A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013

A

Revista gratuïta

SabadellComerç de proximitat

Revista digital del comerç de Sabadell

SetembreTornada a l’escola

nº10setembre2013

La importància d’Internet al petit i mitjà comerç. pag3

núm. 10 setembre 2013

SabadellComerç de proximitatA pàg.

2EN PORTADA

SabadellBotigues.com

Setembre, tornada a l’escola.Una frase que engloba un munt de frases: tornada a l’escola, tornada a la feina, tornada a la rutina, tornada a la normalitat.

Tornar a casa i intentar explicar als nens que aquí no es poden posar els peus al sofà a diferència del que han estat fent a l’apartament de la platja que amb tanta suor hem pogut llogar.Deixar enrere les llargues migdiades després d’un tiberi i canviar-les per un àpat lleuger a base d’enciam i tomàquet pensant que he de fer règim que a les vacances .......; tirar-se al sofà després d’una jornada de treball i esperar per sopar en comptes de sortir a fer una passejada, i menjar un entrepà en el primer xiringuito de platja que trobis. Això és tornar “a l’escola”.

Tornar a l’escola també és tornar ficar les mans entre els coixins del sofà i tocar amb les puntes dels dits les engrunes de pa que fa temps saps que cal aspirar i que quan tens l’aspiradora en marxa mai et recordes de fer-ho; afortunats els que en aquest acte troben una moneda de pesseta de les d’abans de l’euro.

Tornar a l’escola és en definitiva tornar a tot allò que forma part del teu dia a dia i que durant un mes (pels afortunats) has deixat de fer.

Home sweet home dels americans.

Nosaltres tornem a l’escola i et presentem aquest número de la nostra/teva revista.

Els seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com Clica aquí per entrar!

http://www.sabadellbotigues.com



3COMERÇ


La importància d’Internet en el comerç i molt especialment en el petit i mitjà, el comerç de proximitat.

D’un temps a ara tots tenim telèfons intel·ligents, ordinadors personals, smart tv, tablets, .... una infinitat d’aparells que ens permeten estar connectats permanentment.

Com a usuaris d’Internet sabem que és una eina molt eficaç per tenir informació , sortir de dubtes, trobar una adreça , etc... però perquè el comerç no ho aprofita millor??Molts propietaris d’establiment pensen que obrir a les 10 i tancar a les 20h. és més que suficient, diuen frases com “la gent ja em coneix”, “saben on estic”, “tota la vida hem estat aquí”, etc...També diuen que els clients disminueixen, la caixa baixa, la crisi els està ofegant per que ofega als pocs clients que els queden.D’altra banda la població de Sabadell no ha disminuït, per tant el nombre de clients potencials no disminueix.On està el llorigó??

Fàcil, a la comunicació.

Suposem que existeix un establiment dels de solera, dels de tota la vida. Més de 40 anys en la mateixa ubicació, la mateixa qualitat de producte des del primer dia i la mateixa qualitat de servei. A més a la zona no s’han produït importants minvaments de població i tampoc s’han construït edificis nous; és a dir gairebé com el primer dia.Aquest establiment està perdent clients de manera gradual i d’una manera més acusada en els últims anys. Que passa?

Lamentablement els seus clients que fa 40 anys en tenien 30, ja són grans o han mort, els seus fills viuen en altres zones de la ciutat i ; si els habitatges han estat comprats per altres famílies , aquestes no saben que l’establiment és el de tota la vida, el del bon servei i millor producte. Ells compren a les grans superfícies , malgrat que el preu pot ser el mateix i el servei “diferent”.

Definit el paisatge anem a veure de quina manera i amb quins mitjans podria el nostre establiment recuperar el nombre de clients necessari per mantenir el negoci i obtenir beneficis.

Donem per descomptat que les frases “la gent ja em coneix, saben on estic, tota la vida hem estat aquí, etc...” no són argument per no fer res , tot el contrari no són veritat en vista del panorama exposat; així que alguna cosa caldrà fer.




4COMERÇTorno al tema aparells de comunicació; si tenim aparells , cosa més que demostrada, el nostre establiment necessita un mitjà, una eina eficaç de comunicació i un bon marqueting, per aconseguir incidir en els clients nous i als que fins ara no hem pogut tenir.El mitjà més eficaç i barat és Internet, això està clar; les eines que podria utilitzar són: una web, una web amb botiga virtual i/o formar part d’algun portal especialitzat.

Web: La web és un aparador al món del nostre establiment. Si el tipus de negoci predisposa el tipus d’imatge que donem a la botiga ( visual marxandatge) també ho marcarà a la web. Qualitat d’imatges , textos treballats, composició estètica i altres valors faran del nostre aparador un lloc agradable i convidaran als navegants a visitar la nostra botiga.

A més podrem posar en valor detalls que, d’una altra manera, trigaríem molt temps a fer-ho ( experiència, servei, valors afegits,etc..)De la mateixa manera que l’aparador físic el canviem sovint , la web també necessita estar actualitzada per oferir al client els últims articles, serveis o promocions ; i de no existir aquests, fer-li saber que ens preocupem de la nostra imatge i per tant del nostre negoci.

Web amb botiga virtual: Exactament el mateix cas que l’anterior en quant a actualitzacions i criteris estètics. Com a element a destacar , i que és l’objectiu d’aquest tipus d’eines , és la possibilitat de vendre , vendre en el més ampli sentit de l’expressió( mostrar el producte, recepcionar la comanda, realitzar el cobrament, preparar el lliurament). Una bona logística serà el millor aliat.

Portals específics : Formar part d’un portal especific orientat a promocionar productes, posicionar la marca o reforçar-la, oferir ofertes i promocions és , al nostre parer , la millor solució per al petit i mitjà comerç.Com en els casos anteriors la qualitat de les imatges i els textos explicatius juntament amb el preu són elements IMPORTANTÍSSIMS per atreure l’atenció del comprador.La imatge del portal , la fiabilitat , la promoció , etc.. seran a càrrec del webmaster del portal , quedant com a única tasca per part de l’establiment l’actualització dels seus productes.

Una altra tasca important és la promoció del web , no n’hi ha prou amb tenir un web, cal dir-li al món que la tenim , que ens visitin, que vegin el nostre aparador. Aquesta tasca suposarà la dedicació d’una mitja hora al dia



5COMERÇ


( si formen part d’un portal, aquesta mitja hora la dedicarem a les actualitzacions de producte).Recordeu que , la promoció del portal , la realitza el webmaster i l’establiment NOMÉS actualitza els seus productes, ofertes o promocions.

Però, això quant li costa a l’establiment?Pots trobar diferents preus per a cadascuna de les eines comentades. Webs estàtiques i orientades a donar informació oscil·len entre els 350€/450€. Web amb un panell de control per possibilitar canvis de productes i serveis , oscil·len entre els 750€ i els 1.100€.Web amb tenda virtual: Aquestes són més complicades i poden costar uns 3.000€ les més barates.Formar part d’un portal especific: Funciona per quotes mensuals. Per a Sabadell i voltants funciona Sabadellbotigues.com que és un portal especific per al petit i mitjà comerç. La quota mensual és de 30€, però en l’actualitat pots aprofitar la promoció d’alta gratuïta.Si volguessis tenir una adreça pròpia dins del portal ( una molt bona alternativa a la web pròpia) la quota mensual seria la mateixa però existeix un preu d’alta de 30€.

Altres eines que funcionen molt bé són les revistes digitals, que són una alternativa molt eficaç a les revistes de paper. Aquestes s’envien a un llistat de clients potencials. Exemple de revista digital es “A Sabadell Comerç de Proximitat” que s’envia a unes 5.000 llars de Sabadell i voltants.

Aquí et deixem els enllaços a portal SabadellBotigues i a la revista digital (clica sobre les imatges per accedir)

solucions de màrqueting i comunicacióEl teu negoci en bones mans

[email protected]

SabadellBotigues.com SabadellComerç de proximitatA

No hi ha prou amb obrir a les 10 h.

i tancar a les 20 h.

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20mes%20info%20


http://www.tallerdemk.com/revista/juny2013.pdf


6


Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .

Si tens un establiment i vols apareixer a la revista , demana’ns informació [email protected]

!

A principis d’aquest mes de setembre, com si es tractés del tret de sortida dels actes de la Festa Major d’enguany, el Museu d’Art de Sabadell i l’Alliance Française de la nostra ciutat, van presentar una exposició retrospectiva de l’obra d’en Xavier Oriach i Soler (Sabadell, 1927) que, comissariada per la prestigiosa estudiosa de l’art, Pilar Parcerisas, ens apropa un dilatat conjunt d’obres de la trajectòria d’aquest afamat artista sota el títol general de Cartografia pictòrica 1941-2013.

En Xavier Oriach ha desenvolupat un sòlid itinerari artístic que l’ha situat entre els més destacats creadors, no tan sols a casa nostra, amb molt reconeixement sobretot a França, on hi ha viscut molts anys, concretament

a Joy-sur-Eure, un poble de la Normandia on a l’entorn seu es van aglutinar artistes que volien intervenir activament en la renovació de les formes i maneres de l’art. Allà hi va romandre, concentrat en el seu taller i estudi i on l’any 1979 va crear l’afamat Centre d’Art Contemporani.

Tot i haver nascut a Sabadell, seguint l’estel.la del negoci familiar va traslladar-se de molt jove a València i, com es va encarregar de destacar la comissaria de la mostra, Pilar Parcerisas, en aquella València d’inicis dels cinquanta, en Xavier Oriach va esdevenir un dels fundadors del Grup Z, fins i tot dos anys abans que a Barcelona sorgís el grup d’avantguarda “Dau al Set”. Immediatament després va continuar la seva trajectòria artística a França, amb una beca de l’Institut Francès, on va destacar com a membre de l’Escola de París. Allà, l’any 1952, comença el seu reconeixement internacional mitjançant l’exposició individual a la Galeria Breteau que presentava la seva obra. A partir d’aquell moment, les pintures d’Oriach gaudirien d’una molt bona acollida allà on exposava.

Aquesta mostra que ara podem contemplar, fa un recorregut per tota la iconografia i la introspectiva iconologia del seu treball, amb una selecció de peces primigènies que han hagut de trobar-se a col·leccions particulars, per arribar als quadres més recents. Veiem en aquella obra incipient el predomini de la línia rotunda que delimitava les taques fauves, per traslladar-nos a obres més abstractes on el material, el gest i la línia pugnen per fer-se protagonistes, on els tous de pasta pictòrica tenen una pulsió que els confereix vida pròpia, on el discurs narratiu és coherent i beu sovint dels clàssics que Oriach tan admira, capaç com és de recitar textos de Racine i de Corneille amb tota naturalitat.

CULTURAArt / Exposicions

Xavier Oriach, una pintura essencial i necessàriaFrancesc Cutchet



mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Col%C2%B7laboraci%C3%B3%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20informaci%C3%B3%20per%20apareixer%20a%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat



7


La creativitat és la clau per capgirar les cosesTaller de Marketing

Les capes de matèria és succeeixen damunt del suport i van prenent consistència una forma que poc a poc va sorgint entre transparències i ratlladures, amb gran tendència a l’abstracció, però que mai perd els seus suports , ni que siguin mínims, en elements de la realitat. Això ho podem comprovar fàcilment a la sèrie d’obres que presenta l’Alliance Française de Sabadell, anomenada “Mon ami de Gévaudan”. Oriach ret homenatge els animals indefensos que van morir per la por que els vilatans tenien d’una criatura llegendària que aparegué al país de Gévaudan, el que actualment és la regió de Lozère. Centenars d’animals van morir al confondre’ls amb aquesta bèstia llegendària entre els anys 1764 i 1767.

Oriach s’interna dins la història i ens la narra amb diferents discursos, però mantenint una frescor i una vivacitat rotundes. Escriu Xavier Oriach al respecte: A la nit vaig sortir per trobar la bèstia i vaig trobar els arbres morts en un jardí i feien la mateixa fressa que la bèstia.

En les paraules que l’alcalde va dedicar a l’artista en la presentació al pati del Museu d’Art, es va fer palès un sentiment d’admiració, no només a l’obra sinó a l’home, a la persona, al seu compromís i a la seva coherència vital.

Aquesta exposició romandrà oberta fins el dia 12 de gener del

2014.



http://www.tallerdemk.com


8


El món surreal d’Elicio Martínez Corcuera a Genial Art Gallery

El pintor Elicio Martínez Corcuera, conegut com Marcor, nascut l’any 1952, al poble palentí de Cobos de Cerrato, va inaugurar una mostra de les seves pintures al Genial Cafè Restaurant & Art Gallery del carrer de la Indústria, 24, el passat dia 4 de setembre, exposició que romandrà oberta fins el proper 1 d’octubre.

Aquesta exposició, titulada “Retrospectivas del recuerdo”, abarca un gran eclecticisme de referències perquè des d’un focus d’atracció centralitzat, agrupa diverses combinacions temàtiques on la persistència del surrealisme, amb ingravideses i perspectives en fuga, es torna absoluta.

Els seus quadres vénen a ser microrelats amb profusió d’elements narratius, obrint-se a la interpretació de l’espectador tot i que Elicio Martínez dóna totes les claus de la història que desenvolupa, buscant donar sentit estètic als esdeveniments que vol explicar.

El seu és un discurs molt personal i intimista ple de

referències extretes de la seva observació i estudi dels precursors en l’istme on ell es troba còmode, i que proporciona a l’espectador la sensació de confrontació amb quadres atípics, estranys i misteriosos, on els personatges estan entre un món etèri i un món teatral, retratats en un núvol enigmàtic on el fil que connecta coses i cossos és la confrontació entre la realitat i la ficció.

L’Elicio Martínez utilitza les possibilitats que li dóna la pintura per suggerir diferents tipus de llum, o de superfícies, però també per plasmar petites històries de la condició humana que juguen amb una pretesa ambigüitat, per això podem dir que empra la pintura com a material emotiu, descriptiu d’estats mentals i de percepcions emocionals. Per aconseguir-ho, omple les seves teles amb formes i símbols imaginaris que conflueixen en fantasies metafòriques, i alguna vegada de reinterpretacions d’obres que a l’espectador no li són alienes i, per aquesta raó, serà aquest espectador qui, amb el seu examen, haurà de trobar el fil que el guiï a través del laberint de les pintures d’Elicio Martínez Corcuera.

“La ment és com un paracaigudes, només funciona si s’obre”. Albert Einstein

Taller de Marketing

Francesc Cutchet



és un

discurs molt personal i intimista



9


Què és la Síndrome d’Estocolm?La síndrome d’Estocolm és un estat psicològic en què la víctima d’un segrest o la persona retinguda contra la seva pròpia voluntat, desenvolupa una relació de complicitat amb el seu segrestador. A vegades, els ostatges poden acabar ajudant els captors a aconseguir els seus fins o bé a evadir la policia.

De vegades també s’aplica en alguns casos de violència domèstica o d’assetjament de menors on l’agressor exerceix un domini absolut sobre la víctima, qui acaba presentant una marcada submissió, dependència i aparent lleialtat cap a l’agressor.

Origen del nom

La síndrome deu el seu nom al robatori del banc Kreditbanken, que va tenir lloc del 23 d’agost al 28 d’agost de 1973 al barri de Norrmalmstorg ( E s t o c o l m , Suècia). En aquell cas, les víctimes van defensar els seus captors fins i tot després d’acabat el seu segrest, que va durar sis dies, i van mostrar també una conducta reticent davant dels procediments legals que es van emprendre contra els segrestadors.El terme va ser encunyat pel criminòleg i psicòleg Nils Bejerot, col·laborador de la policia durant el robatori, en referir-se a la síndrome durant l’emissió d’un butlletí informatiu. Des de llavors va ser adoptat per molts psicòlegs d’arreu del món.

SALUT

PUBLICITATEls seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com. Clica aquí per entrar




10


SALUT

Altres casos

Tot i que segons la base de dades de l’FBI dels Estats Units, un 92% de les víctimes de segrest no mostren cap símptoma de patir la síndrome d’Estocolm, hi ha nombrosos casos famosos que van des d’ostatges d’avions fins a persones individuals que han estat objecte d’un segrest.

D’entre tots, destaca el cas de la Patty Hearst ( filla petita del magnat de la premsa William Randolph Hearst ) qui, després d’haver estat retinguda l’any 1974 per l’organització d’extremaesquerra Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament (Symbionese Liberation Army, SLA) es va unir a ells diversos mesos després d’haver estat alliberada. Amb el temps va participar a diverses accions de l’organització fins que fou detinguda, condemnada i empresonada.

L’any 1979 el president estatunidenc Jimmy Carter li commutà la pena i, el gener de 2001 rebia el perdó presidencial de Bill Clinton.Un altre cas conegut és el de la menor de quinze anys, Elizabeth Smart, segrestada el juny de 2002 a l’estat d’Utah (Estats Units) per un pertorbat mental que la va prendre per la seva muller i que fou alliberada el mes de març de 2003. A desgrat que la família va afirmar que el segrestador li havia “rentat el cervell” a la seva filla, alguns psicòlegs aliens al cas van especular que la noia podia estar presentant la simptomatologia típica de la síndrome d’Estocolm.

Un cas més recent en què els especialistes han considerat que la víctima patia una aguda síndrome d’Estocolm és el de l’adolescent austríaca Natascha Kampusch, segrestada el 2 de març de 1998 -quan tenia 10 anys- i alliberada el 23 d’agost de 2006. Segons les persones que la van atendre, la noia va plorar quan va saber que el seu segrestador s’havia suïcidat en veure’s acorralat per la policia. Els metges van destacar, però, que la síndrome és justament el que li va permetre sobreviure la situació tan traumàtica que va viure.

La Patty Hearst pren part amb altres membres de l’SLA en el robatori al banc Hiberna, l’abril del 1974.

Símbol de Exèrcit Simbiòtic d’Alliberament (Symbionese Liberation Army, SLA)Portada de la revista TIME


Preparació:

Pas a pas:

Pelem la carbassa a trossos, li traiem les llavors, i la tallarem a trossos petits. La posem dins d’una olla, i la cobrirem d’aigua. Fer-li arrancar el bull, remenant-la amb una escumadora llarga.Pelem les patates i els porros i les tallem a talls petits. Ho fregim tot plegat en una paella, deixant-ho mig ros, i després ho tirem a l’olla.

Quan porti una estona bullint, ho triturarem tot ben fi. Afegim el formatge rallat i la pastilla de brou.S’ha de deixar bullint força estona, doncs quan més bulli més bona és, procurant que no quedi ni molt espesa ni molt clara, afegint-hi més o menys aigua.Servir-la ben calenta.

Fregirem pa tallat a trossos petits a la paella. Servir-los a part, doncs és millor que cadascú es posi el que vulgui, ja que s’espesseix ràpid.

Bon profit.

SOPA DE CARBASSA

CUINA

1 Carbassa grossaPatates (segons la quantitat de sopa)PorrosFormatge rallat1 pastilla de brouAiguaSalPa fregit, a trossos petits (si es vol)

Ingredients:

SabadellComerç de proximitatA

Alguna vegada el teu ratolí ha fet click AQUÍ?

Doncs hauria de fer-ho

PUBLICITAT

pàg.

11





12MASCOTES

Xinxilla les mascotes no són una joguina

Les xinxilles (Chinchilla) són petits rosegadors nocturns de mida mitjana, que pertanyen a la família dels xinxíl·lids i són parents propers de les viscatxes. Són originàries de la serralada dels Andes, a Sud-amèrica. El gènere Chinchilla agrupa dues espècies salvatges i una varietat domèstica sorgida de l’encreuament de les salvatges. Les xinxilles no domesticades es troben en perill d’extinció, en part a causa de la caça il·legal que se’n fa malgrat la implementació de mesures de protecció.Les xinxilles són animals nocturns amb grans ulls negres, orelles amb les bul·les timpàniques ben desenvolupades i llargs bigotis que els permeten orientar-se entre les roques en la foscor. Tenen un pelatge particularment espès que limita l’evaporació a regions on la temperatura varia molt de la nit al dia. Mentre que, en els humans, cada fol·licle pilós porta un únic pèl, en les xinxilles, cadascun en porta més de cinquanta.Es tracta del pelatge més espès de totes les espècies terrestres, amb 20.000 pèls per centímetre quadrat. Al seu hàbitat àrid, les xinxilles fan el niu a cavitats i entre arbustos espinosos, i cuiden el pelatge banyant-se en pols volcànica.Gràcies a una dentadura en constant creixement i un sistema digestiu adaptat (amb el cec i un còlon particularment

desenvolupats i favorables a la flora bacteriana), les xinxilles poden tolerar la seva dieta, molt rica en fibres. Al contrari del que diu un mite ben estès, fins i tot dins de la comunitat científica, la xinxilla no és cecòtrofa: no reingereix habitualment els seus excrements, sinó que només seria un copròfag condicional

Reproducció

Les xinxilles poden viure uns deu anys en estat natural i vint anys o més en captivitat. La xinxilla més vella coneguda tenia vint-i-set anys a data de 2008.Les xinxilles es reprodueixen lentament en comparació amb altres rosegadors. Assoleixen la maduresa sexual a l’edat de vuit mesos i les femelles tenen una mitjana de dues ventrades per any, generalment amb dues cries per ventrada. Les cries neixen després d’un període de gestació d’almenys 110 dies, amb el cos cobert de pèl i els ulls oberts.

les mascotes no són una joguina



13


le

s m

as

co

te

s n

o s

ón

un

a j

og

uin

a

MASCOTES

Comportament

Les xinxilles salvatges han patit un declivi molt important. Tanmateix, algunes rares observacions permeten fer-se una idea de la seva morfologia i el seu comportament. Les xinxilles domèstiques heretaren les característiques dels seus avantpassats. Per més detalls, vegeu els articles de cada espècie i varietat.Aquests rosegadors de la mida d’un petit conill estan perfectament adaptats al seu mode de vida en un hàbitat hostil.Per comunicar-se, emeten una varietat de sons i de petits crits, a més de carrisquejar les dents. El ventall de sons que fan servir per expressar-se abasta des del refilet reposat i afectuós que fan a una parella potencial fins al lladruc fort i agressiu que fan quan se senten

amenaçades. Les cries solen saludar els pares amb un refilet molt agut, que normalment significa que tenen gana. Com que són nocturnes, habitualment fan vocalitzacions a la matinada.Les xinxilles poden deixar anar rajos d’orina o una forta pudor si són atacades. Els conflictes entre exemplars són rars si viuen en un hàbitat prou gran.

DietaLes xinxilles beuen aigua de la rosada i mengen aliments variats que agafen amb les potes anteriors, que són prènsils. La seva dieta és principalment vegetariana (herba, cactus, fruites, etc.) Es mengen qualsevol vegetal comestible, però a vegades també poden consumir insectes. Això representa una adaptació a les estacions i períodes secs.

les mascotes no són una joguina



14


Made in Japan

Continuant amb “Els 1001 discos que cal escoltar abans de morir”, en aquesta revista parlaré de Made in Japan. Aquest album de Deep Purple va ser considerat com un dels treballs que més han influenciat en la música realitzada posteriorment ; especialment en el rock i pop.

Made in Japan va ser editat al desembre de 1972 a Europa i al maig de 1973 a EUA. Va ser gravat en els concerts dels dies 15 i 16 d’agost a Osaka i el 17 d’agost al Budokan de Tòquio, Japó. La majoria de les cançons del disc provenen de l’àlbum Machine Head, que acabava de ser publicat en 1972.

Aquest disc és un dels enregistraments en directe més “sincers” que s’han publicat, perquè no hi ha aplaudiments afegits ni trucs d’estudi, només se sent el que va sonar de debò als concerts; veus amb vibrato, òrgan amb estrèpit profund, pistes de guitarra furiosament ràpides, i una bateria fantàstica.

La llista de temes al vinil original és la següent:

Cara un“Highway Star” - 6:50. Osaka, 16 de agost.“Child in time” - 12:24. Osaka, 16 de agost.

Cara dos“Smoke on the Water” - 7:31. Osaka, 15 de agost.“The Mule” - 9:49. Tokio, 17 de agosto.

Cara tres“Strange Kind of Woman” - 9:35. Osaka, 16 de agost.“Lazy” - 10:50. Tokio, 17 de agost.

Cara quatre“Space Truckin’” - 19:41. Osaka, 16 de agost.

2ad

MÚSICA

Portada del disc per l’edició japonesa

1001 discos que cal escoltar abans de morir



15


Breus comentaris

L’àlbum destaca per les versions esteses de la majoria de les cançons presents en ell, ja que hi ha llargues i bones improvisacions sobre els temes d’estudi. Made in Japan és considerat per molts seguidors com el millor àlbum en viu de la banda i com un de les grans fites de la història del rock.Un bon exemple del seu reconeixement mundial és el riff amb el qual comença “Smoke on the water”, un dels més tocats i coneguts del món. A més, la versió en directe de “Smoke on the water” és gairebé més coneguda que la d’estudi, i està considerada com la seva versió definitiva.

Curiositats

Va ser el primer disc en directe de Deep Purple. Anteriorment, s’havia demostrat el desig dels fans del grup per un enregistrament en viu quan el 1970 es van vendre edicions pirates d’H-Bomb, d’un festival d’Aquisgrà. Un dels objectius de Deep Purple en editar Made in Japan era acabar amb les males versions de les vendes pirates dels seus concerts. Un altre era respirar una mica quant als enregistraments d’estudi.

En 1993 va ser editat un CD triple amb els tres concerts íntegres que van conformar Made in Japan. Aquest CD de 1993 portava per títol Live in Japan, i va suposar un èxit major de l’esperat. Amb aquesta reedició dels tres concerts no es pretenia substituir el Made in Japan, de 1972.

Encara que l’original i aquest CD triple han estat a la venda simultàniament i es volia mantenir el so original de l’àlbum, al final es va fer una nova versió remasteritzada en 1998 amb motiu del vintè aniversari. Aquesta remasterització es va fer a Abbey Road, i en ella es va cuidar molt el mantenir el so original.

Al CD de l’aniversari s’inclou un CD extra amb tres temes més (“Black Night”, “Lucille” i “Speed King”, que van ser bisos) i amb les versions inicials d’estudi dels set temes del Made in Japan.

MÚSICA

2ad

Pareu l’orella al solo de bateria en

“The Mule”.


CULTUR-Calendari dels Pagesos

illa


16


El Calendari dels Pagesos és un almanac (1*) editat a Catalunya des del 1861.

És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament, i inclou informació de llunacions, eclipses, visibilitat de planetes, santoral, celebracions de fires, mercats i festes majors a Catalunya i consells agrícoles i ramaders.

Història

El llibreter Joan Llorens va fundar la Casa Llorens el 1842 al carrer de la Palma de Santa Caterina núm. 5 de Barcelona, al costat de l’actual mercat de Santa Caterina. Durant el regnat de Ferran VII l’edició d’almanacs havia estat monopolitzada pel règim absolutista. Posteriorment, sota el regnat d’Isabel II d’Espanya, i amb l’entrada dels liberals, l’any 1855 es va promulgar una llei que permetia la lliure edició d’almanacs per al 1856. D’aquesta manera en pocs anys es van començar a publicar prop d’una vintena d’almanacs de diversos tipus. Entre aquests, el 1856 l’Institut Agrícola de Sant Isidre de Barcelona va editar un Calendari del Pagès, imprès per Antoni Brusi i Ferrer, que posteriorment no va tenir continuïtat. Joan Llorens va posar una impremta el

1860 en el seu establiment i va publicar el primer Calendari dels Pagesos, per al 1861, amb portada del gravador Celestí Sadurní i a l’interior xilografies de Josep Noguera.

L’any 1864 es produeix un primer canvi de portada, amb una imatge orlada de Josep Noguera amb estris i eines de pagès i escenes costumistes. El 1874 es va canviar aquesta portada per l’actual, amb una Roda Perpètua adaptada del Llibre Secrets de Agricultura Casa Rústica i Pastoril de Fra Miquel Agustí.

Els hereus de la Casa Llorens van vendre l’any 1907 els drets del Calendari dels Pagesos a la llibreria Camí, del Carrer Joaquim Costa, 64 de Barcelona. El 1927 es van introduir les il·lustracions del dibuixant Ricard Opisso del Calendario del Tiempo emprant la tècnica del fotogravat a la ploma,[5] que es continuen publicant.

El 1936, a causa de la situació revolucionària del moment, el Calendari dels Pagesos per el 1937 no va publicar el santoral i en canvi es va imprimir una llista de dites i consells per la pagesia.

Portada de la primera edició del Calendari dels Pagesos (1861)

És la publicació actual en llengua catalana que fa més anys que s’edita ininterrompudament


SabadellComerç de proximitatA CULTUR-

illa

pàg.

17


Acabada la guerra civil espanyola, les autoritats franquistes no veien amb bons ulls una publicació en català i sembla ser que la Casa Llorens va argumentar davant dels censors que es tractava d’un almanac dirigit a pagesos que no dominaven el castellà. Finalment es va publicar el Calendari per al 1940, encara en català però en unes condicions força precàries. Les mancances de la postguerra van fer que aquesta edició aprofités paper ja imprès amb els cupons de racionament de l’Ajuntament de Barcelona, per sobreimprimir-hi el Calendari.

El 1941 ja va publicar-se completament en castellà com a Calendario de los Payeses. El 1961 va publicar-se una edició especial amb motiu del seu centenari.

El 1975 la Llibreria Camí va tancar el negoci i va vendre els drets del Calendari dels Pagesos a Estanislau Tomàs i Morera, el qual ja tenia cura de l’edició del calendari de El Ermitaño de los Pirineos creat el 1875 pel seu besavi Antoni Maria Morera i Colom. Amb l’inici de la democràcia el Calendari dels Pagesos va tornar a publicar-se en català i es recuperaren les vendes.

Amb motiu dels 150 anys d’història del Calendari, l’edició especial per al 2011, editada per Estanislau Tomàs i els seu fills, va incloure 22 pàgines addicionals sobre la seva història (estudi a càrrec d’Amadeu Carbó i Norbert Tomàs). A més de les tradicionals informacions sobre pràctiques agrícoles, es recuperaren textos i gravats antics i es va organitzar una exposició produïda pel Museu Etnològic de Barcelona i que fou itinerant a d’altres municipis d’arreu de Catalunya.

Nota: 1* Un almanac o parenòstic és una publicació anual que conté informació tabular d’alguns temes determinats, ordenats en un calendari. S’hi poden trobar dades astronòmiques, pronòstics meteorològics, dades de les festes populars, santorals, mercats i fires.

Feines al hort. Setembre Sembrarem i plantarem escaroles, espinacs, bròquils, cols, bledes, cebes,… Recollirem tomates, pebrots, ravanets, porros, enciam, escarola, mongetes,…Els tomàquets de penjar s’han de treure a rams i posar-les en un lloc sec. Les escaroles s’han de regar amb molta freqüència, si no volem que s’espiguin. Els trossos de terra sense plantar s’hi pot sembrar un adob verd(fenc, sanagrecs civada,..), per protegir el terreny i matar les males herbes. A la primavera l’enterrarem i aconseguirem un adob de grans qualitats fertilitzants. Comença la verema. Recol·lecció de fruits (prunes, pomes, figues, nous, castanyes, mores per a fer confitura).


www.tallerdemk.com [email protected]


18


El proper mes d’Octubre veurà la llum una nova publicació cultural , La Guia.

Neix amb la intenció d’informar sobre temes culturals i artístics que es produeixin al Vallés, a més d’aportar informació sobre temes d’interès i de caràcter general.

La maqueta presenta un disseny cuidat i un tractament dels textos que faciliten la seva lectura. Entrevistes, articles especialitzats, comentaris sobre exposicions i col·laboracions li donen a aquest nou mitjà un aire fresc que ho diferencia de la resta de publicacions.

Els promotors del projecte, així com l’empresa que realitza el disseny i la maquetació, són de la nostra ciutat, quedant una vegada més demostrat l’esforç dels catalans i particularment dels sabadellencs per iniciar nous projectes i aportar nous valors a la ciutat i rodalies.

Diferents associacions i comerços estan molt il·lusionats amb aquesta nova revista i donen el seu suport i col·laboració , ja que La Guia, a més a més dels articles d’interès , ofereix una àmplia relació comercial i de serveis del Vallès.

La sortida de La Guia està prevista per mitjans d’Octubre i la podrem trobar de manera gratuïta en diferents punts de la nostra ciutat, així com també a Sant Quirze, Castellar, Matadepera, Barberà, etc...

Des d’aquí li desitgem tot l’èxit que es mereix i esperem que sigui del vostre interès.


COMERÇ

Serà Balança!

GuiaLa

Octubre



mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Informaci%C3%B3%20des%20de%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20proximitat

El nom dels carrersCIUTAT

Lluís Carreras, carrer de


19


Lluís Carreras i Mas (Sabadell, 4 de maig de 1884 - Barcelona, 7 de març de 1955).

Eclesiàstic, escriptor i publicista. Ordenat sacerdot el 1909, va ser deixeble de Sardà i Salvany i el seu successor en el càrrec de consiliari de l’Acadèmia Catòlica de Sabadell. Fou col·laborador directe del bisbe Torres i Bages i home de confiança del cardenal Vidal i Barraquer. Fundador de “Vida Cristiana” i director de la “Revista Popular”, va col·laborar amb articles de caire religiós i social a “Catalunya”, “El Matí”, “La Paraula Cristiana” i “Civiltà Cattolica” de Roma. Durant la dictadura de Primo de Rivera va preparar la documentació que fou enviada a Roma en defensa de la llengua catalana i més tard va intervenir en l’intent de conciliació entre l’Esgléisa catòlica i la República espanyola. El 1936 s’exilià a Perpinyà i després de la guerra retornà a Barcelona com a beneficiat de la parròquia de Santa Madrona.

sabadell.cat/nomenclator

Retrat de Lluís Carreras i MasProcedència: AHS / Fons Ricard Simó

sabadell.cat/nomenclator


la gent diuSabadellComerç de proximitatA pàg.

20


Vaig festejar a una dama durant gairebé dos anys, fins que vaig descobrir que els seus gustos eren idèntics als meus, ella també estava boja per les dones.Groucho Marx


Envellir i fer-se gran no significa necessàriament madurar.Johnny Depp

Sigui com sigui el que pensis, crec que és millor dir-ho amb bones paraules.William Shakespeare

PUBLICITATEls seus productes i serveis els trobaràs a http://www.sabadellbotigues.com Clica aquí per entrar



http://www.sabadellrestaurants.com

http://www.isabadell.cat


nous a sabadellbotigues.com


21

Si tens un establiment i vols aparèixer en Sabadellbotigues.com, envia’ns un logo, adreça, telèfon de contacte, mail i una petita descripció del teu negoci. Et donarem d’alta i podràs mostrar els teus productes.Enviaments a [email protected]

Si tienes un establecimiento y quieres aparecer en Sabadellbotigues.com , envianos un logo, dirección, telefono de

contacto, mail y una pequeña descripción de tu negocio. Te daremos de alta y podrás mostrar tus productos.

Envios a [email protected]


Promoció alta establiment/ Promoción alta establecimiento


mailto:info%40sabadellbotigues.com%0D?subject=Vull%20donar%20d%27alta%20el%20meu%20negoci

mailto:info%40sabadellbotigues.com%0D?subject=Vull%20donar%20d%27alta%20el%20meu%20negoci

mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Vull%20surtir%20a%20la%20revista%20A%20Sabadell%20comer%C3%A7%20de%20proximitat

http://www.sabadellrestaurants.com


Entre totsfem ciutat

ASabadell 2013

Disseny i maquetació: TALLER DE MARKETINGwww.tallerdemk.com

SabadellComerç de proximitatA


Revista gratuïta

setembre 2013

Revista digital del comerç de Sabadell

Si vols col·laborar amb nosaltres , envia el teus comentaris, notes i/o aportacions a [email protected] .


Vols rebre la revista, vols que la rebi un amic? Subscripció gratuïta

!!

SabadellComerç de proximitat





mailto:info%40tallerdemk.com?subject=Col%C2%B7laboraci%C3%B3%20A%20Sabadell%20Comer%C3%A7%20de%20Proximitat



http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

http://www.tallerdemk.com/lists/?p=subscribe

Documents

A Sabadell Comerç de proxiitat . Setembre 2013