Discòbol de Miró

FITXA TÈCNICA (documentació general):catalogació i anàlisi material

Títol Discòbol (llançador de disc)

Autor Miró (actiu entre 490-430 aC)

Cronologia Cap al 460-450 aC

Estil Grec Clàssic (primer classicisme)

Localitzacióactual

Museu “Nazionale Romano delleTerme”. Roma.

Vàries còpies més en altres museus i llocs

Material Original en bronze, còpies romanes en marbre

Tècnica Fosa (bronze) i talla (marbre)

Dimensions 1’53 m d’alt

Cromatisme Monocroma

Tema Atleta en el moment de màxima tensió

Tipologia Escultura exempta (forma) dempeus (tipus)

1.- CONTEXT HISTÒRIC

• En la segona meitat del segle V aC, durant el govern de Pèricles, Atenes és

el gran centre polític i artístic de l’Hèl·lade. És el moment de la Democràcia a

Atenes, l'època del seu màxim esplendor, quan la ciutat dirigia l’aliança

militar de la Lliga de Delos per aturar l’amenaça dels perses (poble dels

medes).

• El triomf dels grecs a les Guerres Mèdiques va enfortir la consciència i

identitat històrica de la cultura grega. Per als grecs suposava el triomf de la

llibertat contra la tirania i de la moderació contra la desmesura, on el ciutadà

és el protagonista i no el cap d’estat o religiós. D’aquesta manera l’art

s’aproxima a l’home i perd la funció d’estar al servei d’un ordre superior.

• L’home es converteix en la mesura de totes les coses (antropocentrisme)

i també en centre del saber. L’artista es basarà en l’observació de la natura,

en la seva experiència i en al raó com a principi de coneixement i això estarà

en la base de la creació artística.

• Miró va viure aquesta etapa, moment en què

s’unifiquen els criteris creatius i els escultors arriben a

un domini total de la tècnica que permet d’establir

cànons o models de bellesa ideal, basats en les

proporcions entre les diverses parts del cos.

• Els cossos apareixen, freqüentment, en actitud de

repòs i expressió serena. En les figures vestides el

tractament de la roba permet suggerir les formes

ocultes, en compte d’amagar-les com es feia a l’època

arcaica.

• És l’inici del període clàssic i de la recerca de la

perfecció.

• Les tres figures del primer classisme són: Miró, Policlet

i sobretot Fídies, l’amic i col·laborador de Pèricles.

1.- CONTEXT HISTÒRIC

1-Biografia de l’autor

• Miró és el més vell de tots tres, s’interessa per l’estudi

de l’anatomia en acció, així, investiga sobre el

moviment de les figures i aconsegueix plasmar el

concepte de rhytmos, en la seva obra més coneguda, El

Discòbol, de la qual no es conserva l’original en bronze

sinó que la coneixem per vàries còpies d’època romana

que s’han conservat.

•Sota el mandat de Pèricles, treballà en la decoració de

l’Acròpoli d’Atenes, i es convertí en l’artista del

moviment per excel·lència.

• La ciutat gastava molts diners en obres que li donaven

prestigi. És una època de gran producció d’escultures,

en homenatge als vencedors dels jocs atlètics, tot i que

no cercaven que s’assemblés a cap persona en concret,

ja que els escultors d’aquesta època volien plasmar la

bellesa ideal, l’home perfecte (idealització). I Miró no

n’és una excepció.

DISCÒBOL (460-450 aC). MIRÓ (490-430 aC)

1-Biografia de l’autor

MIRÓ (490-430 aC): FORMACIÓ I OBRES

• Miró es va formar, juntament amb Fídies i Policlet, en el

taller d'Agelades. Fou un escultor i bronzista prestigiós i

esdevingué capdavanter de la seva època gràcies a la

utilització de la tècnica del bronze, que li donà gran fama.

• Les fonts històriques el recorden per la gran varietat de la

seva obra, malgrat que en restin poques, com el Discòbol i

Atena i Màrsies (darrere) que, a més, són

còpies romanes, perquè de les de bronze (avui totalment

perdudes) se’n coneix la trajectòria gràcies a les còpies

romanes en marbre. (darrere)

1-OBRES DE MIRÓ

1.- MIRÓ I EL DISCÒBOL: MOVIMENT

• El Discòbol és l’obra mestra de Miró, l'artista

del moviment per excel·lència; cap més escultor

grec no el va superar mai en aquest aspecte. Miró

fou un creador força innovador que va

revolucionar les velles fórmules del passat.

• El Discòbol responia, en darrera instància, a les

exigències de l'art egipci, en què el tors es

representava en visió frontal i els braços i les

cames de perfil, és a dir, Miró ha compost la

imatge del cos humà a partir dels aspectes més

característics de les seves parts, tal com ho feien

els egipcis.

• El pas endavant, que va fer l'escultor i el

diferencia dels egipcis, va ser convertir el que ja

era un prototip sense vida en un prodigi de

moviment, només pel fet d‘adaptar el cos del

personatge perquè semblés versemblant en

aquesta postura forçada.

INTRODUCCIÓ

1- MIRÓ I EL DISCÒBOL: NATURALISME

• Els escriptors antics el reconeixien com un

dels iniciadors del realisme, així se’l

recorda pel seu interès en reproduir la

realitat i evitar la simetria, encara que li

censuren el desinterès per reflectir les

emocions i la seva obsessió pels detalls

superficials.

• De tota manera, Miró va ser molt respectat

per la seva honestedat i per la seva valenta

recerca de formes noves, evident en el

mateix Discòbol o en el corredor de Lades,

que avançava lleuger sobre les puntes dels

peus i mostrava tots els músculs en tensió.

• La prova més evident del realisme de

l'artista és que la seva estàtua més famosa

va ser una vaca situada a l'Acròpoli que

es podia confondre amb una de real.

2.- DESCRIPCIÓ FORMALCARACTERÍSTIQUES ESCULTURA CLÀSSICA

• Proporció: Policlet va ser el teòric de la proporció amb els escrits que va fer

sobre els cànons (proporció matemàtica entre les parts del cos; Dorífor: 7;

Apoxiòmenos de Lisip del període postclàssic: 8).

• Escultura d’expressió equilibrada. Fídies és qui ho representa millor.

• Té dinamisme. Representa el moviment (per exemple el Discòbol de Miró).

• Flexibilitat en els membres de l'anatomia. Alternança de músculs tensos amb

d'altres relaxats. Contraposto (o contraposat).

• Eviten la simetria, a diferencia del període Arcaic. Perd frontalitat.

• Transparència als vestits de dones, els homes segueixen nus.

• El material segueix sent el marbre o el bronze.

• Naturalisme, intent actituds naturals. Braços desenganxats del cos.

Dama d’Auxerre o Koré d’Auxerre

650-625 aC

Museu del Louvre

Grec arcaic

Kouros d'Anàvissos

530 aC

Museu Arqueològic

Nacional d'Atenes

Kore amb peple

510-500 aC

Museu de

l'Acròpoli d'Atenes

Efebus Criti, Críties

490-480 aC

Museu de

l'Acròpoli d'Atenes

Grec arcaic final/ Protoclàssic/ Estil sever

Discòbol, Miró

460 aC

Museu Nazionale

Romano

delle Terme

Dorífor (7 caps), Policlet

450-420 aC (s. V, Pèricles)

Museu Vaticà de Roma

Museu Nacional de Nàpols

Apoxiòmenos (8 caps),

Lisip

340-325 aC

Museu Vaticà, Roma

Grec clàssic Postclàssic, s. IV

Hermes amb Dionís infant

Praxíteles, 343 aC

Museu Arqueològic d’Olímpia.

Hel·lenístic

Victòria de

Samotràcia

Pithócritos

200-190 aC

Museu del Louvre

Laocoont i els seus fills

Agesandre (pare), Polidor i

Atenodor (fills) de Rodes

Segles II aC (bronze), segle I aC còpia romana

Pati de Bellvedere, Museus Vaticans

El Discòbol del Museu Nazionale Romano delle Terme.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Miró fou l’artista del MOVIMENT

Miró amb el Discòbol voldistanciar-se definitivament del

hieratisme del període arcaic. HOACONSEGUIRÀ?

Capta el moment en quèl’atleta es disposa ainiciar el gir per llançarel disc, el cos es contraui tots els músculs són entensió en aquestaextraordinàriaexpressió de movimentpur. El llançador amb eltors girat per aprofitarla seva força i amb elcap tombat per mirar eldisc, està totalmentconcentrat en la sevaempresa. Tot el pesrecau sobre la camadreta, que recolza en elpeu dret (ferm en elterra) i el cos s’enroscacom una espiral, querecorre dels peus fins alcap.

El jove atleta representat en elmoment de màxima tensió:l’instant en què, apunt dellençar el disc, s’inclina capendavant i tira el braç dret ambel disc cap enrere amb lafinalitat d’agafar impuls perpoder-lo llançar amb més força;en el moment següent farà unpas endavant, es girarà i deixaràanar el disc, tot impulsant elllançament amb el movimentdel cos.

És un jove atleta

esculpit en el precís

moment de llançar

el disc.

1.- Miró capta un moviment

fugaç, un instant immobilitzat .

Uneix en un sòl moment

l’instant anterior i posterior, i

recull un altre moment en què

el moviment s’ha aturat;

integra, doncs, varis

moviments successius, o el

que és el mateix, capta el

moviment amb tres posicions:

anterior, posterior i estàtic.

2.- Representació moviment

plenament resolta. S’allunya

hieratisme primers temps.

5.- El costat esquerre és angular i

obert, i està regit per una ziga-

zaga.

3.- Miró excel·lí, sobretot, com a bronzista. A la còpia

romana de marbre hi va afegir un tronc per tal de

suportar el pes de l’escultura.

4.- Miró rebutja la simetria i la repetició de formes

del període arcaic. Es perd frontalitat.

8.- Els cabells són com una

mena de casc de rínxols que

no es diferencien els uns dels

altres.

7.- Certa calma inexpressiva en el

rostre. El somriure arcaic és, encara,

semblant a l’expressió estereotipada

dels Kouroi.

6.- El costat dret és llis i tancat, està regit

per una corba contínua.

9.- COMPOSICIÓ plana, figura

concebuda per ser vista en un sol pla

(frontal). La visió lateral o posterior la fa

difícil de reconèixer.

• Un aspecte a destacar és el treballanatòmic, que marca fidelment tots elsmúsculs en tensió que participen enl’esforç de llançar el disc.• Però, malgrat estar en el moment demàxima tensió, esforç i concentració,alguns elements arcaics segueixen moltpresents com el tractament homogenidel cabell (encara són geomètrics), elsmuscles (part superior i lateral del’espatlla de l’home) són massa plans (eltorç no es correspon a l’acció vigorosadels braços), i l’expressió de les faccionsdel rostre poc expressives, encaramostren un cert somriure arcaic (segueixels principis d’immutabilitat clàssica, derostre inexpressiu).

4.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MOVIMENT I SERENITAT

• En definitiva, l’anatomia està

tractada amb un gran

naturalisme, però l’esforç físic

no afecta a la serenitat que

expressa el rostre, per tant, el

rostre no acusa l’esforç que

realitza l’atleta.

• L'encert de Miró es vacomplementar amb una estudiadatensió entre les diverses formesgeomètriques que componen elcos.

• No s'hi poden establir els eixosde simetria, tan importants en elcas de Policlet (contemporani deMiró), però és possible identificar-hi una COMPOSICIÓ.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives

• La bellesa de l’obra deriva de la magníficaCOMPOSICIÓ geomètrica a base de triangles(línies diagonals) i línies corbes, que accentuenla sensació moviment.

• Composició oberta marcada per dues líniescompositives de mitja circumferència, una vades del disc fins al peu esquerre i l’altra des delpeu dret fins al cap. Per exemple, el cap, elsmalucs i els peus formen una mitjacircumferència que s'oposa, en un equilibriprecari, responsable en gran part de la sensacióde moviment, a l'altra mitja circumferència queformen els braços estesos, que descriuen ungran arc: el dret cap enrere per agafar impuls il'esquerre recolzat sobre el genoll.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: Línies compositives

(1) Línies compositives del Discòbol.(1)

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: COMPOSICIÓ• A més, el cos forma unalínia en ziga-zaga des deldisc fins al peu esquerre,que trenca qualsevolharmonia estàtica,seguint un camí que va deldisc fins a l'espatlla dreta,d’aquesta al maluc, delmaluc al genoll i del genollal peu aixecat.

• Per mitjà de lesdiagonals compensades(mentre unes tracen elsentit ascendent, lesaltres tracen el sentitdescendent), Miróaconsegueix unmoviment equilibrat.

• De fet, és l'expressióperfecta del moviment.Aquest conjunt de líniesaconsegueix donar al'obra una gran sensacióde moviment sil'observem de front.

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: FINALITAT

• Tot i que la fita deMiró no eraapropar-se a larealitat; de fet, sialgú provés dellançar el discpartint d'aquestapostura l'únic queaconseguiria és queaquest li caigués alspeus perquèl'escultura va serfeta per crear lail·lusió demoviment i no pasper mostrar latècnica i delsllançadors de discde l'època.

• Però, l’actitudsembla tan natural queels esportistesmoderns l’han prescom a model i hantractat d’aprendre, apartir d’aquestapostura, l’estil grec dellançar el disc ambexactitud, cosa que noes ha resultat tan fàcilcom esperaven.

• Oblidaren quel’escultura de Miró noés un fotograma d’undocumental esportiu,sinó una obra d’artgrega, i com a tal,idealitzada.

Així doncs, tot i l'aparentllibertat del gest, es tractad'una composició plana, figuraconcebuda per ser vista en unsol pla (el frontal,lleugerament desplaçat cap al’esquerre de l’observador),seguint el model egipci, quenomés té sentit si es mira decara o d'esquena; qualsevolaltre angle de visió té com aresultat una confusió gensharmònica. La visió lateral oposterior la fa difícil dereconèixer.

L’original era de bronze,com totes les obres deMiró, i no tenia el tercerpeu en forma de tronc queté la còpia de marbre, pertal de suportar el pes del’escultura, que s’inclina capendavant (el bronze lipermetia que s’aguantéstota sola). L’aspecte era,doncs, més dinàmic il'estructura de bronze noestava gens sotmesa alscondicionaments delmaterial utilitzat.

La còpia de marbre analitzada,tanmateix, té una gran qualitatd'execució que aconsegueix, també,transmetre el moviment esmentat.La superfície de l'atleta té un acabatbrunyit (lijado).

2.- DESCRIPCIÓ FORMAL: MATERIAL I ACABAT

Visió lateral Visió posterior

Miró. Discòbol

Visió lateral oblíqua

• Representa un jove atleta, en la seva màxima plenitud física, que es troba a punt de llançar el

disc, en un moment decisiu per a qualsevol esportista, quan es dóna el màxim desequilibri

del cos (il·lustra l'ideal atlètic de l'època).

• En la recerca de formes noves, Miró va sabercaptar com ningú, fins aleshores, el moviment.Aquesta posició fou considerada un gran avençen la tècnica escultòrica.

• És un obra commemorativa del discòbol Jacintque morí en uns jocs dedicats a Apol·lo. En aquestcas, només s'intenta homenatjar un atleta morten ple exercici de les activitats esportives; peraixò hi predomina l'element estètic per damunt

de tota altra consideració.

3- Funció i significat

Discòbol del Museo Nazionale Romano delle Terme

Aquest tipus d’escultures es feiaper homenejar als vencedors delsjocs atlètics (demostra la granimportància que tenien per alsgrecs els jocs), però l’escultura noguardava mai cap versemblançaamb l’atleta. Els artistes grecsintentaven plasmar en les sevesobres la bellesa ideal.

3- Funció i significat

• Des de l'època arcaica, els atletes van ser consideratsherois de les diverses polis que entraven en competició.

• Els guanyadors dels jocs aconseguien una altíssimaconsideració social i els eren dedicats monumentscommemoratius.

• El Discòbol, com totes les obres gregues d’aquestperíode, era destinat a ser exposat en públic, en un puntestratègic de la ciutat, perquè el poble el contemplés.

• És innegable la influència dels egipcis en el modelatge de les figures dels jovesrepresentats pels grecs, en la llei de frontalitat i en la forma de dibuixar i dividir elsmúsculs del cos.

• Però, encara que començaren a partir d'aquestes pautes, els grecs continuareninvestigant per a poder aconseguir una millor naturalitat i noves formes. És unanovetat de l’escultura grega la nuesa i la no utilització d’un suport posterior.

• Cada troballa que feia un escultor, era compartida i assimilada pels altres, de formaque aquestes millores contribuïren a seguir avançant en la recerca de novestècniques.

• Finalment, com a influències posteriors trobam el propi període postclàssic ihel·lenístic que deuen les seves bases a l'arcaic i clàssic i, més enllà, les tendènciesmarcades per Grècia influiran en altres períodes molt més posteriors com elRenaixement o el Neoclassicisme que recuperen aquesta bellesa grega.

4.- MODELS I INFLUÈNCIES