Krim es va rendir i es va lliurar a les autoritats franceses. Des del 1927, lexrcit espanyol va donar per acabada locupaci efectiva del protectorat. A partir del 1926, es va iniciar la institucionalitzaci del rgim. Lany 1927 es va crear una Assemblea Nacional Consultiva, amb els seus membres no elegits sin designats entre ciutadans pertanyents a les grans institucions pbliques i corporatives.

Per promoure adhesions al nou sistema es cre un partit nic, la Unin Patritica, a la qual sincorporaren mauristes i carlins.7.3. La poltica econmica i social.

La Dictadura benefici de la bona conjuntura econmica internacional dels felios anys vint. Aix, inici un programa de foment de leconomia en el terreny industrial i en el de les infraestructures. La idea rectora va ser la nacionalitzaci dimportants sectors de leconomia i la intervenci estatal. LEstat hi va assolir un protagonisme notable, grcies al foment de les obres pbliques (ferrocarrils, carreteres, plans hidrogrfics, etc.).

El govern aprov un Decret de protecci de la indstria nacional, amb ajuts estatals a les empreses que no podien competir amb lexterior. Tamb es van concedir grans monopolis com el de telefonia a Compaia Telefnica Nacional dEspanya i lexclusivitat dimportaci, refinatge, distribuci i venda de petroli a la companya Campsa. En el terreny agrari, es va promoure el regadiu per mitj de la creaci de les confederacions hidrogrfiques.

Lany 1929 sorganitz una Exposici Internacional a Barcelona per mostrar els xits econmics de la Dictadura i atreure la burgesia catalana cap al rgim. Es quan es va remodelar la muntanya de Montjuc. Tamb es va celebrar lExposici Iberoamericana de Sevilla.

LOrganitzaci Corporativa Nacional, agrupava patrons i obrers en grans corporacions (sindicalisme vertical) i regulava els conflictes laborals. La seva missi era la reglamentaci dels salaris i larbitratge en cas de conflicte. El sistema va ser ben vist per la UGT. Els anarcosindicalistes i els comunistes, en canvi, van ser perseguits i obligats a la clandestinitat.

7.4. Lactuaci anticatalana de la Dictadura.Mentre Primo de Rivera exerc com a capit general de Barcelona no manifest hostilitat al catalanisme. La Lliga Regionalista, va donar suport inicialment al cop dEstat.

El mateix mes de setembre del 1923 es va publicar un decret per a la repressi del separatisme. La Mancomunitat va passar a ser dirigida per lanticatalanista Alfons Sala, fins que lany 1925 fou dissolta definitivament. Tamb es van clausurar un bon nombre dinstitucions catalanistes. Ls pblic de la bandera catalana va quedar prohibit aix com la celebraci de lOnze de Setembre i dels Jocs Florals.

Es va imposar la censura a la premsa diria i a la publicaci de llibres. La persecuci va arribar fins al Futbol Club Barcelona, quan arran de la xiulada del pblic en fer sonar lhimne espanyol a linici dun partit homenatge a lOrfe Catal es va tancar el camp per sis mesos.

7.5. Loposici a la Dictadura.

Loposici a la Dictadura va estar integrada per alguns lders dels partits dinstics, republicans, catalanistes, comunistes, anarquistes, determinats sectors de lexrcit i gaireb tots els intellectuals. Va haver conspiracions militars com el complot anomenat la Sanjuanada, que va tenir lloc lany 1926.

El tancament dalgunes universitats va derivar en protestes destudiants i va ser lorigen de la Federaci Universitria Espanyola (FUE), de carcter republic. Lenfrontament dels intellectuals amb la dictadura va ser protagonitzat per figures com Unamuno, Ortega y Gasset, Blasco Ibez i Menndez Pidal.

Loposici dels republicans vas ser permanent i van organitzar lanomenada Alianza Republicana. A Catalunya, les mesures repressores contra el catalanisme van provocar un distanciament notable de la societat catalana, fins i tot daquells sectors que, com la Lliga Regionalista, havien acollit la dictadura amb certa simpatia. El fet ms destacat va ser lintent dinvasi armada de Catalunya des de Prats de Moll protagonitzat per Estat Catal lany 1926 i dirigit per Francesc Maci, que es trobava exiliat a Frana. Les autoritats franceses van avortar lintent i van detenir i processar Maci.

La forta persecuci de la CNT va agreujar lenfrontament entre els qui defensaven posicions possibilistes i els partidaris de posicions radicals i violentes; aquests darrers, lany 1927, van crear la Federaci Anarquista Ibrica (FAI). Tamb el PSOE va canviar la seva posici cap al 1929 i es pronunci a favor de la Repblica.7.6. La caiguda del dictador.Loposici creixent a Primo de Rivera es va intensificar encara ms quan el rei i la seva camarilla es van convncer que la permanncia de la Dictadura era un perill per a la monarquia. En aquest situaci, Alfons XIII va optar per retirar la confiana al dictador, que va dimitir el 30 de gener del 1930.

El general Berenguer va ser lencarregat de substituir-lo (Dictablanda). Loposici va comenar a organitzar-se i els republicans, els catalanistes desquerra i el PSOE van acordar la signatura del Pacte de Sant Sebasti (agost del 1930), un programa per presentar-se a les eleccions. Els signants van adquirir el comproms que el nou rgim reconeixeria el dret a lautonomia de Catalunya, del Pas Basc i de Galcia.

Berenguer va ser incapa de complir la tasca encomanada (sublevacions de Jaca i Cuatro Vientos) i el 1931 va ser substitut per un govern presidit per lalmirall Aznar. El govern va decidir convocar en primer lloc les eleccions municipals, les va fixar per al 12 dabril del 1931. Per Alfons XIII shavia comproms excessivament amb la Dictadura i les eleccions es van presentar com a plebiscit a favor o en contra de la monarquia.7