LA VIDA POLITICA I L’ALTERNANÇA EN EL PODER

7.2

2.1 Els partits dinàstics• - Cánovas va transformar el partit alfonsí en el Partido Conservador.

• - A Segasta va aglutinar progressistes, unionistes i republicans moderats, formant així el Partido

Liberal.

• - Conservadors i liberals: partits de minories. Defensaven la monarquia, la Constitució, la propietat

privada i la consolidació de l’Estat liberal.

• - Política: Conservadors: proposaven sufragi censatari. Liberals: proposaven sufragi universal.

- L’objectiu de l’alternança era l’estabilitat institucional.

• - Els conservadors es reunien amb Manuel Duran i Bas (jurista), Josep Berrer (fabricant de

teixits), Manuel Girona (banquer), Joan Mañé (periodista) per formar una majoria parlamentaria

que li permetés governar. Van oposar-se a la política centralitzadora de Cánovas i es van mostrar

contraris el reformisme proposat pels liberals. Els liberals catalans es reunien amb progressistes,

com Víctor Bakaguer i Francesc Rius. Defensaven un reformisme polític que estengués les

llibertats individuals.

• El sistema del torn pacífic es va mantenir per la corrupció electoral.

• El caciquisme: fenomen que es va desenvolupar a Espanya (destaca a Andalusia,

Galícia i Castella)

• L’adulteració del vot va aconseguir el pes electoral més gran dels districtes rurals,

gracies a les trampes electorals.

• El triomf del partit es va aconseguir pel falsejament dels resultats, i permetia la

creació d’una majoria parlamentaria al partit governant.

• Els cacics eren notables del medi rural, rics i amb influència en la vida local.

Controlaven els ajuntaments, feien informes i certificats personals, entre altres

tasques. Orientaven la direcció de vot i discriminaven els que no respectaven els

seus interessos.

• Els cacics manipulaven les eleccions, sobretot els governadors civils.

• Tupinada: conjunt de trampes electorals que ajudava a aconseguir l’adulteració

sistemàtica dels resultats electorals.

2.2 Falsejament electoral i caciquisme

• Les eleccions que van fer entre 1876 i 1898: sis les van guanyar els conservadors i quatre els liberals.

• La primera crisi del sistema es va produir per l’impacte del desastre del 1898 que va erosionar els

politics i els partits dinàstics.

• El Partido Conservador (1875-1881) va introduir el sufragi universal masculí al 1882.

• Al 1884 Cánovas va tornar al poder.

• El temor d’una desestabilització va impulsar un acord entre conservadors i liberals: Pacte d’El Pardo.

La seva finalitat era garantir la monarquia enfront els carlins i republicans.

• Durant el govern llarg de Sagasta (1885-1890)

els liberals van impulsar una obra reformista per

incorporar al sistema drets associats als ideals

de la Revolució de 1868.

2.3 El desenvolupament del torn de partits

• Es va aprovar la Llei d’associacions (1887), eliminant la distinció entre partits

legals i il·legals, assolint l’esclavitud i impulsant un nou codi civil.

• La reforma més transcendent va ser la implantació del sufragi universal

masculí en les eleccions generals (1890), ampliant el cens electoral donant vot

als homes majors de 25 anys.

• Es va mantenir el torn pacífic de partits: el 1890 pugen al poder els

conservadors, i dos anys més tard pugen els liberals.

• El 1895 Cánovas assumeix la presidència del govern fins al 1897 que va ser

assassinat.

• El personalisme del sistema va deteriorar els partits

• Al Partido Liberal van sorgir personatges com Germán Gamazo i Antoni

Maura que van provocar la desorganització del partit.

Celia Gómez Carolina JiménezCristina OrtegaGabriela Pérez