Entrevista a Josep Maria Martí, periodista

"CONVINDRIA QUECOMENCÉSSIM

ADIR-NOS LES COSESA LA CARA"

Josep Maria Martí ha finalitzat el mandat com a degà del Col·legi dePeriodistes. Abans d'abandonar el càrrec, ha deixat les seves reflexions

a Capçalera en aquesta entrevista -amb una periodista col·legiada iun que no ho és- en la qual parla d'unes redaccions immerses en unincert procés de canvi i analitza l'origen d'uns problemes que minenla credibilitat d'una professió que s'ha acostat massa als polítics i que

s'ha distanciat de la ciutadania.

nt_Aíxò és una revista per a perio¬distes, així que comencem per l'ac¬tualitat. En menys de dos mesos, hanestat destituïts tres directors de diarisestatals. Cada cop anem a pitjor?El periodisme i els periodistes estem enuna crisi profunda. I els mitjans, sobretotels escrits, en una crisi encara més pro¬funda. El sector de la comunicació viu un

procés de canvi enmig d'un context eco¬nòmic desfavorable, com és el de l'estatespanyol. Alguns mitjans ho passen pitjorperquè estan en un canvi del model denegoci, com la premsa, i sense una alter¬nativa de negoci a la Xarxa. I si hi afegimel descens extraordinari de la publicitat,ens trobem amb el fet que la debilitat es¬tructural dels mitjans ha augmentat extra¬ordinàriament i per sobreviure cada coptenen més dependències econòmiques.

Text Neus Tomàs / Roger PalàFotos Dani Codina

nt__ Per tant no hi ha diaris de dreteso esquerres, sinó d'uns bancs o altres.Exacte. El principal grup de comunicaciód'aquest país està en mans d'un crèditenorme que gestionen els bancs. I la ma¬joria de diaris estan en la mateixa situació,mentre altres depenen de subvencionspúbhques. Aquesta és la realitat objectiva.El que passa és que aquest sector té pernorma no mirar-se al mirall i reconèixerla situació en què es troba, sinó d'anar fentla viu-viu, intentant passar el mal mo¬ment, esperar cap a on va tot això i mirarsi sobreviuen.

rp Els mitjans sempre han tingutdependència de la banca, però ara hiha casos en què al consell d'adminis¬tració hi ha representants dels bancs,com passa a Godó o Zeta. Fins a

quin punt, ara que la banca és al cen¬tre del huracà, això resta credibilitatals mitjans i als periodistes. Perquèa part de la crisi estructural hi ha lacrisi de la credibilitat de la professió.Jo he dit que hi havia dues crisis: una delperiodisme i una estructural del sector. Laprofessional té a veure amb l'estructural,però també amb el paper del periodismeen la societat. Hi ha una part del perio¬disme absolutament vinculat a la classe

política i els governs, i aquest és el granproblema. I això no té res a veure amb elcolor. Mani qui mani sempre hi ha perio¬distes més o menys addictes al règim delsquals els polítics se'n refien. S'han perdutles distàncies.

rp_ Aquesta proximitat sempre haexistit i ha permès aconseguir certes

Capçalera 15

• Entrevista •

APERFIL

Josep Maria Martí (Reus, 1950) va ser redactor en cap de Ràdio Reus (1977-1982),director de les emissores de la ser a Tarragona (1982-1986), director general derebsa Cadena Catalana (1986-1989) i director de Ràdio Barcelona i de la Cadenaser-Catalunya (1989-2002). També ha dirigit el master de Direcció i Gestió d'Em¬preses Radiofòniques (uab), ha presidit la Societat Catalana de Comunicació del'Institut d'Estudis Catalans i ha promogut tres congressos de la ràdio a Catalunya.En l'actualitat, és professor titular de Comunicació Audiovisual de la uab i SecretariGeneral dels Premis Ondas de Ràdio i Televisió. Ha participat en diferents inves¬tigacions sobre comunicació social i ha escrit diversos llibres. Ha estat degà delCol·legi de Periodistes de Catalunya (2010-2014).

informacions. És normal que lapremsa estigui a prop dels polítics.Però aquesta patologia periodística s'haincrementat en els últims anys. Durant laTransició, tots empenyíem cap a la demo¬cràcia i les llibertats nacionals a Catalunya,però cadascú des del seu carril. Jo teniabons amics polítics, si bé no me n'anava adinar cada setmana amb ells. Ara, en canvi,si vas a determinats restaurants de Barce¬lona pots veure qui dina amb qui i ambquina freqüència. S'ha perdut la distànciaamb els polítics. Aquest és el greu proble¬ma del periodisme. Quan De Gaulle ma¬

nava, el fundador de he Monde tan sols va

la majoria dels diaris d'aquest país estanen mans d'uns crèdits que gestionenels bancs. i això és dna realitat objectiva

dinar-hi una vegada. Una! Cadascú feia elseu paper. Això aquí és bastant impensable.I com estem tan barrejats, quan es demanaals ciutadans que valorin les institucions,hem passat de ser quasi els abanderats delcanvi polític a estar tant mal qualificatscom els polítics. O pitjor.

nt_ Això irreversible?Als anys setanta, a Reus, hi havia un

periodista independent,Jordi Costa, queem va ensenyar que l'únic compromís quetenim és amb la veritat. I quan perdem

aquest principi fonamental i comencema pensar que la veritat pot ser matisadaen funció de les informacions, del polí¬ticament correcte, del fet que se'ns posinelements de país i coses transcendentals ise'ns traspassi una realitat que no ens toca,és llavors quan el compromís ja no és ambla veritat sinó amb la conjuntura, ambl'èpica... Perquè ara hi ha molt periodismeèpic. Som en una època en què l'èpicaens domina i no fem una lectura sobre larealitat sinó sobre altres històries.

rp_ En els últims temps hi ha unincrement del periodisme d'opinió.

Fins a quin puntaquesta constel-lació de tertulians,aquesta elit delperiodisme quecircula de debat en

debat, condicionaaquesta percepció que té la societat?El primer que cal dir és que, en conjunt,és una elit falsament periodística perquèhi ha des de notaris, advocats, etc, gentque pot parlar de tot.Alguns són peri¬odistes, però en funcions de diletants, ialtres són experts. El problema és que siun expert d'economia va cada dimecresa una tertúlia i aquell dia s'ha de parlar deTxetxènia o d'un problema constitucionaldoncs ha de parlar d'allò igualment, siguiun expert o no. I la majoria d'aquestestertúlies tenen una relació directa amb la

interferència dels polítics en els contin¬guts dels mitjans. Perquè hi ha una sèriede suposats analistes o periodistes que elstoca anar als debats perquè són una quota.I, de sobte, un dia, un senyor de la quotaés candidat en unes eleccions d'un partitquan s'havia passat anys anant a tertúhessota l'epígraf de periodista.A vegades,fins i tot a les tertúlies ja parlen d'ells enrelació amb el partit que representen!

rp_ Hi ha un cert desvergonyiment.Sí. Es com si reproduíssim un debatpolític, i això no és un debat periodístic. Iaquesta és una patologia seriosa que marcadiferències amb països com França, onuna ràdio de dretes té un periodista dedretes que opina, però que no és quota deningú més que del mitjà que l'ha escollit.

rp_ I quines són les causes d'aquestapatologia? Perquè això no és recent.La causa és l'extraordinària dependènciaque hi ha entre mitjans i poder polític. Lafrontera que el director de Le Monde va

posar a De Gaulle aquí fa temps que esva perdre. Mitjans, empreses i periodistess'han barrejat amb polítics de tal manera

que, al perdre distància, ens hem confósi hem permès determinades coses. Aquíhi ha hagut secretaris d'organització departits polítics que han fet graelles de lesràdios i televisions públiques. Convindria,doncs, que comencéssim a dir-nos lescoses a la cara.Jo he vist bavejar consellers

16 Capçalera

• Entrevista •

davant de determinats periodistes me-diàtics. I no veia cap rebuig per part delperiodista, sinó al contrari.

rp_ Amb aquest panorama, podemdir que el 'quart poder' que vigilavaels altres tres és un model liquidat?Aquest model s'ha acabat, però la meva

esperança és que el regenerem sobrela base d'una gent nova que no tinguiaquesta contaminació i que es plantegi elperiodisme d'una manera diferent, sense

QUE MANI SEMPRE HI HA PERIODISTESMÉS 0 MENYS ADDICTES AL RÈGIM.

HAN PERDUT LES DISTÀNCIES

Evident. És important que existeixin, peròtambé que es reconverteixin. I no tan solsa nivell tecnològic, estructural i empresa¬rial, sinó també editorial. Que pensin quehan de fer una nova funció. Més que mai,cal recuperar el crèdit i el compromís ambels lectors i disposar de mitjans forts. Per¬què si fins ara el poder s'ha aprofitat de ladebilitat estructural, després pot aprofitar-se de la fragmentació. Hem de manteniruna estructura de mitjans forts i pensar

que està sorgint un estol d'altres mitjansque cal veure com

quedaran. Som enuna fase de transició.

S

reproduir esquemes anteriors. I que ho fa¬cin des de mitjans no convencionals ambexperiments de periodisme compromès.És a dir, recuperant les arrels. Hauríem depassar de comprometre'ns amb la realitatpolítica a fer-ho amb la realitat ciutadana.

nt_ Això implica canviar estructu¬res. Els grans mitjans amb més dedos-cents periodistes ja no tindranel mateix protagonisme, encara quetambé significa queja no s'enviaranenviats especials a alguns conflictes.I més coses. Una qüestió interna que s'haperdut i que pot desaparèixer si anem capa mitjans hiperfragmentats és el perio¬disme que s'aprenia a les redaccions delsque tenien experiència, del debat entrecompanys.Jo havia vist al Tele/eXprés unaassemblea en què es parlava de contin¬guts.Així és com s'aprèn. Però si la feinas'individualitza es perd la transferència deconeixement. I això pot ser terrible. Pertant, hauríem de trobar un model alter¬natiu que, tot i la fragmentació, permetiestablir aquests punts de contacte. És unade les coses que pot fer el Col·legi dePeriodistes, reproduir aquests espais dereflexió i anàlisi.

rp_ I no és perillós que els grans

mitjans perdin força? Perquè són elsque tenen recursos, expertesa, etc.

nt_ Aquí latransició digitalés diferent a la

d'altres països, on les notícies es pa¬

guen. En la majoria de portals d'aquíes regalen. Ha estat un error o eranecessari per al nou model?Les lleis universals no funcionen. Els con¬

sums són molt nacionals, de comunitatsculturals, polítiques i històriques especí¬fiques.Aquí la gent no està acostumada a

pagar per la informació, sobretot si hi haun descrèdit de la informació. El dia que

ARA HI HA MOLT PERIODISME ÈPIC. L'ÈPICAENS DOMINAI NO FEM UNA LECTURA SOBRELA REALITAT SINÓ SOBRE ALTRES HISTORIES

revaloritzem determinat tipus d'informa¬ció, probablement generarem la culturadel pagament.

rp Per tant, no és una qüestió d'ofe¬rir-ho gratis o no, sinó de contingut.I que el consumidor digital cregui que ésun bon producte i se h doni amb les con¬dicions que vol. Perquè segurament enel futur això d'anar a comprar el diari alquiosc ja no existirà. Som en un momentde canvi on mor una cosa i se'n crea una

altra. I aquests són els pitjors moments.Som en un context de canvi absolut i no

sé si els periodistes estem sent suficient¬ment actius.

rp No sé si som conscients de la

importància del que està passant i dela necessitat d'establir estratègies co¬munes per evitar el desastre definitiu.En un moment determinat, vaig dir ala Junta del Col·legi que, en lloc de fernecrològiques, havíem de ser actius, feralguna cosa. Pertànyer al Col·legi ja no éscom ser d'un club social, hem de ser útilsi remoure les coses des de la modèstia delsnostres quatre mil col·legiats.També hemde veure què passa a nivell laboral i, sense

suplir el paper dels sindicats, oferir for¬mació als que necessiten reciclatge, borsesde treball, assessorament als que iniciïnprojectes, etc. En tot això dediquem un80% del pressupost. I també donem suporta iniciatives interessants com les fórmules

cooperatives i associatives, que poden serfórmules del futur.Algunes comencen afuncionar. Per exemple, el model de radi-otelevisió local pagat al cent per cent pelsajuntaments ja no existirà més.

rp Això vol dir implicació ciutada¬na, però cal un producte que inte¬ressi i que el ciutadà se'l cregui, ambcontinguts útils i certa empatització.I això és el que hem perdut. Sense empa¬

tia i reconeixement

mutu entre perio¬distes i ciutadans ésdifícil tirar endavant

qualsevol projecteassociatiu. Per això

ens hem de com¬

prometre més. Perquè l'intervencionismepúblic al sector de la comunicació no ga¬ranteix res. Si un periodista no garanteixla credibilitat es converteix simplementen un estament més de l'Administració

dedicat a fer coses que no tenen sentit.

rp Parlem dels mitjans públics.Estem veient retallades a tv3 i Ca¬

talunya Ràdio. Es possible un futursense mitjans públics?Necessitem els mitjans públics mésque mai. El problema és que, des de laTransició, quan els partits guanyen leseleccions es guanyen el dret a governari de controlar la ràdio i la televisió que

Capçalera 17

♦ Entrevista •

L'exdegà Josep Maria Martí amb Roger Pala i Neus Tomàs durant l'entrevista que va tenir lloc al Col·legi de Periodistes.

els toca. I durant molts anys ningú s'haesforçat a retocar aquesta realitat a basede tenir un personal amb una estructurasalarial per damunt de la mitjana i ambuns convenis laborals de l'època de I'ucd.Així es garanteix certa tranquil·litat. Nooblidem que la majoria de televisionsautonòmiques —Tv3, la primera— va

copiar fil per randa aquell conveni que esmanté, amb millores. No estic en contradels que aconsegueixen bones condicionslaborals, però ja fa vint anys que volto per

Europa i a partir dels anys noranta, quanva començar la liberalització de l'espairadioelèctric europeu, els companys de

les televisions i ràdios públiques europees

s'espavilaren per resituar-se, buscar unaidentitat i diferenciar-se dels privats en unescenari ultrabberal.

RP I aquí no ho han fet?No, tan sols han adoptat una posiciósindical. Però no culpo la gent, perquèal capdavant hi havia polítics i no pas

empresaris.

RP No existeix cap llei en aquestsentit.

El Tripartit va fer unallei que deia que elsmembres del consell

d'administració de la

Corporació haviende ser professionals

de reconegut prestigi, però després sela van saltar i van posar-hi polítics... Esmaterialment impossible que els polítics

treguin les mans dels mitjans.A Europa,controlen els diners púbbcs dels mitjans,però no l'estratègia que han de seguir. Encanvi, aquí els periodistes han assistit alque feien els polítics sense poder dir resi s'han limitat a parlar de les condicionsde treball. Ningú els ha cridat per parlard'altres coses.

RP Però potser també han estatmassa temps adormits...Exacte, pensant que els temes econòmicsmillor que els faci un altre. Però llavors re¬sulta que s'ha atacat la necessària reformade la televisió i ràdio pública per la rebaixadels sous dels treballadors. I l'únic que hanaconseguit és tenir a tothom en contra.

nt_ El seu consell seria repensar elmodel?

Es clar! I fer-ho de manera participativaamb els professionals que hi treballen i

Hl HA HAGUT SECRETARIS D'ORGANITZACIO DEPARTITS POLÍTICS QUE HAN FET GRAELLES DERÀDIOS I TELEVISIONS PÚBLIQUES

18 Capçalera

• Entrevista •

amb la societat. Perquè potser arribem ala conclusió, com passa en altres països,que s'ha de pagar un impost per mantenirels mitjans públics. Quan es va posar enmarxa aquest impost al Regne Unit, nila Thatcher va poder fer-se amb la bbc! Iquan van estrenar la ràdio digital van rebrecrítiques ciutadanes perquè s'esperavenuna ràdio de més qualitat. Són crítics peròse l'estimen i la consideren seva.

RP Els periodistes a vegades somreticents a les crítiques. Fins a quinpunt no som una mica responsablesde l'actual situació?Evidentment, per això he criticat quetraspasséssim la frontera amb els polítics ihe dit que hem d'entomar el mea culpa irefermar el compromís amb la ciutadania.I això hem de fer-ho evident i perceptiu.

nt_ Una manera seria acabar ambpràctiques com les rodes de premsasense preguntes. Però qui s'ha deplantar? El periodista no ho farà sen¬se el suport de l'empresa.Probablement, el Col·legi hauria d'enviarun representant que abans de començarl'acte demanés als periodistes que, si noaccepten les seves preguntes, marxin.

rp_ Escraclies als caps de premsa.Exacte.A alguns. Perquè hi ha un momentque hem de començar a parar tot això.

nt_ I el Col·legi no pot parlar ambels directors dels mitjans sobre lesrodes de premsa sense preguntes?Alguns editors i directors tan sols tenen al

EL COL·LEGI NO S'HAURIA D'HAVER TANCATA LA NOVA REALITAT QUE ESTAVA CONFORMANTLA PROFESSIÓCol·legi per criticar-lo i dir que no fa resquan hi ha una crisi. Però quan els diemde fer alguna cosa, desapareixen. Hemimpulsat la Taula dels mitjans de comu¬nicació amb els actors del sector i en elseu moment impulsarem el Consell de laInformació de Catalunya (cic), que vetllapel Codi déontologie i recull les queixesdels ciutadans sobre les informacions dels

periodistes. El cic se sustenta amb sub¬vencions i amb les aportacions, mínimes,dels mitjans. I sabeu que és el primer quefeien els nous gerents dels mitjans ambproblemes econòmics? Retirar-se del cici deixar de pagar la quota. Però com que

ara per rebre les sub-

posats pels bancs perquè perdin el mínimpossible. I això hem de començar a dir-ho,fins i tot als companys que s'han adaptat alsistema i no els agrada sentir-ho.

rp_ L'altre dia uns estudiants deprimer de Periodisme em deien queun dels primers professors que van

tenir els va dir ques'havien equivocatperquè no troba¬rien feina. Se'ls hade dir això?

Se'ls ha de dir el queno se'ls diu: que és

una professió que no és neutra socialment,que s'exerceix en base a un compromís,que és una professió de servei i que no esfaran rics. I per últim que, si tenen sort is'ho treballen, gaudiran i a la nit s'aniran alllit pensant que han estat útils.

GRANS GRUPS DE COMUNICACIÓ ESTAN GESTIONATSPER EINANCERS POSATS PELS BANCS PERQUÈPERDIN EL MÍNIM POSSIBLE

rp_ Doncs estaria bé.Hauríem de començar a tenir un paperactiu en aquest sentit.També podríemno deixar més les sales del Col·legi alsque fan rodes de premsa sense preguntes.I anar on en facin i demanar-los que noles admetin. Perquè malgrat la nostradebilitat estructural, hem de recuperar lacredibilitat amb coses com aquesta. De lamateixa manera que no hem d'acceptarque gent de 1'establisment, alguns d'ellsperiodistes, renyin els periodistes delsmitjans. Els hem de dir que si ho fan elsassenyalarem com "el periodista negredel mes".

vendons han de tenir

aquest control, moltshan tornat a donar-se d'alta. Per tot

plegat, en el tema delcrèdit de la professió,

hauríem de fer un reset. El gran problemade la industria de la comunicació és queens estem despullant tant que, a més deles causes sistèmiques,les econòmiquesestan reblant el clau. El Col·legi s'ha ofertper millorar tot això, però no és el mateixparlar amb periodistes-gestors que ambeconomistes que fa quatre dies gestiona¬ven una empresa de neteja.

rp Per tant, els diaris els gestionenempresaris que podrien estar en

qualsevol altra sector.Per això els agafen. Hi ha grans grupsde comunicació gestionats per financers

nt_ I que és un ofici.Exacte! I que han de tenir voluntatd'aprendre. L'altre dia llegia un llibresobre el periodisme de dades. I a la mevaedat haig d'estar encara aprenent coses?Doncs sí. En Costa em va ensenyar quesi no tenia curiositat em dediqués a unaaltra cosa, perquè és l'essència de la nostrafeina. I els que tinguin ganes i curiositatacabaran sent periodistes.

rp Hem estat crítics amb la pro¬fessió però, i el Col·legi? Què hauriad'haver fet per evitar tot això?Jo vaig ser fundador del Col·legi i eraun rara avis perquè la majoria eren de lapremsa escrita. Però l'estructura socio-demogràfica, formativa i ideològica de laprofessió ha canviat i el Col·legi semblavano tenir-ho en compte. No s'hauriad'haver tancat a aquesta nova realitat queestava conformant la professió. El Col·legiha d'intentar reflectir la diversitat en tots

els aspectes.També en els ideològics. Peròsempre sobre els principis del Codi déon¬tologie.Això ho havíem perdut i ho hemde recuperar, sobretot ara que aquestadiversitat s'ha accentuat. Aquest camí jano té marxa enrere. I si tornem a ser lacasa d'uns quants, això s'ha acabat. Ç

Capçalera 19