Punt d’orgullEl Barça manté la imbatibilitat en empatar a dos gols amb el Madriden un clàssic marcat pel mal arbitratge i l’expulsió de Sergi Roberto

L’ESPORTIU

Suárez i Messi celebren el segon gol del Barça, obra de l’astre argentí ■ JOSEP LAGO / AFP

Edició de LleidaDILLUNS · 7 de maig del 2018. Any XLIII. Núm. 14629 - AVUI / Any XL. Núm. 13499 - EL PUNT

1,20€

1344

95-1

1829

98t

Dades protegidesNACIONAL P6,7

CANVIS · L’usuari podràaccedir als bancs de dadesde les empreses i les podràeliminar o transportar

FUTUR · Els expertscreuen que es pot redefinirel model de negoci basaten el tot gratis d’internet

NOU · Entra en vigor lanormativa europea que hade protegir els drets delsconsumidors a internet

El Barça ha guanyat les finals de la copadel Rei de totes les seccions professionals

Rei de copesMés Esport

El pilot de Cervera suma lasegona victòria seguida delcurs i ja és el líder en solitari

Més Esport

Márquez, elmillor a Jerez

NACIONAL P8

Artadi: “Puigdemontserà investit ara o més endavant”Junqueras insta a formar govern per no deixar-loen mans “dels enemics” i el PP confirma querecorrerà contra la llei de presidència

NACIONAL P16,17

Jordi Roca. Cuiner de postres

“Tot allò queno sabemestà perdescobrir”

1344

05-1

1636

17®

2 | EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 2018

a cinquanta anysdel Maig francès o

Maig del 68. Tot vapassar a París i encararessonen els fets coma punt d’inflexió social,

cultural i moral en la història mundial.S’ha escrit molta literatura, cançons,històries d’uns fets que es van iniciarquan es van produir una sèrie de va-gues estudiantils en nombroses univer-sitats i instituts de París seguides d’en-frontaments amb la universitat i la poli-cia. Els estudiants protestaven contra elcapitalisme, el consumisme, l’imperia-lisme americà i les institucions tradicio-nals de l’establishment. Molts dels ma-nifestants van assumir causes d’es-querres, com el comunisme, el rebuig ala guerra del Vietnam, l’anarquisme, etc.D’altres veien els fets com una granoportunitat de canviar la “vella” socie-tat, d’anar en contra la “casta” en pa-raules actuals de Pablo Iglesias de Po-dem. La casta a Espanya i en el dia a diadel segle XXI ha acabat passant sensegaire pena ni glòria tot i els comporta-ments de determinats personatges. Les

intencions del Maig francès van esdeve-nir un decàleg per canviar molts aspec-tes socials, com els mètodes educatius ila llibertat sexual. Les protestes van ali-mentar un potent moviment artísticamb cançons, pòsters i eslògans queencara avui són vigents i recordatsquan es parla de París. “Quan París faun esternut, tot Europa es constipa”...

En algun moment del procés sobira-nista, l’onada independentista ha estatassimilada al Maig francès del 68. Sal-vant les distàncies i les èpoques es po-den comparar alguns instants sem-blants encara que amb resultats moltdiferents. La comparació està en elsmoments d’il·lusió col·lectiva. Encaraavui és fàcil conèixer persones que hovan viure en primera persona i recordenla seva il·lusió sincera i profundad’aquell mes de maig que es va allargarun parell de mesos. Malgrat que la il·lu-sió es va esfumar en comprovar coms’havien torçat les coses. El Maig fran-cès va tenir sempre data de caducitat.El procés no en té. Malgrat tots els es-deveniments puntuals és un procés quecada dia sembla més llarg...

F

Keep calmLluís Falgàs

El Maig francèsi el català

Les protestes van alimentarun potent movimentartístic amb cançons,pòsters i eslògans queencara avui són vigents

La vinyetaFer

El Punt Avui expressa laseva opinió únicament enels editorials. Els articlesfirmats exposen lesopinions dels seus autors.Punt de Vista

HERMES COMUNICACIONS SAPresident: Joaquim Vidal i Perpinyà.Consell d’Administració: Lídia Vidal i Juventench(vicepresidenta), Eduard Vidal i Juventench, Esteve Colomer i Fonti Joan Vall i Clara.Consell de lectors: Feu-nos arribar les opinions, els suggerimentsi les consultes que desitgeu sobre el nostre projecte editorial i elsnostres productes a conselldelectors@elpuntavui.cat. Tots elscontactes rebran resposta de la direcció.

Direcció Executiva: Joan Vall i Clara(conseller delegat), Xevi Xirgo (InformacióGeneral), Emili Gispert (InformacióEsportiva i local), Toni Muñoz (Serveis),Josep Madrenas (Webs i Sistemes), AlbertParís (Comunicació), Miquel Fuentes(Administració i RH), Lluís Cama(Producció), Concepció Casals (Distribució)i Ricard Forcat.

enim un problema: hem de tro-bar còdols de riu. Cada vegadaque el nen arriba a casa amb una

circular de l’escola, ja tremolo. Si in-formen d’una sortida que faran tal diaper anar al teatre o assistir a un taller,sento que les coses estan al seu lloc,que els mestres fan de mestres, queels pares fan de pares, i la mainada, almig, es dedica a traslladar comunicatsd’una banda a l’altra. Tot en ordre. Enalgunes ocasions, però, ens demanenque portem coses. El curs passat vamhaver de regirar el pis buscant objec-tes d’ús quotidià que tinguessin for-mes geomètriques. No se’ns acudiares, i el nano va acabar abandonant-me a la meva sort, després de veurecom em degradava intentant arrencarles rodes d’un camió de joguet. Al fi-nal, només vaig ser capaç d’entregar-liamb tota solemnitat un rotlle de paperde cuina: “Té, un cilindre.” Fa poc, uncompany seu de classe, com que estu-diaven els cranis, va portar a l’aula lamandíbula sencera d’una cabra que uncosí o un tiet havia trobat al camp. Ai-xò és una família! A mi, en canvi,aquestes gimcanes m’esgoten, però no

T

hi ha escapatòria: hem de comparèi-xer a l’escola amb els nostres còdols,peti qui peti. El full volant informa quees tracta d’unes pedres més aviat ro-dones, planes i d’una certa porositat,però omet la condició sine qua nond’acostar-se a un riu, que són els llocsque aquest tipus de rocs freqüenten.En vigílies de la data límit, el fillm’apressa, però soc a mig esbandir elsplats del sopar i només se m’acut con-fiar que algú altre en portarà de sobresi n’hi cedirà dels seus. Ell sospesa laidea en silenci, i acaba sil·labejant ambveu tenebrosa: “Espero que tinguis unpla B.” L’endemà me’l passo en un es-

tat de demència febril. Anant cap a lafeina, examino tots els parterres bus-cant-hi indicis d’alguna pedra que emsalvi. Fins i tot el pam de terra de cadaarbre de la vorera, inspecciono, perònomés hi trobo burilles, pixats de gos,un pomell silvestre de floretes blaves ililes. En un moment de desesperació,penso a trucar als sogres perquè emdeixin alguna pedreta del seu aquari,però ara dubto si no hi tenen un toude sorra. I si entro en un restaurantxinès i els demano algun dels rierencsblancs que posen a les jardineres?Acabo corrent, sortint de la feina, perarribar al primer riu que trobi abansno es faci fosc, i allà sí, me n’omplo lesmans de totes classes, oblongues, enforma de fus, llises com un pa de mis-sa, amb vetes rosades i blavisses, es-ponjoses, granulades, amb capes deverdet i llicorella. “Ara les hem de ren-tar”, dic al nen un cop a casa. S’hi apli-ca amb una tendresa escrupolosa, fre-gant-los sota l’aixeta del bidet ambuna baieta i un raspall, els seus còdolsde riu, la porció de món que avuiaprendrà, la muntanya pedregosa queremuntem cada dia amb ells a coll.

“Hem d’anar al’escola el dia fixatamb els nostrescòdols, peti qui peti

Eva VàzquezCaiguda lliure

Pedretes de riu

| Punt de Vista | 3EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 2018

Les cares de la notícia

Mentre Els Pets ja pensen en el seu nou disc, quecomençaran a gravar al juliol i s’editarà a l’octu-bre, el seu bateria –que ja va cantar amb Refugi–celebra 35 anys d’escenaris amb un primer disccom a cantant en solitari. Reig sempre ha demos-trat ser un home d’amplis i bons gustos musicals.

PILOT DE MOTO GP

Debut amb 35 anys d’ofici

Com ens té acostumats, el pilot de Cervera no esposa pas nerviós i va progressant carrera a carre-ra. Ahir, a Jerez, segona victòria i lideratge delmundial, amb 12 punts d’avantatge sobre JohannZarco. El campió del món de Moto GP comença amarca el seu ritme.

-+=

-+=

I ara, ‘estrella’ de NetflixJordi Roca

Marcant el ritmeMarc Márquez

-+=

Joan Reig

Part del triumvirat fraternal que lidera el restau-rant gironí El Celler de Can Roca, aquest cuiner depostres que el 2014 ja va ser considerat el millorpastisser del món, és ara el protagonista d’un ca-pítol de la prestigiosa sèrie gastronòmica Chef’sTable, de Netflix. I no para d’imaginar nous reptes.

CUINER DE POSTRES

BATERIA D’ELS PETS, ARA S’ESTRENA EN SOLITARI

El grup parlamentari de Juntsper Catalunya (JxCat) va de-

cidir, dissabte a Berlín, intentar, denou, la investidura del president le-gítim de la Generalitat, Carles Puig-demont. I fer-ho aprofitant la fines-tra que ha obert la reforma de la lleide presidència, que ara permet unainvestidura telemàtica, a distància.El govern espanyol ja ha anunciat,però, que presentarà un recurs con-tra aquesta reforma de la llei que vaaprovar la setmana passada el Par-lament. El grup també va decidirque aquesta proposta tenia una vi-da limitada, fins al 14 de maig, i queen cas que no es pogués dur a ter-me, es donaria pas al que s’ha ano-menat el pla D o la tria d’un altrecandidat que permetés formar go-vern i, per tant, aixecar el 155.Aquest nou intent d’investir Puigde-mont s’ha d’interpretar tant en clauinterna com externa. En clau inter-na, l’independentisme manté viva lapugna amb l’Estat i reivindica els re-sultats dels 21-D, els que avalavenl’1-O, i torna a demostrar que no ac-cepta, resignadament, el que deci-deix l’aparell judicial, que és qui, enabsència de la política, pren les deci-sions polítiques a l’Estat.

L’opció de JxCat també té unalectura externa. El simple fetque les reunions d’un grup parla-mentari català s’hagin de fer a Ber-lín ja diu molt, però el nou intentd’investir Puigdemont és una ma-nera de tornar a fer visible a Europael que passa a Catalunya. Tornar atriar Puigdemont no és només ungest, ja que es fa amb prou intel·li-gència per no tancar la porta a laformació d’un nou govern. Això sí,la gestió dels temps l’hauran de feramb molta cura tots els actors inde-pendentistes, ja que la data clau, el22 de maig, serà molt a prop si l’Es-tat no permet, de nou, la investiduradel candidat amb més suports alParlament.

Els efectesde la tria dePuigdemont

EDITORIAL

l temps per aconseguir un acordi investir el 131è president de laGeneralitat s’esgota. En condi-

cions normals, a hores d’ara, els par-tits estarien negociant com aconse-guir els suports necessaris per inves-tir un dels 135 diputats electes. Peròno estem en una situació normal. Lasituació és tan anormal que el candi-dat que té el suports necessaris no hapogut ser investit i que no sabem si elsaltres dos diputats que s’hi han ofertho podrien haver estat perquè elsplens per investir-los o no s’han pogutcelebrar o no s’han pogut acabar.

La política, doncs, ha estat, des queels partits republicans van guanyarles eleccions del 21-D, en un segonterme. I tot sembla indicar que aques-ta setmana, que hauria de ser clau enles converses, tornarà a passar. Juntsper Catalunya (JxCat), el partit delsguanyadors que té la responsabilitat,per l’acord assolit amb ERC, de triar

E “El TC i elSuprem, i no elspartits, seran elsprotagonistes políticsde la setmana

el candidat a la investidura, va decidirdissabte, a Berlín, tornar a provaramb Carles Puigdemont, aprofitant lareforma de la llei de presidència apro-vada aquesta setmana passada alParlament. Què passarà ara? Doncsque el protagonisme polític de la in-vestidura serà del Tribunal Consti-tucional (TC). Fantàstic! El TC hauràde decidir sobre el recurs que presen-tarà el govern espanyol i, segurament,

decidirà que la investidura no potser telemàtica. És cert que la seva in-terlocutòria que anul·lava el primerintent d’investir Puigdemont peraquest mateix motiu és anterior a lareforma de la llei, però no sembla pasque hi hagi res que els pugui fer can-viar el criteri. El que sí que podria pas-sar és que el govern de Mariano Rajoys’adonés que el conflicte a Catalunyaés polític i que el que li cal és una sor-tida política, i no presentés el recurs.Però això no passarà, i la política con-tinuarà desapareguda.

I tot això en la setmana en què elTribunal Suprem ha citat els mem-bres sobiranistes de la mesa del Parla-ment, la dirigent de la CUP MireiaBoya i els presos polítics catalans. Lapolítica, doncs, derrotada des que elPP va decidir que el cas dels catalansera un cas judicial i no polític. I ara,malauradament, amb una sortida ca-da cop més llunyana.

On és la política?Joan Rueda / jrueda@elpuntavui.cat / @Joan_Rueda

A la tres

De reüllAnna Puig

Coaccionarels docents

e nou, l’escola catalana en el punt de mira de l’Estat.Amb un únic objectiu: coaccionar els docents,

condicionar la seva feina, posar-los la por al cos. ElMinisteri d’Educació ha ordenat a Ensenyament que actuïcontra mestres i directors de 24 escoles i institutscatalans, basant-se en denúncies de diversos pares.L’escola catalana s’ha caracteritzat per ser una einad’integració en un país com el nostre que, per sort,gaudeix d’una gran diversitat. No sense esforç nimancances de recursos però, malgrat tot, acaba sent un

dels principals eixos vertebradors dela nostra societat. Una societat queés crítica i moderna, en constantevolució, que reivindica els seusdrets i que té esperances de futur. Iaquí hi ha el problema. Qui és crític idemana explicacions, qui exigeixmillores, qui vol avançar, qui noaccepta regressions de drets, no

encaixa a l’Estat espanyol. Primer l’atac va ser contra laprimera línia política catalana. Quan sembla que elsfonaments de les seves acusacions trontollen, apuntencap a una altra direcció. I, de nou, li toca pagar a l’escola.Eternament en el punt de mira del govern espanyol. Hovan intentar amb la tercera casella en la preinscripció. Noels va sortir bé. Ara s’inventen acusacions de possibleadoctrinament arran de denúncies amb poca baseargumental. Segurament no arribarà enlloc però,mentrestant, els educadors estan assenyalats icoaccionats. Es tracta d’aguantar la tempesta. Amainarà.

D

L’escolacatalana,eternamenten el punt demira del’Estat

http://epa.cat/c/hnxbsw

Conseller delegat: Joan Vall i Clara.Direcció Comercial: Eva Negre i Maria Àngels Tau-lats (El Punt Avui), Eduard Villacé (Agències), JosepSánchez (L’Esportiu) i Elsa Romero. Webs i Siste-mes: Josep Madrenas (director), Joan Sarola (Siste-mes) i Ramon Buch (Disseny). Recursos Humans:Miquel Fuentes. Administració: Carme Bosch. Pro-ducció i Logística: Lluís Cama. Distribució: Con-cepció Casals.

Accedeix alscontinguts del webEdita: Hermes Comunicacions SA

http://www.elpuntavui.cat972 18 64 00Güell, 68. 17005. Girona

Director: Xevi Xirgo i Teixidor. Vicedirectors: Emili Gispert i Toni Muñoz. Directors adjunts: Pepa Masó, Joan Rueda, Mi-quel Riera, Xevi Sala i Ferran Espada.Caps de secció: Toni Brosa (Opinió), Anna Serrano i Carles Sabaté (Nacional), Anna Puig i Jordi Nadal (Comarques Giro-nines), Pilar Esteban (Europa-Món), Jaume Vidal i Xavier Castillón (Cultura), Montse Martínez (Apunts), Pere Gorgoll (Ne-crològiques), Marcela Topor (Catalonia Today), Montse Oliva (delegada a Madrid), Jordi Molins (Disseny), Andreu Puig(Fotografia), Quim Puigvert (Llengua), Jaume Batchellí (Producció) i Antoni Dalmau i David Brugué (Tancament).

Podràs gaudir per un dia delsavantatges del web amb aquestcodi QR o entrant a

EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 20184 | Punt de Vista |

1any

Macron intentarà evitar que LePen sigui presidenta. El liberal ila ultradretana simbolitzen unafractura que transcendeix lesfronteres del país.

10anys

20anys

El nombre de desocupats creixun 20,4% en un any i arriben a300.000, la xifra més alta desdel 1996. Solbes reconeixque la dada no és bona.

L’enquesta de població activa(EPA) revela que ladesocupació va disminuir en120.200 persones en el primertrimestre del 1998.

França decideix Es dispara l’atur Baixa l’aturTal diacomavui fa...

aig coincidir ambel fotoperiodista

Joan Guerrero als dia-ris El Observador i a ElPaís. El primer con-tacte que hi vaig tenirva ser una mica incò-mode, cosa que sem-

bla una incongruència tenint en comp-te que es tracta d’una de les personesmés bones que he conegut, d’una bon-dat que ja no es porta. Jo cobria unaexposició, a ell li va tocar fer la fotogra-fia. Només entrar va començar a fer decapità Haddock i a maleir aquell art.“Pamplines”, en deia de l’art modern,tot i que la seva obra per a mi sempreha estat plenament contemporània. Téuna càrrega conceptual molt forta per-què sempre aporta molts elementsque no es veuen a la imatge. Utilitza eltemps i el silenci. És presumptamentrealista, però falseja la realitat amb unintens blanc i negre que aporta voluma la bidimensionalitat de la fotografia.Jo li deia que ell també era un artista.Ell, amb la seva característica ironiasorneguera, deia: “Jo em dedico a su-

blimar la quotidianitat.” Acabada la fra-se, tots dos ens petàvem de riure.Guerrero havia arribat de Tarifa a Cata-lunya per una via de ressonància tòpi-ca: “Vaig arribar a l’estació de Françaamb una maleta de cartró lligada ambun cordill, com tants altres emigrants.”Eren els principis dels seixanta, i delcarrer Poeta Cabanyes –el mateix queen Serrat–, al Poble-sec, va passar aSanta Coloma de Gramenet, on va par-ticipar en el procés de transformaciód’una ciutat amb ànima de formigó auna de cor humà. A la revista Grama vacomençar a publicar la seva obra, quebarreja poesia, testimoni, plasticitat iperiodisme. Els seus reportatges, par-lin del que parlin, sempre tenen la per-sona humana com a centre d’atenció.El seu treball ha estat recentment re-conegut amb el premi Singladura queorganitza Òmnium del BarcelonèsNord. L’objectiu és reconèixer perso-nes que han vinculat el seu esperitcreatiu a la comarca. Abans que aGuerrero, l’hi van concedir al poetaMàrius Sampere i a l’actor Lluís Marco.

V

Full de rutaJaume Vidal

Sublimarallò quotidià

El fotoperiodista JoanGuerrero ha rebut el premiSingladura. Un dels seusmèrits: transformarhumanitat, la seva i ladels altres, en fotografies

“Una de lesplagues queenverina la nostrasocietat és ladel ‘jovenisme’

ada any, abans de començarl’anomenat bon temps, en els di-guem-ne països civilitzats hi ha

un debat estètic i més o menys moralit-zant al voltant de la figura corporal (so-bretot femenina, un fet objectiu). Ésuna cosa gairebé existencial: semblar-ho o no ser-ho, aquesta qüestió enca-parra molta gent, incita a penitències iabstinències ben poc cristianes. Endescàrrec de tots els turmentats/tur-mentades per la línia corporal, una co-sa tan supèrflua i accidental, cal reco-nèixer que una de les plagues que enve-rina la nostra societat (entre moltes al-tres, és clar) és la del jovenisme, i per-donin la paraula, una doctrina tan sim-plista com falsa, que ens vol fer creureque engreixar-se és envellir i estarprim, ser jove.

LA PRIMAVERA ÉS EL TRET DE SORTIDA peruna cursa cap a la primesa, amb l’eclo-sió sempre recomençada dels règimsalimentaris. I així avui, quan la meitatdel nostre planeta s’està morint defam, el mot aprimar-se ha esdevingutun verb de luxe, un pur exercici per a

C greixosos, una fantasia per a privile-giats. Ho sento molt: encara que m’acu-sin de tenir un cor de pedra, ningú noem farà plorar sobre grassos, corpu-lents, inflats o ben cepats, sobretot sisé que són persones la divisa de lesquals no és pàtria i honor, sinó cassola icaloria. I és que n’hi ha que no sabenparlar d’altra cosa que no siguin àpats,fartaneres, esmorzars de forquilla iressopons. Hi ha grassos a punt de re-bentar, que diuen que no mengen res,que deu ser la naturalesa, l’organisme.Fa pocs dies parlava amb un d’aquests ino el vaig pas poder convèncer, tot i re-

treure-li que no hi ha hagut mai grassosals camps de concentració, ni a la Con-gregació de les Missioneres de la Cari-tat de Calcuta, per exemple.

PER ALTRA BANDA, ELS RÈGIMS d’aprima-ment tenen un avantatge per agrair:creen llocs de treball en la indústria delbody building; ocupen a temps com-plet l’esperit dels qui en segueixen ladieta i fan sofrir (i de quina manera, avegades) gent que en circumstànciesnormals no tindrien mai res per quei-xar-se. Ultra això, els prims són més di-nàmics, més creatius, pensen més, te-nen més idees genials. Tantes, que devegades fins s’obliden de menjar i hohan d’apuntar a l’agenda del mòbil. Totaixò de la bella figura està molt bé i ésmolt maco, però si ara mateix em pre-sentaven un bon plat de trippa alla fio-rentina i un Romagnolo del 75, ja séquè faria. I és que quan Descartes dei-xa de meditar, llavors té moltes méscerteses de les que creia tenir. És a dir,que quan no cogito, sum igual; nomésque tot va millor. O ho sembla, que és elmateix.

Josep Valls. Escriptor

Bella figuraTribuna

ETA, vençuts ihumiliatsb ETA comunica que es dissoldefinitivament. El ministre del’Interior, Juan Ignacio Zoido,ha declarat de seguida queETA ha estat derrotada, que noes dissoldrà mai i que les for-ces i cossos de seguretat del’Estat continuaran perseguint-los sense descans per presen-tar-los davant de la justícia, ésla mentalitat castellana, “ven-çuts i humiliats”. A EspanyaETA va matar molta gent queno tenia res a veure amb elconflicte, com va ser la matan-ça de l’Hipercor de Barcelona,però també l’Estat va matar itorturar, com va quedar de-mostrat en el cas GAL, gentque moria “d’accident” saltantper una finestra d’una comis-saria i altres facècies com elsassassinats de Miquel Gras iGuillem Agulló. Mantenir elspresos d’ETA allunyats delsseus familiars és venjança,d’això també en tenim expe-

riència a Catalunya. És curióscom Zoido no dona per tancatel tema dels morts per ETA i encanvi el govern del PP, i els par-tits que li donen suport, donenper tancat el tema dels mortsper la dictadura. No tenen ni unborrall d’humanitat!JORDI LLEAL I GIRALTBadalona (Barcelonès)

Vint anysi al carrer?b El violador de la Verneda haquedat en llibertat després decomplir 20 anys de condemnaper haver violat 15 noies. La pe-na de presó que se li havia im-posat per aquests fets era de167 anys, però el Codi Penald’aleshores preveia que la pe-na màxima per aquests actesfos de 20 anys. Em continuasorprenent la impunitat quetenen certs delictes davant lajustícia espanyola. És a dir, des-trosses la vida de 15 noies persempre i 20 anys desprésd’haver comès els fets gaudei-

xes de total llibertat per, si tuvols, tornar a repetir els matei-xos actes. Fins on hem d’arri-bar? Tan baix és el preu detruncar la vida de 15 dones? 20anys i al carrer?FRANCESC BESBatea (Terra Alta)

Oferir els títolsal presidentb El Barça acaba de conquerirdos títols importants: lliga i co-pa. De sempre s’ha dit que “elBarça és més que un club”,perquè per la seva transcen-dència social, política i culturalultrapassa els límits d’una enti-tat merament esportiva.Aquests dies per les xarxes cir-cula la petició que el club vagi aAlemanya per oferir aquests tí-tols al president Puigdemont.És una excel·lent iniciativa a laqual molts culers donaríem su-port. Però considerant el taran-nà de l’actual junta, això éspràcticament impossible quees faci. De sempre aquesta di-

rectiva s’ha distingit per actuartard i malament, com en el casde la multa per les estelades il’escridassada a l’himne de laChampions. Fins i tot en al-guns partits s’han retirat pan-cartes com una que demanavala llibertat dels presos polítics.També van ser incapaços desuspendre l’1-O el Barça-LasPalmas després de les garrota-des de les forces de seguretatespanyoles. I a la final de copavan seure tranquil·lament a lallotja al costat del rei i dels mi-nistres del PP, com si al nostrepaís no succeís res anormal. Imentrestant els culers eren es-corcollats i humiliats a l’entra-da a l’estadi, requisant-los lla-ços grocs, samarretes, estela-des... Si haguessin tingut unmínim de dignitat ja hauriend’haver rebutjat participar a lacopa del rei. Esperem que arri-bin temps millors i que pu-guem tenir una directiva a l’al-tura de les circumstàncies.BALTASAR GIFREU I JOVÉSant Joan Despí (Baix Llobregat)

Les cartes adreçades a la Bústia han de portar les dades personals dels seus autors: nom, cognoms, adreça, número de telèfon i número de carnet d’identitat o passaport. Així mateix, cal que no superin els mil caràcters d’extensió.El Punt Avui es reserva el dret de publicar-les i escurçar-les. No es publicaran cartes signades amb pseudònim o amb inicials. Els textos s’han d’adreçar a bustia-catalunya@elpuntavui.cat

El lector escriu

EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 2018 | Punt de Vista | 5

Oriol Junqueras, PRESIDENT D’ERC I VICEPRESIDENT DEL GOVERN

“No hi ha cap republicà al món que deixi les seves eines en mans dels enemics de la república”

La frase del dia

SísifJordiSoler

“El movimentfeminista ha tingutmolts fracassos,però no voldriaimaginar-me quèhauria passat si nohaguessin existitaquestes donesaudaces i en algunscasos temeràries

l moviment feminista a la nostraterra no va aconseguir mai la cohe-sió d’un partit, no va emprendre

mai la lluita frontal contra una situacióadversa, no va tenir líders, ni seguidors.Maria Aurèlia Capmany era així de secaen l’inici del seu volum sobre el feminis-me, on també recordava que si bé no par-lem d’un moviment genuí català, sí que esva donar un sacsejament a l’ombra delgran moviment feminista mundial. Men-tre aquesta escriptora publicava aques-tes veritats, jo tot just naixia, en un mónon suposadament tot canviava, hereu delMaig del 68, amb una efervescència quefeia trontollar els fonaments de l’autori-tat, el patriarcat i el sursuncorda.M’agrada quan la Maria Aurèlia es refe-reix a les coratjoses primeres feministesangleses i els diu “dones ardides”, donesque van saber “plantejar sorollosament”algunes qüestions.

EL MOVIMENT FEMINISTA HA TINGUT moltsfracassos, però no voldria imaginar-mequè hauria passat si no haguessin existitaquestes dones audaces i en alguns casostemeràries. Aconseguir la igualtat dedrets d’homes i dones no hauria de sem-blar una bestiesa. L’estat de dependènciaen què tantes dones havien caigut, i enca-ra ara, no permetia avançar en drets. Re-cordem que les americanes, que no vanser menys ardides que les angleses, esvan trobar el 1848 a Seneca Falls, a l’Es-tat de Nova York, per reclamar dret depropietat, dret d’obtenir el divorci, dretd’accés a les professions a les quals acce-dien els homes. Una maniobra burgesa,per alguns, un moviment que va aconse-guir algunes llibertats lligades a reparti-ment de béns o a activitats comercials.Aviat es van adonar que no era un temanomés d’emancipació, sinó que el siste-ma capitalista (Karl Marx també està defesta, divendres fa fer 200 anys del seunaixement) contribuïa a les desigualtats.

CAPMANY NO ESTALVIA CRÍTIQUES a com

E des de Catalunya es veia la dona que pen-sa. Escrivia el 1973: “L’hostilitat de la so-cietat catalana contra la dona intel·lectualno és producte de cap condició de raça, si-nó un fenomen social ben fàcil d’escatir.La societat catalana, i em refereixo con-cretament a la del Principat, és una socie-tat que reneix econòmicament i políticaamb la burgesia, i la burgesia ha estat laclasse que ha reduït la dona a la pura nul·li-tat i a la més denigrant explotació.”

EN EL SEGLE PASSAT, LA CATALANA DolorsMonserdà (1845-1919), dona valenta, es-criptora, sorneguera, va destacar peraquesta atenció al que avui en diríem qües-tions feministes. Catòlica i conservadora,observava la petita burgesia il·lustrada ca-talana, i el seu seria un feminisme ambatenció filantròpica amb tocs de reivindi-cació obrera: el progrés material destrueixla persona humana i la fa més mesquina,descontenta, rancorosa. Pitjor.

CARMEN KARR, EN EL SEU ARTICLE Consi-deracions, fa saber que vol que la dona tin-gui cultura, no com a ornament per ame-nitzar una vetllada amb la seva conversa,sinó com a “eina” per poder treballar en plad’igualtat al costat de l’home. Capmanyera molt dura contra les noves formesd’imatge de la dona dels anys setanta, desde la dona-nena a la dona sofisticada pas-sant per la dona-xicot. Noves formes d’alie-nació no imposades amb sancions ètiqueso amenaces, sinó amb ofertes temptado-res. Per ella, tot eren estratagemes queconsistien no a fer por a la dona sinó a allu-nyar-la de la seva presa de consciència,dels seus drets i dels seus deures.

NO OBLIDEM EL CONTEXT ESPANYOL: el1960 es va aprovar la llei de drets polítics,professionals i de feina de la dona. MaríaSalas, a Nosotras las solteras (1959) re-cordava que no només de matrimoni viul’home. La catedràtica Amelia Valcárcel(Madrid, 1950) respon en una entrevistaque li han fet els filòsofs Merino i Cambro-nero que durant els anys seixanta i setantaa Espanya el feminisme “no l’entenia gai-rebé ningú”. Noms com Lidia Falcón i Car-los Castilla del Pino escrivien, i eren textosque de seguida “desapareixien”, pel seu altinterès i perquè oferien claus d’un feno-men que no es coneixia.

EN EL LLIBRE Mayo del 68, cuéntame có-mo te ha ido, Françoise Picq, fundadora aFrança de l’Associació Nacional d’Estu-dis Feministes, reconeix que el Maig del68 va ser un moviment masclista, com hoeren les fàbriques i el món proletari i bur-gès del moment. En canvi, el movimentdels estudiants va ser una esperança queva animar els joves a buscar una habita-ció pròpia des d’on alçar amb força la pa-raula, lliure i diferent. Picq creu que elMaig del 68 les dones no van prendre laBastilla però van prendre la paraula: lesdones sempre han volgut parlar i hanparlat, però després del 68 el canvi és que“ara se les escolta”.

Míriam Díez Bosch. Directora de l’Observatori Blanquerna de comunicació, religió i cultura

Dones ardidesTribuna

anestèsia queno veus que

m’inocules nodreix lameva capacitat d’eva-porar-me. Amb el solple, l’estupidesa m’en-

nuvola la intel·ligència. Et sento parlarde caramels explosius en francès i saltoal Je t’aime de la parella més sexy de lahistòria. Encenc el llum de dins, aquellllamp que em predisposa. Pertanys alcercle exquisit dels qui, com diu SantiBalmes, ho fa fàcil i aconsegueix queflueixi bé. Algú em mira amb desig men-tre tu parles en la llengua de Baudelaire.Faig el cor fort per no escoltar-te. Em ta-po les orelles com una nena de tres anysatabalada per dues ambulàncies amb lasirena a tot drap. Veus un cec que s’atu-ra. Et sembla que mira el cartell? Ric en-

totsolada, te n’adones i em dius malpa-rida amb un somriure als llavis. Hi per-drem bous i esquelles, en aquest vodevilque anomenen vida. Però hi guanyem elso sibilant dels assortiments de sauciss-sisses i la dolçor impossible dels carqui-nyolis avec ratafia liqueur. Amb la mevagerreta de Grevensteiner, penso que béque funcionaràs com a record. La vidaens ha volgut tallar les ales de la puta fe-licitat, oi? Però, saps? Brillem massa iestem prou ben acabats per sumar-nosals hikikomoris del planeta. Llegim l’Ha-gakure, sí, però fem-ho al carrer, a dosmil metres d’altitud, davant del mar, so-bre una clapa de neu verge o xarrupantuna orxata. Tu que pots, fes-ho a les sisdel matí: veuràs el sol i la lluna en unúnic parpelleig. Allà decidiràs cap a onenfocar aquests ulls tristos que volendeixar d’estar-ho. Enyoro el teu serrell ila teva rosa blava. Idiosincràsia, estètica.M’agrada posar-me de puntetes quanm’acomiado de tu.

L’

De set en setAnna Carreras

El teu francès

Hi perdrem bous i esquelles,en aquest vodevilque anomenen vida

EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 20188 | Nacional |

La portaveu de Junts perCatalunya, Elsa Artadi, es-tà convençuda que CarlesPuigdemont “serà inves-tit, o ara o més endavant”.“Però segur que passarà”,assegura. El motiu? Creuque en el futur el TribunalConstitucional els donaràla raó i donarà llum verd ala llei de presidència quandicti sentència. “No té capelement d’inconstitucio-nalitat” i només regula as-pectes de la cambra cata-lana, hi va afegir.

Però, a més a més, laportaveu no llança la to-vallola per poder investirPuigdemont aquesta ma-teixa setmana amb la lleiaprovada, gràcies a l’es-cletxa temporal entre ladata en què hauria de sor-tir publicada en el DOGCperquè entri en vigor i laimpugnació posterior iconsegüent suspensió au-tomàtica fins a tenir lasentència. Les dues ac-tuacions, però, correspo-nen al govern espanyol acausa del 155, cosa quetambé permet a l’execu-tiu de Rajoy gestionar els

tempos parlamentaris,sempre que s’avinguin asignar-la. De moment, te-nen quinze dies per fer-ho. Per tant, si decideixenesgotar terminis, la sig-natura es faria efectivacap al dia 19 de maig, po-quíssims dies abans de laconvocatòria automàticad’eleccions, el dia 22.

En tot cas, Artadi reite-rava ahir, en una entrevis-ta al Via lliure de RAC1,que la data límit per cele-brar aquest ple d’investi-dura és el 14 de maig i as-segurava que no posaranen risc els terminis. “La

nostra voluntat no és anara eleccions”, va remarcarla portaveu de JxCat. Arta-di també va insistir que dis-sabte a Berlín no es va par-lar de noms, sinó d’itinera-ris, i de com s’ha de “tirarendavant la República”. Ai-xí mateix, va dir que, en casque no es pogués fer la in-vestidura de Puigdemont is’optés pel pla D, no es po-dria parlar de “president ti-tella”, però tampoc seria un“president normal”, per-què, de president, “ja en te-nim”, va recordar.

En la mateixa línia esva pronunciar ahir la tam-

bé diputada de JxCat Lau-ra Borràs, que assenyala-va que la llei de presidèn-cia brinda una oportunitatper investir Puigdemont.I en cas que finalment, acausa dels impedimentsde l’Estat, s’hagi d’optarper un altre candidat, i en-cara que la seva investidu-ra tingui un caràcter “pro-visional” fins que es puguiinsistir en la investidurade Puigdemont, JxCat éspartidària de formar “ungovern fort que pugui re-vertir els efectes nociusdel 155”, va garantir.

Qui ahir va optar per

guardar silenci amb rela-ció a la nova decisió deJxCat és ERC, que nomésel va trencar amb un pro-nunciament d’Oriol Jun-queras des de la presód’Estremera que va ser re-produït pel vicesecretarigeneral de coordinació in-terna d’ERC, Isaac Perai-re, després de visitar-lo.Des de l’endemà de leseleccions del 21-D, els re-publicans sempre s’hanmostrat partidaris d’in-vestir un candidat quepermeti formar govern.Ara, el president del Parla-ment haurà de decidir sitorna a convocar una ron-da de consultes i un ple perinvestir Puigdemont o sis’espera a l’entrada en vi-gor de la llei de presidèn-cia. La CUP tampoc va ferahir declaracions. Les faràavui en un col·loqui aquestvespre sobre la construc-ció de la República i l’am-pliació de la base social.

Els que van criticar ambforça la decisió de JxCatvan ser el PSC i Ciutadans.Els primers, en paraulesdel secretari d’organitza-ció, Salvador Illa, van qua-lificar la proposta de “pre-sa de pèl, engany i error”.També van acusar Puigde-mont de fer “una opa hos-til” a ERC i al PDeCAT acausa de la “baralla inter-na” entre les forces inde-pendentistes. En definiti-va, pels socialistes, “la si-tuació no ajuda a desblo-quejar el conflicte”. Ciuta-dans va reclamar a JxCatque faci veure a Puigde-mont que “no serà presi-dent” i va recordar el re-curs d’inconstitucionalitatque el seu grup va interpo-sar contra la delegació devot dels diputats Puigde-mont i Toni Comín. I, si hiha cert risc en la delegaciód’aquests dos vots, tot i queRajoy de moment no s’hi hamostrat contrari, ahir el di-putat de Demòcrates Anto-ni Castellà recordava que,si canvien les condicionsdel candidat, ells hauran desotmetre el sentit del votdels seus dos diputats a ladecisió de la militància, i nonomés per votar a favor delcandidat, sinó també sobreel que cal fer. ■

Emma AnsolaBARCELONA

Artadi: “Puigdemont seràinvestit ara o més endavant”a La portaveu de JxCat veu una escletxa temporal per fer la investidura entre la data de l’entrada envigor de la llei i la impugnació a Creu que un altre candidat no podrà exercir de “president normal”

“És una presa de pèl,un engany i un error;respon a una actitudegoista i paralitzant”

Salvador IllaSECRETARI D’ORGANITZACIÓ DEL PSC

“No posarem en riscla data del 22 de maig.La nostra voluntat noés anar a eleccions”

Elsa ArtadiPORTAVEU DE JUNTS PER CATALUNYA

“No hi ha caprepublicà al món quedeixi les seves einesen mans dels enemicsde la República”Oriol JunquerasPRESIDENT D’ERC

“Que diguin aPuigdemont el quereconeixen en privat:que no seràpresident”Fernando de PáramoPORTAVEU DE CIUTADANS

La portaveu de JxCat, Elsa Artadi, amb el president Carles Puigdemont en la reunió celebrada dissabte a Berlín ■ AFP

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Les frases

“Sotmetrem aconsulta els nostresdos vots al Parlamentsi hi ha un pla Dalternatiu”Antoni CastellàPORTAVEU DE DEMÒCRATES

“Puigdemont no ésun candidat viablei, ara com ara, estàallargant l’agonia ila confrontació”Dolors MontserratMINISTRA DE SANITAT (PP)

EL PUNT AVUIDILLUNS, 7 DE MAIG DEL 201810 | Nacional |

ue la població no estiguinotant l’aplicació de l’arti-cle 155 quan acudeix al seu

centre de salut, hospital o resi-dència, no vol dir que pròxima-ment el ciutadà acabi pagant lesconseqüències d’aquesta situa-ció rebent una atenció sanitària isocial pitjor de la que hagués tin-gut sense el 155. El temps i els in-dicadors ens ho diran. De mo-ment, l’esforç dels professionalssanitaris –assistencials i ges-tors– ha aconseguit mantenir elnivell d’alta qualitat en l’atenció,però ja enguany començarem anotar el 155 explícitament. El pri-mer dels efectes deriva de totesles conseqüències que portaràel fet que el 155 ens deixarà sen-se pla de xoc en les llistes d’es-

Q pera aquest 2018, ja que el pres-supost d’enguany és prorrogatde l’anterior i no inclou algunesdespeses.

Així doncs, el nostre sistemasanitari i social té menys diners i,també gràcies al 155, és méslent, i per tant, menys eficient.Això és degut a la burocratitzacióque ha generat l’aplicació de l’ar-ticle 155 perquè ara cada despe-sa s’ha d’acompanyar d’una de-claració responsable assegurantque aquells diners no es destina-ran a una altra causa, com ara elprocés. A la pràctica això vol dirque des de Catalunya hem dedemanar permís per comprar unequipament sanitari o qualsevolaltra cosa, i això suposa una in-gent quantitat d’hores dels nos-

tres professionals dedicades afer aquest tràmit. I no és l’únictràmit que s’ha afegit; en realitats’ha sumat tota una administra-ció com a filtre.

Un tercer efecte del 155, enca-ra més palpable, és l’aturada enla creació de nous ens per al’atenció a la població. Al sud delpaís això ho notarem, i de quinamanera. El 155 ens ha deixat sen-se el nou consorci de Reus, quemanté aquest hospital en un blo-queig encara més gran del que jaté, i tampoc tindrem consorci ales Terres de l’Ebre.

A més dels hospitals, l’atencióprimària també pagarà els platstrencats pel 155. Fa anys que lasostenibilitat del sistema apuntaa una potenciació de l’atenció

primària i la salut comunitàriacom a claus, tots els experts hicoincideixen i l’administració hosap. En aquesta línia, el Departa-ment de Salut va crear l’Estratè-gia Nacional d’Atenció Primària iSalut Comunitària (Enapisc),que, ja ho endevinareu, tambéqueda aturada pel 155. I és quetot allò que forma part d’una pla-nificació estratègica, que siguiuna aposta a llarg termini, tot allòque costi entendre a Madrid, totallò que faci olor d’inversió, que-da aturat. I aquí hi ha un cinquèefecte del 155. Perquè, no és capretret, però el model sanitari ca-talà té unes característiques prò-pies molt diferents a la resta delsmodels autonòmics. I, en conse-qüència, és un model complex

d’entendre en profunditat i degestionar, que requereix expe-riència i temps. En canvi, amb el155 ens trobem que la presa dedecisions sobre el nostre modelacaba en mans d’aquells que pocel coneixen i que, lògicament, te-nen poc criteri al respecte. No ésuna qüestió de capacitats, sinód’experiència.

Podríem seguir amb més ex-emples però cal assenyalar quees tracta al final d’una qüestió desentit comú: s’ha de posar fi ja al’aplicació de l’article 155 i a la in-tervenció econòmica del governespanyol. El nostre model sanita-ri i social, la salut dels nostreshabitants, està en joc. Uns i al-tres ho saben, és l’hora d’acabarel joc.

Cinc efectes del 155 en el sector sanitari i social

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

OPINIÓ Manel FerréPresident del Consorci de Salut i Social de Catalunya (CSC)

Setmana intensa al Tribu-nal Suprem. Mentre dime-cres està previst que la sa-la d’apel·lacions estudiï elsrecursos presentats perles defenses de Jordi Tu-rull, Josep Rull, Raül Ro-meva, Dolors Bassa i Car-me Forcadell contra la de-cisió del jutge Pablo Llare-na d’enviar-los de nou a lapresó el passat 23 demarç, avui i demà serà elmateix jutge Llarena quicontinuarà amb les decla-racions indagatòries.Aquest cop, després queels passats 16, 17 i 18prengués declaració alsnou empresonats del pro-cés, ha cridat a declarar elsprocessats que no són a lapresó per comunicar-losformalment per quins de-lictes els porta a judici.

Cap d’ells està processatper delicte de rebel·lió.

Avui, dilluns, estan pre-vistes les declaracions delsexmembres de la mesaLluís Maria Corominas,Lluís Guinó (l’únic que en-cara és diputat), Anna Si-mó, Ramona Barrufet iJoan Josep Nuet, proces-sats per desobediència.Demà, dimarts, comparei-xeran davant Llarena elsconsellers destituïts Me-ritxell Borràs i CarlesMundó, i l’exconseller

Santi Vila –tots proces-sats per desobediència imalversació–, i tambél’exdiputada i actual por-taveu del secretariat na-cional de la CUP, MireiaBoya, processada nomésper desobediència.

L’antecedent de FornDimecres, el focus d’aten-ció es traslladarà de Llare-na als magistrats Francis-co Monterde, Miguel Col-menero i Alberto JorgeBarreiro, que integren lasala d’apel·lacions i quehauran d’estudiar els re-cursos presentats per For-cadell, Romeva, Rull, Tu-rull i Bassa. Aquests tresmagistrats són els matei-xos que el 21 de març pas-sat van denegar la llibertata Joaquim Forn, tot i queaquella vegada va ser lamateixa fiscalia, per ordredel fiscal general de l’Es-

tat, qui va canviar per pri-mer cop de criteri i va de-manar la llibertat provi-sional de Forn sota unafiança de 100.000 euros.

Monterde, Colmenero iBarreiro van fer cas omísde la petició del ministeripúblic al·legant que Fornhavia tingut un paper de-terminant en el procés ireiterant que “no hi hapresos polítics, sinó polí-tics presos amb indicis dedelictes gravíssims de se-dició i rebel·lió”. ■

Setmana clau alTS per a imputatsi presos de l’1-O

V.P.BARCELONA

a Dimecres la mateixa sala que va negar la llibertat a Fornrevisa la presó de Forcadell, Romeva, Rull, Turull i Bassa

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

La data

És tradició a Terrassa escollirper la festa major el Cap Grosde l’any. Generalment sónpersonatges de l’àmbit socialo cultural, però aquest anyl’entitat organitzadora, El Ca-sinet de l’Espardenya, ha fetuna excepció, i no només hainclòs polítics entre els candi-dats sinó que ha acceptatdos noms en una mateixacandidatura. Aquests Capdi-

9-5-2018El TS revisa la presó de For-cadell, Romeva, Rull, Turull iBassa. És la mateixa sala quevan negar la llibertat a Forn.

Forcadell, Bassa i Romeva, el 23 de març, dia en què Llarena els va enviar a la presó ■ ACN

dats són Josep Rull, a la pre-só, i Lluís Puig, exiliat a Brus-sel·les. “El moment excepcio-nal que viu el país, sense go-vern efectiu des de l’octubre,ha fet que, per primer cop enmolts anys, la llista incloguipolítics en actiu”, argumental’entitat. Rull el defineixencom “home de pau empreso-nat”, i Puig, com “home decultura i pau a l’exili”.

— — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — — —

Rull i Puig, ‘Capdidats’ a Terrassa