8 filosofia-empirista1

06/02/13 Filosofia empirista 1

LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (1)Es desenvolupa, principalment, a la Es desenvolupa, principalment, a la

Gran Bretanya. En són representants Gran Bretanya. En són representants destacats:destacats:– Thomas HobbesThomas Hobbes– John LockeJohn Locke– George BerkeleyGeorge Berkeley– David HumeDavid Hume

La seva filosofia és dedicada, La seva filosofia és dedicada, essencialment, a reflexionar sobre el essencialment, a reflexionar sobre el coneixement (origen i límits) i sobre el coneixement (origen i límits) i sobre el poder polític (origen i límits)poder polític (origen i límits)


LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)LA FILOSOFIA EMPIRISTA (2)

La reflexió sobre el coneixement La reflexió sobre el coneixement d’aquests pensadors coincideix en la d’aquests pensadors coincideix en la idea que idea que tot coneixement deriva, tot coneixement deriva, directa o indirectament de directa o indirectament de l’experièncial’experiència (no hi ha idees innates) (no hi ha idees innates)

Les diferències entre ells deriven de Les diferències entre ells deriven de les conseqüències més o menys les conseqüències més o menys radicals que cada un extreu d’aquest radicals que cada un extreu d’aquest principi general.principi general.


THOMAS HOBBESTHOMAS HOBBES (XVII)(XVII) teoria política - 1 -teoria política - 1 -

Els humans neixen Els humans neixen iguals, lliures i racionals iguals, lliures i racionals (les (les desigualtats i jerarquies són artificials, no desigualtats i jerarquies són artificials, no naturals)naturals)

Per naturalesa desitgen (instint natural) la Per naturalesa desitgen (instint natural) la seguretat i el benestar.seguretat i el benestar.

Com els altres animals estimen el que els en Com els altres animals estimen el que els en proporciona i temen el que els en priva.proporciona i temen el que els en priva.

A diferència dels animals, els humans tenen A diferència dels animals, els humans tenen consciència de futur (racionalitat - càlcul): consciència de futur (racionalitat - càlcul): desitgen garantir la seguretat i el benestar desitgen garantir la seguretat i el benestar futurs.futurs.

Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent Aquest desig només pot ser satisfet sotmetent els que desitgen exactament el mateix: els altres els que desitgen exactament el mateix: els altres humans.humans.


THOMAS HOBBES (XVII) - 2THOMAS HOBBES (XVII) - 2 Així, per naturalesa l’home és un llop per a Així, per naturalesa l’home és un llop per a

l’home: viu en un estat de l’home: viu en un estat de guerra de tots guerra de tots contra tots.contra tots.

Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta Ningú no pot aspirar a vèncer en aquesta guerra: els humans són iguals per guerra: els humans són iguals per naturalesa.naturalesa.

L’estat de Guerra de tots contra tots és un L’estat de Guerra de tots contra tots és un estat d’inseguretat i malestar absoluts.estat d’inseguretat i malestar absoluts.

Enfront d’aquesta situació els humans Enfront d’aquesta situació els humans estableixen un Contracte social, origen del estableixen un Contracte social, origen del poder de l’Estat.poder de l’Estat.

Amb la creació de l’Estat, els humans Amb la creació de l’Estat, els humans renuncien a la seva igualtat i llibertat renuncien a la seva igualtat i llibertat naturals a canvi de la seguretat i benestar naturals a canvi de la seguretat i benestar que els garanteix el que els garanteix el poder absolut de l’Estatpoder absolut de l’Estat, , font de tota moral i sociabilitat.font de tota moral i sociabilitat.


JOHN LOCKE (XVII) JOHN LOCKE (XVII) filosofiafilosofia política política

Els homes neixen Els homes neixen igualsiguals, , lliureslliures i i dotats de dotats de RaóRaó que els permet que els permet distingir el que està bé per distingir el que està bé per naturalesa del que no.naturalesa del que no.

Així, doncs, hi ha drets i deures Així, doncs, hi ha drets i deures NATURALS:NATURALS:– Dret a la Dret a la vida, la llibertat i la propietatvida, la llibertat i la propietat..– Deure de respectar la vida, la llibertat i Deure de respectar la vida, la llibertat i

la propietat dels altres.la propietat dels altres.– El fonament del dret a la propietat és El fonament del dret a la propietat és

el dret al treball, condició per a una el dret al treball, condició per a una vida digna (rebuig de la legitimitat del vida digna (rebuig de la legitimitat del sistema de propietat feudal: no es sistema de propietat feudal: no es basa en el treball)basa en el treball)


JOHN LOCKE JOHN LOCKE teoria políticateoria política

– Origen del poder políticOrigen del poder polític:: Contracte socialContracte social per tal d’assegurar per tal d’assegurar

l’acompliment dels deures i drets naturals per l’acompliment dels deures i drets naturals per part de tots els components de la societat.part de tots els components de la societat.

– Límits i estructura del poder políticLímits i estructura del poder polític:: No és legítim l’estat que no acompleix els seus No és legítim l’estat que no acompleix els seus

objectius, i menys el que vulnera la moral objectius, i menys el que vulnera la moral natural (dret a la revolta).natural (dret a la revolta).

El poder de l’Estat és el poder de la majoria El poder de l’Estat és el poder de la majoria (democràcia). (democràcia). No ésNo és, però, , però, un poder absolutun poder absolut: en : en cap cas la majoria podrà vulnerar els drets cap cas la majoria podrà vulnerar els drets naturals de la minoria.naturals de la minoria.

HOBBES I LOCKE: la filosofia política contractualista

- Hobbes: contractualisme absolutista (amb submissió absoluta de l’individu a l’Estat)

- Locke: contractualisme liberal (l’individu mai no perd la seva llibertat originària)

- El contractualisme no suposa reivindicar un tipus de govern en particular, sinó que intenta explicar com s’articula la relació entre la societat civil i l’Estat: els individus (racionals, iguals, competitius i calculadors) van decidir crear l’Estat per tal de viure millor (amb més seguretat i més progrés).

- Discrepen sobre les causes que van portar els humans a crear l’Estat i sobre els límits del pacte

HOBBES I LOCKE (R. Alcoberro)

1. Sobre la naturalesa humana

Hobbes: els humans no són animals socials, en l’estat de natura són brutals, agressius, egoistes. Un humà és un ésser constituït per desigs brutals que no sap ni pot controlar per ell mateix. És el poder de l’Estat el que ens disciplina i ens fa socials.

Locke l’home és per naturalesa un animal social, ja en la naturalesa hi ha relacions de col·laboració. Els humans són subjectes de dret, perquè el dret està en la naturalesa de les relacions socials.


2.- Sobre la vida en l’estat de natura Hobbes: la vida humana en l’estat de natura és

‘pobra, brutal, desagradable i curta’. L’estat de natura és un estat de guerra.

Locke: la vida en l’estat de natura, tot i ser insegura era pacífica, bona i agradable, en la mesura que els humans complien les seves obligacions i mantenien les seves promeses. Hi pot haver guerra però també hi ha llibertat i igualtat. Els individus gaudeixen de dos poders (el d’assegurar la pròpia conservació i el de castigar a qui amenaci la seva vida) i d’un dret fonamental (el de la propietat privada, limitada a allò que és necessari per a la pròpia conservació).


3.- Sobre la llibertat en l’estat de natura Per a Hobbes, la llibertat en l’estat natural és

absoluta. En la natura tot home té dret a tot, d’aquí que la vida sigui insegura.

Per a Locke hi ha un dret natural que fins i tot en l’estat de natura m’impedeix envair la propietat dels altres i això no significa cap limitació de la llibertat.


4.- Sobre el paper dels drets Hobbes: quan atorguen drets a l’Estat-Leviatan, els

individus perden els drets individuals i reben, a canvi, la seguretat i la protecció. L’obligació del individus davant l’Estat és l’obediència. Per això no hi ha drets per als rebels (per als qui violen el contracte).

Locke: els humans tenen drets per naturalesa (la llibertat individual i la propietat privada) i poden oposar-se violentament a qualsevol que intenti oprimir-los. Ningú no té per naturalesa el dret a oprimir a un altre i existeix un dret de resistència contra les injustícies (cap. XIX del Segon Tractat sobre el govern civil).


5.- Sobre el pas de l’estat de naturalesa a l’estat social

Per a Hobbes és la misèria i la inseguretat (la por) allò que fa que els humans passin de l’estat de naturalesa a l’estat social.

Per a Locke en l’estat de natura hi ha també ‘drets naturals’; com a molt el que ens fa passar d’estat de natura a estat social és el desig d’assegurar la propietat, progressar i de tenir millors condicions de justícia. El pas a l’estat social és degut no a la por sinó a la necessitat de prevenir l’escassetat.


JOHN LOCKE epistemologia i ontologiaJOHN LOCKE epistemologia i ontologia

Com Descartes, denomina “Com Descartes, denomina “IdeaIdea” ” qualsevol contingut mental qualsevol contingut mental (sensació, record, concepte...)(sensació, record, concepte...)

A diferència de Descartes, entén la A diferència de Descartes, entén la ment com un “paper en blanc”. ment com un “paper en blanc”. Les Les percepcionspercepcions dels objectes dels objectes sensibles externs i les sensibles externs i les operacions operacions internesinternes de la ment són l’origen de de la ment són l’origen de totes les Ideestotes les Idees..


IDEES: IDEES: Són el contingut de l’enteniment Són el contingut de l’enteniment humà. Tot el que és objecte de humà. Tot el que és objecte de l’enteniment humà quan pensem són l’enteniment humà quan pensem són idees (per tant, una imatge, una idees (per tant, una imatge, una percepció, una representació també percepció, una representació també són idees). són idees).

06/02/13

IDEESSIMPLES

COMPLEXES

DE SENSACIÓ

DE REFLEXIÓ

MODES

SUBSTÀNCIES

RELACIONS


IDEES SIMPLESIDEES SIMPLES: :

Les que la ment no pot descomposar en altres Les que la ment no pot descomposar en altres més senzilles, les dades primàries de la més senzilles, les dades primàries de la nostra experiència. Paper nostra experiència. Paper passiupassiu de la ment de la ment

IDEES COMPLEXESIDEES COMPLEXES: :

Paper Paper actiuactiu de la ment, que genera idees de la ment, que genera idees complexes quan opera sobre idees simples complexes quan opera sobre idees simples amb els processos d’abstracció i de amb els processos d’abstracció i de combinació de les mateixes. combinació de les mateixes.

(blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) (blanc, dolç, sòlid: terròs de sucre) 06/02/13


Idees simples:Idees simples:

IDEES SIMPLES DE SENSACIÓIDEES SIMPLES DE SENSACIÓ: Les que : Les que provenen dels sentits externs, sense provenen dels sentits externs, sense barreja. (sento dolor, penso)barreja. (sento dolor, penso)

IDEES SIMPLES DE REFLEXIÓIDEES SIMPLES DE REFLEXIÓ: Les que té : Les que té la ment quan és conscient de si la ment quan és conscient de si mateixa, dels seus propis mateixa, dels seus propis procediments. (penso que sento dolor, procediments. (penso que sento dolor, sóc conscient de que penso)sóc conscient de que penso)

06/02/13


Idees complexes:Idees complexes:

MODESMODES: es refereixen a coses que no subsisteixen : es refereixen a coses que no subsisteixen enen

elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).elles mateixes sinó en altres (triangle, gratitud).

SUBSTÀNCIESSUBSTÀNCIES: representen coses particulars que : representen coses particulars que subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).subsisteixen en si mateixes (taula, préssec).

Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència Malgrat que a la ment li costa imaginar l’existència d’idees sense un substrat que les faci subsistir, la d’idees sense un substrat que les faci subsistir, la substància com a tal és desconeguda per la substància com a tal és desconeguda per la ment.ment.

RELACIONSRELACIONS: neixen de comparar una idea amb una : neixen de comparar una idea amb una

altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).altra (anterioritat, posterioritat, causalitat...).06/02/13



QUALITATSQUALITATS (Les idees dels sentits ens (Les idees dels sentits ens mostren qualitats dels objectes externs) mostren qualitats dels objectes externs) – qualitats primàriesqualitats primàries els correspon un tret de els correspon un tret de

la realitat objectiva. Les idees de qualitats la realitat objectiva. Les idees de qualitats primàries són semblants als cossos. primàries són semblants als cossos. (solidesa, extensió, forma, moviment)(solidesa, extensió, forma, moviment)

– qualitats secundàriesqualitats secundàries no els correspon cap no els correspon cap tret de la realitat objectiva. Les idees de tret de la realitat objectiva. Les idees de qualitats secundàries no són semblants als qualitats secundàries no són semblants als cossos cossos (olors, colors, gustos, sons...)(olors, colors, gustos, sons...)

““el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és el que és dolç, blau o calent en les nostres idees no és més que el volum, la forma i el moviment de les partícules més que el volum, la forma i el moviment de les partícules en els cossos”en els cossos”



Tractament de les tres substàncies Tractament de les tres substàncies cartesianes:cartesianes:

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de l’existència de l’existència de coses externescoses externes són les són les sensacionssensacions (les idees són (les idees són representacionsrepresentacions de les coses)de les coses)

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de la la nostra existèncianostra existència és la és la intuïcióintuïció. .

– La base del nostre coneixement de La base del nostre coneixement de l’existència de Déul’existència de Déu és la és la demostraciódemostració (causa necessària de totes les altres (causa necessària de totes les altres existències)existències)

DESCARTES I LOCKEDESCARTES I LOCKE

Origen del coneixementOrigen del coneixement

D. D. Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.en la raó.

L. L. La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la percepció sensible.això hem de basar-nos en la percepció sensible.

Paper de les ideesPaper de les idees

D: D: Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a no podem dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.priori.

L: L: No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va paper en blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.omplint amb experiències particulars i concretes.

06/02/13

El mónEl mónD: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, D: El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’,

dedueixo que hi ha Déu i món.dedueixo que hi ha Déu i món.

L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la L: Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem una idea.suma d’experiències sensibles elaborem una idea.

El joEl jo

D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i D: ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.sense cos.

L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció L:Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el sensible, sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. cos estan separats però relacionats entre si.

La substànciaLa substància

D:D: ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.sempre és igual a si mateix.

L: L’experiència mostra que la substància de les coses és L: L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.incognoscible.06/02/13


DAVID HUME (XVIII) – 1DAVID HUME (XVIII) – 1IMPRESSIONS I IDEESIMPRESSIONS I IDEES

Dos tipus de representacions Dos tipus de representacions mentals (“percepcions”):mentals (“percepcions”):– Impressions (percepcions més “vives”)Impressions (percepcions més “vives”)– Idees (percepcions menys “vives”)Idees (percepcions menys “vives”)

Les Les ideesidees són còpies o són còpies o representacions de les representacions de les impressionsimpressions (no hi ha idees innates).(no hi ha idees innates).

La metafísica és plena de termes La metafísica és plena de termes darrera dels quals no hi ha cap darrera dels quals no hi ha cap “idea” (són buits), atès que no els “idea” (són buits), atès que no els correspon cap impressió. correspon cap impressió.


DAVID HUME – 2DAVID HUME – 2PRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEESPRINCIPIS D’ASSOCIACIÓ D’IDEES

Les idees o pensaments s’associen en funció Les idees o pensaments s’associen en funció de tres principis bàsics:de tres principis bàsics:– SemblançaSemblança (seguint Occam, aquest seria el (seguint Occam, aquest seria el

fonament de les nostres representacions fonament de les nostres representacions abstractes o conceptes: agrupem experiències abstractes o conceptes: agrupem experiències semblantssemblants en una noció de classe, i sota un nom en una noció de classe, i sota un nom comú –nominalisme-)comú –nominalisme-)

– ContigüitatContigüitat en l’espai o en el temps (per en l’espai o en el temps (per exemple, un record pot provocar l’aparició exemple, un record pot provocar l’aparició d’altres en funció d’aquest principi d’associació)d’altres en funció d’aquest principi d’associació)

– CausalitatCausalitat: Esperem que a fenòmens semblants : Esperem que a fenòmens semblants als prèviament viscuts (causes) els succeiran als prèviament viscuts (causes) els succeiran fenòmens semblants als que els han acompanyat fenòmens semblants als que els han acompanyat habitualment en el passat (efectes) habitualment en el passat (efectes)


DAVID HUME – 3DAVID HUME – 3TIPUS DE CONEIXEMENTSTIPUS DE CONEIXEMENTS

Els objectes del nostre pensament Els objectes del nostre pensament poden ser de dos tipus:poden ser de dos tipus:– Relacions d’ideesRelacions d’idees (fruit de la intuïció o de (fruit de la intuïció o de

la deducció, no ens diuen res sobre el la deducció, no ens diuen res sobre el món). La veritat d’aquests coneixements món). La veritat d’aquests coneixements es basa en el principi de no contradicció: es basa en el principi de no contradicció: el contrari és absurd.el contrari és absurd.

– Qüestions de fetQüestions de fet (La veritat d’aquests (La veritat d’aquests coneixements no es basa en el principi de coneixements no es basa en el principi de no contradicció: el contrari és pensable)no contradicció: el contrari és pensable)


DAVID HUME – 4DAVID HUME – 4EL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓEL PROBLEMA DE LA PREDICCIÓ

Considerem vertaders aquells coneixements Considerem vertaders aquells coneixements de qüestions de fet basats en l’experiència de qüestions de fet basats en l’experiència (impressions).(impressions).

Però la nostra certesa no es limita, a les Però la nostra certesa no es limita, a les qüestions de fet passades o presents (d’elles qüestions de fet passades o presents (d’elles en tenim impressions) sinó que també en tenim impressions) sinó que també estem estem segurs de la veritat de les nostres segurs de la veritat de les nostres prediccions de futur, malgrat no tenir-ne prediccions de futur, malgrat no tenir-ne impressions.impressions.

Els objectius de la ciència no són tan sols Els objectius de la ciència no són tan sols descriure o explicar (passat), sinó també descriure o explicar (passat), sinó també predir. predir. En què es basa la certesa de les En què es basa la certesa de les nostres prediccions?nostres prediccions?

TEMA:TEMA:

DESCARTESDESCARTES

LOCKELOCKE

Origen del coneixementOrigen del coneixement

Hem de cercar una certesa absoluta, la Hem de cercar una certesa absoluta, la veritat indubtable per això no podem veritat indubtable per això no podem fiar-nos dels sentits, sinó que hem de fiar-nos dels sentits, sinó que hem de basar-nos en la raó.basar-nos en la raó.

La certesa absoluta no existeix. El que La certesa absoluta no existeix. El que tenim és un coneixement probable tenim és un coneixement probable (en grau molt alt), però no segur. Per (en grau molt alt), però no segur. Per això hem de basar-nos en la això hem de basar-nos en la percepció sensible.percepció sensible.

Paper de les ideesPaper de les idees

Les idees més importants que tenim (i Les idees més importants que tenim (i les úniques de les quals no podem les úniques de les quals no podem dubtar) són les innates, perquè són dubtar) són les innates, perquè són universals i a priori.universals i a priori.

No hi ha idees innates. Quan naixem la No hi ha idees innates. Quan naixem la nostra ment és com un paper en nostra ment és com un paper en blanc o un quadre no pintat (tabula blanc o un quadre no pintat (tabula rasa), que es va omplint amb rasa), que es va omplint amb experiències particulars i concretes.experiències particulars i concretes.

El mónEl món

El coneixem per deducció. A partir de El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.ha Déu i món.

Coneixem el món per experiència, Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem d’experiències sensibles elaborem una idea.una idea.

El joEl jo

‘‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.com un pensament sense cos.

Tota experiència s’origina en un cos i Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. separats però relacionats entre si.


‘‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.igual a si mateix.

L’experiència mostra que la substància L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.de les coses és incognoscible.

06/02/13

El mónEl món

El coneixem per deducció. A partir de El coneixem per deducció. A partir de la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi la idea de ‘jo penso’, dedueixo que hi ha Déu i món.ha Déu i món.

Coneixem el món per experiència, Coneixem el món per experiència, inductivament. A partir de la suma inductivament. A partir de la suma d’experiències sensibles elaborem d’experiències sensibles elaborem una idea.una idea.

El joEl jo

‘ ‘Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. Jo’ sóc ‘una cosa que pensa. L’essència del jo és pensar i podríem L’essència del jo és pensar i podríem fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo fins i tot imaginar que ‘jo’ existeixo com un pensament sense cos.com un pensament sense cos.

Tota experiència s’origina en un cos i Tota experiència s’origina en un cos i depèn de la percepció sensible, depèn de la percepció sensible, sense la qual no hi ha identitat sense la qual no hi ha identitat personal. L’ànima i el cos estan personal. L’ànima i el cos estan separats però relacionats entre si. separats però relacionats entre si.


‘ ‘Ego cogito’ [jo penso], sóc una Ego cogito’ [jo penso], sóc una substància, quelcom que sempre és substància, quelcom que sempre és igual a si mateix.igual a si mateix.

L’experiència mostra que la substància L’experiència mostra que la substància de les coses és incognoscible.de les coses és incognoscible.

06/02/13


DAVID HUME – 5DAVID HUME – 5PREDICCIONS I CAUSALITATPREDICCIONS I CAUSALITAT

En la relació En la relació causa-efectecausa-efecte: davant d’un : davant d’un parell de fenòmens relacionats parell de fenòmens relacionats causalment, causalment, preveiempreveiem sempre sempre l'ocurrència de l'efecte a partir de l'ocurrència de l'efecte a partir de l'observació de la causa.l'observació de la causa.

Però ¿quina és la naturalesa i el Però ¿quina és la naturalesa i el fonament d’aquesta relació?. fonament d’aquesta relació?. L’experiència ens mostra que L’experiència ens mostra que fins arafins ara, , la ocurrència de la ocurrència de AA ha estat ha estat sempresempre acompanyada per l’ocurrència de acompanyada per l’ocurrència de BB. . Però no ens mostra que seguirà essent Però no ens mostra que seguirà essent així en el futur! així en el futur! Per què n’estem Per què n’estem segurs?segurs?


DAVID HUME – 6DAVID HUME – 6FONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALSFONAMENTS DE LES CONEXIONS CAUSALS

La base del nexe causal La base del nexe causal no ésno és l’experiència, l’experiència, ni tampoc el raonament. ni tampoc el raonament.

Ni l’experiència ni el raonament poden Ni l’experiència ni el raonament poden mostrar-nos que el futur serà com el passat mostrar-nos que el futur serà com el passat (principi d’invariància). I malgrat tot estem (principi d’invariància). I malgrat tot estem segurs que serà així. Per què?: segurs que serà així. Per què?: – Creença instintivaCreença instintiva (predisposició (predisposició psicològicapsicològica a a

esperar) que el futur s’acomodarà al passatesperar) que el futur s’acomodarà al passat– Hàbit, costum,Hàbit, costum, experiències reiterades en el experiències reiterades en el

passat ens fan esperar un futur similar.passat ens fan esperar un futur similar. Aquests són, doncs, els fonaments de les Aquests són, doncs, els fonaments de les

nostres prediccions de futur (i de la relació nostres prediccions de futur (i de la relació causa-efecte), i no cap mena de raonament.causa-efecte), i no cap mena de raonament.


DAVID HUME – 7DAVID HUME – 7LIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALSLIMITS EN L’ÚS DE RELACIONS CAUSALS

El nexe causal és instintiu per la seva El nexe causal és instintiu per la seva importància de cara a la supervivència:importància de cara a la supervivència:– L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és L’instint és ràpid i infal·lible, mentre que la raó és

lenta i pot errar.lenta i pot errar. Darrera la “idea” metafísica de Darrera la “idea” metafísica de “connexió “connexió

necessària”necessària” no hi ha cap impressió. És un no hi ha cap impressió. És un terme buit de contingut. terme buit de contingut. La relació causal no La relació causal no és una connexió necessària sinó una és una connexió necessària sinó una predisposició psicològica innata.predisposició psicològica innata.

Essent la causalitat fruit del costum, Essent la causalitat fruit del costum, tan sols tan sols podem establir relacions causals entre podem establir relacions causals entre experiènciesexperiències, mai entre idees a les que no , mai entre idees a les que no correspon impressió (Déu, per exemple) correspon impressió (Déu, per exemple)


DAVID HUME – 8DAVID HUME – 8LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA (repàs)

Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció Des d’Aristòtil a Descartes i Locke, la noció de substància (entitat) ocupa un lloc de substància (entitat) ocupa un lloc centralcentral en la reflexió filosòfica entorn de la realitat.en la reflexió filosòfica entorn de la realitat.

Què s’entén per “substància”? Què s’entén per “substància”? Aquella Aquella realitat de la que es diuen o en la que estan realitat de la que es diuen o en la que estan els atributsels atributs (essencials o accidentals) (essencials o accidentals)

Definició escolàstica de Definició escolàstica de “substància”“substància”: allò : allò que existeix que existeix per si mateixper si mateix i i no necessita de no necessita de cap altra cosa per existircap altra cosa per existir. .

Així, el volum, el pes o la temperatura Així, el volum, el pes o la temperatura existeixen però no són “substàncies” perquè existeixen però no són “substàncies” perquè només poden existir com a trets d’alguna només poden existir com a trets d’alguna substància.substància.


DAVID HUME – 9DAVID HUME – 9ANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIAANÀLISI DE LA NOCIÓ DE SUBSTÀNCIA

Darrere el terme “Darrere el terme “substànciasubstància” no hi ha cap ” no hi ha cap impressió. No és una impressió. No és una ideaidea sinó una sinó una paraula paraula buidabuida..

Si prescindim de formes, olors, colors, Si prescindim de formes, olors, colors, textures, etc. (d’ells sí que en tenim textures, etc. (d’ells sí que en tenim impressions) no ens resta res: impressions) no ens resta res: No hi ha cap No hi ha cap impressió d’un substratimpressió d’un substrat. .

Malgrat tot, vivim convençuts que Malgrat tot, vivim convençuts que determinades formes, olors, colors, textures, determinades formes, olors, colors, textures, gustos, etc. se’ns presenten i se’ns gustos, etc. se’ns presenten i se’ns presentaran tossudament units.presentaran tossudament units.

Les coses són feixos de sensacions: Les coses són feixos de sensacions: fenomenismefenomenisme


DAVID HUME – 10DAVID HUME – 10Crítica de la metafísica racionalista i empiristaCrítica de la metafísica racionalista i empirista

La crítica de la noció de substància comporta La crítica de la noció de substància comporta el rebuig dels fonaments de la ontologia de el rebuig dels fonaments de la ontologia de Descartes (i de Locke).Descartes (i de Locke).

Les tres substàncies cartesianes queden Les tres substàncies cartesianes queden sense fonamentació, i la primera certesa, la sense fonamentació, i la primera certesa, la de la substància pensant ha de ser revisada.de la substància pensant ha de ser revisada.

No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: No tenim impressió d’un “jo” fix i estable: d’una substància pensant. Tan sols d’un d’una substància pensant. Tan sols d’un constant devenir de sensacions, records, constant devenir de sensacions, records, sentiments, imatges...sentiments, imatges...

Així, en què es basa la impressió d’identitat Així, en què es basa la impressió d’identitat del subjecte? En la memòria, que lliga el meu del subjecte? En la memòria, que lliga el meu araara amb un amb un abansabans també meu. també meu.


DAVID HUME – 11DAVID HUME – 11CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES: CARÀCTER INSTINTIU DE LES CREENCES BÀSIQUES:

OBJECTIVITAT I INVARIÀNCIAOBJECTIVITAT I INVARIÀNCIA

Les Les creencescreences que fonamenten la nostra que fonamenten la nostra existència, precisament per aquest motiu, existència, precisament per aquest motiu, són de caire són de caire instintiuinstintiu i no racional. Les i no racional. Les compartim amb la resta d’animals.compartim amb la resta d’animals.

Són la Són la creença en una realitat externacreença en una realitat externa (no (no demostrable racionalment!): principi demostrable racionalment!): principi d’objectivitat,d’objectivitat,

I la I la creença que el futur s’acomodarà al creença que el futur s’acomodarà al passatpassat: principi d’invariància: principi d’invariància


DAVID HUME – 12DAVID HUME – 12LLIBERTAT i MORALITATLLIBERTAT i MORALITAT

LlibertatLlibertat és la capacitat d’actuar és la capacitat d’actuar d’acord amb la pròpia d’acord amb la pròpia voluntatvoluntat (és a (és a dir, actuem lliurement quan la “dir, actuem lliurement quan la “causacausa” ” de la nostra conducta és la nostra de la nostra conducta és la nostra voluntat).voluntat).

Els valors morals no es basen en Els valors morals no es basen en raonamentsraonaments sinó en sinó en sentimentssentiments naturals d’acceptació o rebuig davant naturals d’acceptació o rebuig davant de determinades conductes.de determinades conductes.


DAVID HUME – 13DAVID HUME – 13ESCEPTICISME I METAFÍSICAESCEPTICISME I METAFÍSICA

El resultat de la filosofia ha de ser la El resultat de la filosofia ha de ser la constatació de la debilitat de l’enteniment constatació de la debilitat de l’enteniment humà. humà.

L’única forma positiva d’escepticisme és L’única forma positiva d’escepticisme és limitar la nostra reflexió als límits del nostre limitar la nostra reflexió als límits del nostre enteniment. enteniment.

La Metafísica és, precisament, resultat d’una La Metafísica és, precisament, resultat d’una ignorància constant d’aquests límits.ignorància constant d’aquests límits.

El gran refutador de l’escepticisme radical és El gran refutador de l’escepticisme radical és l’acció. l’acció.

Documents

8 filosofia-empirista1