Embed Size (px)
Citation preview
ViureA LA MEDITERRÀNIA
VivirEN EL MEDITERRÁNEO
Aquesta exposició ha estat organitzada en col·laboració amb:
Esta exposición ha sido organizada en colaboración con:
La MediterrÀnia, terrad’intercanvis
El Mediterráneo,tierra de intercambios
La Mediterrània ha estat modelada al llarg de la història per la presència de diferentscultures, amb onades de colonitzacions successives, portadores d'afinitats intenses, peròtambé de grans fragmentacions. Al marge de les diferències entre les civilitzacions, elspobles de la conca pertanyen a un mateix conjunt que es caracteritza per l'adaptació, laintegració i el mestissatge. Actualment, dos grans corrents migratoris sacsegen amb força el territori: el turisme demasses, que imposa de forma agressiva nous comportaments, i les migracions vers l'espaiSchengen, com a conseqüència dels grans desequilibris econòmics entre les dues riberes.
El Mediterráneo ha sido modelado a lo largo de la historia por la presencia de diferentesculturas, con flujos de sucesivas colonizaciones, portadoras de intensas afinidades, perotambién de grandes fragmentaciones. Al margen de las diferencias entre civilizaciones, lospueblos de la cuenca reconocen pertenecer a un mismo conjunto, que se caracteriza por laadaptación, la integración y el mestizaje. En la actualidad, dos grandes corrientes migratorias sacuden con fuerza el territorio: elturismo de masas, que impone de forma agresiva nuevos comportamientos, y la emigraciónhacia el espacio Schengen, como consecuencia de los grandes desequilibrios económicosentre las dos riberas. Còrdova, Andalusia, Espanya
Baalbek, Líban
Çeta, Albània Barcelona, Catalunya, Espanya
Suweidiya, Síria
Al-F
urgl
us, S
íria
Tineghir, Marroc
L'arquitectura és l'expressió més brillant de les grans civilitzacions mediterrànies.
La arquitectura es la expresión más brillante de las grandes civilizaciones mediterráneas.
Tots els rostres, totes les mirades, contribueixen a la riquesa de matisos de la diversitat mediterrània.
Todos los rostros, todas las miradas, contribuyen a la riqueza de matices de la diversidad mediterránea.
Les ciutats mediterrànies, nascudes i desenvolupades gràcies a l'excedent de producció mésenllà del territori que les envolta, han teixit una important xarxa de comerç, la qual ha fetprosperar notables centres de poder al voltant dels seus ciutadans: artesans i comerciants. Aquestes ciutats, tradicionalment espais de cohabitació, han estat enriquides pernombroses aportacions culturals. El seu abundant patrimoni arquitectònic és el testimonid'aquest passat ric i variat. Avui, aquest conjunt patrimonial s'ha revalorat en esdevenir el cor històric de la ciutat i estàsotmès a fortes pressions que n'amenacen la supervivència: la densitat excessiva, la terciaritzacióde les activitats desenvolupades, l'especulació del sòl i, de vegades, també l'abandó.
Las ciudades mediterráneas, nacidas y desarrolladas gracias al excedente de producciónmas allá del territorio que las rodea, han creado una importante red de comercio, que hahecho prosperar notables centros de poder en torno a sus ciudadanos: artesanos ycomerciantes. Estas ciudades son, por tradición, espacios de cohabitación, y se han enriquecido connumerosos aportes culturales. Su abundante patrimonio arquitectónico es el testimoniode un pasado rico y variado. Hoy, este conjunto patrimonial, revalorizado como el corazón histórico de la ciudad, estásometido a fuertes presiones que amenazan su supervivencia: la densificación excesiva, laterciarización de las actividades desarrolladas, la especulación del suelo y, en algunoscasos, el abandono.
La Mediterrània, mar de ciutats
El Mediterráneo, mar de ciudades
El Caire, Egipte Damasc, Síria Venècia, Itàlia
JerusalemFes, MarrocDubrovnik, Croàcia
Barc
elon
a, C
atal
unya
, Esp
anya
Les àmplies i variades relacions dels mediterranis han configurat ciutats riques i mestisses, avui declarades patrimoni de la humanitat.
Las amplias y variadas relaciones de los mediterráneos han configurado ciudades ricas y mestizas, hoy declaradas patrimonio de la humanidad.
La Mediterrània, territori humanitzat
El Mediterráneo, territorio humanizado
Des del principi del temps, l'home domina, modifica i transforma el seu medi, que és elseu àmbit de vida. Progressivament adapta la seva llar i el seu territori a les novesnecessitats. Amargena el seu territori i organitza la seva parcel·la tot edificant-hiconstruccions per desenvolupar les activitats productives de la ramaderia i l'agricultura.Hàbitats dispersos o agrupats en llogarrets o pobles es mimetitzen amb el paisatge queels envolta i la seva configuració s'adapta a les diferents funcions. Amb el temps, la capacitat del poder de transformació de l'home ha continuatdesenvolupant-se fins a trencar un model i un equilibri mil·lenaris. Avui, la fractura delpaisatge, en nom del progrés, ha sobrepassat l'escala humana per adequar-se a l'evoluciógenerada pels canvis dels sistemes de producció i de transport, però també per adaptar-seal turisme de masses. El paisatge ha estat cosit per grans infraestructures i vies decomunicació, i bona part de la costa mediterrània ha esdevingut un immens mur de formigó.
Desde el principio de los tiempos, el hombre domina, modifica y transforma el medio, quees su fuente de vida. Progresivamente adapta su morada y su territorio a las nuevasnecesidades. Aterraza su territorio y organiza su parcela edificando construcciones paradesarrollar las actividades productivas relacionadas con la ganadería y la agricultura.Hábitats dispersos o agrupados en caseríos o pueblos se funden en el paisaje que loscircunda, y su configuración se adapta a sus distintas funciones. Con el tiempo, el incremento de poder de transformación del hombre ha seguidodesarrollándose hasta romper un modelo y un equilibrio milenarios. Hoy, la fractura en elpaisaje, en nombre del progreso, ha sobrepasado la escala humana para adecuarse a laevolución generada por los cambios de los sistemas de producción y transporte, perotambién para adaptarse al turismo de masas. El paisaje ha sido cosido por grandesinfraestructuras y vías de comunicación, y buena parte de la costa mediterránea se haconvertido en un inmenso muro de hormigón.
Mani Sud, Grècia
Tabant, Marroc
Ichbaken, Marroc
Qep
aroi
, Alb
ània
Mirmanda, França Benidorm, Comunitat Valenciana, Espanya
L'home modifica el paisatge tot deixant-hi la seva empremta.
El hombre modifica el paisaje imprimiendo en él su huella.
La casa, aïllada o agrupada, és una fita essencial en el paisatge.
La casa, aislada o agrupada, es una referencia esencial en el paisaje.
La pressió turística traumatitza alguns indrets de la costa mediterrània.
La presión del turismo traumatiza algunos lugares de la costa mediterránea.
La terra mediterrània reflecteix l'aspra lluita quotidiana de l'home amb la natura.
La tierra mediterránea refleja la dura lucha cotidiana del hombre con la naturaleza.
La casa, reflex de societatsi de cultures
La casa, reflejo de sociedadesy culturas
La casa, mitjançant la seva façana, ens indica a la cultura que pertany qui l'habita. Devegades, deliberadament nua a l'exterior, la casa es mostra misteriosa i secreta al vianant;és una casa que mira cap a l'interior. Altres cops, contràriament, la composició i la decoracióes mostren a l'exterior tot indicant el rang social del seu propietari. La posada en escenaindividual, d'una singularitat reeixida, permet alhora la seva perfecta inserció en el conjunturbà. Les dues opcions mostren la dignitat dels homes i llur urbanitat.
La casa, mediante su fachada, nos indica a qué cultura pertenecen sus habitantes. Aveces, deliberadamente desnuda en su exterior, se muestra misteriosa y secreta alpaseante; es una casa que se vuelca en su interior. Otras veces, por el contrario, lacomposición y la ornamentación se muestran sobre la fachada exterior para indicar elrango social de su propietario. La puesta en escena individual alcanza su singularidad ypermite su inserción perfecta en el conjunto urbano. Las dos opciones muestran ladignidad de los hombres y su urbanidad.
Ghardaïa, Algèria Ghardaïa, Argelia
Tir, Líban Tiro, Líbano
Dos Hermanas, Andalusia, Espanya Dos Hermanas, Andalucía, España
Jerusalem Jerusalén
Pirgoi, Grècia Pirgoi, Grecia
Suw
eidi
ya, S
íria
Suw
eidi
ya, S
iria
En algunes societats, la intimitat de la vida transcorre rere façanes cegues iimpenetrables.
En algunas sociedades, la intimidad de la vida transcurre tras fachadas ciegase impenetrables
La façana, talment com una persona, es guarneix amb els millors vestits.
La fachada, al igual que una persona, se viste con sus mejores galas.
Els sentiments religiosos i llurs tradicions es mostren a les façanes mediterrànies com a símbols d'identitat.
Los sentimientos religiosos y sus tradiciones se muestran en las fachadas mediterráneas como símbolos de identidad.
La casa, univers de vida
La casa, universo de vida
La casa és un òrgan viu que reflecteix les necessitats puntuals per a les quals ha estatconcebuda i que es transforma amb les noves exigències. De la lleugeresa de les tendesnòmades a les cases dels nuclis urbans o rurals, la casa respon sempre de forma profunda ala manera de viure dels seus habitants. Els seus espais, inicialment polivalents, vanprogressivament especialitzant-se segons el tipus d'activitat o d'utilització, tot distingint elsespais domèstics dels espais productius, els espais privats dels espais públics, els espais delleure dels espais de treball, els espais de les dones dels espais dels homes... Tot un universde maneres de viure, d'estar, de transitar, que descriu tant les tipologies arquitectòniquescom els estils de vida.
La casa es un órgano vivo que refleja las necesidades puntuales para las que ha sido creaday que se transforma con las nuevas exigencias. De la ligereza de las tiendas nómadas a lascasas de núcleos urbanos o rurales, la casa responde siempre de forma profunda al modode vivir de sus habitantes. Sus espacios, inicialmente polivalentes, se especializanprogresivamente según el tipo de actividad o de utilización, diferenciando los espaciosdomésticos de los espacios productivos, los espacios privados de los espacios públicos, losespacios de ocio de los de trabajo, los espacios de los hombres de los espacios de lasmujeres... Todo un universo de maneras de habitar, de estar, de transitar, que describe tantolas tipologías arquitectónicas como las maneras de vivir.
Lefkara, Xipre Teià, Catalunya, Espanya
Gjirokastra, Albània Baskoy, Turquia
Wadi Moussa, Jordània
Tasg
uayw
alt,
Mar
roc
El mobiliari ens mostra les maneres de viure dels seus habitants.
El mobiliario nos muestra las maneras de vivir de sus habitantes.
El tractament decoratiu de l'interior de moltes cases mediterrànies és el resultat d'un equilibri subtil entrela senzillesa i l'elegància més refinada.
La decoración del interior de muchas casas mediterráneas es el resultado de un equilibrio sutil entre lasencillez y la elegancia más refinada.
Al terrat, espai tradicional de la vida mediterrània, s'hi treballa, s'hi dorm...i fins i tot s'hi festeja.
En la terraza, espacio tradicional de la vida mediterránea, se trabaja, se duerme…e incluso se hace la corte.
Seure a terra i fer servir un únic espai per a usos diferents ens apropa a una societat i una culturamil·lenàries, avui encara vives.
Sentarse en el suelo y utilizar un único espacio para usos diferentes nos acerca a una sociedad y una cultura milenarias, aún vivas.
La casa, refugi
La casa, refugio
L'origen primitiu del projecte de casa respon tant a la necessitat de protegir-se dels rigorsdel clima –la pluja, el vent, el sol, el fred, la calor...– com de defensar-se de possiblesagressions de persones i animals. Amb aquests propòsits s'han dut a terme solucions diverses: des de l'arranjament delsrefugis naturals, com ara les grutes, fins a la posada en marxa de tecnologies més o menyscomplexes que permetin garantir la solidesa estructural, la conducció de l'aigua o laclimatització. La riquesa de formes i solucions que l'artesà mediterrani ha desenvolupat per respondre aaquestes exigències ha generat un patrimoni de valor excepcional, tant pel seu nivelld'enginy com per la seva adaptació als mitjans disponibles.
El origen arcaico del proyecto de casa responde tanto a la necesidad de protegerse de losrigores climáticos –la lluvia, el viento, el frío, el calor…–, como de defenderse de posiblesagresiones de personas y animales. Para llevar a cabo estos propósitos, se contemplaron distintas opciones: desde elacondicionamiento de refugios naturales, como las grutas, hasta la utilización detecnologías más o menos complejas que permitan garantizar la solidez estructural, laconducción del agua o la climatización. La riqueza de formas y soluciones que el artesano mediterráneo ha desarrollado pararesponder a estas exigencias ha generado un patrimonio de valor excepcional, tanto por suingenio como por su adaptación a los medios disponibles.
Rashid (Rosetta), Egipte Amerzi, Marroc Wadi Moussa, Jordània
Soganli, TurquiaBerat, Albània
Gòu
t, Fr
ança
D'alçades variables, amb era, amb pati o amb jardí, situades en terres càlides o fredes, bastides per serduradores o com a habitatge nòmada..., sempre, les nostres cases són el nostre refugi.
De alturas variables, con era, con patio o jardín, situadas en tierras cálidas o frías, construidas para serduraderas o como vivienda nómada…, siempre, nuestras casas son nuestro refugio.
La casa, bastidaamb els materials locals
La casa, construidacon materiales locales
La construcció tradicional ha estat sempre producte de la utilització dels materials del seuentorn immediat. Cada zona, cada tipus de societat i de cultura utilitza els seus recursoslocals per a la construcció: materials lleugers i transportables com la llana, efímers con lapalla, o més pesants i alhora més duradors com la terra, la fusta o la pedra.Des de la seva funció de base fins a arribar a ser l'expressió d'un llenguatge social i cultural,els diferents materials locals han representat un rol clau en la definició de l'arquitecturatradicional mediterrània. Alguns, com la palla, la llana, la fusta, la terra, la pedra o elsdiversos materials orgànics s'han utilitzat pràcticament en el seu estat natural; altres, encanvi, com ara el maó i la teula ceràmica, la calç i el guix, necessiten d'un procés detransformació més sofisticat i lligat sempre al consum energètic.
La construcción tradicional ha sido siempre producto de la utilización de los materiales delentorno inmediato. Cada zona, cada tipo de sociedad y de cultura utiliza sus recursoslocales para construir: materiales ligeros y transportables como la lana, efímeros como lapaja, o más pesados y durables como la tierra, la madera o la piedra. Desde su función de base hasta conseguir ser la expresión de un lenguaje social y cultural,los diferentes materiales locales han tenido un rol esencial en la definición de laarquitectura tradicional mediterránea. Algunos, como la paja, la lana, la madera, la tierra,la piedra o diversos materiales orgánicos, se han utilizado prácticamente en su estadonatural; otros, en cambio, como el ladrillo y la teja cerámica, la cal y el yeso, necesitan unproceso de transformación más sofisticado y siempre ligado al consumo energético.
Fes, Marroc El Caire, Egipte Bucakalan, TurquiaSenterada, Catalunya, Espanya
Gènova, ItàliaRbat, Marroc
Gru
issa
n, F
ranç
a
La ceràmica conserva la bellesa singular del saber fer de l'artesà.
La cerámica conserva la belleza singular del buen hacer del artesano.
La construcció en terra sembla que sorgeixi del mateix sòl.
La construcción en tierra parece surgir del propio suelo.
La pedra és el material més utilitzat a tota la Mediterrània.
La piedra es el material más utilizado en todo el Mediterráneo.
De l'arbre en brut al material escairat i posat a l'obra, els fusters dominen totesles obres d'estructures i paraments de fusta.
Del árbol al material cortado y puesto en obra, los carpinteros dominan todaslas obras de estructura y paramentos de madera.
Els revestiments de calç són presents a tota la Mediterrània. Modelats o pintats, la seva elaboració és complexai la seva execució, precisa.
Los revestimientos de cal están presentes en todo el Mediterráneo. Modelados o pintados, su elaboración es complejay su ejecución, precisa.
La voluntat de diferenciar espais públics i espais privats en la manera de viure de la societatmediterrània ha generat l'existència d'espais de transició. A voltes molt evidents, aquestsespais solen estar únicament insinuats, suggerits, a través d'elements que s'utilitzen com afiltres per a diferents usos: gelosies que preserven de la mirada pública tot afavorint laventilació; entrades en chicane que permeten l'accés progressiu a les zones privades; porxosi galeries concebuts com a espais de transició per al lleure i el repòs. Altres tipus de filtres, bioclimàtics, possibiliten la creació de microclimes per protegir-nos deles altes temperatures. La utilització de fonts en els jardins i els diferents tipus de vegetacióque creen ombres i frescor transformen aquests espais en veritables petits paradisos.
La voluntad de diferenciar espacios públicos y espacios privados en la manera de vivir de lasociedad mediterránea ha generado la existencia de espacios de transición. Algunas vecesmuy evidentes,estos espacios son generalmente insinuados, sugeridos a través deelementos que se utilizan como filtros para distintas utilidades: celosías que preservan dela mirada pública y favorecen al mismo tiempo la ventilación; entradas en chicane quepermiten el acceso progresivo a las zonas privadas; porches y galerías concebidos comoespacios de transición para el ocio y el descanso. Otros tipos de filtros, bioclimáticos, posibilitan la creación de microclimas que nosprotegen de las altas temperaturas. La utilización de fuentes en los jardines y losdiferentes tipos de vegetación que crean sombras y frescor, convierten estos espaciosen verdaderos pequeños paraísos.
La casa, filtre polivalent
La casa, filtro polivalente
Gardhaïa, Algèria
Kilani, Xipre
Zucarello, Itàlia
Douma, Líban Fes, Marroc
Zahlé, Líban
Rash
id (R
oset
ta),
Egip
te
La saviesa tradicional ens porta a cobrir els espais públics per filtrar l'aire, lallum i per protegir-nos del sol.
La sabiduría tradicional nos lleva a cubrir espacios públicos para filtrar el aire,la luz y para protegernos del sol.
Preservar la intimitat, tamisar la llum per crear atmosferes confortables és unaconstant de la casa mediterrània.
Preservar la intimidad, tamizar la luz para crear atmósferas confortables es unaconstante de la casa mediterránea.
Diu un proverbi àrab: «L'aigua corrent tranquil·litza els esperits».
Dice un proverbio árabe: «El agua corriente tranquiliza los espíritus».
La vegetació, amb la seva reserva d'humitat, de frescor i d'ombra en el cor de la vida de la casao del carrer, tempera i regenera l'aire.
La vegetación, con su reserva de humedad, de frescor y sombra en el corazón de la vida de la casa o de la calle, atempera y regenera el aire.
Patrimoni en perill
Patrimonio en peligro
La casa tradicional encarna la cultura de cadascuna de les regions mediterrànies i unificatota la ribera. Els seus espais, els seus sistemes constructius, la seva ornamentació, la sevautilització... reflecteixen els valors intrínsecs de la tradició d'un poble. Actualment, aquest patrimoni està amenaçat. Els principals riscs que el posen en perill sónl'abandó per la manca de confort de la casa tradicional, el desconeixement de lescaracterístiques arquitectòniques, la qual cosa impedeix prevenir-ne la degradació, lainsuficiència d'una legislació que preservi aquest patrimoni, la estandardització en laconstrucció, l'especulació immobiliària que malmet barris ja de per si fràgils i un sectorturístic que caricaturitza i colonitza.
La casa tradicional encarna la cultura de cada región mediterránea y unifica toda lacuenca. Sus espacios, sus sistemas constructivos, su decoración, su utilización… reflejanlos valores intrínsecos de la tradición de un pueblo. Hoy, este patrimonio está amenazado. Los principales riesgos que lo ponen en peligro sonel abandono por la falta de confort de la casa tradicional, el desconocimiento de lascaracterísticas arquitectónicas, que impide la prevención de su degradación, lainsuficiencia de una legislación que preserve este patrimonio, la estandarización en laconstrucción, la especulación inmobiliaria que destruye barrios ya de por sí frágiles y unsector turístico que caricaturiza y coloniza.
Nablús, Palestina
Erinyà, Catalunya, Espanya
Hasbaya, Líban
Sarihacilar, Turquia
Taghzout, Marroc
Med
enin
, Tun
ísia
Alguns materials poc habituals i estrangers agredeixen les nostres cases. No els utilitzem!
Algunos materiales poco habituales y extranjeros agreden nuestras casas. ¡No los utilicemos!
L'especulació immobiliària, com també la construcció incontrolada, és responsabilitat de tothom.
La especulación inmobiliaria, así como la construcción incontrolada, es responsabilidad de todos.
Si tu et vesteixes, per què despulles casa teva?
Si tú te vistes, ¿por qué desnudas tu casa?
El terrat és un espai per viure, no es pot convertir en el lloc dels mals endreços.
La terraza es un espacio para vivir, no puede convertirse en un trastero.
La casa necessita algú que la faci servir. Sense ell, agonitza i mor.
La casa necesita a alguien que la utilice. Sin él, agoniza y muere.
OFICIS mil·lenariSen un món modern
OFICIOS milenarioSen un mundo moderno
Gairebé en la seva totalitat, l'arquitectura tradicional ha estat produïda pels artesans i nopels arquitectes. Les competències de l'artesanat són tradicionalment un capital immaterialtransmès de generació en generació mitjançant la seva pràctica. El saber fer, a partir detècniques de construcció de base i de materials sempre locals, permet desenvolupar i dur aterme solucions arquitectòniques i decoratives molt variades. Paral·lelament, les tècniques modernes de construcció són eficients i alguns nous materials,indispensables. L'artesà del patrimoni, idealment, domina les dues cultures i realitza lasíntesi entre la intel·ligència secular, conservadora dels oficis, i l'adaptació de tècniquesd'excel·lència de la modernitat. La seva incorporació és fonamental per al manteniment i larehabilitació de les construccions tradicionals.
Casi en su totalidad, la arquitectura tradicional ha sido producida por artesanos y no porarquitectos. Las competencias del artesano son tradicionalmente un capital inmaterialtransmitido de generación en generación a través de su práctica. El saber hacer, a partirde técnicas de construcción de base y de materiales siempre locales, permite desarrollary llevar a la práctica soluciones arquitectónicas y decorativas muy variadas. Paralelamente, las técnicas modernas de construcción son eficientes y ciertos materialesmodernos, indispensables. El artesano del patrimonio, idealmente, domina las dosculturas y realiza una síntesis entre la inteligencia secular, conservadora de los oficios, y laadaptación de técnicas de excelencia de la modernidad. Su incorporación es fundamentalpara el mantenimiento y rehabilitación de las construcciones tradicionales.
Dardha, Albània
Ksibei, Síria
Arraiolos, Portugal
Bent Jbail, Líban
Tir, Líban
Barcelona, Catalunya, Espanya
Amer
zi, M
arro
c
La construcció tradicional necessita el manteniment constant dels habitatges.
La construcción tradicional necesita un mantenimiento constante de sus viviendas.
El diàleg i l'equilibri entre tradició i innovació es materialitza mitjançant les noves einesi els nous materials.
El diálogo y equilibrio entre tradición e innovación se materializa mediante las nuevas herramientas y los nuevos materiales.
Una nova disciplina:la restauració per a la posada en valor de l'arquitectura tradicional.
Una nueva disciplina:La restauración para la puesta en valor de la arquitectura tradicional.
Revitalitzar la ciutat
Revitalizar la ciudad
Els centres històrics dels pobles i ciutats mediterranis són el cor de la ciutat; inevitablementenvellits, la seva memòria material i immaterial és irreemplaçable. Si revitalitzar aquest polsde la ciutat és essencial, adaptar-la a les necessitats del segle XXI és també l'única manerade mantenir el centre veritablement viu i actiu. Una revitalització reeixida i multiforme. Socialment, fixant la població en la seva diversitat,amb el suport dels ajuts financers públics i privats de la rehabilitació. Tècnicament,millorant l'habitatge i modernitzant el teixit urbà. Culturalment, integrant la novaarquitectura i alliberant àrees per crear equipaments públics. En definitiva, la revitalizaciódesenvolupa una nova ciutadania en associar cada persona al seu projecte de futur, al seusistema de vida tot reunint memòria i projecte.
Los centros históricos de los pueblos y ciudades mediterráneos son el corazón de la ciudad;inevitablemente envejecidos, su memoria material e inmaterial es irreemplazable. Sirevitalizar el pulso de la ciudad es esencial, adaptarla a las necesidades del siglo XXI estambién la única manera de mantener el centro verdaderamente vivo y activo. Una revitalización exitosa y multiforme. Socialmente, fijando la población en su diversidadcon las ayudas financieras públicas y privadas dirigidas a la rehabilitación. Técnicamente,mejorando el hábitat y modernizando su trama urbana. Culturalmente, integrando lanueva arquitectura y liberando áreas para la creación de espacios públicos. En definitiva, larevitalización crea una nueva ciudadanía, que asocia cada persona a su proyecto de futuro,a su sistema de vida; acoplando memoria y proyecto.
Cassís, França El Caire, Egipte Jerusalem
Beirut, Líban Mostar, Bòsnia i Hercegovina
Tunis, Tunísia
Cada
qués
, Cat
alun
ya, E
span
ya
Fixar la població als centres històrics és indispensable per a la revitalització de la ciutat.
Fijar la población en los centros históricos es indispensable para la revitalización de la ciudad.
L'estudi, el coneixement dels valors encarnats en el centre històric, és l'únic camíper planificar-ne el futur.
El estudio, el conocimiento de los valores encarnados en el centro histórico, es el único camino para planificar su futuro.
La casa tradicional allotja una bona part de la població mediterrània, però sovint en unescondicions de confort del tot insuficients per a les exigències actuals.El compromís dels usuaris de mantenir, de manera permanent, les seves cases és essencialper a la seva conservació. La seva rehabilitació completa permet, d'altra banda, satisfer elsestàndards de confort i d'habitabilitat, però també de salut, de seguretat i d'elecció d'unaenergia apropiada i sostenible. Tot per millorar el sistema de vida dels seus habitants. La rehabilitació també permet la reconversió exemplar de casalots, excepcionals per laseva grandària i sobredimensionats per a les possibilitats actuals d'una família, versnoves activitats lligades a l'administració, als serveis dels ciutadans o a un turismeresponsable i sostenible.
La casa tradicional aloja buena parte de la población mediterránea, aunque a menudo enunas condiciones de confort insuficientes, si consideramos las exigencias actuales. El compromiso de los usuarios en el mantenimiento permanente de sus casas es esencialpara su conservación. Además, su rehabilitación completa permite satisfacer losestándares de confort y habitabilidad, y también de salud, de seguridad y de la elecciónde una energía apropiada y sostenible. Todo ello con la finalidad de mejorar el sistemade vida de la población.La rehabilitación permite también la reconversión ejemplar de caserones, excepcionales porsu superficie y sobredimensionados para las posibilidades actuales de una familia, hacianuevas actividades relacionadas con la administración, los servicios a los ciudadanos o elturismo responsable y sostenible.
Mantenir i rehabilitar la casa
Mantener y rehabilitar la casa
Mesta, Grècia Psematismenos, Xipre
El Caire, Egipte
Sidi Bou Zid, Tunísia
Els Hostalets d’en Bas, Catalunya, Espanya Els Hostalets d’en Bas, Cataluña, España
Dam
asc,
Síri
a
El turisme prudent i sostenible imposa una reconversió respectuosa de les cases tradicionals, allunyadesde la vulgaritat, l'estandardització i la banalitat.
El turismo prudente y sostenible impone una reconversión respetuosa de las casas tradicionales, alejadasde la vulgaridad, la estandarización y la banalidad.
Avui encara és possible adaptar les cases tradicionals a les exigències actuals, tot preservant-ne l'esperit secular.
Aún hoy es posible adaptar las casas tradicionales a las exigencias actuales, preservando su espíritu secular.
Transformar una casa tradicional en museu permet també preservar-neels valors culturals i transmetre’ls a les generacions futures.
Transformar una casa tradicional en museo permite también preservarsus valores culturales y transmitirlos a las generaciones futuras.
